SlideShare a Scribd company logo
1 of 2
Download to read offline
VIU Tarragona | 92 Gener-Febrer 2016
L’especialista en visió pels
més petits i els més grans
ÒPTIQUES SALUT
Elisa Velasco tracta nens amb dificultats amb la lectura i ancians amb degeneració macular
Avis i nens petits amb proble-
mes de visió tenen un centre re-
ferent a Tarragona. Elisa Velasco
és la directora del Centre Òptic
i Auditiu Velasco que s’ha espe-
cialitzat en dues franges d’edat
que pateixen problemàtiques
diferents pel que fa a visió i que
requereixen una sèrie d’eines
que no totes les òptiques dis-
posen. Així, Velasco, diplomada
en Òptica i Optometria, Màster
en Optometria i Ciencies de
la Visió per la UPC, postgrau
en Optometria Pediàtrica; en
Atenció del Pacient Patològic
i postgrau en TDAH, Trastorns
de l’Aprenentatge i Trastorns de
la Conducta i, a més, estudiant
de psicologia, s’ha centrat en la
dislèxia dels més petits i en la
baixa visió de la gent gran.
La dislèxia és un terme que
s’utilitza per a referir-se a un pa-
tró de lectura amb dificultats.“A
la visió no se li dóna la importàn-
cia que cal en els nadons. Quan
acaben de néixer, als nens se’ls
hi fa una prova d’audició, però
no de visió, que no es fa fins als
quatre anys i al CAP per mitjà
del pediatre o infermera. S’ha
de pensar que el 80% d’allò que
s’aprèn es fa per la vista. La vi-
sió que tenim als 6 anys, serà
la nostra visió per a tota la vida,
per això jo faig proves de visió
des dels 6 mesos d’edat dels
nens”, diu Elisa Velasco. Quan
són tan petits, al
Centre Velasco es descarten
errors refractius (ametropies)
i es fan proves per valorar els
reflexos, eixos visuals alineats
i coordinació dels ulls(binocu-
laritat), motilitat ocular (movi-
ments dels ulls), fusió (que els
dos ulls rebin imatges de mida
VIU Tarragona | Pierre Grubius fotos
VIU Tarragona | 93Gener-Febrer 2016
ÒPTIQUES SALUT
similar i, per tant, podem veure
en 3D),enfocament i agudesa
visual (percentatge de visió
que tenim). “Per saber quina és
l'agudesa visual utilitzem tests
infantils de mirada preferencial
basats en l’elecció forçada,útils
del 3 als 12 mesos d’edat.Són
unes làmines d'alt contrast,
blanc i negre perquè fins a la
vuitena setmana de vida es pen-
sa que només podem veure en
blanc i negre, a partir d'alesho-
res, el primer color que perce-
bem és el vermell”.
Quan una persona neix, és pràc-
ticament cega, només percep
llum i moviment, allò que es
coneix com ceguesa legal, és a
dir, per sota del 10% d’agudesa
visual. Aquest percentatge és el
que permet a una persona, afili-
ar-se a l'ONCE. Amb els mesos i
anys el sistema visual evolucio-
na i, als 18 mesos, el nen té en-
torn a un 40% de visió, arribant
als 5 anys entre el 80 i el 100%.
“Si es detecta algun problema
abans dels 6 anys i es corregeix,
es garanteix una bona visió per
la resta de la vida”, diu Elisa Ve-
lasco. Segons aquesta especia-
lista, els nens que tenen dèficits
visuals arriben al centre després
que els mestres hagin detectat
alguna dificultat o bé perquè el
nen és maldestre. “De vegades,
els nens cauen sovint perquè no
poden fer el càlcul de les distàn-
cies relatlves dels objectes per-
què no tenen visió 3D. La causa
més habitual és l'ambliopia o
ull dropo”. Les causes d'aquest
problema són que el nen pateixi
miopia, hipermetropia o astig-
matisme elevat, altres vegades
estrabisme i, fins i tot, alguna
patologia ocular com catarac-
ta congènita. “La prevenció és
molt important perquè, si es de-
tecta una ambliopia, s'ha d'ac-
tuar immediatament abans dels
sis anys. Ho fem de dues mane-
res, mitjançant teràpia passiva,
que inclouria la correcció de la
graduació, amb ulleres o lents
de contacte i utilitzant un pegat
a l'ull que veu correctament,
per estimular l'altre, i terapia
activa, que consistiria amb re-
habilitació o terapia visual. Si es
combinen les dues, es garanteix
l'èxit”. La terapia visual consis-
teix a estimular la fixació central
i la motilitat ocular, entre altres
millores de les habilitats visuals.
Si l'audiometria i l’exàmen
optomètric són correctes i el
coeficient intel·lectual del nen
és l'adequat -mitjançant psi-
quiatres i psicòlegs infantils,
que col-laboren amb el centre-,
segons Velasco, el nen no hau-
ria de tenir dificultats d'apre-
nentatge i és quan es detecten
i diagnostiquen els que s'ano-
menen Trastorns Específics de
l'Aprenentatge. Entre un 5 i un
15 % dels nens en edat escolar
tenen aquests problemes.
“La meva intervenció se centra
en la reeducació lectora amb els
nens amb discapacitat específi-
ca en la lectura. Faig que millorin
la velocitat, la precisió i la com-
prensió lectora”, diu.
Baixa visió en gent gran
El fet que la societat tingui una
esperança de vida més gran
provoca que hi hagi patologies
associades a l’edat. Una d’elles
és la degeneració macular, una
de les primeres causes de ce-
guesa. Aquesta malaltia, dege-
nerativa i progressiva, afecta
a la part central de la retina i
provoca una pèrdua de visió ir-
reversible. “L’únic tractament
en aquests casos és l’adaptació
d’ajudes visuals”. Una persona
amb baixa visió no percep millo-
ra amb 2 o 3 diòptries, sinó que
necessita més. “Parlem d’aug-
ments. Necessitem saber a qui-
na distància vol veure la persona
per fixar quin és l’augment que
necessita. Si vol veure la tele,
s’ha de saber quantes polzades
té l’aparell i a quina distància es
trobarà la persona i s’adaptarà
un telescopi de Galileu fix”, ex-
plica Velasco. Els afectats per
aquesta malaltia, que estan per
sota del 30% de visió, doncs,
porten telescopis, microscopis
i telemicroscopis, que s’acoblen
a una muntura. “Amb aquests
percentatges no pots fer moltes
coses de la vida quotidiana, com
pentinar-te, afaitar-te o maqui-
llar-te, per exemple. La gent que
té entre el 10% i el 30% de visió
són a terra de ningú perquè no
poden entrar a l’ONCE si no te-
nen menys d’un 10%”, afirma.
L’afectació de la degeneració
macular associada a l’edat és
greu i deixa en un gran percen-
tatge dels casos una molt baixa
visió y ceguesa legal sense cap
solució mèdica o quirúrgica.“La
retina és un òrgan del cos humà
que no es pot transplantar. És
una prolongació del cervell”.
Per anar pel carrer, els pacients
porten unes ulleres amb la seva
graduació, un filtre terapèutic
(la llum els afecta molt més,
s'enlluernen amb més facilitat) i
un tractament que pot augmen-
tar fins a un 9% la imatge de la
retina. Segons Velasco, aquesta
patologia es va incrementant a
causa de l'envelliment de la po-
blació, però es pot prevenir amb
revisions oftalmològiques-op-
tomètriques, “una dieta equili-
brada i suplements rics en ca-
rotenoides: luteïna, zeaxantina i
mesozeaxantina”. No hi ha unes
ulleres per a tot, caldrà, doncs,
una per a cada cosa com cuinar,
cosir, veure la tele, llegir, etc. “Al
final, els pacients acaben tenint
dues o tres ulleres o, millor dit,
ajudes visuals. Una per veure
la tele, una per llegir i l'altra per
anar pel carrer”. Per llegir dis-
posem d’ajudes electròniques
com el circuit tancat que aug-
menta fins a 50 vegades el text
que es posa a sota. També hi ha
lupes que es connecten al televi-
sor on es pot veure el text ampli-
at d'allò que volem llegir.
«La dislèxia és un ter-
me que s'utilitza per a
referir-se a un patró de
lectura amb dificultats»
«La retina és un òrgan
del cos humà que no es
pot trasplantar. És una
prolongació del cervell»

More Related Content

Similar to Article salut 2016

B exploració bàsica ocular en atencio primaria
B  exploració bàsica ocular en atencio primariaB  exploració bàsica ocular en atencio primaria
B exploració bàsica ocular en atencio primariaCAMFiC
 
Deficiència Visual
Deficiència VisualDeficiència Visual
Deficiència VisualMRURIS
 
9. Desarrollo visual. Timing pediátrico ocular y visual
9. Desarrollo visual. Timing pediátrico ocular y visual9. Desarrollo visual. Timing pediátrico ocular y visual
9. Desarrollo visual. Timing pediátrico ocular y visualdra_estercasas
 
5.2 diploplia
5.2 diploplia5.2 diploplia
5.2 diplopliaCAMFiC
 
Prevenció precoç dels problemes visuals
Prevenció precoç dels problemes visualsPrevenció precoç dels problemes visuals
Prevenció precoç dels problemes visualsPediatriadeponent
 
Problemes MèDics
Problemes MèDicsProblemes MèDics
Problemes MèDicsraigdefoc
 
Treball de reserca
Treball de resercaTreball de reserca
Treball de resercaRamon Cerdà
 
Questionari deficiencia (2)
Questionari deficiencia (2)Questionari deficiencia (2)
Questionari deficiencia (2)Cristina
 
Cee aspace cristina guevara
Cee aspace cristina guevaraCee aspace cristina guevara
Cee aspace cristina guevaraCristina
 
Estimulació primerenca
Estimulació primerencaEstimulació primerenca
Estimulació primerencaaula20_2012
 
Autisme, baixa visió i realitat millorada
Autisme, baixa visió i realitat milloradaAutisme, baixa visió i realitat millorada
Autisme, baixa visió i realitat milloradaJaume Puig Adamuz
 
Dislexia deteccio diagnostic_intervencio
Dislexia deteccio diagnostic_intervencioDislexia deteccio diagnostic_intervencio
Dislexia deteccio diagnostic_intervencioLola López
 
Sindrome d'Aicardi
Sindrome d'AicardiSindrome d'Aicardi
Sindrome d'Aicardiaviecco2899
 
L'Educació no té un únic objectiu y propòsit
L'Educació no té un únic objectiu y propòsitL'Educació no té un únic objectiu y propòsit
L'Educació no té un únic objectiu y propòsitCaxton College
 
Pautes pèrdues auditives 2011 (1)
Pautes pèrdues auditives 2011 (1)Pautes pèrdues auditives 2011 (1)
Pautes pèrdues auditives 2011 (1)marialopeztena
 
Unitat de Cribratge Ocular Berguedà. Institut Català de la Salut
Unitat de Cribratge Ocular Berguedà. Institut Català de la SalutUnitat de Cribratge Ocular Berguedà. Institut Català de la Salut
Unitat de Cribratge Ocular Berguedà. Institut Català de la SalutJosep Vidal-Alaball
 

Similar to Article salut 2016 (20)

B exploració bàsica ocular en atencio primaria
B  exploració bàsica ocular en atencio primariaB  exploració bàsica ocular en atencio primaria
B exploració bàsica ocular en atencio primaria
 
Deficiència Visual
Deficiència VisualDeficiència Visual
Deficiència Visual
 
9. Desarrollo visual. Timing pediátrico ocular y visual
9. Desarrollo visual. Timing pediátrico ocular y visual9. Desarrollo visual. Timing pediátrico ocular y visual
9. Desarrollo visual. Timing pediátrico ocular y visual
 
5.2 diploplia
5.2 diploplia5.2 diploplia
5.2 diploplia
 
Prevenció precoç dels problemes visuals
Prevenció precoç dels problemes visualsPrevenció precoç dels problemes visuals
Prevenció precoç dels problemes visuals
 
Problemes MèDics
Problemes MèDicsProblemes MèDics
Problemes MèDics
 
Treball de reserca
Treball de resercaTreball de reserca
Treball de reserca
 
Visita al Sr. Manel Roure
Visita al Sr. Manel RoureVisita al Sr. Manel Roure
Visita al Sr. Manel Roure
 
Què éS Una Discapacitat
Què éS Una DiscapacitatQuè éS Una Discapacitat
Què éS Una Discapacitat
 
Questionari deficiencia (2)
Questionari deficiencia (2)Questionari deficiencia (2)
Questionari deficiencia (2)
 
Cee aspace cristina guevara
Cee aspace cristina guevaraCee aspace cristina guevara
Cee aspace cristina guevara
 
Cee aspace cristina guevara
Cee aspace cristina guevaraCee aspace cristina guevara
Cee aspace cristina guevara
 
Estimulació primerenca
Estimulació primerencaEstimulació primerenca
Estimulació primerenca
 
Autisme, baixa visió i realitat millorada
Autisme, baixa visió i realitat milloradaAutisme, baixa visió i realitat millorada
Autisme, baixa visió i realitat millorada
 
Dislexia deteccio diagnostic_intervencio
Dislexia deteccio diagnostic_intervencioDislexia deteccio diagnostic_intervencio
Dislexia deteccio diagnostic_intervencio
 
Sindrome d'Aicardi
Sindrome d'AicardiSindrome d'Aicardi
Sindrome d'Aicardi
 
L'Educació no té un únic objectiu y propòsit
L'Educació no té un únic objectiu y propòsitL'Educació no té un únic objectiu y propòsit
L'Educació no té un únic objectiu y propòsit
 
Pautes pèrdues auditives 2011 (1)
Pautes pèrdues auditives 2011 (1)Pautes pèrdues auditives 2011 (1)
Pautes pèrdues auditives 2011 (1)
 
Unitat de Cribratge Ocular Berguedà. Institut Català de la Salut
Unitat de Cribratge Ocular Berguedà. Institut Català de la SalutUnitat de Cribratge Ocular Berguedà. Institut Català de la Salut
Unitat de Cribratge Ocular Berguedà. Institut Català de la Salut
 
Programa de la 8ª jornada TDAH
Programa de la 8ª jornada TDAHPrograma de la 8ª jornada TDAH
Programa de la 8ª jornada TDAH
 

Article salut 2016

  • 1. VIU Tarragona | 92 Gener-Febrer 2016 L’especialista en visió pels més petits i els més grans ÒPTIQUES SALUT Elisa Velasco tracta nens amb dificultats amb la lectura i ancians amb degeneració macular Avis i nens petits amb proble- mes de visió tenen un centre re- ferent a Tarragona. Elisa Velasco és la directora del Centre Òptic i Auditiu Velasco que s’ha espe- cialitzat en dues franges d’edat que pateixen problemàtiques diferents pel que fa a visió i que requereixen una sèrie d’eines que no totes les òptiques dis- posen. Així, Velasco, diplomada en Òptica i Optometria, Màster en Optometria i Ciencies de la Visió per la UPC, postgrau en Optometria Pediàtrica; en Atenció del Pacient Patològic i postgrau en TDAH, Trastorns de l’Aprenentatge i Trastorns de la Conducta i, a més, estudiant de psicologia, s’ha centrat en la dislèxia dels més petits i en la baixa visió de la gent gran. La dislèxia és un terme que s’utilitza per a referir-se a un pa- tró de lectura amb dificultats.“A la visió no se li dóna la importàn- cia que cal en els nadons. Quan acaben de néixer, als nens se’ls hi fa una prova d’audició, però no de visió, que no es fa fins als quatre anys i al CAP per mitjà del pediatre o infermera. S’ha de pensar que el 80% d’allò que s’aprèn es fa per la vista. La vi- sió que tenim als 6 anys, serà la nostra visió per a tota la vida, per això jo faig proves de visió des dels 6 mesos d’edat dels nens”, diu Elisa Velasco. Quan són tan petits, al Centre Velasco es descarten errors refractius (ametropies) i es fan proves per valorar els reflexos, eixos visuals alineats i coordinació dels ulls(binocu- laritat), motilitat ocular (movi- ments dels ulls), fusió (que els dos ulls rebin imatges de mida VIU Tarragona | Pierre Grubius fotos
  • 2. VIU Tarragona | 93Gener-Febrer 2016 ÒPTIQUES SALUT similar i, per tant, podem veure en 3D),enfocament i agudesa visual (percentatge de visió que tenim). “Per saber quina és l'agudesa visual utilitzem tests infantils de mirada preferencial basats en l’elecció forçada,útils del 3 als 12 mesos d’edat.Són unes làmines d'alt contrast, blanc i negre perquè fins a la vuitena setmana de vida es pen- sa que només podem veure en blanc i negre, a partir d'alesho- res, el primer color que perce- bem és el vermell”. Quan una persona neix, és pràc- ticament cega, només percep llum i moviment, allò que es coneix com ceguesa legal, és a dir, per sota del 10% d’agudesa visual. Aquest percentatge és el que permet a una persona, afili- ar-se a l'ONCE. Amb els mesos i anys el sistema visual evolucio- na i, als 18 mesos, el nen té en- torn a un 40% de visió, arribant als 5 anys entre el 80 i el 100%. “Si es detecta algun problema abans dels 6 anys i es corregeix, es garanteix una bona visió per la resta de la vida”, diu Elisa Ve- lasco. Segons aquesta especia- lista, els nens que tenen dèficits visuals arriben al centre després que els mestres hagin detectat alguna dificultat o bé perquè el nen és maldestre. “De vegades, els nens cauen sovint perquè no poden fer el càlcul de les distàn- cies relatlves dels objectes per- què no tenen visió 3D. La causa més habitual és l'ambliopia o ull dropo”. Les causes d'aquest problema són que el nen pateixi miopia, hipermetropia o astig- matisme elevat, altres vegades estrabisme i, fins i tot, alguna patologia ocular com catarac- ta congènita. “La prevenció és molt important perquè, si es de- tecta una ambliopia, s'ha d'ac- tuar immediatament abans dels sis anys. Ho fem de dues mane- res, mitjançant teràpia passiva, que inclouria la correcció de la graduació, amb ulleres o lents de contacte i utilitzant un pegat a l'ull que veu correctament, per estimular l'altre, i terapia activa, que consistiria amb re- habilitació o terapia visual. Si es combinen les dues, es garanteix l'èxit”. La terapia visual consis- teix a estimular la fixació central i la motilitat ocular, entre altres millores de les habilitats visuals. Si l'audiometria i l’exàmen optomètric són correctes i el coeficient intel·lectual del nen és l'adequat -mitjançant psi- quiatres i psicòlegs infantils, que col-laboren amb el centre-, segons Velasco, el nen no hau- ria de tenir dificultats d'apre- nentatge i és quan es detecten i diagnostiquen els que s'ano- menen Trastorns Específics de l'Aprenentatge. Entre un 5 i un 15 % dels nens en edat escolar tenen aquests problemes. “La meva intervenció se centra en la reeducació lectora amb els nens amb discapacitat específi- ca en la lectura. Faig que millorin la velocitat, la precisió i la com- prensió lectora”, diu. Baixa visió en gent gran El fet que la societat tingui una esperança de vida més gran provoca que hi hagi patologies associades a l’edat. Una d’elles és la degeneració macular, una de les primeres causes de ce- guesa. Aquesta malaltia, dege- nerativa i progressiva, afecta a la part central de la retina i provoca una pèrdua de visió ir- reversible. “L’únic tractament en aquests casos és l’adaptació d’ajudes visuals”. Una persona amb baixa visió no percep millo- ra amb 2 o 3 diòptries, sinó que necessita més. “Parlem d’aug- ments. Necessitem saber a qui- na distància vol veure la persona per fixar quin és l’augment que necessita. Si vol veure la tele, s’ha de saber quantes polzades té l’aparell i a quina distància es trobarà la persona i s’adaptarà un telescopi de Galileu fix”, ex- plica Velasco. Els afectats per aquesta malaltia, que estan per sota del 30% de visió, doncs, porten telescopis, microscopis i telemicroscopis, que s’acoblen a una muntura. “Amb aquests percentatges no pots fer moltes coses de la vida quotidiana, com pentinar-te, afaitar-te o maqui- llar-te, per exemple. La gent que té entre el 10% i el 30% de visió són a terra de ningú perquè no poden entrar a l’ONCE si no te- nen menys d’un 10%”, afirma. L’afectació de la degeneració macular associada a l’edat és greu i deixa en un gran percen- tatge dels casos una molt baixa visió y ceguesa legal sense cap solució mèdica o quirúrgica.“La retina és un òrgan del cos humà que no es pot transplantar. És una prolongació del cervell”. Per anar pel carrer, els pacients porten unes ulleres amb la seva graduació, un filtre terapèutic (la llum els afecta molt més, s'enlluernen amb més facilitat) i un tractament que pot augmen- tar fins a un 9% la imatge de la retina. Segons Velasco, aquesta patologia es va incrementant a causa de l'envelliment de la po- blació, però es pot prevenir amb revisions oftalmològiques-op- tomètriques, “una dieta equili- brada i suplements rics en ca- rotenoides: luteïna, zeaxantina i mesozeaxantina”. No hi ha unes ulleres per a tot, caldrà, doncs, una per a cada cosa com cuinar, cosir, veure la tele, llegir, etc. “Al final, els pacients acaben tenint dues o tres ulleres o, millor dit, ajudes visuals. Una per veure la tele, una per llegir i l'altra per anar pel carrer”. Per llegir dis- posem d’ajudes electròniques com el circuit tancat que aug- menta fins a 50 vegades el text que es posa a sota. També hi ha lupes que es connecten al televi- sor on es pot veure el text ampli- at d'allò que volem llegir. «La dislèxia és un ter- me que s'utilitza per a referir-se a un patró de lectura amb dificultats» «La retina és un òrgan del cos humà que no es pot trasplantar. És una prolongació del cervell»