Presentació de síntesi del treball final de l'assignatura UATIC del primer semestre de Dret i RRII a la UOC. Treball realitzat pel grup 13-d'Àmbit social sobre el Ciberassetjament a dones.

1. Ciberassetjament a dones
Ús i aplicació de les TIC
Curs 2017-18 / 2n semestre
· · ·
Jordi Blesa Llorens - estudiant de Dret
Araceli Reales Cervera - estudiant de Dret
Núria Tomàs Compés - estudiant de Dret
Cecília Aranda Soler - estudiant de Relacions Internacionals

2. Índex
1. Introducció
2. Ciberassetjament a dones
1. Tipologies de crims
2. Dades i estudis
3. Sectors de la població més
vulnerables: les noies joves
1. Programes de prevenció i
d’actuació
4. Normativa
1. Responsabilitat de les
empreses de xarxes socials
2. Catalana
3. Espanyola
4. UE
5. Internacional
5. Casos i resolucions judicials
3. Conclusions

3. Introducció
Agafant l’article 172 ter. del Codi Penal com a referència, definim el ciberassetjament a dones com aquelles conductes
insistents i reiterades a les xarxes que, sense ser amenaces ni coaccions alteren greument el desenvolupament de la
vida quotidiana de les dones que el pateixen.
Si bé els delictes d’amenaces i coaccions estan recollits al Codi Penal des de 1995, no és fins a la reforma de la Llei
Orgànica 1/2015 del 30 de març que s’afegeix el delicte d’assetjament. Aquesta diferència de 20 anys no és casual, i es
que amb l’evolució de les noves tecnologies i l’aparició de les xarxes socials, l’assetjament pren una nova dimensió i es
multipliquen, o es fan més visibles els casos.
Els objectius del nostre treball són:
● Investigar quines lleis emparen les dones que en pateixen
● Estudiar quins canvis legals s'han hagut d'introduir en el Codi Penal
per a cobrir aquests delictes
● Cercar informació sobre els diferents mecanismes de denúncia i la seva efectivitat
● Comparar la legislació Espanyola, Catalana i internacional en aquest tema.

4. Ciberassetjament a dones
El ciberassetjament a dones és una de les múltiples formes del que
anomenem violències masclistes. Entenem violències masclistes com totes
aquelles opressions que reben les dones pel sol fet de ser-ho.
La integració de la tecnologia en tots els àmbits de les nostres vides ha fet que
aquesta opressió masclista existent al món real, passi també a ser part del món
virtual. El ciberassetjament és especialment perillós pel fet que l’assetjador
es parapeta en l’anonimat i la impunitat de perfils falsos, fàcils d’esborrar,
difícils de localitzar i encara més difícils de perseguir judicialment.
El ciberassetjament a dones es pot perseguir a través de legislació contra la
violència de gènere quan es tracta de casos en relació a la parella o ex-parella i
a través de delictes d’odi quan es tracta de discriminació envers les dones.

5. Tipologies de crims
El ciberassetjament a dones és un terme molt ampli que engloba, més enllà de
l’assetjament a les xarxes, altres tipus de conductes i delictes entre els quals
trobem:
● Stalking
● Sexting
● Sexpreading
● Sextorsion
● Doxxing
● Grooming
Aquestes conductes i delictes esmenats, no tenen com a víctima única les dones,
sinó que els pateixen tot tipus de persones. En alguns casos, com el del grooming,
es tracta de víctimes específiques: els menors d’edat. No obstant, si que és veritat
que les dones els solen patir més, ja sigui dintre de la violència a la parella o ex-
parella o pel sol fet de ser dones.

6. Dades i estudis
Referint-nos a la violència de gènere, la franja d’edat més
afectada és la dels 30 als 60 anys. Ara bé, quan ens referim al
ciberassetjament a dones, la franja més afectada és
sensiblement més jove; ja que són les edats que més exposades
estan a les xarxes socials. A nivell europeu, lideren el rànquing
de ciberassetjament a dones els països que més accés a
Internet tenen. A la UE, un 4% de dones entre 18 i 29 anys han
patit ciberassetjament. A l’Estat espanyol, un 19% de dones
majors d’edat i menors de 55 anys afirmen haver patit
ciberassetjament.
La principal conseqüència que té el ciberassetjament a dones
sobre la víctima és l’aparició de trastorns psíquics com
l’angoixa o els atacs de pànic.

7. Sectors de la població més vulnerables
Com ja hem esmentat, les joves són el sector social més
afectat de la població quan parlem de ciberassetjament a
dones. Això és degut a que les relacions de parelles joves
tenen dues característiques:
➔ intimitat accelerada: la parella té molta informació
de l’altre persona en poc temps.
➔ desinhibició online: la informació donada de forma
consentida és utilitzada per coaccionar i assetjar.
Aquestes dues característiques posen les dones joves en
una situació de vulnerabilitat.

8. Programes de prevenció i d’actuació
Protocol del Departament d’Ensenyament
Aquest protocol existeix des de l’any 2013 per ser aplicat a centres
educatius. Es basa en quatre fases
1. Prevenció: valors transmesos a l’aula.
2. Detecció: els docents han d’estar atents als indicadors.
3. Valoració: comunicació entre la direcció del centre i els serveis que
donen suport.
4. Intervenció: aquí ja arriba la intervenció directa.
Aplicatiu de l’Institut Català de Dones
És una aplicació per a mòbils i apareix
amb la finalitat de sensibilitzar els joves,
ja que està enfocat per a institucions
educatives.

9. Normativa
● La interpretació de les normes jurídiques, per ser utilitzades en la solució dels casos posats en coneixement del
jutge, és un tema que ens genera especial interès.
● Per això, tractarem:
○ Quina és la responsabilitat de les empreses de xarxes socials?
■ Termes i condicions d’ús de les apps
■ Descàrrec i Limitació de responsabilitat
○ Diferents legislacions:
■ Catalana
■ Espanyola
■ Europea
■ Internacional

10. Normativa - Legislació
● Catalana
○ Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència (LDOIA)
○ Llei 5/2008, de 24 d’abril del dret de les dones a eradicar la violència masclista
● Espanyola
○ Llei Orgànica 1/2015, de 30 de març. Articles: 197.7, 172 ter, 183.1 ter i 173.2 del CP
● Europea
○ Dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu (TEN483/2012) sobre el tema “Ús responsable de
les xarxes socials i prevenció de trastorns associats”
● Internacional
○ Mèxic: CPDF en l'article 184
○ EUA: ho consideren com a pornografia infantil
○ Colòmbia: Llei 1581 de 2012 de Protecció de Dades Personals
○ Argentina: l'Article 128 de la llei de Delictes Informàtics (26.388)
del Codi Penal

11. Casos i Resolucions Judicials
RESOLUCIÓ JUDICIAL
Una resolució judicial és aquell acte processal provinent d´un Tribunal mitjançant el qual es resolen les
peticions de les parts, o autoritza o ordena el compliment de determinades mesures.
SENTÈNCIA
Aquestes són aquelles resolucions judicials dictades per un Jutge o un Tribunal que posa fi als litigis (civil,
família, mercantil, contenciós, administratiu) o causa penal.

12. Sentència 1
● Tribunal: AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE VIGO
● Resum: -No es pot negar la relació de parella entre acusat i víctima.
-Apareixen un nombre elevat de trucades telefòniques efectuades tant a la víctima com a la seva
família.
-Desestima la petició de suplantació d´identitat quan l´acusat afirma que ell no era qui s´havia
connectat a la xarxa social fent-se passar per la víctima.
-Per aquests motius la sentència queda prèviament esmentada queda vigent.
● Dispositiva: es desestima el recurs d´apel.lació

13. Sentència 2
● Tribunal: TRIBUNAL SUPREM
● Resum: -Es tracta d´un recurs de cassació.
-L´acusat al.lega una mala interpretació de la llei de l´article 172 ter.
-L´acusat denuncia una violació de la pressumpció d´innocència.
● Dispositiva: el Tribunal Suprem rebutja el recurs de cassació presentat per
la defensa de l´acusat.

14. Sentència 3
● Tribunal: AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA
● Resum: -Es presenta un recurs d´apel.lació per part de la sra. Irene.
-L´acusada defensa una vulneració de l´article 173 ter del CP. per assetjament.
-No es pot demostrar “coacció” com especifica l´article 172 ter del C.P.
● Dispositiva: l´Audiència Provincial de Tarragona desestima el recurs d´apel.lació de
la defensa de la sra. Irene.

15. Conclusions
● Cal aclarir i homogeneïtzar la terminologia del ciberassetjament a dones.
● El ciberassetjament és en molts casos el pas previ a delictes més greus tipificats pel CP com a agressions físiques,
violacions i/o extorsions.
● És vital continuar amb els programes de prevenció i millorar-ne els existents.
● Les xarxes socials s’exempten de qualsevol responsabilitat.
● La naturalesa del delicte fa molt difícilment imputable i la llei no és molt clara.
● No existeix legislació específica en quant al ciberassetjament a dones, en canvi, sí existeix en el cas dels
menors.