1. EL GRAN VIATGE
Javi era un xic jove, que va estudiar magisteri infantil en la universitat de València.
Quan va acabar la carrera, el van asignar en una escola de Benissa. Allí es va alquilar un
pis en el centre. Cada matí s’alçava, desdejunava i a continuació entrava a les nou a
classe. Tots el diez feia lo mateix. Era una rutina que al cap del temps va aborrir a Javi.
Va tindre la genial idea de fer un viatge per tot Europa per a eixir de la rutina i per a
experimentar noves experiències, però sols era una idea que havia tingut. Va estar
pensant en aquell emocionant viatge tot l’any. Fins que va arrivar l’estiu, i es va
proposar cumplir la seua idea, i com que era molt costós, i ell tenia dos mesos de
vacances, va decidir treballar totes les vacances per poder treure un diners extres.
Va estar dos mesos treballant dur per aconseguir la seua il·lusió de viatjar. Per fi va
guanyar gran part dels diners per al viatge, de manera que va comprar el bitllet i va
preparar tots els papers. Estava molt nerviós i il·lusionat.
El dia de abans del gran viatge, la seua família i els seus amics li van preparar un sopar
sorpresa de comiat, perquè no ho anaven a veure en tres mesos. Quan Javi va entrar al
seu apartament, va encendre la llum i de sobte tots van cridar: SORPRESAAA! Estava
tan emocionat que se li van escapar unes quantes làgrimes. Hi havia de tot: una tarta
gegant, globus, un cartell decorat, mejar… Javi va agrair molt a tots els que van assistir
a aquell sopar.
La nit abans del viatge, Javi no podía dormir perquè estaba molt nerviós, de manera que
es va preparar una tila i per fi va poder descansar. Ja eren les nou del matí i el
despertador va sonar i com que no havia pogut descansar bé es va quedar dormit. Quan
es va despertar, va veure el rellotge i ja eren les deu menos quart i tenia que agafar
l’autobús a les deu i vint. Ràpidament es va alçar, es va vestir, es va asear, va agafar
totes les seues coses i es va anar corrents a la parada de l’autobus. Va arribar i l’autobús
estava tancant les seues portes. Va córrer tot lo que va poder amb la sort que el xofer de
l’autobús el va vorer i de seguida va obrir les portes. Javi va sentir molta alegría per
haver pogut arribar a temps. Va entrar a l’autobús, va buscar un lloc i va seure.
L’autobús va arribar a Madrid. A continuación, Javi baixà de l’autobús i va agafar un
taxi per a que el portara a l’aeroport. Allí va tindre una sèrie de complicacions amb els
papers, però de seguida va poder agafar l’avió. Mentre que estava en l’avió, sentía un alt
nivell de adrenalina. Poc temps després es va dormir per l’estrès que va patir al llarg del
dia. Durant el vol, no hi va haver cap complicació, però l’aterratge va ser un poc forçós.
De totes maneres Javi estava molt content. El destí de l’avió va ser Tulús (França), on
va agafar un altre taxi per anar a l’hotel. Els plans de Javi eren quedar-se en l’hotel
descansant fins al dia següent.
Quan es va fer de dia, Javi, va matinar per a anar a esmorzar, i com que era un esmorzar
molt complet, es va quedar ple, de manera que va menjar tard.

2. Va viatjar fins a París per a poder visitar la torre Eiffel (cosa que sempre li ha fet molta
il·lusió). A partir de ahí, Javi va començar ha visitar molts països de Europa, com per
exemple: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Xipre, Croàcia, Dinamarca, Eslovàquia,
Eslovènia, Estònia, Finlàndia, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, etc…
Quan estava en Lituània, es va adonar que cada volta tenia menys diners, de manera
que no podia malbaratar diners, i com que s’havia portat la seua guitarra, va tocar en el
carrer per treure uns diners extrers. Ja era l’hora de sopar i va anar al supermercat més
pròxim que hi havia perls voltants. Allí va conèixer a un xic, també español, que estava
allí per motius de turisme. Poc a poc es van fer més íntims i com que la situació de
Alfons era molt millor, va ajudar a Javi donant-li un lloc on poder dormir, el va acollir
en la casa que havia alquilat.
Uns dies després va haver de seguint viajant i Alfons li va donar uns pocs de diners per
a ajudar-lo. La seua próxima parada va ser Luxenburg on va conèixer a una jove
anglesa, amb la sort de que ell parlava perfectament el seu idioma, en la biblioteca de la
ciutat. Van quedar per a prendre un cafè en una cafetería dels voltants. Allí van parlar de
les seues infàncies i de algunes anècdotes del passat. La jove anglesa (Estéfani) també
era una aventurera, igual que Javi, de manera que van tindre una idea: emprendre la
aventura de viatjar junts, sabent els dos que estaven fets l’un a l’altre. Durant el viatge
van començar a eixir junts. El viatge havia acabat i tenien que tornar a casa. Veient que
eren inseparables, van decidir que Javi s’anava a mudar a casa de Estefani, en Londres.
Van passar els anys i havien tingut dos fills: Albert (en memòria de l’amic que va
ajudar a Javi) i Bárbara (en memòria l’àvia d’Estefani). Javi treballava en una escola
anglesa i Estefania treballava en una tenda de roba que havia obert.
Tots van ser feliços.