Anatomia i fisiologia de l'aparell respiratori

2. L'aparell respiratori humà és l'aparell encarregat de captar l'oxigen (O2)
de l'aire i de desprendre el diòxid de carboni (CO2)
Les cèl·lules necessiten O2 per poder realitzar la respiració cel·lular i
d'aquesta manera obtenir energia. La respiració cel·lular és un procés
que té lloc en els mitocondris de la cèl·lules i consisteix en oxidar la
matèria orgànica per obtenir energia.
És una reacció de combustió i
per portar-la a terme fa falta
glucosa i oxigen.

3. L'aparell respiratori humà és l'aparell encarregat de captar l'oxigen (O2)
de l'aire i de desprendre el diòxid de carboni (CO2), molècules implicades
en la respiració mitocondrial.

6. Les fosses nasals són dues cavitats òssies situades sobre la cavitat bucal
i separades pel septe nasal format per cartíleg.
L'interior d'aquestes fosses nasals
estan entapissades per una mucosa
anomenada pituïtària.
Escalfa i humiteja l'aire inspirat
Conté les cèl·lules olfactòries.
Les foses nasals estan recobertes per
uns pèls per tal de retenir les brutícies
de l’aire inspirat i filtrar-lo.

7. Tub musculós comú als aparells digestiu i
respiratori.
La faringe comunica amb:
La boca amb l'esòfag
Les fosses nasals amb la laringe
Epiglotis evita que l’aliment passi a
les vies respiratòries

8. La laringe és un òrgan tubular constituït per diversos cartílagsque
comunica la faringe amb la tràquea.
És l'òrgan de la fonació doncs conté les cordes vocals, uns plecs
membranosos que ens permeten emetre sons.

10. La tràquea és un tub
cartilaginós de 10 a 12 cm de
longitud, que s'estén des de la
faringe fins al començament
dels bronquis, per davant de
l'esòfag i per tant, per davant
de la columna vertebral.

11. Està formada per vint anells cartilaginosos incomplets, en forma de
U, tancats en la zona posterior per teixit conjuntiu i muscular.
La tràquea està revestida interiorment per un epiteli de cèl·lules ciliades
(tenen cilis) i cèl·lules glandulars productores de moc.
Aquest moc reté les partícules de pols i estranyes. El moviment dels cilis
expulsarà el moc amb les partícules retingudes cap a la gola barrera defensiva.

12. La tràquea es ramifica en dos bronquis (un per a cada pulmó)

13. La tràquea es divideix i forma el bronqui dret i el bronqui esquerre;
aquests es divideixen en altres de diàmetre inferior quan arriben als
pulmons: són els bronquis secundaris, bronquis terciaris i els
bronquíols, que acaben en petits sacs hemisfèrics de parets molt fines
anomenats alvèols pulmonars, que permeten l’intercanvi dels gasos.
El conjunt s'anomena arbre bronquial.

15. Els pulmons són uns òrgans lleugers, tous, esponjosos i molt elàstics
situats dintre de la caixa toràcica. La part inferior del tòrax està
tancada pel diafragma.
Estan recoberts per una doble membrana serosa, anomenada
pleura, l'interior de la qual està ocupat pel líquid pleural, de
funció lubrificant, en els moviments respiratoris.

16. Els dos pulmons no són idèntics: el dret té tres lòbuls mentre que
l'esquerre en té dos, ja que ha d'allotjar el cor.

17. L'interior dels pulmons està ocupat pel conjunt de bronquíols, que es
divideixen i ramifiquen fins desembocar en els sacs alveolars.
Els alvèols són estructures amb forma de bossa arrodonida. Tenen una
paret extremadament delicada formada per un epiteli simple envoltat
per una gran concentració de capil·lars sanguinis.

18. Els alvèols s’encarreguen de fer l'intercanvi de gasós a partir de la difusió.
Cada bronqui va acompanyat d'artèries i venes que entren en el pulmó i es
ramifiquen en multitud de capil·lars formant una espesa xarxa que
embolica totalment els alvèols.
Procés de difusió

19. La respiració és un procés complex que té com a objectiu final
l'obtenció d'energia.
Es poden distingir dos etapes o processos dins la respiració:
-la respiració externa que és el procés d’intercanvi d’oxigen (O2) i
diòxid de carboni (CO2) entre la sang i l’atmosfera
-la respiració interna o cel·lular que és el procés catabòlic
mitjançant el qual les nostres cèl·lules obtenen l'energia necessària
per realitzar les seves funcions a través de l'oxidació dels
nutrients obtinguts de la digestió.

20. És un procés mecànic a partir del qual es renova l’aire.
Això s’aconsegueix en dues etapes successives, rítmiques, que es
donen cíclicament:
inspiració
expiració
Moviments de la caixa toràcica + diafragma

21. Inspiració: els músculs
intercostals es contrauen
i aixequen les costelles, i
el diafragma es contrau.
Els alvèols s’omplen d’aire.
Expiració: la relaxació
dels músculs intercostals
i del diafragma redueix
el volum de la caixa
toràcica. Els alvèols es
buiden.

23. La respiració es un procés que es desenvolupa en vàries etapes. Totes
elles es donen de manera simultània i contínua:
1.La ventilació pulmonar o intercanvi de l’aire entre l’atmosfera i els
alvèols pulmonars mitjançant la inspiració i l’expiració .
2. L'intercanvi de gasos entre alvèols pulmonars i sang.
3.El transport de gasos per la sang fins a arribar a les cèl·lules i a
l’inrevés.
4.L'intercanvi de gasos entre la sang i les cèl·lules dels teixits de
l'organisme.
5.La respiració cel·lular que té lloc dins els mitocondris de les
nostres cèl·lules.