Visió sintètica dels elements i funcionament de l'aparell respiratori.

1. L’APARELL RESPIRATORI
L’aparell respiratori:
1.- Capta l’O2 de l’aire que respirem i expulsa el
CO2 residu de l’activitat cel·lular.
2.- Transporta l’O2 captat fins el torrent sanguini.

2. 1. ANATOMIA
• Format per dos grups d’òrgans:
1.- PULMONS: dos òrgans esponjosos protegits per les
costelles a l’interior dels quals es realitza l’intercanvi
de gasos. Protegits per la pleura (membrana) i el
líquid plerural, que permet l’adaptació d’aquests a
l’inspiració i expiració. El dret és lleugerament més
gran que l’esquerre i té 3 lòbuls, mentre que l’altre
només en té dos.
2.- VIES RESPIRATÒRIES: són els conductes i les
cavitats per les que passa l’aire de l’exterior
fins els pulmons i a l’inrevés. Formades per:
fosses
nasals, faringe, laringe, tràquea, bronquis i
bronquíols.

3. Els òrgans de l’aparell respiratori
• Fosses nasals
• Faringe
• Laringe
• Tràquea
Vies respiratòries
• Bronquis
• Bronquíols
Alvèols pulmonars
PULMONS

4. Les funcions de l’aparell respiratori:
l’intercanvi de gasos
L’O2 és un gas necessari per nosaltres per que les cèl·lules puguin
obtenir Energia a partir dels nutrients:
E
NUTRIENTS
(Lípids, proteïnes, glúcids
, H2O, sals minerals)
Reaccions químiques
en presència d’O2
CO2
Del resultat d’aquestes reaccions s’obté com a residu el CO2, que
el propi aparell respiratori s’encarrega d’eliminar.

5. O2
Foses
Nasals
Faringe
Laringe
Tràquea
Bronquis
Bronquíols
Pulmons
(Alvèols)
CO2
1.- Foses Nasals: l’aire entra, s’escalfa i humiteja i es neteja
mitjançant els pèls que tapi-se'n el vestíbul nasal i el mucus
que secreten les vies respiratòries. En definitiva, es prepara
l’aire per ésser conduït al seu destí.
2.- L’aire circula per la faringe, l’epiglotis s’obre i el deixa
passar a la laringe. D’aquí passa a la tràquea, bronquis i
bronquíols i finalment arriba als alvèols.
3.- Als alvèols (hi ha milions a cada pulmó) es duu a terme
l’intercanvi de gasos per difusió, és a dir del lloc on hi ha
més
quantitat de gas a on hi ha menys: L’aire arriba als
alvèols carregat d’O2 i aquest es difon als capil·lars que hi
ha en contacte amb les fines parets dels alvèols. Una
vegada a la sang, és el sistema circulatori qui
s’encarrega de transportar-lo a totes les cèl·lules del cos.
Com a residu de les reaccions cel·lulars, el CO2 segueix el
camí invers a l’O2 i torna als alvèols per ser expulsat.

6. VENTILACIÓ PULMONAR
• Procés mecànic pel qual l’aire entra als pulmons i retorna d’aquests a
l’atmosfera.
• Provocada per dos grups de músculs:
1.- Diafragma: moviment ascendent i descendent fa variar la
capacitat de la caixa toràcica. Separa el tòrax de l’abdòmen.
2.- Intercostals: són els músculs que hi ha entre costelles. Moviment
lateral també contribueixen a la variació de la capacitat de la caixa
toràcica.
INSPIRACIÓ
EXPIRACIÓ
1.- Contracció de diafragma
i intercostals.
1.- Ascens de diafragma i
depressió dels intercostals.
2.- Augment del V de la
caixa toràcica.
2.- Disminució del V de la
caixa toràcica.
3.- Els pulmons s’inflen i es
carreguen d’aire ric en O2.
3.- Els pulmons es
contreuen i expulsen l’aire
ric en CO2.

7. MALALTIES
La majoria són de tipus infecciós (virus o bacteri)
• Bronquitis: inflamació dels bronquis per un bacteri. Dificultats
per respirar, tos i mucus. Es pot fer crònica pel tabac.
• Asma: estrenyiment temporal dels conductes respiratoris.
Causes al·lèrgiques, infeccioses o exercici físic intens. Tos i
manca d’aire
• Tuberculosi: bacteri (Mycobacterium tuberculosi) que destrueix el
teixit pulmonar. Contagiós per via aèria.
• Refredat i grip: infeccions virals molt contagioses de les vies
respiratòries.