Breu explicació del contexte social de l'època i explicació de la zona rural. Realitzat per alumnes de 4 ESO de Palma de Mallorca. IES Josep Maria Llompart.

1. Àgueda Colom, Li Jiang i Aina Sbert

2. Son Torrella
Son Torrella és una posessió
situada camí d’Orient, aprop
de Santa Maria del Camí. És
d’orígen medieval,
documentada ja en l’època
cristiana com alqueria.
Quan Bernat de Santa
Eugènia morí, la
posessió va anar
canviant de
propietaris i sobre
l’any 1638 ja consta
documentada
l’existència d’una gran
tafona per fer oli, com
un molí d’aigua.
Aquesta tafona és una
de les poques que hi
ha documentades a
Mallorca que tenien
aquest funcionament-
la força de l’aigua, a
través d’un molí
hidràulic, gràcies al
sistema de Coanegra.
Desprès de que Mallorca fós conquerida pels cristians, al repartiment de terres
s’establí que el nou propietari siguès Bernat de Santa Eugènia, un noble que
formava part del grup liderat pel vescompte de Bearn (Guillem de Montcada, un
dels grans nobles que acompanyà Jaume I el Conqueridor). Aquest vescomte va
repartir les terres de Coanegra entre els seus seguidors.

3. El 1670 un noble anomenat
Francesc Cotoner i d’Olesa
adquirí la posessió per 27
000 lliures mallorquines i
n’amplià l’extensió amb la
compra de més terres
properes.
Més tard va ser adquirida
pel primer Marquès
d’Ariany (1717), un polític i
militar que durant la
Guerra de Succesió va estar
a favor del duc d’Anjou
(Felip V de Borbó) i com
que la guerra fa ser
favorable al seu bàndol, fou
premiat pels seus serveis
amb aquest títol.

4. Les tafones
Les tafones és on es
realitzava la moltura de
l’oliva per treure’n l’oli i
encara, en algunes
posessions per ús
particular, n’hi ha
d’actives. El procès
complet de l’elaboració de
l’oli constava de diferents
parts i cadascuna d’elles
tenía part en un espai
diferent de la tafona. La
primera part es
desenvolupava
en el trull. D’aquí ve
l’expressió fa massa trull
quan sentim un fort
renou.

5. Procès d’elaboració de l’oli Els esportins es van apilant en torn a un eix d'una
columna, formant un conjunt que rep el nom de
trujada. Aquesta trujada es compon d'uns 60
esportins, i de vegades de més; com més fresques
siguin les olives més gran nombre es podrà
incloure. De seguida de col·locar un esportí se li
rega aigua bullint per facilitar la segregació d'oli.
Quan s'ha apilat la trujada, se li fa caure a sobre la
biga, una gruixuda biga de pi italià carregada amb
una enorme pedra, el quintar, per premsar.
Després del premsat, es torna a pujar casament,
s'alçarà els esportins a l’esportinador per tornar a
regar la pasta d'oliva amb aigua bullint de manera
que cada esportí rebi així dos regs d'aigua;
després es torna a premsar amb la biga. L'oli
barrejat amb aigua flueix després per un conducte
subterrani, anomenat siquia, la boca s'hagi costat
del bassi, sota de la truyada, cap a un recipient o
petit estany de pedra anomenat safareig de Tria.
En primer lloc, les olives es recullen en cabassos per
abocar a la tramutja, una mena de tremuja piramidal de
fusta amb una pedra de pressió, que igual que el Trull
és mogut per una biga que un mul fa girar. Les olives
van caient des de la tramujta cap a la mola i la submola,
on són lleugerament triturades, per després ser
col·locades dins d'uns esportins d'espart totalment
plans, esportins, que un cop plens es porten a la
premsa.

6. Parts de les tafones
El trull
La biga
Les piques

7. El trull
És el local destinat a la
fabricació de l’oli d’oliva, que
a Mallorca es domina tafona i
al País Valencià almàssera.

8. El Trull
Quan els traginers arribaven a la possessió amb els sacs d’oliva, els
descarregaven al graner on es guardava. La primera fase del procés consistia en
esclafar l’oliva per convertir-la en pasta. Aquesta operació es desenvolupava en
el trull. L’oliva es tirava dins la tramuja, com un embut, que anava a parar
damunt una pedra circular, anomanada sumola. Per damunt de la sumola hi
rotava el rutló, una gran pedra, que esclafava l’oliva i es tornava pasta.
Normalment qui movia el trull eren bístis però a en aquesta possessió hi havia
un molí d’aigua.

9. Trull amb sistemes moderns
A diferència del sistema tradicional que és discontinu, els
sistemes moderns en dues o tres fases són continus.
La molturació es fa amb màquines cilíndriques equipades
amb martells mecànics. La batedora la formen habitualment
tres cilindres buits amb paletes per remoure la massa.
L'extracció és a través d'una centrífuga horitzontal o decànter
on el líquid es separa per la diferència de densitat que hi ha
amb l'oli.
En el sistema de tres fases s'obtenen de
menor a major densitat: oli, morca i sansa o
pinyolada
En el sistema de dues fases a través d'usar
unes centrífugues modificades s'obté només
oli i una barreja de morca i sansa. L'objectiu
de les dues fases és la de no produir menys
residu líquid que és difícil d'eliminar i molt
contaminant.

10. La biga
La biga o premsa consistia en premsa la pasta per treuren l’oli. Aquest operacio
es duia a terma a la prensa, formada per una gran biga de fusta d’alzina,
colocada entre dues barres verticals, les galtes. A un extrem de la biga, l’espiga
feia pujar i baixar el pes, amb un torn mogut per dues persones. A l’altre extrem
un caramull d’exportius, un recipient circular fet d’espart, contenien la pasta de
l’oliva. Mentre s’acaramullaven els esportius, els tafoners tiraven aigua be
calenta, que procedia de la caldera. Un cop preparat el caramull d’esportius, la
biga baixava i premsava la pasta. L’oli sortia dels esportins, aïgualit per l’aigua
calenta i anava a parar al bassi, i per un canalet anava a parar a les piques de
tria.

11. Esportins

12. Les piques
Consistia en tirar l’oli, que
suraca damunt l’aigua, dins
la pica. El tefoner el recollia
amb una mesuar i el
passava dina l’ estany d’oli.
Quan ja quedava poc oli
dins la pica, el tafoner
emprava un embut
anomenat l’embut de triar,
amb el qual agafava tot l’oli
que era aprofitable.

13. Comercialització de l’oli
Des del segle XVII-XIX, l’oli es converteix en un
producte de consum, d’intercanvi comercial
(principalment amb blat) i d’exportació, dirigit cap
als mercats europeus, on en el segle XVIII, es
considerava un producte molt reconegut i valorat.
També cal esmentar la venda d’una mercaderia, de
qualitat inferior, dirigida especialment a la indústria
sabonera del sud de França.
L’extensa superfície del cultiu d’oliveres i la
presència d’una mà d’obra abundant i barata
assegurava el baix cost de l’oli, qüestió que el feia
competitiu en els mercats estrangers. Així, ocupava
una bona posició en el comerç, que va minvar davant
el creixement de l’exportació del vi.
L’exportació d’oli descendeix a partir de
la primera meitat del segle XIX a causa de
la competència en el mercat d’altres
països, de la caiguda de les collites i de
les polítiques de protecció del producte,
ja que les institucions illenques posaren
limitacions a l’exportació lliure d’oli per
afavorir-ne el consum intern.
L’oli beneficiava tant la gent que
conreava oliveres, com als qui el
produïen i els qui el comercialitzaven.