2. Compodemveure la història a través del
testimonidirectedelsInuits, si un
poblemajoritàriamentnòmada no permet registrar la
sevamemòriahistòrica de la manera en la quènosaltres
la coneixem?
I si li sumem tota una diversitatgeogràfica, on el terme
“Inuit” es difumina en els paràmetresgenerals?
3. Introducció:
problemàticasociogeogràfi
ca
L’{rea Àrtica s’estén per tota la costa d’Alaska, des de la badia de Yakutat fins a l’estret de Bering,
i a l’est, al llarg de la costa àrtica.
Se sol dividir els pobles de l’Àrtic americà segons la seva llengua, per la dificultat d’establir un
patró general cultural. D’aquesta manera, la branca inuit se situa a Groenlàndia i al Canadà.
Les notables diferències en la manera de viure dels grups s’expliquen per les importants
variacions climàtiques i paisatge, que condicionen l’obtenció d’uns tipus de recursos en cada àrea.
Figura 2. Classificaciódelspobles de l’Àrticameric{per Jean-Loup Rousselot
4. Introducció:
problemàticahistòrica
Construcció de la sevahistòria a través de la
tradició oral illegendes.
Disposend’alfabetsil·l{bic.
Dificultatd’obtenirfontsescritesnatives
sobre la sevatrajectòria. La gran majoria es
troba escrita peri a partir dels contactes
amb les poblacionseuropees o bépermitjà
de l’arqueologia.
Motiuspossiblesd’aquestacadència:
Nanook
Nanoo
1.
Poblacionsmajoritàriamentnòmadesi en
petit grup (base social: la família).
2.
Elssuports disponibles.
Figures 3,4,5. Fotogrames
Nanook of the North (R. J.
Flaherty, 1922)
7. La història en base
alsseusespaisd’hàbitat
Transmissió de la història oralment i a través de la herència de la cultura material.
Així, la mitologia esquimal està expresada en forma de relats que es transmitien
oralment d’unes generacions a les altres.
Si bé coneixien i mantenien contacte amb altres grups culturals de l’Àrtic i de diferents
àrees culturals nordamericanes, com més tard també amb grups asiàtics i europeus, la
construcció i la explicació del món a l’hora de transmetre qualsevol història venia
determinada per l’{rea que habitaven.
Aquestes qüestions responen a l’espai on viuen:
- Origen dels Qallunat (vikings): “[...] els envi{ a través de l’oce{ fins arribar a una terra a l’altre
costat del mar, on es van convertir en els primers antepassats dels europeus.”
- Tuniit (dorset): cultura que aparegué a l’Àrtic central canadenc (800 aC-1000dC).
-Creació del món: “[…] la dona obrí un forat al gel ipoblà la terraambtotselsanimals. L’últimfou el
caribú, qui seria el mésimportant.”
-La gran inundació: “[…] Quan la inundaciódesaparegué, el gel continuàiperaixòhi ha una capa de
gel al cim de les muntanyes. […] moltsaltreshaviennavegatambelsseuskayaksisobrevisqueren.”
Figura 8. Fotograma de Nanook ofthe North (R.J.Flaherty, 1922)
8. Inuitsiespai I: el mar
El mar és sens dubte l’espai més important per als inuits:
és la base vital de la seva cultura i on es troba major riquesa;
no principalment per les seves possibilitats de tràfic, sino perquè aquesta
proporciona una gran quantitat de fauna per a la subsistència.
L’abund{ncia de pl{ncton permet el desenvolupament de grans mamífers
com balenes, foques, morses o narvals.
Dins d’aquest espai es donen altres espais en el seus mitjans de transport:
el kayak (individual/fins a 2-3 persones, principalment destinat a l’home per
a la caça) i el umiak (embarcació més gran, participació de la comunitat).
Nanook
Nanook
Nanook
Nanook
Segons Briket-Smith: “tots els pobles polars euroasi{tics han organitzat la
seva existencia per emancipar-se gairebé en la seva totalitat del mar.”
Figures 9,10,11,12. Fotogrames de Nanook ofthe North (R.J.Flaherty, 1922)
9. Inuitsiespai II:
àread’hàbitati de caça
Figures 13,14,15. Fotogrames de Nanook ofthe North (R.J.Flaherty, 1922).
Espai d’assentament: nòmades (degut a la condició de caçadors) i
eventualment sedentaris. La distinció d’{rees ve marcada per les
condicions clim{tiques i paisatgístiques i d’un espai ampli de caça.
El paisatge de l’Àrtic americ{ és relativament ric en recursos, força similars
d’unes {rees a unes altres; però cal del comerç entre aquestes per acabar
suplint les carències terrestres, i marítimes, en cada zona.
La flora està formada únicament per molsa, líquens i petites arrels, que
alimenten a una població terrestre de caribús, guineus, ossos, llebres, etc.
Proporcionen carn, material d’eines (ossos), abric i reforç (pells). Així, en
proporció a l’abastiment no és en la terra ferma on es troba la major
riquesa, sino a l’espai del mar.
10. Inuitsiespai III: la llar
El concepte de població permament no existia, exceptuant alguns
punts de la costa d’Alaska.
No hihavia cap estructura social organitzadaper a la
distribuciód'uncompostd’igloos o cabanes , sinó que
estavendisposatsper al control òptimclimàtic .
Podien arribar a viure en petites comunitats formades por vàries
famílies. Rarament sobrepassaven els 100 hab. Normalment
s’establien durant l’hivern, i durant l’estiu es reprenien viatges en
petits grups, tant cap a l’interior per la caça de caribús com a altres
llocs de la costa per caçar o comerciar.
Figura 16. Esquimals del coureconstruint un igloo. Vers el 1915.
11. Inuitsiespai III: la llar (2)
Els igloos (“casa”, descriu una estructura permament o casa d’hivern) no eren utilitzats
com a residència fixe; tan sols de vegades a l’Àrtic canadenc, a Groenl{ndia s’utilitzava
solament durant els viatges o com a residència temporal, i a Alaska era pràcticament
desconeguts. La grandària era entre 6 ' i 15' de diàmetre .
Elsigloospermanents a l'interior del continent formen complexos ambconnexió de
camins de pas , trampesfredesi les càmeres de ballcomunals .
Per a la construccó de l’espaidomèstichiparticipava tota la família o comunitat. Una
única cambrafeiaconviure a tota la família, dividintperespais una àrea de cuina, de
magatzem (principalment a l’entradaper la condensaciód’airefred) i de dormir.
Dualitat de gènerereflectida en l’assignació de tasques al voltantd’aquestsespais, més
que per la divisiód’espaison prima la cooperació grupal (mar: home–terra: dona; kayak:
home–umiak:comunitat(dona)).
Figura 17. Diferentsseccionsd’unigloo.
Figura 18. Fotograma Nanook
ofthe North (R.J.Flaherty, 1922)
12. Inuitsiespai IV: àrea de
comerçi/o intercanvi
Espai marcadament diferenciat de la resta d’espais.
-> Espai de frontera.
Gairebé tots els grups o famílies tenien relacions
comercials basades en l’intercanvi, tant amb famílies
veïnes que habitaven la mateixa zona, com amb
grups pertanyents a àrees geogràfiques i
ecològiques diferents. S’acostumava a obtenir
materials procedents d’{rees llunyanes, tals com
objetes de metall, ceràmica o esteatita.
El comerç més important tenia lloc entre grups
pertanyents a àrees diferents, que es
proporcionaven mútuament productes que no hi
havia en les àrees respectives.
La presència d’europeus, fins i tot sense contacte
directe, influeix en el comerç augmentant-lo i
introduint-hi nous productes, como el te i el tabac.
Quan s’estableixen les primeres estacions
comercials, els canvis començen a ser més profunds
i els espais més marcats.
Figures 19,20. FotogramesNanook
ofthe North (R.J.Flaherty, 1922)
13. Relacióambl’espaid’altres
cultures (1). Poblesveïns
Figura 21. Esquimals de la regió de
l’estret de Bering.
Estreta vinculació amb diferents grups
culturals de la mateixa o diferent àrea,
on s’evita el conflicte mitjançant normes
i tabús, per augmentar la seguretat i les
{rees d’ajuda i cooperació mútues per la
supervivència en el medi.
Ampliacions d’aquesta {rea mitjançant
el matrimoni i el parentesc.
Les relacions sense víncles sanguinis
s’acostumaven a formalitzar. En el cas
de les comunitats més allunyades es feia
mitjançant els anomenats “companys
de comerç”. Relació amb finalitats
econòmiques, que implicava ajuda
mútua i cooperació. Accés a productes
que no podien obtenir d’una altra
manera.
Altres relacions: una gran amistad se
formalitzava en “companys lúdics”.
14. Relacióambl’espaid’altres
cultures (2). L’“Homeblanc”
Durant la 1ª meitat del S.XX, la sobirania de l’Àrtic canadenc no estava clara, doncs
el seu descubriment i exploració havia sigut realitzada per noruecs, anglesos,
americans, danesos, i una part per canadencs.
Considerada una zona de pas i contactes, no d’ocupació.
Excepte unes poques regions perifèriques, és tractada des del seu descobriment
per l’interès d’un camp d’activitats per al comerç i comptades indústries, com la
mineria, que es mantenen pels recursos auxiliars del món modern.
La influència que exercí el contacte amb els europeus, fou l’aportació d’alcohol,
malalties, epidèmies i un augment de la dependència exterior degut a l’adquisició
de rifles i altres utensilis (xarxes,hamsi trampes), que va tindre profundes
consqüències en alterar el seu cicle anual.
Cultura material notablement afectada; no respecte les bases de subsistencia:
dependència només de productes per al consum, especialment la munición.
Figura 22. Fotograma de Nanook ofthe North (R.J.Flaherty, 1922).
17. La visió del món: elsinua
Totes les persones, objetes, animals o fenòmens tenien un esperit o
ànima denominada inua, que significa “persona”.
Constantment era necessari prendre precaucions per a no ofendre’ls.
Aquestes precaucions, mètodes d’influència i control, es materialitzen
en forma de tabús, prescripcions, amulets que els protegien i,
eventualmente, cançons màgiques.
La presència del xaman era la figura que es posava en contacte amb el
món sobrenatural i se relacionava amb els espirits.
La distinció entre el “món natural” i “el món sobrenatural” no existeix,
aquest últim és tan comprensible, en tots els aspectes, com el món
cotidià i sensible en el qual es mouen.
Segons R.R.Marett, es tracta d’una visió preanimista o animalista.
Figura 25. Fotograma Nanook ofthe North (R.J.Flaherty, 1922).
18. Representacions de l’espai (1)
Mapestridimensionals
Tallades en fusta utilitzadesper navegar per les cadenesd'illes
(sobretot a la nit) en kayak. Les vorestallades representen el
litoral vist des del mar, en lloc de veure el mar només en el
contextcom a elementdefinitori de les voresexteriors de la
terra.
Figures 26,27. Mostra de mapestridimensionals de les costes de les illes de l’Àrtic.
19. Representació de l’espai (2)
Inuksuit
Monuments de pedra que
guien a les persones sobre la
terra i marca llocssagrats o
d’altressignificatius de la
geografia Ártica dels Inuit
El 1999, any en que es
formalitza la regió del
Nunavut al Canadàper a
donar lloc en l’administració
a les poblacionsdels inuit
sobre l’{rea, s’hi representa
en la seva bandera com a
símbolidentitaril’Inuksuit.
Figura 28.
Recopil·laciód’imatges sobre
20. Representacions de l’espai (3)
Contactes amb europeus de caràcter, no sempre, pacífic on els
exploradors els utilitzen en ocasions com aguies o per aconseguir
mapes del terreny (coneguda l’habilitat per dibuixar amb gran precisió
les zones que coneixien, fins àrees de cents de km).
Figura 29. Mapa dibuixat de memòriaperl’inuitSunapignanq.
21. Figures 30,31. Mapa de les illesBelcher, transmésperl’inukWetalltok a un explorador
no natiu: R.J.Flaherty. Vora 1918. Escrit en el reversd’unal{mina.
22. Conclusions
El tipus de poblament estava supeditat a l’activitat base
de subsistència, fet que implicava una diversitat
cultural.
Vivien plenament adaptats i depenien de la Natura i als
cicles d’aquesta. El temps meteorològic, les condicions
ambientals i la caça condicionaven tots els seus actes,
alternant períodes d’abund{ncia i de penúria extrema.
El territori com a condicionant per al desenvolupament
de la cultura; aquesta no est{ marcada per l’aïllament
geogràfic, sino, tanmateix, per la direcció seguida per la
propia evolució cultural, i factors de cooperació
convivència amb altres espais, que mantingué
determinats elements desapareguts en altres àrees.
La religió estava directament relacionada amb la vida
quotidiana, la qual era condicionada per l’espai, i amb
els contactes individuals amb el “món sobrenatural”
que convivia amb el “món natural”, frontera poc
definida.
Figura 32,33. Fotogrames
del {read’acció a Nanook
ofthe North (R.J.Flaherty,
1922).
23. Llistatd’imatges
Figura 1: Il·lustració sobre una escena de Nanook ofthe North (R.J.Flaherty, 1922).
DVD]
Figura 2. Classificaciódelspobles de l’Àrticamericàper Jean-Loup Rousselot
[PERACULA, Lourdes. Indisiesquimals. Cultures indígenes de l’Amèrica del Nord.
FundacióLaCaixa, Barcelona, 2001. P 33]
Figures 3,4,5. Fotogrames Nanook ofthe North (R. J. Flaherty, 1922) [DVD]
Figura 6. Esquimals del sud-oestd’Alaska continental, davantdelsseusmagatzems, a
Togiak, Alaska, vers el 1877. [PERACULA, Lourdes. Indisiesquimals. Cultures indígenes de
l’Amèrica del Nord. FundacióLaCaixa, Barcelona, 2001. P. 36]
Figura 7. Abast de la població Inuit, ca. 1900. [TRIGGER, Bruce G. I WASHBURN,
Wilcomb E. (editors). The Cambridge historyofthenativepeopleoftheAmericas.
Volum II. Universityof Cambridge, EEUU, 1996. P. 334]
Figura 8. Fotograma de Nanook ofthe North (R.J.Flaherty, 1922) [DVD]
24. Llistatd’imatges
Figures 9,10,11,12. Fotogrames de Nanook ofthe North (R.J.Flaherty, 1922) [DVD]
Figures 13,14,15. Fotogrames de Nanook ofthe North (R.J.Flaherty, 1922) [DVD]
Figura 16. Esquimals del coureconstruint un igloo. Vers el 1915. [PERACULA, Lourdes.
Indisiesquimals. Cultures indígenes de l’Amèrica del Nord. FundacióLaCaixa, Barcelona, 2001.. P. 34]
Figura 17. Diferentsseccionsd’un igloo.
[http://www.tworow.com/ourapproach7.html ]
Figura 18. Fotograma Nanook ofthe North (R.J.Flaherty, 1922). [DVD]
Figures 19,20. Fotogrames Nanook ofthe North (R.J.Flaherty, 1922). [DVD]
Figura 21. Esquimals de la regió de l’estret de Bering. [PERACULA, Lourdes.
Indisiesquimals. Cultures indígenes de l’Amèrica del Nord.
FundacióLaCaixa, Barcelona, 2001. P. 38]
Figura 22. Fotograma de Nanook ofthe North (R.J.Flaherty, 1922). [DVD]
25. Llistatd’imatges
Figura 23. Primersdels contactes europeusambels Inuit a Canadà. [TRIGGER, Bruce G. I
WASHBURN, Wilcomb E. (editors). The Cambridge
historyofthenativepeopleoftheAmericas. Volum II. Universityof Cambridge, EEUU,
1996. P 339]
Figura 24. Contacte europeuamb la població Inuit a Canadà (1900-1980s). [TRIGGER,
Bruce G. I WASHBURN, Wilcomb E. (editors). The Cambridge
historyofthenativepeopleoftheAmericas. Volum II. Universityof Cambridge, EEUU,
1996. P.345]
Figura 25. Fotograma Nanook ofthe North (R.J.Flaherty, 1922). [DVD]
Figures 26,27. Mostra de mapestridimensionals de les costes de les illes de
l’Àrtic.Figura[http://www.atlasobscura.com/articles/locating-one-s-place-in-theworld-macro-micro-cartography-across-the-ages]
28. Recopil·laciód’imatges sobre Inuksuits.
[http://www.arcticinuitart.com/culture/inuk.html]
Figura 29. Mapa dibuixat de memòriaperl’inuitSunapignanq.
[http://pencilandpipette.wordpress.com/2010/01/19/thinking-outside-the-square/]
Figures 30,31. Mapa de les illesBelcher, transmésperl’inukWetalltok a un explorador no
natiu: R.J.Flaherty. Vora 1918. Escrit en el reversd’unalàmina.
[http://www.wdl.org/es/item/6767/#additional_subjects=Eskimo+cartography]
26. Bibliografiaiwebgrafia
BIRKET-SMITH, K. Los esquimales. Editorial Labor, Barcelona, 1983.
HERNANDO de LARRAMENDI, Ramón. Esquimales. Editorial MAFRE, Madrid, 1992.
PERACULA, Lourdes. Indisiesquimals. Cultures indígenes de l’Amèrica del Nord. FundacióLaCaixa,
Barcelona, 2001.
TRIGGER, Bruce G. I WASHBURN, Wilcomb E. (editors). The Cambridge
historyofthenativepeopleoftheAmericas. Volum II.Universityof Cambridge, EEUU, 1996.
http://www.atlasobscura.com/articles/locating-one-s-place-in-the-world-macro-micro-cartographyacross-the-ages
http://pencilandpipette.wordpress.com/2010/01/19/thinking-outside-the-square/
http://www.wdl.org/es/item/6767/#additional_subjects=Eskimo+cartography
http://www.arcticinuitart.com/culture/inuk.html
http://middlesavagery.wordpress.com/2008/03/01/tactile-maps-and-imaginary-geographies/
http://www.tworow.com/ourapproach7.html
