1. LLENGUA
El català passarà a ser LAPAO a la Franja
El Parlament de l'Aragó l'anomenarà "llengua aragonesa pròpia de
l'àrea oriental"
ALBERT SOLÉ
Barcelona. | Actualitzada el 07/05/2013 00:00
El català passarà a ser
LAPAO a la Franja ACN
Aquest dijous el Parlament de l'Aragó votarà una nova llei de llengües amb la
qual desapareixerà el català de la Franja de Ponent. Els habitants del
Matarranya o de la Llitera que el feien servir el seguiran parlant com sempre,
això no canviarà d'un dia per l'altre, però a partir de dijous la llengua que
parlen deixarà de dir-se català i s'anomenarà "llengua aragonesa pròpia de
l'àrea oriental" (LAPAO) i, a més, també deixarà de ser oficial a l'Aragó. El
mateix passarà amb l'aragonès, una llengua pròpia minoritària de la zona
que es parla al Pirineu d'Osca, i que passarà a denominar-se "llengua
aragonesa pròpia de les àrees pirenaica i prepirenaica" (LAPAPYP).
La nova normativa s'aprovarà només amb els vots del PP i del Partit
Aragonès (PAR). La resta de grups de la cambra -el Partit Socialista, la
Chunta Aragonesista (CHA) i Esquerra Unida- hi votaran en contra. Els
ciutadans, així, tindran dret a parlar aquestes llengües i a estudiar-les en
l'ensenyament, però sense que això sigui obligatori. I els topònims podran
ser en la llengua pròpia de la zona, però sempre acompanyats de la forma
castellana. A més, la llei suprimeix l'Acadèmia de la Llengua Aragonesa,
l'Acadèmia Aragonesa del Català i el Consell Superior de les Llengües
d'Aragó, organismes encara pendents de constituir-se.

2. L'anterior llei de llengües sí que reconeixia l'existència de catalanoparlants a
la Franja i de l'aragonès al Pirineu, i, de fet, potenciava la protecció i la
promoció d'aquestes llengües, fent de l'Aragó una comunitat trilingüe.
Aquella llei es va aprovar el desembre del 2009, durant el mandat del
socialista Marcelino Iglesias, nascut a Bonansa, a la comarca de la Ribagorça,
i que parla català des que va néixer. Aquella llei també va ser polèmica, ja
que el PP i el PAR s'hi van oposar frontalment precisament perquè
reconeixia el català. De fet, els pobles governats per aquest partits van
presentar un recurs al Tribunal Constitucional, que no va ser admès a tràmit.
L'ofensiva del PP
Però l'any 2011 el Partit Popular va aconseguir recuperar la presidència de
l'Aragó, en mans socialistes des del 1999 i que ara governa l'expresidenta del
Congrés de Diputats Luisa Fernanda Rudi. De fet, el mateix dia de la
investidura com a presidenta de la comunitat -13 de juliol del 2011- Rudi ja
va anunciar que presentaria una reforma de la llei de llengües aprovada pels
socialistes menys de dos anys abans. L'estiu del 2012 el govern popular de
l'Aragó va presentar l'esborrany de la nova llei, en el qual proposava
anomenar el català aragonès oriental , un fet que quasi cap filòleg va
entendre (VÍDEO), molts pobles de la Franja van votar mocions en contra, i
se'n van fer moltes bromes (VÍDEO). Rudi, però, ha continuat amb la seva
idea, i aquest dijous culminarà la desaparició del català de la Franja de
Ponent. Aquest atac contra la llengua a l'Aragó coincideix amb decisions
impulsades pels governs populars de les Balears i el País Valencià que
minimitzen l'ús del català.
Ara.cat