3. Font.
És una font secundaria, creada per Borja
de Riquer i Joan B.Culla l’any 1989. Que
parla sobre els moviments de població a
Catalunya durant l’època entre el 1961 i el
1970.
4. Context històric
Als anys 60, arribada d’immigrants que fugeixen de la
pobresa i del caciquisme de les altres regions
d’Espanya.
Preus dels lloguers del pisos desorbitats. Barraquisme i
bosses de pobresa.
La dècada dels 60 va ser de renovació i de canvi social.
Els treballadors tornen a ser els protagonistes socials i
aconsegueixen mobilitzacions sense precedents. Les
vagues del 1962 a la indústria catalana van contribuir a
afavorir la creació el 1964 de les Comissions Obreres
5. Informació que propociona la taula.
Mostra el creixement vegetatiu, saldo migratori,
augment total i població a fi de l’any.
Creixement vegetatiu màxim l’any 1970 i mínim
l’any 1961
Saldo migratori: màxim 1964 i mínim l’any 1969.
Augment total: màxim l’any 1964 i mínim el 1966
La població total augmenta cada any fins arribar
als 5.122.567 habitants l’any 1970
6. Importància de la immigració.
Diversitat cultural.
Creixement social i demogràfic de
Catalunya.
Més població activa.
DESENVOLUPAMENT EN ELS
ASPECTES DEMOGRÀFICS MÉS
IMPORTANTS.
7. Transformació econòmica i social.
Creixement de les economies occidentals entre elles les
de Catalunya i Espanya.
Revolucions, vagues i creació de sindicats. (Lluita del
proletariat).
Època del “boom demogràfic”, de fort creixement de
població a causa del descens de les taxes de mortalitat
(encara que van disminuir les de natalitat). Entre 1960 i
1970 la població espanyola va créixer de 30 a 33’7
milions. L’índex de creixement natural arribà al màxim de
tot el segle l’any 1960.
També va ser època de migracions: interior, del camp a
la ciutat, i exterior, a la CEE (especialment a Alemanya,
França, Holanda i Suïssa).