SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
101108 pps ficció
1. LA REFORMA A LA FICCIÓ
És una xerrada sobre la ficció, extreta de la ficció i
que definitivament és ficció tota ella, fins al punt
que potser demà ens despertarem sense saber si
l’hem somniat. Benvinguts a la màgia.
Intervencions
Començarem amb el joc del
2. JA PODEU OBRIR EL SOBRE
• Bé, algunis heu tingut més sort, d’altris potser
menys....
En tot cas, pels que teniu monedes d’or... Si us hi
fixeu, l’or no és massa bo... De fet no és or, que és
xocolata (un anacronisme, ho sé), però és que
aquesta moneda representa el que realment
significava el diner a aquella època.
4. EL DINER
• Amb el diner no és poden comprar
ordinadors, teles, mòbils: no n’hi ha.
• Amb el diner es compra alguna cosa de
parament per la llar, alguna cosa de
vestir (sense marques), combustible i
menjar....
8. Martin Luther, penja les 95
tesis a la porta de l’Abadia
del Castell de Wittenberg
Comença la Reforma
9. La Reforma a Espanya
Arrela a Valladolid i Sevilla. És
durament reprimida per Felip II.
(1557 ..... 1560)
Des de llavors, no se’n parla més
fins el 1868, a excepció de petits
brots, sempre reprimits.
11. La Reforma a la ficció.
Erasmus, la ideologia Papa Leon X, la sobèrbia
Luther: la rebel·lió, Lucas Cranach
1523, Hans Holbien el jove
Raffaello Sanzio,
Galeria Uffici, Florencia
12. La Reforma a la ficció.
Acte de Fe, Francisco Ricen Llatíci, 1653
Fragment de les 95 tesis, en llatí
13. La noia de la perla
La carta
Rembranth
Lliçó d’anatomia
Johannes Vermeer
18. GENERALITATS
• Reforma, no Contrareforma
• Ull! els amagats/censurats
• Hi ha ficcions sobre el fet històric de la
Reforma, ni ha que tracten la seva
influència en la història.
• Cal separar entre Autors i obres
protestants
Uniformitat Catòlica / diversitat protestant
19. FICCIÓ ÉS....
• Cinema, teatre
• Literatura, periodisme, documentals
Però hi ha més.....
Què més pot ser ficció?
20. FICCIÓ ÉS....
• Cinema, teatre
• Literatura, periodisme, documentals
• Pintura
• Escultura
• Arquitectura
• Música
• Fins i tot... La cuina... el vestir...
• i... La manipulació d’un text
21. Característiques generals
• Línies sòbries
• Cap decoració
• No hi ha imatges, (es permeten per ensenyar).
• Temàtica relativament lliure
En contrast, el catolicisme “crea” el barroc
• Molt carregat
• Dedicació a Déu, màrtirs i sants
“Veedor del Sant Ofici”
22. Al segle XVI, hem de parlar fonamentalment de
música religiosa.
La música protestants és més tradicional, dedicada
a una litúrgia molt diferent a la Catòlica, i cal
recordar la preocupació de Luter perquè els textos
religiosos fossin entenedors pel poble.
El mateix Luther
Arnold von Bruck
Johann Sebastian Bach
Música
Georg Friedrich Händel
24. PINTURA
A Espanya, Goya (1746-1828), atacava el Sant
Ofici, amb sòrdides escenes del procés
inquisitorial, encara que no sempre eren fidels
a la realitat es consideren testimonis de les
obsessions de la Inquisició.
A França: Louise Moillon
25. Literatura.
• Primera ficció: la (mala)utilització dels
textos d’en Luter en benefici d’un
col·lectiu.
• A Espanya, des de 1868, la literatura
comença la seva particular
“Reforma”: Una crítica a certes
actituds i modus vivendis, a
l’Espanya rància, fosca, hipòcrita:
“rates d’església”.
26. Dos autors i dues generacions
que destaco
• Benito Pérez Galdós
• Rosalía (no publicada en vida)
• Fortunata y Jacinta
• Leopoldo Alas “Clarín”
• La Regenta
• Generació del 98, generació del 27
• Quasi tots els autors es posicionen en la crítica.
• Es consolida la crítica.
27. El Hereje
Miguel Delibes
• Auto de fe Valladolid
• Tractament històric
global
• Descripció de la vida
quotidiana de l’època
28. Memoria de cenizas
Eva Díaz Pérez
• Autos (3) de fe Sevilla
• Més emotiva
• Rigurositat històrica
29. Un afegitó: novel·la en català
• Ens parla dels hugonots
(protestants Calvinistes
de França) que són
perseguits a partir de
1785.
• Final sorpresa
Les set aromes del món
31. Cinema
La cinta blanca
• Reflecteix la
duresa i violència
del poble
protestant,
violència invisible,
silenciosa però
molt dura.
• Els protagonistes són
exemple dels qui es
serviria al nazisme
més endavant.
32. INGMAN BERGMAN
El setè segell
Les supersticions
Fanny i Alexandre
El rigor, el càstig,
La violència com a virtut
33. Un exemple, un joc
• Ara veurem un clip de vídeo de tres minuts.
• El joc es tracta que preneu nota de totes les
al·lusions que trobeu a la filosofia de la Reforma
(No confessió, sacerdoci universal...)
• El premi?
doncs la satisfacció d’haver-los trobat.
i
el gaudi d’aquets tres minuts
34.
35. CONCLUSIÓ
La ficció és pot utilitzar per modelar el
pensament de la gent, també com una
manera de denuncia evitant les censures.
Però jo us en proposo una altra, més personal
relacionada amb tres personatges claus de
l’època moderna:
Colom, Gutenberg i Luther.
Té a veure en un punt en comú entre els tres.
36. CONCLUSIÓ
La ficció és pot utilitzar per modelar el
pensament de la gent, també com una
manera de denuncia evitant les censures.
Però jo us en proposo una altra, més positiva i
relacionada amb tres personatges claus de
l’època moderna:
Colom, Gutenberg i Luther.
Té a veure en un punt en comú entre els tres.
37. TOTS TRES VAREN CREURE
EN EL SEU PROJECTE
I VAN ARRISCAR MOLT
LLUITEU PEL
VOSTRE
SOMMI
Quin pot ser aquest punt?
38. I especialment dedicat a
Ferran Carreño, Itu
Que sempre està al costat
D’en Lluís (i em treu a passejar).
Dedicat als companys d’Humanitats, grup de tarda
