3. Quan una dona, en una tribu concreta de l’Àfrica, s’assabenta que està embarassada, marxa a la selva amb altres dones i juntes preguen, mediten, fins que els surt la «cançó de la nova criatura» . Quan el nadó neix, la comunitat s’aplega i li canta la seva cançó.
4. Quan l’infant comença l’escola, el poble es reuneix i li canta la seva cançó. Quan esdevé adult, la gent del poble s’aplega, un cop més, i canta. Quan és hora del casori, el noi i la noia escolten, també, les seves cançons.
5. Finalment, quan la seva ànima és a punt de marxar d’aquest món, la família i els amics se li apropen i, tal com ho feren el dia del seu naixement, canten la seva cançó per acompanyar-lo en el seu «viatge».
6. En aquesta tribu africana, hi ha un altre moment en el qual es canta la cançó. Si en algun moment de la seva vida la persona comet un crim o un acte social menyspreable, el porten a la plaça del poblat i la gent de la comunitat, forma un cercle al seu voltant i... li canten la seva cançó.
7. La tribu coneix que la correció de les conductes antisocials no és el càstig, és l’amor i la consolidació de la veritable identitat.
8. Quan un reconeix la seva pròpia identitat ja no es tenen desitjos, ni necessitat, de fer mal a ningú. Els teus amics coneixen la teva cançó i te la canten quan tu l’oblides. Aquells que t’estimen no s’enganyen amb els teus errors ni per la fosca imatge que els ensenyes.
9. Ells recorden la teva bellesa quan tu et sents lleig, la teva integritat quan estàs destrossat, la teva innocència quan et sents culpable, la teva decisió quan estàs confós. Tolba Phanem
