Tfg perez gonzalez
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Tfg perez gonzalez

on

  • 765 views

 

Statistics

Views

Total Views
765
Views on SlideShare
729
Embed Views
36

Actions

Likes
0
Downloads
4
Comments
0

1 Embed 36

http://404615-108829.uoc.wikispaces.net 36

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Tfg perez gonzalez Tfg perez gonzalez Document Transcript

    • Estudis dEconomia i EmpresaGrau en Administració i Direcció d’EmpresaLa Primera RevolucióTecnològica a Catalunya. Elsfactors que van impulsar elcreixement econòmic al segleXIX.Jesús Pérez González(jperezgonzale@uoc.edu )2012-13/2 Gener 2013Treball Final de GrauÀmbit d’especialització: Anàlisi EconòmicaMemòria finalCurs 2012–2013, 2n semestre
    • Jesús Pérez GonzálezLa Primera Revolució Tecnològicaa Catalunya.Els factors que van impulsar elcreixement econòmic al segle XIX.Universitat Oberta de CatalunyaTreball Final del Grau d’Administració i Direcció d’Empreses2013
    • Jesús Pérez González (Badalona,1969).Al curs acadèmic 2009-2010siniciava el grau dAdministració iDirecció dEmpreses (ADE) de laUniversitat Oberta de Catalunya(UOC) segons el Pla de Bolonya.Després de molts anys sense agafar un llibre per aestudiar, al febrer del 2009 em vaig matricular de quatreassignatures a lAtheneu de la UOC per a provar-me siseria capaç de tornar a reprendre uns estudisuniversitaris.El resultat molt positiu daquest “auto-stress-test” em vaportar al setembre del 2009 a iniciar els estudis del graudADE de la UOC.Ha estat un camí molt dur però, també, amb moltesrecompenses. La darrera i última és la presentaciódaquest Treball Final de Grau (TFG).Per a mi, ha estat fonamental la motivació alhora diniciaraquests estudis, sense la qual, segurament, no haguéspogut concloure amb èxit aquest grau.Vull felicitar a la UOC, com a institució de transmissiódel coneixement, per la seva metodologia i funcionamentexcel·lents. És ben cert que el seguiment de lavaluaciócontinuada requereix dun esforç molt gran tenint encompte, sobretot, el perfil de la majoria dels estudiants,però els resultats es reflecteixen en les proves finals.Tanmateix, vull agrair als meus companys destudis, alpersonal docent i a la mateixa Universitat la sevapaciència envers la meva insistència per la milloracontínua i la consecució de lexcel·lència al grau dADEde la UOC.
    • Jesús Pérez GonzálezLa Primera RevolucióTecnológica a Catalunya.Els factors que vanimpulsar el creixementeconòmic al segle XIX.Memòria Final de la menciód’Anàlisi Econòmica del Graud’Administració i Direcció d’Empresesde la Universitat Oberta de CatalunyaJuny – 2013
    • Aquest Treball Final de Grau (TFG)de la menció d’Anàlisi Econòmica del graud’Administració i Direcció d’Empreses (ADE)de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)ha estat realitzat per en Jesús Pérez González(IDP : 594953 – jperezgonzale@uoc.edu)i lliurat al segon semestre del curs acadèmic 2012-13.El contingut d’aquest treball és de lliure difusió (copyleft)amb la petició que sigui mencionada la seva procedència en qualsevol cas.Imatge de la portada :© Imatge publicada a la pàgina “Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya”(<https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_de_la_Ci%C3%A8ncia_i_de_la_T%C3%A8cnica_de_Catalunya> [consultat el 26 de maig de 2013]) de “Viquipèdia”, corresponent auna màquina de vapor d’una antiga fàbrica tèxtil traslladada a les instal.lacions de la seucentral del mNACTEC: “El Vapor Aymerich, Amat i Jover” a Terrassa(<http://www.mnactec.cat/info/museu.php?idioma=0> [consultat el 26 de maig de2013]).Imatge de la contraportada :© Imatge publicada al post “Centenari de la «Revista Ibérica»” de data 13 d’abril de2013 (<http://patrimonindustrial.cat/2013/04/13/centenari-de-la-revista-iberica/>[consultat el 26 de maig de 2013]) de la pàgina web “Novetats del PatrimoniIndustrial. Patrimoni, tecnologia i societat industrial”(<http://patrimonindustrial.cat/>), corresponent amb la celebració de l’exposició delcentenari de la revista Ibèrica (1913-2013) de divulgació, ciència i enginys celebrada al’Observatori de l’Ebre del 13 d’abril al 10 de maig de 2013(<http://www.obsebre.es/> [consultat el 26 de maig de 2013]) en col.laboració ambl’IEC, el CSIC, la URL i l’Ajuntament de Roquetes.
    • “Al meu fill Vicençperquè el papa t’estima molt”.
    • “ o es la especie más fuerte la que sobrevive,ni la más inteligente,sino la que responde mejor al cambio”.CHARLES DARWINExtret de la pàgina 15 del llibredel Dr. Mario Alonso Puig (2010).Reinventarse. Tu segunda oportunidad.Barcelona. Círculo de Lectores, SA
    • Resum“La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Elsfactors que van impulsar el creixement econòmic al segleXIX” és un treball on s’expliquen els factors determinants quevan dur a terme el procés de la Revolució Industrial aAnglaterra.La història del pensament econòmic ha intentatdeterminar quins d’aquests factors claus van ser exclusius dela regió anglesa envers d’altres regions del món per tald’assolir l’intens creixement econòmic del període 1750-1850i esdevenir «the workshop of the world».A les conclusions d’aquest treball es realitza unacomparativa entre els factors de la societat anglesa i de lasocietat catalana que van propiciar que Catalunya es convertísen «la fàbrica d’Espanya».Paraules clau :Revolució Industrial. Creixement Econòmic. PrimeraRevolució Tecnològica. Catalunya al segle XIX.
    • SUMARIPRÒLEG..................................................................................................................................... 23ELECCIÓ DEL TEMA ............................................................................................................... 24PREGUNTES I HIPÒTESI.......................................................................................................... 25RECOLLIDA D’INFORMACIÓ ................................................................................................... 30INTRODUCCIÓ............................................................................................................................ 371.- EL MÓN ................................................................................................................................ 411.1.- LA DIVERGÈNCIA .......................................................................................................... 411.2.- LA BOMBOLLA MONETÀRIA ULTRAMARINA................................................................. 441.3.- L’EQUILIBRI MACROECONÒMIC.................................................................................... 481.4.- LA REVOLUCIÓ EN EL CONSUM ..................................................................................... 521.5.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIOSA ....................................................................................... 561.6.- ELS INDICADORS ........................................................................................................... 58 L’ÍNDEX THEIL........................................................................................................... 59 L’ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ.................................................................... 60 L’ÍNDEX VIURE MILLOR O “BETTER LIFE” ................................................................ 61 L´ÍNDEX DE GINI ........................................................................................................ 63 L’ÍNDEX DEL PIB PER CAPITA.................................................................................... 64 LA RÀTIO DE SUBSISTÈNCIA....................................................................................... 651.7.- EL CREIXEMENT ECONÒMIC.......................................................................................... 681.8.- EL SOSTRE MALTHUSIÀ ................................................................................................ 701.9.- LA PESTA NEGRA .......................................................................................................... 731.10.- EL COMERÇ EXTERIOR................................................................................................ 761.11.- LA REVOLUCIÓ AGRÀRIA............................................................................................ 831.12.- LA XINA...................................................................................................................... 891.13.- HISTÒRIA ECONÒMICA DEL PROGRÉS TECNOLÒGIC .................................................... 911.14.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL ....................................................................................... 93
    •  EL CANVI TÈCNIC ......................................................................................................100 L’AGRICULTURA.......................................................................................................100 ELS TRANSPORTS ......................................................................................................101 EL SISTEMA FINANCER ..............................................................................................102 EL COMERÇ INTERNACIONAL ....................................................................................102 L’ESTAT ...................................................................................................................1041.15.- LA REVOLUCIÓ DE LA GLORIOSA ..............................................................................1051.16.- LA REVOLUCIÓ TECNOLÓGICA ..................................................................................1061.17.- LA REVOLUCIÓ SOCIAL .............................................................................................1102.- CATALUNYA.......................................................................................................................1152.1.- EL PARLAMENT ...........................................................................................................1162.2.- ELS QUATRE GENETS DE L’APOCALIPSI ......................................................................1172.3.- LA FI DE L’ANTIC RÈGIM.............................................................................................1182.4.- EL COMERÇ EXTERIOR ................................................................................................1202.5.- LA CAPACITAT DE CONSUMIR .....................................................................................1252.6.- LA DIETA ALIMENTÀRIA .............................................................................................1292.7.- TRANSFERÈNCIES ........................................................................................................1312.8.- LA CAPACITAT INVENTIVA ..........................................................................................134 Blasco de Garay.......................................................................................................137 Jerónimo de Ayanz y Beaumont..............................................................................138 Francesc Santponç. ..................................................................................................1392.9.- LA JUNTA DE COMERÇ ................................................................................................1412.10.- CORRELACIÓ ENTRE TECNOLOGIA I ECONOMIA.........................................................1432.11.- ELS COSTOS DE PRODUCCIÓ......................................................................................1502.12.- ELS RECURSOS ENERGÈTICS......................................................................................1572.13.- LES REVOLUCIONS SOCIALS ......................................................................................1612.14.- EL FRACÀS DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL A ESPANYA............................................165ANNEXOS ................................................................................................................................169BIBLIOGRAFIA .........................................................................................................................227
    • LLISTAT D’IL.LUSTRACIO S, IMATGES,TAULES I GRÀFICSIl·lustració 1 – Classificació i energies, màquines, sectors i productes de lesRevolucions Tecnològiques...........................................................................................107Il·lustració 2 – Trinomis tecnològics de les economies anteriors i posteriors a laRevolució Industrial.......................................................................................................109Il·lustració 3 – Diagrama del cercle virtuòs entorn de la Primera RevolucióTecnològica....................................................................................................................157Imatge 1 – Suite Catalana (Antoni Tàpies, 1972).................................................................... 23Imatge 2 – Eolípila................................................................................................................... 37Imatge 3 – Mapamundi segons la projecció de Gall-Peters..................................................... 41Imatge 4 – Índex de Theil per a dues classes als Estats Units, 1990-2000.............................. 59Imatge 5 – Filogenesis de les armes dels aborígens australians............................................... 91Imatge 6 – Història evolutiva del martell................................................................................. 93Imatge 7 – Territoris de la Corona d’Aragó des del segle XIII fins al segle XV................... 115Imatge 8 – “Noticia de una nueva bomba de fuego”, ............................................................ 134Imatge 9 – Mapa de Catalunya de la xarxa ferroviària.......................................................... 156Imatge 10 – Mapa de Catalunya de les fàbriques hidràuliques i de vapor, 1857................... 160Taula 1 – Tipus de demanda en funció del resultat numèric de l’elasticitat-preu.....................53Taula 2 – Tipus de bé en funció del resultat numèric de l’elasticitat-renda. ............................53Taula 3 – Tipus de béns en funció del resultat numèric de l’elasticitat-creuada. .....................54Gràfica-Taula 4: Creixement poblacional i dels subministres d’aliments i matèriesprimeres a Anglaterra entre els anys 1700-1869. ............................................................76
    • Taula 5: Terres agrícoles i població anglesa comparades amb Europa i els EstatsUnits................................................................................................................................ 77Taula 6 – Producció agrícola en alguns països europeus, 1300-1800...................................... 85Taula 7 – Producció agrícola per capita en alguns països europeus, 1300-1800 ..................... 86Taula 8 – Productivitat agrícola en alguns països europeus, 1300-1800 ................................. 87Taula 9 – Estimacions de la població agrícola, rural no agrícola i urbanad’Anglaterra, 1300-1800................................................................................................. 87Taula 10 - Estimacions de la població agrícola, rural no agrícola i urbana d’Espanya,1300-1800. ...................................................................................................................... 88Taula 11 – Resultats dels p-valors de les variables de l’autocorrelació entre IPI iPatSol a Catalunya, 1826-1900 (Taula 1 de 3). ............................................................ 147Taula 12 – Resultats dels p-valors de les variables de l’autocorrelació entre IPI iPatSol a Catalunya, 1826-1900 (Taula 2 de 3). ............................................................ 148Taula 13 – Resultats dels p-valors de les variables de l’autocorrelació entre IPI iPatSol a Catalunya, 1826-1900 (Taula 3 de 3). ............................................................ 149Gràfica 1 – Arbre de desenvolupament bibliomètric de les obres consultades enversel procès d’industrialització de Catalunya ...................................................................... 33Gràfica 2 – Creixement exponencial de les cites i referències bibliogràfiquesconsultades envers el procès d’industrialització de Catalunya ....................................... 33Gràfica 3 – Nivells de renda per capita al món durant el període 1820-2001,expressats en dòlars internacionals de 1990. .................................................................. 42Gràfica 4 – Nivells de renda per capita al món durant el període 0-1820,............................... 43Gràfica 5 – Política monetària expansiva a Europa als segles XVI-XVII ............................... 47Gràfica 6 – Correlació entre IDH i PIB per capita a l’any 1870. ............................................. 61Gràfica 7 – Tipologies societàries segons la Corba de Lorenz ................................................ 63Gràfica 8 – PIB per capita d’Anglaterra, Itália, Holanda i Polònia, 1500-1800. ..................... 64Gràfica 9 – Ràtios de subsistència des de la Pesta Negra fins a la Revolució Industrial ......... 66
    • Gràfica 10 – Taxes de creixement de renda per capita al món durant el període 0-1820 .................................................................................................................................68Gràfica 11 – Taxes estimades de creixement poblacional als diferents continents delmón durant el període 1000-1500....................................................................................72Gràfica 12 – Transició demogràfica als nivells poblacionals anteriors a la PestaNegra................................................................................................................................74Gràfica 13 – Salaris nominals laborals durant el període 1375-1825. ......................................94Gràfica 14 – Preu del factor treball en relació amb el preu de l’energia al voltant del’any 1700........................................................................................................................95Gràfica 15 – Preus reals de la fusta i el carbó mineral a Londres durant el període1400-1800........................................................................................................................98Gràfica 16 – Indicadors del nivell de vida durant la revolució industrial a GranBretanya, 1760-1850......................................................................................................112Gràfica 17 – Dèficit comercial al port de Barcelona a l’any 1846..........................................121Gràfica 18 – Exportacions al port de Barcelona a l’any 1846. ...............................................122Gràfica 19 – Importacions al port de Barcelona a l’any 1846. ...............................................124Gràfica 20 – Despeses d’una familia jornalera barcelonina a l’any 1856...............................125Gràfica 21 – Preus del blat a Barcelona, 1500-1800...............................................................127Gràfica 22 - Cistella de la compra a Castella La Nova durant els segles XVI-XVII..............129Gràfica 23 – Cistella de la compra a Castella La Nova durant els segles XVI-XVII.............130Gràfica 24 – Scatterplot of Índex de Producció Industrial versus Patents Sol.licitadespel residents de Catalunya, 1826-1900..........................................................................144Gràfica 25 – Residual Plots per a l’Índex de Producció Industrial de Catalunya,1826-1900......................................................................................................................145Gràfica 26 – Correlació entre l’Índex de Producció Industrial i les PatentsSol.licitades a Catalunya, 1826-1900 (valors dels paràmetres R-Sq, F i Durbin-Watson)..........................................................................................................................146Gràfica 27 – Comparativa absoluta estimada de la distribució dels costos deproducció de la indústria cotonera entre Catalunya i Anglaterra a l’any 1856(en rals de billó).............................................................................................................151
    • Gràfica 28 – Comparativa relativa estimada de la distribució dels costos de produccióde la indústria cotonera entre Catalunya i Anglaterra a l’any 1856.............................. 152Gràfica 29 – Distribució dels costos de producció del cotó a Anglaterra, 1856. ................... 153Gràfica 30 - Distribució dels costos de producció del cotó a Catalunya, 1856...................... 153Gràfica 31 – Desglossament del preu del carbó importat des de Cardiff cap aBarcelona, 1851-1935. .................................................................................................. 158Gràfica 32 - Desglossament del preu del carbó importat des de Cardiff cap aBarcelona, 1851-1935. .................................................................................................. 158Gràfica 33 – Desglossament de la procedència del carbó consumit a Barcelona, ................. 159Gràfica 34 – Comparativa entre el Regne Unit i Espanya dels nivellsd’industrializació per capita, 1830-1910....................................................................... 165Gràfica 35 – Comparativa entre el Regne Unit i Espanya de la composició delconsum energètic, 1850-1950. ...................................................................................... 166
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX23Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezPRÒLEG“Els catalans celebrem les derrotes”.Imatge 1 – Suite Catalana (Antoni Tàpies, 1972).Font de les dades: Elaboració pròpia a partir de Google Imatges.11 de SETEMBRE de 1714-2014TRICE TE ARI de la DIADA ACIO AL de CATALU YA
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX24Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezELECCIÓ DEL TEMALa meva motivació en relació al tema de recerca triat esdevé per la ratificació de lesmeves expectatives en la realització, el semestre passat (2012-13-1), de l’assignatura històriaeconòmica de la menció d’anàlisi econòmica del grau d’ADE de la UOC, la meva passió perla novela històrica i la desfermada curiositat que em va produir la visita a l’exposició“Indianes 1736-1847. Els origens de la Barcelona industrial” del Museu d’Història deBarcelona (MUHBA).La pregunta clau del projecte és:“Quins factors van impulsar el creixement econòmic de Catalunya al segle XIX?”Els objectius generals que orientaran el desenvolupament del projecte són:1. Determinar els factors de lanomenada Revolució Industrial.2. Emfatitzar lexistència duna revolució industrial a Barcelona entre 1736-1847.3. Demostrar la capacitat tecnològica de la Catalunya industrial.4. Explicar l’arribada de la Primera Revolució Tecnològica a Catalunya.L’objectiu de les implicacion ètiques i/o socials és:“Exposar les revolucions socials en resposta a les condicions de vida dels obrers”.L’objectiu innovador, des del punt de vista empíric (capítol 1, “El món”), és:“Exposar els conceptes de la biologia evolutiva (com per exemple: Gottardi i Babetto(2003)1), dels sistemes complexos (com per exemple: Terna2), de l’econofísica (com perexemple: Lacasa Saíz de Arce i Luque Serrano (2005)3) i dels sistemes basats en agents(com per exemple: el programa informàtic NetLogo© 4) a l’economia”.1Gottardi, Giorgio i Babetto, Claudia (2003). Teorie, modelli evolutivi e uso della simulazione in economia. E’un approccio realmente praticabile? Padova: Università di Padova (Progetto FIRB 2003. Mario Raffa. “Nuovimodelli organizzativi per la gestione della conoscenza nella Extended Enterprise nell’era digitale”).2Terna, Pietro. Complexity and Economics, reading notes for a discussion. Torino: Università di Torino and ISI.Dipartimento di scienze economiche e finanziarie. <econ.unito.it/terna and www.isi.it>.3Lacasa Saíz de Arce, Lucas i Luque Serrano, Bartolomé (2005). Econofísica. Madrid: ICE – Instituto deComercio Exterior (Boletín Económico nº 2844, del 9 al 15 de Mayo de 2005).4Wilensky, Uri (1999). etLogo [en línia]. Modelling agent-based software.<http://ccl.northwestern.edu/netlogo/> [consultat el 13 de març de 2013].
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX25Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezL’objectiu innovador, des del punt de vista pràctic (capítol 2, “Catalunya”), és:“Correlacionar les innovacions tecnològiques mitjançant les patents sol.licitades pelsresidents catalans amb l’economia productiva mitjançant l’Índex de ProduccióIndustrial de Catalunya entre els anys 1826-1900”.Per la realització d’aquest treball no hi ha una manca d’informació, tot bén just al contrari, hiha un vast oceà de publicacions que cal sintetitzar i extreure’n les principals idees. Per a larecerca de la informació es fan servir, principalment, dues fonts d’informació:el Catàleg Col.lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC), iel portal web “Google acadèmic”.PREGU TES I HIPÒTESIL’any 2014 es compleix el tercer centenari de la Diada Nacional de Catalunya.Amb motiu d’aquest aniversari nombroses institucions publiques i privades estan preparantexposicions, conferències, actes i d’altres importants esdeveniments per commemorar aquestacelebració 5.Tot i que aquesta data ha passat als anals de la historia com una derrota de la qüestió catalana,vull remarcar que la celebració d’aquest centenari hauria de ser una fita triomfal, ja que lavictòria borbònica envers les aspiracions austríaques i anglosaxones d’independència deCatalunya va forjar el tret identitari català i va suposar una oportunitat per a esdevenir “lafàbrica d’Espanya” al segle XIX.Wilensky, Uri (1999). etLogo Models Library [en línia]. Modelling agent-based software.<http://ccl.northwestern.edu/netlogo/models/index.cgi> [consultat el 13 de març de 2013].5Cia, Blanca i Montañés, José Ángel (2013). Movilizados por 1714 [en línia]. Versió digital del diari “El País”(notícia publicada el 09/03/2013).<http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/03/09/catalunya/1362857839_013218.html> [consultat el 4 d’abril de 2013].Gencat (2012). Commemoració del 300 aniversari dels fets de 1714 [en línia]. Generalitat de Catalunya(14/09/2012). <http://www20.gencat.cat/portal/site/Departament-de-la-Presidencia/menuitem.7b6b6ed90c92ef316d740d63b0c0e1a0/?vgnextoid=3d654667a0238310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&appInstanceName=default> [consultat el 4 d’abril de 2013].MHCAT (2012). El Museu d’Història de Catalunya prepara la commemoració del 1714 [en línia]. Museud’Història de Catalunya (01/11/2012).<http://www.es.mhcat.cat/serveis/activitats_culturals/activitats_culturals_actuals/el_museu_d_historia_de_catalunya_prepara_la_commemoracio_del_1714> [consultat el 4 d’abril de 2013].
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX26Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezPer tant, aquest centenari és una finestra d’oportunitat oberta per a la explicació dels factorshistòrics que van impulsar el creixement econòmic de Catalunya al segle XIX, la divergènciaenvers la resta d’Espanya i l’equiparació del procés d’industrialització català amb la“Champions League” de la Revolució Industrial.En conclusió, aquest treball esdevé d’actualitat i d’interès en perspectives de la properacelebració d’aquest Tri Centenari de l’11 de setembre de 1714.L’estat de la qüestió sobre l’objecte d’estudi, sense poder dir que sigui general, és:• (1985). Catalunya, la fàbrica d’Espanya: un segle d’industrialització catalana,1833-1936. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.• Agustí i Cullell, Jaume (1983). Ciència i tècnica a Catalunya en el segle XVIII: laintroducció de la màquina de vapor. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.• Allen, Robert C. (2004). Revolución en los campos: la reinterpretación de larevolución agrícola inglesa. Zaragoza: Prensas Universitarias; Salamanca:Ediciones Universidad (Monografías de historia rural; 3).• ANC (2004). El món del treball industrial a la Catalunya del primer terç del segleXX: les llavors de la revolució. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitatde Catalunya, Arxiu Nacional de Catalunya.• Barca-Salom, Francesc X.; Puig-Pla, Carles (coordinadors) i et al. (2009). Fàbrica,taller i laboratori : la Junta de Comerç de Barcelona : ciència i tècnica per a laindústria i el comerç (1769-1851). Barcelona: Cambra de Comerç de Barcelona.• Bayó i Soler, Conxa i Riera i Tuèbols, Santiago (2012). Les máquines de vapor aCatalunya. Barcelona: Rafael Dalmau, editor.• Boserup, Ester (1984). Población y cambio tecnológico. Barcelona: EditorialCrítica, SA.• Carreras, Albert; Tafunell, Xavier (coordinadors); Barciela, Carlos i et al. (2005).Estadísticas históricas de España: siglox XIX-XX. Bilbao: Fundación BBVA.• Clark, Gregory (2007). A Farewell to Alms: a brief economic history of the world.New Jersey: Princeton University Press.• Comín, Francisco; Hernández, Mauro; Llopis, Enrique (editors) i et al. (2005).Historia económica mundial: Siglos X-XX. Barcelona: Editorial Crítica, SL.• Feliu, Gaspar (1991). Precios y salarios en la Cataluña moderna (Volums I i II).
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX27Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezMadrid: Banco de España (Estudios de Historia Económica; 21).• Ferrer i Alòs, Llorenç (1986). Els orígens de la industrialització a la Catalunyacentral. Barcelona: Rafael Dalmau, editor.• Fontana, Josep (2003). La fi de l’antic règim i la industrialització: 1797-1868.Barcelona: Edicions 62.• Gille, Bertrand (1999). Introducción a la historia de las técnicas. Barcelona:Editorial Crítica.• Hamilton, Earl J. (1948). El florecimiento del capitalismo. Madrid: AlianzaEditorial, SA.• Kuznets, Simon (1966). Modern economic growth: rate, structure and spread. NewHaven: Yale University Press.• Lluch, Ernest (2009). El pensament econòmic a Catalunya (1760-1840): els orígensideològics del proteccionisme i la presa de consciència de la burgesia catalana.Barcelona: Edicions 62.• Malthus, T. R. (1846). Ensayo sobre el principio de la población. Madrid: Obrapropiedad de los traductores D. José Maria Noguera y D. Joaquin Miquel bajo ladirección del Dr. D. Eusebio María del Valle.• Maluquer de Motes i Bernet, Jordi (2005). Història econòmica de Catalunya.Barcelona: Fundació Universitat Oberta de Catalunya.• Nadal, Jordi (1992). Moler, tejer y fundir: estudios de historia industrial. Barcelona:Editorial Ariel.• Nadal, Jordi; Benaul, Josep M. i Sudrià, Carles (directors) (2012). Atles de laindustrialització de Catalunya 1750-2010. Barcelona: Editorial Vicens Vives.• Nieto-Galan, Agustí (2001). La seducción de la máquina: vapores, submarinos einventores. Madrid: Nivola libros y ediciones, SL.• Pascual, Pere (1990). Agricultura i industrialització a la Catalunya del segle XIX:formació i desestructuració d’un sistema econòmic. Barcelona: Editorial Crítica,SA.• Riera i Tuèbols, Santiago (1994). El vapor i els «vapors»: actes de les III Jornadesd’Arqueologia Industrial a Catalunya. Barcelona: Associació i Col.legi d’EnginyersIndustrials de Catalunya (3es: Sabadell).• Riera i Tuèbols, Santiago (1985). Ciència i tècnica a la il.lustració: Francesc Salvài Campillo (1751-1828). Barcelona: Edicions de la Magrana, SA.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX28Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González• Riera i Tuèbols, Santiago i Vilagrasa, Fèlix (recull I comentaris) (2007). Discursosinaugurals de les institucions científiques catalanes a cavall dels segles XVIII i XIX.Barcelona: Institut d’Estudis Catalans (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 78).• Sánchez, Àlex (coordinador) i et al. (2011). La indústria de les indianes aBarcelona, 1730-1850. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura,Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (Barcelona Quaderns d’Història; 17).• Tello Aragay (coordinador), Enric; Martínez Galarraga, Julio; Ramon Muñoz,Ramon; Garay Tamajón, Lluís i et al. (2012). Com hem arribat fins aquí: unaintroducció a la història econòmica global. Barcelona: Fundació Universitat Obertade Catalunya.• Thomson, James (1994). Els origens de la industrialització a Catalunya. El cotó aBarcelona 1728-1832. Barcelona: Edicions 62, SA.• Vilar, Pierre (1966). Catalunya dins l’Espanya moderna (Volums II, III i IV).Segona edició: gener de 1966. Barcelona: Edicions 62, SA.• Vives, Vicens (1987). Manual de historia económica de España. Barcelona:Editorial Vicens Vives.De forma general, aquest objecte d’estudi ha estat tractat per historiadors, com per exempleLlorenç Ferrer Alòs, Josep Fontana i Lázaro o James Thomson; per filòlegs, com perexemple, Jordi Nadal i Oller; per historiadors de la ciència, com per exemple, Agustí Nieto-Galan; per economistes, com per exemple, Pere Pascual Domènech; i, enginyers industrials,com per exemple, Santiago Riera i Tuèbols. Per tant, la cobertura ha estat, i és, multidisciplinar, tal i com s’hauria d’entendre la història econòmica. En conclusió, l’estat de laqüestió és molt ampli i multi disciplinar.Les preguntes de recerca i/o hipòtesis a contrastar són:1) Què significa creixement econòmic modern?2) Què és la Primera Revolució Tecnològica (PRT)?3) Què és la ràtio de subsistència?4) Quins factors van afavorir la Revolució Industrial a Anglaterra?5) Per què hi ha tanta controvèrsia envers la determinació del factor clau identificatiu de
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX29Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezla Revolució Industrial?6) En quina situació es trobaven els factors que van afavorir la Revolució Industrialanglesa a Catalunya?7) Quin va ser el paper dels empresaris catalans durant aquest procés d’industrialització aCatalunya?8) Quines eren les condicions de vida dels obrers barcelonins durant el segle XIX?9) Quina tecnologia hi havia disponible a Catalunya abans del segle XIX?10) Com es va transferir la tecnologia de la PRT a Catalunya?L’enfocament teòric bàsic per a respondre les preguntes de recerca serà la teoria d’històriaeconòmica de les referències bibliogràfiques consultades. D’altra banda, caldran conceptes demacroeconomia, microeconomia i econometria. Finalment, és possible que calguin conceptesd’estadística per a entendre l’efecte, que no la causa, de la correlació entre variables.Els resultats esperats són que Catalunya va divergir de la resta d’Espanya durant el segle XIX,convertint-se en “la fàbrica d’Espanya” 6, gràcies a l’adopció de forma massiva de la màquinade vapor a partir del 1850 per part de les empreses textils catalanes.El coneixement nou que s’intentarà generar amb el treball és l’explicació de l’economia através de la biologia evolutiva i les alternatives que s’estan realitzant, des de la vessantinformàtica dels models basats en agents7, per a prendre decisions de política econòmica.6En guàrdia (2013). Les màquines de vapor [en línia]. Catalunya Ràdio (programa emès el 10/02/2013).<http://www.catradio.cat/audio/702296/456---Les-maquines-de-vapor> [consultat el 4 d’abril de 2013].7(2011). Flame: Flexible Large-scale Agent Modelling Environment [en línia]. Software Engineering Group,CSED, STFC. <http://www.flame.ac.uk/> [consultat el 4 d’abril de 2013].(2011). Flame: Projects [en línia]. Software Engineering Group, CSED,STFC. <http://www.flame.ac.uk/projects/> [consultat el 4 d’abril de 2013].(2011). The Euroace@Unibi Model [en línia]. Fakultät für Wirtschaftswissenschaften an der UniversitätBielefeld (actualitzat a data d’11/03/2013). <http://www.wiwi.uni-bielefeld.de/vpl1/research/eurace-unibi.html>[consultat el 4 d’abril de 2013].Dawid, Herbert; Gemkow, Simon; Harting, Philipp; van der Hoog, Sander i Neugart, Michael (2012). TheEurace@Unibi Model: An Agent-Based Macroeconomic Model for Economic Policy Analysis [en línia]. Fakultätfür Wirtschaftswissenschaften an der Universität Bielefeld (publicat l’octubre de 2012). <http://www.wiwi.uni-bielefeld.de/fileadmin/vpl1/Publications/Agent-based_Modelling/eurace_unibi_descr_2012.pdf> [consultat el 4d’abril de 2013].
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX30Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezRECOLLIDA D’I FORMACIÓLa creació i desenvolupament de qualsevol treball requereix d’una etapa prèvia versl’estat de la qüestió de l’objecte d’estudi. Només aquesta fase de «posada al dia» delconeixement publicat respecte al tema que es vol tractar pot suposar la consulta d’incontablesreferències bibliogràfiques.L’inici de la recerca bibliogràfica de La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya: elsfactors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX es va iniciar amb la visita al’exposició Indianes 1736-1847: Els Origens de la Barcelona Industrial del Museu d’Històriade Barcelona. Aquesta exposició va ser el resultat del curs del Seminari d’Història deBarcelona intitulat La indústria de les indianes a Barcelona, 1730-1850 i del volum 17 de lasèrie Barcelona Quaderns d’Història, La indústria de les indianes a Barcelona, 1730-1850,coordinat per en Àlex Sánchez i publicat l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona del’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona l’any 2011 [1].La lectura d’aquest quadern d’història serveix de guia per contextualitzar l’estat de la qüestióenvers el procès d’industrialització a Catalunya. Només del capítol de presentació d’en ÀlexSánchez (pp. 9-29) es despleguen les següents cites i referències bibliogràfiques:• [2] Ramón Grau i Marina Lòpez, «Empresari i capitalista a la manufactura catalana delsegle XVIII. Introducció a l’estudi de les fàbriques d’indianes». Recerques, 4 (1974),pàg. 19-57.• [3] Roger Alier, «La fàbrica d’indianes de la família Canals», Recerques, 4 (1974), pàg.59-91.• [4] Àlex Sánchez, «La era de la manufactura algodonera en Barcelona, 1736-1839»,Estudios de Historia Social, 48-49 (1989), pàg. 65-114.• [5] James Thompson, La indústria d’indianes a la Barcelona del segle XVIII,Barcelona, L’Avenç, 1990, pàg. 7-59 («Els origens de la indústria d’indianes aBarcelona»).• [6] James Thompson, Els origens de la industrialització a Catalunya. El cotó aBarcelona, 1728-1832, Barcelona, Edicions 62, 1994, pàg. 62-129.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX31Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González• [7] Lídia Torra, «Comercialización y consumo de tejidos en Cataluña (1650-1800)»,Revista de Historia Industrial, 11 (1997), pàg. 177-196.• [8] Lídia Torra, «Pautas de consumo textil en la Cataluña del siglo XVIII. Una visión apartir de los inventarios post-mortem», dins J. Torras i B Yun (ed.), Consumo,condiciones de vida y comercialización en Cataluña y Castilla, ss. XVII-XIX, Junta deCastilla y León, 1999, pàg. 88-105.• [9] Lídia Torra, «Cambios en la oferta y la demanda textil en Barcelona (1650-1800)»,Revista de Historia Industrial, 22 (2002), pàg. 13-44.• [10] Pierre Vilar, Catalunya dins l’Espanya moderna, Barcelona, Edicions 62, 1968,vol. III i IV.• [11] Pierre Vilar, «La Catalunya industrial: reflexions sobre una arrencada i sobre undestí», Recerques, 3 (1974), pàg. 7-22.• [12] Jaume Torras, «L’economia catalana abans del 1800. Un esquema», dins JordiNadal (i altres), Història econòmica de la Catalunya contemporània, Barcelona,Enciclopèdia Catalana, 1994, vol. I, pàg. 13-38.• [13] Jaume Torras, «La Catalunya preindustrial», dins La primera revolució industriala Catalunya, Cent cinquanta anys del ferrocarril de Barcelona a Mataró (1848),Barcelona, Fundació Jaume I, 1997, pàg. 7-29.• [14] Àlex Sánchez, «Els orígens de la industrialització, 1750-1832», dins Jordi Nadal,Josep M. Benaul i Carles Sudrià (dir.), Atles de la industrialització de Catalunya,1750-2006 (en curs de publicació).• [15] Junta de Comerç de Barcelona, Discurso sobre la Agricultura, Comercio eIndustria del Principado de Cataluña (1780), edició a cura d’Ernest Lluch, Barcelona,Alta Fulla, 1997, pàg. 53.• [16] Josep M. Delgado, «De la filatura manual a la mecànica. Un capítol deldesenvolupament de la indústria cotonera a Catalunya (1794-1814)», Recerques, 23(1990), pàg. 161-179.• [17] Yositomo Okuno, «Entre la llana i el cotó. Una nota sobre l’extensió de la indústria
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX32Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezdel cotó als pobles de Catalunya en el darrer quart del segle XVIII», Recerques, 38(1999), pàg. 47-76.• [18] Albert García Balañà, La fabricació de la fàbrica. Treball i política a la Catalunyacotonera (1784-1874), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004, pàg.57-147.• [19] Sánchez, «Les bergadanes i les primeres màquines de filar», dins Jordi Maluquerde Motes (dir.), Tècnics i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunyacontemporània, Barcelona, Enciclopedia Catalana, 2000, pàg. 161-175.• [20] James Thompson, «Transferencia tecnológica en la industria algodonera catalana:de las indianas a la selfactina», Revista de Historia Industrial, 24 (2003), pàg. 13-50.• [21] James Thompson, «Transferring the spinning jenny to Barcelona: anapprenticeship in the technology of the Industrial Revolution», Textile History, 34(2003), pàg. 21-46.• [22] James Thompson, «Olot, Barcelona and Avila and the Introduction of theArkwright Technology to Catalonia», Revista de Historia Económica, XXI-2 (2003),pàg. 297-334.• [23] Àngels Solà, «Filar amb berguedane. Mite i realitat d’una màquina de filar cotó»,dins La indústria tèxtil. Actes de les V Jornades d’Arqueologia Industrial deCatalunya, Barcelona, Enginyers Industrials de Catalunya, 2002, pàg. 143-168.• [24] Àngels Solà, Aigua, indústria i fabricants a Manresa (1759-1860), Manresa,Centre d’Estudis del Bages, 2004.• [25] Àlex Sánchez, «Guerra e industria. Consecuencias de la Guerra de laIndependencia en la industria manufacturera española», dins Emilio La Parra (ed.), Laguerra de apoleón en España, Alicante, Publicaciones de la Universidad de Alicante– Casa de Vélazquez, 2010, pàg. 399-424.• [26] Àlex Sánchez, «Crisis económica y respuesta empresarial. Los inicios del sistemafabril en la industria algodonera catalana, 1797-1839», Revista de HistoriaEconómica, XVIII-3 (2000), pàg. 485-523.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX33Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González• [27] Àlex Sánchez, «La empresa algodonera en Cataluña antes de la aplicación delvapor, 1783-1832», dins Francisco Comín i Pablo Martín Aceña (ed.), La empresa enla historia de España, Madrid, Civitas, 1996, pàg. 155-170.Tot i seguit, l’obra [6] presenta 13 llibres i publicacions contemporanis i 193 obres secundàriesa l’apartat de bibliografia. Les obres [10] presenten al voltant de les 1.000 cites i referènciesbibliogràfiques. L’obra [14] presenta com a mínim 412 referències bibliogràfiques. D’aquestaforma es genera un arbre de desenvolupament bibliomètric 8de les obres consultades quepresenta el següent esquema:Gràfica 1 – Arbre de desenvolupament bibliomètric de les obres consultades envers elprocès d’industrialització de CatalunyaFont de les dades: Elaboració pròpiaÉs a dir, el nivell 1 correspon al punt de partida, l’obra o les obres què és origen de l’iniciativadel treball. El nivell 2 correspon a les cites i/o referències bibliogràfiques del nivell 1. I, elnivell 3 correspon a les cites i/o referències bibliogràfiques del nivell 2. En definitiva, esgenera un arbre que pot tenir infinits nivells de desenvolupament en funció de l’ànim, eltemps o l’aprofunditat amb que es vulgui investigar al voltant de l’objecte d’estudi.Per tant, les cites i referències bibliogràfiques, a partir d’una obra en concret, poden crèixer,desenvolupar-se o evolucionar segons la següent forma gràfica exponencial:Gràfica 2 – Creixement exponencial de les cites i referències bibliogràfiques consultadesenvers el procès d’industrialització de CatalunyaFont de les dades: Elaboració pròpia8Rubio Liniers, Mª Cruz. Bibliometría y Ciencias Sociales [en línia]. Proyecto Clío.<http://clio.rediris.es/clionet/articulos/bibliometria.htm> [Consultat el 20 d’abril de 2013].y = 0,0218e3,6945x05001.0001.5002.000nivell 1 nivell 2 nivell 3
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX34Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezEl temari de l’assignatura Història Econòmica de la menció Anàlisi Econòmica del graud’ADE de la UOC és l’altra obra que serveix per contextualitzar l’estat de la qüestió d’aquesttreball. Només del mòdul 3, Creixement, convergència i divergència en la PrimeraGlobalització (1820-1914) d’en Ramon Ramon Muñoz, es despleguen 153 referènciesbibliogràfiques. D’entre les referències consultades hi ha, per exemple, Gregory Clark, AFarewell to Alms. A brief economic history of the world, 2007, Princenton University Pressamb 544 referències i Jordi Nadal, «El fracaso de la revolución industrial en España, 1830-1914», dins Carlo M. Cipolla (ed.), Historia Económica de Europa. El nacimiento de lassociedades industriales. Segunda parte, 1982, Editorial Ariel amb 7 fonts, 6 ajudes, 12 obresgenerals, 11 obres regionals i 55 obres sobre els sectors. En resum, les cites i/o referènciesbibliogràfiques consultades en els diferents nivells de l’arbre de desenvolupamentbibliomètric en aquesta obra són 1 pel nivell 1, 153 pel nivell 2 i aproximadament 638 pelnivell 3.Tenint en compte els resultats exposats dels arbres de desenvolupament bibliometrics, calacotar el nivell d’aprofunditat que es vol assolir i, dintre del nivell escollit, fer una selecciód’aquelles obres que, sense tenir una certesa total, «semblin» més importants per a l’objected’estudi.D’altra banda, si a la versió catalana del cercador acadèmic de Google es posa revolucióindustrial entre cometes, llavors s’assoleixen aproximadament 2.500 resultats en 0,05 segonsamb patents i cites incloses. Si es realitza la cerca amb les paraules revolución industrial entrecometes amb les mateixes condicions, llavors s’assoleixen aproximadament 17.000 resultatsen 0,07 segons. I, si es realitza la cerca amb les paraules industrial revolution entre cometesamb les mateixes condicions, llavors s’assoleixen aproximadament 491.000 resultats en 0,07segons.De la mateixa forma, la consulta de les referències bibliogràfiques al cercador del CatàlegCol.lectiu de les Universitats de Catalunya i la visita a les corresponents bibliotequesuniversitàries ha permès a aquest autor obtenir més referències, ja que les prestatgeriess’organitzen per temes i, hi ha molts llibres que “in situ” adquireixen la seva importància i deforma virtual passen desaparcebuts.És evident que l’accès en obert a les TIC i a les biblioteques universitàries proporciona unarbre de desenvolupament bibliomètric en forma exponencial. Per tant, avui dia, l’accès al
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX35Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezconeixement és un immens oceà que cal canalitzar per trobar la ruta més òptima.Tanmateix, és inviable consultar totes aquestes cites i/o referències bibliogràfiques senseobviar-ne cap i aquest fet provoca desinformació envers quines són les referències importantsque s’han de consultar 9.La documentació en aquest tema és important perquè permet assolir el coneixement necessariper tal d’obtenir les dades quantitatives i qualitatives necessàries pel desenvolupament deltreball. No obstant, s’ha de tenir present que les bases de dades estadístiques comencen autilitzar-se a partir del segle XX. Per tant, resulta difícil mesurar qualsevol variable anteriord’aquesta data. A les biblioteques universitàries hi ha registres estadístics a partir de l’any1850 on es concentren les dades macroeconòmiques quantitatives d’Espanya i Catalunya.Trobar dades quantitatives anteriors a l’any 1850 que expliquin el procés d’industrialitzacióde Catalunya no és gens fàcil, ja que estan diseminades per les diferents referènciesbibliogràfiques publicades envers aquest tema. Per tant, la realització d’aquest treballrequereix d’elevades dòsis de documentació i recerca bibliogràfica. Finalment, les dadesqualitatives resulten imprescindibles per contextualitzar aquest objecte d’estudi.9UOC (2002). Inteligencia competitiva. Documentos de lectura. Barcelona: Fundació Universitat Oberta deCatalunya.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX36Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX37Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezI TRODUCCIÓ“La tecnología és la producció d’allò superflu”.José Ortega y Gasset (1883-1955).“Els humans són creacions del desig, no de la necessitat”.Gaston Bachelard (1884-1962).Imatge 2 – Eolípila.Primera máquina de vapor inventada al segle I per l’enginyer grec Herón d’AlexandriaFont de les dades: Google Imatges i Wikipedia10.10Wikipedia. Eolípila [en línia]. <http://es.wikipedia.org/wiki/Eol%C3%ADpila> [consultat el 8 de juny de2013].
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX38Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezAquest treball es divideix en dos capítols. El primer capítol, anomenat “El món”,consisteix en l’estudi empíric i el segon capítol, anomenat “Catalunya”, consisteix en lesconclusions a través d’una comparativa entre Catalunya i Anglaterra dels factors que vanpropiciar la Revolució Industrial.El primer capítol s’estructura en els següents subcapítols. “La divergència” on s’explicaque ha esdevingut per un creixement sostingut del PIB per capita. “La bombolla monetàriaultramarina” on s’explica el creixement econòmic especulatiu que va viure Espanya als seglesXV-XVI a través del model IS-LM. “L’equilibri macroeconòmic” on es pregunta per què lateoria macroeconòmica ha de ser com és. “La revolució en el consum” on s’explica que no vahaver-hi una revolució del consum a l’Anglaterra pre-industrial. “La revolució industriosa” ons’explica el canvi d’elasticitat per part dels treballadors anglesos entre el temps de treball i eld’oci. “Els indicadors” on s’explica que, a banda del PIB i del PIB per capita, hi ha altresindicadors que mesuren de forma adequada la redistribució de la riquesa com l’índex de Theil,l’índex de desenvolupament humà, l’índex viure millor, l’índex de Gini. En aquest mateixsubcapítol es tracta la problemàtica que tenen els pensadors econòmics per tal de mesurar elPIB històric i la solució de l’ús de la ràtio de subsistència. “El creixement econòmic” ons’explica què s’entèn per creixement econòmic modern. “El sostre malthusià” on s’explica lateoria de Malthus envers la producció d’aliments i el creixement de la població. “La pestanegra” on s’explica la davallada demogràfica que va suposar per a Europa i Àsia. “El comerçexterior” on s’explica com es va garantir el subministrament d’aliments de les economies ambexcedent cap a les economies deficitàries a través de les funcions de reacció d’una economiaoberta amb intercanvis. “La revolució agrària” on s’explica que les males collites i lesaplicacions tecnològiques van desplaçar la mà d’obra cap a la indústria. “La Xina” ons’explica que va ser la primera potència tecnológica fins a l’Edat Mitjana. “Històriaeconòmica del progrés tecnològic” on s’explica que els economistes són incapaços d’explicarl’evolució de la tecnologia i cal una visió de la teoria de Darwin. “La revolució industrial” ons’expliquen els factors que van incentivar la divergència d’Anglaterra de la resta del món alsegle XVIII. “La revolució de la Gloriosa” on s’explica els canvis institucionals que vanpropiciar el pas d’una economia feudal cap a una economia capitalista. “La revoluciótecnològica” on s’expliquen les tres revolucions tecnològiques que ha viscut l’humanitat desdel segle XVIII. “La revolució social” on s’expliquen les accions dutes a terme pelstreballadors arran de la introducció de la màquina de vapor.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX39Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezEl segon capítol s’estructura en els següents subcapítols. “El parlament” on s’explicaque Catalunya va gaudir d’aquesta institució molt abans que Anglaterra. “El quatre genets del’apocalipsi” són la guerra, la fam, la mort i la pesta que van ser devastadors per a Catalunyafins a l’Edat Moderna. “La fi de l’antic règim” on s‘explica com i quan Catalunya va passard’una economia feudal a una economia capitalista. “El comerç exterior” on es calcula lapropensió marginal a importar a partir de les importacions i exportacions de Catalunya a l’any1846. “La capacitat de consumir” on es calcula la ràtio de susbsistència i la propensiómarginal a consumir a partir dels cost anual de la vida d’una família barcelonina de l’any1856. “La dieta alimentària” on s’explica els productes que composen la cistella d’articles deconsum essèncial per a tota Espanya. “Transferències” on s’explica de quina forma va arribarla tecnologia a Catalunya. “La capacitat inventiva” on s’exposen tres «macroinventors» quevan poder canviar la trajectòria tecnològica de la nostra història: Blasco de Garay, Jerónimode Ayanz y Beaumont i Francesc Santponç. “La junta de comerç” on s’explica les accionsdutes a terme per aquesta institució educativa i tecnològica en la difusió de la racionalitatcientífica i el progrés tècnic a Catalunya. “Correlació entre tecnologia i economia”, la partinnovadora d’aquest treball, on es calcula la funció d’autocorrelació simple entre l’Índex deProducció Industrial i les Patents Sol.licitades pels residents de Catalunya entre els anys 1826i 1900. “Els costos de producció” de l’any 1856 comparats amb Anglaterra d’on a partir d’unaanàlisi DAFO resulta evident que Catalunya tenia una debilitat en el subministre de carbómineral. “Els recursos energètics” on s’explica el desglossament del preu i la procedència delcarbó importat cap a Barcelona a l’any 1865 i la vigència dels recursos hidràulics a Catalunya.“Les revolucions socials” on s’expliquen els «rebomoboris del pà» de la Barcelona del 1789,el luddisme a Barcelona i les dures condicions de vida dels obrers que donaran peu a greusenfrontaments socials a la Barcelona d’inicis del segle XX. “El fracàs de la revolucióindustrial a espanya” on s’explica l’increïble retard que va acumular Espanya en la sevaindustrialització.En conclusió, l’any 1714 va ser una finestra d’oportunitat oberta que Catalunya va saberaprofitar, ja que la burgesia catalana va començar a mirar cap a Europa d’on van arribar, i esvan fer arribar, les transferències tecnològiques que van propiciar l’industrialització delPrincipat per arribar a convertir-se al segle XIX en: «la fàbrica d’Espanya».
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX40Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX41Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González1.- EL MÓ“El Producte Interior Brut (PIB) ho mesura tot,excepte aquelles coses per les quals val la pena viure”.Robert Kennedy (1925-1968).Imatge 3 – Mapamundi segons la projecció de Gall-Peters.Font de les dades: Google Imatges1.1.- LA DIVERGÈ CIAS’entèn per divergència econòmica, el:“procés pel qual, a mesura que passa el temps, els països que tenen nivells d’ingrés percapita més baixos creixen de manera més lenta que els que tenen nivells d’ingrés més elevats.Això porta que, al final del període, la diferència entre els nivells d’ingrés sigui més gran que
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX42Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezal principi.” (Martínez Galarraga, 2012a : 9(3))11.Segons la següent gràfica, a l’any 2001 existia una gran divergència econòmicamundial d’Europa Occidental, les «Noves Europes»12i el Japó respecte de la resta del món.Gràfica 3 – ivells de renda per capita al món durant el període 1820-2001,expressats en dòlars internacionals de 1990.Font de les dades: (Maddison, 2004)13.De les dades de la taula i de la gràfica es pot observar que, el Japó inicia la divergèncial’any 1950 [1.921 USD de 1990] assolint en només 23 anys el mateix nivell de renda percapita que l’Europa Occidental [11.416 USD de 1990]: una espectacular taxa lineal decreixement anual respecte de l’any anterior d’un promig del 8,05%. Tanmateix, la gràfica ensindica que, les «Noves Europes» i l’Europa Occidental inicien la divergència l’any 1820.Amb una ràpida conclusió es podria afirmar que la Revolució Industrial (a l’any 1820)és l’inici de l’actual Gran Divergència, però…Si s’analitzen les dades del període anterior a l’any 1820 a nivell microscopic s’observaque, les «Noves Europes» inicien la divergència entre l’any 1700 i el 1830 i l’Europa11[Íbid.].12Els «Western Offshoots» són: els Estats Units, el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda. Països colonitzats peremigrants de l’Europa nord-occidental.13Maddison, Angus (2004). Contours of the World Economy and the Art of Macro-measurement 1500-2001.IARIW 28th General Conference: Ruggles Lecture. Cork: Ireland August 2004.1820 1870 1913 1950 1973 2001Western Europe 1.204 1.960 3.458 4.579 11.416 19.256Western Offshoots 1.202 2.419 5.233 9.268 16.179 26.943Japan 669 737 1.387 1.921 11.434 20.638Asia (excluding Japan) 577 550 658 634 1.226 3.256Latin America 692 681 1.481 2.506 4.504 5.811Eastern Europe & f. USSR 686 941 1.558 2.602 5.731 5.038Africa 420 500 637 894 1.410 1.489Western EuropeWestern Offshoots Japan05.00010.00015.00020.00025.00030.000Levels of Per Capita GDP : World and Major Regions, 1820-2001(1990 international dollars)
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX43Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezOccidental entre l’any 1000 i el 1500.Gràfica 4 – ivells de renda per capita al món durant el període 0-1820,expressats en dòlars internacionals de 1990.Font de les dades: (Maddison, 2010)14.Segons aquesta gràfica, abans de l’any 1820 ja existia una petita divergènciaeconòmica mundial d’Europa Occidental i les «Noves Europes» respecte de la resta del món.En conseqüència:“D’acord amb les dades disponibles, va ser la Gran Divergència la que va generar laRevolució Industrial i per tant, indirectament, el creixement econòmic modern. o al’inrevés.” (Martínez Galarraga, 2012a : 14)15.Durant el període 1000-1500 van succeïr dos esdeveniments que van canviar la històriaeconòmica del món:• l’arribada de Cristòfor Colom a Amèrica l’any 1492 i de Vasco de Gama a l’Índial’any 1498, i• la pesta negra de 1348.14Maddison, Angus. (2010). Appendix B. Growth of World Population, GDP and GDP Per Capita before 1820.Original Maddison Homepage. <http://www.ggdc.net/MADDISON/oriindex.htm> [data de consulta: 23 desetembre de 2012].15[Íbid.].0 1000 1500 1600 1700 1820Western Europe 450 400 774 894 1.024 1.232Western Offshoots 400 400 400 400 473 1.201Japan 400 425 500 520 570 669Asia (excluding Japan) 450 450 572 575 571 575Latin America 400 400 416 437 529 665Eastern Europe 400 400 462 516 566 636Former USSR 400 400 500 553 611 689Africa 425 416 400 400 400 418Western EuropeWestern Offshoots04008001.200Levels of Per Capita GDP : World and Major Regions, 0-1820(1990 international dollars)
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX44Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González1.2.- LA BOMBOLLA MO ETÀRIA ULTRAMARI A“Si la «Teoria General» de Keynes data de 1936, va ser el 1937 quan John Hicks vapublicar el famós article «Mr. Keynes i els clàssics» en què —pretenent oferir una síntesientre els plantejaments keynesians i els clàssics, que inicialment es consideravencontraposats— presentava una formulació en què les interaccions entre els equilibris en elsector real de l’economia (mercats de béns i serveis) i els equilibris en el sector monetarifinancer (mercats de diner i altres actius financers) determinaven variables com la renda i eltipus d’interés. Aviat el model presentat per Hicks —anomenat IS-LM per les condicionsd’equilibri en el sector real (inversió=estalvi, «saving» en anglès) i en el sector monetari (Lde preferència per la liquiditat, l’expressió keynesiana per a referir-se a la demanda dediners i M de money, o oferta de diners)— es va convertir ràpidament en el primer granmodel de síntesi, ja que permetia avaluar el paper i l’efectivitat comparativa de les polítiquesfiscals i monetàries en termes de la forma i pendent de les dues corbes representatives delsrespectius equilibris als mercats de béns i monetaris, i les seves interaccions per a assolir unequilibri simultani.És cert que hi ha hagut crítiques al model IS-LM, des de la fidelitat de la interpretacióde Keynes a la seva utilitat en èpoques d’inflació, passant per acusacions d’incosistèncieslògiques (la part d’equilibri IS compara variables-fluxos, mentre que el vessant LM comparavariables-estoc).Però probablement continua essent veritat l’afirmació de Krugman: si no l’haguésaportat Hicks el 1937, ens l’hauríem d’haver inventat en tot cas en algun moment posterior.”(Tugores, 2010: 5-6)16.L’expoliació de la plata, i en menor mesura de l’or, de les mines azteques cap a Europa,per part dels espanyols, va suposar l’aplicació d’una política monetària expansiva amb uncreixement especulatiu i un augment de la inflació a l’economia europea als segles XVI-XVII.Per a respondre a la pregunta, per què van pujar el preus, Martín Aceña (1989)17fa ús de lateoria macroeconòmica.“Con objeto de llegar a una comprensión más fácil de [las] relaciones [entre los16Tugores Ques, Joan (2010). “Interaccions entre mercats de béns i mercats financers”. A: Macroeconomia.Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya.17Martín Aceña, Pablo (1989). Los precios en Europa durante los siglos XVI y XVII: Estudio comparativo.Alicante: IV Congreso de la Asociación de Historia Económica (diciembre de 1989).
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX45Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezincrementos de la cantidad de dinero, los aumentos de la población y las variaciones de lademanda de dinero en términos reales] hacemos uso del modelo de análisis macroeconómicoIS-LM.Comenzamos por suponer que estamos en equilibrio tal y como señala el punto E1 delgràfico [de la següent pàgina]. Examinemos cuál es el efecto sobre el nivel de precios de unaumento de la oferta monetaria (M S). Como consecuencia del aumento de la cantidad dedinero (de ࡹ૙ࡿa ࡹ૚ࡿ) la curva LM experimenta un desplazamiento hacia la derecha (de LM1a LM2), lo que determina que la curva de demanda agregada ࢅ૚ࡰtambién experimente undesplazamiento hacia ࢅ૛ࡰ. A corto plazo y al nivel de precios inicial P0, hará su aparición unexceso de demanda. Esto último estimulará, a su vez, una expansión del volumen deproducción y también probablemente un aumento en el nivel de precios. En el nuevo punto deequilibrio E2, el output corriente excede al nivel de producción potencial o de pleno empleode los recursos. A menos que la economía experimente un aumento en el volumen de recursosdisponibles o se registre un incremento en la productividad de los factores, el punto E2 essólo un punto de equilibrio temporal. A largo plazo, el incremento en el coste de los factoreshará que la curva de demanda agregada se desplace hacia arriba y ello irá acompañado deun aumento en el nivel de precios. Este aumento disminuirá el volumen total de saldosmonetarios en términos reales a disposición de la economía, lo que hará que aumenten lostipos de interés y, en última instancia, se reduzca la demanda agregada. En ࡱ૛૚, la economíaalcanza su punto final de equilibrio.En toda esta descripción, la macromagnitud que ha quedado relegada a un segundoplano es la demanda de dinero. Es evidente, sin embargo, que el incremento en el nivel derenta ha traído consigo un aumento de la demanda de dinero, y ha servido además paraestablecer un límite superior a los incrementos que pudieran producirse en el nivel deprecios. En nuestro gráfico, el aumento de la demanda de dinero derivado del aumento deloutput está ya incorporado en la naturaleza de la curva LM, cuya pendiente es positiva.Empero, existe un aumento del volumen de saldos reales demandados por las unidadeseconómicas diferente del que se genera a consecuencia del incremento del nivel de renta, yque va a originar que la curva LM se desplace hacia la izquierda, hasta LM3. Este aumentode la demanda de dinero está asociado a lo que en la literatura económica se conoce como«efecto riqueza». Para entender su importancia y poder incorporarlo a nuestro análisis espreciso definir una demanda de dinero que no sea únicamente función de la renta corrientedel período, sino que entre sus argumentos estén todas las fuentes posibles de ingreso. Tal
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX46Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezfunción debería incluir al menos cuatro de las varias formas en que una economía puedemantener riqueza: dinero, deuda pública y privada; capital y bienes físicos, y capitalhumano. Un incremento en cualquiera de estos componentes determina un aumento de lademanda de dinero, lo cual se traduce, en nuestro modelo, en un desplazamiento hacia laizquierda de la curva LM. Lo que el análisis tradicional sobre la revolución de los precios delsiglo XVI ha relegado es precisamente el efecto autónomo que se produjo en la cantidad dedinero demandada, como consecuencia del incremento en capital humano y en activosfinancieros registrado entre 1500 y 1600.Con objeto de comprender lo primero, el incremento del capital humano, es necesarioconsiderar el aumento de la población no sólo por el lado del consumo, es decir, como unafuente de demanda de nuevos bienes y servicios, sino también por el lado de la oferta, esdecir, como incremento neto al volumen total de bienes de capital intermedio disponibles.Por lo que se refiere al incremento de los activos financieros de la comunidad económica delsiglo XVI, sabemos que fue el resultado directo del aumento de la deuda pública, ya que sialgún acontecimiento caracterizaba la vida financiera del siglo XVI era precisamente elcreciente endeudamiento de las Coronas europeas y demás instituciones públicas.Si se aceptan nuestros argumentos, parece necesario, por tanto, tener en cuenta elaumento paralelo experimentado por los saldos reales demandados como consecuencia del«efecto riqueza», al analizar el impacto que tuvo la llegada del Tesoro americano sobre losprecios europeos. El gráfico muestra que en la posición final de la curva LM, en LM3, el nivelde precios de equilibrio final P3 está por debajo de P2, punto que se hubiese alcanzado de nohaber existido un incremento adicional de la demanda de dinero. La inflación en lugar de serP0P2 ha quedado reducida a P0P3.” (Martín Aceña, 1989: 372-375)18.18[Íbid.].
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX47Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezGràfica 5 – Política monetària expansiva a Europa als segles XVI-XVIIsegons el model IS-LM.Font de les dades: Martín Aceña (1989)19.19[Íbid.].1r. Desplaçament cap a la dreta de la corba MS(Money Supply = Oferta monetària) de ‫ܯ‬଴ௌa ‫ܯ‬ଵௌper un augment de la quantitat de diners.2n. Desplaçament cap avall i a la dreta de la corba LM (Liquidity Money) de LM1 a LM2.3r. Desplaçament cap amunt i a la dreta de la corbaYD(Demand Aggregat = Demanda agregada)d’ܻଵ஽a ܻଶ஽i del punt d’equilibri E1 al punt E2.4rt. Excès dedemandaagregada.Producciósuperior a Yp.5è.Augmentde preus deP0 a P2.6è.«Efecte riquesa».Augment de lademanda de dinersa la corba LD(LiquidityDemand).7è.Desplaçamentcap amunt i ala esquerra dela corba LMde LM2 aLM3.8è. Desplaçament cap avall i a l’esquerra de la corba YDd’ܻଶ஽a ܻଷ஽.10è.Reduccióde lainflació.Disminucióde preus deP2 a P3.9è. Reducció de la demanda agregada.(Supply Aggregat = Oferta agregada).(Renda potencial o de plena ocupació).
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX48Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezEn conclusió, l’abundància de metalls preciosos d’Amèrica a Europa va suposar unaalteració dels valors fonamentals monetaris, és a dir, un creixement econòmic especulatiu peruna política monetària expansiva. Com tota bombolla especulativa arriba un moment queesclata. Per tant, no es pot parlar d’un creixement econòmic sostingut en el temps, què és undels supòsits de la definició de Kuznets de creixement econòmic modern, com a conseqüènciade l’expoli espanyol de plata i or ultramarí pel re descobriment d’Amèrica l’any 1492.1.3.- L’EQUILIBRI MACROECO ÒMICD’una banda, a la formulació teòrica de la macroeconomia és normal trobar-se ambexpressions matemàtiques del següent tipus: ‫ݕ‬ = ݂(‫.)ݔ‬ Per exemple, la producció agregadad’una economia tancada es pot expressar segons la següent fòrmula matemàtica:ܻ = ܼܼ = ‫ܻ(ܥ‬ௗ) + ‫)݅(ܫ‬ + ‫ܩ‬Aquesta expressió indica que la condició d’equilibri en el sector real és la producció (Y)igual a la demanda efectiva (Z) i que la condició d’equilibri de la demanda efectiva s’assoleixa través del sumatori de la funció de consum en funció de la renda disponible (‫ܻ(ܥ‬ௗ)), de lafunció d’inversió en funció del tipus d’interés (‫))݅(ܫ‬ i del component autònom de la despesapública (G).Un altre exemple. La demanda de diners d’una economia es pot expressar segons lasegüent fòrmula matemàtica:‫ܮ‬஽= ‫ܮ‬ௌ‫ܯ‬ܲ= ‫ܮ‬ = ܻ݇ − ℎ݅Aquesta expressió indica que la condició d’equilibri en el sector monetari i financer ésla demanda monetària (‫ܮ‬஽) igual a l’oferta monetària (‫ܮ‬ௌ) i que la condició d’equilibri de lademanda de diners (L) és igual al poder adquisitiu del diners ቀெ௉ቁ i s’assoleix a través de ladiferència entre la sensibilitat del treball respecte de la renda (ܻ݇) i la sensibilitat del treballrespecte al tipus d’interés (ℎ݅).D’altra banda, a la teoria macroeconòmica és habitual llegir que els models econòmicsparteixen d’un punt d’equilibri inicial o que l’economia assoleix un punt d’equilibri o
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX49Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezequilibri macroeconòmic. Això significa que, per exemple, una funció de renda o produccióagregada o demanda efectiva dels mercats de béns i serveis d’una economia (IS) és igual auna funció de diners dels mercats monetaris i financers (LM), o gràficament, a la interseccióde les línies IS i LM (Tugores, 2010: 20)20.És a dir, aïllant Y a les equacions de la IS i la LM i igualant ambdues expressions,s’obtè que:ܻ(ூௌ) = ‫ܻ(ܥ‬ௗ) + ‫)݅(ܫ‬ + ‫ܩ‬ܻ(௅ெ) =‫ܯ‬ܲ + ℎܻ݅݇(ூௌ) = ܻ(௅ெ)‫ܻ(ܥ‬ௗ) + ‫)݅(ܫ‬ + ‫ܩ‬ =‫ܯ‬ܲ + ℎ݅݇Aquesta expressió relaciona la part real productiva amb la part fiducidiària financerad’una economia.Les qüestions són: per què una economia ha de tendir cap a l’equilibri? Per què Y ha deser igual a Z? Per què LDha de ser igual a LS? Per què IS ha de ser igual a LM? A leseconomies reals es produeixen aquestes situacions?Per un costat de la balança, arran de l’actual Gran Recessió, hi ha macroeconomistesque accepten la responsabilitat de lanàlisi macroeconòmic en la contribucció a la generacióde lactual crisi 21. Per un altre costat de la balança, la UE ha subvencionat el projecte derecerca europeu anomenat EURACE 22, que consisteix en la modelització macroeconòmicabasada en agents amb el programa informàtic «Flame»23basat en el llenguatge deprogramació C. Un dels resultats d’aquest projecte de recerca és «The Eurace@Unibi20[Íbid.].21Andrés, Javier (2012). "La macroeconomía en el diván" [en línia]. Publicat al blog "Nada es gratis" el28/11/2012. <http://www.fedeablogs.net/economia/?p=26452> [consultat l’1 de març de 2013].22EURACE. <http://www.eurace.org/> [consultat el 23 de març de 2013].23FLAME: Flexible Large-scale Agent Modelling Environment [en línia]. <http://www.flame.ac.uk/> [consultatel 23 de març de 2013].
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX50Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezModel»24amb la publicació de diferents articles per a la modelització macroeconòmica per al’anàlisi politic de l’economia25.“Agent-based systems are, by their very nature, situated in some environment. Theirfunction is to interact with that environment, perceive the state of the environment and makedecisions about how to respond to it. When we are designing agents we usually want them tomake good decisions —typically we want them to make the best decision that they can, givenwhat is known. For this reason, decision making, in some form or other, is at the very heart ofbuilding agent-based systems.[…] Unfortunately most environments are a good deal more complex than the blocksworld [of artificial intelligence]. Typically an agent’s knowledge, filtered as it is throughsome set of sensors, is rather incomplete and uncertain. The actions the agent has at itsdisposal are non-deterministic, having a range of possible outcomes. The agent will have anumber of (possible conflicting) goals which it is trying, more or less urgently, to achieve. Inaddition, there may be other agents operating in the environment with which the first agentmight have to interact. It is theses aspects that can be handled by the application oftechniques from game theory and decision theory. The ubiquity of these aspects is the reasonwhy game theory and decision theory have an important role to play in agent-basedcomputing.” (Parsons, Gmytrasiewicz i Wooldridge, 2002: xxv)26.Des del punt de vista d’aquest autor, l’economia real no tendeix cap a un puntd’equilibri. Les economies estàn en contínua competència i evolució per maximitzar els seusbeneficis i adaptar-se a l’ambigüitat i l’incertesa de l’entorn (Morales Gutiérrez, 2011 :38)27.24The Eurace@Unibi Model [en línia]. Bielefeld: Universität Bielefeld. Wirtschaftstheorie und ComputationalEconomics. <http://www.wiwi.uni-bielefeld.de/vpl1/research/eurace-unibi.html> [consultat el 23 de març de2013].25Dawid, Herbert; Gemkow, Simon; Harting, Phillip; van der Hoog, Sander i Neugart, Michael (2012). TheEurace@Unibi Model: An Agent-Based Macroeconomic Model for Economic Policy Analysis [en línia].Bielefeld: Universität Bielefeld. <http://www.wiwi.uni-bielefeld.de/fileadmin/vpl1/Publications/Agent-based_Modelling/eurace_unibi_descr_2012.pdf> [consultat el 23 de març de 2013].26Parsons, Simon; Gmytrasiewicz, Piotr i Wooldridge, Michael (eds.) (2002). “Introduction”. A: Game Theoryand Decision Theory in Agent-Based Systems. Boston/Dordrecht/London: Kluwer Academic Publishers(Multiagent Systems, Artificial Societies, and Simulated Organizations. International Book Series. Series Editor:Gerhard Weiss. Technische Universität München).27Morales gutiérrez, Alfonso Carlos (2011). “L’estructura i el disseny de l’organització a escala de llocs detreball”. A: Morales Gutiérrez, Alfonso Carlos; Martínez Argüelles, Ma. Jesús i Rimbau Gilabert, Eva.Organització d’empreses. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX51Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González“Un problema de «programació matemàtica» (PM) és el que es pot enunciar com:min ݂(‫)ݔ‬‫.݆ܾݑݏ‬ ܽ:ℎ௜(‫)ݔ‬ = 0, ݅ = 1,2, … , ‫݌‬݃௜(‫)ݔ‬ ≤ 0, ݅ = ‫݌‬ + 1, … , ݉on:‫ݔ‬ = (‫ݔ‬ଵ, … , ‫ݔ‬௡) ∈ ℝ௡,݂: ℝ௡⟶ ℝℎ௜: ℝ௡⟶ ℝ , ݅ = 1, … , ‫݌‬ ,݃௜: ℝ௡⟶ ℝ , ݅ = ‫݌‬ + 1, … , ݉ ,essent m, n, p nombres naturals (inclòs el 0).‫ݔ‬ଵ, … , ‫ݔ‬௡ són les variables, f s’anomena funció objectiu i les igualtats i desigualtats són lesrestriccions.En lloc de «min» (minimitzar, trobar el mínim) pot ser «max» (maximitzar, trobar el màxim),i també podrien haver restriccions del tipus ݃௜(‫)ݔ‬ ≥ 0; però:• maxሼ݂(‫:)ݔ‬ ‫ݔ‬ ∈ ܵሽ = −݉݅݊ሼ−݂(‫:)ݔ‬ ‫ݔ‬ ∈ ܵሽ i max f i min –f s’assoleixen en elsmateixos punts, i• ݃௜(‫)ݔ‬ ≥ 0 equival a −݃௜(‫)ݔ‬ ≤ 0” (Alabert, 2004 :8)28.Les organitzacions busquen assolir el màxim benefici econòmic individual per a la sevasatisfacció en l’actual economia capitalista global. No obstant, l’altruïsme és necessari. Lasolidaritat individual envers els més dèbils repercuteix en benefici de tot el grup. Per aquestmotiu, per exemple, les organitzacions sense ànim de lucre no encaixen en un model demaximització de beneficis econòmics, ja que el seu objectiu és gastar tots els recursos quedisposen en ajudar de forma altruista al major nombre de persones possibles. Però, cal tenir encompte que, l’obtenció del màxim benefici econòmic personal no reporta felicitat. I, ser feliçés l’objectiu final que desitjen les persones. Per tant, en una societat ideal, l’objectiu final dequalsevol organització pública i privada hauria de ser aconseguir la felicitat dels èssers28Alabert, Aureli (2004). Curs d’Investigació Operativa. Barcelona: Departament de Matemàtiques de la UAB –Universitat Autònoma de Barcelona.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX52Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezhumans. Per aquest motiu, el models no haurien de maximitzar el benefici econòmic, sinó elbenefici social29.1.4.- LA REVOLUCIÓ E EL CO SUMA banda de l’arribada dels metalls preciosos americans, el descobriment d’Amèrica vasuposar l’arribada de nous béns de consum ultramarins o «groceries» a Europa. La rutaoceànica a les Índies no va minvar el subministre de productes asiàtics a través de la Ruta dela Seda.Segons alguns historiadors econòmics, la patata, el tomaquet, el sucre, la xocolata, el té,el cafè, el tabac, les pipes de fumar, les «calicós» o teles de cotó estampades, la porcellana, elrom o el pebre, entre d’altres productes, van provocar un augment massiu del consum delseuropeus. No obstant, cal tenir en compte que en aquestes dates persistia una economia desubsistència a Europa. El té, el cafè i el tabac són productes addictius i, per tant, amb unademanda ineslàtica. La patata i el tomaquet era un producte fora dels hàbits de consum delseuropeus d’aquella època i, per tant, un béns inferiors. La patata es va destinar a l’engreix deporcs per a la ganaderia. A excepció de la generalització del consum del tabac, les «groceries»van ser béns de luxe.L’elasticitat tracta de mesurar en quina proporció es comporta una variable quan esregistra un canvi en una altra variable amb la qual estava relacionada. S’acostuma a mesurarrespecte a dues variables: preu i renda (André Romero, Clar López i Díaz Álvarez, 2007)30.L’elasticitat-preu de la demanda mesura la sensibilitat de la quantitat demanada d’unproducte quan varia el preu, i es mantenen tots els altres elements constants (és a dir, «ceterisparibus»).ߝ‫݌‬ ‫ݐܦ‬ =% ‫݅ܿܽ݅ݎܽݒ‬ó ݀݁ ݈ܽ ‫ݐܽݐ݅ݐ݊ܽݑݍ‬ ݀݁݉ܽ݊ܽ݀ܽ% ‫݅ܿܽ݅ݎܽݒ‬ó ݁݊ ݈݁ ‫ݑ݁ݎ݌‬Matemàticament es denota per ߝଵ(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉) i es defineix de la següent manera:29De Rus, Ginés (2008). Análisis Coste-Beneficio. Evaluación económica de políticas y proyectos de inversión.Barcelona: Editorial Ariel, SA (3ª edición actualizada: septiembre de 2008).30André Romero, María Encarnación; Clar López, Miquel i Díaz Álvarez, Amelia (2007). “La demanda il’oferta turística”. A: Díaz Álvarez, Amelia (coord.); André Romero, María Encarnación; Clar López, Miquel iDíaz Álvarez, Amelia. Introducció a l’economia. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX53Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezߝଵ(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉) =߲‫ݔ‬ଵ(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉)߲‫݌‬ଵ‫݌‬ଵ‫ݔ‬ଵ(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉)On ‫ݔ‬ଵ(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉) és la funció de demanda del bé 1 en funció del preu del bé 1 (p1), del preudel bé 2 (p2) i de la riquesa (m) del consumidor.Tipus de demanda Elasticitat-preuElàstica: ߝ‫݌‬ > 1Unitària: ߝ‫݌‬ = 1Inelàstica: ߝ‫݌‬ < 1Taula 1 – Tipus de demanda en funció del resultat numèric de l’elasticitat-preuL’elasticitat-renda de la demanda mesura la resposta de la quantitat demanada d’unproducte davant les variacions en la renda disponible dels consumidors en potència d’aquellproducte.ߝ‫ݕ‬ ‫ݐܦ‬ =% ‫݅ܿܽ݅ݎܽݒ‬ó ݀݁ ݈ܽ ‫ݐܽݐ݅ݐ݊ܽݑݍ‬ ݀݁݉ܽ݊ܽ݀ܽ% ‫݅ܿܽ݅ݎܽݒ‬ó ܽ ݈ܽ ‫ܽ݀݊݁ݎ‬ ݀݅‫݈ܾ݁݅݊݋݌ݏ‬Matemàticament es denota per ‫ܧ‬௝(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉) i es defineix de la següent manera:‫ܧ‬௝(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉) =߲‫ݔ‬௝(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉)߲݉݉‫ݔ‬௝(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉)On ‫ݔ‬௝(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉) és la funció de demanda del bé j.Tipus de bé Elasticitat-rendaDe luxe: ߝ‫ݕ‬ > 1ormal: ߝ‫ݕ‬ > 0D’elasticitat unitària: ߝ‫ݕ‬ = 1De primera necessitat: 0 < ߝ‫ݕ‬ < 1D’elasticitat nul.la: ߝ‫ݕ‬ = 0Inferior: ߝ‫ݕ‬ < 0Taula 2 – Tipus de bé en funció del resultat numèric de l’elasticitat-renda.L’elasticitat-creuada de la demanda estudia les reaccions de la demanda d’un producte
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX54Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezquan es modifica el preu d’un altre amb el qual hi ha una certa vinculació.ߝܾܽ ‫ݐܦ‬ =% ‫݅ܿܽ݅ݎܽݒ‬ó ݀݁ ݈ܽ ‫ݐܽݐ݅ݐ݊ܽݑݍ‬ ݀݁݉ܽ݊ܽ݀ܽ ݈݀݁ ‫݁ݐܿݑ݀݋ݎ݌‬ ܽ% ‫݅ܿܽ݅ݎܽݒ‬ó ݈݀݁ ‫ݑ݁ݎ݌‬ ݈݀݁ ‫݁ݐܿݑ݀݋ݎ݌‬ ܾMatemàticament es denota per ߝଵ(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉) i es defineix de la següent manera:ߝଵ(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉) =߲‫ݔ‬ଵ(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉)߲‫݌‬ଶTipus de béns Elasticitat-creuadaSubstitutius ߝܾܽ > 0Complementaris ߝܾܽ < 0Taula 3 – Tipus de béns en funció del resultat numèric de l’elasticitat-creuada.Segons la llei d’Engel, “quan la riquesa augmenta, la demanda d’aliments tambéaugmenta, però menys que proporcionalment.” (Silvestre i Benach, 2011)31.“De acuerdo a los datos obtenidos por Shammas (1990: 121-148)32de los inventariospost-mortem, el gasto en alimentación venía a representar la mitad del gasto total de unafamilia trabajadora común (y, por cierto, no el 70, 80 o 90%, como a menudo se supone). En1787-96, poco más del 11% del mismo iba dirigido a las «groceries»; en consecuencia,alrededor del 5,5% [:= 0,50 x 0,11] del gasto total de una familia media se dirigía alconsumo de esos productos.” (Barquín Gil, 2002: 14)33.A excepció del tabac, el terme revolució no seria el més adequat per fer referència aaquest augment del consum de nous béns ultramarins per part d’una classe minoritària ambelevat poder adquisitiu, ja que inicialment no es va produir una pròfunda transformació.Només una minòria privilegiada amb una elevada capacitat adquisitiva va poder accedir alconsum d’aquestes cares novetats ultramàrines. Per tant, hi ha un atractiu social en el consumd’aquests nous béns ultramarins. En conclusió, “resulta difícil hablar de un crecimiento31Silvestre i Benach, Joaquim (2011). “Les decisions de comprar”. A: Cortadas Guasch, Pau; Duch Brown,Néstor; Merino Castelló, Anna; Oliva Furés, Martí i Silvestre i Benach, Joaquim. Microeconomia. Barcelona:FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya.32Obra citada a Barquín Gil (2002: 14). Shammas, C. (1990). The Pre-Industrial Consumer in England andAmerica. Clarendon Press.33[Íbid.].
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX55Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González[generalizado] del consumo derivado del de la renta” (Barquín Gil, 2002: 4)34. “La difusióndel consumo de cada nuevo producto se habría producido desde las clases superiores hacialas inferiores, por medio de la emulación: entiéndase, la envidia.” (McKendrick, 1982)35.“[…] Inglaterra era distinta de Europa. […] La ética puritana descrita por Max Weber(1930)36era tanto una exaltación del trabajo diario y de la honestidad en los negocios, comode la vida frugal. […] Una sociedad de estas características no podía desarrollar unaRevolución del Consumo. Y menos aún si ésta se apoyaba en el consumo de bienes novedosose innecesarios, como el té, el tabaco o los estampados indios; lujos de dudosa utilidad,cuando no malsanos.” (Campbell, 1989)37.“La religión es una expresión de los valores culturales, y en el siglo XVII era unaexpresión claramente dominante. […] Aunque la diversidad de doctrinas teológicas entre losgrupos protestantes de la Inglaterra del siglo XVII es evidente —en 1650, Thomas Edwardsenumera 180 sectas—, había un núcleo de valores comunes que era aceptado por todos. […]Una serie de estudios han demostrado que el «ethos» protestante ejerció un efectoestimulante sobre el capitalismo. […] La exigencia de la constancia en el trabajo esjustificada por todas las doctrinas puritanas fundamentales que llevan consigo el carácterabsoluto de un sistema cerrado de sentimientos y creencias integrados. En primer lugar, esun medio de glorificar a Dios, pues «es Dios quien te llama al trabajo». Asimismo, es unmedio de contribuir al bienestar público. Tercero, la diligencia en nuestros trabajosnecesariamente implica menos ocio y libertad para sucumbir a las múltiples tentaciones,odiosas a Dios, que nos acechan. El tiempo debe ser gastado solamente al servicio del debery no debe desperdiciarse ni una hora, en un exceso del dormir o del juego, pues esto es elsigno del pecador. Sin escatimar variantes en las bases del llamamiento, el puritano tambiénapela a la razón como facultad digna de encomio. El trabajo es necesario para la34Barquín Gil, Rafael. Algunos aspectos relatives a la Revolución del Consumo en Gran Bretaña. Madrid:AEHE – Asociación Española de Historia Económica (documento de Trabajo nº 0202).35McKendrick (1982). “Commercialization and the Economy”. A: McKendrick, N.; Brewer, J. i Plumb, J. H.(eds.). The Birth of a Consumer Society. Europa Publications Limited.36Obra citada a Barquín Gil (2002: 10). Weber, M. (1930). The Protestant Ethic and the Spirit of Protestantism.Unwin University Books.37Obra citada a Barquín Gil (2002: 10). Campbell, C. (1989). The Romantic Ethic and the Spirit of ModernConsumerism. Ideas.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX56Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezconservación de las facultades de la mente.” (Merton, 1984: 85-93)38.1.5.- LA REVOLUCIÓ I DUSTRIOSAEls fets que van produir una pròfunda transformació a l’economia anglesa van ser “[els]canvis en el comportament econòmic de les famílies, la industriositat dels treballadors il’augment del consum [per uns salaris reals més elevats que a la resta d’Europa, que] haurienesdevingut factors clau que van aplanar el camí per a l’adveniment de la RevolucióIndustrial.” (Martínez Galarraga, 2012a: 23)39.El que es va donar a la societat pre industrial anglesa, des del punt de vista de lamicroeconomia, va ser una maximització de la funció d’utilitat de les decisions familiars(Becker, 1965)40, ja que en la societat pre industrial el lleure era un bé inferior (LladósMasllorens, Oliva Furés i ét al., 2009)41.‫.ݔܽܯ‬ ⊔ (‫ݔ‬ଵ, … , ‫ݔ‬௡, ‫ݐ‬ଵ, … , ‫ݐ‬௡, ‫ݐ‬௪)s.a. Restricció pressupostària: ∑ ‫݌‬௜‫ݔ‬௜ = ‫ݓ‬ ∙ ‫ݐ‬௪ + ܻ଴ ⇒ ߣRestricció del temps: ∑ ‫ݐ‬௜+‫ݐ‬௪ = ܶ ⇒ ߤRestricció tecnològica: ‫ݐ‬௜ > ܽ௜ − ‫ݔ‬௜ ⇒ ߶On:• ⊔: és la funció d’utilitat de l’unitat familiar.• ‫ݔ‬௜, per a i=1,…,n: és el consum d’una cistella d’activitats.• ‫ݐ‬௜, per a i=1,…,n: és el temps destinat a cada activitat.• ‫ݐ‬௪: és el temps destinat a treballar.• T: és el temps total.• ‫݌‬௜‫ݔ‬௜: és la despesa total de la cistella on ‫݌‬௜ són els preus dels productes ‫ݔ‬௜.38Merton, Robert K. (1984). “Capítulo IV. Puritanismo y valores culturales”. A: Ciencia, tecnología y sociedaden la Inglaterra del siglo XVII. Madrid: Alianza Editorial, SA (Colecció Alianza Universidad). [edició originalen anglès] (1970): Science, Technology and Society in Seventeenth-Century England.39[Íbid.].40Obra citada a De Vries (1994: 257). Becker, Gary (1965). “A Theory of the Allocation of Time”. TheEconomic Journal, 75, pp. 493-517.41Lladós Masllorens, Josep; Oliva Furés, Martí (coords.) i ét al. (2003). “Mercats de factors”. A: Mercats iconducta. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya. Pàg. 18.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX57Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González• ‫:ݓ‬ és el salari.• ‫ݐ‬௪: són les hores treballades.• ܻ଴: és la renda exògena.• ܽ௜: és el temps mínim de consum de l’activitat i.• ߣ: és l’utilitat marginal de la renda.• ߤ: és l’utilitat marginal del temps disponible.• ߶: és l’utilitat marginal de l’estalvi de temps.El multiplicador ߣ associat a una restricció ens indica quant augmenta l’utilitat si larenda augmenta marginalment (un 1% en termes discrets). Com més baix és el nivell derenda, major és l’utilitat marginal de la renda.El multiplicador ߤ associat a una restricció ens indica quant augmenta l’utilitat si eltemps augmenta marginalment. Com més baix és el temps disponible, major és l’utilitatmarginal de la renda.El multiplicador ߶ associat a una restricció ens indica quant augmenta l’utilitat siaconseguim reduir el temps mínim d’una activitat. Com més baix és el temps mínim d’unaactivitat, major és l’utilitat marginal de la renda.Matemàticament, la resolució d’aquest problema requereix construir el següentlagrangià:ℓ(‫,ݔ‬ ‫,ݐ‬ ߣ, ߤ, ߶) = ⊔ (‫,ݔ‬ ‫)ݐ‬ − ߣ ൭෍ ‫݌‬௜‫ݔ‬௜௡௜ୀଵ− ‫ݓ‬ ∙ ‫ݐ‬௪ − ܻ଴൱ − ߤ ൭෍ ‫ݐ‬௜+‫ݐ‬௪௡௜ୀଵ− ܶ൱ + ෍ ߶௜(‫ݐ‬௜ − ܽ௜‫ݔ‬௜)௡௜ୀଵOn les condicions de primer ordre són (De Rus, Campos i Nombela, 2003: 155-157)42:ߜℓߜ‫ݔ‬௜=ߜ ⊔ߜ‫ݔ‬௜− ߣ‫݌‬௜ − ߶௜ܽ௜ = 0ߜℓߜ‫ݐ‬௪=ߜ ⊔ߜ‫ݐ‬௪− ߣ‫ݓ‬ − ߤ = 0ߜℓߜ‫ݐ‬௜=ߜ ⊔ߜ‫ݐ‬௜− ߤ + ߶௜ = 0Dividint ambdós costats de les igualtats entre ߣ i reordenant els membres de les equacions,s’obtenen les següents condicions d’equilibri:42De Rus, Ginés; Campos, Javier i Nombela, Gustavo (2003). Economía del transporte. Barcelona: AntoniBosch editor.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX58Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González௣೔ఒ=ఋ⊔ఋ௫೔ൗఒ−థ೔௔೔ఒ௪ఒ=ఋ⊔ఋ௧ೢൗఒ−ఓఒఓఒ=ఋ⊔ఋ௧೔ൗఒ+థ೔ఒOn:௣೔ఒés la relació entre els preus (‫݌‬௜) del productes (‫ݔ‬௜) i l’utilitat marginal de la renda (ߣ).௪ఒés la relació entre el salari (‫)ݓ‬ i l’utilitat marginal de la renda (ߣ), iఓఒés la relació entre l’utilitat marginal del temps disponible (ߤ) i l’utilitat marginal de la renda(ߣ).Des de la vessant de la microeconomia, es va produir una variació de la condiciód’equilibri del factorఓఒ, ja que va haver-hi una reducció del temps d’oci a canvi d’unincrement de la renda.Des de la vessant de la macroeconomia, es té que:• Des del punt de vista de la demanda; d’una banda es va produir un augment delsbéns disponibles i, d’altra banda les noves pautes de consum van generar unaredistribució dels recursos productius.• Des del punt de vista de l’oferta, es van incrementar les hores treballades i va haveruna incorporació de la mà d’obra femenina i infantil al mercat de treball.En conclusió, amb la Revolució Industriosa es va produir un increment de l’elasticitat-renda de la demanda cap a productes que no eren de primera necessitat. No obstant, segons elmodel de Herzberg, l’increment de la renda és una factor de manteniment, d’higiene oextrínsec, que és necessari, però no suficient. És a dir, un factor d’insatisfacció. Tot seguit,apareix el binomi del continu: satisfacció-no satisfacció / no insatisfacció-insatisfacció (DíazBretones i Montalbán Peregrín, 2009)43.1.6.- ELS I DICADORSEl fet que Europa Occidental i les «Noves Europes» divergissin de la resta del món alsegle XIV per un augment dels seus nivells de renda per capita, no significa que hi haguès unaequitat econòmica mundial o una equitat econòmica nacional. Segons el Banc Mundial43Díaz Bretones, Francisco i Montalbán Peregrín, Manuel (2009). “L’individu com a unitat d’anàlisi. Lainfluència dels valors, percepcions i actituds en el comportament laboral”. A: Rodríguez Fernández, Andrés(coord.) i et al. Psicologia de les organitzacions. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX59Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González(Worldwatch Institute, 2005)44, l’any 2000 el 20% més ric de la població mundial acumulavael 86% de la renda generada al món, mentre que el 20% més pobre només accedia a l’1,3%.“La distribució de la riquesa neta personal, és a dir, el valor dels béns mobles i immoblesposseïts un cop deduïts els deutes, encara és més desigual: l’1% més ric posseeix un 35%, el2% més ric prop de la meitat, i el 10% més ric un 71%; per contra, el 20% més pobre nomésposseeix un 0,4% d’aquesta riquesa global” (Davies i altres, 2006)45.• L’Í DEX THEILSegons l’índex de Theil, indicador de desigualtat que permet fer una descomposició dela desigualtat observada per a analitzar quina part correspon a diferències en renda entrepaïsos i quina a la desigualtat entre les persones dins de cada país, la desigualtat interpersonalglobal va augmentar significativament durant el segle XIX passant d’un valor de 0,52 al 1820,moment en què la Primera Revolució Industrial s’anava consolidant, a un valor de 0,80 l’any1910 (Martínez Galarraga, 2012a: 8(1))46.Imatge 4 – Índex de Theil per a dues classes als Estats Units, 1990-2000.Font de les dades: GeoDa Center 47.44Obra citada a Martínez Galarraga (2012b: 7). Worldwatch Institute (2005). La situación del mundo, 2005.Barcelona: Icària.45Obra citada a Martínez Galarraga (2012b: 7). Davies, J.B.; Sandstrim, S.; Shorrocks, A. i Wolff, E.N. (2006).“The World Distribution of Household Wealth”. U U-WIDER project on Personal Assets from a GlobalPerspective. Hèlsinki: World Institute for Development Economics Research of the United States University.46[Íbid.].47Diversity and Social Segregation. Tempe: College of Liberal Arts and Sciences. School of GeographicalSicences and Urban Planning. GeoDa Center for Geospatial Analysis and Computation [en línia]. .<https://geodacenter.asu.edu/node/236> [consultat el 8 d’abril de 2013].
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX60Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González“Si atenem aquests dos components, el 1820 una gran part de ladesigualtat interpersonal del món es podia explicar per les diferències quees produïen dins de cada país, és a dir, per les diferències de classe social.Tanmateix, l’augment de la desigualtat enregistrat a llarg termini hauriaestat resultat cada cop més de l’increment en les diferències entre països(que haurien passat de representar l’11% de la desigualtat total el 1820 al58% el 1992).” (Martínez Galarraga, 2012a: 9)48.• L’Í DEX DE DESE VOLUPAME T HUMÀLa qualitat de vida al.ludeix a la percepció que un individu té del seulloc en l’existència, en el context de la cultura i del sistema de valors en elsque viu i en relació als seus objectius i expectatives, les seves normes iinquietuds. El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament(PNUD)49calcula l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH), basat en elstreballs de Sen50, segons les variables que s’han revelat com a essencials:renda, educació i salut.Ara bé, hem de diferenciar dos matissos en la definició de qualitat devida:• la presència de les condicions considerades necessàries per a unabona vida, i• la pràctica del viure, com a tal.La qualitat de vida a escala social només s’entén com dur una bonavida. En canvi, a escala individual es pot entendre en les dues accepcions,gaudir de les condicions adequades en una vida realitzada. Això ens duu48[Íbid.].49Segons la Declaració del Mil.leni (www.undp.org), aprovada per 189 països i signada per147 caps d’Estat i de Govern en la Cimera del Mil.leni de les Nacions Unides realitzada almes de setembre de l’any 2000, es van establir els 8 Objectius de Desenvolupament delMil.leni (ODM) per assolir l’any 2015, que són: 1). Eradicar la pobresa extrema i la fam.2). Aconseguir l’ensenyança primària universal. 3). Promoure la igualtat entre gèneres il’autonomia de la dona. 4). Reduir la mortalitat infantil. 5). Millorar la salut maternal. 6).Combatre el sida, el paludisme i altres malalties. 7). Garantir un media ambient sostenible.8). Fomentar una associació mundial per al desenvolupament.50Sen, A. K. (1999). Desarrollo y Libertad. Barcelona: Editorial Planeta. 2000, pàg. 440.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX61Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezdirectament a les valoracions individuals sobre les condicions personals de vida comindicador social, aixó és, el problema del benestar subjectiu i la felicitat.Gràfica 6 – Correlació entre IDH i PIB per capita a l’any 1870.Font de les dades: Parejo (2005: 225)51.Com es pot observar de la gràfica anterior, hi ha una correlació moderada entre lavariable independent (IDH) i la variable dependent (PIB per capita)52, ja que el coeficient decorrelació mostral (r) és major que 0,5 i menor que 0,8 (‫ݎ‬ = √ܴଶ = √0,4772 ൌ േ0,69ሻ53.• L’Í DEX VIURE MILLOR O “BETTER LIFE”L’últim Congrés Nacional Xinès va aprovar com objectiu que augmentar la felicitat dela població era més important que incrementar la productivitat. Els primers ministres deFrança i el Regne Unit, Nicolas Sarkozy i David Cameron, tenien a les seves agendespolítiques la mesura i millora del benestar de la població. L’augment de la productivitatreflectit als índex del producte interior brut ha deixat de ser per un nombre creixent degovernants l’única dada de referència per mesurar el progrés d’un país. Si bé l’interés delseconomistes per mesurar el benestar, la qualitat de vida i la felicitat no és nou, en els últims51Parejo, Antonio (2005). “5. La difusión de la industrialización y la emergencia de las economías capitalistas(1815-1870)”. A: Comín, Francisco; Hernández, Mauro i Llopis, Enrique (eds.). Historia económica mundialsiglos X-XX. Editorial Crítica, SL.52Krugman; Wells i Olney (2009: 43). “Apéndice del capítulo 2. Las representaciones gráficas”. A:Fundamentos de Economía. Barcelona: Editorial Reverté, SA (Reimpresión: octubre de 2009).53Gibergans Bàguena, Josep (2009: 27). “Regressió lineal simple”. A: Gibergans Bàguena, Josep; Gil Estallo,Àngel J. i Rovira Escofet, Carles. Estadística. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya(Quarta edició: febrer 2009).AustraliaGran BretañaEstados UnidosSuizaHolandaDinamarcaBélgicaSueciaCanadáFranciaAlemaniaNoruegaAustriaEspañaItaliay = 4958,8x + 195,83R² = 0,477205001.0001.5002.0002.5003.0003.5004.0000 0,1 0,2 0,3 0,4 0,5 0,6PIBpercàpita($1990)IDHCorrelació entre IDH i PIB per capita a lany 1870
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX62Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezanys ha guanyat pes, tot i que n’hi ha que ho consideren una matèria poc ortodoxa.La primera proposta de pes en aquest camp va ser presentada el 24 de maig de 2011 perl’OCDE, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics, amb l’índexViure Millor o «Better Life» que mesura els components del benestar: l’habitatge, el salari, eltreball, la comunitat i relacions socials, l’educació, el medi ambient, el Govern, la salut, lasatisfacció amb la vida, la seguretat i l’equilibri entre treball i vida privada. Actualmentagrupa a 34 països desenvolupats. És, també, la primera proposta concreta que reflecteix lespropostes del premi Nobel d’Economia, Joseph Stiglitz54.Una de les peculiaritats de l’índex és ser interactiu. “És un tema molt nou, especialmenten organitzacions internacionals, perquè volem fer partícips a la població en aquest debat, ique donin la seva opinió i contribució al tema”, explica Romina Boarini, responsable de lasecció de Measuring Progress, de la direcció d’estadística de l’OCDE. L’internauta potestablir les seves pròpies prioritat i veure la comparativa entre països d’àcord amb les sevesponderacions i, si ho desitja, facilitar el resultat als creadors de l’índex.De moment, la pròxima actualització està prevista per d’aquí a un any i es preveuincloure més països, més detall geogràfic per regions i adaptar progressivament els conceptesi components, donant més pes al medi ambient. A l’índex i els seus components no s’inclou laparaula felicitat. “ o parlem de felicitat perquè és un concepte molt estret, que depèn del’estat d’ànim i humor del moment en què es pregunta, i el nostre concepte de satisfacció dela vida reflexa una major diversitat de temes”, afirma l’economista de l’OCDE.Estudiar l’impacte que té en les persones l’entorn que les envolta i registrar com sesenten en un espai i moment determinat és l’objectiu de l’aplicació «mappiness» per a«iPhone», creada per l’economista George MacKerron, de la London School of Economics.Els participants accepten rebre «bips» al telèfon mòbil per respondre mitjançant un gràfic elseu estat d’ànim del moment. L’aplicació també capta el soroll ambiental i una imatge delmoment, si el participant ho permet. Posteriorment, a través de la pàgina web55, els enquestatspoden accedir a les dades generals recollides en temps real i a una gràfica personal del’evolució del seu propi estat d’ànim, com a compensació del fet d’haver-s’hi involucrat. “Es54Stiglitz, Joseph E.; Sen, Amartya i Fitoussi, Jean-Paul (2010). Mis-Measuring Our Lives. Why GDP Doesn’tAdd Up [en línia]. New York: The New Press.<http://books.google.es/books?hl=en&lr=&id=w5g1YbKEtwsC&oi=fnd&pg=PR5&dq=Why+GDP+Doesn%27t+Add+Up&ots=38oRDenCr-&sig=1hvwfedAeCBKuRicviQyFla7hX4> [data de consulta: 3 de maig de 2013].55<http://www.mappiness.org.uk/>.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX63Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezva estrenar el mes d’agost passat i les primeres conclusions ja apunten clarament que la gentse sent més feli al medi rural que a la ciutat”, afirma George MacKerron. De moment, lamajoria es declara feliç amb una mitjana d’entre el 7 i el 8 sobre 10 (Furriol, 2011)56.• L´Í DEX DE GI I“Un dels indicadors més utilitzats per a conèixer la distribució de la renda és la corbade Lorenz. Es tracta d’una representació gràfica en la qual es mostra, a partir de la divisióde la población per trams de renda (habitualment per quintils o decils), com es distribueixaquesta renda entre ells.A la pràctica, la corba de Lorenz mostra en quina mesura la distribució de la rendareal s’allunya de la que seria estrictament equitativa (que vindria representada per la rectade 45 graus ja que cada grup de población hi concentraría el mateix percentatge de la rendanacional). Com més separada estigui la corba del país respecte de la bisectriu, més gran és ladesigualtat de l’ingrés (més gran és l’àrea que queda entre la recta de 45 graus i la corba deLorenz).El càlcul matemàtic de l’àrea entre la corba de Lorenz i la bisectriu de 45 graus enspermet saber la distribució de la renda amb unindicador numèric també molt utilitzat, elcoeficient de Gini. Com més a prop d’1 és elcoeficient de Gini, més gran és l’àrea mesurada i,per tant, més desigual és la distribució de larenda; com més a prop de 0 és el coeficient, méspetita és l’àrea i, per tant, més igualitària és ladistribució de la renda.” (Hintzmann Colominas,Puig Gómez i Sala Rios, 2009: 45-46)57.Gràfica 7 – Tipologies societàries segons la Corba de LorenzFont de les dades: Lladós Masllorens, Oliva Furés, Cortadas Guasch,Duch Brown, López Andrés i Ponce Alifonso (2009: 9)58.56Furriol, Eulàlia (2011). “Calcular el valor econòmic del benestar”. Barcelona: Diari La Vanguardia.Suplement Diners. (diumenge, 22 de maig de 2011).57Hintzmann Colominas, Carolina; Puig Gómez, Albert i Sala Rios, Mercè (2009). “Objectiusmacroeconòmics”. A: Comportament dels agregats econòmics. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Obertade Catalunya.58Lladós Masllorens, Josep i Oliva Furés, Martí (coords.); Cortadas Guasch, Martí; Duch Brown, Pau; LópezAndrés, Francesc Xavier i Ponce Alifonso, Xavier (2009). “Mercats de factors”. A: Mercats i conducta.Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya.% acumulat d’ingressos%acumulatdepersones
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX64Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González• L’Í DEX DEL PIB PER CAPITAL’indicador econòmic utilitzat més freqüentment per a conèixer la diferència de rendaentre països és el producte interior brut (PIB) per habitant o ingrés per capita. No obstant lesdebilitats i les mancances d’aquest indicador són:“1. El PIB per capita és incapaç de reflectir la distribució de la renda del país oterritori. A més a més, un creixement de la renda mitjana no significa necessàriament unaugment de la renda de la major part de la població, ja que aquest augment es pot concentraren una part de la població molt petita.2. El PIB per capita no ens informa sobre el poder adquisitiu dels ingressos. Quans’efectuen comparacions internacionals es pot donar el cas que ingressos iguals, tinguin, endiferents països, diferents poders de compra.3. o ens informa sobre el grau de satisfacció de les necessitats bàsiques del habitantsd’un territori (alimentació, salut, enseyament, etc.).4. El PIB no considera els efectes externs [externalitats] negatius de produccionsespecífiques (armament, per exemple) o de la producció en general (destrucció i esgotamentde determinats recursos naturals, contaminació mediambiental, etc.).” (HintzmannColominas, Puig Gómez i Sala Rios, 2009: 45)59.Gràfica 8 – PIB per capita d’Anglaterra, Itália, Holanda i Polònia, 1500-1800.Font de les dades: Van Zanden (2005: 20) 60.59[Íbid.].60Obra citada a Sebastián (2004: 1d). Van Zanden, J.L. (2005). “Una estimación del crecimiento económico enla Edad Moderna”. Investigaciones de Historia Económica; 2 (2005); pp. 9-38.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX65Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González• LA RÀTIO DE SUBSISTÈ CIAUn dels grans problemes al que s’enfronten els historiadors econòmics és la manca dedades quantitatives a mesura que la història s’allunya en el temps. La manca de valorshistòrics del PIB per capita a la majoria de països ha obligat als investigadors a buscar unindicador equivalent que reflecteixi el desenvolupament econòmic de les societats. D’aquestamanera, s’ha utilitzat la ràtio de subsistència com a indicador sustitutiu del PIB per capita.“Els salaris reals ofereixen informació de la quantitat de béns que pot adquirir la poblacióque rep aquest ingrés i, per tant, són una mesura adient per a aproximar el nivell de rendaassolit a diferents economies. […] Com que aquest salaris estan expressats en les unitatsmonetàries de cada país, s’han de convertir a una unitat comuna que permeti establir lacomparació entre les diverses monedes. La unitat triada més habitual és la quantitat de plataque es podia adquirir amb cada salari, atès que era el material més comú de les monedes encirculació durant l’època estudiada.Així doncs, i en primer lloc, els salaris estan expressats en grams de plata [“Lossalarios y los precios del trigo se expresan aquí en gramos de plata, ya que el contenido deplata de las monedas iba disminuyendo cada vez más a causa de las devaluaciones” (Slichervan Barth, 1974: 203)61]. Ara bé, salaris nominals més elevats no garanteixen forçosament unmillor nivell de vida, ja que també cal tenir en compte el cost de la vida: és a dir, els preusdels béns que s’han d’adquirir amb aquests salaris i que també poden diferir de maneraimportant entre països. Per tant, per a considerar els salaris reals, que són els queproporcionen una informació més rellevant, és necessari conèixer els preus dels béns deconsum a les ciutats considerades. Un índex de preus s’elabora a partir d’un cistell de bénsrepresentatiu dels hàbits de consum dels habitants, en què han d’estar representats elsproductes principals.Aquí el problema rau en el fet de triar els productes d’aquest cistell representatiu, atèsque la comparació s’estableix entre Europa i Àsia, on les pautes de consum eren diferents enmolts aspectes, i encara ho són. Si es divideix el salari nominal pel cost d’adquirir els bénsnecessaris per a la subsistència inclosos en aquest cistell representatiu, s’obté una ràtio desubsistència, que serveix com un indicador dels salaris reals. Un valor d’aquesta ràtio desubsistència igual a 1 ens indica que el salari obtingut per un treballador li permet comprar61Slicher van Bath, B. H. (1974). Historia agrària de Europa Occidental (500-1850). Barcelona: Edicions 62,s|a. [edició original en holandès] (1959). De agrarische geschiedenis van West-Europa (500-1850). PaïsosBaixos: Uitgeverij Het Spectrum de De Meern.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX66Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezúnicament els béns bàsics per a la seva subsistència.” (Martínez Galarraga, 2012a: 12)62.Gràfica 9 – Ràtios de subsistència des de la Pesta egra fins a la Revolució IndustrialFont de les dades: Allen (2009)63.De la gràfica anterior dels salaris reals a Europa i Àsia del període 1325-1857 es podendiferenciar les següents quatre fases:1.- Un increment des del 1325 fins al 1475. En 150 anys Anglaterra i Florència pugenels salaris reals en més de 2 punts bàsics.2.- Un decrement des del 1475 fins al 1625. En 150 anys Amsterdam baixa els salarisreals menys d’1 punt bàsic, Anglaterra i Florència més d’1 punt bàsic i Viena 2 puntsbàsics.3.- A excepció d’Anglaterra, tota la resta de països pateixen un decrement des del 1625fins al 1825. En 200 anys d’una banda, Anglaterra puja 1 punt bàsic; d’altra banda,Amsterdam baixa 1 punt bàsic, Delhi quasi 2 punts bàsics, Viena quasi 1 punt bàsic,Florència 1 punt bàsic i Pequín no arriba a mig punt bàsic.62[Íbid.].63Obra citada a Martínez Galarraga (2012a: 13). Allen, R. C. (2009). The British Industrial Revolution in globalperspective. Cambridge: Cambridge University Press.1348.La Pesta egra1825.Revolució Industrial
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX67Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González4.- Un increment espectacular d’Anglaterra amb un estancament de la resta de països apartir del 1825 fins al 1857. En 52 anys Anglaterra puja 2 punts bàsics, el mateixincrement que va assolir en 150 anys durant el període 1325-1475.El canvi de pendent positiu d’Anglaterra des de l’any 1625 fins a l’any 1857, envers latendència negativa de la resta del món, es podria explicar per un augment de la productivitatarran de la implantació en aquest país de millores tecnològiques en la producció.A continuació, analitzem què significa un increment o un decrement dels salaris reals.Un increment dels salaris reals significa que, o bé augmenta el numerador(∆‫݅ݎ݈ܽܽݏ‬ ݊‫݈ܽ݊݅݉݋‬ ݁݊ ݃‫ݏ݉ܽݎ‬ ݀݁ ‫,)ܽݐ݈ܽ݌‬ o bé es disminueix el denominador(∇ܿ‫ݐݏ݋‬ ݈݀݁ ܿ݅‫݈݈݁ݐݏ‬ ݀݁ ‫ݐݏ݅ݏܾݑݏ‬è݊ܿ݅ܽ). El factor explicatiu de l’increment dels salaris realsdurant el període 1325-1475 pot ser la reducció demogràfica arran de la Pesta Negra. Lamanca de mà d’obra per l’elevada mortalitat de l’epidèmia redueix el treball com factor deproducció i incrementa els salaris nominals, és a dir, es produeix un augment del numerador.Un decrement dels salaris reals significa que, o bé disminueix el numerador(∇‫݅ݎ݈ܽܽݏ‬ ݊‫݈ܽ݊݅݉݋‬ ݁݊ ݃‫ݏ݉ܽݎ‬ ݀݁ ‫,)ܽݐ݈ܽ݌‬ o bé es augmenta el denominador(∆ܿ‫ݐݏ݋‬ ݈݀݁ ܿ݅‫݈݈݁ݐݏ‬ ݀݁ ‫ݐݏ݅ݏܾݑݏ‬è݊ܿ݅ܽ). El factor explicatiu del decrement dels salaris realsdurant el període 1475-1625 pot ser l’augment de la inflació arran de l’arribada dels metallspreciosos d’Amèrica o pel restabliment dels nivells poblacionals anteriors a la Pesta Negra.L’augment de la quantitat de diners disponibles incrementa el preus segons el model IS-LM,és a dir, es produeix un augment del denominador. O, l’excès de mà d’obra per la reducció dela mortalitat disminueix els salaris nominals, és a dir, es produeix una disminució delnumerador.En conclusió, a l’any 1825, els salaris reals dels treballadors de Florència, Viena,Pèquin i Delhi els hi permetien básicament comprar béns per a la seva subsistència (ràtio desubsistència al voltant del valor 1); mentre que a Amsterdam els salaris reals eren prop de tresvegades superiors i a Anglaterra quasi sis vegades superiors. Des d’aquesta vessant,l’incentiu, el factor i/o l’èxit de la Revolució Industrial esdevé per l’elevat poder adquisitiudels treballadors anglesos envers els treballadors de la resta del món.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX68Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González1.7.- EL CREIXEME T ECO ÒMICSegons Simon Kuznets (1966)64, el creixement econòmic modern es defineix com elprocés caracteritzat per l’assoliment d’unes taxes de creixement de l’ingrés per capitaelevades, molt superiors a les d’etapes històriques anteriors i mantingudes en el temps, quehan estat acompanyades sovint d’un canvi en l’estructura productiva dels països vinculat al’avenç de la industrialització.A continuació amb les dades d’Angus Maddison dels nivells de renda per capita ൫ܰ௥௣௖൯al món, es calculen les corresponents taxes de creixement ൬ܶ஼ =൫ேೝ೛೎൯೔శభି൫ேೝ೛೎൯೔൫ேೝ೛೎൯೔‫כ‬ 100൰ entreels anys (i := {1000, 1500, 1600, 1700, 1820, 1870, 1913, 1950, 1973, 1998, 2001}) que espoden observar en la següent gràfica, per a determinar el creixement econòmic modern a quèfa referència en Simon Kuznets.Gràfica 10 – Taxes de creixement de renda per capita al món durant el període 0-1820Font de les dades: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Angus Maddison.De la interpretació de les dades representades en aquesta gràfica es poden extreure les64Kuznets, Simon (1966). Modern economic growth: rate, structure and spread. New Haven (CT): YaleUniversity Press.1000 1500 1600 1700 1820 1870 1913 1950 1973 1998 20011. Japan 6% 18% 4% 10% 17% 10% 88% 39% 495% 78% 1%2. Western Europe -11% 93% 16% 15% 20% 63% 76% 32% 149% 55% 7%3. Asia (excluding Japan) 0% 27% 1% -1% 1% -5% 20% -4% 93% 139% 11%4. Western Offshoots 0% 0% 0% 18% 154% 101% 116% 77% 75% 62% 3%5. Latin America 0% 4% 5% 21% 26% -2% 117% 69% 80% 28% 0%6. Eastern Europe & f. USSR 0% 25% 12% 10% 12% 37% 66% 67% 120% 10% -8%7. Africa -2% -3% 0% 0% 5% 19% 27% 40% 58% 0% 9%24135 67-100%0%100%200%300%400%500%Growth Taxes of Per Capita GDP: World and Major Regions, 0-2001
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX69Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezsegüents conclusions:• No hi ha l’assoliment d’unes taxes de creixement de l’ingrés per capita mantenides alllarg del temps.• Hi ha diferents «explosions» regionals, en diferents períodes, que dupliquen, com amínim, les taxes de creixement de l’ingrés per capita respecte del període anterior: a l’EuropaOccidental al període 1000-1500 [un 93%]; a les «Noves Europes» al període 1700-1820 [un154%]; a Amèrica Llatina al període 1870-1913 [un 117%]; al període 1950-1973, el Japó [un495%], l’Europa Occidental [un 149%] i l’Europa Oriental i l’URSS [un 120%]; i, a l’Àsia –excloent el Japó– al període 1973-1998 [un 139%].• L’explosió de la taxa de creixement de l’ingrés per capita d’una regió ha permès ladivergència de la resta del món, només en aquells països «factibles». L’Amèrica Llatina va«explosionar» al període 1870-1913, però no va convergir amb els països divergits.Tanmateix amb l’Europa Oriental i l’URSS al període 1950-1973.• El creixement econòmic modern s’hauria d’entendre com l’«explosió» de la taxa decreixement de l’ingrés per capita d’una regió «factible» en un moment determinat, que lipermet assolir un nivell de PIB per capita –a PPA65– sostingut al llarg del temps i, enconseqüència, divergir de la resta de regions.Per la dificultat d’obtenir dades fiables d’aquests períodes tan llunyans, s’acceptal’estimació realitzada per Angus Maddison i s’estableix que, entre els anys 1000 i 1500 vasucceir quelcom esdeveniment a l’Europa Occidental que va trencar l’economia desubsistència que, fins aleshores, imperava a les societats mundials.L’any 1348 és l’inici de la Gran Divergència d’Europa Occidental respecte de la restadel món arran de la «Pesta Negra». Per què, en aquesta època, en aquesta regió es va superarla barrera del sostre malthusià, i a la resta de regions del món, no?65PPA: Paritat del Poder Adquisitiu. Segons Hintzmann, Puig i Sala (2009: 36), la PPA o PPP (PurchasingParity Power) és el mètode utilitzat per a convertir les magnituds econòmiques expressades en moneda nacionala un tipus de canvi que determini igualtats en el poder de compra a nivell internacional, de manera que expressinsimilars capacitats adquisitives entre els països objecte de comparació.Hintzmann Colominas, C., Puig Gómez, A., i Sala Rios, M. (2009). "Magnituds macroeconòmiques". A:Comportament dels agregats econòmics. Barcelona: FUOC - Fundació Universitat Oberta de Catalunya.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX70Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González1.8.- EL SOSTRE MALTHUSIÀThomas Robert Malthus (Rookery, 1766 – Haileybury 1834) es forma en Filosofia iTeologia a l’Universitat de Cambridge. Durant algun temps acomplí de reverend anglicà rurali exercí la docència universitària i d’Economia Política al col.legi de la Companyia de lesÍndies Orientals a la seva localitat natal, Haileybury. Després de conèixer diversos païsoseuropeus, té accès a realitats socials diferents, llur coneixement li serveix de base per als seusestudis sobre població. A les seves dues obres principals (“Assaig sobre els principis de lapoblació”, de 1798 i “Principis d’Economia Política”, de 1820), exposa les seves teoríes alvoltant de les relacions entre població i economia (ArteHistoria)66.Segons la teoria malthusiana:“La població creixia més ràpid (en progressió geomètrica) que la capacitat de produiraliments amb la terra disponible (que augmentaven en progressió aritmètica). Davantaquesta constatació, s’arribava a un punt en què, forçosament, la disponibilitat d’aliments noera suficient per a alimentar una població creixent. Aquest límit és el que es coneix com a«sostre malthusià».” (Martínez Galarraga, 2012a: 18)67.Quan una regió s’apropava al sostre malthusià, els preus dels aliments s’incrementaven,ja que les terres de cultiu tenien rendiments decreixents68i, «caeteris paribus»69els salarisreals, els més pobres veien amenaça la seva subsistència apareixent, segons Malthus, dos tipusd’obstacles: els privatius i els destructius (Malthus, 1846: 9)70. Aquest dos mecanismesd’ajust, els frens preventius –o obstacles privatius– i els frens repressius –o obstaclesdestrictius– permetien restablir l’equilibri entre població i disponibilitat d’aliments.D’una banda, els frens preventius en una situació de sostre malthusià esdevenen per66Malthus, Robert [en línia]. ArteHistoria: Junta de Castilla y León.<http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/personajes/6426.htm> [data de consulta: 26 de gener de 2013].67[Íbid.].68«Per rendiments decreixents en l’agricultura entenem el procés que es dóna quan ampliem la superfícieagrícola treballada, suposant que les unitats de terra addicionals seran de pitjor qualitat, o bé tindran costos detransport més elevats.» (Martínez Galarraga, 2012b: 18(5)).69Caeteris paribus. «Expresión latina, muy utilizada en la economía marginalista para hacer referencia a unfenómeno en el que intervienen dos o más variables, y respecto del cual se adoptan la hipótesis de trabajo deque las demás circumstancias del entorno permanecen constantes y, por tanto, sin influencia en el mismo.».Tamames, R. (1988). Diccionario de Economía. Segunda edición (revisada): septiembre, 1988. Madrid: AlianzaEditorial, S.A. (Alianza Diccionarios).70Malthus, T. R. (1846). Ensayo sobre el principio de la población. Madrid: Obra propiedad de los traductoresD. José Maria Noguera y D. Joaquin Miquel bajo la dirección del Dr. D. Eusebio María del Valle.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX71Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezfactors voluntaris com controlar la natalitat, retardar la nupcialitat o reduir la fecunditat.D’altra banda, els frens repressius esdevenen per factors involuntaris com l’empitjorament dela nutrició i la propagació de malalties.La història econòmica ens mostra que no cal arribar a una situació nociva de «noncibus»71per a que actuin «estabilitzadors voluntaris». La pauta europea de matrimoni (Hajnal,1965: 101-143)72que es va conformar a l’Edat Moderna, la incorporació de la dona al mercatlaboral a causa d’un nou conjunt de «Z commodities»73, la protoindustria o «out-puttingsystem» o «verlagsystem», el factor d’atracció o «pull factor» d’uns salaris més elevats, unamillor nutrició, una major salubriditat, una millor higiene, una millor educació, els mètodesanticonceptius, els descubriments científics i els avanços tecnològics, entre d’altres, que vanafavorir la Revolució Industriosa (De Vries, 1994)74als països Nord-Occidentals d’Europa;van permetre superar el «sostre malthusià» a les economies de subsistència occidentals.La distribució desigual dels recursos alimentaris dins de les unitats familiars (Martínez-Carrión, 2011: 8)75, les condicions ambientals de treball, l’extrema pobresa, la mala nutriciódels fills, la manca de salubriditat a les grans poblacions, les enfermetats i epidemies, lesguerres, la fam i la pesta (Malthus, 1846: 11)76han estat «estabilitzadors automàtics» que hanfet augmentar la mortandat infantil i adulta al món.A continuació amb les dades de Biraben (1979)77de l’evolució de la població ൫‫ܧ‬௣൯ al71Non cibus és una expressió llatina que significa manca d’aliments.72Hajnal, J. (1965). "European marriage patterns in perspective". A: Glass i Eversley (eds.). Population inHistory. Essays in Historical Demography. Londres: Edward Arnold.73“Becker introduced Z [commodities] to stand for «the more basic commodities that directly enter [household]utility functions” (Becker, 1965: 495). “Z goods are treated as home-produced goods intended for home use.They are regarded as a substitute for market-purchased goods”. (Hymer and Resnick, 1969 i De Vries, 1974).“Z goods are introduced as home-produced goods intended for sale; they are synonymous with«protoindustrial» activity”. (Mokyr, 1976).Obres citades a (De Vries, 1994). Becker, Gary (1965). “A Theory of the Allocation of Time”. The EconomicJournal, 75, pp. 493-517. Hymer, Stephen and Resnick, Stephen (1969). “A Model of an Agrarian Economywith Nonagricultural Activities”. American Economic Review, 59, pp. 493-506. De Vries, Jan (1974). The DutchRural Economy in the Golden Age, 1500-1700. New Haven.74De Vries, Jan (1994). “The Industrial Revolution and the Industrious Revolution”. Tucson: The Journal ofEconomic History. (Vol. 54, No. 2). Papers Presented at the Fifty-Third Annual Meeting of the EconomicHistory Association. (Jun, 1994), pp. 249-270.75Martínez-Carrión, J. M. (2011). "La talla de los europeos desde 1850: Tendencias, ciclos y desigualdad".Madrid: Sociedad Española de Historia Agraria. Documentos de Trabajo. DT-SEHA n. 11-06.76[Íbid.].77Biraben, J. R. (1979). “Essai sur l’evolution du nombre des homes”. Population (núm. 34, vol. 1, pp. 13-25).
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX72Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezmón, es calculen les corresponents taxes de creixement anuals acumulatives ൭ܶ஼஺஺ =൭൬൫ா೛൯೟శభ൫ா೛൯೟൰ଵ(௧ାଵ)ି௧ൗ൱ − 1൱ de la població entre els períodes (t) 1000, 1200, 1400 i 1500, quees poden observar en la següent gràfica, per a determinar els efectes de la Pesta Negra a lesdiferents regions del món.Evolució de la població mundial Taxes de creixementen milions dhabitants anual acumulatiu1000 1200 1400 1500 1000-1200 1200-1400 1400-1500Àsia 152 258 201 245 0,26% -0,12% 0,20%Europa 30 49 52 67 0,25% 0,03% 0,25%Àfrica 39 48 68 87 0,10% 0,17% 0,25%Amèrica 18 26 39 42 0,18% 0,20% 0,07%Rússia 13 17 13 17 0,13% -0,13% 0,27%Gràfica 11 – Taxes estimades de creixement poblacional als diferents continents del móndurant el període 1000-1500.Font de les dades: Elaboració pròpia a partir de les dades de Biraben (1979)78.Com es pot observar del gràfic, el continent asiàtic i Rússia van ser els continents quemés van patir la caiguda del creixement poblacional arran de la Pesta Negra. Segons la teoriade Malthus, aquest fet s’explica per l’acció dels estabilitzadors automàtics.78Biraben, J. R. (1979). “Essai sur l’evolution du nombre des homes”. Population (núm. 34, vol. 1, pp. 13-25).ÀsiaEuropaÀfricaAmèricaRússia-0,20%-0,15%-0,10%-0,05%0,00%0,05%0,10%0,15%0,20%0,25%0,30%1000-1200 1200-1400 1400-1500Estimated Accumulative Annual Growth Taxes ofPopulation : World and Major Regions, 1000-1500
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX73Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezLa Pesta Negra de 1348 que va afectar, sobretot, al continent euro-asiàtic va eradicar,segons els cronistes de l’època, entre una quarta part, la meïtat o, fins i tot, un 90% de lapoblació mundial.1.9.- LA PESTA EGRALa peste, según el autor árabe Ibn al-Wardi, pudo tener origen en el «País de laOscuridad», el kanato de la Horda de Oro, en territorio del actual Uzbekistán. Desde lospuertos a las zonas interiores, la terrible plaga procedente de Asia se extendió por toda Europaen poco tiempo, ayudada por las pésimas condiciones higiénicas, la mala alimentación y loselementales conocimientos médicos (Virgili).79“El nombre de víctimes durant els primers deu anys (els més adversos) ha estat calculataproximadament en 48 milions (25 per a Europa i 23 per a Àsia)” (Gran EnciclopèdiaCatalana).80“El gran número de víctimes de las epidèmies en los siglos XIV y XV fue unaconsecuencia del intenso crecimiento demográfico que había tenido lugar entre 1150 y 1300.[...] la extensión de la producción agrícola no se había acompasado al ritmo del crecimientode la población. Se produjo una relativa superpoblación.[...] El gran número de víctimes dela Peste egra y de las demàs epidèmies en el siglo XIV se explica como consecuencia de unadesnutrición muy prolongada.” (Slicher van Barth, 1974: 128-129)81.Com es pot observar de la següent gràfica, l’Índia i el Japó no van patir un descensdemogràfic arran de l’epidemia de la Pesta Negra. Holanda va ser la primera potenciaeuropea, entre el 1400 i el 1500, a recuperar el seu nivell poblacional anterior a la PestaNegra. Portugal (a l’any 1550), Itàlia (a l’any 1600), el Regne Unit i Irlanda (a l’any 1650)van ser les últimes nacions en assolir el mateix nivell poblacional que tenien abans de la PestaNegra. Com es veu de forma clara al gràfic, Anglaterra va ser la darrera nació del món enrecuperar-se de la caiguda demográfica soferta per la Pesta Negra. Va trigar 350 anys enassolir el mateix nivell poblacional que tenia l’any 1300.79Virgili, Antoni. La peste negra, la epidemia más mortífera i La procedencia de la epidèmia [en línia].National Geographic España (Historia NG: nº 103).<http://www.nationalgeographic.com.es/articulo/historia/grandes_reportajes/7280/peste_negra_epidemia_mas_mortifera.html>.80Gran Enciclopèdia Catalana. La Pesta egra [en línia].<http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0050564>.81[Íbid.].
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX74Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezGràfica 12 – Transició demogràfica als nivells poblacionals anteriors a la Pesta egra.Font de les dades: Elaboració pròpia a partir de les dades de Biraben (1979)82.“A la altura de 1450, por tanto, en Europa, las producciones agrarias y de artículosartesanales y los tráficos comerciales, tras adaptarse al contexto depresivo, habían sentadolas bases para una nueva etapa de crecimiento. El incremento del producto agrario percápita y el del poder adquisitivo de muchos europeos habían abonado el terreno para que larecuperación demográfica despegase cuando remitiese la recurrencia de la sobremortalidad.Debe resaltarse, por tanto, la solidez de los cimientos de la economía europea construidos82[Íbid.].1300 1400 1500 1550 1600 1650Anglaterra 100,0 40,4 44,2 57,7 78,8 100,0Regne Unit i Irlanda 100,0 47,7 60,0 73,8 93,8 115,4Bèlgica 100,0 61,5 100,0Holanda 100,0 75,0 125,0Alemanya 100,0 54,2 100,0França 100,0 68,8 102,5Itàlia 100,0 64,0 72,0 92,0 106,4Espanya 100,0 74,5 107,8Portugal 100,0 69,2 76,9 107,7Xina 100,0 72,0 103,0Índia 100,0 106,6Japó 100,0 121,0Món 100,0 97,2 121,8AnglaterraRegne Unit iIrlandaHolandaItàliaPortugalÍndiaJapóMón020406080100120140Estimated Desagreggate Population Evolution(Based Year 1300 = 100)
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX75Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezdesde el siglo XI, que soportaron, en general la catástrofe demográfica más grave sufrida porel continente en el último milenio.” (Sebastián, 2004: 27)83.La configuración de l’economia europea a l’Edat Mitjana es correspon amb la interaccióentre els següents factors clau:1.- “la sedentarización de las sociedades europeas, generalizada a todo el continentedesde el siglo XI, en territorios estables y duraderos.”2.- “el proceso de colonización agraria más relevante habido en Europa desde eleolítico.”3.- “la ruptura del techo demográfico logrado en el apogeo del Imperio Romano, entorno al año 200 de nuestra era, que se habría producido hacia 1200.” (Sebastián,2004: 2i)84.“En el sur de Inglaterra, a comienzos del siglo XIV, cuando el crecimiento económicoya declinaba, más de la mitad de la población en edad de procrear permanecía soltera,siendo la edad media al matrimonio de 23 años para las mujeres y 26 para los hombres. Conuna elevada mortalidad adulta, que rompía muchas parejas durante su etapa fértil, y unaesperanza de vida al tiempo de casarse de 40-45 años, tales cifras limitaban claramente eltamaño de la descendencia. El matrimonio tardío y las altas tasas de celibato, fruto deconductas sancionadas por la costumbre y la religión, constituían un poderoso mecanismoregulador de la fecundidad.” (Sebastián, 2004: 3d)85.Entre els principals factors que van propiciar aquest canvi en el model de creixementdemogràfic, cal destacar:1. la millora en el domini de l’alimentació,2. l’indumentària,3. la vivenda, i4. l’higiene (Slicher van Bath, 1974: 133)86.83Sebastián Amarilla, José Antonio (2004). “La Edad Media (c.1000-c.1450): Configuración y primer despeguede la economía europea”. Capítulo 1 (pp. 15-66). A: Comín Comín, Francisco; Hernández Benítez, Mauro iLlopis Agelán, Enrique (2005) [eds.]. Historia económica mundial: Siglos X-XX. Barcelona: Editorial Crítica,SA.84[Íbid.].85[Íbid.].86[Íbid.].
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX76Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González1.10.- EL COMERÇ EXTERIOR“The English population boom, the rise of real incomes during the IndustrialRevolution, the limited area of England, and the limited productivity gains in English farmingal meant that domestic agriculture could not meet the food and raw material demands of theEnglish economy. As [Gràfica-Taula: Creixement poblacional…] shows, while populationmore than tripled in the course of the Industrial Revolution, domestic agricultural output didnot even double. By the 1860s England had gone from a country in which food and rawmaterial imports were unimportant to one in which net food and raw material imports wereequivalent to 22 percent of GDP (Clark, 2007)87.87Clark , Gregory (2007). A farewell to alms: a brief economic history of the world. New Jersey: PrincentonUniversity Press.Gràfica-Taula 4:Creixement poblacionali dels subministresd’aliments i matèriesprimeres a Anglaterraentre els anys 1700-1869.Elaboració pròpia a partirde les dades de Clark(2007: 249, taula 12.5).(*) A excepció de la dada“population”, la resta de dades sónextrapolades per interpolació linealamb el supòsit de la mateixa taxade creixement anual que pelperíode de 1700-09 a 1760-69.0501001502002503003500501001502002503001700-09 1760-69 1800-09 (*) 1860-69Index100=1700-09millionsof£Sources: Farm output: Clark, 2002b. Imports: ParliamentaryPapers, 1870; Schumpeter, 1960. Exports: Schumpeter, 1960;Mitchell, 1988, 231-22. Coal output: Clark and Jacks, 2007.ote: £ of 1860-69.Population Growth and Food and Raw MaterialSupplies in England between 1700-18692.Population(millions)1.All food andraw materialsper person (£)4.5.4.4.4.1700-09 1760-69 1800-09 (*) 1860-691. All food and raw materials per person (£) [= 3 / 2] 12,18 10,75 5,61 14,53100 88,22 46,03 119,252. Population (millions) 5,5 6,7 9,2 20,1100 121,82 167,27 365,453. All food and raw materials (millions of £) [= 4 + 5] 67 72 52 2924. English farm net output (millions of £) 65 71 52 1145. onfarm food and raw material supplies (millions of £) [= 6 + 7 + 8] 2 1 0 1786. et food imports (millions of £) 2 3 3 807. et raw material imports (millions of £) -2 -5 -8 618. Domestic coal output (millions of £) 2 3 3 37
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX77Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezThis trade of manufactures for food and raw materials was made on relatively favorableterms because of the addition of substantial new territory to the north Atlantic trading areawith the westward expansion of the United States. [Taula: Terres agrícoles i població…]shows the vast amount of farm acreage added to the United States by the 1860s.The food and raw material imports of the Industrial Revolution had to be paid for by exportsof manufactured goods. It was this, rather than technological advances, that made Britain«the workshop of the world». Had English population remained at six millions into the1860s, the country’s domestic agricultural sector would have been able to feed and provideraw materials for the English population. The net exports of manufactures, which by the1860s constituted nearly 20 percent of GDP, would have been close to zero. Thus withoutpopulation growth nonfarm output in the 1860s, instead of being nearly ten times its level inthe 1730s, would have been only double the earlier level.The unusual growth of populationduring the Industrial Revolution inEngland, and the simultaneousexpansion of the cultivated area inthe United States, were moreimportant than the specifictechnological advances of theseyears for the transformation of theeconomy and the society.” (Clark,2007 : 247-249) 88.88[Íbid.].1800-09 1860-09Index 100= 1800-09EnglandPopulation (millions) 9,2 21 228,26Farm area (millions of acres) 26 26Acres per person 2,83 1,24 43,81WesternEuropePopulation (millions) 103 152 147,57Farm area (millions of acres) 317 317Acres per person 3,08 2,09 67,76RussiaPopulation (millions) 53 74 139,62Farm area (millions of acres) 702(a) 702(a)Acres per person 13,25 9,49 71,62UnitedStatesPopulation (millions) 6,2 53 854,84Farm area (millions of acres) - 407Acres per person - 7,68Taula 5: Terres agrícoles i població anglesacomparades amb Europa i els Estats Units.Elaboració pròpia a partir de les dades de Clark(2007: 250, taula 12.6).Sources: FAO, statistics database; Mitchell, 1998a.(a) Based on modern areas from the Food and AgricultureOrganization.ote: Western Europe includes Austria, Belgium, Denmark,Finland, France, Germany, Ireland, Italy, the Netherlands,Norway, Portugal, Spain, Sweden and Switzerland.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX78Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezDes del punt de vista de la teoria microeconòmic, aquest fet economic es pot explicarper les funcions de reacció. En un duopoli, una funció de reacció indica el nivell òptim deproducció d’una empresa per a cada nivell donat de producció de la competència. Si estrasllada aquest concepte al «mecanisme de transmissió via renda o comerç» de la teoriamacroeconòmica mitjançant un model d’economia oberta amb dos països, la formulaciómatemàtica general de les interdependències o interconnexions entre ambdós països són:ܻଵ = ܼଵ = ‫ܥ‬ଵ + ‫ܫ‬ଵ + ‫ܩ‬ଵ + ‫ܲܺܧ‬ଵ − ‫ܲܯܫ‬ଵܻଶ = ܼଶ = ‫ܥ‬ଶ + ‫ܫ‬ଶ + ‫ܩ‬ଶ + ‫ܲܺܧ‬ଶ − ‫ܲܯܫ‬ଶOn:• ܻ௜ és la funció de renda de producció o PIB de l’economia i={1,2}.• ܼ௜ és la funció de demanda agregada o efectiva de l’economia i={1,2}.• ‫ܥ‬௜ és la funció de consum de l’economia i={1,2} amb ‫ܥ‬௜ = ܽ௜ + ܾ௜ܻௗ೔, on:• ܽ௜ és el component autònom del consum de l’economia i={1,2}.• ܾ௜ és la propensió marginal al consum de l’economia i={1,2}.• ܻௗ೔és la funció de la renda disponible de l’economia i={1,2} amb ܻௗ೔= ܻ௜ −ܶ௜ + ܴܶ௜, on:• ܶ௜ és la funció dels impostos de l’economia i={1,2} amb ܶ௜ = ݆௜ + ‫ݐ‬௜(ܻ௜ −ܻ௫೔), on:• ݆௜ és el component autònom dels impostos de l’economia i={1,2}.• ‫ݐ‬௜ és la taxa impositiva de l’economia i={1,2}.• ܻ௫೔és el mínim exempt de l’economia i={1,2}. Per tant, ‫ݐ‬௜(ܻ௜ − ܻ௫೔) ésla quota íntegra a tributar. I, ‫ݐ‬ூ೔=௧೔(௒೔ି௒ೣ೔)௒೔és la taxa impositiva íntegraen funció de la renda.En conclusió, els impostos de l’economia i={1,2} en relació amb la quota ila taxa impositiva íntegra en funció de la renda són ܶ௜ = ݆௜ + ‫ݐ‬ூ೔ܻ௜.• ܴܶ௜ és la funció de transferències de l’economia i={1,2} amb ܴܶ௜ = ñ௜ +‫ܻ(ݎݐ‬௙೔− ܻ௜), on:• ñ௜ és el component autònom de les transferències de l’economiai={1,2}.• ܻ௙೔és el nivell de producció amb plena ocupació de l’economia i={1,2}.Per tant, ‫ܻ(ݎݐ‬௙௜− ܻ௜) és el nivell de transferència dels treballadors en
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX79Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezatur o “trade off”. I, ‫ݎݐ‬ூ =௧௥(௒೑೔ି௒೔)௒೔és la taxa de transferència íntegraals desocupats en funció de la renda.En conclusió, les transferències de l’economia i={1,2} en funció de la rendasón ܴܶ௜ = ñ௜ + ‫ݎݐ‬ூ௜ܻ௜ = 0. 89• ‫ܫ‬௜ és la funció d’inversió privada de l’economia i={1,2}.• ‫ܩ‬௜ és la funció de despesa pública de l’economia i={1,2}.• ‫ܲܯܫ‬௜ és la funció de les importacions de l’economia i={1,2} amb ‫ܲܯܫ‬௜ = ݉௜ܻ௜, on:• ݉௜ és la propensió marginal a importar.• ‫ܲܺܧ‬௜ és la funció de les exportacions de l’economia i={1,2} amb ‫ܲܺܧ‬ଵ = ‫ܲܯܫ‬ଶ =݉ଶܻଶ i ‫ܲܺܧ‬ଶ = ‫ܲܯܫ‬ଵ = ݉ଵܻଵ.Si es desagrega la formulació matemàtica general s’obtè que:ܻଵ = ܼଵ =‫ۉ‬‫ۈ‬‫ۈ‬‫ۈ‬‫ۈ‬‫ۇ‬ܽଵ + ܾଵ‫ۉ‬‫ۈ‬‫ۈ‬‫ۇ‬ܻଵ − ቌ݆ଵ + ‫ݐ‬ூభܻଵᇣᇧᇧᇤᇧᇧᇥ்భቍ + ቌñଵ + ‫ݎݐ‬ூଵܻଵᇣᇧᇧᇤᇧᇧᇥ்ோభቍᇣᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇤᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇥ௒೏భ ‫ی‬‫ۋ‬‫ۋ‬‫ۊ‬ᇣᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇤᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇥ஼భ ‫ی‬‫ۋ‬‫ۋ‬‫ۋ‬‫ۋ‬‫ۊ‬+ ‫ܫ‬ଵ + ‫ܩ‬ଵ +‫ۉ‬‫ۈ‬‫ۇ‬݉ଶܻଶᇣᇤᇥூெ௉మᇣᇤᇥா௑௉భ ‫ی‬‫ۋ‬‫ۊ‬− ൭݉ଵܻଵถூெ௉భ൱Si s’agrupen els components autònoms i els components en funció de la renda per al’economia 1 s’obtè que:ܻଵ = ܼଵ = (ܽଵ − ܾଵ݆ଵ + ܾଵñଵ + ‫ܫ‬ଵ + ‫ܩ‬ଵ) + (݉ଶܻଶ) + ൫ܾଵܻଵ − ܾଵ‫ݐ‬ூభܻଵ + ܾଵ‫ݎݐ‬ூଵܻଵ − ݉ଵܻଵ൯89“Les famílies reben transferències públiques en forma de rendes o ingressos que no estan incloses en la rendanacional perquè no procedeixen de la seva participació en el procés productiu, com per exemple, les prestacionsper atur o les pensions” (Hintzmann; Puig i Sala, 2009: 21).Hintzmann Colominas, Carolina; Puig Gómez, Albert i Sala Rios, Mercè (2009). “Magnitudsmacroeconòmiques”. A: Comportament dels agregats econòmics. Barcelona: Fundació Universitat Oberta deCatalunya.Els mecanismes automàtics de les transferències s’introdueixen arran de la implantació de l’anomenat Estat delBenestar. De totes maneres cal tenir present que, quan un obrer es quedava sense feina havia de recòrrer a labeneficiència dels més rics per a subsistir, ja que no existien polítiques estatals socials redistributives de signeigualitari. ”La limitació del sufragi censatari (menys del 10% de la població masculina –els grans contribuents–tenia dret a vot a la Gran Bretanya de la Revolució Industrial) i la manca de drets civils, restringeixen lacapacitat de la classe obrera per articular les demandes que permeten millorar la seva situació. Aquestasituació motiva les primeres reaccions col.lectives dels treballadors, sovint violentes, com les revoltes ludditesde l’any 1812” (Martínez Galarraga, 2012b: 28).Segons Peter Lindert, “els lligams entre el progressiu procés de democratització («una persona, un vot»), lacohesió social, el creixement econòmic, l’envelliment de la població i el capital humà arran de les històriquesRevolucions Socials esdevenen els factors clau per al gradual augment de la despesa social governamental ensalut, educació i pensions que propicia l’impuls de l’Estat del Benestar amb la conseqüent millora en lescondicions de vida dels treballadors” (Tello, 2009: 20).Tello Aragay, Enric (2012). “La acceleració del creixement”. A: Com hem arribat fins aquí. Una introducció ala història econòmica global. Barcelona: Fundació Universitat Oberta de Catalunya.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX80Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezSi es reordenen els termes per a l’economia 1 s’obtè que:ܻଵ − ൫ܾଵܻଵ − ܾଵ‫ݐ‬ூభܻଵ + ܾଵ‫ݎݐ‬ூଵܻଵ − ݉ଵܻଵ൯ = (ܽଵ − ܾଵ݆ଵ + ܾଵñଵ + ‫ܫ‬ଵ + ‫ܩ‬ଵ) + (݉ଶܻଶ)ܻଵ − ܻଵ൫ܾଵ − ܾଵ‫ݐ‬ூభ+ ܾଵ‫ݎݐ‬ூଵ − ݉ଵ൯ = ቌܽଵ − ܾଵ݆ଵ + ܾଵñଵ + ‫ܫ‬ଵ + ‫ܩ‬ଵᇩᇭᇭᇭᇭᇭᇭᇭᇪᇭᇭᇭᇭᇭᇭᇭᇫ஺భ≔௖௢௠௣௢௡௘௡௧ ௔௨௧ò௡௢௠ቍ + (݉ଶܻଶ)ܻଵ൫1 − ܾଵ + ܾଵ‫ݐ‬ூభ− ܾଵ‫ݎݐ‬ூభ+ ݉ଵ൯ = ‫ܣ‬ଵ + ݉ଶܻଶܻଵ൫1 − ܾଵ(1 − ‫ݐ‬ூభ+ ‫ݎݐ‬ூభ) + ݉ଵ൯ = ‫ܣ‬ଵ + ݉ଶܻଶܻଵ =‫ܣ‬ଵ + ݉ଶܻଶ1 − ܾଵ(1 − ‫ݐ‬ூభ+ ‫ݎݐ‬ூభ) + ݉ଵCom s’ha vist anteriorment, a les economies de la Revolució Industrial no existien lestransferències estatals, per tant, ‫ݎݐ‬ூభ= 0. Llavors, la funció de reacció de l’economia 1 (R1)és:ܻଵ =‫ܣ‬ଵ + ݉ଶܻଶ1 − ܾଵ(1 − ‫ݐ‬ூభ) + ݉ଵ(ܴଵ)Per tant, la renda de l’economia 1 depèn de:• (‫ܣ‬ଵ) el component autònom del consum ܽଵ, dels impostos −ܾଵ݆ଵ, de les transferènciesܾଵñଵ, de la inversió privada ‫ܫ‬ଵ i de la despesa pública ‫ܩ‬ଵ de l’economia 1.• (݉ଶܻଶ) la propensió a importar en funció de la renda de l’economia 2.• (1 − ܾଵ) la propensió marginal a estalviar de l’economia 1, on b és la seva propensiómarginal a consumir.• (1 − ‫ݐ‬ூభ) la renda disponible de l’economia 1, on ‫ݐ‬ூభés la seva taxa impositivaíntegra.• (݉ଵ) la propensió marginal a importar de l’economia 1.On:11 − ܾଵ(1 − ‫ݐ‬ூభ) + ݉ଵés el multiplicador de la funció de reacció de l’economia 1 ൫‫ܯ‬ோభ൯.En conclusió, es té que:Si es fa el mateix per a l’economia 2 s’obtè que:
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX81Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezܻଶ = ܼଶ =‫ۉ‬‫ۈ‬‫ۈ‬‫ۈ‬‫ۈ‬‫ۇ‬ܽଶ + ܾଶ‫ۉ‬‫ۈ‬‫ۈ‬‫ۇ‬ܻଶ − ቌ݆ଶ + ‫ݐ‬ூమܻଶᇣᇧᇧᇤᇧᇧᇥ்మቍ + ቌñଶ + ‫ݎݐ‬ூଶܻଶᇣᇧᇧᇤᇧᇧᇥ்ோమቍᇣᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇤᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇥ௒೏మ ‫ی‬‫ۋ‬‫ۋ‬‫ۊ‬ᇣᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇤᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇧᇥ஼మ ‫ی‬‫ۋ‬‫ۋ‬‫ۋ‬‫ۋ‬‫ۊ‬+ ‫ܫ‬ଶ + ‫ܩ‬ଶ +‫ۉ‬‫ۈ‬‫ۇ‬݉ଵܻଵถூெ௉భถா௑௉మ ‫ی‬‫ۋ‬‫ۊ‬− ൭݉ଶܻଶᇣᇤᇥூெ௉మ൱Des del punt de vista de la biologia evolutiva, aquesta relació s’explica pelparasitisme i el mutualisme. “Distintas especies simpátridas pueden estar unas respecto aotras en relaciones diversas: disfunción, o daño mutuo; explotación, o beneficio de una aexpensas del daño de la otra; tolerància, cuando ninguna de ellas se perjudica; ymutualismo, o simbiosis, cuando se benefician mutuamente ambas (Alle et al., 1949) 90. Ladisfunción se produce principalmente cuando se encuentran por primera vez especies que noposeen historia evolutiva común como en el caso de plagas de reciente introducción quedestruyen su propia provisión de alimentos para morir luego ellas. La explotación y latolerancia son formas muy comunes de parasitismo y de relaciones depredador-presa. Elmutualismo varía desde la dependencia facultativa a la dependencia forzosa entre diferentesorganismos.Es fácil ver que la disfunción es una forma de relación que es inestable en sentido evolutivo yque tenderá a desaparecer y ser reemplazada por cooperación y mutualismo. Todo cambiogenético que aumente los beneficios o disminuya el daño de cualquiera de las especiesasociadas resultará ventajoso para la adaptación y, por consiguiente, será exaltado porselección natural.Aunque el desarrollo evolutivo normal va desde disfunción a través de explotación,tolerancia y mutualismo facultativo hasta llegar al mutualismo forzoso, los cambios genéticospueden ocasionar inversiones de este proceso. […] Darlington y Mather (1949) 91y otrosautores han desarrollado una teoría según la cual los plasmagenes en ocasiones se cambianpor mutación en «provirus», algunos de los cuales causan enfermedades neoplásicas, o enverdaderos virus que pueden transmitirse por infección.” (Dobzhansky, 1995: 378-380) 92.90Obra citada a Dobzhansky, Theodosius (1995).91Obra citada a Dobzhansky, Theodosius (1995).92Dobzhansky, Theodosius (1995). Genetics and the origin of species. Barcelona: Círculo de Lectores, S.A.(Opera Mundi. Biblioteca Universal del Círculo de Lectores. Colección Ciencia). [traducció al castellà: (1997).Genética y el origen de las especies].
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX82Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezDes del punt de vista de l’autor d’aquest treball, un exemple d’inversió en eldesenvolupament evolutiu normal de l’economia pot ser el canvi genetic del «consens deWashington»93. El «plasmagen» de la teoria econòmica va mutar en el «provirus» de la«Trilateral Commission»94per convertir-se en el «virus» de la política econòmica neoliberalque es transmet per infecció a la resta del món i causa enfermetats «neoplásiques» deredistribució de la riquesa.L‘intercanvi entre Anglaterra i els Estats Units durant la Revolució Industrial, ques’explica per les funcions de reacció entre les dues economies, és una relació de mutualisme osimbiosi on, a canvi de la importació d’aliments i matèries primeres dels Estats Units al’economia anglesa es realitza una exportació de béns manufacturats d’Anglaterra al’economia nord americana.L’hegemònia comercial que assoleix Anglaterra a les colònies Atlàntiques, arran de lasignatura del Tractat d’Utrech 95l’any 1713 amb la monàrquia Hispànica per la finalització dela Guerra de Successió Espanyola, és el que permet a la població anglesa superar el sostremalthusià i incrementar la productivitat que permeten les innovacions tecnològiques (segonsla gràfica, a partir de l’any 1800, la necessitat de subministrar aliments i matèries primeressón inferiors al creixement poblacional). D’aquesta forma, Anglaterra esdevé la fàbrica delmón.93“[...] el conjunt de receptes econòmiques que amb els anys sanomenaria el nou consens de Washington:donar prioritat a la disciplina fiscal per a evitar o reduir els dèficits públics, i als alts tipus dinterès per acontenir la inflació; reducció dels impostos directes als més rics; derivar la inversió pública cap ainfraestructures, contenint o reduint la despesa social; privatitzar empreses públiques, desregular el sectorfinancer, i obrir i liberalitzar els fluxos comercials. Tot això no implicava només deixar de considerar latur unaprioritat, també comportava emprar-lo com una eina molt útil per a disciplinar el comportament delstreballadors tal com ja havia estat la norma durant el capitalisme liberal del segle XIX.” (Tello i Garay, 2012:23).Tello Aragay, Enric i Garay Tamajón, Lluís (2012). “La Segona Globalització: de l’estagflació dels anys setantaa la Gran Recessió (1973-2012)”. A: Com hem arribat fins aquí. Una introducció a la història econòmicaglobal. Barcelona: Fundació Universitat Oberta de Catalunya.94“La Comissió Trilateral shavia format el 1973 a iniciativa de David Rockefeller (director del ChaseManhattan Bank), Zbigniew Brzezinski (que seria conseller de Seguretat acional de Jimmy Carter, elegitpresident dels Estats Units el 1976), lexsecretari dEstat nordamericà Cyrus Vance, lexpresident WalterMondale o el president de la Reserva Federal dels Estats Units Paul Volcker, juntament amb membres de més dequaranta multinacionals i tres-cents personatges de lalta política, els negocis i el món acadèmic dels EstatsUnits, lEuropa occidental i el Japó [The Trilateral Commission. <http://www.trilateral.org/>, consultat el 29de decembre de 2012].” (Ibíd.,: 22).95Europa tras el Tratado de Utrech [en línia]. Artehistoria.com. [<http://youtu.be/qIi4JRqkmBU>, consultat el14 d’abril de 2013].
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX83Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezPer tant, el comerç exterior és un factor clau a l’exponencial creixement econòmic dela Revolució Industrial.1.11.- LA REVOLUCIÓ AGRÀRIA“L’enfocament antimalthusià planteja que la societat humana sempre ha resolt elsproblemes de subsistència i proveïment de la població gràcies a l’avenç tecnològic aplicat ala producció d’aliments” (Vidal Villa & Vilaseca Requena, 2010: 14).96Efectivament, “en muchas partes del mundo los sistemas alimentarios [actuales] fueronconfigurados en buena medida por la denominada revolución verde de los decenios de 1960 y1970, la cual impulsó el rendimiento agrícola mediante una utilización mucho más intensivadel agua de riego y de abonos químicos y plaguicidas perjudiciales para el medio ambiente,así como mediante la introducción de nuevas variedades de semillas” (NU, 2011).97Més temps enrera, les millores tecnológiques de la producció agrícola van permetreincrementar la productivitat, abastint les necessitats del mercat mundial mitjançant l’avençdels mitjans de transport i les comunicacions. Quan es parla de millores tecnológiques no s’had’entendre, només, la incorporació de noves màquines que substituixen la força manual oanimal. Per exemple, l’ús del ferro va millorar l’arada romana a l’Europa atlàntica i central onel sòl eren més pesats i humits que a la Europa mediterrània; la collera i l’ansí frontalpermetien aplicar al tir la força dels animals sense dificultar la seva respiració, i disposar enfilera els bous o cavalls, multiplicant la seva força d’arrossegament; la manca de guano id’aigua a l’Europa mediterrània obligava a la pràctica de la rotació bienal, molt menysproductiva que, la rotació trienal adoptada a l’Europa atlàntica i central (Sebastián Amarilla,2004: 8-10)98; el sistema de rotació Norfolk; la introducció del cultiu de pèssols, mongetes,peu de llebre i pipirigall van afavorir la fixació de nitrogen al sòl; la millora de les einesmanuals; la selecció de les millors llavors per a la sementera o l’encerclament dels camps96Vidal Villa, J. M., i Vilaseca Requena, J. (2010). Base Material del Sistema. A: J. Vilaseca Requena, J. LladósMasllorens, J. Torrent Sellens, & e. ál, Estructura Econòmica. Barcelona: FUOC - Fundació Oberta deCatalunya.97NU (2011). La gran transformación basada en tecnologías ecológicas. Sinopsis. New York: ONU -Organizació de les Nacions Unides, Departament d’Assumptes Econòmics i Socials.98[Íbid.].
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX84Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezoberts, entre d’altres, van afavorir l’ús intensiu del sòl i propiciar l’increment de laproductivitat dels cereals (Allen, 2004: 48-50)99.En conclusió, la industrialització de l’agricultura mitjançant la innovació tecnológicaporta a un augment de la productivitat. El comerç exterior equilibra la inequitat entre països iporta al proveïment «quasi» generalitzat dels aliments de subsistència a la població. Aquestsdos esdeveniments, permeten a una societat allunyar-se del soste malthusià i, enconseqüència, retarden l’aparició dels frens repressius i incrementen el creixementpoblacional.Des d’un punt de vista macroeconòmic, la producció agrícola es pot formular segons el«mètode de l’equació de demanda» en la forma d’una taxa de canvi (Allen, 2004: 213-240)100.Sigui la corva de demanda de productes agrícoles:ܳ = ‫݌ܽݎ‬௘݅௚݉௕ܰOn:• Q és el volum de consum de productes agrícoles,• r és la proporció de producció agrícola respecte al consum agrícola, és a dir, l’ajustdel comerç internacional que relaciona el consum interior amb la producció nacional.• a és una constant que es pot escollir arbitrariament per a que l’índex Q sigui igual al’unitat per a l’any que convingui.• p és el seu preu en termes nominals,• i és la renda nominal per capita,• m és el preu nominal d’altres béns de consum,• és la població,• e és l’elasticitat del propi preu de demanda de béns agrícoles,• g és l’elasticitat de la renda, i• b és l’elasticitat creuada de demanda.El consum total (Q) és igual al consum per capita en funció de la renda i dels preus(ܽ‫݌‬௘݅௚݉௕) multiplicat per la població (N) i la suma de totes les elasticitats, segons la teoriadel consumidor, ha de ser nul.la (݁ + ݃ + ܾ = 0).99Allen, Robert C. (2004). Revolución en los campos. La reinterpretación de la revolución agrícola inglesa.Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza. Colección: Monografías de Historia Rural, n.º 3. Seminario deHistoria Agraria (SEHA).100[Íbid.]. “Estructura económica y productividad agrícola en Europa: 1300-1800”.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX85Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezSi C és l’índex de preus al consum, llavors:ܳ = ‫ܲܽݎ‬௘‫ܫ‬௚‫ܯ‬௕ܰOn:• ܲ =௣஼és el preu real dels productes agrícoles,• ‫ܫ‬ =௜஼és la renda real per capita, i• ‫ܯ‬ =௠஼és el preu d’altres béns de consum en termes reals.Segons estudis sobre la demanda en les economies en víes de desenvolupament delsegle XX i les dades sobre pressupostos del segle XIX, l’elasticitat de la renda (g) es potconsiderar igual a 0,5; l’elasticitat creuada de demanda (b) igual a 0,1; i, per deducció,l’elasticitat del propi preu de demanda de béns agrícoles (e = - g - b) igual a -0,6.L’aplicació d’aquesta formulació matemàtica a les sèries temporals d’Allen (1998a)101,dóna com a resultats els següents valors de la producció i la producció per capita agrícolaeuropea per al període 1300-1800:Anglaterra Alemanya Espanya Itàlia França Polònia BèlgicaPaïsosBaixosAustria1300 1,65 2,721400 0,92 2,31 1,93 2,34 3,50 1,15 0,46 2,231500 1,00 3,08 2,37 2,67 5,63 1,50 0,54 0,31 2,461600 1,23 2,70 2,24 3,63 4,99 1,43 0,53 0,42 1,771700 1,78 2,47 2,55 3,47 5,61 1,92 0,52 0,53 2,381750 2,25 3,02 2,54 3,45 6,48 2,09 0,78 0,64 3,211800 2,47 4,72 3,11 3,27 7,48 2,93 0,87 0,68 3,52Taula 6 – Producció agrícola en alguns països europeus, 1300-1800(Anglaterra any 1500 = 1).Font de les dades: Allen (2004: 234).101Allen, Robert C. (1998a). The Great Divergence: Wages and Prices in Europe from the Middle Ages to theFirst World War. Columbia: University of British Columbia. Department of Economics. Discussion Paper 98-12.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX86Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezAnglaterra Alemanya Espanya Itàlia França Polònia BèlgicaPaïsosBaixosAustria1300 0,83 0,631400 0,92 0,83 0,80 0,72 0,72 1,05 1,15 1,031500 1,00 0,72 0,80 0,68 0,83 0,92 1,08 0,83 0,921600 0,70 0,55 0,65 0,68 0,65 0,72 0,90 0,70 0,551700 0,85 0,48 0,75 0,65 0,63 0,80 0,77 0,70 0,651750 0,92 0,48 0,65 0,55 0,65 0,75 0,85 0,85 0,751800 0,68 0,55 0,60 0,45 0,65 0,83 0,72 0,80 0,63Taula 7 – Producció agrícola per capita en alguns països europeus, 1300-1800(Anglaterra any 1500 = 1).Font de les dades: Allen (2004: 234)102.De les taules anteriors es poden extreure les següents conclusions:• L’impacte de la Pesta Negra (entre 1300 i 1400) va reduir la producció en un 14% aItàlia i en un 44% a Anglaterra, mentre que la producció per capita va augmentar un 16% i un12%, respectivament.• Entre 1500 i 1800 la producció va augmentar a tots els països. El major augment (enpercentatge) va ser als Països Baixos i Anglaterra.• A la major part del continent europeu els augments de la producció van ser menorsque els de la població. Només a Anglaterra i els Països Baixos el creixement de la produccióagrària i poblacional van anar aparellats. Aquest aparellament és espectacular pel fet que enaquests països la població va crèixer de forma molt més ràpida que a la resta d’Europa.Si es divideix l’equació de producció agrícola (ܳ = ‫݌ܽݎ‬௘݅௚݉௕ܰ) per la poblacióagrícola (A), llavors s’obtè la productivitat per treballador (Q/A) amb els següents resultats:ܳ‫ܣ‬=‫݌ܽݎ‬௘݅௚݉௕ܰ‫ܣ‬102[Íbid.].
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX87Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezAnglaterra Alemanya Espanya Itàlia França Polònia BèlgicaPaïsosBaixosAustria1300 0,80 0,721400 0,92 0,85 1,02 0,89 0,76 1,02 1,46 1,001500 1,00 0,74 0,89 0,80 0,83 0,93 1,39 1,07 0,911600 0,76 0,57 0,76 0,83 0,72 0,78 1,26 1,06 0,571700 1,15 0,54 0,87 0,81 0,74 0,94 1,20 1,24 0,741750 1,54 0,56 0,80 0,70 0,80 0,93 1,22 1,48 0,911800 1,43 0,67 0,70 0,57 0,83 1,07 1,11 1,44 0,81Taula 8 – Productivitat agrícola en alguns països europeus, 1300-1800(Anglaterra any 1500 = 1).Font de les dades: Allen (2004: 236)103.Taula 9 – Estimacions de la població agrícola, rural no agrícola i urbana d’Anglaterra,1300-1800.Font de les dades: Allen (2004: 223).103[Íbid.].1400 1500 1600 1700 1750 1800agrícola 1,84 1,85 3,03 2,86 2,7 3,23rural no agrícola 0,46 0,46 0,96 1,47 1,95 3,23urbana 0,2 0,18 0,43 0,88 1,39 2,910%10%20%30%40%50%60%70%80%90%100%Estimacions de la distribució de la població aAnglaterra, 1300-1800 (en milions de persones)
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX88Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezTaula 10 - Estimacions de la població agrícola, rural no agrícola i urbana d’Espanya,1300-1800.Font de les dades: Allen (2004: 224)104.Segons alguns historiadors económics, les millores tecnològiques van expulsar màd’obra del sector agrícola cap al sector de l’indústria i del sector de l’indústria cap al sectorserveis. Segons la gràfica anterior de les estimacions de la població agrícola, rural no agrícolai urbana d’Anglaterra (1300-1800), es pot observar que hi ha un evident trasvàs de mà d’obrade la població agrícola anglesa cap a la població rural no agrícola i urbana cap al 1800.L’increment de la productivitat de l’agricultura a través de les innovacionstecnológiques va garantir el subministrament d’aliments a les poblacions urbanes i alliberarmà d’obra barata i sense formació per a l’ingrés com assalariats en el procés de produccióindustrial. Des del punt de vista d’aquest autor, aquest argument no té perquè ser vàlid. Sis’analitzen les funcions de reacció d’Anglaterra104[Íbid.].1400 1500 1600 1700 1750 1800agrícola 3,54 4,9 5,48 5,41 5,96 8,26rural no agrícola 0,88 1,22 1,37 1,44 1,59 2,2urbana 1,58 1,38 1,85 1,75 2,05 2,540%10%20%30%40%50%60%70%80%90%100%Estimacions de la distribució de la població a Espanya,1300-1800 (en milions de persones)
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX89Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González1.12.- LA XI A“El ejemplo de China contradice la teoría de Boserup105y Simon, según la cual lapresión de la población desencadena progreso tecnológico.” (Mokyr, 1993: 275)106.La teoria de Malthus permet explicar el lent creixement de la població a les societats desubsistència, ja que: “a Orient i a altres parts del món, labsència de frens preventius,lelevada fertilitat i el consegüent creixement continu de la població acostaren les societatsals límits de subsistència marcats pel sostre malthusià. Les crisis de mortalitat (els frensrepressius en la terminologia de Malthus) han sovintejat, fins a temps recents, en societatscom les del sud-est asiàtic (lÍndia, la Xina o Bangla Desh) i Àfrica (Etiòpia) sotmeses aterribles episodis de fam recurrents.” (Martínez Galarraga, 2012a: 20)107.El crecimiento de la China fue “principalmente, de tipo smithiano, basado en eldesarrollo del comercio interior, la monetarización y la colonización de las provincias delsur” (Mokyr, 1993: 274)108.“Durante muchos siglos China decidió ignorar [a Occidente]. Desde el comienzo de ladinastía Ming en 1368, hasta finales del siglo XIX, la economía china creció gracias alincremento de la población, la deforestación, la expansión comercial y una mayorintensificación de la agricultura, mientras la tecnología se estancaba.” (Mokyr, 1993:275)109.“El mayor enigma de la historia de la tecnología es la incapacidad de China demantener su supremacía tecnológica:1. mejoras en el cultivo del arroz,2. arado chino de hierro,3. máquinas, nuevos fertilizantes y folletos y manuales agrícolas,4. uso de altos hornos,5. perfeccionamiento más rápido del torno de hilar,105Boserup, Ester (1984). Población y cambio tecnológico. Estudio de las tendencias a largo plazo. Barcelona:Editorial Crítica, SA. [edició original en anglès] (1981): Population an Technological Change. A Study in Long-Term Trends. Chicago: The University of Chicago.106[Íbid.].107[Íbid.].108[Íbid.].109[Íbid.].
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX90Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González6. antiguas máquinas hidráulicas,7. medición del tiempo,8. tecnología marítima,9. la invención del papel,10. la porcelana, la industria química, las ruedas a las parihuelas, la excavación deprofundos pozos para extraer salmuera, las cometas, la ballesta, la catapulta, lamoderna collera, la acupuntura, las cerillas, el paraguas, el cepillo de dientes, losnaipes, etc.” (Mokyr, 1993: 263-273)110.“La Edad Media constituye la etapa de configuración de la economía europea que, engran parte, persistió hasta el siglo XIX. Una etapa, además, de crecimiento económico«stricto sensu»111, durante la cual el PIB por habitante tendió a elevarse en Europa. Loscálculos, aunque precarios, debido a la escasa base factual obliga a incluir más supuestosque datos, dan idea de la dimensión de dicho crecimiento y de sus principales fases. VanZanden112, al estimar el crecimiento del PIB per cápita europeo para el lapso 1000-1800,apunta un resultado llamativo: la mayoría de éste habría tenido lugar entre 1000 y 1450,presentando, además, dos fases bien definidas. En la primer, hasta 1300 o 1330, el aumentodel PIB per cápita habría sido especialmente «sano»: proveniente de un incremento del PIBalgo mayor que el de la población, habría venido acompañado de un crecimiento sustancialdel tamaño de la economía europea. […] En la segunda fase, entre 1300 y 1450, el PIB porhabitante europeo, según Van Zanden, seguiría creciendo, pero como resultado de un intensodescalabro demográfico, mayor que la consiguiente caída del PIB. […] Por tanto, puedeafirmarse que el crecimiento económico medieval fue relevante —quizá más de lo quesuponíamos— dominando con claridad durante los siglos XI-XIII, y que, entre1300 y 1450, siel PIB por habitante siguió aumentando, lo hizo a costa de una intensa contracción de laeconomía europea.” (Sebastián, 2004: 1d-2i)113.110[Íbid.].111Stricto sensu (o sensu stricto) es una expresión latina que significa «en sentido estricto» o «en sentidorestringido». <http://es.wikipedia.org/wiki/Stricto_sensu> [consultat el 30 d’abril de 2013].112[Íbid.]113[Íbid.].
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX91Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezEn contraposició a Europa, “Entre la Edad Media y la Moderna algo ser perdió en China.”(Mokyr, 1993: 276)114. “En aquells anys en què sestava produint la Gran Divergència entrelEuropa nord-occidental i Àsia, a la Xina els salaris reals eren força més baixos com aresultat duna densitat de població molt elevada. A més, el cost de lenergia era elevat. Pertant, lestructura de preus relatius entre salaris i energia no va induir el desenvolupament detecnologies estalviadores de mà dobra, ans al contrari, lobjectiu era estalviar en lúsdenergia, linput més escàs i, per tant, més car. Els grans jaciments de carbó del nord de laXina eren coneguts, i fins i tot havien estat emprats per a fondre ferro en etapes històriquesanteriors, però romangueren inexplotats en cristal·litzar aquella estructura de preus relatiusdels factors.” (Martínez Galarraga, 2012a: 13)115.1.13.- HISTÒRIA ECO ÒMICA DEL PROGRÉS TEC OLÒGIC“Los economistas han reconocido desde hace tiempo que las herramientastradicionales de la teoría económica, que giran en torno al concepto de equilibrio, no sonapropiadas para el análisis del cambio tecnológico.” (Mokyr, 1993: 339)116. El progréstecnològic s’explica per la teoria evolutiva (Basalla, 1991)117.114[Íbid.].115[Íbid.].116Mokyr, Joel (1993). La palanca de la riqueza. Creatividad tecnològica y progreso económico. Madrid:Alianza Editorial, S.A. [edició original en anglès]. (1990). The Lever of Riches. Technological Creativity andEconomic Progress. Oxford University Press, Inc.117Basalla, George (1991). La evolución de la tecnología. Barcelona: Editorial Crítica. [Traducció castellana dela versió original en anglès: (1998) The Evolution of Technology. Cambridge: University Press, Cambridge].Imatge 5 –Filogenesis de lesarmes dels aborígensaustralians.Font de les dades:Basalla (1991: 33).
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX92Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezEls factors impulsors cap a la propensió inventiva d’un individu són:1. l’esperança de vida,2. la nutrició, i3. la disposició a acceptar riscos.Els factors col.lectius que contribueixen a determinar la propensió d’un membre d’unasocietat a inventar i que afavoreixen que d’altres vulguin adoptar les seves invencions són:1. el medi ambient geogràfic,2. la dependència de la trajectòria,3. els costos de la mà d’obra,4. la ciència i la tecnologia,5. la religió,6. els valors,7. les institucions i els drets de propietat,8. la resistència a la innovació,9. la política i l’Estat,10. la guerra,11. l’obertura a noves informacions, i12. els factors demogràfics (Mokyr, 1993: 196-242)118.Els principals obstacles pel desenvolupament de la innovació han estat:1. l’influència del «statu quo»,2. la tradició,3. el costum,4. la rutina, i5. l’adhesió al passat.L’èxit innovador de la ciència i la tecnologia depenen de factors com:• l’ingeni,• la sort, i• la perseverància.118[Íbid.].
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX93Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González“[…] el cambio tecnológico ha sido uno de los principales factores determinantes de larenta.” (Mokyr, 1993: 193)119.Imatge 6 – Història evolutiva del martell.Font de les dades: Basalla (1991: 34)120.1.14.- LA REVOLUCIÓ I DUSTRIALLa Revolució Industrial britànica es pot datar entre 1760 i 1830, tot i que, algunshistoriadors datan l’inici abans, d’altres el retrasen a 1780 i d’altres posterguen la finalitzacióa l’any 1840 (Escudero Gutiérrez, 2005: 160)121.“Es coneix com a revolució industrial el procés de creixement econòmic que, entre lesúltimes dècades del segle XVIII i mitjans del XIX, van experimentar primer Gran Bretanya idesprés França, Bèlgica i Alemanya” (Escudero Gutiérrez, 2005: 155)122.119[Íbid.].120[Íbid.].121Escudero Gutiérrez, A. (2005). “4. La Revolución Industrial en Gran Bretaña (1760-1840)”. A: Comín, F.;Hernández, M. i Llopis, E. Historia Económica Mundial. Barcelona: Editorial Crítica.122[Íbid.].
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX94Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González•••• Per què primer a Gran Bretanya ?La Revolució Industrial comença a Gran Bretanya degut als incentius dels alts salaris il’energia barata (Martínez Galarraga, 2012b: 7)123.Gràfica 13 – Salaris nominals laborals durant el període 1375-1825.Font de les dades: Allen (2006: 4)124.Si es donen per vàlides les dades de la gràfica anterior, Amsterdam i Londres inicien lapetita divergència dels salaris nominals laborals respecte a la resta del món a l’any 1525. Sil’argument de l’inici de la Revolució Industrial són els alts salaris, per què no es va iniciar aAmsterdam enlloc de a Londres ?Una explicació perquè la Revolució Industrial no es va iniciar a Holanda enlloc de GranBretanya podria ser, la considerable i durarera depressió que va patir l’economia holandesal’any 1637 arran del que es coneix com a «tulipamania» (Galbraith, 2011: 51-57)125. Elssalaris reals holandesos van iniciar un estancament a partir de l’any 1625 que es va mantenirdurant 200 anys i, pot ser, a l’economia nacional holandesa no hi havia les expectatives123[Íbid.].124Allen, R. C. (2006). The British Industrial Revolution in global perspective: How Commerce Created TheIndustrial Revolution and Modern Economic Growth. Oxford: Nuffield College Oxford University.125Galbraith, J. K. (2011). Breve historia de la euforia financiera. Barcelona: Editorial Ariel (1ª edición en estapresentación: febrero de 2011 ed.).
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX95Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezfutures d’uns alts salaris que incentivessin un canvi de paradigma. O pot ser, l’argument d’altssalaris, similars a Amsterdam i Londres l’any 1775, no és suficient per a explicar l’inici de laRevolució Industrial a la Gran Bretanya ?S’ha de tenir en compte que a mitjans del segle XVIII, Holanda i Gran Bretanya, peraquest ordre, eren les potències europees, tant a nivell dels rendiments de l’agricultura, comd’industrialització del país (Escudero Gutiérrez, 2005: 165)126.Com que existeix una correlació entre desenvolupament i consum energetic, es potrelacionar el consum d’energia bruta d’un país amb el seu creixement econòmic (Román L.,2006)127. Si una regió disposa de recursos naturals que suposen una avantatge comparatiurespecte d’altres zones, això suposarà un incentiu per a obtenir un creixement econòmic, jaque el preu de l’energia bruta de la regió serà més econòmic que a la resta de regions.Gràfica 14 – Preu del factor treball en relació amb el preu de l’energia al voltant del’any 1700.Font de les dades : Allen, (2006: 8)128.126[Íbid.].127Román L., R. (2006). ME-43A Termotecnia. Chile: Universidad de Chile. Departamento de IngenieríaMecánica. Centro de Computación (10 de agosto de 2006).<http://www.cec.uchile.cl/~roroman/cap_01/cap_01.htm> [consultat el 6 d’octubre de 2012].128[Íbid.].
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX96Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezSi es donen per válides les dades de la gràfica anterior, novament, no hi ha diferènciaentre Amsterdam i Londres respecte del preu de l’energia. Tot i existir al territori de GranBretanya energia barata a la regió de Newcastle degut a la proximitat de la ciutat a les minesde carbó situades als comtats de Northumberland i Durham (Martínez Galarraga, 2012b:9)129, els costos de transport interior fan que quan aquesta energia arriba a la ciutat de Londressigui igual de cara que el preu de l’energia a Amsterdam. És a dir, l’argument d’energiabarata, tanmateix com els alts salaris, no són suficients per a explicar l’inici de la RevolucióIndustrial a Londres enlloc d’Amsterdam.S’ha de tenir en compte que l’expansió comercial britànica lligada a l’aparició de la«nova draperia» és una de les causes que provoca la concentració a l’urbe de Londres, pelcreixement del seu port, mantenint els salaris dels londinencs elevats. En conseqüència, elcreixement de Londres va implicar un augment substancial de la demanda d’energia fortamentconcentrada a l’espai (Martínez Galarraga, 2012b: 10 i 12)130.Si els alts salaris i l’energia barata no són un avantatge comparatiu entre Amsterdam iLondres, quin element diferenciador entre Amsterdam i Londres provoca l’inici de laRevolució Industrial a Gran Bretanya? Sens dubte, des del meu punt de vista, la RevolucióCientífica i la Il.lustració Industrial.“Cuando los europeos descubrieron lo útil que era el carbón mineral para calentarse,comenzaron a buscarlo rápidamente, y de hecho, lo encontraron por todas partes. Hacia1660, en Inglaterra, el carbón mineral se había convertido en un negocio floreciente y seexportaba a todo el mundo.Los ingleses aceptaron que sus ciudades quedaran muy contaminadas por lacombustión de carbón, ya que necesitaban reservar la madera para hacer carbón vegetal ypara construir barcos de guerra. A su vez, el carbón vegetal se usaba en grandes cantidadespara fundir el hierro y para la fabricación de otros metales.La primera crisis energética de la historia empezó en 1630 cuando el carbón vegetal(que se obtiene a partir de la madera) empezó a agotarse. El carbón mineral no servía parala fundición de metales ya que contiene demasiada agua y demasiado azufre. La presencia deagua en el carbón hace que arda a temperatura más baja, y el azufre hace que el hierro sea129[Íbid.].130[Íbid.].
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX97Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezfrágil. Para resolver el problema de la escasez, se talaron grandes zonas de los bosques deSuecia y Rusia para producir carbón de leña. En 1709, el metalúrgico Abraham Darby (deCoalbrookdale, Inglaterra) descubrió un método para quitar el azufre del carbón fósil apartir de su transformación en coque. Fue el primero en producir con éxito hierro fundidousando carbón.Para entonces, la mayoría de los países de Europa, y, especialmente Inglaterra, habíantalado la mayor parte de sus bosques. En cuanto se empezó a contar solamente con el carbónmineral como combustible la demanda creció vertiginosamente. Otra razón para el aumentode la demanda fue la invención en 1712, por Thomas ewcomen, de la máquina de vapor,que se usó para achicar el agua del fondo de las minas de carbón. Hasta entonces el agua delas minas tenía que ser extraída por caballos, usando un cubo atado a una cuerda. JamesWatt mejoró la máquina de vapor en 1765, de modo que no sólo sirviera para sacar agua,sino también para impulsar otras máquinas.La importancia de la máquina de vapor radicaba en que, por primera vez, la energíaliberada al quemar un combustible (llamada energía térmica) se podía convertir en otraforma de energía : energía mecánica. Con este nuevo invento, las máquinas podían seralimentadas con carbón, mientras que antes era necesario construir un molino de viento otener cerca un salto de agua. Como el carbón mineral era abundante, se hizo mucho másfácil alimentar un gran número de máquinas” (EFDA, 2007)131.S’ha de tenir en compte que en el context de l’època la transmissió del coneixement noes realitzava a les velocitats que es realitza avui dia. La inexistència en aquella època delsactuals mitjans de comunicació, ralentitzava la transmissió de nous coneixements científics oaplicacions tècniques a nivell global. Per tant, el descobridor d’una ciència o tecnologiagaudia d’un avantatge competitiu respecte de la resta. Aquest fet lligat a les característiquesgeogràfiques de Gran Bretanya, aïllaven encara més la transmissió de nous coneixements a laresta de països.131EFDA (2007). Energía: impulsando el mundo. Munich: Bavaria Duck.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX98Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezGràfica 15 – Preus reals de la fusta i el carbó mineral a Londres durant el període 1400-1800.Font de les dades : Allen, (2006: 8)132.Aquesta conclusió porta a un altre gran dilema, què va ser primer l’ou o la gallina? És adir, què va ser primer la demanda o l’oferta de tecnologia? Des del punt de vista d’aquestautor, en aquest cas, s’acompleix l’«enfocament anti-malthusià» on, “la societat humanasempre ha resolt els problemes de subsistència i proveïment de la població gràcies a l’avençtecnològic aplicat a la producció d’aliments” (Vidal Villa i Vilaseca Requena, 2010: 14)133.És a dir, l’escassetat de fusta i l’escletxa de preus respecte del carbó mineral van incentivar ala Gran Bretanya l’explotació dels abundants recursos fòssils carborífers del país i eldesenvolupament d’una nova tècnica aplicada a aquest material. Mentre que a Holanda,l’abundància de torba juntament amb més disponibilitat de llenya o carbó vegetal importats del’Europa nòrdica implicaren un incentiu menor a consumir carbó mineral (MartínezGalarraga, 2012b: 13)134.132[Íbid.].133Vidal Villa, J. M. i Vilaseca Requena, J. (2010). “Base material del sistema”. A: Vilaseca Requena, J.; LladósMasllorens, J.; Torrent Sellens, J. i et al. Estructura econòmica. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Obertade Catalunya.134[Íbid.].
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX99Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González“La Revolució Industrial va posar les bases pel creixement econòmic modern, amb untransvasament de recursos des de l’agricultura cap a les activitats industrials, on laproductivitat, un dels motors principals del creixement econòmic, ha esdevingut més elevada.[…] la Revolució Industrial no solament va contribuir a un augment del nivell de vida de lapoblació a llarg termini en una part del món, sinó que també va originar l’ampliació de ladesigualtat en la distribució de la renda a escala global.” (Martínez Gallaraga, 2012: 8)135.“Al preguntarse por qué la revolución industrial se produjo precisamente enInglaterra, los investigadores buscaban algún factor o combinación de factores (lascondiciones previas) que se dieran en Inglaterra y no en otros sitios, y por tanto permitieranresponder a esta pregunta.Esas condiciones previas se buscaron en los recursos naturales, como el carbón o losminerales o cualquier otra materia prima..., pero había países excelentemente dotados por lanaturaleza que se desarrollaron más tarde y otros de inexplicable atraso como Argentina oRusia. Y entre los que presentan enormes carencias en cuanto a recursos naturalesencontramos a Japón. También se habla de acumulación de capitales provenientes delcomercio (pero Holanda y Francia también contaban con ellos), un marco institucional másfavorable, la existencia de tradiciones manufactureras o de una ciencia aplicada a latecnología. Para cada argumento, hay ejemplos de países que demuestran que no eran tanimprescindibles.Así pues, si hoy la mayoría de los autores están de acuerdo en algo es en que no hubocondiciones «sine qua non», es decir imprescindibles para la industrialización.” (UNED)136.Per tant, es poden enumerar els següents factors claus que van impulsar la RevolucióIndustrial:135[Íbid.].136UNED. Revolución Industrial [en línia]. <http://www.uned.es/iued/Tema_Intro/rev_indsutrial.htm>[consultat el 5 de gener de 2013].És l’esgotament dels recursos energètics emprats l’incentiu que esdevé enl’inici de la Revolució Industrial a Gran Bretanya.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX100Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González• EL CA VI TÈC IC“Los cambios [técnicos] permitieron incrementar enormemente la energía disponible,lo que está en la base de la mejora de productividad en la industria. El cambio técnicopermitió:1.- Reducir los costes de producción, con lo que se pudo bajar el precio de lasmanufacturas con el consiguiente aumento de la demanda.2.- Mejorar la productividad del trabajo, lo que hizo posible pagar salarios máselevados.3.- Aprovechar la ampliación de los mercados para adoptar tecnologías más eficientesy entrar así en un bucle de desarrollo.” (UNED)137.Cal fer un esment especial a la promoció de la innovació en el país britànic.La innovació britànica a principis del segle XVIII era tan imaginativa (per exemple :construir i comercialitzar una màquina d’escriure, fabricar una ametralladora lleugera quedisparés bales tant quadrades com rodones segons si l’enemic era cristià o turc, fabricar unpiano mecànic, desenvolupar el moviment perpetú, assegurar cavalls, comerciar amb cabell,reparar i construir cases parroquials i vicarials, transmutar mercuri en metall fi maleable,construir residències i hospitals per a ingresar i mantenir als fills il.legitims, etc.) que elGovern al Juliol de 1720 va haver de promulgar la «Bubble Act» que prohibia aquestesempreses (Galbraith, 2011 – pàgs. 67-75)138.Amb l’existència de tot aquest enginy a la societat britànica no és extrany que, a unapersona se li ocorregués extreure el sofre del carbó (inventant el ferró colat) o, a una altra se liocorregués construir una màquina per a extreure l’aigua de les mines de carbó (construint lamàquina de vapor).• L’AGRICULTURA“[...], la agricultura desempeñó una serie de funciones clave en los procesos deindustrialización [...]:137[Íbid.].138Galbraith, J.K. (2011). Breve historia de la euforia financiera. Barcelona: Editorial Ariel (1ª edición en estapresentación: febrero de 2011 ed.).
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX101Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González1.- Producir suficientes alimentos para una población en rápido crecimiento.2.- Liberar mano de obra en favor del sector industrial.3.- Actuar como demandante de productos manufacturados a fin de estimular eldesarrollo de la industrial.4.- Proporcionar capitales para la inversión industrial.5.- Producir cultivos de exportación que permitieran financiar la importación de«inputs» industriales (materias primes, energía, técnicas).6.- Evitar importaciones de alimentos para hacer posible la importación de materiasprimas, fuentes de energía y maquinaria para la industria.” (UNED)139.• ELS TRA SPORTS“De la eficacia (capacidad, rapidez y precio) del sistema de transportes dependió enbuena parte la expansión de los mercados que permitió la producción en masa (y por tantolas economías de escala) que están en la base de la industrialización.El desarrollo de la red de transportes (antes y después del ferrocarril) permitió:1.- Agilizar los intercambios.2.- Alimentar a los habitantes de los nuevos núcleos industriales.3.- Llevar los productos de la industria a los mercados nacionales y exteriores a menorcoste.4.- Reducir los costes del almacenaje de materias primas en la industria.5.- Transportar el carbón, que constituyó una de las fuentes de energía básicas de laindustria moderna.” (UNED)140.139[Íbid.].140[Íbid.].
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX102Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González•EL SISTEMA FI A CER“La contribución del sistema financiero a la industrialización se centra en lascuestiones monetarias y de capital. Desde el primer punto de vista, la banca debe generarmedios de pago en cantidad y de calidad suficientes para permitir agilizar los intercambiostanto interiores como exteriores. De ahí el interés por la cuestión de la emisión de moneda enlos distintos países.En cuanto al capital, la cuestión que se debate es la contribución del sistema financieroofreciendo capitales abundantes, baratos y en buenas condiciones (a largo plazo, a serposible) para las enormes inversiones que requerían las nuevas instalaciones industriales y elmantenimiento de la producción en marcha.” (UNED)141.• EL COMERÇ I TER ACIO AL“El comercio internacional permitió a los diferentes países aprovisionarse de losbienes que no podían producir. La teoría de la ventaja comparativa de David Ricardo explicalas ventajas que para todos los países participantes en el comercio se derivan de laespecialización que propició la división internacional del trabajo. Por otra parte, son lasmismas que, a escala nacional, se derivan de esa misma división del trabajo.En las primeras etapas de la industrialización el comercio exterior hizo posiblecolocar en los mercados exteriores una parte de la producción, y financiar así lasadquisiciones de fuentes de energía, maquinaria o materias primas necesarias. Los paísesmás adelantados penetraron más fácilmente en los mercados exteriores con sus productos;cuando los más rezagados intentaron incorporarse, se encontraron con unos mercados muycompetitivos e incluso con que ni siquiera pudieran dirigirse a su mercado nacional,«invadido» por las importaciones.Esto hizo que cobrara popularidad la doctrina del proteccionismo (la protecciónmediante aranceles u otras medidas de la industria nacional), como forma de permitir que lasnacientes industrias pudieran crecer al abrigo de la competencia. Pero, por distintas razones,el proteccionismo fue en muchos países bastante más allá de eso.” (UNED)142.141[Íbid.].142[Íbid.].
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX103Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezEl comerç internacional de productes va tenir un creixement sostingut per sobre d’una taxaanual del 4% entre 1820 i 1913, bàsicament, per dos factors:a) La disminució dels costos del transport. Básicament, en funció de dos factors:a.I) Les innovacions tecnológiques que «estimulen» l’inici de la Revolució Industrial.Hi ha tres tecnològies que afecten al desenvolupament del comerç de mercaderies:a.I.i) La innovació de la màquina de vapor va comportar l’aparició del vaixell i de lalocomotora de vapor. L’ús de la locomotora de vapor va contribuir a laintegració dels mercats interiors, prèvia la construcció de la necessària xarxaferroviària terrestre. A partir de la dècada de 1860, mitjançant les innovacionstecnològiques en la construcció de vaixells, l’ús del vaixell de vapor es vaestendre al comerç internacional de llarga distància integrant els mercatsexteriors entre el Vell Continent i el continent americà.a.I.ii) La tecnologia de la refrigeració. Des de la dècada de 1870 va permetrel’exportació a gran escala de productes peribles.a.I.iii) Les transformacions de les comunicacions. A finals de 1800 ja era possibleutilitzar el telègraf, el telèfon i la ràdio en les comunicacions intracontinents. El1866 es va aconseguir instal.lar amb èxit el primer cable transoceànic permetentles comunicacions intercontinentals entre les dues bandes de l’Atlàntic.a.II) L’obertura del canal de Suez l’any 1869. El nou canal, que reduïa la distància entreEuropa i Àsia en unes 4.000 milles, permetia superar les dificultats d’aprovisionamentde combustible, un aspecte que havia limitat l’ús del vaixell de vapor en les rutes entreel Vell Continent i les llunyanes terres asiàtiques.b) La reducció dels aranzels.A la dècada de 1820, el proteccionisme dominava pràcticament arreu. A la dècada de 1830,la legislació aranzelària britànica es torna més lliurecanvista i aquesta tendència es troba enmolts països europeus. L’any 1870, es va aturar el procés d’obertura comercial europeuarran la crisi agrària finisecular, ja que la reducció dels preus del transport i la integraciódels mercats mundials van acabar provocant que els preus i les rendes en el sector agrariexperimentessin una disminució important. Malgrat el minso període de reducció
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX104Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezd’aranzels (40 anys aproximadament), la contínua reducció dels costos de transport vaafavorir els intercanvis comercials mundials.• L’ESTAT“La teoría económica clásica apenas reconocía el papel del Estado en relación con laactividad económica. Para los economistas clásicos del siglo XVIII como A. Smith o D.Ricardo, padres del liberalismo económico, lo mejor que podía hacer el estado para fomentarel desarrollo económico era no intervenir, dejar que las fuerzas del mercado actuasenlibremente. La historia económica ha tendido a identificar los procesos de industrializacióncon más éxito con aquellos de menor intervención estatal. Sin embargo, casos como los deJapón, Alemania o incluso Rusia (tanto antes como después de la revolución de 1917) avalanla tesis de Gerschenkron sobre la actuación del Estado como sustituto de la iniciativaempresarial en los países más atrasados. En todo caso, los ámbitos de actuación del Estadoson muchos, y ejercieron su influencia en la industrialización:a.- Configuración del marco institucional. En concreto del Estado dependíandirectamente:1.- La especificación de los derechos de propiedad ya fuera sobre la tierra osobre el desarrollo intelectual, que influyó directamente en la asignación derecursos.2.- La legislación sobre asociaciones de empresarios y trabajadores.b.- La política comercial: la tensión entre proteccionismo y librecambio y su influenciasobre el desarrollo industrial ha sido uno de los temas que más debates ha suscitadoentre los investigadores.c.- La política fiscal y hacendística y su influencia en el mercado de capitales.d.- La promoción directa de las industrias. A menudo el Estado también intervino en laindustrialización para suplir o complementar a la iniciativa privada. En este terrenoencontramos experiencias concretas muy diversas con resultados también diversos.Quizás el terreno en el que fue más decisiva la iniciativa estatal fue en el impulso dela construcción de infraestructuras de transporte.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX105Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzáleze.- Las políticas sociales y educativas. El efecto sobre el desarrollo de las políticassociales (pensiones, seguridad en el trabajo, sindicatos) es otro debate abierto, puesdefinió las condiciones en que se desenvolvió el mercado del trabajo.Lo mismo puede decirse sobre las inversiones en el sistema educativo y su influenciaen la formación de capital humano.” (UNED)143.1.15.- LA REVOLUCIÓ DE LA GLORIOSAHi ha diferènts motius que propicien l’inici de la Revolució Industrial a la fi del segleXVIII a la Gran Bretanya però, sens dubte, el canvi més important és el que es produeix enl’àmbit institucional, és a dir, la transició des d’institucions feudals cap a un nou marcinstitucional liberal.El punt de partida a Anglaterra és la guerra civil revolucionària (1642-1660), laRevolució de 1688 o «La Gloriosa Revolució» —on es va produir l’enderrocament delmonarca catòlic Jacob II per la unió de Parlamentaris i l’estàtuder holandès Guillemd’Orange— i l’anomenada «Bill of rights» (1689) —on es limitava el poder de la monarquiai s’enfortia la del Parlament. Pot esgrimir-se que després d’aquestes revolucions comença lademocràcia parlamentària moderna anglesa.Per què són importants aquests canvis? La resposta es dóna mitjançant les lleispromulgades i dictaminades pel Parlament:i) Les «Enclosures Acts» van fomentar que petites explotacions agràries i terrescomunals passaran a mans dels «landlords», que van introduir noves tecnologies.ii) Permís de lliure instal.lació d’indùstries i la llibertat d’innovar perquè els privilegisgremials desapareixen.iii) Reforma de l’Hisenda amb l’aprovació dels impostos a mans del Parlament amb elresultat d’un nou impost sobre la terra i el creixement dels ingressos fiscals i lacreació del Banc d’Anglaterra (1694).143[Íbid.].
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX106Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezLa creació del Banc d’Anglaterra va suposar d’una banda que, el país disposés derecursos necessaris per a guanyar a Espanya, França i Holanda varies guerrescomercials que, durant el segle XVIII, convertirien a Gran Bretanya en la primerapotència colonial. D’altra banda, els tipus d’interés del deute van ser menors i no esva produir el conegut com «efecte-expulsió», afavorint les inversions productives.iv) Estimulació del creixement econòmic intern del país al fomentar i protegir el progrésindividual, les iniciatives empresarials i la innovació. Entre aquestes mesuresproteccionistes cal destacar:1651 : les «Lleis de Navegació» que obliguen a realitzar tot el comerç exterior desde i cap a Anglaterra en vaixells britànics, prohibint que els vaixells efectuessinescales en ports europeus.1690 : Augment dels aranzels que gravaven les importacions de ferro suec enbenefici de la siderúrgia britànica per abastir el mercat nacional.1701 : la «Calico Act» prohibeix la importació de teixits de cotó estampats indisen benefici de l’indústria manufacturera textil britànica (Escudero Gutiérrez,2005: pp. 162-164)144.En conclusió, la política governamental de Londres va incentivar la creació d’un teixitindustrial productiu de valor afegit (el cotó i el ferro) mitjançant la protecció del país davantles importacions de béns manufacturats exteriors (augment dels aranzels i la Calico Act), laliberalització de l’economia interna del país (agricultura), la independència financera del país(creació del Banc d’Anglaterra) i la hegemònia econòmica del comerç exterior (les Lleis deNavegació).1.16.- LA REVOLUCIÓ TEC OLÓGICAPer al període posterior a 1750, les análisis referides al canvi tècnic en perspectivahistòrica distingeixen entre tres grans revolucions tecnològiques (RT):144[Íbid.].
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX107Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezIl·lustració 1 – Classificació i energies, màquines, sectors i productes de les RevolucionsTecnològiques.Font de les dades: Elaboració pròpia.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX108Estudis d’Economia i Empresa
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX109Estudis d’Economia i Empresa“El historiador Lewis Mumford había definido como una etapa clave de nuestracivilización tecnológica la formada por el trinomio carbón, hierro y máquina de vapor. Setrataría de un proceso iniciado a mediados del siglo XVIII que había de cambiar el sistemademográfico, los transportes, el sistema de producción, la división del trabajo, el estilo devida de los antiguos artesanos y el comercio. Era un proceso complejo de transformacionesque arrancaban desde los tiempos considerados preindustriales, basados en el agua, lamadera y la energía animal. Aunque hoy parece claro que no se trató de un cambio rápido, yque la energía hidráulica o la madera siguieron teniendo un papel importante a lo largo delsiglo XIX en muchos lugares de Europa, no cabe duda de que el carbón mineral, el hierro yla nueva fuente de energía representada por las máquinas de vapor han sido considerados lasbases materiales y energéticas de una gran epopeya de la humanidad desde el punto de vistatecnológico. Hoy sabemos también uqe la introducción de la máquina de vapor fue unproceso muy complejo y no siempre exitoso (al menos así lo prueba el caso de Santponç),pero sin duda esa nueva máquina se situaba en el centro de una nueva concepción de laenergía, de la industria y de la organización del trabajo, y representaba un reto arriesgadopero atractivo para los fabricantes de ese nuevo mundo industrial que se había ido gestandoa lo largo del siglo XVIII.” (Nieto-Galan, 2001)145.Il·lustració 2 – Trinomis tecnològics de les economies anteriors i posteriors a laRevolució Industrial.Font de les dades: Elaboració pròpia.145Nieto-Galan, Agustí (2001). La seducción de la máquina. Santponç, Monturiol y Isaac Peral. Vapores,submarinos e inventores. Madrid: NIVOLA libros y ediciones, SL (Colección Novatores).
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX110Estudis d’Economia i Empresa1.17.- LA REVOLUCIÓ SOCIALD’una banda, la limitació del sufragi censatari, menys del 10% de la població masculina—els grans contribuents— tenia dret a vot a la Gran Bretanya de la Revolució Industrial, i lamanca de drets civils van restringir la capacitat de la classe obrera per articular les demandesque permetessin millorar la seva situació laboral, i van motivar les primeres reaccionscol.lectives dels treballadors, sovint violentes, com les revoltes luddites de l’any 1812.“La lucha contra las «máquinas» se puede cifrar a mediados y finales del siglo XVIII enInglaterra. En 1740, se dieron revueltas en las minas de carbón en orthumberland;asimismo diversos grupos de los llamados «Ludditas» destruyeron máquinas enottinghamshire, Leicestershire y Derbyshire. Una causa de su actitud residía en el rechazode instrumentos que entendían implicaban en particular despidos; pero se trataba de algomás importante. Se enfrentaban a una organización social y política que no les beneficiaba.Como señala Dickson en Tecnología alternativa: “Las máquinas no sólo suponían unaamenaza con respecto a los puestos de trabajo, sino contra todo un modo de vida quecomprendía la libertad como la dignidad y el sentido de parentesco del artesano”. (Dickson:1980: 61)146. En efecto, los «destructores de máquinas» no destruían todas las máquinas;sólo aquellas que consideraban les afectaba directamente o beneficiaban el control políticode los grupos socialmente dominantes.” (Ruiz Zúñiga, 1994)147.En el pla teòric no sempre és evident la direcció de causalitat entre democràcia icreixement econòmic. Per exemple, l’URSS va esdevenir potència mundial, malgrat, tot i notenir un aprofundiment democràtic. Això mateix es pot observar actualment amb la Xinacontinental, la primera potència mundial en termes de creixement econòmic i sense capgarantia democràtica interna.D’altra banda, les revolucions i protestes de les noves classes socials obrera i urbana feienpalés el malestar general d’aquest segment de la població per les pèssimes condicions de vidaque patien. És a dir, tot i produir-se un creixement del PIB per capita, no es produia unaredistribució de les rendes de signe igualitari entre les diferents classes socials d’un país. Elsestudis constaten que a l’Europa de finals del segle XIX i principis del XX, com més elevat146Obra citada a Ruiz Zúñiga (1994). Dickson, David (1980). Tecnología alternativa. Madrid: H. Blume.147Ruiz Zúñiga, Angel (1994). “Tecnologia y Humanismo”. A: Panorama de un mundo cambiante. San José:UCR – Universidad de Costa Rica. Cátedra de Historia de la Cultura. Escuela de Estudios Generales.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX111Estudis d’Economia i Empresaera el percentatge de població amb dret a vot més alt era el grau de protecció socialaconseguit, especialment en l’àmbit de les assegurances socials.“Los nuevos datos antropométricos, altura e índice de masa corporal principalmente,complementan los conocimientos que tenemos sobre los niveles de vida con otros indicadoresmás convencionales, como los salarios reales, la mortalidad, la esperanza de vida, elconsumo y los niveles educativos al menos desde los primeros procesos de laindustrialización y la urbanización.Iniciadas a finales de la década de 1970, las investigaciones se apoyaron en una vastaliteratura científica, básicamente de la auxología epidemiológica, que destaca la importanciadel estado nutricional y la salud en los cambio seculares de la estatura (secular trends).Antropólogos físicos, médicos y pediatras, principalmente, estudian el crecimiento humanodesde mediados del siglo XIX para describir las condiciones de salud de los individuos y laspoblaciones. En las últimas décadas del siglo XX el interés se desplazó a las ciencias socialesy finalmente cuaja en la economía y la psicología. Sin duda, el empuje de la «historiaantropométrica» desde 1980, que revalidó la importancia de la estatura humana comoindicador del bienestar biológico, sirvió de acicate para que se extendiera en otros camposde las ciencias sociales y humanas. Los estudios se centran en analizar la evidencia empíricay atender a los factores determinantes. Además de la genética, se subrayan los factoresambientales, como la dieta y sus nutrientes, el esfuerzo físico o la intensidad del trabajo, laenfermedad y los cambios del clima, entre otros. Reconociendo la importancia de los factoresbiológicos y la herencia, los cambios seculares se atribuyen a las condiciones cambiantessocioeconómicas y ambientales a lo largo de los siglos y que se aceleran a partir de laRevolución Industrial.” (Martínez-Carrión, 2011: 2-3)148.Les dures condicions de vida laborals dels treballadors industrials d’Anglaterra es reflexenper l’evolució de l’estatura. Tal i com es pot observar en el següent gràfic, l’estatura mitjanadels anglesos va minvar durant el període de la Revolució Industrial, tot i l’augment del PIBper capita, la reducció de la mortalitat infantil, l’increment dels salaris reals, l’augment del’esperança de vida, de l’escolarització i de l’indicador de desenvolupament humà (IDH).148Martínez-Carrión, José Miguel (2011). La talla de los europeos desde 1700: tendencias, ciclos y desigualdad.Madrid: SEHA – Sociedad Española de Historia Agraria. Documentos de Trabajo (DT-SEHA n. 11-06).
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX112Estudis d’Economia i EmpresaColumna1IDHEscolarizaciónEsperanza de vidaAlfabetizaciónSalariosrealesEstaturaMortalidad infantilPIB percápita1760 0,272 1,4 35,37 48,5 - 171,1 174 1.8031780 0,277 1,5 35,81 49,5 100 164,6 173 1.7871800 0,302 1,8 40,02 52,5 103 164,6 145 1.9361820 0,337 2 40,07 54,5 111 167,2 154 2.0991830 0,361 2,3 40,89 57,5 114 165,6 149 2.2091850 0,407 2,7 39,5 61,5 137 164,7 156 1.846Gràfica 16 – Indicadors del nivell de vida durant la revolució industrial a GranBretanya, 1760-1850Font de les dades: Crafts (1997b: 623 i 625); per als salaris reals, Feinstein (1998: 648); per al’esperança de vida, Wrigley (2004); per a l’estatura, Kombs (1998)149.L’estatura dels anglesos va disminuir en 6,5 centímetres de l’any 1760 (171,1 cms.) al’any 1780 (164,6 cms.) i durant tot el període de la Revolució Industrial (1760-1850) no esva tornar a assolir aquesta alçada. “El deterioro de las alturas sirve, por tanto, para medir laseveridad y duración de los estados de malnutrición. El hecho se explica por el estrésnutricional al que se vieron sometidos importantes grupos poblacionales como consecuenciadel impacto de las crisis agrarias o de subsistencia, la presión demográfica, el desarrollourbano, la industrialización y otros determinantes en los comienzos del crecimientoeconómico moderno.149Obra citada a Martínez Galarraga (2012b: 25).111112222.233333444445555666667777788 888-1,00%-0,50%0,00%0,50%1,00%1,50%1760-1780 1780-1800 1800-1820 1820-1830 1830-1850Taxes anuals acumulatives dels indicadors del nivell de vida durant larevolució industrial a Gran Bretanya, 1760-18501. IDH2. Escolarización3. Esperanza de vida4. Alfabetización5. Salarios reales6. Estatura7. Mortalidad infantil8. PIB per cápita
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX113Estudis d’Economia i EmpresaLos estudios demuestran que la talla relaciona con la renta per cápita, la educación y laesperanza de vida y refleja el impacto de los procesos socioeconómicos. La talla se ha vistocomo una función de la renta, del medio ambiente y de la salud, correlaciona positivamentecon los ingresos, la educación y la longevidad y de forma negativa con la mortalidadinfantil.” (Martínez-Carrión, 2011: 6)150.Els drets aconseguits en la millora dels nivells de vida de la població d’un país erencontagiats o imitats per altres països europeus, per tal de no perdre competitivitat exportadoraper l’augment dels costos de producció. D’aquesta forma, al Vell Continent es va crear unaestructura quasi generalitzada d’estats amb benestar social.Per tant, hi ha evidències històriques que l’aprofundiment democràtic va afavorirl’augment dels nivells de vida mitjançant l’augment de la despesa social dels estats.150[Íbid.].
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX114Estudis d’Economia i Empresa
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX115Estudis d’Economia i Empresa2.- CATALU YA“Les minories nacionals o religioses que es contraposen,en qualitat d’oprimides, a altres grups opressorsper la seva exclusió espontània o forçosa dels llocs políticament influents,solen llançar-se decidides a l’activitat industrial,que permet als seus membres més dotats satisfer una ambicióque no poden complir mitjançant el servei de l’Estat”.Max Weber (1864-1920).Imatge 7 – Territoris de la Corona d’Aragó des del segle XIII fins al segle XV.Font de les dades: Google.Les conclusions d’aquest TFG es presenten en aquest capítol anomenat “Catalunya”. Alcapítol “El món” s’ha fet un estudi empíric dels factors que van impulsar la RevolucióIndustrial. Ara, en aquest capítol, es realitza una comparativa entre els factors què va gaudir
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX116Estudis d’Economia i EmpresaCatalunya per convertir-se en «la fàbrica d’Espanya» envers els què van afavorir elcreixement econòmic d’Anglaterra fins a convertir-la en «the workshop of the world».“Más recientemente, otros estudios han propuesto la conveniencia de adoptar unmarco de análisis regional, en vez del nacional. o fue Gran Bretaña o España los que seindustrializaron, sino que fueron algunas regiones dentro de ciertos países.” (UNED)151.2.1.- EL PARLAME TA l’estudi empíric es considerava que l’assoliment d’unes institucions liberals al’Anglaterra Gloriosa del segle XVII va afavorir la implantació del capitalisme al paísanglosaxó, a través del qual es va articular la competència empresarial. En aquest aspecte,Catalunya té l’honor d’ostentar el lideratge, que no la hegemonia, d’haver estat de lesprimeres nacions del món, molt abans que Anglaterra, en crear el primer Parlament.“Catalunya té un dels parlaments més antics del món. Ho recordava el violoncel·listaPau Casals davant lAssemblea de acions Unides loctubre de lany 1971, poc abansdinterpretar el seu mundialment conegut El cant dels ocells: «Catalunya ha estat la naciómés gran del món. Els diré per què: Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans queAnglaterra. I fou a Catalunya on hi va haver un principi de acions Unides. Totes lesautoritats de Catalunya es van reunir al segle XI (.) per parlar de pau. Sí, al segle XI! Pau almón, perquè Catalunya ja estava contra la guerra, contra tot el que les guerres tenendinhumà. Sí, al segle XI. Això era Catalunya!».” (Gencat.cat)152.No obstant, aquest lideratge institucional no va suposar ni una Revolució Industrial, niun creixement econòmic significatiu del país. Ho pot ser, sí? Pot ser que aquest particulartarannà dels catalans es va «memetre»153a través de la població, heretant un seny i una formad’actuar diferenciada a les successives generacions.151UNED. Revolución Industrial [en línia]. <http://www.uned.es/iued/Tema_Intro/rev_indsutrial.htm>[consultat el 5 de gener de 2013].152Gencat.cat. Conèixer Catalunya. Cultura i llengua. Història [en línia]. Generalitat de Catalunya.<http://www.gencat.cat/catalunya/cat/coneixer-historia.htm> [consultat el 5 de gener de 2013].153Memetre (verb). Transmetre memes.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX117Estudis d’Economia i Empresa2.2.- ELS QUATRE GE ETS DE L’APOCALIPSIDe la mateixa manera que la societat anglesa, la societat catalana ha estat històricamentdeficitària en la producció de cereals. Aquest fet va ser particularment angoixós durant idesprés de la Pesta Negra. «La secuencia es clara: la peste negra y sus secuelas producen ladesaparición de muchas explotaciones, el abandono de muchas tierras, en enfrentamientoentre un campesinado con mejor pasar y unos señores con rentas insuficientes, pugna que através de la reacción señorial provocará el secular conflicto remença. La disminución de laproducción agraria y del mercado campesino paran el primer motor del crecimientocatalán.» (Feliu, 2004: 437)154.A continuació, « ueve años después de que la “gran mortaldat” de 1348 asolara losreinos peninsulares, cuando el conflicto de los Dos Pedros enfrentaba a Castilla con laCorona de Aragón y las gentes, que venían padeciendo una inusual sucesión de malascosechas desde el comienzo de la centuria (Rubio, 1982, 1987; Rubio y Rodrigo, 1988), sesentían castigadas por la cólera divina, la plaga de langosta vino a unirse –tal vez no porcasualidad- a la fatídica trilogía de la peste, la guerra y el hambre (Rubio, 1989: 185-188 y208-226; 1996: 76-93). A juzgar por una preciosa fuente catalana (Crònica del racional,«Un meme (o mem) es, en las teorías sobre la difusión cultural, la unidad teórica de información culturaltransmisible de un individuo a otro, de una mente a otra, o de una generación a la siguiente. Es un neologismoacuñador por Richard Dawkins en “El gen egoísta” (The Selfish Gene), por la semejanza fonética con “gene” –gen en idioma inglés- y para señalar la similitud con “memoria” y “mimesis”». (Meme [en línia]. Wikipedia.<http://es.wikipedia.org/wiki/Meme> [consultat el 13 de gener de 2013]).Obra citada. Dawkins, Richard (2000). El gen egoísta. Barcelona: Salvat Editores.154Feliu, Gaspar (2004). La Crisis Catalana de la Baja Edad Media: Estado de la cuestión. Madrid: CSIC.Revista Hispania, LXIV/2, núm. 217 (2004) 435-466.Catalunya va tenir del primer Parlament del món,sis segles abans que el Parlament anglès.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX118Estudis d’Economia i Empresa1921:129), este mal –tempestas locustarum- irrumpió en 1357 en el término de la ciudad deBarcelona, donde los días 17 y 18 de julio se realizaron rogativas y el pueblo ayunó parasolicitar a Dios el cese de una plaga que arruinaba los campos –“devorabant fructus etexpleti terrarum”- y que, según se decía, ya afectaba a las tierras de Tortosa y estabapresente también en las de Castilla y Valencia.» (Rubio Vela, 1997: 271-272)155.Per tal de donar solució a la terrible fam que patia la població barcina, les autoritatslocals van segretar un vaixell holandés carregat de cereals que passava pels encontorns dellitoral barceloní (Vilar, 1966)156.2.3.- LA FI DE L’A TIC RÈGIM“Els temps de glòria de les institucions vinculades a l’estament mercantil de la ciutat deBarcelona, juntament amb el seu edifici més representatiu, la Llotja, havien passat a lahistòria. Malgrat totes les circumstàncies adverses, durant el segle XVIII el país es va saberrefer. Efectivament, al segle XVIII es va iniciar una etapa de creixement econòmic sostingut.La població catalana, que havia restat estancada des de la crisi demogràfica de la baixa edatmitjana fins a la segona meitat del segle XVII, es va duplicar. El creixement demogràfic delsegle XVIII va ser possible gràcies a l’increment de la producció agrícola. La superfícieconreada es va ampliar, sobretot a les comarques litorals i prelitorals, i la productivitat vaaugmentar gràcies a l’augment del regadiu, l’ús d’adobs i la tècnica de rotació de conreus.Els pagesos es van dedicar a cultivar productes amb els quals podien incrementar laproducció, i l’especialització va permetre comercialitzar els excedents. Es va passar d’unaagricultura de subsistència a una agricultura de mercat. El comerç interior va ser el primerque va crèixer. Amb la creació d’indústries tèxtils, els comerciants catalans van estendre elseu àmbit d’actuació a tota la península Ibèrica. Els intercanvis comercials amb el continent155Rubio Vela, Agustín (1997). Presencia de la Langosta. Plagas en la Valencia Bajomedieval. València:Universitat de València. Facultat de Geogràfia i Història. Revista Saitabi, 47 (1997) pp. 269-288.156Vilar, Pierre (1966). Catalunya dins l’Espanya moderna.Volum II. Barcelona: Edicions 62, SA (Segonaedició: gener de 1966).Catalunya va patir diverses crisis de subsistència durant l’Edat Mitjana.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX119Estudis d’Economia i Empresaeuropeu, a través de la Mediterrània i de l’Atlàntic, també van aconseguir un fortdesenvolupament. L’expansió de les indústries manufactureres tradicionals, com la de lallana, el ferro i el paper, i la creació de noves indústries, com la del cotó, justifiquen unabona part del creixement econòmica de Catalunya al segle XVIII. D’altra banda, elcreixement demogràfic i les transformacions introduïdes en l’agricultura van originar uncorrent migratori del camp a la ciutat que va incrementar notablement la mà d’obradisponible per treballar a les noves indústries. La indústria del cotó va ser el motor deldesenvolupament industrial modern de Catalunya. Les primeres fábriques que es van bastirdurant la primera meitat del segle XVIII i es dedicaven únicament a l’estampació d’indianes.Des del descobriment d’Amèrica, els súbdits de la Corona catalanoaragonesa tenienprohibit de comerciar directament amb les colònies de la monarquia. Els reis espanyolshavien atorgat a la ciutat de Sevilla, i després a la de Cadis, el monopoli d’aquest comerç. Almarge de la prohibició, els comerciants catalans tampoc no van demostrar gaire interès acomerciar amb les colònies americanes, ja que la crisi que va patir el país a les acaballes del’edat mitjana va afectar negativament l’economia catalana. L’interés pel mercat colonial esva despertar al segle XVIII com a conseqüència directa del redreçament econòmic que vaassolir aquest territori. Malgrat la prohibició, però, els catalans hi van comerciar de diversesmaneres. L’any 1778, el rei Carles III va signar el Decret de lliure comerç amb Amèrica i vaposar fi al monopoli que tenia la ciutat de Cadis. Els catalans ja podien comerciardirectament amb les colònies americanes. De fet, però, aquest Decret va legalitzar unaactivitat comercial que ja feia anys que es duia a terme. La llibertat de comerç amb Amèrica,l’augment de la producció de cotó als Estats Units, l’ampliació de la demanda de teixits a lescolònies i a la resta de la península Ibèrica i la introducció de noves màquines en el procésde producció, van afavorir l’expansió de la indústria cotonera. Més endavant, es vaabandonar la importació de cotó filat, i les fàbriques catalanes es van fer càrrec del procésconcentrat de la filatura, el tissatge i l’estampació del cotó.Cal recordar també que, amb anterioritat al Decret de lliure comerç amb Amèrica, laCèdula reial de maig de 1755 havia permès la fundació —seguida d’una sèrie d’ordenancesinteres perquè pogués funcionar l’abril de 1756— de la Companyia de Comerç de Barcelonai les Índies. La Companyia va poder actuar a la zona central d’Amèrica amb una flota prèviai amb el dret d’embarcar la càrrega a Barcelona, i d’aquesta manera es duien a termeoperacions d’exportació i d’importació. Un cos de directors renovable cada tres anys en unaassemblea general n’era la cúpula, formada per comerciants i considerada l’obra més
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX120Estudis d’Economia i Empresaimportant de la burgesia mercantil barcelonina.” (Barca-Salom, Bernat, Pont i Estradera iPuig-Pla, 2009: 18-19)157.2.4.- EL COMERÇ EXTERIOR“Les guerres de la segona meitat del segle XVII entre França, Anglaterra i Holanda,que tallaren el subministrament d’aiguardents i altres alcohols gascons a les potències delnord-oest, n’haurien estat el detonant. En cerca d’alternativa, uns comerciants anglesos iholandesos establiren al Camp de Tarragona i al Penedès els primers alambins. Senseesperar gaire, els naturals seguiren l’exemple dels estrangers. L’èxit de tots plegats fouespectacular. En poc temps, nombrosos pagesos del litoral i prelitoral català havienintensificat el conreu de la vinya fins a convertir-lo gairebé en un monocultiu, i reduït el decereals fins al punt de comprometre la subsistència dels pobladors. El capgirament hauriaestat impensable uns anys abans: l’aiguardent català substituint el francès en els gransmercats de l’Europa septentrional (Amsterdam, Londres, Bremen i Hamburg) i, per altrabanda, el bacallà (un peix d’aigües subàrtiques), més els teixits de les new draperies,fabricats a països protestants, descoberts i assumits pel consum català! De cop i volta,«gràcies a l’adaptació del seu aparell productiu, per mitjà sobretot de l’especialitzacióvitivinícola, aquest racó de la Mediterrània es trobava integrat en àmbits de la divisióinternacional del treball». Extraordinari!” (Nadal, Benaul i Sudrià, 2012: 1-9)158.157Barca-Salom, Francesc X.; Bernat, Pasqual; Pont i Estradera, Maria i Puig-Pla, Carles (coords.) (2009).Fàbrica, taller i laboratori. La Junta de Comerç de Barcelona: Ciència i tècnica per a la indústria i el comerç(1769-1851). Barcelona: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.158Nadal, Jordi; Benaul, Josep M. i Sudrià, Carles (directors) (2012). Atles de la industrialització de Catalunya1750-2010. Barcelona: Editorial Vicens Vives.Catalunya va iniciar al segle XVIII una etapa de creixement sostingut.L’èxit català en l’exportació de vins i aiguardentsva ser originariament una iniciativa anglo-holandesa.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX121Estudis d’Economia i EmpresaLa funció de reacció de l’economia catalana es va basar en l’exportació d’indianes, deteixits de llana i de lli de mitjana/baixa qualitat, de vins i aiguardents, i teixits de cotó; il’importació de gra, farina, carbó mineral i maquinària. Tal i com es pot observar en lasegüent gràfica, Catalunya presentava un dèficit comercial exterior al port de Barcelona al’any 1846, ja que les exportacions netes (XN) són negatives. És a dir:XN = EXP – IMP = 10.898.100 – 37.127.000 = (26.228.900) francs < 0O, l’equivalent de vint-i-cinc milions tres-cents deu mil vuit-cents vuitanta-vuit pessetes ambcinquanta cèntims (25.310.888,50 ptas)159. A canvi de moneda actual, l’equivalent de centcinquanta-dos mil cent vint-i-un euros amb cinquanta cèntims (152.121,50 €)160.Gràfica 17 – Dèficit comercial al port de Barcelona a l’any 1846.Font de les dades: Elaboració pròpia a partir de les dades de Pascual (1990: 181)161.Com es pot comprovar l’import agregat de les importacions és més gran que l’importagregat de les exportacions. Aproximadament, les exportacions són un 30% de lesimportacions. Per tant, hi ha un déficit comercial exterior del 70% de les importacions.A l’estudi empíric es va exposar que la funció de les importacions (IMP) és el resultatde la propensió marginal a importar (m) en funció de la renda del país (Y). És a dir:159Segons la nota * del quadre 2.14 d’en Pascual (1990: 181), a l’any 1864, 1 franc equivalia, aproximadament,a 3,86 rals.Segons Domingo Solans (2002), «Recuerden las siguientes equivalencias monetarias: 1peseta igual a 4 realesigual a 40 céntimos de escudo igual a 0,2 pesos fuertes o duros o, lo que es lo mismo, 1 real igual a 25 céntimosde peseta, 1 escudo iguala 2½ pesetas y un peso fuerte o duro igual a 5 pesetas».Per tant, si 1 ݂‫ܿ݊ܽݎ‬ ൎ 3,86 ‫ݏ݈ܽݎ‬ i 1 ‫݈ܽݎ‬ ൎ 0,25 ‫,ݏ݁ݐ݁ݏݏ݁݌‬ llavors 1 ݂‫ܿ݊ܽݎ‬ ൎ 0,965 ‫.ݏ݁ݐ݁ݏݏ݁݌‬Domingo Solans, Eugenio (2002). Despedida de la peseta [en línia]. Madrid: Colegio de Economistas deMadrid. Conferencia celebrada el 28 de febrero de 2002.<http://www.ecb.europa.eu/press/key/date/2002/html/sp020228.es.html> [consultat el 28 de maig de 2013].160En aquesta conversió no s’està calculant el valor actual d’una pesseta de l’any 1846. Si es volgués calcular elvalor actual d’una pesseta, llavors s’hauria de tenir en compte la inflació. Es converteixen les pessetes a euros,sense tenir en compte la inflació, per tal de tenir una idea de l’import de negoci d’aquella època per a totes lespersones que no van conviure amb la pesseta amb una ràtio de canvi d’1 ݁‫݋ݎݑ‬ ൎ 166,386 ‫.ݏ݁ݐ݁ݏݏ݁݌‬161Pascual, Pere (1990). Agricultura i Industrialització a la Catalunya del segle XIX. Formació idesestructuració d’un sistema econòmic. Barcelona: Editorial Crítica, SA.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX122Estudis d’Economia i EmpresaIMP = mYLlavors a la funció de les exportacions netes per al port de Barcelona es té que:ܺܰ = ‫ܲܺܧ‬ − ‫ܲܯܫ‬ = ሾ30% ‫ܲܯܫ‬ሿ െ ሾ‫ܲܯܫ‬ሿ ൌ െ0,7‫ܲܯܫ‬ ൌ െ0,7ܻ݉Segons Maluquer de Motes i Benet (2005: 12)162, el PIB de Catalunya a l’any 1850 erade 587 milions de pessetes (o l’equivalent de 3.527.941,05 d’euros). Per tant:ሾെ25.310.888,50ሿ ൌ െ0,7݉ሾ587.000.000ሿ݉ ൌଶହ.ଷଵ଴.଼଼଼,ହ଴ସଵ଴.ଽ଴଴.଴଴଴ൌ 0,0616Si es desagreguen les dades de les importacions i exportacions, es pot analitzar enquines matèries primeres Catalunya tenia un superávit i en quines era deficitària.Gràfica 18 – Exportacions al port de Barcelona a l’any 1846.Font de les dades: Pascual (1990: 181)163.162Maluquer de Motes i Bernet (2005). “La revolució industrial: l’era del vapor (1840-1891)”. A: Històriaeconómica de Catalunya. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya.163[Íbid.].vins27%aiguardent11%teixits de seda6%farina4%pell curtida4%oli doliva3%paper3%sabó2%safrà2%cànem obrat1%altres mercaderies37%Desagregació de les principales mercaderiesexportades el 1846 al port de Barcelona a través delcomerç amb lestranger i les colònies.La propensió marginal a importar (m) a la Catalunya de mitjans del segleXIX era del 6,16% respecte del PIB del país.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX123Estudis d’Economia i EmpresaCom es pot observar de la gràfica anterior, la principal mercaderia catalana dedicada al’exportació són els vins i els aiguardents per uns valors econòmics de 2.888.900 i 1.217.900francs, respectivament, corresponent a un 37,6% del total (o l’equivalent de 17.992,37 i7.585,21 euros)164.Tot seguit, hi ha els teixits de seda per un import de 686.400 francs corresponent a un6,2% del total (o 4.274,97 euros). Com es pot comprovar a la següent gràfica (de lesimportacions), Catalunya importava teixits de seda per un valor de 1.500.100 francs(9.342,78€), un 4,0% del total. Com és possible que, a la vegada, Catalunya importi i exportiel mateix producte manufacturat? La resposta està en els mercats. Pot ser en funció de laqualitat del producte acabat s’adreçava el producte cap a un mercat o un altre. O, pot ser enfunció del preu del producte acabat s’adreçava el producte cap a mercat amb major o menordisposició a pagar. O, pot ser, senzillament, era una mercaderia de reexportació 165. Perexemple, Catalunya podria importar teixits de seda de baixa qualitat accessibleseconòmicament a la població del territori i reexportar teixits de seda d’alta qualitat cap a laburgesia mercantil dels «indianos» de Cuba.A continuació, vé la farina per un valor econòmic de 416.300 francs corresponent a un3,8% del total (2.592,76€) on tot sembla indicar que es destinava a la reexportació, ja que coms’ha comentat anteriorment Catalunya era deficitària en la producció de cereals.Després vé la pell curtida per un import de 384.900 francs (2.397,20€) corresponentamb un 3,5% del total que té la seva corresponent contrapartida d’importació de matèriaprimera de pells en brut per un import de 1.348.100 francs corresponent a un 3,6% del total(8.396,11€). Aquest és un clar exemple de «producte amb valor afegit». S’importava lamatèria primera (les pells en brut). A Catalunya havia d’existir una indústria especialitzadaque transformava aquestes pells en brut en pells curtides. Tanmateix, aquesta especialitzacióhavia de suposar l’existència d’un capital humà amb unes capacitats específiques en aquestprocés. Com que hi ha dèficit comercial en aquest producte [ܺܰ௣௘௟௟௦ = ‫ܲܺܧ‬௣௘௟௟ ௖௨௥௧௜ௗ௔ −1641 ݂‫ܿ݊ܽݎ‬ ≈ 0,965 ‫ݏ݁ݐ݁ݏݏ݁݌‬ ≈ 160,56249 ݁‫ݏ݋ݎݑ‬165Segons el diccionari de comerç exterior, la reexportació és l’exportació de mercadèries importades ambanterioritat, de forma temporal (<http://www.comercio-exterior.es/es/action-diccionario.diccionario+idioma-223+l-R+p-948+pag-/Diccionario+de+comercio+exterior/reexportacion.htm> [consultat el 03/11/2012]).Font de les dades: Pérez González, Jesús (2012). PAC3: Gestió en Comerç Exterior. Barcelona: UOC –Universitat Oberta de Catalunya (semestre 2012-13-1).
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX124Estudis d’Economia i Empresa‫ܲܯܫ‬௣௘௟௟௦ ௘௡ ௕௥௨௧ ൌ 384.900 െ 1.348.100 ൌ ሺ963.200ሻ ݂‫ݏܿ݊ܽݎ‬ ൎ ሺ5.998,91ሻ݁‫ݏ݋ݎݑ‬ ൏ 0], amb totaseguretat, la major part de la producció es destinava al mercat intern i nacional, i els excedentsde producció anaven cap als mercats exteriors.Finalment, destacar les exportacions dels excedents de producció dels productesautòctons del país que no eren coberts per la demanda interna i nacional: oli d’oliva, paper,sabó, safrà i cànem obrat per un import total d’1.241.500 de francs corresponents a un 11,1%del total (7.732,19€).Gràfica 19 – Importacions al port de Barcelona a l’any 1846.Font de les dades: Pascual (1990: 181)166.Com es pot observar de la gràfica anterior, Catalunya era deficitària en la producció dematèria primera de cotó en floca, primera mercaderia importada per un valor econòmic de9.705.800 francs corresponent a un 26,1% del total (o l’equivalent de 60.448,74 euros)importada de Cuba i Puerto Rico com a producte de reexportació nord-americà. Tanmateix espot observar que importava mercaderies textils manufacturades, com les fibres filades, tercerlloc per un valor econòmic de 2.204.800 francs corresponent a un 5,9% del total (13.731,73€),teixits de llana i cànem, cinquè lloc per 2.296.000 francs a un 6,1% del total (14.299,73€) i elsteixits de seda comentats amb antelació.Cal destacar la importació de «groceries»167, com el sucre, en segon lloc per un importde 3.508.200 francs corresponent a un 9,4% del total (21.849,44€) i el cacau, en sisè lloc per166[Íbid.].cotó en floca26%sucre9%fibres filades6%bacallà6%teixits de llana icànem6%cacau5%teixits de seda4%maquinària4%quincalla3%pells en brut4%carbó de pedra3%ferro3%altres mercaderies21%Desagregació de les principales mercaderiesimportades el 1846 al port de Barcelona a través delcomerç amb lestranger i les colònies.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX125Estudis d’Economia i Empresaun import de 1.848.600 francs corresponent a un 4,9% del total (11.513,27€). Aquests dosproductes ultramarins són considerats béns de luxe en aquesta època, fora de l’abast econòmicde la població assalariada de Catalunya. Es podria deduir que hi ha una part molt importantd’aquestes importacions destinades cap a un procés posterior de manufacturat. Per exemple, elsucre es podria haver fer servir per incrementar la gradació dels aiguardents.2.5.- LA CAPACITAT DE CO SUMIRL’aspecte crucial de l’economia catalana esdevé per la següent reflexió de Pierre Vilar(1974)168: “Catalunya s’havia acostumat a produir no per consumir sinó per vendre”.Gràfica 20 – Despeses d’una familia jornalera barcelonina a l’any 1856.Font de les dades: Pascual (1990: 105)169.167Productes ultramarins. És a dir, matèries primeres exportades de més enllà del Oceà Atlàntic.168Obra citada a Riera i Tuèbols (1985: 127). Vilar, Pierre (1974). La Catalunya industrial: reflexions sobre unaarrencada i un destí. Barcelona: Ariel («Recerques», 3).Riera i Tuèbols, Santiago (1985). Ciència i Tècnica a la Il.lustració: Francesc Salvà i Campillo (1751-1828).Barcelona: Edicions de la Magrana, SA.alimentació51%habitatge16%roba de vestir illenceria16%malalties, parts idefuncions4%neteja personal, de laroba i de lhabitatge4%mobles i utensilisdomèstics2%il.luminació2%assegurances2%despeses de fumar2%arrranjament roba icalçat1%Desglossament del cost anual de la vida, a la Barcelonadel 1856.L’aiguardent representaria una de les principals fontsd’acumulació de capital.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX126Estudis d’Economia i EmpresaLa gràfica anterior presentava el desglossament del cost anual de la vida a la Barcelonadel 1856 d’una família obrera formada pel matrimoni i dos fills i, suposant que ambdóscònjuges treballen 269 dies l’any i guanyen, conjuntament, un jornal per dia treballat d’11,51rals de billó (13,79 grams de plata o 1,15 pessetes o 0,0069 euros)170.Com es pot analitzar de les dades de la gràfica, la ràtio de subsistència d’aquesta famíliade Barcelona era aproximadament d’1,5 (=1/0,67), ja que el cost de l’alimentació i del’habitatge era un 67% del sou, enfront d’una ràtio mitjà de subsistència de 6 per alstreballadors de Londres de l’etapa de la Revolució Industrial.És a dir, amb el sou familiar es podien cobrir les necessitats bàsiques de subsistència oinferiors (aliments i habitatges) de tots els membres de la unitat familiar i, fins i tot, cobriralgunes necessitats superiors171(mobles, assegurances i tabac). És curiòs observar com va169[Íbid.].170Segons Feliu (1991a: 20), 1 ‫݈ܽݎ‬ ݀݁ ܾ݈݈݅ó ൎ 1,1982 ݃‫ݏ݉ܽݎ‬ ݀݁ ‫ܽݐ݈ܽ݌‬ a Castellà la Nova durant el període1788-1800. No obstant, cal tenir en compte que el contingut teòric del ral en grams de plata era de 2,4274.Aquesta diferència esdevé per la depreciació que va patir la moneda envers la política monetària expansiva delssegles XV-XVI i la posterior pèrdua de les colònies d’ultramar.Feliu, Gaspar (1991a). Precios y salarios en la Cataluña moderna. Vol. I: Alimentos. Madrid: Banco de España.(Servicio de Estudios. Estudios de Historia Económica, nº 21 - 1991).Si 2,5 ‫ݏ݈ܽݎ‬ ݀݁ ܾ݈݈݅ó ൎ 1 ‫݈ܽݎ‬ ݀݁ ‫ܽݐ݈ܽ݌‬ ൎ 0,25 ‫ݏ݁ݐ݁ݏݏ݁݌‬ ൎ 0,0015 ݁‫ݏ݋ݎݑ‬ , llavors 1 ‫݈ܽݎ‬ ݀݁ ܾ݈݈݅ó ൎ0,1 ‫ܽݐ݁ݏݏ݁݌‬ ൎ 0,0006 ݁‫.ݏ݋ݎݑ‬Font de les dades: Tipos de monedas emitidas en España. <http://www.maravedis.org/tiposmonedas.html> i Realespañol <http://es.wikipedia.org/wiki/Real_espa%C3%B1ol> [consultat el 8 d’abril de 2013].171«Maslow (1954) desenvolupa el concepte de jerarquía de necessitat, en què estableix una diferència entrenecessitats "inferiors" i "superiors", i aquestes últimes sactiven a mesura que es van satisfent les primeres.»(Díaz Bretones i Montalbán Peregrín, 2009: 27).Díaz Bretones, Francisco i Montalbán Peregrín, Manuel (2009). “L’individu com a unitat d’anàlisi. La influenciadels valors, percepcions i actituds en el comportament laboral”. A: Rodríguez Fernández, Andrés (coord..) i et al.Els salaris dels treballadors de Barcelona era molt més inferior que elssalaris dels treballadors de Londres.Per tant, Catalunya no va tenir l’incentiu de substituiruna mà d’obra cara per una energia fòssil més econòmica,tal i com va succeïr a Anglaterra.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX127Estudis d’Economia i Empresatriomfar la «grocery» addictiva del tabac a totes les societats i classes socials. Cal recordarque si les necessitats inferiors fossin un 100% del sou, llavors la ràtio de subsistència tindriacom a resultat la unitat.Un altre aspecte important a destacar és que, la meïtat de la despesa d’alimentaciócorresponia a la despesa de pa, és a dir, un 27,5% del total de la despesa anual de la unitatfamiliar era per aquest consum172. Aquest fet té unes repercussions molt específiques en ladistribució de la cistella de la compra de les unitats familiars, ja que els cereals patien unesfluctuacions de preus molt pronunciades.Gràfica 21 – Preus del blat a Barcelona, 1500-1800.Font de les dades: Feliu (1991a: 26)173.Preus plata i mitjana mòbil de 13 anys.De la gràfica anterior cal destacar que, el preu del blat es va incrementar un 247,32% en50 anys. De l’any 1746 fins a l’any 1796 es va produir una escalada quasi ininterrompuda delpreu del blat a Barcelona. Es va passar d’un preu de 63,91 a un preu de 221,97 174.Psicologia de les organitzacions. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya (Segona edició:febrer 2009).172Obra citada a Pascual (1990: 104). Ildefons Cerdà (1867). Teoria general de la urbanización y aplicación desus principios y doctrinas a la reforma y ensanche de Barcelona. Madrid: Imprenta Española, 1867. Reedita perl’Institut d’Estudis Fiscals, 1968-1971, pp. 650-657.173[Íbid.].174L’unitat monetària de referència de la sèrie és el «sou per quartera».El sou català en grams de plata al període 1787-1808 era de 0,6389 (Feliu, 1991: 21).“Para mayor comodida, los datos anuales de precios y salarios se publican utilizando las unidades de pesos ymedidas tradicionales de Barcelona […] para los granos, la cuartera, de 69,518 l, que se dividía en 12cuartanes; […].” (Feliu, 1991: 18).
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX128Estudis d’Economia i EmpresaCal destacar que a la gràfica del desglossament del cost anual de la vida a la Barcelonade 1856 no hi ha cap partida en correspondència amb els impostos (t) que pagaven elstreballadors a l’Estat i amb la capactitat d’estalvi (s) d’aquella renda percebuda que no esdestinava al consum.Segons aquesta gràfica, d’una banda, els treballadors no destinaven una part dels seusingressos salarials al pagament d’impostos per a la redistribució de la riquesa d’una nació(Yd=Y-tY=(1-t)Y) i, en conseqüència, tots els ingressos es destinaven cap a la rendadisponible (Yd). És a dir, segons la teoria macroecònomica, si no hi ha impostos (t=0), llavorsla renda disponible és la renda salarial (Yd=Y).Segons aquesta gràfica, d’altra banda, els treballadors no estalviaven (s=0). L’estalvi ésaquella part de la renda disponible que no es destina cap al consum (Yd=C+s). Que no hi hagiestalvi significa que, tota la renda disponible es destina cap al consum (C=Yd) i, enconseqüència, el factor multiplicador del consum és la unitat (C=bYd=Yd) i el multiplicadorde l’estalvi és zero ((1-b)=0).El fet que no hi hagués un IRPF (Impost de la Renda de les Persones Físiques), ni unIVA (Impost del Valor Afegit), ni capacitat d’estalvi per part dels treballadors significa que,tant la despesa pública (G) com la inversió (I) de l’economia barcelonina havia de dependred’altres classes socials (com els comerciants, l’empresariat i/o la burgesia) i d’altres agentseconòmics (com els inversors privats nacionals i/o inversors privats i estatals estrangers), queno pas de les rendes laborals. És a dir, la capacitat d’una política fiscal expansiva per part del’Estat era molt limitada.Les qüestions finals que cal plantejar són:Aquesta família és una mostra representativa de la societat treballadora catalana del’època?Quan un treballador es quedava a l’atur, l’Estat tenia un estabilitzador automàtic (unatransferència com la prestació de l’atur) com en l’actualitat?La propensió marginal a consumir (b) a la Catalunya de mitjans del segleXIX era del 100,00% respecte de la renda disponible dels treballadors.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX129Estudis d’Economia i EmpresaLlavors, degut a l’inexistència de l’Estat del Benestar, com subsistia la unitat familiarsi un dels dos membres es quedava sense feina?I què passava si la dona es quedava embarassada?2.6.- LA DIETA ALIME TÀRIAGràfica 22 - Cistella de la compra a Castella La ova durant els segles XVI-XVII(comuna a l’estudi comparatiu europeu).Font de les dades: Martín Acesa (1989)175.“[…], en su primer estudio para Inglaterra, Phelps Brown y Hopkins 176tomaron lasseries de precios de un conjunto de productos que agruparon en seis distintas categorías:productos farináceos, carne y pescado, mantequilla y queso, bebidas, alumbrado ycombustible, y fibras textiles. Estos mismos grupos de mercancías fueron empleados mástarde por ambos autores al objeto de construir índices ponderados de precios para Alsacia,Augsburgo, Munich, Viena y Valencia. El sistema de ponderación empleado para esta últimasregiones, aunque similar al que estos dos autores idearon para Inglaterra, lo modificaron demodo que tuviese en cuenta las peculiaridades de cada una de las economías para las cualestrataban de construir dichos índices ponderados.En nuestro trabajo hemos adoptado los seis grupos de mercancías propuestos porPhelps Brown y Hopkins. Los artículos individuales que integran cada uno de los grupos serecogen en el cuadro [de la següent pàgina]. La selección que hemos hecho ha estadodictada, esencialmente, por tres consideraciones. En primer lugar, se ha tratado de conservarla homogeneidad con la composición del conjunto de mercancías que sirvió para la175[Íbid.].176Obra citada a Martín Aceña (1989). Phelps Brown, E.H. i Hopkins, Sheila V. (1956). “Seven Centuries of thePrices of Consumables, Compared with Builders’ Wage Rates”. Economica. XXIII, 92.Cereals; 48Carns; 22,5Vi; 14Peix; 10Combustibles; 7,5Textils; 4Formatge; 3Grups de mercaderies que composen lacistella darticles de consum essencial
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX130Estudis d’Economia i Empresaelaboración de índices ponderados de precios para otras áreas europeas. En segundotérmino, hemos supuesto que estos catorce productos son representativos de lo quepodríamos denominar la cesta de la compra del trabajador medio de Castilla durante lossiglos XVI-XVII. Finalmente, nuestra selección ha estado limitada por la información de quedisponemos sobre los precios.Así, esto último ha determinado, por ejemplo, los artículos quecomponen el grupo de textiles y también ha sido la razón por la cual no incluimos lamantequilla entre los productos que íntegran nuestra muestra.”És evident que Espanya és un país gastronòmic policultural i multiproducte. Cada regióté les seves característiques alimentàries. Per tant, entre la dieta dels habitants de Castellà LaNova i de Catalunya de bén segur que hi havia i, hi ha, importants diferènciesgastronòmiques. No obstant, tenint en compte les dures condicions de subsistència, es podriahomogeneitzar una dieta, com la mostrada a la taula anterior, per a tots els treballadors,inclosos els de la resta d’Europa.Gràfica 23 – Cistella de la compra a Castella La ova durant els segles XVI-XVII(comuna a l’estudi comparatiu europeu).Font de les dades: Martín Acesa (1989)177.177[Íbid.].Trigo; 30Cebada; 18Vino; 14Vaca; 7,5Cordero; 7,5Gallinas; 7,5Sardinas; 7,5Carbón vegetal; 3,5Queso; 3Pescado cecial; 2,5Aceite; 2Velas de sebo; 2Bramante; 2Cáñamo; 2Productes que composen la cistella darticles de consum essencial
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX131Estudis d’Economia i EmpresaCal destacar l’absència de la «grocery» de la patata. Tot i l’elevat poder caloríc quedispensa, no era del costum i gustos de la dieta de l’època. Tanmateix, destaca l’absència de lallet, segurament degut al fet de la dificultat de la seva conservació. No seria fins aldescubriment casual de la pasteurització que el consum de llet s’entendria per tota Europa.Cal recordar que la intolerància a la lactosa disminueix a mesura que disminueixen leslatituds, és a dir, hi ha més probabilitat que un individu del mediterrani sigui intolerant a lalactosa que un individu del baltic. És important observar, també, que totes les carns i peixossón en salaó, ja que no hi havia la tecnologia necessària per a conservar els productes frescos.No obstant, aquest autor troba a faltar la participació de les llegums i els embotits a la dietaespanyola.En conclusió, es pot deduir que les transformacions agràries arran de la SegonaRevolució Tecnològica, dels avenços científics i de la Revolució Verda del segle XX vansuposar una Revolució Alimentària per a la dieta dels occidentals, però no pas de tots elsèssers humans del planeta.2.7.- TRA SFERÈ CIESCatalunya no tenia tradició productora d’aiguardents. «En la segunda mitad del sigloXVII, Cataluña experimentó un desarrollo económico al que no fue ajena la llegada demercaderes holandeses y también de ingleses que buscaban aguardiente, ya que Francia nose lo proporcionaba debido a la guerra que mantenían. A partir de entonces, se inició unintercambio comercial con los países del norte de Europa»178. Catalunya va saber aprofitaraquesta finestra d’oportunitat179oberta que els hi van oferir els mercaders del nord i vaesdevenir una potència mundial en la producció de vins i caves.178Gencat. El M ACTEC y la industrialización de Cataluña [en línia]. Generalitat de Catalunya.<http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=6ab4255cb06d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=49116dc7f1f48210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&newLang=es_ES> [consultat el 28 de maig de 2013].179«La finestra doportunitat és el període de temps en què hi ha una oportunitat per a explotar».(Lamolla,2009: 8).Lamolla, Laura (2009). “El pla d’empresa”. A: Urbano, David; Toledano, Nuria i Lamolla, Laura. Iniciativaemprenedora. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX132Estudis d’Economia i EmpresaTanmateix va succeir amb la tecnologia. Malgrat la prohicció del Govern anglèsd’exportar maquinària i/o tècnics de la Revolució Industrial, van existir transferències il.licitesde tecnologia cap a Europa:La fugida de talents.Van haver-hi anglesos que es van oferir a les institucions espanyoles i catalanes per talde posar en marxa projectes d’industrialització en funcionament al país anglès. Perexemple, la introducció de la «Highs Jenny» a Cardona a través de l’anglès BernardYoung o l’arribada a Barcelona dels dos maquinistes anglesos ensinistrats en la novatecnologia d’Arkwright enviats des de la Cort per Floridablanca (Thomson, 2011: 326-327)180.“Tenemos además evidencias de que expertos ingleses como John Wadle y JosephCaldwell se dirigieron en 1789, el mismo año de la Revolución Francesa, a lasautoridades de la Junta de Comercio catalana, para convertirse en maestros locales dela construcción de nuevas máquinas de cardar e hilar el algodón.” (Nieto-Galan,2001)181.L’espionatge industrial.Els anomenats «pensionistes» espanyols i catalans eren persones encarregades de visitarpaïsos estrangers a la recerca i captura d’innovacions tecnològiques en funcionament ala resta d’Europa. Per exemple, l’encàrrec de la Junta de Comerç de Barcelona a CarlesArdit per tal que “viatgés per diversos països europeus i desenvolupés una tasca deveritable espionatge industrial, que va culminar amb la publicació, el 1819, del llibre[“Tratado teórico-práctico de la fabricación de pintados e indianas”], que és el primertractat sobre el sistema tècnic de fabricació de les indianes fet a Espanya.” (Sánchez,2011: 23)182.180Thomson, James K. J. (2011). “Consideracions sobre la indústria cotonera i la seva evolució a Barcelona,1730-1840”. A: Sánchez, Àlex (coord.). La indústria de les indianes a Barcelona, 1730-1850. Barcelona:Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (Seminari d’Història deBarcelona. Barcelona Quaderns d’Història, nº 17, Desembre de 2011).181[Íbid.].182Sánchez, Àlex (2011). “Barcelona i la indústria de les indianes. Una presentació”. A: Sánchez, Àlex (coord.).La indústria de les indianes a Barcelona, 1730-1850. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX133Estudis d’Economia i Empresa“En 1788, por ejemplo, el ingeniero español Agustín de Betancourt viajó a Londres y aBirmingham como espía para intentar observar y reproducir la máquina de dobleefecto que unos años antes había patentado Watt. A pesar de las dificultades,Betancourt reprodujo los planos de Watt, e hizo públicos los resultados de su misión enParís en dos instituciones de gran prestigio científico técnico: «L’ecole des Ponts etChaussées» (la versión francesa de la Escuela de Ingenieros de Caminos) y«l’Académie des Sciences» (uno de los grandes templos de la ciencia europea de laépoca). Se conoce su trabajo titulado «Mémoire sur la force expansive de la vapeur del’eau» (Memoria sobre la fuerza expansiva del vapor de agua).” (Nieto-Galan,2001)183.La imitació.Catalunya va ser un excel.lent imitador de les innovacions tecnològiques que esproduïen a la resta de països industrialitzats més avançats. A diferència d’una còpia, unaimitació és una millora de l’original. Dos clars exemples d’aquesta capacitat van ser:1) La «berguedana»184, consistent en la millora que va realitzar Ramon Farguell iMontorcí de la màquina «Highs Jenny» a Berga, arribant fins i tot a superar-la encapacitat productiva.2) La «notícia de una nueva bomba de fuego», en referència a la publicació del folletód’en Francesc Santponç185relatiu a la construcció d’una màquina de vapor aBarcelona seguint els croquis que li va enviar Agustín de Betancourt186.La còpia.Per exemple, la còpia que va realitzar de la màquina «Highs Jenny» un fuster de Berga.Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (Seminari d’Història de Barcelona. Barcelona Quaderns d’Història, nº17, Desembre de 2011).183[Íbid.].184Ferrer i Alòs, Llorenç. Bergadanas, continuas y mules. Tres geografìas de la hilatura del algodón enCataluña (1790-1830). Barcelona: Universitat de Barcelona.185[Íbid.].186Bogoliúbov, Alekséi (1973). Un héroe español del progreso: Agustín de Betancourt. Madrid: Seminarios yEdiciones, SA (hora h. Ensayos y Documentos). [Versión directa del ruso al castellano].
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX134Estudis d’Economia i EmpresaImatge 8 – “ oticia de una nueva bomba de fuego”,folletó publicat per en Francesc Santponç.Font de les dades: Google.2.8.- LA CAPACITAT I VE TIVALa capacitat inventiva que es va donar «ex ante», «in itinere» i «ex post» de l’època definals del segle XVIII a Anglaterra no té comparativa que la iguali arreu del món.“El canvi tècnic va estar motivat per la particular estructura de preus relatius delsfactors de producció que es va configurar en aquest país, ja que només a les illes britàniquesLa tecnologia va arribar a Catalunya a través de les transferènciesde la fugida de talents anglesos, de l’espionatge industrial i de lesimitacions i còpies no autoritzades de les màquines innovadores.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX135Estudis d’Economia i Empresaes donaven les condicions que feien beneficioses les innovacions que substituïen treball (elfactor de producció car) per màquines que feien servir carbó mineral (el factor de produccióbarat). Com a resultat, les noves tecnologies van generar un canvi en la proporció dús delsfactors, atès que permetien reduir la utilització de mà dobra i augmentar la utilització delsinputs amb un preu relatiu més reduït: el capital i lenergia fòssil.[...]Aquesta argumentació que hem formulat, i que està basada en la demanda detecnologia, sha de completar des del punt de vista de loferta de tecnologia. Sense inventorscapaços de desenvolupar les innovacions característiques de la Revolució Industrial, aquestano hauria estat possible. Això vincula la Revolució Industrial amb la Revolució Científicadels segles anteriors (principalment durant el segle XVII), que va significar avençosimportants en el coneixement de les lleis naturals i de la física, i en altres camps que van desde la biologia i la química fins a lastronomia o la filosofia. La connexió entre aquestes duesrevolucions ha estat considerada per Mokyr (2009) una "Il·lustració industrial" (IndustrialEnlightenment), és a dir, letapa en què es produeix laplicació dels avenços científics alestudi i el desenvolupament de millores tecnològiques.Tanmateix, si els descobriments que es van dur a terme durant la Revolució Científicaes van generar arreu dEuropa, la denominada Il·lustració industrial, és a dir, laplicaciópràctica daquests descobriments fins a aconseguir innovacions tecnològiques, va ser unfenomen fonamentalment britànic. La voluntat de conèixer les lleis de la natura a través delexperimentació, la creació dinstitucions com ara les societats científiques que afavorien elcontacte més estret i el bescanvi dinformació entre inventors i industrials, o laugment delalfabetització i la capacitat de comptar o de fer senzilles operacions aritmètiques –fruittambé dels salaris reals més elevats que permetien invertir en leducació duns fills quearribaven en menys nombre a causa del retard en ledat de casament– són algunes de lestransformacions que van crear les condicions favorables a la societat britànica, i que tambéesdevingueren condicions necessàries per a la generació de les macroinvencions quedonarien lloc al canvi tècnic i a la Revolució Industrial.” (Martínez Galarraga, 2012b: 10-14)187.“Hi hagué o no hi hagué, doncs, Il.lustració a Catalunya? I en cas afirmatiu, quinescaracterístiques va tenir?187[Íbid.].
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX136Estudis d’Economia i EmpresaLa contesta exigeix concrecions: d’antuvi, el moviment il.lustrat català té un caràcterespecífic i propi car durant el segle XVIII la nació, en recuperar-se de l’ensulsiada de laguerra de la Successió, intenta iniciar una arrencada que tant l’apropi a Europa coml’allunyi del centralisme que l’ofega. Es tracta d’una actitud decidida de redreçamentcanalitzada cap al desenvolupament sinó merament polític —que no podia ser—, sí econòmici social. Emmarcat en aquest context, cal considerar la Il.lustració al Principat com unmoviment racionalista i, ensems, utilitarista, desenvolupat per la burgesia en la lluita perl’assoliment de la condició de classe dominant i, per tant, de la consecució del poder que laconquesta d’aquesta fita representa. D’altra banda, Catalunya és l’únic lloc de l’Estatespanyol on s’inicia un canvi del mode de producció que té els seus origens en l’existènciareal d’un capital mercantil —inherent a una activitat comercial— que mena a l’apariciód’una indústria que, a poc a poc, aprèn a produir per un mercat i no pas per a la subsistènciasolament.” (Riera i Tuèbols, 1985: 172)188.“Per finir, voldríem remarcar com resulta de curiós constatar el fet que un moviment—l’il.lustrat—, que es contraposa a l’obscurantisme i a l’escolasticisme —preconitzador,aquest, de l’autoritat indiscutible del coneixement que transmet —té a casa nostraconreadors eclesiàstics quan a altres indrets presenta sovint un caràcter ateu o quasi. Hompot adduir que es tracta d’un rebuig de l’església tradicional; d’un desig de retorn a l’antigaesglèsia; d’un estat d’opinió contrària a algun ordres com ara el dels jesuïtes; d’un correntjansenista en fi, que es fa palès, malgrat limitacions quantitatives, de nombre, a través delspersonatges que ocupaven càrrecs importants en l’església d’aleshores. Així, el bisbe deBarcelona J. Climent, Francesc de Veyan, bisbe de Vic, i R. Lasala, agustinià, entre d’altres.”(Riera i Tuèbols, 1985: 102-103)189.Tanmateix com l’ètica puritana va afavorir les innovacions utilitàristes de la tecnologiaa Anglaterra, l’il.lustració catalana va intentar contraposar-se a l’hegemònia catòlica imperantde l’època a la península Ibèrica.188[Íbid.].189[Íbid.].L’il.lustració catalana va estar a favor de l’utilitarisme tecnològic anglèsper tal potenciar al desenvolupament econòmic a Catalunya.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX137Estudis d’Economia i EmpresaPer tant, a Catalunya i a Espanya a diferència d’Anglaterra, no van gaudir d’un contínuacapacitat incentiva com la Il.lustració Industrial. No obstant, cal fer esment dels següentsaïllats «macroinventors»:• Blasco de Garay.“En 1543, un oficial de Marina llamado Blasco de Garay ofreció exhibir delante delemperador Carlos V, una máquina por medio de la cual sería impelido un barco sin laayuda de velas, ni de remos [245 anys abans que John Fitch fracassés en el primerintent de propulsar una embarcació de forma mecànica]190. La propuesta al principiopareció ridícula, más el ingeniero estaba tan convencido de que la fuerza de lamáquina había de producir el efecto anunciado, que hizo nuevas representaciones algobierno suplicando á su Magestad, se dignase ordenar la ejecución del proyecto, yen consecuencia nombró el Emperador una comisión para que procediese áBarcelona, presenciase el esperimento, y diese cuenta del resultado. Seguro ahora elingeniero Garay de hacer la prueba de su artificio, preparó un barco mercantellamado la Trinidad, del porte de 200 barriles (asi dice el documento); y llegados loscomisionados se hizo el esperimento en 17 de Junio, 1543. Luego que hicieron laseñal se puso el barco en movimiento, caminando hacia adelante, volviendo ya á unlado ya á otro según la voluntad del timonero, y volviendo al punto de donde partió,sin velas, son remos, y sin ningun mecanismo visible eccepto una inmensa caldera deagua hirviendo, y una complicada combinacion de ruedas por dentro, y palas girantespor defuera.[…]; pero el jefe de la comisión, Ravago, que era el tesorero mayor del reino, porefecto de ignorancia, ó de alguna otra causa oculta de la que amenudo suelen rejir laconducta de los ministros de estado, se mostró poco favorable al inventor y á sumáquina. Después de confesar el buen éxito del esperimento, y aprobar laingeniosidad de Garay, se esforzó á persuadir al soberano que la tal invencion era depoca ó ninguna utilidad; que lo complicado del artificio habia de requerir constantesreparos, los que ocasionarian un gasto inmenso; que el barco no caminaba mas deuna legua por hora y mucho menos cuando estuviera cargado; y sobre todo que la190“La navegación a vapor”. A: Crónica de la Técnica. Madrid: Plaza & Janes Editores, SA. (Edición especialpara Diario 16, pàg. 216) [Traducció al castellà de l’edició alemanya: Felix R. Paturi].
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX138Estudis d’Economia i Empresacaldera, no siendo posible resistir la fuerza del vapor por largo tiempo, rebentariafrecuentemente, causando desgracias muy lastimosas. […]” (1834: 87-88)191.• Jerónimo de Ayanz y Beaumont.Va destacar com a militar, pintor, cosmograf, músic i inventor. Va ser el precursor del’ús i disseny de màquines de vapor, va millorar l’instrumentació científica, vadesenvolupar molins de vent i nous tipus de forns per a operacions metal.lurgiques,industrials, militars i inclús domèstiques. Va inventar una campana per a bugejar einclús va arribar a dissenyar un submarí. Però la seva obra més destacada va ser haverinventat la màquina de vapor, ja que va registrar en 1606 la primera patent d’unamàquina de vapor moderna (163 anys abans de la patent de Watt i Roebuck envers «unnuevo método para reducir el consumo de vapor y combustible en las máquinas defuego»)192.L’any 1587 va ser nomenat Administrador General de Mines del Regne. Les mines del’època tenien dos problemes seriosos: la contaminació de l’aire al seu interior il’acumulació d’aigua a les galeries. Ayanz va fer servir la força del vapor per apropulsar l’aigua acumulada a les mines per una tuberia, treïnt-la a l’exterior en unflux contínu (118 anys abans de la invenció per part de Thomas Newcomen i JohnCawley de la màquina de vapor atmosfèrica per a la mateixa finalitat)193. En termescientífics va aplicar el primer principi de la termodinàmica —definit dos seglesdesprés— a un sistema obert (García Tapia, 2001)194.191(1834). El Instructor, ó Repertorio de Historia, Bellas Letras y Artes. Tomo I [en ínia]. Londres: En Casa deAckermann y Compª. (Google Books) <http://books.google.cat/books?id=-fgaAAAAYAAJ&pg=PA87&hl=ca#v=onepage&q&f=false> [consultat el 23 de gener de 2013].192“Watt, una vida dedicada a la fuerza de vapor”. A: Crónica de la Técnica. Madrid: Plaza & Janes Editores,SA. (Edición especial para Diario 16, pàg. 216).193“La máquina de vapor alcanza su madurez” i “La máquina de vapor es más fiable”. A: Crónica de la Técnica.Madrid: Plaza & Janes Editores, SA. (Edición especial para Diario 16, pp. 182 i 215, respectivament).194García Tapia, Nicolás (2001). Un inventor navarro: Jerónimo de Ayanz y Beaumont (1553-1613). Pamplona:Gobierno de Navarra (Obra citada a Wikipedia. Jerónimo de Ayanz y Beaumont.<http://es.wikipedia.org/wiki/Jerónimo_de_Ayanz_y_Beaumont> [Consultat el 23 de gener de 2013].)Blasco de Garay es va avançar 245 anys a John Fitch en la construcció delprimer vaixell propulsat amb vapor.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX139Estudis d’Economia i Empresa• Francesc Santponç.“Por tradición familiar cursó estudios de medicina en la Universidad de Cervera, quehabía de completar posteriormente en Barcelona, Montpellier, Toulouse y París.Aunque aparentemente éste parezca un arduo camino para aprender medicina, erabastante normal en muchos médicos catalanes de aquella época. La Universidad deCervera había sido creada por Felipe V, después de que las demás universidades o«estudis generals» fueran suprimidas como castigo por la participación de Catalunyaen la Guerra de Sucesión a favor del archiduqye Carlos y contra los borbones. Yaunque Cervera formaba parte de los planes de reforma y modernización de launiversidad que la nueva dinastía había planeado, nunca llegó a tener muy buenafama.o era fácil introducir la ciencia moderna en universidades donde el escolasticismomedieval todavía tenía mucha fuerza, […]. Los colegios de cirugía o las academias demedicina permitían una formación más flexible e interdisciplinaria, donde cabían másfácilmente las nuevas teorías de la física de Isaac ewton o de la química de Antoine-Laurent Lavoisier, al servicio de las artes de curar, junto con un especial interés porlos aires y las aguas como fuentes de enfermedad o salud colectiva. o era, pues,extraño que, en ese contexto intelectual, muchos estudiantes o futuros médicos seinteresaban por problemas tan diversos como la composición del aire, la naturalezade la electricidad o la explicación de la combustión de los cuerpos.Santponç empezó a manifestar un especial interés por la mecánica aplicada, un sabertambién alejado de lo que podría esperarse de un médico tradicional. Ya en 1784, encolaboración con otro médico inventor, Francesc Salvà (1751-1828), y con elcarpintero Pere Gamell, Santponç había inventado una máquina para agramar elcáñamo y el lino, una operación que permitía separar las fibras textiles de la parteleñosa de la planta. […].” (Nieto-Galan, 2001)195.“Aquell mateix any [1804], un fabricant empresari d’indianes i filats, Jacint Ramon,que coneixia l’existència de les màquines de vapor que estaven funcionant a les195[Íbid.].Jerónimo de Ayanz y Beaumont es va avançar 163 anys a Watt en laprimera patent d’una màquina de vapor.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX140Estudis d’Economia i Empresafilatures d’Anglaterra, va voler construir-ne una amb artesans a la seva fàbrica delcarrer de Sant Pau de Barcelona. o se’n va sortir per les dificultats tècniques quecomportava i va encarregar-li a Santponç que en dirigís la construcció.Entre 1804 i 1806, Santponç va construir dues màquines de vapor amb lacol.laboració d’artesans. La primera va ser una màquina de vapor atmosfèrica, tipusWatt, és a dir, amb condensador separat. Tot i així no va aconseguir complir lesexpectatives de Jacint Ramon i, llavors, va experimentar amb un model o «màquinapetita», que l’any 1805 ja estava enllestida, i era de doble efecte; Santponç vaintroduir-hi una millora original en el mecanisme del registre (el mecanisme perconduir el vapor de manera que impulsi l’èmbol en sentit contrari, un cop l’haimpulsat en un sentit determinat), necessari en tota màquina de doble efecte. Lasegona màquina, la «màquina gran», va ser el resultat d’adaptar a la primeramàquina els nous mecanismes experimentats a la màquina petita, la qual cosa laconvertia en una màquina de doble efecte. Ambdues màquines van ser les primeresmàquines de vapor construïdes de manera autòctona a Barcelona i la màquina granva ser probablement la primera de doble efecte feta a Espanya.[…] El ministre [Cayetano Soler] va felicitar Santponç i el va animar a escriure unamemòria de la màquina i a convèncer de la seva utilitat els fabricants. Santponç vaaprofitar l’avinentesa per demanar a l’intendent la creació d’una escola de mecànicai el nomenament de professor per a ell. […]Santponç va presentar un pla d’estudis que va ser acceptat i, el 26 de març de 1806,va ser nomenat pel rei, a consultes de la Junta General de Comercio y Moneda,catedràtic de mecànica amb un sou de 8.000 rals de billó l’any [un sou 2,59 vegadesmajor que el sou familiar que s’ha vist al capítol “2.5.- La capacitat de consumir”], i esva aprovar l’establiment de la Càtedra d’Estàtica i Hidrostàtica —o Escola deMecànica—, que va començar a funcionar l’any 1808.” (Barca-Salom, Bernat, Pont iEstradera i Puig-Pla, 2009: 117-119)196.196[Íbid.].Francesc Santponç va construir la primera màquina de vapor de dobleefecte a Espanya, 37 anys després de la patent de Watt.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX141Estudis d’Economia i EmpresaCal tenir present que aquesta aventura empresarial va fracassar. L’invasió napoleònical’any 1808 va interrompre tot el treball i, a posteriori, la manca de carbó a un preu assequibleva desestimar la difusió d’aquesta tecnologia entre els empresaris de la ciutat de Barcelona.No obstant, cal destacar l’esperit innovador, arriscat i aventurer de l’empresari Jacint Ramon.Tanmateix com, el binomi científic-empresari: WATT-BOULTON a Anglaterra iSANTPONÇ-RAMON a Catalunya, malgrat assolir resultats molt diferents.Malgrat la creativitat i les innovacions de tots aquests inventors la màquina de vapor noes va globalitzar fins a la Revolució Industrial d’Anglaterra. La qüestió és: per què?Probablement, perquè la societat espanyola i catalana d’aquella època no tenia incentiuseconòmico-socio-culturals per a desenvolupar aquestes invencions.2.9.- LA JU TA DE COMERÇ“La Junta de Comerç representa un intent de la nova burgesia preocupada per laintroducció tant de noves tècniques i innovacions com d’un ensenyament tècnic adient quecomportessin, en coexistir, un augment de la producció que li exigien els nous mercats: tantl’intern com l’extern.Responent, doncs, a unes fites burgeses, la Junta de Comerç és inicialment —en unaprimera etapa— l’obra d’una burgesia comercial que malda per transformar-se en industriali coexisteix, alhora, i encara, amb el mode de producció gremial.” (Riera i Tuèbols, 1985:174)197.“Conscient del moment que li havia tocat viure, aquesta burgesia comprengué que caliarebre i estendre l’allau de coneixements tècnics que es generaven llavors a Europa i fomentarels invents, si això era possible, o, en tot cas, les innovacions de nous procediments itècniques incorporades a través dels coneixements adquirits. Ho aconseguí de dues maneres:fundant escoles tècniques —que inevitablement generaren cognició científica alhora—, ienviant pensionistes a l’estranger per aprendre les noves tecnologies que després serienaplicades a casa nostra i que, igual que succeí amb les escoles, representà no sols la presa de197[Íbid.].
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX142Estudis d’Economia i Empresacontacte amb el desenvolupament tècnic europeu, sinó també amb la ciència, que d’aquestaforma entra, també, via Principat, a l’Estat espanyol.” (Riera i Tuèbols, 1985: 80)198.La Junta de Comerç va jugar un paper fonamental en la transmissió del coneixementcientífico-racional a la població catalana. Des de la formació professional a través de lacreació de les escoles de nàutica, de disseny i arquitectura, d’agricultura i botànica, dequímica, de mecànica, de comerç, de física experimental, de matemàtiques, aritmètica igeometria pràctica, d’economia política, de constitució i dret mercantil, de taquigrafia id’idiomes moderns; fins a les classes de sordmuts. En definitiva, una institució integraleducativa en tota regla.A més, la Junta de Comerç va afavorir la transferència tecnològica a través de lasubvenció d’un espionatge indutrial dels anomenats «pensionistes»; el control, la supervisió,la validació i l’informació de noves invencions per un jurat tècnic; la divulgació i propagaciód’innovacions tècniques des del 1815 fins al 1821 a través de la revista “Memorias deAgricultura y Artes”; i, la col.laboració en el restabliment de la Universitat de Barcelona i lacreació de l’Escola Industrial de Barcelona.Finalment, cal destacar la col.laboració de la Junta de Comerç amb una altra institucióeducativa moderna: la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. A la conferènciainaugural d’aquesta institució l’any 1764 es dissertava sobre el “típic discurs del pensar de laIl.lustració en el qual s’apleguen el delit de pragmatisme, el reflex d’una burgesia que cercal’avenç tecnològic i l’afany, també, de saber, d’escorcollar la naturalesa.” (Riera i Tuèbols,1985: 84)199.198[Íbid.].199[Íbid.].El desig, per part de la Il.lustració catalana, d’apropar-se a Europava ser l’incentiu d’estar pendent de les últimes innovacions tecnològiquesdels països europeus més avançats per a transferir-les cap a Catalunya.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX143Estudis d’Economia i Empresa2.10.- CORRELACIÓ E TRE TEC OLOGIA I ECO OMIA“La influencia de los procesos de invención e innovación en el carácter e intensidad delcrecimiento económico es algo evidente que hoy nadie discute.” (Sáiz González, 1999: 27)200.“Para establecer su tesis sobre la influencia de la demanda en la actividad inventiva,Schmookler utilizó como indicador las series de patentes en diferentes industriasestadounidenses, demostrando que éstas seguían a las cifras de producción en esos mismossectores con cierto retardo temporal.” (Schmookler, 1972)201.“Sin embargo, aunque los registros de patentes tienen continuidad histórica y son muycomplejos, plantean importantes problemas. Se puede inventar sin registrar ni proteger lanueva información. Se puede innovar incorporando los inventos no patentados o simplementeimportando tecnología exterior. De la misma manera, existen innovaciones basadas encambios organizativos y de conocimiento que, por su naturaleza, no pueden registrarse. isiquiera todo lo que se patenta acaba convirtièndose en una innovación tecnológica, puestoque la mayor parte de los inventos protegidos nunca es explotada económicamente.” (SáizGonzález, 1999: 28)202.En aquesta línia argumental, a continuació, es mostra els resultats d’una funciód’autocorrelació simple entre l’Índex de Producció Industrial (IPI) i les Patents Sol.licitadespels residents (PatSol) a Catalunya en el període 1826-1900.D’una banda, la manca de dades contínues del PIB ha fet adoptar l’IPI com a indicadorde l’economia. D’altra banda, el fet que Catalunya assolís una tecnologia al segle XVIIImitjançant les transferències tecnològiques impedeix buscar dades de registres de patents, jaque la tecnologia es va incorporar a la indústria a través de la fugida de talents anglesos,l’espionatge industrial i l’imitació o la còpia de màquines creades i desenvolupades en altrespaïsos.Els resultats detallats s’han desenvolupat mitjançant el programa estadístic-economètricMinitab i es mostren a l’Annex d’aquest treball. El resum dels paràmetres més importants del’autocorrelació es mostren mitjançant el següent full de cálcul.Com es pot comprovar la R-Sq té una pendent positiva, passa d’un valor de 0,858 senserètard (i=0) a un valor de 0,999 amb un rètard de 30 posicions (i=30). Per tant, es tracta d’unajust d’autocorrelació fort, ja que el valor tendeix cap a l’unitat. Totes les estimacions de lesvariables retardades (t-i) dónen un p-valor global de zero i a les taules s’han indicat amb unpunt vermell els p-valors superiors a 0,05 (nivell de significació del 5% o un nivell deconfiança del 95%).200Sáiz González, J. Patricio (1999). Invención, patentes e innovación en la España contemporánea. Madrid:Oficina Española de Patentes y Marcas.201Obra citada a Sáiz González (1999: 28). Schmookler, J. (1972). Patents, Invention and Economic Change.Cambridge: Harvard University Press (Parte II,a).202[Íbid.].
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX144Estudis d’Economia i Empresa40030020010006050403020100PatSolIPIScatterplot of IPI vs PatSolGràfica 24 – Scatterplot of Índex de Producció Industrial versus Patents Sol.licitades pel residents de Catalunya, 1826-1900.Font de les dades: Elaboració pròpia.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX145Estudis d’Economia i Empresa1,00,50,0-0,5-1,0999050101ResidualPercent50403020101,00,50,0-0,5-1,0Fitted ValueResidual1,000,750,500,250,00-0,25-0,50-0,7520151050ResidualFrequency7570656055504540353025201510511,00,50,0-0,5-1,0Observation OrderResidualNormal Probability Plot Versus FitsHistogram Versus OrderResidual Plots for IPIGràfica 25 – Residual Plots per a l’Índex de Producció Industrial de Catalunya, 1826-1900.Font de les dades: Elaboració pròpia.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX146Estudis d’Economia i Empresap-global=0 R-Sq F Durbin-Watsont 0,858 440,97 0,281185t-1 0,862 221,71 0,195118t-2 0,867 150,09 0,174978t-3 0,868 110,36 0,173916t-4 0,872 88,42 0,177801t-5 0,873 72,26 0,157047t-6 0,875 60,97 0,180014t-7 0,88 54,01 0,135544t-8 0,881 46,79 0,163338t-9 0,886 42,85 0,240904t-10 0,894 40,77 0,221693t-11 0,9 38,29 0,214351t-12 0,906 36,35 0,165292t-13 0,908 33,2 0,135436t-14 0,91 30,18 0,144182t-15 0,911 27,51 0,18786t-16 0,918 26,89 0,308221t-17 0,924 26,47 0,318556t-18 0,929 25,32 0,316775t-19 0,934 24,61 0,409468t-20 0,949 29,41 0,756246t-21 0,966 39,81 0,798914t-22 0,976 52,14 0,786278t-23 0,985 74,57 0,937214t-24 0,993 135,86 1,38739t-25 0,997 304,84 1,12902t-26 0,998 416,54 1,28116t-27 0,999 577,74 1,31435t-28 0,999 601,93 1,51917t-29 0,999 571,82 1,37906t-30 0,999 498,14 1,1691Gràfica 26 – Correlació entre l’Índex de Producció Industrial i les Patents Sol.licitades aCatalunya, 1826-1900 (valors dels paràmetres R-Sq, F i Durbin-Watson).Font de les dades: Elaboració pròpia.FR-SqDurbin-Watson00,20,40,60,811,21,41,60100200300400500600700tt-1t-2t-3t-4t-5t-6t-7t-8t-9t-10t-11t-12t-13t-14t-15t-16t-17t-18t-19t-20t-21t-22t-23t-24t-25t-26t-27t-28t-29t-30ValorsdeR-SqiDurbin-WatsonvalordeFCorrelació entre lÍndex de Producció Industrial i les PatentsSol.licitades a Catalunya, 1826-1900(valors dels parametres R-Sq, F i Durbin-Watson)
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX147Estudis d’Economia i EmpresaTaula 11 – Resultats dels p-valors de les variables de l’autocorrelació entre IPI i PatSol a Catalunya, 1826-1900 (Taula 1 de 3).Font de les dades: Elaboració pròpia.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX148Estudis d’Economia i EmpresaTaula 12 – Resultats dels p-valors de les variables de l’autocorrelació entre IPI i PatSol a Catalunya, 1826-1900 (Taula 2 de 3).Font de les dades: Elaboració pròpia.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX149Estudis d’Economia i EmpresaTaula 13 – Resultats dels p-valors de les variables de l’autocorrelació entre IPI i PatSol a Catalunya, 1826-1900 (Taula 3 de 3).Font de les dades: Elaboració pròpia.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX150Estudis d’Economia i Empresa2.11.- ELS COSTOS DE PRODUCCIÓEn termes absoluts, Anglaterra gaudia d’un avantatge competitiu amb Catalunya en laindústria cotonera, però en termes relatius, Catalunya era igual o més competitiva queAnglaterra, ja que gaudia d’un avantatge comparatiu amb Anglaterra en alguns componentsdels costos de producció de les peces de cotó.A continuació, es desglossen els costos de producció estimats del preu a peu de fàbricad’una peça de teixit de cotó cru de 8,5 lliures de pes i de 18 a 20 fils per quart de polzada aCatalunya i a Anglaterra el 1856 (en rals de billó) (Pascual, 1990: 99)203.203[Íbid.].Entre els anys 1826 i 1900 hi ha una autocorrelació positiva entre lademanda d’activitat inventiva i la producció industrial a Catalunya.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX151Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezGràfica 27 – Comparativa absoluta estimada de la distribució dels costos de produccióde la indústria cotonera entre Catalunya i Anglaterra a l’any 1856 (en rals de billó).Font de les dades: Elaboració pròpia a partir del quadre 2.4 d’en Pascual (1990: 99).Com es pot observar de la taula i la gràfica anteriors, en termes absoluts, Anglaterra eraquasi la meïtat de competitiva en preu que Catalunya (0,53 ൌ 46,86 89,01⁄ ሻ. Mentre queAnglaterra tenia un costos de producció de 46,86 u.m. (unitats monetàries) a Catalunya erende 89,01 u.m. No hi ha cap component dels costos de producció en que Catalunya sigui méscompetitiva que Anglaterra.0510152025301 2 3 4 5 6 7 8Comparativa absoluta estimada de la distribució delscostos de producció de la indústria cotonera entreCatalunya i Anglaterra a lany 1856Catalunya Anglaterra
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX152Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezGràfica 28 – Comparativa relativa estimada de la distribució dels costos de producció dela indústria cotonera entre Catalunya i Anglaterra a l’any 1856.Font de les dades: Elaboració pròpia a partir del quadre 2.4 d’en Pascual (1990: 99).Com es pot observar de la taula i la gràfica anteriors, en termes relatius, Catalunya eramés competitiva en els costos de producció de matèries primeres, matèries auxiliars iamortització de capital fix. Per contra, en termes relatius, Anglaterra era més competitiva enels costos de producció de combustible, mà d’obra, manteniment de màquinaria iinstal.lacions, despeses diverses i remuneració del capital total emprat.Si es realitza una anàlisi DAFO dels resultats anteriors s’observa que:0,00%10,00%20,00%30,00%40,00%50,00%1 2 3 4 5 6 7 8Comparativa relativa estimada de la distribució delscostos de producció de la indústria cotonera entreCatalunya i Anglaterra a lany 1856Catalunya Anglaterra
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX153Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González• Oportunitat:Malgrat els diferents nivells d’industrialització és sorprenent observar com Catalunyadisposava d’un repartiment de costos de producció en la indústria cotonera molt similar aAnglaterra.Gràfica 29 – Distribució dels costos de producció del cotó a Anglaterra, 1856.Font de les dades: Elaboració pròpia a partir del quadre 2.4 d’en Pascual (1990: 99).Gràfica 30 - Distribució dels costos de producció del cotó a Catalunya, 1856.Font de les dades: Elaboració pròpia a partir del quadre 2.4 d’en Pascual (1990: 99).Primera matèria46%Mà dobra27%Remuneració delcapital total emprat8%Amortització delcapital fix7%Matèries auxiliars7%Combustible3%Mantenimentmaquinària iinstal.lacions2%Despeses diverses0%Distribució dels costos de producció del cotó aAnglaterra a lany 1856Primera matèria;32% Mà dobra; 31%Remuneració delcapital total emprat;12%Combustible; 9%Amortització delcapital fix; 6%Matèries auxiliars;5%Mantenimentmaquinària iinstal.lacions; 4%Despeses diverses;1%Estimació de la distribució dels costos de producció dela indústria cotonera a Catalunya a lany 1856
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX154Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González• Fortalesa:Resulta sorprenent que Catalunya sigui més competitiva, en termes relatius, enl’adquisició de cotó en floca que Anglaterra. Els Estats Confederats d’Amèrica (1861-1865)van esdevenir una potència mundial en la producció de cotó en floca arran deldesenvolupament a l’any 1792 204de la màquina desmotadera de cotó de Whitney (Basalla,1990: 48-52)205, de la mà d’obra gratis provinent de l’explotació dels esclaus africans i de les«macroplantacions» dels terratinents del sud de Nord-amèrica. Malgrat la Guerrad’Independència dels Estats Units (1775-1783), la Gran Bretanya va mantenir bones relacionscomercials amb tots els països anglosaxons i les seves ex colònies. Tanmateix, arran delTractat d’Utrech (1713) la Gran Bretanya va gaudir de l’hegemònia marítima atlàntica i delmonopoli del comerç dels productes ultramarins, en perjudici de l’hegemònia espanyola. Caltenir present que, la corona de Castellà va excloure a la Corono d’Aragó del monopoli delcomerç amb Amèrica. Pot ser aquest darrer fet va reforçar el tarannà català i fer evidència atots els «stakeholders»206de Catalunya de l’importància d’una excel.lent gestió en el comerçexterior.• Amenaça:La diferència salarial dels costos de producció envers Catalunya i Anglaterra esdevé perles innovacions tecnológiques, ja que «el cambio tecnológico ha sido uno de los principalesfactores determinantes de la renta» (Mokyr, 1993: 193)207. Malgrat les transferènciestecnològiques va existir un rètard tecnològic envers Anglaterra i la resta d’Europa. Aquest fet204“Eli Whitney inventa la desmotadora”. A: Crónica de la Técnica. Madrid: Plaza & Janes Editores, SA.(Edición especial para Diario 16, pàg. 221).205[Íbid.].206Robert Freeman (1984), autor de Teoría de los Stakeholders, concep lempresa com "un conjunt de contractesmultilaterals" amb els seus públics dinterès. Els públics dinterès són tots els grups que poden afectar lesactivitats duna empresa o són afectats per aquestes activitats. Els públics dinterès primaris serien els grups ambdrets directes i legalment establerts en lempresa. Per exemple, els accionistes i els empleats de lempresa. Elssecundaris serien els grups els drets dels quals, més aviat ètics que legals, es poden veure afectats per lactivitatde lempresa. Per exemple, els proveïdors, els clients, els creditors, els governs o la societat en general.Òbviament, aquest tipus denfocament també es pot aplicar a entitats no lucratives: J. Jiménez Escobar; A. C.Morales Gutiérrez (2005). Dirección de entidades no lucrativas. Madrid: Thomson-Civitas. [Nota al margecitada a Morales Gutiérrez (2011: 18)].Font de les dades: Morales Gutiérrez, Alfonso Carlos (2011). “El desafiament de comprendre l’organitzacióempresarial”. A: Morales Gutiérrez, Alfonso Carlos; Martínez Argüelles, Ma. Jesús i Rimbau Gilabert, Eva.Organització d’empreses. Una anàlisi estructural, cultura i política. Barcelona: FUOC – Fundació UniversitatOberta de Catalunya.207[Íbid.].
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX155Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezpropicià que la mà d’obra a Catalunya fòs més cara que a Anglaterra. En termes absoluts, elscostos salarials catalans eren dos vegades superiors als anglesos (2,15 ൌ 27,27 12,69⁄ ) i, entermes relatius, aquest era el tercer component on més diferència hi havia entre Catalunya iAnglaterra (3,56% ൌ 30,64% െ 27,08%).La remuneració de capital als accionistes de les empreses catalanes, en termes absoluts,era quasi tres vegades més elevada (2,82 ൌ 11,04 3,92⁄ ) que per a les empreses angleses.Aquest fet suposa que, en termes relatius, aquest sigui el segon component on més diferènciahi havia entre Catalunya i Anglaterra (4,04% ൌ 12,40% െ 8,37%).• Debilitat:El component de producció on hi havia més diferència entre Catalunya i Anglaterra erael combustible. En termes absoluts, el combustible català era més de sis vegades superior al’anglès (6,67 ൌ 8,14 1,22⁄ ) i, en termes relatius, aquest era el primer component on mésdiferència hi havia entre Catalunya i Anglaterra (6,54% ൌ 9,15% െ 2,60%ሻ.La burgesia catalana va ser conscient d’aquest fet i va fer totes les gestions al seu abastper tal de canviar aquesta ràtio. L’iniciativa per part de la burgesia de Catalunya de dur aterme la construcció de la xarxa ferroviària al territori català, a semblança de l’anglesa, va serper tal de:Inicialment, accedir a les suposades mines de carbó mineral què es disposaven aSant Joan de les Abadesses i les immediacions de Calaf amb l’objectiu de reduirel preu del combustible de les indústries catalanes (Pascual, 1990: 117)208.Posteriorment, connectar el centre de producció cerealístic de l’Espanya interioramb Catalunya i el mercat interior espanyol amb el centre de producció textilcatalà amb l’objectiu de fomentar l’intercanvi interior amb la península Ibèrica.208[Íbid.].L’objectiu d’assolir un preu del carbó mineral més assequibleva ser el primer incentiu català per tal de fomentarla construcció de la xarxa ferroviària a Catalunya.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX156Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezImatge 9 – Mapa de Catalunya de la xarxa ferroviàriai dels principals jaciments miners, 1860-1935.Font de les dades: Nadal, Bernaul i Sudrià (2012: II-2-7)209.Cal tenir en compte que, en aquella època una política expansiva d’inversions eninfraestructures de transport ferroviàries tenia efectes directes, indirectes e induïts en la restade sectors productius. La construcció d’una xarxa ferroviària va esdevenir un dels motors delcreixement sostingut del segle XIX, és a dir, el cercle virtuòs que es va conformar entorn de laPrimera Revolució Tecnològica.La implantació de les «indústries del vapor» va incentivar la recerca d’un preu del carbómineral més econòmic, que a la vegada va incentivar la reducció dels costos de transport deles zones de producció mineres cap a les zones de consum urbanes, que a la vegada vaincentivar la construcció d’una xarxa de transport ferroviària, que a la vegada va incentivar lademanda de ferro i la indústria siderúrgica i que, en darrer terme, tornava a incentivar laconstrucció de més màquines de vapor.209Nadal, Jordi; Benaul, Josep M. i Sudrià, Carles (directors) (2012). Atles de la industrialització de Catalunya1750-2010. Barcelona: Editorial Vicens Vives.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX157Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezIl·lustració 3 – Diagrama del cercle virtuòs entorn de la Primera Revolució Tecnològica.Font de les dades: Elaboració pròpia.2.12.- ELS RECURSOS E ERGÈTICSBarcelona, tanmateix com Londres, tenia mancança de recursos carborífers minerals. Dela mateixa manera que a Londres, el carbó mineral era car a Barcelona pels costos detransport. A més, Barcelona tenia l’afegit negatiu dels aranzels.Màquinade vapor1.-Recerca dunpreu del carbómineral méseconòmic.2.-Reducció delscostos detransport.3.-Construccióduna xarxa detransportferroviària.4.-Augment de lademanda deferro i de laindústriasiderúrgica.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX158Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezGràfica 31 – Desglossament del preu del carbó importat des de Cardiff cap a Barcelona,1851-1935.Font de les dades: Nadal, Bernaul i Sudrià (2012: II-2-7)210.Com es pot observar de l’anterior gràfica, d’una banda, mentre que el cost delcombustible a l’embarcament es mantigué més o menys estable al llarg de tota la sèrie —aexcepció dels destacats pics de 1873, 1890 i 1900—, el cost del transport va patir unincrement pronunciat des de l’any 1851 fins a l’any 1856 —va passar de 13,58 u.m. la tona a31,67 u.m. la tona (un increment del 133% en 6 anys). D’altra banda, els drets d’aranzel esvan anar reduïnt progressivament fins a l’any 1870 que van oscil.lar per sota de 3,30 u.m. latona.Gràfica 32 - Desglossament del preu del carbó importat des de Cardiff cap a Barcelona,1851-1935.Font de les dades: Nadal, Bernaul i Sudrià (2012: II-2-7).Com es pot observar d’aquesta gràfica, el cost del transport era 1,82 (= 13,43 24,41⁄ )vegades superior al cost del carbó a l’embarcament i el dret d’aranzel 0,54 (ൌ 7,20 13,43⁄ ).En resum, el preu del carbó passava d’un cost d’embarcament de 13,43 u.m. la tona a un costa Barcelona de 45,04 u.m. la tona. És a dir, més de tres vegades el cost d’origen (3,53 ൌ45,04 13,43⁄ ).210[Íbid.].Cost alembarcament; 13,43; 30%Cost deltransport;24,41; 54%Dretdaranzel;7,20; 16%Desglossament del preu de lhulla de Cardiff aBarcelona pagats per La España Industrial, SA,a lany 1865 (pessetes constants/T)
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX159Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezGràfica 33 – Desglossament de la procedència del carbó consumit a Barcelona,1841-1935.Font de les dades: Nadal, Maluquer de Motes, Carreras i Sudrià211.Com es pot observar d’aquesta gràfica, fins a l’any 1916 la majoria del carbó consumit aBarcelona procedia de l’estranger.Tanmateix, la mancança de recursos hidràulics a la ciutat de Barcelona era un incentiumolt poderòs per a l’ús de les màquines de vapor.“Durante siglos, la energía potencial y cinética del agua se venía aprovechandogracias a las ruedas o molinos hidráulicos, que, situados en zonas caudalosas de ríos oarroyos, permitían dotar a estos ingenios de un movimiento circular notable, que podía serdespués convertido en otro movimiento de rotación, para por ejemplo triturar el grano de loscereales en los molinos, o para mover las primeras máquinas mecánicas de hilado y detejido. En realidad, en la misma Catalunya, tal como han estudiado historiadores como Jordiadal, las dificultades de obtener carbón mineral a precio asequible como materia primapara las máquinas de vapor, explica el hecho significativo de que incluso bien entrado elsiglo XIX las ruedas hidráulicas siguieran siendo una fuente de energía muy importante yampliamente extendida en las llamadas colonias industriales que se ubicaban en losmárgenes de ríos como el Ter o el Llobregat. Como en muchos otros episodios de la historia,211Obra citada a Nadal, Bernaul i Sudrià (2012: II-3-3). Nadal, J.; Maluquer de Motes, J.; Carreras, A. i Sudrià,C. Producció i consum denergia en el creixement econòmic modern: el cas català. Treball inèdit.La manca de carbó autòcton, els elevats costos de transport i els dretsd’aranzel van ser un frens repressius molt poderosos per a lacompetitivitat de les indústries catalanes a Europa.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX160Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezlas tecnologías coexisten y se complementan de maneras muy diversas.” (Nieto-Galan,2001)212.Imatge 10 – Mapa de Catalunya de les fàbriques hidràuliques i de vapor, 1857.Font de les dades: Raveux i Sánchez (2010: 81)213.Com es pot observar de l’imatge, els centres productius de vapor es situen a les zoneslitorals (Mataró, Vilassar, Premià de Mar, El Masnou, Badalona, Barcelona i perifèria, Sitges,Vilanova i la Geltrú i Tarragona), on no hi ha accés a recursos hidràulics; mentre que elscentres productius hidràulics es situen a les conques fluvials (per exemple: Olot al riu ElFluvià, Manlleu al riu Ter, Castellar del Vallès al riu Ripoll, Sallent al riu Llobregat, Manresaal riu Cardoner, La Pobla de Claramunt al riu L’anoia i La Riba al riu Francolí). No obstant,com a tota regla, també, hi ha excepcions. Les ciutats interiors de Sabadell, Manresa,212[Íbid.].213Raveux, Olivier i Sánchez, Alex (2010). La adaptación tecnológica como factor de localización industrial.Una revisión de las investigaciones sobre la industria de hilados de algodón en Cataluña (1772-1885). Madrid:IHE – Investigaciones de Historia Económica (Junio, 2010. Pp. 65-94).
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX161Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezIgualada, Capellades, Santa Coloma de Queralt, tot i gaudir d’una riu proper, també, vandesenvolupar una indústria basada en el vapor. Les ciutats de Vic i Reus, tot i ser interiors, nogaudeixen d’un recurs hidràulic proper i és raonable el seu desenvolupament industrial delvapor.2.13.- LES REVOLUCIO S SOCIALS“Tanmateix, les crisis de fam [persistiren]: la de 1764-1765 va representar la invasióde Barcelona per més de 8.000 pobres, gent que fugia del camp, de la misèria, atreta pelssalaris urbans i l’empresa «industrial». Com fa notar amb encert P. Vilar, en la recepciód’aquesta massa «els organitzadors de la caritat són també els homes que organitzen elreclutament de treballadors per a les fàbriques d’indianes».Els «rebomboris del pa» tingueren així mateix els seu origen en les males collites delsanys 1787 i 1788, generals a tota Europa [...] esdevingueren durant els mesos de febrer imarç de 1789 i el motí esclatà per la pujada del preu del pa originada per l’escassesa de blati l’especulació inherent. En haver-se excitat els ànims es cremaren les barraques de venda iàdhuc s’intentà incendiar la fàbrica del Pastim. [...] La burgesia s’espantà i, doncs,l’intendent —llavors, el baró de Linde— proposà de comprar blat amb els fons recaptatsentre la noblesa, burgesia benestant i prohoms dels gremis. [...] La Junta benèfica creada , lapresidència de la qual era exercida nogensmenys pel capità general, va aprovar el pla del’intendent i els aliments bàsics es van vendre a preu de cost durant un temps: el suficient peraigualir la normalitat. [...] les presons s’emplenaren i sis persones, entre les quals una dona,foren penjades.” (Riera i Tuèbols, 1985: 124-125).La revolta dels luddites, també, va tenir la seva versió catalana. “En 1830 llegó unaprimera máquina de vapor para dragar el puerto de Barcelona, y en 1833, un ingenio de 30caballos de vapor puso en funcionamiento las hiladoras y los telares de la fábrica algodoneraBonaplata, Rull, Vilaregut y Cía., ubicada en el Raval de Barcelona, y se convirtió en elsimbolo por excelencia de la industrialización catalana. Se trataba de un ambicioso proyectode una fábrica textil al vapor para el algodón fundamentalmente, aunque también conL’abundància de recursos hidràulics a Catalunya,va ser un obstacle per al desenvolupament de la indústria del vapora l’interior del territori català.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX162Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezatención a la lana y el lino, un taller mecánico y una fundición anexa. Según explica elprofesor adal, esos dos últimos espacios debían imitar el sistema inglés de mecanización,construir unos 200 telares mecánicos y 40 máquinas de hilar al año, y permitir la entrada afabricantes y artesanos interesados en su funcionamiento. En este caso se trataba de unaarriesgada inversión económica que tuvo un dramático final, precisamente por el incendioluddita de la fábrica en agosto de 1835, pero que había puesto las bases de la utilización dela nueva energía en el sistema textil catalán [...].” (Nieto-Galan, 2001)214.La industrialització catalana, ja que no es pot parlar de Revolució Industrial aCatalunya, hauria esdevingut en unes pitjors condicions de vida laboral per als assalariats tal icom ho evidencia l’exposició celebrada al Museu d’Història de Catalunya fins al 25 denovembre de 2012 (MHC, 2004)215.“La precarietat de les seves condicions de vida [dels obrers industrials], les llarguesjornades laborals i els exigus salaris actuaren en benefici de la seva radicalització política.”“Catalunya era el bressol de l’anarquisme ibèric sorgit al segle XIX [...]. D’aquestclima revolucionari n’eren conscients els mateixos industrials, els quals reaccionarenoposant-se frontalment a les reivindicacions obreres plantejades pels sindicats, [elsSometents].”Tanmateix com l’«out-putting system» d’Anglaterra del segle XVIII, a Catalunya es vadonar una protoindústria a principis del segle XX. “A part de fer-se a les fàbriques, el treballindustrial es fa també als domicilis dels mateixos obrers. És en el sector tèxtil, especialment ala confecció, on es produeix una alta proporció d’aquest tipus d’activitat. Amb l’objectiud’abaratir els costos i eludir la incipient legislació laboral, els empresaris deixen la part dela producció que exigeix menys energia i maquinària en mans d’obrers i obreres quetreballen a casa seva o en petits tallers. La sobreexplotació de la mà d’obra està garantida acausa de la subcontractació i del pagament del treball a preu fet.”Tanmateix com a Londres, a Barcelona es produir la incorporació de la dona i dels nensal treball industrial. “La industrialització afavorí la contractació de dones i nens per fer elstreballs menys qualificats, amb l’objectiu de reduir els costos laborals. La remuneració del214[Íbid.].215MHC (2004). El món del treball industrial a la Catalunya del primer terç del segle XX: les llavors de larevolució. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Direcció General del PatrimoniCultural. Arxiu Nacional de Catalunya).
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX163Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzáleztreball femení equivalia a un 50 o un 60% del treball masculí. El treball de les dones i elsnens era, no obstant això, una necessitat per al manteniment de la família, sobretot enèpoques d’atur. [...] El caràcter exigu dels sous dels obrers i les obreres i l’escassaescolarització són els causes del fet que els mateixos pares portin els seus fills a treballarquan compleixen 6 o 8 anys. [...] Tot i la legislació que, des del 1873, prohibeix a l’Estatespanyol el treball dels menors de 10 anys, l’incompliment de la llei era general i el treballinfantil és un fet a les fàbriques catalanes fins als anys treinta.”Els immigrants procedents del camp espanyol van fer “les feines més mel pagades i mésdures [de les indústries]. Molts eren analfabets i malvivien als suburbis de les ciutats. Elsimmigrants eren vistos per la classe benestant com els causants dels conflictes laborals i del’augment de la delinqüència i, fins i tot, com un perill per a la identitat catalana.”Mentre que en el cas d’Anglaterra es vanaglòria la industriositat dels treballadorsanglesos del segle XIX, aquest fet serà en el cas català la reivindicació sindical de principisdel segle XX. “En el cas dAnglaterra, que és el més estudiat, a la vigília de la RevolucióIndustrial, vers el 1750 els homes assalariats de Londres treballaven aproximadament 2.300hores anuals (davant les 1.600-1.900 hores anuals als països occidentals en lactualitat),equivalents a 287 jornades de vuit hores. Cinquanta anys després, el 1800, les horestreballades durant lany havien augmentat prop del 40% fins a 3.300, fet que mostra lelevada"industriositat" dels treballadors londinencs (Voth, 2001)216.” “El capitalisme haviaperllongat la jornada laboral amb l’objectiu d’incrementar la producció i treure’n mésbeneficis. En aquesta època eren considerades normals jornades de 10 i 12 hores diàries.Algunes de les reivindicacions principals del moviment obrer havien estat durant molt tempsla reducció de la jornada, la prohibició del treball nocturn i el dret a un dia de descans a lasetmana. La reducció també era proposada pels sindicats com a mesura per combatre l’atur.La jornada de 8 hores s’aconseguí el 1919 com a conseqüència de la lluita sindical [la vagageneral de 44 dies consecutius inicida per la vaga de la Canadenca], amb l’oposició de lapatronal, que hi veia un perill per als seus guanys. Prèviament —el 1904— s’havia reconegutel dret al descans dominical.”“Les condicions de treball a les fàbriques eren, en general, poc saludables. Laventilació insuficient, les altes temperatures, la humitat i les emanacions provocavenmalalties respiratòries mortals com la tuberculosi. El soroll era intens i constant. Elsaccidents a causa de la mancança de mesures de seguretat en l’ús de la maquinària eren216Obra citada a Martínez Galarraga (2012a: 24). Voth, H. J. (2001). Time and work in England, 1760-1830.Oxford: Oxford University Press.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX164Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezfreqüents. Els més greus els produïen les corretges que transmetien a les màquines la forçamotriu del vapor. El cansament provocat per la llarga duració de la jornada també era unaltre factor que incrementava el risc. Els accidents i les malalties greus deixaven elstreballadors en mans de la beneficiència, ja que no hi havia cap altra mena de previsiósocial.”“El creixement urbanístic ocasionat per l’arribada de mà d’obra atreta peldesenvolupament econòmic era insuficient amb relació a l’alta densitat de població. Elstreballadors de les fàbriques ocupaven el barri antic de Barcelona —abandonat per laburgesia, que s’havia traslladat a l’Eixample— o els suburbis creats per l’agregació delsmunicipis dels voltants. Els carrers on vivien els obrers eren estrets, sense ventilació ni llumsuficients. Els tallers es barrejaven amb els habitatges i s’hi respirava el fum de les fàbriques.La mortalitat era alta i es produïen epidèmies relacionades amb les precàries condicions devida, com el tifus de 1914, la grip de 1918, o malalties endèmiques com la tuberculosi. Elshabitatges obrers generalment eren petits, amb el mobiliari imprescindible i sense aiguacorrent, i hi havia de viure famílies nombroses.”En conclusió, un panorama desolador des del punt de vista del treballador. “Els baixossalaris, l’atur, les malalties i accidents, la manca d’habitatges dignes, l’analfabetisme il’absència gairebé de mesures de protecció social: tots aquests factors eren causa de pobresai marginació entre la població treballadora.” Cal tenir present que durant el segle XIX esprodueix un creixement econòmic sostingut del PIB català, però com s’ha comentat al llargd’aquest treball: «un elevat PIB per capita no implica una redistribució equitativa de lariquesa d’un país».El creixement econòmic sostingut de Catalunya durant el segle XIXno va suposar una redistribució equitativa de la riquesa del país,fet que va adobar les llavors per una revolució social obreraa causa de les dures condicions de vida dels assalariats.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX165Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González2.14.- EL FRACÀS DE LA REVOLUCIÓ I DUSTRIAL A ESPA YAVal més una imatge que mil paraules. Mitjançant la observació dels gràfics següents ésobvi que Espanya va patir una llarga transició fins arribar als nivells inicials de la RevolucióIndustrial del Regne Unit.A la gràfica anterior es pot observar l’evolució dels nivells d’industrialització per capitadel Regne Unit i Espanya entre els anys 1830-1910. Espanya a l’any 1910 (nivell 22 sobre100) estava per sota dels nivells d’industrialització del Regne Unit a l’any 1830 (nivell 25sobre 100). És a dir, una transició industrial de més de 80 anys.A la gràfica anterior es potobservar l’evolució de la composició del consum energètic (recursos tradicionals, recursosfòssils i d’altres recursos) al Regne Unit i a Espanya entre els anys 1850-1950. Espanya al’any 1850 no tenia cap incentiu per a realitzar una Revolució Industrial ja que no tenia capescassetat de recursos energètics tradicionals (un 98%).A l’any 1900, Espanya ja utilitza un 38% de recursos fòssils i un 62% de recursostradicionals. A l’any 1950, els recursos fòssils emprats a Espanya ja arriben al 59% però, detotes formes, molt lluny del registre del Regne Unit a l’any 1850 del 92%. És a dir, unatransició energètica al voltant dels 100 anys.1830 1860 1880 1900 1910Regne Unit 25 64 87 100 115Espanya 8 11 14 19 22020406080100120ivells dindustrialització per capita al món. 1830-1910(any base 1900 per al Regne Unit)Gràfica 34 – Comparativa entre el Regne Unit i Espanya dels nivells d’industrializacióper capita, 1830-1910.Font de les dades: Martínez Galarraga (2001a).
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX166Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezFinalment, la llarga transició del feudalisme al capitalisme que va patir Espanya li vaimpedir la conformació dejorn d’unes institucions liberals. L’any 1833 es produeix a Espanyala desaparació de l’Antic Règim, es dona pas a l’Edat Contemporània i la revolució liberalsuprimeix les institucions feudals (145 anys després de la Revolució Gloriosa d’Anglaterra).L’any 1836 es produeix la desamortització de Mendizábal per la que els béns eclesiasticspassen a mans de la burguesia (300 anys després de la subhasta pública de les terresbritàniques de l’Esglesia Catòlica), eliminant tota esperança de reforma de distribució de lariquesa nacional. L’any 1847 es crea el Banc d’Espanya (153 anys després de la creació delBanc d’Anglaterra) És a dir, una transició institucional al voltant del 150 anys.En conclusió, tenint en compte els nivells d’industrialització d’Espanya entre els anys1830-1910 no va haver-hi cap Revolució Industrial a Espanya en aquest període, ja quel’abundància de recursos energétics tradicionals no va incentivar l’aplicació de novestecnologies i, tanmateix, no existia el brou de cultiu institucional per a instaurar laliberalització del nou paradigma econòmic capitalista.Gràfica 35 – Comparativa entre el Regne Unit i Espanya de la composició del consumenergètic, 1850-1950.Font de les dades: Martínez Galarraga (2010a).92%2%96%38%97%59%8%98%4%62%3%39%0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%100%Regne Unit Espanya Regne Unit Espanya Regne Unit Espanya1850 1900 1950Composició del consum energètic. 1850-1950Fòssils Tradicionals Altres% Fòssils al Regne Unit % Fòssils a Espanya
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX167Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezMalgrat el fracàs de la Revolució Industrial a Espanya,Catalunya era una «illa» dintre de la península Ibèricaque va saber industrialitzar-se seguint les pautes europeesi esdevenir «la fàbrica d’Espanya al segle XIX».
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX168Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX169Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezA EXOSC1-T PatSol IPI FITS1 RESt-1 RESt-2 RESt-3 RESt-4 RESt-5 RESt-6 RESt-7 RESt-8 RESt-9 RESt-10 RESt-11 RESt-12 RESt-13 RESt-14 RESt-15 RESt-16 RESt-17 RESt-18 RESt-19 RESt-20 RESt-21 RESt-22 RESt-23 RESt-24 RESt-25 RESt-26 RESt-27 RESt-28 RESt-29 RESt-301826 2,00 1,44 8,321827 3,00 2,18 8,45 8,321828 2,00 2,22 8,32 8,45 8,321829 8,00 2,46 9,12 8,32 8,45 8,321830 5,00 2,35 8,72 9,12 8,32 8,45 8,321831 0,00 2,55 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,321832 4,00 2,46 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,321833 3,00 3,57 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,321834 1,00 3,50 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,321835 5,00 4,40 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,321836 1,00 4,05 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,321837 2,00 4,14 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,321838 0,00 4,16 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,321839 4,00 4,12 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,321840 3,00 4,84 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,321841 5,00 5,30 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,321842 1,00 5,62 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,321843 2,00 5,02 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,321844 5,00 5,58 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,321845 10,00 6,16 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,321846 19,00 6,76 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,321847 21,00 6,90 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,321848 20,00 6,48 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,321849 10,00 7,14 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,32
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX170 Jesús Pérez GonzálezEstudis d’Economia i Empresa1850 20,00 8,19 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,321851 18,00 8,87 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,321852 25,00 9,32 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,321853 31,00 9,98 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,321854 23,00 10,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,321855 39,00 10,49 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,321856 36,00 11,82 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,45 8,321857 31,00 12,31 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,32 8,451858 41,00 12,99 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,12 8,321859 34,00 13,04 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,72 9,121860 56,00 14,18 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,05 8,721861 45,00 14,66 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,58 8,051862 51,00 13,73 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,45 8,581863 37,00 13,60 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,18 8,451864 32,00 12,99 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,72 8,181865 32,00 12,91 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,18 8,721866 40,00 12,90 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,32 8,181867 26,00 13,63 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,05 8,321868 19,00 14,37 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,58 8,051869 8,00 14,06 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,45 8,581870 11,00 14,87 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,72 8,451871 14,00 17,00 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,18 8,721872 15,00 18,82 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,32 8,181873 6,00 18,76 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,72 8,321874 11,00 19,43 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,39 8,721875 17,00 19,86 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,60 9,391876 30,00 22,26 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87 10,601877 37,00 22,85 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,74 10,87
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX171Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González1878 46,00 23,82 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,39 10,741879 77,00 23,57 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,74 9,391880 104,00 24,79 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,47 10,741881 118,00 26,66 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,41 10,471882 102,00 29,17 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,22 11,411883 111,00 30,48 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,14 12,221884 120,00 32,44 24,20 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,30 11,141885 127,00 32,61 25,15 24,20 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,89 13,301886 139,00 31,50 26,76 25,15 24,20 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,22 12,891887 185,00 31,30 32,96 26,76 25,15 24,20 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,57 12,221888 212,00 30,34 36,59 32,96 26,76 25,15 24,20 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,62 13,571889 185,00 32,79 32,96 36,59 32,96 26,76 25,15 24,20 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,59 12,621890 181,00 33,69 32,42 32,96 36,59 32,96 26,76 25,15 24,20 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,11 15,591891 220,00 37,55 37,67 32,42 32,96 36,59 32,96 26,76 25,15 24,20 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,91 14,111892 211,00 39,69 36,46 37,67 32,42 32,96 36,59 32,96 26,76 25,15 24,20 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,03 14,911893 225,00 43,17 38,34 36,46 37,67 32,42 32,96 36,59 32,96 26,76 25,15 24,20 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,36 13,031894 350,00 44,26 55,18 38,34 36,46 37,67 32,42 32,96 36,59 32,96 26,76 25,15 24,20 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,36 12,361895 361,00 45,58 56,66 55,18 38,34 36,46 37,67 32,42 32,96 36,59 32,96 26,76 25,15 24,20 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,43 12,361896 298,00 45,42 48,17 56,66 55,18 38,34 36,46 37,67 32,42 32,96 36,59 32,96 26,76 25,15 24,20 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,55 13,431897 287,00 45,66 46,69 48,17 56,66 55,18 38,34 36,46 37,67 32,42 32,96 36,59 32,96 26,76 25,15 24,20 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,60 11,551898 262,00 44,80 43,33 46,69 48,17 56,66 55,18 38,34 36,46 37,67 32,42 32,96 36,59 32,96 26,76 25,15 24,20 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,12 10,601899 261,00 47,19 43,19 43,33 46,69 48,17 56,66 55,18 38,34 36,46 37,67 32,42 32,96 36,59 32,96 26,76 25,15 24,20 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53 9,121900 256,00 47,00 42,52 43,19 43,33 46,69 48,17 56,66 55,18 38,34 36,46 37,67 32,42 32,96 36,59 32,96 26,76 25,15 24,20 22,99 21,78 23,94 22,05 18,41 14,24 13,03 12,09 10,34 9,53 8,85 10,07 9,93 9,53
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX172 JEstudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzáleztRegression Analysis: IPI versus PatSolThe regression equation isIPI = 8,05 + 0,135 PatSolPredictor Coef SE Coef T PConstant 8,0461 0,7586 10,61 0,000PatSol 0,134655 0,006412 21,00 0,000S = 5,23567 R-Sq = 85,8% R-Sq(adj) = 85,6%Analysis of VarianceSource DF SS MS F PRegression 1 12088 12088 440,97 0,000Residual Error 73 2001 27Total 74 14089Unusual ObservationsObs PatSol IPI Fit SE Fit Residual St Resid69 350 44,260 55,175 1,886 -10,915 -2,23RX70 361 45,580 56,656 1,953 -11,076 -2,28RX71 298 45,420 48,173 1,573 -2,753 -0,55 X72 287 45,660 46,692 1,509 -1,032 -0,21 XR denotes an observation with a large standardized residual.X denotes an observation whose X value gives it largeleverage.Durbin-Watson statistic = 0,281185t-1Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1The regression equation isIPI = 5,84 + 0,0962 PatSol + 0,293 RESt-1
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX173Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González74 cases used, 1 cases contain missing valuesPredictor Coef SE Coef T PConstant 5,840 1,967 2,97 0,004PatSol 0,09624 0,02976 3,23 0,002RESt-1 0,2931 0,2262 1,30 0,199S = 5,18353 R-Sq = 86,2% R-Sq(adj) = 85,8%Analysis of VarianceSource DF SS MS F PRegression 2 11914,5 5957,3 221,71 0,000Residual Error 71 1907,7 26,9Total 73 13822,2Source DF Seq SSPatSol 1 11869,4RESt-1 1 45,1Unusual ObservationsObs PatSol IPI Fit SE Fit Residual St Resid51 30 22,260 11,756 0,747 10,504 2,05R69 350 44,260 50,764 3,809 -6,504 -1,85 X70 361 45,580 56,756 1,942 -11,176 -2,33RX71 298 45,420 51,126 2,807 -5,706 -1,31 XR denotes an observation with a large standardized residual.X denotes an observation whose X value gives it largeleverage.Durbin-Watson statistic = 0,195118t-2Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1; RESt-2
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX174 JEstudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezThe regression equation isIPI = 6,18 + 0,102 PatSol - 0,084 RESt-1 + 0,350 RESt-273 cases used, 2 cases contain missing valuesPredictor Coef SE Coef T PConstant 6,179 1,948 3,17 0,002PatSol 0,10163 0,02961 3,43 0,001RESt-1 -0,0844 0,3299 -0,26 0,799RESt-2 0,3500 0,2261 1,55 0,126S = 5,11238 R-Sq = 86,7% R-Sq(adj) = 86,1%Analysis of VarianceSource DF SS MS F PRegression 3 11768,7 3922,9 150,09 0,000Residual Error 69 1803,4 26,1Total 72 13572,1Source DF Seq SSPatSol 1 11661,3RESt-1 1 44,8RESt-2 1 62,6Unusual ObservationsObs PatSol IPI Fit SE Fit Residual St Resid51 30 22,260 11,690 0,753 10,570 2,09R52 37 22,850 12,537 0,740 10,313 2,04R69 350 44,260 51,274 3,777 -7,014 -2,04RX70 361 45,580 51,631 3,764 -6,051 -1,75 X71 298 45,420 50,995 2,769 -5,575 -1,30 X72 287 45,660 51,111 2,844 -5,451 -1,28 XR denotes an observation with a large standardized residual.X denotes an observation whose X value gives it largeleverage.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX175Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezDurbin-Watson statistic = 0,174978t-3Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1; RESt-2; RESt-3The regression equation isIPI = 5,98 + 0,0960 PatSol - 0,026 RESt-1 + 0,210 RESt-2 + 0,125 RESt-372 cases used, 3 cases contain missing valuesPredictor Coef SE Coef T PConstant 5,982 2,044 2,93 0,005PatSol 0,09600 0,03091 3,11 0,003RESt-1 -0,0260 0,3456 -0,08 0,940RESt-2 0,2097 0,3457 0,61 0,546RESt-3 0,1251 0,2368 0,53 0,599S = 5,11767 R-Sq = 86,8% R-Sq(adj) = 86,0%Analysis of VarianceSource DF SS MS F PRegression 4 11561,6 2890,4 110,36 0,000Residual Error 67 1754,8 26,2Total 71 13316,4Source DF Seq SSPatSol 1 11447,1RESt-1 1 45,4RESt-2 1 61,8RESt-3 1 7,3Unusual ObservationsObs PatSol IPI Fit SE Fit Residual St Resid51 30 22,260 11,698 0,787 10,562 2,09R52 37 22,850 12,578 0,760 10,272 2,03R69 350 44,260 50,939 3,800 -6,679 -1,95 X
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX176 JEstudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González70 361 45,580 51,801 3,798 -6,221 -1,81 X71 298 45,420 49,479 3,925 -4,059 -1,24 X72 287 45,660 51,060 2,848 -5,400 -1,27 X73 262 44,800 47,105 3,269 -2,305 -0,59 XR denotes an observation with a large standardized residual.X denotes an observation whose X value gives it large leverage.Durbin-Watson statistic = 0,173916t-4Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1; RESt-2; RESt-3; RESt-4The regression equation isIPI = 6,46 + 0,103 PatSol - 0,176 RESt-1 + 0,359 RESt-2 - 0,193 RESt-3+ 0,277 RESt-471 cases used, 4 cases contain missing valuesPredictor Coef SE Coef T PConstant 6,455 2,046 3,16 0,002PatSol 0,10332 0,03122 3,31 0,002RESt-1 -0,1756 0,3636 -0,48 0,631RESt-2 0,3587 0,3655 0,98 0,330RESt-3 -0,1930 0,3662 -0,53 0,600RESt-4 0,2766 0,2478 1,12 0,268S = 5,07515 R-Sq = 87,2% R-Sq(adj) = 86,2%Analysis of VarianceSource DF SS MS F PRegression 5 11387,0 2277,4 88,42 0,000Residual Error 65 1674,2 25,8Total 70 13061,2
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX177Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezSource DF Seq SSPatSol 1 11243,0RESt-1 1 42,4RESt-2 1 62,7RESt-3 1 6,8RESt-4 1 32,1Unusual ObservationsObs PatSol IPI Fit SE Fit Residual St Resid51 30 22,260 12,232 0,861 10,028 2,00R52 37 22,850 12,473 0,788 10,377 2,07R69 350 44,260 50,654 3,781 -6,394 -1,89 X70 361 45,580 51,197 3,789 -5,617 -1,66 X71 298 45,420 49,767 3,910 -4,347 -1,34 X72 287 45,660 47,924 3,946 -2,264 -0,71 X73 262 44,800 46,927 3,243 -2,127 -0,54 X74 261 47,190 48,931 3,498 -1,741 -0,47 XR denotes an observation with a large standardized residual.X denotes an observation whose X value gives it large leverage.Durbin-Watson statistic = 0,177801t-5Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1; ...The regression equation isIPI = 6,30 + 0,0985 PatSol - 0,108 RESt-1 + 0,271 RESt-2 - 0,111 RESt-3+ 0,138 RESt-4 + 0,116 RESt-570 cases used, 5 cases contain missing valuesPredictor Coef SE Coef T PConstant 6,298 2,110 2,98 0,004PatSol 0,09848 0,03183 3,09 0,003RESt-1 -0,1076 0,3763 -0,29 0,776RESt-2 0,2707 0,3931 0,69 0,494RESt-3 -0,1113 0,3941 -0,28 0,778RESt-4 0,1375 0,3802 0,36 0,719
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX178 JEstudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezRESt-5 0,1160 0,2561 0,45 0,652S = 5,07608 R-Sq = 87,3% R-Sq(adj) = 86,1%Analysis of VarianceSource DF SS MS F PRegression 6 11171,9 1862,0 72,26 0,000Residual Error 63 1623,3 25,8Total 69 12795,2Source DF Seq SSPatSol 1 11026,1RESt-1 1 44,2RESt-2 1 58,5RESt-3 1 7,6RESt-4 1 30,2RESt-5 1 5,3Unusual ObservationsObs PatSol IPI Fit SE Fit Residual St Resid52 37 22,850 12,764 0,862 10,086 2,02R69 350 44,260 50,597 3,801 -6,337 -1,88 X70 361 45,580 51,174 3,797 -5,594 -1,66 X71 298 45,420 49,600 3,914 -4,180 -1,29 X72 287 45,660 48,075 3,975 -2,415 -0,77 X73 262 44,800 45,845 4,065 -1,045 -0,34 X74 261 47,190 48,809 3,502 -1,619 -0,44 X75 256 47,000 46,590 3,830 0,410 0,12 XR denotes an observation with a large standardized residual.X denotes an observation whose X value gives it large leverage.Durbin-Watson statistic = 0,157047t-6Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1; ...
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX179Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezThe regression equation isIPI = 6,94 + 0,101 PatSol - 0,087 RESt-1 + 0,203 RESt-2 + 0,023 RESt-3+ 0,002 RESt-4 + 0,367 RESt-5 - 0,261 RESt-669 cases used, 6 cases contain missing valuesPredictor Coef SE Coef T PConstant 6,937 2,226 3,12 0,003PatSol 0,10099 0,03223 3,13 0,003RESt-1 -0,0871 0,3771 -0,23 0,818RESt-2 0,2027 0,4104 0,49 0,623RESt-3 0,0229 0,4451 0,05 0,959RESt-4 0,0017 0,4307 0,00 0,997RESt-5 0,3672 0,4381 0,84 0,405RESt-6 -0,2607 0,3600 -0,72 0,472S = 5,06794 R-Sq = 87,5% R-Sq(adj) = 86,1%Analysis of VarianceSource DF SS MS F PRegression 7 10961,3 1565,9 60,97 0,000Residual Error 61 1566,7 25,7Total 68 12528,0Source DF Seq SSPatSol 1 10798,8RESt-1 1 46,8RESt-2 1 59,8RESt-3 1 6,7RESt-4 1 31,1RESt-5 1 4,7RESt-6 1 13,5Unusual ObservationsObs PatSol IPI Fit SE Fit Residual St Resid53 46 23,820 13,777 0,902 10,043 2,01R69 350 44,260 49,813 3,872 -5,553 -1,70 X70 361 45,580 50,572 3,836 -4,992 -1,51 X
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX180 JEstudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González71 298 45,420 49,602 3,912 -4,182 -1,30 X72 287 45,660 48,105 3,972 -2,445 -0,78 X73 262 44,800 45,059 4,192 -0,259 -0,09 X74 261 47,190 50,448 4,163 -3,258 -1,13 X75 256 47,000 45,381 4,104 1,619 0,54 XR denotes an observation with a large standardized residual.X denotes an observation whose X value gives it large leverage.Durbin-Watson statistic = 0,180014t-7Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1; ...The regression equation isIPI = 8,10 + 0,102 PatSol - 0,004 RESt-1 + 0,178 RESt-2 - 0,009 RESt-3+ 0,175 RESt-4 + 0,237 RESt-5 + 0,075 RESt-6 - 0,521 RESt-768 cases used, 7 cases contain missing valuesPredictor Coef SE Coef T PConstant 8,104 2,311 3,51 0,001PatSol 0,10225 0,03178 3,22 0,002RESt-1 -0,0042 0,3780 -0,01 0,991RESt-2 0,1783 0,4047 0,44 0,661RESt-3 -0,0086 0,4414 -0,02 0,985RESt-4 0,1747 0,4508 0,39 0,700RESt-5 0,2369 0,4473 0,53 0,598RESt-6 0,0745 0,4452 0,17 0,868RESt-7 -0,5214 0,3969 -1,31 0,194S = 4,99457 R-Sq = 88,0% R-Sq(adj) = 86,4%Analysis of VarianceSource DF SS MS F PRegression 8 10778,2 1347,3 54,01 0,000Residual Error 59 1471,8 24,9
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX181Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezTotal 67 12250,0Source DF Seq SSPatSol 1 10570,8RESt-1 1 44,8RESt-2 1 63,1RESt-3 1 7,1RESt-4 1 28,9RESt-5 1 5,1RESt-6 1 15,4RESt-7 1 43,1Unusual ObservationsObs PatSol IPI Fit SE Fit Residual St Resid48 6 18,760 8,327 1,586 10,433 2,20R49 11 19,430 9,496 1,170 9,934 2,05R69 350 44,260 48,922 3,871 -4,662 -1,48 X70 361 45,580 48,946 3,921 -3,366 -1,09 X71 298 45,420 48,370 3,934 -2,950 -0,96 X72 287 45,660 48,115 3,916 -2,455 -0,79 X73 262 44,800 44,598 4,141 0,202 0,07 X74 261 47,190 49,338 4,188 -2,148 -0,79 X75 256 47,000 47,380 4,341 -0,380 -0,15 XR denotes an observation with a large standardized residual.X denotes an observation whose X value gives it large leverage.Durbin-Watson statistic = 0,135544t-8Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1; ...The regression equation isIPI = 8,42 + 0,106 PatSol - 0,017 RESt-1 + 0,123 RESt-2 + 0,019 RESt-3+ 0,208 RESt-4 + 0,181 RESt-5 + 0,117 RESt-6 - 0,729 RESt-7 + 0,204 RESt-867 cases used, 8 cases contain missing values
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX182 JEstudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezPredictor Coef SE Coef T PConstant 8,423 2,367 3,56 0,001PatSol 0,10645 0,03493 3,05 0,003RESt-1 -0,0165 0,3853 -0,04 0,966RESt-2 0,1232 0,4192 0,29 0,770RESt-3 0,0189 0,4478 0,04 0,967RESt-4 0,2077 0,4538 0,46 0,649RESt-5 0,1812 0,4587 0,39 0,694RESt-6 0,1174 0,4510 0,26 0,796RESt-7 -0,7293 0,6238 -1,17 0,247RESt-8 0,2041 0,5172 0,39 0,695S = 5,00978 R-Sq = 88,1% R-Sq(adj) = 86,2%Analysis of VarianceSource DF SS MS F PRegression 9 10569,7 1174,4 46,79 0,000Residual Error 57 1430,6 25,1Total 66 12000,3Source DF Seq SSPatSol 1 10357,0RESt-1 1 45,4RESt-2 1 60,7RESt-3 1 8,4RESt-4 1 29,0RESt-5 1 4,5RESt-6 1 14,7RESt-7 1 46,1RESt-8 1 3,9Unusual ObservationsObs PatSol IPI Fit SE Fit Residual St Resid48 6 18,760 8,197 1,685 10,563 2,24R69 350 44,260 48,679 3,888 -4,419 -1,40 X70 361 45,580 48,960 3,934 -3,380 -1,09 X71 298 45,420 48,368 3,985 -2,948 -0,97 X72 287 45,660 48,277 4,011 -2,617 -0,87 X73 262 44,800 44,379 4,256 0,421 0,16 X74 261 47,190 49,520 4,269 -2,330 -0,89 X
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX183Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González75 256 47,000 47,408 4,355 -0,408 -0,16 XR denotes an observation with a large standardized residual.X denotes an observation whose X value gives it large leverage.Durbin-Watson statistic = 0,163338t-9Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1; ...The regression equation isIPI = 8,96 + 0,123 PatSol + 0,004 RESt-1 + 0,066 RESt-2 - 0,197 RESt-3+ 0,354 RESt-4 + 0,241 RESt-5 - 0,061 RESt-6 - 0,710 RESt-7 - 0,481 RESt-8+ 0,826 RESt-966 cases used, 9 cases contain missing valuesPredictor Coef SE Coef T PConstant 8,957 2,346 3,82 0,000PatSol 0,12332 0,03642 3,39 0,001RESt-1 0,0038 0,3792 0,01 0,992RESt-2 0,0657 0,4151 0,16 0,875RESt-3 -0,1972 0,4601 -0,43 0,670RESt-4 0,3537 0,4566 0,77 0,442RESt-5 0,2411 0,4523 0,53 0,596RESt-6 -0,0614 0,4562 -0,13 0,893RESt-7 -0,7097 0,6142 -1,16 0,253RESt-8 -0,4811 0,6646 -0,72 0,472RESt-9 0,8258 0,5390 1,53 0,131S = 4,92774 R-Sq = 88,6% R-Sq(adj) = 86,6%Analysis of VarianceSource DF SS MS F PRegression 10 10405,2 1040,5 42,85 0,000Residual Error 55 1335,5 24,3Total 65 11740,7
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX184 JEstudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezSource DF Seq SSPatSol 1 10132,8RESt-1 1 46,5RESt-2 1 60,9RESt-3 1 7,8RESt-4 1 31,3RESt-5 1 4,7RESt-6 1 15,9RESt-7 1 45,4RESt-8 1 2,8RESt-9 1 57,0Unusual ObservationsObs PatSol IPI Fit SE Fit Residual St Resid48 6 18,760 8,309 1,664 10,451 2,25R49 11 19,430 9,514 1,687 9,916 2,14R69 350 44,260 48,897 3,836 -4,637 -1,50 X70 361 45,580 48,406 3,880 -2,826 -0,93 X71 298 45,420 48,193 3,922 -2,773 -0,93 X72 287 45,660 48,768 3,975 -3,108 -1,07 X73 262 44,800 44,842 4,202 -0,042 -0,02 X74 261 47,190 48,636 4,249 -1,446 -0,58 X75 256 47,000 47,994 4,305 -0,994 -0,41 XR denotes an observation with a large standardized residual.X denotes an observation whose X value gives it large leverage.Durbin-Watson statistic = 0,240904t-10Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1; ...The regression equation isIPI = 7,65 + 0,114 PatSol + 0,203 RESt-1 + 0,130 RESt-2 - 0,303 RESt-3+ 0,073 RESt-4 + 0,413 RESt-5 + 0,035 RESt-6 - 0,761 RESt-7 - 0,564 RESt-8- 0,091 RESt-9 + 1,06 RESt-1065 cases used, 10 cases contain missing values
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX185Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezPredictor Coef SE Coef T PConstant 7,647 2,402 3,18 0,002PatSol 0,11378 0,03568 3,19 0,002RESt-1 0,2031 0,3823 0,53 0,597RESt-2 0,1301 0,4049 0,32 0,749RESt-3 -0,3035 0,4518 -0,67 0,505RESt-4 0,0733 0,4637 0,16 0,875RESt-5 0,4129 0,4479 0,92 0,361RESt-6 0,0346 0,4454 0,08 0,938RESt-7 -0,7608 0,5974 -1,27 0,208RESt-8 -0,5637 0,6493 -0,87 0,389RESt-9 -0,0911 0,6887 -0,13 0,895RESt-10 1,0637 0,5360 1,98 0,052S = 4,78925 R-Sq = 89,4% R-Sq(adj) = 87,2%Analysis of VarianceSource DF SS MS F PRegression 11 10286,35 935,12 40,77 0,000Residual Error 53 1215,66 22,94Total 64 11502,01Source DF Seq SSPatSol 1 9926,67RESt-1 1 44,89RESt-2 1 62,05RESt-3 1 7,86RESt-4 1 30,08RESt-5 1 5,57RESt-6 1 15,62RESt-7 1 47,54RESt-8 1 3,12RESt-9 1 52,63RESt-10 1 90,31Unusual ObservationsObs PatSol IPI Fit SE Fit Residual St Resid48 6 18,760 9,771 1,759 8,989 2,02R49 11 19,430 9,485 1,648 9,945 2,21R59 120 32,440 23,721 2,231 8,719 2,06R
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX186 JEstudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González69 350 44,260 49,115 3,730 -4,855 -1,62 X70 361 45,580 49,033 3,795 -3,453 -1,18 X71 298 45,420 47,715 3,817 -2,295 -0,79 X72 287 45,660 48,362 3,869 -2,702 -0,96 X73 262 44,800 46,141 4,154 -1,341 -0,56 X74 261 47,190 48,992 4,136 -1,802 -0,75 X75 256 47,000 47,178 4,210 -0,178 -0,08 XR denotes an observation with a large standardized residual.X denotes an observation whose X value gives it large leverage.Durbin-Watson statistic = 0,221693t-11Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1; ...The regression equation isIPI = 6,70 + 0,106 PatSol + 0,227 RESt-1 + 0,248 RESt-2 - 0,168 RESt-3- 0,060 RESt-4 + 0,185 RESt-5 + 0,188 RESt-6 - 0,745 RESt-7 - 0,545 RESt-8- 0,193 RESt-9 + 0,227 RESt-10 + 0,955 RESt-1164 cases used, 11 cases contain missing valuesPredictor Coef SE Coef T PConstant 6,703 2,415 2,78 0,008PatSol 0,10585 0,03520 3,01 0,004RESt-1 0,2266 0,3749 0,60 0,548RESt-2 0,2481 0,4023 0,62 0,540RESt-3 -0,1677 0,4495 -0,37 0,711RESt-4 -0,0603 0,4614 -0,13 0,897RESt-5 0,1849 0,4556 0,41 0,686RESt-6 0,1878 0,4442 0,42 0,674RESt-7 -0,7453 0,5873 -1,27 0,210RESt-8 -0,5445 0,6377 -0,85 0,397RESt-9 -0,1929 0,6778 -0,28 0,777RESt-10 0,2269 0,6990 0,32 0,747RESt-11 0,9545 0,5375 1,78 0,082S = 4,69335 R-Sq = 90,0% R-Sq(adj) = 87,7%
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX187Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezAnalysis of VarianceSource DF SS MS F PRegression 12 10121,25 843,44 38,29 0,000Residual Error 51 1123,40 22,03Total 63 11244,66Source DF Seq SSPatSol 1 9701,74RESt-1 1 46,86RESt-2 1 59,51RESt-3 1 8,75RESt-4 1 29,39RESt-5 1 5,28RESt-6 1 13,63RESt-7 1 46,23RESt-8 1 1,80RESt-9 1 51,52RESt-10 1 87,08RESt-11 1 69,46Unusual ObservationsObs PatSol IPI Fit SE Fit Residual St Resid59 120 32,440 23,083 2,221 9,357 2,26R69 350 44,260 49,630 3,678 -5,370 -1,84 X70 361 45,580 49,156 3,719 -3,576 -1,25 X71 298 45,420 48,427 3,770 -3,007 -1,08 X72 287 45,660 48,162 3,794 -2,502 -0,91 X73 262 44,800 45,752 4,086 -0,952 -0,41 X74 261 47,190 50,109 4,128 -2,919 -1,31 X75 256 47,000 47,558 4,131 -0,558 -0,25 XR denotes an observation with a large standardized residual.X denotes an observation whose X value gives it large leverage.Durbin-Watson statistic = 0,214351t-12Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1; ...
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX188 JEstudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezThe regression equation isIPI = 6,05 + 0,103 PatSol + 0,171 RESt-1 + 0,293 RESt-2 - 0,075 RESt-3+ 0,075 RESt-4 + 0,050 RESt-5 - 0,030 RESt-6 - 0,522 RESt-7 - 0,573 RESt-8- 0,201 RESt-9 + 0,158 RESt-10 + 0,109 RESt-11 + 0,947 RESt-1263 cases used, 12 cases contain missing valuesPredictor Coef SE Coef T PConstant 6,053 2,409 2,51 0,015PatSol 0,10341 0,03443 3,00 0,004RESt-1 0,1709 0,3675 0,47 0,644RESt-2 0,2930 0,3939 0,74 0,461RESt-3 -0,0748 0,4425 -0,17 0,866RESt-4 0,0748 0,4577 0,16 0,871RESt-5 0,0495 0,4526 0,11 0,913RESt-6 -0,0300 0,4494 -0,07 0,947RESt-7 -0,5217 0,5864 -0,89 0,378RESt-8 -0,5732 0,6261 -0,92 0,364RESt-9 -0,2009 0,6637 -0,30 0,763RESt-10 0,1582 0,6848 0,23 0,818RESt-11 0,1086 0,6995 0,16 0,877RESt-12 0,9473 0,5282 1,79 0,079S = 4,58875 R-Sq = 90,6% R-Sq(adj) = 88,1%Analysis of VarianceSource DF SS MS F PRegression 13 9950,31 765,41 36,35 0,000Residual Error 49 1031,78 21,06Total 62 10982,08Source DF Seq SSPatSol 1 9473,79RESt-1 1 46,55RESt-2 1 61,54RESt-3 1 7,89RESt-4 1 31,06RESt-5 1 4,98
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX189Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezRESt-6 1 14,45RESt-7 1 42,60RESt-8 1 2,08RESt-9 1 45,12RESt-10 1 85,80RESt-11 1 66,71RESt-12 1 67,73Unusual ObservationsObs PatSol IPI Fit SE Fit Residual St Resid60 127 32,610 24,490 2,202 8,120 2,02R73 262 44,800 45,794 3,997 -0,994 -0,44 X74 261 47,190 49,621 4,054 -2,431 -1,13 X75 256 47,000 48,760 4,119 -1,760 -0,87 XR denotes an observation with a large standardized residual.X denotes an observation whose X value gives it large leverage.Durbin-Watson statistic = 0,165292t-13Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1; ...The regression equation isIPI = 5,21 + 0,0945 PatSol + 0,196 RESt-1 + 0,285 RESt-2 - 0,071 RESt-3+ 0,123 RESt-4 + 0,128 RESt-5 - 0,094 RESt-6 - 0,507 RESt-7 - 0,519 RESt-8- 0,279 RESt-9 + 0,201 RESt-10 + 0,028 RESt-11 + 0,420 RESt-12+ 0,605 RESt-1362 cases used, 13 cases contain missing valuesPredictor Coef SE Coef T PConstant 5,205 2,623 1,98 0,053PatSol 0,09448 0,03532 2,67 0,010RESt-1 0,1955 0,3669 0,53 0,597RESt-2 0,2854 0,3947 0,72 0,473RESt-3 -0,0712 0,4430 -0,16 0,873RESt-4 0,1233 0,4592 0,27 0,790RESt-5 0,1281 0,4577 0,28 0,781
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX190 JEstudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezRESt-6 -0,0939 0,4533 -0,21 0,837RESt-7 -0,5068 0,5890 -0,86 0,394RESt-8 -0,5186 0,6253 -0,83 0,411RESt-9 -0,2788 0,6744 -0,41 0,681RESt-10 0,2008 0,6908 0,29 0,773RESt-11 0,0283 0,7049 0,04 0,968RESt-12 0,4203 0,7151 0,59 0,560RESt-13 0,6048 0,5812 1,04 0,303S = 4,57513 R-Sq = 90,8% R-Sq(adj) = 88,1%Analysis of VarianceSource DF SS MS F PRegression 14 9727,91 694,85 33,20 0,000Residual Error 47 983,79 20,93Total 61 10711,70Source DF Seq SSPatSol 1 9236,74RESt-1 1 47,62RESt-2 1 60,66RESt-3 1 9,03RESt-4 1 28,70RESt-5 1 5,88RESt-6 1 15,10RESt-7 1 44,97RESt-8 1 3,26RESt-9 1 45,94RESt-10 1 75,97RESt-11 1 67,14RESt-12 1 64,24RESt-13 1 22,67Unusual ObservationsObs PatSol IPI Fit SE Fit Residual St Resid69 350 44,260 49,825 3,732 -5,565 -2,10R73 262 44,800 46,741 4,135 -1,941 -0,99 X74 261 47,190 49,327 4,047 -2,137 -1,00 X75 256 47,000 48,808 4,109 -1,808 -0,90 X
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX191Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezR denotes an observation with a large standardized residual.X denotes an observation whose X value gives it large leverage.Durbin-Watson statistic = 0,135436t-14Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1; ...The regression equation isIPI = 5,12 + 0,0930 PatSol + 0,169 RESt-1 + 0,308 RESt-2 - 0,106 RESt-3+ 0,149 RESt-4 + 0,148 RESt-5 - 0,058 RESt-6 - 0,504 RESt-7 - 0,559 RESt-8- 0,243 RESt-9 + 0,214 RESt-10 - 0,002 RESt-11 + 0,390 RESt-12+ 0,362 RESt-13 + 0,278 RESt-1461 cases used, 14 cases contain missing valuesPredictor Coef SE Coef T PConstant 5,121 2,755 1,86 0,070PatSol 0,09297 0,03569 2,61 0,012RESt-1 0,1687 0,3681 0,46 0,649RESt-2 0,3079 0,3953 0,78 0,440RESt-3 -0,1056 0,4475 -0,24 0,814RESt-4 0,1489 0,4630 0,32 0,749RESt-5 0,1481 0,4615 0,32 0,750RESt-6 -0,0575 0,4612 -0,12 0,901RESt-7 -0,5042 0,5923 -0,85 0,399RESt-8 -0,5592 0,6307 -0,89 0,380RESt-9 -0,2430 0,6756 -0,36 0,721RESt-10 0,2137 0,7045 0,30 0,763RESt-11 -0,0015 0,7150 -0,00 0,998RESt-12 0,3896 0,7242 0,54 0,593RESt-13 0,3622 0,7523 0,48 0,633RESt-14 0,2782 0,5875 0,47 0,638S = 4,57790 R-Sq = 91,0% R-Sq(adj) = 87,9%Analysis of VarianceSource DF SS MS F P
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX192 JEstudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezRegression 15 9488,04 632,54 30,18 0,000Residual Error 45 943,07 20,96Total 60 10431,11Source DF Seq SSPatSol 1 8998,19RESt-1 1 45,78RESt-2 1 61,88RESt-3 1 8,64RESt-4 1 31,08RESt-5 1 4,68RESt-6 1 13,19RESt-7 1 45,33RESt-8 1 2,22RESt-9 1 51,25RESt-10 1 78,03RESt-11 1 56,32RESt-12 1 65,32RESt-13 1 21,42RESt-14 1 4,70Unusual ObservationsObs PatSol IPI Fit SE Fit Residual St Resid69 350 44,260 49,714 3,735 -5,454 -2,06R73 262 44,800 46,911 4,139 -2,111 -1,08 X74 261 47,190 49,579 4,184 -2,389 -1,29 X75 256 47,000 48,650 4,114 -1,650 -0,82 XR denotes an observation with a large standardized residual.X denotes an observation whose X value gives it large leverage.Durbin-Watson statistic = 0,144182t-15Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1; ...The regression equation isIPI = 5,36 + 0,0992 PatSol + 0,112 RESt-1 + 0,268 RESt-2 - 0,084 RESt-3+ 0,146 RESt-4 + 0,148 RESt-5 - 0,027 RESt-6 - 0,504 RESt-7 - 0,550 RESt-8
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX193Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González- 0,208 RESt-9 + 0,218 RESt-10 - 0,022 RESt-11 + 0,430 RESt-12+ 0,265 RESt-13 - 0,114 RESt-14 + 0,451 RESt-1560 cases used, 15 cases contain missing valuesPredictor Coef SE Coef T PConstant 5,361 2,770 1,94 0,060PatSol 0,09918 0,03785 2,62 0,012RESt-1 0,1121 0,3873 0,29 0,774RESt-2 0,2684 0,3973 0,68 0,503RESt-3 -0,0837 0,4494 -0,19 0,853RESt-4 0,1460 0,4736 0,31 0,759RESt-5 0,1477 0,4681 0,32 0,754RESt-6 -0,0272 0,4641 -0,06 0,953RESt-7 -0,5036 0,5935 -0,85 0,401RESt-8 -0,5499 0,6333 -0,87 0,390RESt-9 -0,2079 0,6966 -0,30 0,767RESt-10 0,2184 0,7071 0,31 0,759RESt-11 -0,0221 0,7306 -0,03 0,976RESt-12 0,4300 0,7442 0,58 0,566RESt-13 0,2648 0,7694 0,34 0,732RESt-14 -0,1143 0,7933 -0,14 0,886RESt-15 0,4506 0,6227 0,72 0,473S = 4,58662 R-Sq = 91,1% R-Sq(adj) = 87,8%Analysis of VarianceSource DF SS MS F PRegression 16 9260,76 578,80 27,51 0,000Residual Error 43 904,59 21,04Total 59 10165,36Source DF Seq SSPatSol 1 8766,24RESt-1 1 46,42RESt-2 1 59,50RESt-3 1 9,42RESt-4 1 29,75RESt-5 1 5,75RESt-6 1 15,57RESt-7 1 43,65RESt-8 1 2,20
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX194 JEstudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezRESt-9 1 46,07RESt-10 1 84,09RESt-11 1 58,91RESt-12 1 55,76RESt-13 1 21,97RESt-14 1 4,44RESt-15 1 11,02Durbin-Watson statistic = 0,187860t-16Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1; ...The regression equation isIPI = 5,26 + 0,118 PatSol + 0,065 RESt-1 + 0,190 RESt-2 - 0,342 RESt-3+ 0,278 RESt-4 + 0,205 RESt-5 - 0,136 RESt-6 - 0,260 RESt-7 - 0,689 RESt-8- 0,155 RESt-9 + 0,566 RESt-10 - 0,221 RESt-11 + 0,244 RESt-12+ 0,601 RESt-13 - 0,520 RESt-14 - 0,509 RESt-15 + 1,21 RESt-1659 cases used, 16 cases contain missing valuesPredictor Coef SE Coef T PConstant 5,262 2,725 1,93 0,060PatSol 0,11841 0,03821 3,10 0,003RESt-1 0,0654 0,3773 0,17 0,863RESt-2 0,1896 0,3903 0,49 0,630RESt-3 -0,3415 0,4597 -0,74 0,462RESt-4 0,2778 0,4648 0,60 0,553RESt-5 0,2048 0,4635 0,44 0,661RESt-6 -0,1362 0,4616 -0,30 0,769RESt-7 -0,2599 0,6001 -0,43 0,667RESt-8 -0,6886 0,6223 -1,11 0,275RESt-9 -0,1552 0,6786 -0,23 0,820RESt-10 0,5664 0,7377 0,77 0,447RESt-11 -0,2215 0,7248 -0,31 0,762RESt-12 0,2435 0,7451 0,33 0,745RESt-13 0,6013 0,7929 0,76 0,453RESt-14 -0,5199 0,8066 -0,64 0,523RESt-15 -0,5091 0,8208 -0,62 0,539RESt-16 1,2064 0,6946 1,74 0,090
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX195Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezS = 4,45952 R-Sq = 91,8% R-Sq(adj) = 88,4%Analysis of VarianceSource DF SS MS F PRegression 17 9090,38 534,73 26,89 0,000Residual Error 41 815,38 19,89Total 58 9905,76Source DF Seq SSPatSol 1 8539,92RESt-1 1 45,71RESt-2 1 59,95RESt-3 1 8,61RESt-4 1 31,00RESt-5 1 5,16RESt-6 1 13,40RESt-7 1 47,14RESt-8 1 2,58RESt-9 1 46,04RESt-10 1 77,08RESt-11 1 64,53RESt-12 1 58,00RESt-13 1 15,46RESt-14 1 4,65RESt-15 1 11,15RESt-16 1 59,99Durbin-Watson statistic = 0,308221t-17Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1; ...The regression equation isIPI = 3,74 + 0,118 PatSol + 0,203 RESt-1 + 0,167 RESt-2 - 0,468 RESt-3+ 0,032 RESt-4 + 0,344 RESt-5 - 0,082 RESt-6 - 0,289 RESt-7 - 0,489 RESt-8- 0,327 RESt-9 + 0,679 RESt-10 + 0,098 RESt-11 - 0,010 RESt-12+ 0,474 RESt-13 - 0,175 RESt-14 - 0,985 RESt-15 + 0,289 RESt-16+ 1,23 RESt-17
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX196 JEstudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González58 cases used, 17 cases contain missing valuesPredictor Coef SE Coef T PConstant 3,736 2,784 1,34 0,187PatSol 0,11759 0,03720 3,16 0,003RESt-1 0,2027 0,3718 0,55 0,589RESt-2 0,1674 0,3789 0,44 0,661RESt-3 -0,4681 0,4527 -1,03 0,307RESt-4 0,0319 0,4686 0,07 0,946RESt-5 0,3441 0,4544 0,76 0,453RESt-6 -0,0823 0,4548 -0,18 0,857RESt-7 -0,2888 0,5887 -0,49 0,626RESt-8 -0,4888 0,6205 -0,79 0,436RESt-9 -0,3271 0,6642 -0,49 0,625RESt-10 0,6788 0,7183 0,95 0,350RESt-11 0,0982 0,7433 0,13 0,896RESt-12 -0,0102 0,7384 -0,01 0,989RESt-13 0,4744 0,7857 0,60 0,549RESt-14 -0,1755 0,8171 -0,21 0,831RESt-15 -0,9851 0,8358 -1,18 0,246RESt-16 0,2894 0,8440 0,34 0,734RESt-17 1,2276 0,6772 1,81 0,078S = 4,32647 R-Sq = 92,4% R-Sq(adj) = 88,9%Analysis of VarianceSource DF SS MS F PRegression 18 8917,67 495,43 26,47 0,000Residual Error 39 730,02 18,72Total 57 9647,69Source DF Seq SSPatSol 1 8308,11RESt-1 1 47,52RESt-2 1 58,58RESt-3 1 9,25RESt-4 1 28,84RESt-5 1 5,88RESt-6 1 14,60
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX197Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezRESt-7 1 44,41RESt-8 1 1,52RESt-9 1 45,43RESt-10 1 78,10RESt-11 1 59,67RESt-12 1 63,03RESt-13 1 17,98RESt-14 1 2,36RESt-15 1 10,50RESt-16 1 60,38RESt-17 1 61,50Unusual ObservationsObs PatSol IPI Fit SE Fit Residual St Resid73 262 44,800 48,523 3,997 -3,723 -2,25RR denotes an observation with a large standardized residual.Durbin-Watson statistic = 0,318556t-18Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1; ...The regression equation isIPI = 1,99 + 0,105 PatSol + 0,277 RESt-1 + 0,282 RESt-2 - 0,447 RESt-3- 0,109 RESt-4 + 0,159 RESt-5 + 0,052 RESt-6 - 0,213 RESt-7 - 0,501 RESt-8- 0,268 RESt-9 + 0,533 RESt-10 + 0,226 RESt-11 + 0,187 RESt-12+ 0,299 RESt-13 - 0,160 RESt-14 - 0,740 RESt-15 - 0,146 RESt-16+ 0,491 RESt-17 + 0,977 RESt-1857 cases used, 18 cases contain missing valuesPredictor Coef SE Coef T PConstant 1,992 3,011 0,66 0,512PatSol 0,10477 0,03722 2,82 0,008RESt-1 0,2766 0,3686 0,75 0,458RESt-2 0,2821 0,3780 0,75 0,460RESt-3 -0,4472 0,4450 -1,01 0,321RESt-4 -0,1092 0,4704 -0,23 0,818
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX198 JEstudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezRESt-5 0,1590 0,4622 0,34 0,733RESt-6 0,0515 0,4529 0,11 0,910RESt-7 -0,2132 0,5867 -0,36 0,718RESt-8 -0,5014 0,6165 -0,81 0,421RESt-9 -0,2677 0,6620 -0,40 0,688RESt-10 0,5331 0,7111 0,75 0,458RESt-11 0,2258 0,7340 0,31 0,760RESt-12 0,1873 0,7585 0,25 0,806RESt-13 0,2991 0,7835 0,38 0,705RESt-14 -0,1596 0,8159 -0,20 0,846RESt-15 -0,7400 0,8506 -0,87 0,390RESt-16 -0,1459 0,8739 -0,17 0,868RESt-17 0,4906 0,8376 0,59 0,562RESt-18 0,9774 0,6747 1,45 0,156S = 4,25048 R-Sq = 92,9% R-Sq(adj) = 89,2%Analysis of VarianceSource DF SS MS F PRegression 19 8691,94 457,47 25,32 0,000Residual Error 37 668,46 18,07Total 56 9360,41Source DF Seq SSPatSol 1 8057,09RESt-1 1 47,24RESt-2 1 60,60RESt-3 1 8,81RESt-4 1 29,92RESt-5 1 4,80RESt-6 1 13,06RESt-7 1 46,61RESt-8 1 2,30RESt-9 1 39,38RESt-10 1 76,93RESt-11 1 61,34RESt-12 1 57,05RESt-13 1 21,17RESt-14 1 3,64RESt-15 1 6,04RESt-16 1 56,52RESt-17 1 61,52
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX199Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezRESt-18 1 37,92Unusual ObservationsObs PatSol IPI Fit SE Fit Residual St Resid50 17 19,860 12,909 2,559 6,951 2,05R73 262 44,800 48,174 3,934 -3,374 -2,10R74 261 47,190 50,982 3,960 -3,792 -2,46RR denotes an observation with a large standardized residual.Durbin-Watson statistic = 0,316775t-19Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1; ...The regression equation isIPI = 0,12 + 0,0984 PatSol + 0,207 RESt-1 + 0,394 RESt-2 - 0,350 RESt-3- 0,094 RESt-4 + 0,002 RESt-5 - 0,167 RESt-6 + 0,037 RESt-7 - 0,439 RESt-8- 0,386 RESt-9 + 0,701 RESt-10 + 0,032 RESt-11 + 0,247 RESt-12+ 0,661 RESt-13 - 0,347 RESt-14 - 0,855 RESt-15 + 0,199 RESt-16- 0,021 RESt-17 + 0,113 RESt-18 + 1,18 RESt-1956 cases used, 19 cases contain missing valuesPredictor Coef SE Coef T PConstant 0,121 3,227 0,04 0,970PatSol 0,09840 0,03651 2,70 0,011RESt-1 0,2074 0,3617 0,57 0,570RESt-2 0,3942 0,3761 1,05 0,302RESt-3 -0,3501 0,4390 -0,80 0,431RESt-4 -0,0939 0,4596 -0,20 0,839RESt-5 0,0017 0,4597 0,00 0,997RESt-6 -0,1668 0,4594 -0,36 0,719RESt-7 0,0367 0,5937 0,06 0,951RESt-8 -0,4393 0,6035 -0,73 0,472RESt-9 -0,3863 0,6606 -0,58 0,562RESt-10 0,7006 0,7188 0,97 0,336RESt-11 0,0325 0,7262 0,04 0,965RESt-12 0,2466 0,7466 0,33 0,743
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX200 JEstudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezRESt-13 0,6612 0,8236 0,80 0,428RESt-14 -0,3467 0,8063 -0,43 0,670RESt-15 -0,8551 0,8594 -0,99 0,327RESt-16 0,1991 0,8934 0,22 0,825RESt-17 -0,0211 0,8633 -0,02 0,981RESt-18 0,1128 0,8257 0,14 0,892RESt-19 1,1765 0,6777 1,74 0,091S = 4,15056 R-Sq = 93,4% R-Sq(adj) = 89,6%Analysis of VarianceSource DF SS MS F PRegression 20 8479,09 423,95 24,61 0,000Residual Error 35 602,95 17,23Total 55 9082,04Source DF Seq SSPatSol 1 7814,91RESt-1 1 46,04RESt-2 1 60,03RESt-3 1 9,74RESt-4 1 28,70RESt-5 1 5,32RESt-6 1 15,68RESt-7 1 45,43RESt-8 1 2,01RESt-9 1 42,47RESt-10 1 68,55RESt-11 1 61,07RESt-12 1 58,29RESt-13 1 16,76RESt-14 1 5,13RESt-15 1 8,38RESt-16 1 43,25RESt-17 1 57,52RESt-18 1 37,88RESt-19 1 51,92Unusual ObservationsObs PatSol IPI Fit SE Fit Residual St Resid
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX201Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González74 261 47,190 50,415 3,883 -3,225 -2,20R75 256 47,000 50,972 3,903 -3,972 -2,81RR denotes an observation with a large standardized residual.Durbin-Watson statistic = 0,409468t-20Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1; ...The regression equation isIPI = - 4,74 + 0,0897 PatSol + 0,110 RESt-1 + 0,430 RESt-2 - 0,393 RESt-3+ 0,117 RESt-4 + 0,057 RESt-5 - 0,535 RESt-6 + 0,196 RESt-7 - 0,250 RESt-8- 0,509 RESt-9 + 0,884 RESt-10 + 0,115 RESt-11 - 0,392 RESt-12+ 1,24 RESt-13 + 0,296 RESt-14 - 1,65 RESt-15 + 0,273 RESt-16+ 0,597 RESt-17 - 0,901 RESt-18 - 0,150 RESt-19 + 2,10 RESt-2055 cases used, 20 cases contain missing valuesPredictor Coef SE Coef T PConstant -4,737 3,404 -1,39 0,173PatSol 0,08967 0,03273 2,74 0,010RESt-1 0,1100 0,3222 0,34 0,735RESt-2 0,4297 0,3341 1,29 0,207RESt-3 -0,3933 0,3901 -1,01 0,321RESt-4 0,1170 0,4142 0,28 0,779RESt-5 0,0574 0,4083 0,14 0,889RESt-6 -0,5349 0,4231 -1,26 0,215RESt-7 0,1957 0,5293 0,37 0,714RESt-8 -0,2501 0,5401 -0,46 0,646RESt-9 -0,5089 0,5873 -0,87 0,392RESt-10 0,8844 0,6427 1,38 0,178RESt-11 0,1147 0,6563 0,17 0,862RESt-12 -0,3921 0,6945 -0,56 0,576RESt-13 1,2367 0,7500 1,65 0,109RESt-14 0,2962 0,7746 0,38 0,705RESt-15 -1,6486 0,8065 -2,04 0,049RESt-16 0,2728 0,8099 0,34 0,738RESt-17 0,5970 0,8029 0,74 0,462RESt-18 -0,9013 0,7950 -1,13 0,265RESt-19 -0,1502 0,7358 -0,20 0,840
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX202 JEstudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezRESt-20 2,1005 0,6744 3,11 0,004S = 3,68037 R-Sq = 94,9% R-Sq(adj) = 91,7%Analysis of VarianceSource DF SS MS F PRegression 21 8366,10 398,39 29,41 0,000Residual Error 33 446,99 13,55Total 54 8813,09Source DF Seq SSPatSol 1 7584,75RESt-1 1 43,92RESt-2 1 58,55RESt-3 1 9,52RESt-4 1 30,26RESt-5 1 4,75RESt-6 1 14,79RESt-7 1 50,54RESt-8 1 2,68RESt-9 1 41,57RESt-10 1 72,11RESt-11 1 53,37RESt-12 1 57,88RESt-13 1 17,18RESt-14 1 2,88RESt-15 1 11,38RESt-16 1 52,63RESt-17 1 41,38RESt-18 1 32,99RESt-19 1 51,55RESt-20 1 131,40Unusual ObservationsObs PatSol IPI Fit SE Fit Residual St Resid59 120 32,440 26,118 2,157 6,322 2,12R75 256 47,000 50,561 3,464 -3,561 -2,86RR denotes an observation with a large standardized residual.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX203Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezDurbin-Watson statistic = 0,756246t-21Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1; ...The regression equation isIPI = - 9,56 + 0,0717 PatSol + 0,182 RESt-1 + 0,307 RESt-2 - 0,244 RESt-3- 0,020 RESt-4 + 0,277 RESt-5 - 0,431 RESt-6 - 0,203 RESt-7 - 0,054 RESt-8- 0,407 RESt-9 + 0,664 RESt-10 + 0,398 RESt-11 - 0,297 RESt-12+ 0,527 RESt-13 + 1,01 RESt-14 - 0,940 RESt-15 - 0,674 RESt-16+ 0,621 RESt-17 - 0,222 RESt-18 - 1,14 RESt-19 + 0,735 RESt-20+ 2,08 RESt-2154 cases used, 21 cases contain missing valuesPredictor Coef SE Coef T PConstant -9,563 3,239 -2,95 0,006PatSol 0,07173 0,02794 2,57 0,015RESt-1 0,1817 0,2694 0,67 0,505RESt-2 0,3072 0,2805 1,10 0,282RESt-3 -0,2444 0,3300 -0,74 0,464RESt-4 -0,0198 0,3473 -0,06 0,955RESt-5 0,2766 0,3463 0,80 0,430RESt-6 -0,4311 0,3549 -1,21 0,234RESt-7 -0,2027 0,4543 -0,45 0,659RESt-8 -0,0544 0,4545 -0,12 0,906RESt-9 -0,4070 0,4913 -0,83 0,414RESt-10 0,6645 0,5406 1,23 0,228RESt-11 0,3982 0,5530 0,72 0,477RESt-12 -0,2974 0,5905 -0,50 0,618RESt-13 0,5267 0,6583 0,80 0,430RESt-14 1,0094 0,6704 1,51 0,142RESt-15 -0,9399 0,7303 -1,29 0,208RESt-16 -0,6735 0,7311 -0,92 0,364RESt-17 0,6215 0,6877 0,90 0,373RESt-18 -0,2220 0,7031 -0,32 0,754RESt-19 -1,1376 0,6659 -1,71 0,098RESt-20 0,7351 0,6785 1,08 0,287RESt-21 2,0821 0,5788 3,60 0,001
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX204 JEstudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezS = 3,07133 R-Sq = 96,6% R-Sq(adj) = 94,2%Analysis of VarianceSource DF SS MS F PRegression 22 8261,61 375,53 39,81 0,000Residual Error 31 292,43 9,43Total 53 8554,03Source DF Seq SSPatSol 1 7373,23RESt-1 1 39,73RESt-2 1 56,18RESt-3 1 8,63RESt-4 1 29,91RESt-5 1 5,26RESt-6 1 16,94RESt-7 1 50,20RESt-8 1 1,78RESt-9 1 44,84RESt-10 1 70,76RESt-11 1 56,50RESt-12 1 50,03RESt-13 1 16,47RESt-14 1 3,03RESt-15 1 7,87RESt-16 1 60,53RESt-17 1 51,62RESt-18 1 19,76RESt-19 1 45,13RESt-20 1 131,12RESt-21 1 122,08Unusual ObservationsObs PatSol IPI Fit SE Fit Residual St Resid56 118 26,660 31,821 2,083 -5,161 -2,29R59 120 32,440 27,418 1,841 5,022 2,04R60 127 32,610 26,666 1,805 5,944 2,39R73 262 44,800 47,151 2,855 -2,351 -2,08R75 256 47,000 49,385 2,907 -2,385 -2,41RR denotes an observation with a large standardized residual.
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX205Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezDurbin-Watson statistic = 0,798914t-22Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1; ...The regression equation isIPI = - 12,5 + 0,0599 PatSol + 0,186 RESt-1 + 0,296 RESt-2 - 0,169 RESt-3+ 0,003 RESt-4 + 0,154 RESt-5 - 0,151 RESt-6 - 0,335 RESt-7 - 0,284 RESt-8- 0,219 RESt-9 + 0,526 RESt-10 + 0,348 RESt-11 + 0,114 RESt-12+ 0,327 RESt-13 + 0,495 RESt-14 - 0,020 RESt-15 - 0,340 RESt-16- 0,301 RESt-17 + 0,001 RESt-18 - 0,549 RESt-19 - 0,365 RESt-20+ 1,04 RESt-21 + 1,75 RESt-2253 cases used, 22 cases contain missing valuesPredictor Coef SE Coef T PConstant -12,486 2,946 -4,24 0,000PatSol 0,05991 0,02385 2,51 0,018RESt-1 0,1859 0,2292 0,81 0,424RESt-2 0,2957 0,2374 1,25 0,223RESt-3 -0,1689 0,2799 -0,60 0,551RESt-4 0,0029 0,2961 0,01 0,992RESt-5 0,1543 0,2947 0,52 0,605RESt-6 -0,1510 0,3113 -0,48 0,631RESt-7 -0,3351 0,3889 -0,86 0,396RESt-8 -0,2839 0,3913 -0,73 0,474RESt-9 -0,2190 0,4187 -0,52 0,605RESt-10 0,5260 0,4605 1,14 0,263RESt-11 0,3484 0,4698 0,74 0,464RESt-12 0,1137 0,5138 0,22 0,826RESt-13 0,3273 0,5728 0,57 0,572RESt-14 0,4948 0,5878 0,84 0,407RESt-15 -0,0200 0,6642 -0,03 0,976RESt-16 -0,3400 0,6551 -0,52 0,608RESt-17 -0,3015 0,6404 -0,47 0,641RESt-18 0,0013 0,6163 0,00 0,998RESt-19 -0,5489 0,5976 -0,92 0,366RESt-20 -0,3651 0,6441 -0,57 0,575RESt-21 1,0437 0,5772 1,81 0,081RESt-22 1,7520 0,5048 3,47 0,002
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX206 JEstudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezS = 2,59792 R-Sq = 97,6% R-Sq(adj) = 95,8%Analysis of VarianceSource DF SS MS F PRegression 23 8094,09 351,92 52,14 0,000Residual Error 29 195,73 6,75Total 52 8289,81Source DF Seq SSPatSol 1 7160,86RESt-1 1 39,09RESt-2 1 50,91RESt-3 1 7,91RESt-4 1 27,68RESt-5 1 5,15RESt-6 1 16,43RESt-7 1 55,18RESt-8 1 2,11RESt-9 1 40,02RESt-10 1 74,78RESt-11 1 56,24RESt-12 1 52,95RESt-13 1 11,62RESt-14 1 2,80RESt-15 1 8,15RESt-16 1 47,34RESt-17 1 57,98RESt-18 1 27,13RESt-19 1 29,07RESt-20 1 114,88RESt-21 1 124,51RESt-22 1 81,31Unusual ObservationsObs PatSol IPI Fit SE Fit Residual St Resid60 127 32,610 27,647 1,559 4,963 2,39R61 139 31,500 27,191 1,694 4,309 2,19R75 256 47,000 48,968 2,462 -1,968 -2,37R
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX207Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezR denotes an observation with a large standardized residual.Durbin-Watson statistic = 0,786278t-23Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1; ...The regression equation isIPI = - 15,6 + 0,0389 PatSol + 0,248 RESt-1 + 0,277 RESt-2 - 0,047 RESt-3- 0,024 RESt-4 + 0,168 RESt-5 - 0,188 RESt-6 - 0,125 RESt-7 - 0,376 RESt-8- 0,500 RESt-9 + 0,578 RESt-10 + 0,309 RESt-11 + 0,144 RESt-12+ 0,585 RESt-13 + 0,432 RESt-14 - 0,285 RESt-15 + 0,310 RESt-16- 0,167 RESt-17 - 0,701 RESt-18 - 0,313 RESt-19 - 0,018 RESt-20+ 0,073 RESt-21 + 0,909 RESt-22 + 1,60 RESt-2352 cases used, 23 cases contain missing valuesPredictor Coef SE Coef T PConstant -15,605 2,623 -5,95 0,000PatSol 0,03888 0,02004 1,94 0,063RESt-1 0,2480 0,1859 1,33 0,193RESt-2 0,2767 0,1926 1,44 0,162RESt-3 -0,0465 0,2283 -0,20 0,840RESt-4 -0,0245 0,2396 -0,10 0,919RESt-5 0,1676 0,2401 0,70 0,491RESt-6 -0,1885 0,2517 -0,75 0,460RESt-7 -0,1248 0,3185 -0,39 0,698RESt-8 -0,3761 0,3189 -1,18 0,249RESt-9 -0,5003 0,3486 -1,44 0,163RESt-10 0,5776 0,3725 1,55 0,133RESt-11 0,3092 0,3811 0,81 0,424RESt-12 0,1438 0,4173 0,34 0,733RESt-13 0,5854 0,4677 1,25 0,221RESt-14 0,4319 0,4892 0,88 0,385RESt-15 -0,2853 0,5450 -0,52 0,605RESt-16 0,3102 0,5519 0,56 0,579RESt-17 -0,1673 0,5419 -0,31 0,760RESt-18 -0,7006 0,5352 -1,31 0,202RESt-19 -0,3129 0,5013 -0,62 0,538RESt-20 -0,0183 0,5389 -0,03 0,973RESt-21 0,0732 0,5220 0,14 0,890
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX208 JEstudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezRESt-22 0,9086 0,4703 1,93 0,064RESt-23 1,6049 0,4264 3,76 0,001S = 2,09870 R-Sq = 98,5% R-Sq(adj) = 97,2%Analysis of VarianceSource DF SS MS F PRegression 24 7882,29 328,43 74,57 0,000Residual Error 27 118,92 4,40Total 51 8001,21Source DF Seq SSPatSol 1 6932,04RESt-1 1 40,10RESt-2 1 49,53RESt-3 1 6,15RESt-4 1 25,59RESt-5 1 4,21RESt-6 1 17,77RESt-7 1 55,70RESt-8 1 1,11RESt-9 1 40,46RESt-10 1 68,30RESt-11 1 60,77RESt-12 1 52,54RESt-13 1 13,25RESt-14 1 1,02RESt-15 1 7,37RESt-16 1 46,94RESt-17 1 43,86RESt-18 1 32,77RESt-19 1 39,02RESt-20 1 85,91RESt-21 1 111,06RESt-22 1 84,47RESt-23 1 62,39Unusual ObservationsObs PatSol IPI Fit SE Fit Residual St Resid61 139 31,500 28,236 1,408 3,264 2,10R
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX209Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González75 256 47,000 49,006 1,989 -2,006 -2,99RR denotes an observation with a large standardized residual.Durbin-Watson statistic = 0,937214t-24Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1; ...The regression equation isIPI = - 17,9 + 0,0313 PatSol + 0,149 RESt-1 + 0,336 RESt-2 - 0,039 RESt-3+ 0,063 RESt-4 + 0,148 RESt-5 - 0,172 RESt-6 - 0,126 RESt-7 - 0,188 RESt-8- 0,636 RESt-9 + 0,323 RESt-10 + 0,370 RESt-11 + 0,089 RESt-12+ 0,630 RESt-13 + 0,726 RESt-14 - 0,353 RESt-15 + 0,046 RESt-16+ 0,406 RESt-17 - 0,592 RESt-18 - 0,955 RESt-19 + 0,209 RESt-20+ 0,382 RESt-21 + 0,021 RESt-22 + 0,885 RESt-23 + 1,45 RESt-2451 cases used, 24 cases contain missing valuesPredictor Coef SE Coef T PConstant -17,935 1,968 -9,11 0,000PatSol 0,03132 0,01446 2,17 0,040RESt-1 0,1488 0,1356 1,10 0,283RESt-2 0,3361 0,1385 2,43 0,023RESt-3 -0,0391 0,1642 -0,24 0,814RESt-4 0,0627 0,1727 0,36 0,720RESt-5 0,1476 0,1722 0,86 0,399RESt-6 -0,1721 0,1815 -0,95 0,352RESt-7 -0,1259 0,2281 -0,55 0,586RESt-8 -0,1879 0,2313 -0,81 0,424RESt-9 -0,6362 0,2531 -2,51 0,019RESt-10 0,3235 0,2735 1,18 0,248RESt-11 0,3699 0,2733 1,35 0,188RESt-12 0,0888 0,3002 0,30 0,770RESt-13 0,6299 0,3366 1,87 0,073RESt-14 0,7258 0,3558 2,04 0,052RESt-15 -0,3527 0,3996 -0,88 0,386RESt-16 0,0462 0,4011 0,12 0,909RESt-17 0,4063 0,4031 1,01 0,323RESt-18 -0,5922 0,4006 -1,48 0,152RESt-19 -0,9547 0,3857 -2,47 0,020
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX210 JEstudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezRESt-20 0,2094 0,3986 0,53 0,604RESt-21 0,3816 0,3870 0,99 0,334RESt-22 0,0213 0,3772 0,06 0,955RESt-23 0,8848 0,3467 2,55 0,017RESt-24 1,4512 0,3058 4,75 0,000S = 1,50251 R-Sq = 99,3% R-Sq(adj) = 98,5%Analysis of VarianceSource DF SS MS F PRegression 25 7667,49 306,70 135,86 0,000Residual Error 25 56,44 2,26Total 50 7723,93Source DF Seq SSPatSol 1 6692,57RESt-1 1 45,24RESt-2 1 49,32RESt-3 1 6,59RESt-4 1 21,53RESt-5 1 3,92RESt-6 1 20,43RESt-7 1 60,91RESt-8 1 1,25RESt-9 1 33,69RESt-10 1 68,33RESt-11 1 58,08RESt-12 1 55,84RESt-13 1 12,70RESt-14 1 1,72RESt-15 1 3,71RESt-16 1 38,98RESt-17 1 42,61RESt-18 1 26,16RESt-19 1 43,43RESt-20 1 97,64RESt-21 1 89,83RESt-22 1 76,02RESt-23 1 66,14RESt-24 1 50,84
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX211Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezUnusual ObservationsObs PatSol IPI Fit SE Fit Residual St Resid45 11 14,870 17,081 1,051 -2,211 -2,06R60 127 32,610 30,331 1,045 2,279 2,11R75 256 47,000 48,453 1,428 -1,453 -3,10RR denotes an observation with a large standardized residual.Durbin-Watson statistic = 1,38739t-25Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1; ...The regression equation isIPI = - 20,3 + 0,0164 PatSol + 0,208 RESt-1 + 0,222 RESt-2 + 0,130 RESt-3- 0,009 RESt-4 + 0,214 RESt-5 - 0,122 RESt-6 - 0,185 RESt-7 - 0,150 RESt-8- 0,537 RESt-9 + 0,102 RESt-10 + 0,243 RESt-11 + 0,228 RESt-12+ 0,463 RESt-13 + 0,839 RESt-14 + 0,054 RESt-15 - 0,121 RESt-16+ 0,093 RESt-17 - 0,062 RESt-18 - 0,830 RESt-19 - 0,457 RESt-20+ 0,512 RESt-21 + 0,293 RESt-22 + 0,287 RESt-23 + 0,885 RESt-24+ 1,17 RESt-2550 cases used, 25 cases contain missing valuesPredictor Coef SE Coef T PConstant -20,263 1,415 -14,32 0,000PatSol 0,016449 0,009904 1,66 0,110RESt-1 0,20784 0,08982 2,31 0,030RESt-2 0,22231 0,09204 2,42 0,024RESt-3 0,1295 0,1102 1,18 0,252RESt-4 -0,0091 0,1134 -0,08 0,937RESt-5 0,2137 0,1120 1,91 0,069RESt-6 -0,1219 0,1175 -1,04 0,310RESt-7 -0,1852 0,1490 -1,24 0,226RESt-8 -0,1501 0,1494 -1,00 0,325RESt-9 -0,5373 0,1654 -3,25 0,004RESt-10 0,1022 0,1811 0,56 0,578RESt-11 0,2432 0,1786 1,36 0,187RESt-12 0,2280 0,1951 1,17 0,255RESt-13 0,4629 0,2198 2,11 0,046
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX212 JEstudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezRESt-14 0,8394 0,2304 3,64 0,001RESt-15 0,0541 0,2669 0,20 0,841RESt-16 -0,1208 0,2645 -0,46 0,652RESt-17 0,0930 0,2677 0,35 0,732RESt-18 -0,0622 0,2728 -0,23 0,822RESt-19 -0,8301 0,2605 -3,19 0,004RESt-20 -0,4571 0,2836 -1,61 0,121RESt-21 0,5119 0,2579 1,98 0,059RESt-22 0,2927 0,2527 1,16 0,259RESt-23 0,2874 0,2443 1,18 0,251RESt-24 0,8850 0,2262 3,91 0,001RESt-25 1,1661 0,2125 5,49 0,000S = 0,969435 R-Sq = 99,7% R-Sq(adj) = 99,4%Analysis of VarianceSource DF SS MS F PRegression 26 7448,83 286,49 304,84 0,000Residual Error 23 21,62 0,94Total 49 7470,44Source DF Seq SSPatSol 1 6480,80RESt-1 1 40,85RESt-2 1 55,32RESt-3 1 6,19RESt-4 1 22,79RESt-5 1 2,22RESt-6 1 22,48RESt-7 1 68,46RESt-8 1 1,17RESt-9 1 36,08RESt-10 1 57,40RESt-11 1 58,53RESt-12 1 52,50RESt-13 1 12,82RESt-14 1 1,42RESt-15 1 5,90RESt-16 1 28,84RESt-17 1 34,91RESt-18 1 24,79RESt-19 1 34,62
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX213Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezRESt-20 1 96,95RESt-21 1 99,41RESt-22 1 63,26RESt-23 1 59,67RESt-24 1 53,13RESt-25 1 28,31Unusual ObservationsObs PatSol IPI Fit SE Fit Residual St Resid26 18 8,870 10,633 0,459 -1,763 -2,07R45 11 14,870 16,297 0,698 -1,427 -2,12R50 17 19,860 18,556 0,742 1,304 2,09R55 104 24,790 26,297 0,771 -1,507 -2,56RR denotes an observation with a large standardized residual.Durbin-Watson statistic = 1,12902t-26Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1; ...The regression equation isIPI = - 20,6 + 0,0121 PatSol + 0,212 RESt-1 + 0,185 RESt-2 + 0,181 RESt-3+ 0,0193 RESt-4 + 0,188 RESt-5 - 0,030 RESt-6 - 0,290 RESt-7- 0,160 RESt-8 - 0,470 RESt-9 + 0,040 RESt-10 + 0,153 RESt-11+ 0,320 RESt-12 + 0,360 RESt-13 + 0,721 RESt-14 + 0,355 RESt-15+ 0,017 RESt-16 - 0,160 RESt-17 - 0,046 RESt-18 - 0,484 RESt-19- 0,709 RESt-20 + 0,181 RESt-21 + 0,496 RESt-22 + 0,380 RESt-23+ 0,525 RESt-24 + 1,03 RESt-25 + 0,522 RESt-2649 cases used, 26 cases contain missing valuesPredictor Coef SE Coef T PConstant -20,593 1,235 -16,67 0,000PatSol 0,012105 0,008321 1,45 0,161RESt-1 0,21183 0,07522 2,82 0,010RESt-2 0,18452 0,07752 2,38 0,027RESt-3 0,18091 0,09221 1,96 0,063RESt-4 0,01933 0,09494 0,20 0,841
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX214 JEstudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezRESt-5 0,18790 0,09469 1,98 0,060RESt-6 -0,0296 0,1024 -0,29 0,775RESt-7 -0,2900 0,1276 -2,27 0,034RESt-8 -0,1603 0,1248 -1,28 0,213RESt-9 -0,4705 0,1380 -3,41 0,003RESt-10 0,0401 0,1532 0,26 0,796RESt-11 0,1526 0,1499 1,02 0,320RESt-12 0,3197 0,1633 1,96 0,064RESt-13 0,3605 0,1842 1,96 0,064RESt-14 0,7206 0,1933 3,73 0,001RESt-15 0,3553 0,2388 1,49 0,152RESt-16 0,0169 0,2219 0,08 0,940RESt-17 -0,1601 0,2325 -0,69 0,499RESt-18 -0,0457 0,2273 -0,20 0,843RESt-19 -0,4836 0,2390 -2,02 0,056RESt-20 -0,7093 0,2470 -2,87 0,009RESt-21 0,1815 0,2468 0,74 0,470RESt-22 0,4965 0,2185 2,27 0,034RESt-23 0,3796 0,2115 1,79 0,087RESt-24 0,5250 0,2180 2,41 0,025RESt-25 1,0259 0,1919 5,34 0,000RESt-26 0,5224 0,2058 2,54 0,019S = 0,800956 R-Sq = 99,8% R-Sq(adj) = 99,6%Analysis of VarianceSource DF SS MS F PRegression 27 7214,98 267,22 416,54 0,000Residual Error 21 13,47 0,64Total 48 7228,45Source DF Seq SSPatSol 1 6272,01RESt-1 1 42,09RESt-2 1 50,31RESt-3 1 8,71RESt-4 1 21,24RESt-5 1 2,84RESt-6 1 28,22RESt-7 1 76,81RESt-8 1 0,64RESt-9 1 33,42
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX215Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezRESt-10 1 59,76RESt-11 1 51,14RESt-12 1 52,56RESt-13 1 10,97RESt-14 1 1,65RESt-15 1 4,75RESt-16 1 30,39RESt-17 1 25,67RESt-18 1 19,87RESt-19 1 32,49RESt-20 1 82,83RESt-21 1 100,15RESt-22 1 71,32RESt-23 1 51,83RESt-24 1 48,79RESt-25 1 30,40RESt-26 1 4,13Unusual ObservationsObs PatSol IPI Fit SE Fit Residual St Resid45 11 14,870 16,189 0,578 -1,319 -2,38R50 17 19,860 18,832 0,624 1,028 2,05R56 118 26,660 27,716 0,661 -1,056 -2,34RR denotes an observation with a large standardized residual.Durbin-Watson statistic = 1,28116t-27Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1; ...The regression equation isIPI = - 20,8 + 0,0109 PatSol + 0,190 RESt-1 + 0,162 RESt-2 + 0,191 RESt-3+ 0,0539 RESt-4 + 0,207 RESt-5 - 0,0210 RESt-6 - 0,273 RESt-7- 0,236 RESt-8 - 0,439 RESt-9 + 0,036 RESt-10 + 0,095 RESt-11+ 0,308 RESt-12 + 0,356 RESt-13 + 0,606 RESt-14 + 0,388 RESt-15+ 0,268 RESt-16 - 0,112 RESt-17 - 0,205 RESt-18 - 0,413 RESt-19- 0,511 RESt-20 - 0,080 RESt-21 + 0,227 RESt-22 + 0,558 RESt-23+ 0,559 RESt-24 + 0,701 RESt-25 + 0,470 RESt-26 + 0,500 RESt-27
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX216 JEstudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González48 cases used, 27 cases contain missing valuesPredictor Coef SE Coef T PConstant -20,805 1,075 -19,35 0,000PatSol 0,010887 0,006902 1,58 0,131RESt-1 0,19011 0,06201 3,07 0,006RESt-2 0,16247 0,06540 2,48 0,022RESt-3 0,19140 0,07807 2,45 0,024RESt-4 0,05391 0,07876 0,68 0,502RESt-5 0,20677 0,07836 2,64 0,016RESt-6 -0,02098 0,08442 -0,25 0,806RESt-7 -0,2727 0,1049 -2,60 0,018RESt-8 -0,2365 0,1050 -2,25 0,036RESt-9 -0,4393 0,1147 -3,83 0,001RESt-10 0,0362 0,1260 0,29 0,777RESt-11 0,0949 0,1257 0,75 0,460RESt-12 0,3085 0,1351 2,28 0,034RESt-13 0,3559 0,1523 2,34 0,031RESt-14 0,6060 0,1621 3,74 0,001RESt-15 0,3876 0,1985 1,95 0,066RESt-16 0,2678 0,1965 1,36 0,189RESt-17 -0,1121 0,1921 -0,58 0,567RESt-18 -0,2055 0,1932 -1,06 0,301RESt-19 -0,4134 0,1974 -2,09 0,050RESt-20 -0,5115 0,2104 -2,43 0,025RESt-21 -0,0799 0,2167 -0,37 0,717RESt-22 0,2270 0,2025 1,12 0,276RESt-23 0,5582 0,1824 3,06 0,006RESt-24 0,5590 0,1818 3,07 0,006RESt-25 0,7008 0,1852 3,78 0,001RESt-26 0,4697 0,1730 2,72 0,014RESt-27 0,4998 0,1799 2,78 0,012S = 0,656986 R-Sq = 99,9% R-Sq(adj) = 99,7%Analysis of VarianceSource DF SS MS F PRegression 28 6982,41 249,37 577,74 0,000Residual Error 19 8,20 0,43Total 47 6990,61
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX217Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezSource DF Seq SSPatSol 1 6073,94RESt-1 1 39,31RESt-2 1 51,80RESt-3 1 6,47RESt-4 1 26,82RESt-5 1 2,09RESt-6 1 24,95RESt-7 1 87,22RESt-8 1 0,06RESt-9 1 30,23RESt-10 1 57,27RESt-11 1 52,56RESt-12 1 45,95RESt-13 1 11,60RESt-14 1 1,01RESt-15 1 5,15RESt-16 1 28,63RESt-17 1 27,33RESt-18 1 12,78RESt-19 1 26,43RESt-20 1 78,30RESt-21 1 85,52RESt-22 1 71,55RESt-23 1 57,63RESt-24 1 42,56RESt-25 1 27,22RESt-26 1 4,72RESt-27 1 3,33Unusual ObservationsObs PatSol IPI Fit SE Fit Residual St Resid45 11 14,8700 15,9590 0,4859 -1,0890 -2,46R59 120 32,4400 31,4928 0,5277 0,9472 2,42RR denotes an observation with a large standardized residual.Durbin-Watson statistic = 1,31435t-28Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1; ...
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX218 JEstudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezThe regression equation isIPI = - 20,9 + 0,00863 PatSol + 0,203 RESt-1 + 0,145 RESt-2 + 0,207 RESt-3+ 0,0363 RESt-4 + 0,230 RESt-5 - 0,0099 RESt-6 - 0,267 RESt-7- 0,230 RESt-8 - 0,476 RESt-9 + 0,025 RESt-10 + 0,100 RESt-11+ 0,305 RESt-12 + 0,323 RESt-13 + 0,626 RESt-14 + 0,361 RESt-15+ 0,258 RESt-16 - 0,018 RESt-17 - 0,158 RESt-18 - 0,496 RESt-19- 0,486 RESt-20 - 0,002 RESt-21 + 0,077 RESt-22 + 0,476 RESt-23+ 0,653 RESt-24 + 0,694 RESt-25 + 0,346 RESt-26 + 0,518 RESt-27+ 0,167 RESt-2847 cases used, 28 cases contain missing valuesPredictor Coef SE Coef T PConstant -20,855 1,135 -18,37 0,000PatSol 0,008629 0,006988 1,23 0,234RESt-1 0,20276 0,05914 3,43 0,003RESt-2 0,14535 0,06333 2,30 0,035RESt-3 0,20740 0,07441 2,79 0,013RESt-4 0,03635 0,07597 0,48 0,638RESt-5 0,23024 0,07509 3,07 0,007RESt-6 -0,00992 0,08323 -0,12 0,907RESt-7 -0,2666 0,1009 -2,64 0,017RESt-8 -0,23048 0,09998 -2,31 0,034RESt-9 -0,4763 0,1116 -4,27 0,001RESt-10 0,0247 0,1195 0,21 0,838RESt-11 0,1004 0,1195 0,84 0,412RESt-12 0,3047 0,1285 2,37 0,030RESt-13 0,3231 0,1453 2,22 0,040RESt-14 0,6265 0,1545 4,05 0,001RESt-15 0,3614 0,1892 1,91 0,073RESt-16 0,2580 0,1890 1,37 0,190RESt-17 -0,0181 0,1897 -0,10 0,925RESt-18 -0,1582 0,1844 -0,86 0,403RESt-19 -0,4962 0,1924 -2,58 0,019RESt-20 -0,4857 0,2014 -2,41 0,028RESt-21 -0,0019 0,2087 -0,01 0,993RESt-22 0,0771 0,2061 0,37 0,713RESt-23 0,4758 0,1921 2,48 0,024RESt-24 0,6530 0,1790 3,65 0,002RESt-25 0,6941 0,1781 3,90 0,001RESt-26 0,3459 0,1809 1,91 0,073RESt-27 0,5179 0,1713 3,02 0,008RESt-28 0,1668 0,1887 0,88 0,389
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX219Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezS = 0,622146 R-Sq = 99,9% R-Sq(adj) = 99,7%Analysis of VarianceSource DF SS MS F PRegression 29 6756,63 232,99 601,93 0,000Residual Error 17 6,58 0,39Total 46 6763,21Source DF Seq SSPatSol 1 5889,16RESt-1 1 37,03RESt-2 1 48,63RESt-3 1 7,05RESt-4 1 22,42RESt-5 1 4,01RESt-6 1 28,50RESt-7 1 83,61RESt-8 1 0,17RESt-9 1 23,55RESt-10 1 55,29RESt-11 1 51,04RESt-12 1 47,38RESt-13 1 9,96RESt-14 1 1,31RESt-15 1 3,42RESt-16 1 27,54RESt-17 1 25,81RESt-18 1 14,40RESt-19 1 20,20RESt-20 1 70,14RESt-21 1 84,24RESt-22 1 65,56RESt-23 1 58,09RESt-24 1 45,70RESt-25 1 24,65RESt-26 1 3,78RESt-27 1 3,68RESt-28 1 0,30Unusual ObservationsObs PatSol IPI Fit SE Fit Residual St Resid
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX220 JEstudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González38 37 13,6000 14,4939 0,4561 -0,8939 -2,11R45 11 14,8700 15,7785 0,5003 -0,9085 -2,46R55 104 24,7900 25,4515 0,5510 -0,6615 -2,29R59 120 32,4400 31,5772 0,5024 0,8628 2,35RR denotes an observation with a large standardized residual.Durbin-Watson statistic = 1,51917t-29Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1; ...The regression equation isIPI = - 21,4 + 0,00695 PatSol + 0,184 RESt-1 + 0,164 RESt-2 + 0,181 RESt-3+ 0,0423 RESt-4 + 0,240 RESt-5 - 0,0110 RESt-6 - 0,202 RESt-7- 0,251 RESt-8 - 0,486 RESt-9 + 0,003 RESt-10 + 0,097 RESt-11+ 0,272 RESt-12 + 0,339 RESt-13 + 0,631 RESt-14 + 0,309 RESt-15+ 0,257 RESt-16 + 0,028 RESt-17 - 0,088 RESt-18 - 0,494 RESt-19- 0,477 RESt-20 + 0,003 RESt-21 + 0,117 RESt-22 + 0,373 RESt-23+ 0,536 RESt-24 + 0,745 RESt-25 + 0,357 RESt-26 + 0,379 RESt-27+ 0,150 RESt-28 + 0,290 RESt-2946 cases used, 29 cases contain missing valuesPredictor Coef SE Coef T PConstant -21,438 1,207 -17,76 0,000PatSol 0,006954 0,007046 0,99 0,339RESt-1 0,18413 0,06040 3,05 0,008RESt-2 0,16353 0,06395 2,56 0,022RESt-3 0,18126 0,07594 2,39 0,031RESt-4 0,04235 0,07549 0,56 0,583RESt-5 0,23975 0,07602 3,15 0,007RESt-6 -0,01105 0,08351 -0,13 0,897RESt-7 -0,2024 0,1095 -1,85 0,084RESt-8 -0,2514 0,1012 -2,49 0,025RESt-9 -0,4864 0,1111 -4,38 0,001RESt-10 0,0035 0,1194 0,03 0,977RESt-11 0,0969 0,1186 0,82 0,427RESt-12 0,2721 0,1296 2,10 0,053RESt-13 0,3386 0,1444 2,34 0,033
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX221Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezRESt-14 0,6314 0,1534 4,12 0,001RESt-15 0,3088 0,1926 1,60 0,130RESt-16 0,2566 0,1885 1,36 0,194RESt-17 0,0283 0,1927 0,15 0,885RESt-18 -0,0881 0,1896 -0,46 0,649RESt-19 -0,4939 0,1920 -2,57 0,021RESt-20 -0,4765 0,2060 -2,31 0,035RESt-21 0,0028 0,2082 0,01 0,989RESt-22 0,1175 0,2077 0,57 0,580RESt-23 0,3729 0,2069 1,80 0,092RESt-24 0,5364 0,1940 2,76 0,014RESt-25 0,7452 0,1858 4,01 0,001RESt-26 0,3574 0,1807 1,98 0,067RESt-27 0,3788 0,1935 1,96 0,069RESt-28 0,1502 0,1892 0,79 0,440RESt-29 0,2896 0,1983 1,46 0,165S = 0,616979 R-Sq = 99,9% R-Sq(adj) = 99,7%Analysis of VarianceSource DF SS MS F PRegression 30 6530,08 217,67 571,82 0,000Residual Error 15 5,71 0,38Total 45 6535,79Source DF Seq SSPatSol 1 5692,42RESt-1 1 40,77RESt-2 1 45,41RESt-3 1 6,70RESt-4 1 22,45RESt-5 1 2,76RESt-6 1 21,90RESt-7 1 85,88RESt-8 1 0,32RESt-9 1 17,21RESt-10 1 49,82RESt-11 1 49,91RESt-12 1 46,71RESt-13 1 11,39RESt-14 1 1,04RESt-15 1 3,16RESt-16 1 23,63RESt-17 1 24,98
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX222 JEstudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezRESt-18 1 14,25RESt-19 1 21,85RESt-20 1 63,95RESt-21 1 81,61RESt-22 1 65,57RESt-23 1 57,58RESt-24 1 45,54RESt-25 1 25,11RESt-26 1 3,54RESt-27 1 3,43RESt-28 1 0,33RESt-29 1 0,81Unusual ObservationsObs PatSol IPI Fit SE Fit Residual St Resid45 11 14,8700 15,6083 0,5087 -0,7383 -2,12RR denotes an observation with a large standardized residual.Durbin-Watson statistic = 1,37906t-30Regression Analysis: IPI versus PatSol; RESt-1; ...The regression equation isIPI = - 21,2 + 0,00584 PatSol + 0,197 RESt-1 + 0,176 RESt-2 + 0,173 RESt-3+ 0,0585 RESt-4 + 0,237 RESt-5 - 0,0171 RESt-6 - 0,197 RESt-7- 0,297 RESt-8 - 0,476 RESt-9 + 0,007 RESt-10 + 0,110 RESt-11+ 0,272 RESt-12 + 0,362 RESt-13 + 0,627 RESt-14 + 0,307 RESt-15+ 0,296 RESt-16 + 0,024 RESt-17 - 0,121 RESt-18 - 0,536 RESt-19- 0,479 RESt-20 - 0,013 RESt-21 + 0,116 RESt-22 + 0,345 RESt-23+ 0,595 RESt-24 + 0,834 RESt-25 + 0,329 RESt-26 + 0,367 RESt-27+ 0,254 RESt-28 + 0,310 RESt-29 - 0,206 RESt-3045 cases used, 30 cases contain missing valuesPredictor Coef SE Coef T PConstant -21,199 1,325 -16,00 0,000
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX223Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezPatSol 0,005837 0,007542 0,77 0,453RESt-1 0,19689 0,06520 3,02 0,010RESt-2 0,17636 0,06780 2,60 0,022RESt-3 0,17315 0,07910 2,19 0,047RESt-4 0,05845 0,07995 0,73 0,478RESt-5 0,23699 0,07877 3,01 0,010RESt-6 -0,01713 0,08833 -0,19 0,849RESt-7 -0,1968 0,1139 -1,73 0,108RESt-8 -0,2970 0,1144 -2,60 0,022RESt-9 -0,4761 0,1173 -4,06 0,001RESt-10 0,0070 0,1238 0,06 0,955RESt-11 0,1102 0,1237 0,89 0,389RESt-12 0,2724 0,1342 2,03 0,063RESt-13 0,3622 0,1515 2,39 0,033RESt-14 0,6268 0,1589 3,94 0,002RESt-15 0,3071 0,1997 1,54 0,148RESt-16 0,2962 0,2002 1,48 0,163RESt-17 0,0245 0,2004 0,12 0,905RESt-18 -0,1213 0,2009 -0,60 0,556RESt-19 -0,5360 0,2046 -2,62 0,021RESt-20 -0,4788 0,2153 -2,22 0,044RESt-21 -0,0134 0,2214 -0,06 0,953RESt-22 0,1159 0,2166 0,54 0,602RESt-23 0,3449 0,2190 1,57 0,139RESt-24 0,5949 0,2153 2,76 0,016RESt-25 0,8340 0,2120 3,93 0,002RESt-26 0,3288 0,1974 1,67 0,120RESt-27 0,3671 0,2016 1,82 0,092RESt-28 0,2538 0,2256 1,12 0,281RESt-29 0,3096 0,2070 1,50 0,159RESt-30 -0,2062 0,2070 -1,00 0,337S = 0,638668 R-Sq = 99,9% R-Sq(adj) = 99,7%Analysis of VarianceSource DF SS MS F PRegression 31 6298,84 203,19 498,14 0,000Residual Error 13 5,30 0,41Total 44 6304,14Source DF Seq SSPatSol 1 5514,35RESt-1 1 33,38RESt-2 1 51,37
    • La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX224 JEstudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezRESt-3 1 4,58RESt-4 1 22,67RESt-5 1 2,39RESt-6 1 29,95RESt-7 1 72,40RESt-8 1 0,18RESt-9 1 17,37RESt-10 1 36,63RESt-11 1 42,97RESt-12 1 44,93RESt-13 1 9,87RESt-14 1 1,54RESt-15 1 3,31RESt-16 1 23,56RESt-17 1 20,05RESt-18 1 12,87RESt-19 1 20,73RESt-20 1 65,95RESt-21 1 71,70RESt-22 1 61,58RESt-23 1 56,73RESt-24 1 44,13RESt-25 1 25,15RESt-26 1 3,52RESt-27 1 3,41RESt-28 1 0,35RESt-29 1 0,80RESt-30 1 0,40Durbin-Watson statistic = 1,16910
    • BIBLIOGRAFIA(1834). El Instructor, ó Repertorio de Historia, Bellas Letras y Artes. Tomo I [en ínia].Londres: En Casa de Ackermann y Compª. (Google Books)<http://books.google.cat/books?id=-fgaAAAAYAAJ&pg=PA87&hl=ca#v=onepage&q&f=false> [consultat el 23 degener de 2013].(2011). Flame: Flexible Large-scale Agent Modelling Environment [en línia]. SoftwareEngineering Group, CSED, STFC. <http://www.flame.ac.uk/> [consultat el 4d’abril de 2013].(2011). Flame: Projects [en línia]. Software Engineering Group, CSED,STFC. <http://www.flame.ac.uk/projects/> [consultat el 4 d’abril de 2013].(2011). The Euroace@Unibi Model [en línia]. Fakultät für Wirtschaftswissenschaftenan der Universität Bielefeld (actualitzat a data d’11/03/2013).<http://www.wiwi.uni-bielefeld.de/vpl1/research/eurace-unibi.html> [consultat el4 d’abril de 2013].Alabert, Aureli (2004). Curs d’Investigació Operativa. Barcelona: Departament deMatemàtiques de la UAB – Universitat Autònoma de Barcelona.Allen, Robert C. (1998a). The Great Divergence: Wages and Prices in Europe from theMiddle Ages to the First World War. Columbia: University of British Columbia.Department of Economics. Discussion Paper 98-12.— (2004). Revolución en los campos. La reinterpretación de la revolución agrícolainglesa. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza. Colección: Monografíasde Historia Rural, n.º 3. Seminario de Historia Agraria (SEHA).— (2006). The British Industrial Revolution in global perspective: How CommerceCreated The Industrial Revolution and Modern Economic Growth. Oxford:Nuffield College Oxford University.— (2009). The British Industrial Revolution in global perspective. Cambridge:Cambridge University Press.
    • André Romero, María Encarnación; Clar López, Miquel i Díaz Álvarez, Amelia (2007).“La demanda i l’oferta turística”. A: Díaz Álvarez, Amelia (coord.); AndréRomero, María Encarnación; Clar López, Miquel i Díaz Álvarez, Amelia.Introducció a l’economia. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta deCatalunya.Andrés, Javier (2012). "La macroeconomía en el diván" [en línia]. Publicat al blog"Nada es gratis" el 28/11/2012. <http://www.fedeablogs.net/economia/?p=26452>[consultat l’1 de març de 2013].Barca-Salom, Francesc X.; Bernat, Pasqual; Pont i Estradera, Maria i Puig-Pla, Carles(coords.) (2009). Fàbrica, taller i laboratori. La Junta de Comerç de Barcelona:Ciència i tècnica per a la indústria i el comerç (1769-1851). Barcelona: CambraOficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.Barquín Gil, Rafael. Algunos aspectos relatives a la Revolución del Consumo en GranBretaña. Madrid: AEHE – Asociación Española de Historia Económica(documento de Trabajo nº 0202).Basalla, George (1991). La evolución de la tecnología. Barcelona: Editorial Crítica.[Traducció castellana de la versió original en anglès: (1998) The Evolution ofTechnology. Cambridge: University Press, Cambridge].Becker, Gary (1965). “A Theory of the Allocation of Time”. The Economic Journal, 75,pp. 493-517.Biraben, J. R. (1979). “Essai sur l’evolution du nombre des homes”. Population (núm.34, vol. 1, pp. 13-25).Bogoliúbov, Alekséi (1973). Un héroe español del progreso: Agustín de Betancourt.Madrid: Seminarios y Ediciones, SA (hora h. Ensayos y Documentos). [Versióndirecta del ruso al castellano].Boserup, Ester (1984). Población y cambio tecnológico. Estudio de las tendencias alargo plazo. Barcelona: Editorial Crítica, SA. [edició original en anglès] (1981):Population an Technological Change. A Study in Long-Term Trends. Chicago:The University of Chicago.Campbell, C. (1989). The Romantic Ethic and the Spirit of Modern Consumerism. Ideas.
    • Cia, Blanca i Montañés, José Ángel (2013). Movilizados por 1714 [en línia]. Versiódigital del diari “El País” (notícia publicada el 09/03/2013).<http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/03/09/catalunya/1362857839_013218.html>[consultat el 4 d’abril de 2013].Clark , Gregory (2007). A farewell to alms: a brief economic history of the world. NewJersey: Princenton University Press.Crónica de la Técnica. Madrid: Plaza & Janes Editores, SA. (Edición especial paraDiario 16, pàg. 216) [Traducció al castellà de l’edició alemanya: Felix R. Paturi].Davies, J.B.; Sandstrim, S.; Shorrocks, A. i Wolff, E.N. (2006). “The WorldDistribution of Household Wealth”. U U-WIDER project on Personal Assetsfrom a Global Perspective. Hèlsinki: World Institute for Development EconomicsResearch of the United States University.Dawid, Herbert; Gemkow, Simon; Harting, Philipp; van der Hoog, Sander i Neugart,Michael (2012). The Eurace@Unibi Model: An Agent-Based MacroeconomicModel for Economic Policy Analysis [en línia]. Fakultät fürWirtschaftswissenschaften an der Universität Bielefeld (publicat l’octubre de2012). <http://www.wiwi.uni-bielefeld.de/fileadmin/vpl1/Publications/Agent-based_Modelling/eurace_unibi_descr_2012.pdf> [consultat el 4 d’abril de 2013].Dawkins, Richard (2000). El gen egoísta. Barcelona: Salvat Editores.De Rus, Ginés (2008). Análisis Coste-Beneficio. Evaluación económica de políticas yproyectos de inversión. Barcelona: Editorial Ariel, SA (3ª edición actualizada:septiembre de 2008).De Rus, Ginés; Campos, Javier i Nombela, Gustavo (2003). Economía del transporte.Barcelona: Antoni Bosch editor.De Vries, Jan (1974). The Dutch Rural Economy in the Golden Age, 1500-1700. NewHaven.— (1994). “The Industrial Revolution and the Industrious Revolution”. Tucson: TheJournal of Economic History. (Vol. 54, No. 2). Papers Presented at the Fifty-ThirdAnnual Meeting of the Economic History Association. (Jun, 1994), pp. 249-270.Declaració del Mil.leni (www.undp.org)
    • Díaz Bretones, Francisco i Montalbán Peregrín, Manuel (2009). “L’individu com aunitat d’anàlisi. La influencia dels valors, percepcions i actituds en elcomportament laboral”. A: Rodríguez Fernández, Andrés (coord..) i et al.Psicologia de les organitzacions. Barcelona: FUOC – Fundació UniversitatOberta de Catalunya (Segona edició: febrer 2009).Diccionari de comerç exterior. (<http://www.comercio-exterior.es/es/action-diccionario.diccionario+idioma-223+l-R+p-948+pag-/Diccionario+de+comercio+exterior/reexportacion.htm> [consultat el03/11/2012]).Dickson, David (1980). Tecnología alternativa. Madrid: H. Blume.Diversity and Social Segregation. Tempe: College of Liberal Arts and Sciences. Schoolof Geographical Sicences and Urban Planning. GeoDa Center for GeospatialAnalysis and Computation [en línia]. . <https://geodacenter.asu.edu/node/236>[consultat el 8 d’abril de 2013].Dobzhansky, Theodosius (1995). Genetics and the origin of species. Barcelona: Círculode Lectores, S.A. (Opera Mundi. Biblioteca Universal del Círculo de Lectores.Colección Ciencia). [traducció al castellà: (1997). Genética y el origen de lasespecies].Domingo Solans, Eugenio (2002). Despedida de la peseta [en línia]. Madrid: Colegiode Economistas de Madrid. Conferencia celebrada el 28 de febrero de 2002.<http://www.ecb.europa.eu/press/key/date/2002/html/sp020228.es.html>[consultat el 28 de maig de 2013].EFDA (2007). Energía: impulsando el mundo. Munich: Bavaria Duck.En guàrdia (2013). Les màquines de vapor [en línia]. Catalunya Ràdio (programa emèsel 10/02/2013). <http://www.catradio.cat/audio/702296/456---Les-maquines-de-vapor> [consultat el 4 d’abril de 2013].Escudero Gutiérrez, A. (2005). “4. La Revolución Industrial en Gran Bretaña (1760-1840)”. A: Comín, F.; Hernández, M. i Llopis, E. Historia Económica Mundial.Barcelona: Editorial Crítica.EURACE. <http://www.eurace.org/> [consultat el 23 de març de 2013].
    • Europa tras el Tratado de Utrech [en línia]. Artehistoria.com.[<http://youtu.be/qIi4JRqkmBU>, consultat el 14 d’abril de 2013].Feliu, Gaspar (1991a). Precios y salarios en la Cataluña moderna. Vol. I: Alimentos.Madrid: Banco de España. (Servicio de Estudios. Estudios de Historia Económica,nº 21 - 1991).— (2004). La Crisis Catalana de la Baja Edad Media: Estado de la cuestión. Madrid:CSIC. Revista Hispania, LXIV/2, núm. 217 (2004) 435-466.Ferrer i Alòs, Llorenç. Bergadanas, continuas y mules. Tres geografìas de la hilaturadel algodón en Cataluña (1790-1830). Barcelona: Universitat de Barcelona.FLAME: Flexible Large-scale Agent Modelling Environment [en línia].<http://www.flame.ac.uk/> [consultat el 23 de març de 2013].Furriol, Eulàlia (2011). “Calcular el valor econòmic del benestar”. Barcelona: Diari LaVanguardia. Suplement Diners. (diumenge, 22 de maig de 2011).Galbraith, J. K. (2011). Breve historia de la euforia financiera. Barcelona: EditorialAriel (1ª edición en esta presentación: febrero de 2011 ed.).García Tapia, Nicolás (2001). Un inventor navarro: Jerónimo de Ayanz y Beaumont(1553-1613). Pamplona: Gobierno de Navarra (Obra citada a Wikipedia. Jerónimode Ayanz y Beaumont.<http://es.wikipedia.org/wiki/Jerónimo_de_Ayanz_y_Beaumont> [Consultat el 23de gener de 2013].)Gencat (2012). Commemoració del 300 aniversari dels fets de 1714 [en línia].Generalitat de Catalunya (14/09/2012).<http://www20.gencat.cat/portal/site/Departament-de-la-Presidencia/menuitem.7b6b6ed90c92ef316d740d63b0c0e1a0/?vgnextoid=3d654667a0238310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&appInstanceName=default>[consultat el 4 d’abril de 2013].Gencat. El M ACTEC y la industrialización de Cataluña [en línia]. Generalitat deCatalunya.<http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=6ab4255cb06d6210VgnVCM1000000b0c1e0aR
    • CRD&vgnextfmt=detall2&contentid=49116dc7f1f48210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&newLang=es_ES> [consultat el 28 de maig de 2013].Gencat.cat. Conèixer Catalunya. Cultura i llengua. Història [en línia]. Generalitat deCatalunya. <http://www.gencat.cat/catalunya/cat/coneixer-historia.htm>[consultat el 5 de gener de 2013].Gibergans Bàguena, Josep (2009: 27). “Regressió lineal simple”. A: GibergansBàguena, Josep; Gil Estallo, Àngel J. i Rovira Escofet, Carles. Estadística.Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya (Quarta edició:febrer 2009).Gottardi, Giorgio i Babetto, Claudia (2003). Teorie, modelli evolutivi e uso dellasimulazione in economia. E’ un approccio realmente praticabile? Padova:Università di Padova (Progetto FIRB 2003. Mario Raffa. “Nuovi modelliorganizzativi per la gestione della conoscenza nella Extended Enterprise nell’eradigitale”).Gran Enciclopèdia Catalana. La Pesta egra [en línia].<http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0050564>.Hajnal, J. (1965). "European marriage patterns in perspective". A: Glass i Eversley(eds.). Population in History. Essays in Historical Demography. Londres: EdwardArnold.Hintzmann Colominas, C., Puig Gómez, A., i Sala Rios, M. (2009). "Magnitudsmacroeconòmiques". A: Comportament dels agregats econòmics. Barcelona:FUOC - Fundació Universitat Oberta de Catalunya.— (2009). “Objectius macroeconòmics”. A: Comportament dels agregats econòmics.Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya.Hymer, Stephen and Resnick, Stephen (1969). “A Model of an Agrarian Economy withNonagricultural Activities”. American Economic Review, 59, pp. 493-506.Ildefons Cerdà (1867). Teoria general de la urbanización y aplicación de sus principiosy doctrinas a la reforma y ensanche de Barcelona. Madrid: Imprenta Española,1867. Reedita per l’Institut d’Estudis Fiscals, 1968-1971, pp. 650-657.
    • J. Jiménez Escobar; A. C. Morales Gutiérrez (2005). Dirección de entidades nolucrativas. Madrid: Thomson-Civitas.Krugman; Wells i Olney (2009: 43). “Apéndice del capítulo 2. Las representacionesgráficas”. A: Fundamentos de Economía. Barcelona: Editorial Reverté, SA(Reimpresión: octubre de 2009).Kuznets, Simon (1966). Modern economic growth: rate, structure and spread. NewHaven (CT): Yale University Press.Lacasa Saíz de Arce, Lucas i Luque Serrano, Bartolomé (2005). Econofísica. Madrid:ICE – Instituto de Comercio Exterior (Boletín Económico nº 2844, del 9 al 15 deMayo de 2005).Lamolla, Laura (2009). “El pla d’empresa”. A: Urbano, David; Toledano, Nuria iLamolla, Laura. Iniciativa emprenedora. Barcelona: FUOC – FundacióUniversitat Oberta de Catalunya.Lladós Masllorens, Josep i Oliva Furés, Martí (coords.); Cortadas Guasch, Martí; DuchBrown, Pau; López Andrés, Francesc Xavier i Ponce Alifonso, Xavier (2009).“Mercats de factors”. A: Mercats i conducta. Barcelona: FUOC – FundacióUniversitat Oberta de Catalunya.Maddison, Angus (2004). Contours of the World Economy and the Art of Macro-measurement 1500-2001. IARIW 28th General Conference: Ruggles Lecture.Cork: Ireland August 2004.— (2010). Appendix B. Growth of World Population, GDP and GDP Per Capita before1820. Original Maddison Homepage.<http://www.ggdc.net/MADDISON/oriindex.htm> [data de consulta: 23 desetembre de 2012].Malthus, T. R. (1846). Ensayo sobre el principio de la población. Madrid: Obrapropiedad de los traductores D. José Maria Noguera y D. Joaquin Miquel bajo ladirección del Dr. D. Eusebio María del Valle.Malthus, Robert [en línia]. ArteHistoria: Junta de Castilla y León.<http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/personajes/6426.htm> [data de consulta: 26 degener de 2013].
    • Maluquer de Motes i Bernet (2005). “La revolució industrial: l’era del vapor (1840-1891)”. A: Història económica de Catalunya. Barcelona: FUOC – FundacióUniversitat Oberta de Catalunya.Mappines. <http://www.mappiness.org.uk/>.Martín Aceña, Pablo (1989). Los precios en Europa durante los siglos XVI y XVII:Estudio comparativo. Alicante: IV Congreso de la Asociación de HistoriaEconómica (diciembre de 1989).Martínez-Carrión, José Miguel (2011). La talla de los europeos desde 1700: tendencias,ciclos y desigualdad. Madrid: SEHA – Sociedad Española de Historia Agraria.Documentos de Trabajo (DT-SEHA n. 11-06).McKendrick (1982). “Commercialization and the Economy”. A: McKendrick, N.;Brewer, J. i Plumb, J. H. (eds.). The Birth of a Consumer Society. EuropaPublications Limited.Merton, Robert K. (1984). “Capítulo IV. Puritanismo y valores culturales”. A: Ciencia,tecnología y sociedad en la Inglaterra del siglo XVII. Madrid: Alianza Editorial,SA (Colecció Alianza Universidad). [edició original en anglès] (1970): Science,Technology and Society in Seventeenth-Century England.MHC (2004). El món del treball industrial a la Catalunya del primer terç del segle XX:les llavors de la revolució. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitatde Catalunya (Direcció General del Patrimoni Cultural. Arxiu Nacional deCatalunya).MHCAT (2012). El Museu d’Història de Catalunya prepara la commemoració del1714 [en línia]. Museu d’Història de Catalunya (01/11/2012).<http://www.es.mhcat.cat/serveis/activitats_culturals/activitats_culturals_actuals/el_museu_d_historia_de_catalunya_prepara_la_commemoracio_del_1714>[consultat el 4 d’abril de 2013].Mokyr, Joel (1993). La palanca de la riqueza. Creatividad tecnològica y progresoeconómico. Madrid: Alianza Editorial, S.A. [edició original en anglès]. (1990).The Lever of Riches. Technological Creativity and Economic Progress. OxfordUniversity Press, Inc.
    • Morales Gutiérrez, Alfonso Carlos (2011). “El desafiament de comprendrel’organització empresarial”. A: Morales Gutiérrez, Alfonso Carlos; MartínezArgüelles, Ma. Jesús i Rimbau Gilabert, Eva. Organització d’empreses. Unaanàlisi estructural, cultura i política. Barcelona: FUOC – Fundació UniversitatOberta de Catalunya.— (2011). “L’estructura i el disseny de l’organització a escala de llocs de treball”. A:Morales Gutiérrez, Alfonso Carlos; Martínez Argüelles, Ma. Jesús i RimbauGilabert, Eva. Organització d’empreses. Barcelona: FUOC – FundacióUniversitat Oberta de Catalunya.Nadal, Jordi; Benaul, Josep M. i Sudrià, Carles (directors) (2012). Atles de laindustrialització de Catalunya 1750-2010. Barcelona: Editorial Vicens Vives.Nadal, J.; Maluquer de Motes, J.; Carreras, A. i Sudrià, C. Producció i consumdenergia en el creixement econòmic modern: el cas català. Treball inèdit.Nieto-Galan, Agustí (2001). La seducción de la máquina. Santponç, Monturiol y IsaacPeral. Vapores, submarinos e inventores. Madrid: NIVOLA libros y ediciones,SL (Colección Novatores).NU (2011). La gran transformación basada en tecnologías ecológicas. Sinopsis. NewYork: ONU - Organizació de les Nacions Unides, Departament d’AssumptesEconòmics i Socials.Parsons, Simon; Gmytrasiewicz, Piotr i Wooldridge, Michael (eds.) (2002).“Introduction”. A: Game Theory and Decision Theory in Agent-Based Systems.Boston/Dordrecht/London: Kluwer Academic Publishers (Multiagent Systems,Artificial Societies, and Simulated Organizations. International Book Series.Series Editor: Gerhard Weiss. Technische Universität München).Parejo, Antonio (2005). “5. La difusión de la industrialización y la emergencia de laseconomías capitalistas (1815-1870)”. A: Comín, Francisco; Hernández, Mauro iLlopis, Enrique (eds.). Historia económica mundial siglos X-XX. Editorial Crítica,SL.Pascual, Pere (1990). Agricultura i Industrialització a la Catalunya del segle XIX.Formació i desestructuració d’un sistema econòmic. Barcelona: Editorial Crítica,SA.
    • Phelps Brown, E.H. i Hopkins, Sheila V. (1956). “Seven Centuries of the Prices ofConsumables, Compared with Builders’ Wage Rates”. Economica. XXIII, 92.Raveux, Olivier i Sánchez, Alex (2010). La adaptación tecnológica como factor delocalización industrial. Una revisión de las investigaciones sobre la industria dehilados de algodón en Cataluña (1772-1885). Madrid: IHE – Investigaciones deHistoria Económica (Junio, 2010. Pp. 65-94).Riera i Tuèbols, Santiago (1985). Ciència i Tècnica a la Il.lustració: Francesc Salvà iCampillo (1751-1828). Barcelona: Edicions de la Magrana, SA.Román L., R. (2006). ME-43A Termotecnia. Chile: Universidad de Chile. Departamentode Ingeniería Mecánica. Centro de Computación (10 de agosto de 2006).<http://www.cec.uchile.cl/~roroman/cap_01/cap_01.htm> [consultat el 6d’octubre de 2012].Rubio Vela, Agustín (1997). Presencia de la Langosta. Plagas en la ValenciaBajomedieval. València: Universitat de València. Facultat de Geogràfia i Història.Revista Saitabi, 47 (1997) pp. 269-288.Rubio Liniers, Mª Cruz. Bibliometría y Ciencias Sociales [en línia]. Proyecto Clío.<http://clio.rediris.es/clionet/articulos/bibliometria.htm> [Consultat el 20 d’abrilde 2013].Ruiz Zúñiga, Angel (1994). “Tecnologia y Humanismo”. A: Panorama de un mundocambiante. San José: UCR – Universidad de Costa Rica. Cátedra de Historia de laCultura. Escuela de Estudios Generales.Sáiz González, J. Patricio (1999). Invención, patentes e innovación en la Españacontemporánea. Madrid: Oficina Española de Patentes y Marcas.Sánchez, Àlex (2011). “Barcelona i la indústria de les indianes. Una presentació”. A:Sánchez, Àlex (coord.). La indústria de les indianes a Barcelona, 1730-1850.Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura. Arxiu Històric de laCiutat de Barcelona (Seminari d’Història de Barcelona. Barcelona Quadernsd’Història, nº 17, Desembre de 2011).Sebastián Amarilla, José Antonio (2004). “La Edad Media (c.1000-c.1450):Configuración y primer despegue de la economía europea”. Capítulo 1 (pp. 15-66). A: Comín Comín, Francisco; Hernández Benítez, Mauro i Llopis Agelán,
    • Enrique (2005) [eds.]. Historia económica mundial: Siglos X-XX. Barcelona:Editorial Crítica, SA.Sen, A. K. (1999). Desarrollo y Libertad. Barcelona: Editorial Planeta. 2000, pàg. 440.Shammas, C. (1990). The Pre-Industrial Consumer in England and America. ClarendonPress.Silvestre i Benach, Joaquim (2011). “Les decisions de comprar”. A: Cortadas Guasch,Pau; Duch Brown, Néstor; Merino Castelló, Anna; Oliva Furés, Martí i Silvestre iBenach, Joaquim. Microeconomia. Barcelona: FUOC – Fundació UniversitatOberta de Catalunya.Slicher van Bath, B. H. (1974). Historia agrària de Europa Occidental (500-1850).Barcelona: Edicions 62, s|a. [edició original en holandès] (1959). De agrarischegeschiedenis van West-Europa (500-1850). Països Baixos: Uitgeverij HetSpectrum de De Meern.Schmookler, J. (1972). Patents, Invention and Economic Change. Cambridge: HarvardUniversity Press (Parte II,a).Stiglitz, Joseph E.; Sen, Amartya i Fitoussi, Jean-Paul (2010). Mis-Measuring OurLives. Why GDP Doesn’t Add Up [en línia]. New York: The New Press.<http://books.google.es/books?hl=en&lr=&id=w5g1YbKEtwsC&oi=fnd&pg=PR5&dq=Why+GDP+Doesn%27t+Add+Up&ots=38oRDenCr-&sig=1hvwfedAeCBKuRicviQyFla7hX4> [data de consulta: 3 de maig de 2013].Tamames, R. (1988). Diccionario de Economía. Segunda edición (revisada):septiembre, 1988. Madrid: Alianza Editorial, S.A. (Alianza Diccionarios).Tello Aragay, Enric (2012). “La acceleració del creixement”. A: Com hem arribat finsaquí. Una introducció a la història econòmica global. Barcelona: FundacióUniversitat Oberta de Catalunya.Tello Aragay, Enric i Garay Tamajón, Lluís (2012). “La Segona Globalització: del’estagflació dels anys setanta a la Gran Recessió (1973-2012)”. A: Com hemarribat fins aquí. Una introducció a la història econòmica global. Barcelona:Fundació Universitat Oberta de Catalunya.
    • Terna, Pietro. Complexity and Economics, reading notes for a discussion. Torino:Università di Torino and ISI. Dipartimento di scienze economiche e finanziarie.<econ.unito.it/terna and www.isi.it>.The Eurace@Unibi Model [en línia]. Bielefeld: UniversitätBielefeld. Wirtschaftstheorie und Computational Economics.<http://www.wiwi.uni-bielefeld.de/vpl1/research/eurace-unibi.html> [consultat el23 de març de 2013].The Trilateral Commission. <http://www.trilateral.org/>.Thomson, James K. J. (2011). “Consideracions sobre la indústria cotonera i la sevaevolució a Barcelona, 1730-1840”. A: Sánchez, Àlex (coord.). La indústria de lesindianes a Barcelona, 1730-1850. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institutde Cultura. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (Seminari d’Història deBarcelona. Barcelona Quaderns d’Història, nº 17, Desembre de 2011).Tipos de monedas emitidas en España. <http://www.maravedis.org/tiposmonedas.html>i Real español <http://es.wikipedia.org/wiki/Real_espa%C3%B1ol> [consultat el8 d’abril de 2013].Tugores Ques, Joan (2010). “Interaccions entre mercats de béns i mercats financers”. A:Macroeconomia. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya.UNED. Revolución Industrial [en línia].<http://www.uned.es/iued/Tema_Intro/rev_indsutrial.htm> [consultat el 5 degener de 2013].UOC (2002). Inteligencia competitiva. Documentos de lectura. Barcelona: FundacióUniversitat Oberta de Catalunya.Van Zanden, J.L. (2005). “Una estimación del crecimiento económico en la EdadModerna”. Investigaciones de Historia Económica; 2 (2005); pp. 9-38.Vidal Villa, J. M., i Vilaseca Requena, J. (2010). Base Material del Sistema. A: J.Vilaseca Requena, J. Lladós Masllorens, J. Torrent Sellens, & e. ál, EstructuraEconòmica. Barcelona: FUOC - Fundació Oberta de Catalunya.Vilar, Pierre (1966). Catalunya dins l’Espanya moderna.Volum II. Barcelona: Edicions62, SA (Segona edició: gener de 1966).
    • — (1974). La Catalunya industrial: reflexions sobre una arrencada i un destí.Barcelona: Ariel («Recerques», 3).Virgili, Antoni. La peste negra, la epidemia más mortífera i La procedencia de laepidèmia [en línia]. National Geographic España (Historia NG: nº 103).<http://www.nationalgeographic.com.es/articulo/historia/grandes_reportajes/7280/peste_negra_epidemia_mas_mortifera.html>.Voth, H. J. (2001). Time and work in England, 1760-1830. Oxford: Oxford UniversityPress.Weber, M. (1930). The Protestant Ethic and the Spirit of Protestantism. UnwinUniversity Books.Wikipedia. Eolípila [en línia]. <http://es.wikipedia.org/wiki/Eol%C3%ADpila>[consultat el 8 de juny de 2013].Wilensky, Uri (1999). etLogo [en línia]. Modelling agent-based software.<http://ccl.northwestern.edu/netlogo/> [consultat el 13 de març de 2013].— (1999). etLogo Models Library [en línia]. Modelling agent-based software.<http://ccl.northwestern.edu/netlogo/models/index.cgi> [consultat el 13 de marçde 2013].Worldwatch Institute (2005). La situación del mundo, 2005. Barcelona: Icària.
    • “La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els Factors que van impulsar elcreixement econòmic al segle XIX” és un treball d’en Jesús Pérez González on s’expliquen elsfactors determinants que vandur a terme el procés de laRevolució Industrial aAnglaterra.La història del pensamenteconòmic ha intentatdeterminar quins d’aquestsfactors claus van ser exclusiusde la regió anglesa enversd’altres regions del món per tald’assolir l’intens creixementeconòmic del període 1750-1850 i esdevenir «theworkshop of the world».A les conclusions d’aquesttreball es realitza unacomparativa entre els factors dela societat anglesa i de lasocietat catalana que vanpropiciar que Catalunya esconvertís en «la fàbrica d’Espanya».L’estudi i anàlisi del passat hauria d’esdevenir de vital importància per a entendre elpresent i planificar el futur. En situacions de crisi com l’actual, saber quins són els factors clauque van propiciar el creixement econòmic històric del país, hauria de permetre orientar deforma molt claridivent les decisions polítiques dels «stakeholders». Segons la teoriamacroeconòmica, els factors claus de la funció de producció són: el capital humà i latecnologia.