Tfg perez gonzalez

1,245 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Tfg perez gonzalez

  1. 1. Estudis dEconomia i EmpresaGrau en Administració i Direcció d’EmpresaLa Primera RevolucióTecnològica a Catalunya. Elsfactors que van impulsar elcreixement econòmic al segleXIX.Jesús Pérez González(jperezgonzale@uoc.edu )2012-13/2 Gener 2013Treball Final de GrauÀmbit d’especialització: Anàlisi EconòmicaMemòria finalCurs 2012–2013, 2n semestre
  2. 2. Jesús Pérez GonzálezLa Primera Revolució Tecnològicaa Catalunya.Els factors que van impulsar elcreixement econòmic al segle XIX.Universitat Oberta de CatalunyaTreball Final del Grau d’Administració i Direcció d’Empreses2013
  3. 3. Jesús Pérez González (Badalona,1969).Al curs acadèmic 2009-2010siniciava el grau dAdministració iDirecció dEmpreses (ADE) de laUniversitat Oberta de Catalunya(UOC) segons el Pla de Bolonya.Després de molts anys sense agafar un llibre per aestudiar, al febrer del 2009 em vaig matricular de quatreassignatures a lAtheneu de la UOC per a provar-me siseria capaç de tornar a reprendre uns estudisuniversitaris.El resultat molt positiu daquest “auto-stress-test” em vaportar al setembre del 2009 a iniciar els estudis del graudADE de la UOC.Ha estat un camí molt dur però, també, amb moltesrecompenses. La darrera i última és la presentaciódaquest Treball Final de Grau (TFG).Per a mi, ha estat fonamental la motivació alhora diniciaraquests estudis, sense la qual, segurament, no haguéspogut concloure amb èxit aquest grau.Vull felicitar a la UOC, com a institució de transmissiódel coneixement, per la seva metodologia i funcionamentexcel·lents. És ben cert que el seguiment de lavaluaciócontinuada requereix dun esforç molt gran tenint encompte, sobretot, el perfil de la majoria dels estudiants,però els resultats es reflecteixen en les proves finals.Tanmateix, vull agrair als meus companys destudis, alpersonal docent i a la mateixa Universitat la sevapaciència envers la meva insistència per la milloracontínua i la consecució de lexcel·lència al grau dADEde la UOC.
  4. 4. Jesús Pérez GonzálezLa Primera RevolucióTecnológica a Catalunya.Els factors que vanimpulsar el creixementeconòmic al segle XIX.Memòria Final de la menciód’Anàlisi Econòmica del Graud’Administració i Direcció d’Empresesde la Universitat Oberta de CatalunyaJuny – 2013
  5. 5. Aquest Treball Final de Grau (TFG)de la menció d’Anàlisi Econòmica del graud’Administració i Direcció d’Empreses (ADE)de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)ha estat realitzat per en Jesús Pérez González(IDP : 594953 – jperezgonzale@uoc.edu)i lliurat al segon semestre del curs acadèmic 2012-13.El contingut d’aquest treball és de lliure difusió (copyleft)amb la petició que sigui mencionada la seva procedència en qualsevol cas.Imatge de la portada :© Imatge publicada a la pàgina “Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya”(<https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_de_la_Ci%C3%A8ncia_i_de_la_T%C3%A8cnica_de_Catalunya> [consultat el 26 de maig de 2013]) de “Viquipèdia”, corresponent auna màquina de vapor d’una antiga fàbrica tèxtil traslladada a les instal.lacions de la seucentral del mNACTEC: “El Vapor Aymerich, Amat i Jover” a Terrassa(<http://www.mnactec.cat/info/museu.php?idioma=0> [consultat el 26 de maig de2013]).Imatge de la contraportada :© Imatge publicada al post “Centenari de la «Revista Ibérica»” de data 13 d’abril de2013 (<http://patrimonindustrial.cat/2013/04/13/centenari-de-la-revista-iberica/>[consultat el 26 de maig de 2013]) de la pàgina web “Novetats del PatrimoniIndustrial. Patrimoni, tecnologia i societat industrial”(<http://patrimonindustrial.cat/>), corresponent amb la celebració de l’exposició delcentenari de la revista Ibèrica (1913-2013) de divulgació, ciència i enginys celebrada al’Observatori de l’Ebre del 13 d’abril al 10 de maig de 2013(<http://www.obsebre.es/> [consultat el 26 de maig de 2013]) en col.laboració ambl’IEC, el CSIC, la URL i l’Ajuntament de Roquetes.
  6. 6. “Al meu fill Vicençperquè el papa t’estima molt”.
  7. 7. “ o es la especie más fuerte la que sobrevive,ni la más inteligente,sino la que responde mejor al cambio”.CHARLES DARWINExtret de la pàgina 15 del llibredel Dr. Mario Alonso Puig (2010).Reinventarse. Tu segunda oportunidad.Barcelona. Círculo de Lectores, SA
  8. 8. Resum“La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Elsfactors que van impulsar el creixement econòmic al segleXIX” és un treball on s’expliquen els factors determinants quevan dur a terme el procés de la Revolució Industrial aAnglaterra.La història del pensament econòmic ha intentatdeterminar quins d’aquests factors claus van ser exclusius dela regió anglesa envers d’altres regions del món per tald’assolir l’intens creixement econòmic del període 1750-1850i esdevenir «the workshop of the world».A les conclusions d’aquest treball es realitza unacomparativa entre els factors de la societat anglesa i de lasocietat catalana que van propiciar que Catalunya es convertísen «la fàbrica d’Espanya».Paraules clau :Revolució Industrial. Creixement Econòmic. PrimeraRevolució Tecnològica. Catalunya al segle XIX.
  9. 9. SUMARIPRÒLEG..................................................................................................................................... 23ELECCIÓ DEL TEMA ............................................................................................................... 24PREGUNTES I HIPÒTESI.......................................................................................................... 25RECOLLIDA D’INFORMACIÓ ................................................................................................... 30INTRODUCCIÓ............................................................................................................................ 371.- EL MÓN ................................................................................................................................ 411.1.- LA DIVERGÈNCIA .......................................................................................................... 411.2.- LA BOMBOLLA MONETÀRIA ULTRAMARINA................................................................. 441.3.- L’EQUILIBRI MACROECONÒMIC.................................................................................... 481.4.- LA REVOLUCIÓ EN EL CONSUM ..................................................................................... 521.5.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIOSA ....................................................................................... 561.6.- ELS INDICADORS ........................................................................................................... 58 L’ÍNDEX THEIL........................................................................................................... 59 L’ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ.................................................................... 60 L’ÍNDEX VIURE MILLOR O “BETTER LIFE” ................................................................ 61 L´ÍNDEX DE GINI ........................................................................................................ 63 L’ÍNDEX DEL PIB PER CAPITA.................................................................................... 64 LA RÀTIO DE SUBSISTÈNCIA....................................................................................... 651.7.- EL CREIXEMENT ECONÒMIC.......................................................................................... 681.8.- EL SOSTRE MALTHUSIÀ ................................................................................................ 701.9.- LA PESTA NEGRA .......................................................................................................... 731.10.- EL COMERÇ EXTERIOR................................................................................................ 761.11.- LA REVOLUCIÓ AGRÀRIA............................................................................................ 831.12.- LA XINA...................................................................................................................... 891.13.- HISTÒRIA ECONÒMICA DEL PROGRÉS TECNOLÒGIC .................................................... 911.14.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL ....................................................................................... 93
  10. 10.  EL CANVI TÈCNIC ......................................................................................................100 L’AGRICULTURA.......................................................................................................100 ELS TRANSPORTS ......................................................................................................101 EL SISTEMA FINANCER ..............................................................................................102 EL COMERÇ INTERNACIONAL ....................................................................................102 L’ESTAT ...................................................................................................................1041.15.- LA REVOLUCIÓ DE LA GLORIOSA ..............................................................................1051.16.- LA REVOLUCIÓ TECNOLÓGICA ..................................................................................1061.17.- LA REVOLUCIÓ SOCIAL .............................................................................................1102.- CATALUNYA.......................................................................................................................1152.1.- EL PARLAMENT ...........................................................................................................1162.2.- ELS QUATRE GENETS DE L’APOCALIPSI ......................................................................1172.3.- LA FI DE L’ANTIC RÈGIM.............................................................................................1182.4.- EL COMERÇ EXTERIOR ................................................................................................1202.5.- LA CAPACITAT DE CONSUMIR .....................................................................................1252.6.- LA DIETA ALIMENTÀRIA .............................................................................................1292.7.- TRANSFERÈNCIES ........................................................................................................1312.8.- LA CAPACITAT INVENTIVA ..........................................................................................134 Blasco de Garay.......................................................................................................137 Jerónimo de Ayanz y Beaumont..............................................................................138 Francesc Santponç. ..................................................................................................1392.9.- LA JUNTA DE COMERÇ ................................................................................................1412.10.- CORRELACIÓ ENTRE TECNOLOGIA I ECONOMIA.........................................................1432.11.- ELS COSTOS DE PRODUCCIÓ......................................................................................1502.12.- ELS RECURSOS ENERGÈTICS......................................................................................1572.13.- LES REVOLUCIONS SOCIALS ......................................................................................1612.14.- EL FRACÀS DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL A ESPANYA............................................165ANNEXOS ................................................................................................................................169BIBLIOGRAFIA .........................................................................................................................227
  11. 11. LLISTAT D’IL.LUSTRACIO S, IMATGES,TAULES I GRÀFICSIl·lustració 1 – Classificació i energies, màquines, sectors i productes de lesRevolucions Tecnològiques...........................................................................................107Il·lustració 2 – Trinomis tecnològics de les economies anteriors i posteriors a laRevolució Industrial.......................................................................................................109Il·lustració 3 – Diagrama del cercle virtuòs entorn de la Primera RevolucióTecnològica....................................................................................................................157Imatge 1 – Suite Catalana (Antoni Tàpies, 1972).................................................................... 23Imatge 2 – Eolípila................................................................................................................... 37Imatge 3 – Mapamundi segons la projecció de Gall-Peters..................................................... 41Imatge 4 – Índex de Theil per a dues classes als Estats Units, 1990-2000.............................. 59Imatge 5 – Filogenesis de les armes dels aborígens australians............................................... 91Imatge 6 – Història evolutiva del martell................................................................................. 93Imatge 7 – Territoris de la Corona d’Aragó des del segle XIII fins al segle XV................... 115Imatge 8 – “Noticia de una nueva bomba de fuego”, ............................................................ 134Imatge 9 – Mapa de Catalunya de la xarxa ferroviària.......................................................... 156Imatge 10 – Mapa de Catalunya de les fàbriques hidràuliques i de vapor, 1857................... 160Taula 1 – Tipus de demanda en funció del resultat numèric de l’elasticitat-preu.....................53Taula 2 – Tipus de bé en funció del resultat numèric de l’elasticitat-renda. ............................53Taula 3 – Tipus de béns en funció del resultat numèric de l’elasticitat-creuada. .....................54Gràfica-Taula 4: Creixement poblacional i dels subministres d’aliments i matèriesprimeres a Anglaterra entre els anys 1700-1869. ............................................................76
  12. 12. Taula 5: Terres agrícoles i població anglesa comparades amb Europa i els EstatsUnits................................................................................................................................ 77Taula 6 – Producció agrícola en alguns països europeus, 1300-1800...................................... 85Taula 7 – Producció agrícola per capita en alguns països europeus, 1300-1800 ..................... 86Taula 8 – Productivitat agrícola en alguns països europeus, 1300-1800 ................................. 87Taula 9 – Estimacions de la població agrícola, rural no agrícola i urbanad’Anglaterra, 1300-1800................................................................................................. 87Taula 10 - Estimacions de la població agrícola, rural no agrícola i urbana d’Espanya,1300-1800. ...................................................................................................................... 88Taula 11 – Resultats dels p-valors de les variables de l’autocorrelació entre IPI iPatSol a Catalunya, 1826-1900 (Taula 1 de 3). ............................................................ 147Taula 12 – Resultats dels p-valors de les variables de l’autocorrelació entre IPI iPatSol a Catalunya, 1826-1900 (Taula 2 de 3). ............................................................ 148Taula 13 – Resultats dels p-valors de les variables de l’autocorrelació entre IPI iPatSol a Catalunya, 1826-1900 (Taula 3 de 3). ............................................................ 149Gràfica 1 – Arbre de desenvolupament bibliomètric de les obres consultades enversel procès d’industrialització de Catalunya ...................................................................... 33Gràfica 2 – Creixement exponencial de les cites i referències bibliogràfiquesconsultades envers el procès d’industrialització de Catalunya ....................................... 33Gràfica 3 – Nivells de renda per capita al món durant el període 1820-2001,expressats en dòlars internacionals de 1990. .................................................................. 42Gràfica 4 – Nivells de renda per capita al món durant el període 0-1820,............................... 43Gràfica 5 – Política monetària expansiva a Europa als segles XVI-XVII ............................... 47Gràfica 6 – Correlació entre IDH i PIB per capita a l’any 1870. ............................................. 61Gràfica 7 – Tipologies societàries segons la Corba de Lorenz ................................................ 63Gràfica 8 – PIB per capita d’Anglaterra, Itália, Holanda i Polònia, 1500-1800. ..................... 64Gràfica 9 – Ràtios de subsistència des de la Pesta Negra fins a la Revolució Industrial ......... 66
  13. 13. Gràfica 10 – Taxes de creixement de renda per capita al món durant el període 0-1820 .................................................................................................................................68Gràfica 11 – Taxes estimades de creixement poblacional als diferents continents delmón durant el període 1000-1500....................................................................................72Gràfica 12 – Transició demogràfica als nivells poblacionals anteriors a la PestaNegra................................................................................................................................74Gràfica 13 – Salaris nominals laborals durant el període 1375-1825. ......................................94Gràfica 14 – Preu del factor treball en relació amb el preu de l’energia al voltant del’any 1700........................................................................................................................95Gràfica 15 – Preus reals de la fusta i el carbó mineral a Londres durant el període1400-1800........................................................................................................................98Gràfica 16 – Indicadors del nivell de vida durant la revolució industrial a GranBretanya, 1760-1850......................................................................................................112Gràfica 17 – Dèficit comercial al port de Barcelona a l’any 1846..........................................121Gràfica 18 – Exportacions al port de Barcelona a l’any 1846. ...............................................122Gràfica 19 – Importacions al port de Barcelona a l’any 1846. ...............................................124Gràfica 20 – Despeses d’una familia jornalera barcelonina a l’any 1856...............................125Gràfica 21 – Preus del blat a Barcelona, 1500-1800...............................................................127Gràfica 22 - Cistella de la compra a Castella La Nova durant els segles XVI-XVII..............129Gràfica 23 – Cistella de la compra a Castella La Nova durant els segles XVI-XVII.............130Gràfica 24 – Scatterplot of Índex de Producció Industrial versus Patents Sol.licitadespel residents de Catalunya, 1826-1900..........................................................................144Gràfica 25 – Residual Plots per a l’Índex de Producció Industrial de Catalunya,1826-1900......................................................................................................................145Gràfica 26 – Correlació entre l’Índex de Producció Industrial i les PatentsSol.licitades a Catalunya, 1826-1900 (valors dels paràmetres R-Sq, F i Durbin-Watson)..........................................................................................................................146Gràfica 27 – Comparativa absoluta estimada de la distribució dels costos deproducció de la indústria cotonera entre Catalunya i Anglaterra a l’any 1856(en rals de billó).............................................................................................................151
  14. 14. Gràfica 28 – Comparativa relativa estimada de la distribució dels costos de produccióde la indústria cotonera entre Catalunya i Anglaterra a l’any 1856.............................. 152Gràfica 29 – Distribució dels costos de producció del cotó a Anglaterra, 1856. ................... 153Gràfica 30 - Distribució dels costos de producció del cotó a Catalunya, 1856...................... 153Gràfica 31 – Desglossament del preu del carbó importat des de Cardiff cap aBarcelona, 1851-1935. .................................................................................................. 158Gràfica 32 - Desglossament del preu del carbó importat des de Cardiff cap aBarcelona, 1851-1935. .................................................................................................. 158Gràfica 33 – Desglossament de la procedència del carbó consumit a Barcelona, ................. 159Gràfica 34 – Comparativa entre el Regne Unit i Espanya dels nivellsd’industrializació per capita, 1830-1910....................................................................... 165Gràfica 35 – Comparativa entre el Regne Unit i Espanya de la composició delconsum energètic, 1850-1950. ...................................................................................... 166
  15. 15. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX23Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezPRÒLEG“Els catalans celebrem les derrotes”.Imatge 1 – Suite Catalana (Antoni Tàpies, 1972).Font de les dades: Elaboració pròpia a partir de Google Imatges.11 de SETEMBRE de 1714-2014TRICE TE ARI de la DIADA ACIO AL de CATALU YA
  16. 16. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX24Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezELECCIÓ DEL TEMALa meva motivació en relació al tema de recerca triat esdevé per la ratificació de lesmeves expectatives en la realització, el semestre passat (2012-13-1), de l’assignatura històriaeconòmica de la menció d’anàlisi econòmica del grau d’ADE de la UOC, la meva passió perla novela històrica i la desfermada curiositat que em va produir la visita a l’exposició“Indianes 1736-1847. Els origens de la Barcelona industrial” del Museu d’Història deBarcelona (MUHBA).La pregunta clau del projecte és:“Quins factors van impulsar el creixement econòmic de Catalunya al segle XIX?”Els objectius generals que orientaran el desenvolupament del projecte són:1. Determinar els factors de lanomenada Revolució Industrial.2. Emfatitzar lexistència duna revolució industrial a Barcelona entre 1736-1847.3. Demostrar la capacitat tecnològica de la Catalunya industrial.4. Explicar l’arribada de la Primera Revolució Tecnològica a Catalunya.L’objectiu de les implicacion ètiques i/o socials és:“Exposar les revolucions socials en resposta a les condicions de vida dels obrers”.L’objectiu innovador, des del punt de vista empíric (capítol 1, “El món”), és:“Exposar els conceptes de la biologia evolutiva (com per exemple: Gottardi i Babetto(2003)1), dels sistemes complexos (com per exemple: Terna2), de l’econofísica (com perexemple: Lacasa Saíz de Arce i Luque Serrano (2005)3) i dels sistemes basats en agents(com per exemple: el programa informàtic NetLogo© 4) a l’economia”.1Gottardi, Giorgio i Babetto, Claudia (2003). Teorie, modelli evolutivi e uso della simulazione in economia. E’un approccio realmente praticabile? Padova: Università di Padova (Progetto FIRB 2003. Mario Raffa. “Nuovimodelli organizzativi per la gestione della conoscenza nella Extended Enterprise nell’era digitale”).2Terna, Pietro. Complexity and Economics, reading notes for a discussion. Torino: Università di Torino and ISI.Dipartimento di scienze economiche e finanziarie. <econ.unito.it/terna and www.isi.it>.3Lacasa Saíz de Arce, Lucas i Luque Serrano, Bartolomé (2005). Econofísica. Madrid: ICE – Instituto deComercio Exterior (Boletín Económico nº 2844, del 9 al 15 de Mayo de 2005).4Wilensky, Uri (1999). etLogo [en línia]. Modelling agent-based software.<http://ccl.northwestern.edu/netlogo/> [consultat el 13 de març de 2013].
  17. 17. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX25Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezL’objectiu innovador, des del punt de vista pràctic (capítol 2, “Catalunya”), és:“Correlacionar les innovacions tecnològiques mitjançant les patents sol.licitades pelsresidents catalans amb l’economia productiva mitjançant l’Índex de ProduccióIndustrial de Catalunya entre els anys 1826-1900”.Per la realització d’aquest treball no hi ha una manca d’informació, tot bén just al contrari, hiha un vast oceà de publicacions que cal sintetitzar i extreure’n les principals idees. Per a larecerca de la informació es fan servir, principalment, dues fonts d’informació:el Catàleg Col.lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC), iel portal web “Google acadèmic”.PREGU TES I HIPÒTESIL’any 2014 es compleix el tercer centenari de la Diada Nacional de Catalunya.Amb motiu d’aquest aniversari nombroses institucions publiques i privades estan preparantexposicions, conferències, actes i d’altres importants esdeveniments per commemorar aquestacelebració 5.Tot i que aquesta data ha passat als anals de la historia com una derrota de la qüestió catalana,vull remarcar que la celebració d’aquest centenari hauria de ser una fita triomfal, ja que lavictòria borbònica envers les aspiracions austríaques i anglosaxones d’independència deCatalunya va forjar el tret identitari català i va suposar una oportunitat per a esdevenir “lafàbrica d’Espanya” al segle XIX.Wilensky, Uri (1999). etLogo Models Library [en línia]. Modelling agent-based software.<http://ccl.northwestern.edu/netlogo/models/index.cgi> [consultat el 13 de març de 2013].5Cia, Blanca i Montañés, José Ángel (2013). Movilizados por 1714 [en línia]. Versió digital del diari “El País”(notícia publicada el 09/03/2013).<http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/03/09/catalunya/1362857839_013218.html> [consultat el 4 d’abril de 2013].Gencat (2012). Commemoració del 300 aniversari dels fets de 1714 [en línia]. Generalitat de Catalunya(14/09/2012). <http://www20.gencat.cat/portal/site/Departament-de-la-Presidencia/menuitem.7b6b6ed90c92ef316d740d63b0c0e1a0/?vgnextoid=3d654667a0238310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&appInstanceName=default> [consultat el 4 d’abril de 2013].MHCAT (2012). El Museu d’Història de Catalunya prepara la commemoració del 1714 [en línia]. Museud’Història de Catalunya (01/11/2012).<http://www.es.mhcat.cat/serveis/activitats_culturals/activitats_culturals_actuals/el_museu_d_historia_de_catalunya_prepara_la_commemoracio_del_1714> [consultat el 4 d’abril de 2013].
  18. 18. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX26Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezPer tant, aquest centenari és una finestra d’oportunitat oberta per a la explicació dels factorshistòrics que van impulsar el creixement econòmic de Catalunya al segle XIX, la divergènciaenvers la resta d’Espanya i l’equiparació del procés d’industrialització català amb la“Champions League” de la Revolució Industrial.En conclusió, aquest treball esdevé d’actualitat i d’interès en perspectives de la properacelebració d’aquest Tri Centenari de l’11 de setembre de 1714.L’estat de la qüestió sobre l’objecte d’estudi, sense poder dir que sigui general, és:• (1985). Catalunya, la fàbrica d’Espanya: un segle d’industrialització catalana,1833-1936. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.• Agustí i Cullell, Jaume (1983). Ciència i tècnica a Catalunya en el segle XVIII: laintroducció de la màquina de vapor. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.• Allen, Robert C. (2004). Revolución en los campos: la reinterpretación de larevolución agrícola inglesa. Zaragoza: Prensas Universitarias; Salamanca:Ediciones Universidad (Monografías de historia rural; 3).• ANC (2004). El món del treball industrial a la Catalunya del primer terç del segleXX: les llavors de la revolució. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitatde Catalunya, Arxiu Nacional de Catalunya.• Barca-Salom, Francesc X.; Puig-Pla, Carles (coordinadors) i et al. (2009). Fàbrica,taller i laboratori : la Junta de Comerç de Barcelona : ciència i tècnica per a laindústria i el comerç (1769-1851). Barcelona: Cambra de Comerç de Barcelona.• Bayó i Soler, Conxa i Riera i Tuèbols, Santiago (2012). Les máquines de vapor aCatalunya. Barcelona: Rafael Dalmau, editor.• Boserup, Ester (1984). Población y cambio tecnológico. Barcelona: EditorialCrítica, SA.• Carreras, Albert; Tafunell, Xavier (coordinadors); Barciela, Carlos i et al. (2005).Estadísticas históricas de España: siglox XIX-XX. Bilbao: Fundación BBVA.• Clark, Gregory (2007). A Farewell to Alms: a brief economic history of the world.New Jersey: Princeton University Press.• Comín, Francisco; Hernández, Mauro; Llopis, Enrique (editors) i et al. (2005).Historia económica mundial: Siglos X-XX. Barcelona: Editorial Crítica, SL.• Feliu, Gaspar (1991). Precios y salarios en la Cataluña moderna (Volums I i II).
  19. 19. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX27Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezMadrid: Banco de España (Estudios de Historia Económica; 21).• Ferrer i Alòs, Llorenç (1986). Els orígens de la industrialització a la Catalunyacentral. Barcelona: Rafael Dalmau, editor.• Fontana, Josep (2003). La fi de l’antic règim i la industrialització: 1797-1868.Barcelona: Edicions 62.• Gille, Bertrand (1999). Introducción a la historia de las técnicas. Barcelona:Editorial Crítica.• Hamilton, Earl J. (1948). El florecimiento del capitalismo. Madrid: AlianzaEditorial, SA.• Kuznets, Simon (1966). Modern economic growth: rate, structure and spread. NewHaven: Yale University Press.• Lluch, Ernest (2009). El pensament econòmic a Catalunya (1760-1840): els orígensideològics del proteccionisme i la presa de consciència de la burgesia catalana.Barcelona: Edicions 62.• Malthus, T. R. (1846). Ensayo sobre el principio de la población. Madrid: Obrapropiedad de los traductores D. José Maria Noguera y D. Joaquin Miquel bajo ladirección del Dr. D. Eusebio María del Valle.• Maluquer de Motes i Bernet, Jordi (2005). Història econòmica de Catalunya.Barcelona: Fundació Universitat Oberta de Catalunya.• Nadal, Jordi (1992). Moler, tejer y fundir: estudios de historia industrial. Barcelona:Editorial Ariel.• Nadal, Jordi; Benaul, Josep M. i Sudrià, Carles (directors) (2012). Atles de laindustrialització de Catalunya 1750-2010. Barcelona: Editorial Vicens Vives.• Nieto-Galan, Agustí (2001). La seducción de la máquina: vapores, submarinos einventores. Madrid: Nivola libros y ediciones, SL.• Pascual, Pere (1990). Agricultura i industrialització a la Catalunya del segle XIX:formació i desestructuració d’un sistema econòmic. Barcelona: Editorial Crítica,SA.• Riera i Tuèbols, Santiago (1994). El vapor i els «vapors»: actes de les III Jornadesd’Arqueologia Industrial a Catalunya. Barcelona: Associació i Col.legi d’EnginyersIndustrials de Catalunya (3es: Sabadell).• Riera i Tuèbols, Santiago (1985). Ciència i tècnica a la il.lustració: Francesc Salvài Campillo (1751-1828). Barcelona: Edicions de la Magrana, SA.
  20. 20. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX28Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González• Riera i Tuèbols, Santiago i Vilagrasa, Fèlix (recull I comentaris) (2007). Discursosinaugurals de les institucions científiques catalanes a cavall dels segles XVIII i XIX.Barcelona: Institut d’Estudis Catalans (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 78).• Sánchez, Àlex (coordinador) i et al. (2011). La indústria de les indianes aBarcelona, 1730-1850. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura,Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (Barcelona Quaderns d’Història; 17).• Tello Aragay (coordinador), Enric; Martínez Galarraga, Julio; Ramon Muñoz,Ramon; Garay Tamajón, Lluís i et al. (2012). Com hem arribat fins aquí: unaintroducció a la història econòmica global. Barcelona: Fundació Universitat Obertade Catalunya.• Thomson, James (1994). Els origens de la industrialització a Catalunya. El cotó aBarcelona 1728-1832. Barcelona: Edicions 62, SA.• Vilar, Pierre (1966). Catalunya dins l’Espanya moderna (Volums II, III i IV).Segona edició: gener de 1966. Barcelona: Edicions 62, SA.• Vives, Vicens (1987). Manual de historia económica de España. Barcelona:Editorial Vicens Vives.De forma general, aquest objecte d’estudi ha estat tractat per historiadors, com per exempleLlorenç Ferrer Alòs, Josep Fontana i Lázaro o James Thomson; per filòlegs, com perexemple, Jordi Nadal i Oller; per historiadors de la ciència, com per exemple, Agustí Nieto-Galan; per economistes, com per exemple, Pere Pascual Domènech; i, enginyers industrials,com per exemple, Santiago Riera i Tuèbols. Per tant, la cobertura ha estat, i és, multidisciplinar, tal i com s’hauria d’entendre la història econòmica. En conclusió, l’estat de laqüestió és molt ampli i multi disciplinar.Les preguntes de recerca i/o hipòtesis a contrastar són:1) Què significa creixement econòmic modern?2) Què és la Primera Revolució Tecnològica (PRT)?3) Què és la ràtio de subsistència?4) Quins factors van afavorir la Revolució Industrial a Anglaterra?5) Per què hi ha tanta controvèrsia envers la determinació del factor clau identificatiu de
  21. 21. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX29Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezla Revolució Industrial?6) En quina situació es trobaven els factors que van afavorir la Revolució Industrialanglesa a Catalunya?7) Quin va ser el paper dels empresaris catalans durant aquest procés d’industrialització aCatalunya?8) Quines eren les condicions de vida dels obrers barcelonins durant el segle XIX?9) Quina tecnologia hi havia disponible a Catalunya abans del segle XIX?10) Com es va transferir la tecnologia de la PRT a Catalunya?L’enfocament teòric bàsic per a respondre les preguntes de recerca serà la teoria d’històriaeconòmica de les referències bibliogràfiques consultades. D’altra banda, caldran conceptes demacroeconomia, microeconomia i econometria. Finalment, és possible que calguin conceptesd’estadística per a entendre l’efecte, que no la causa, de la correlació entre variables.Els resultats esperats són que Catalunya va divergir de la resta d’Espanya durant el segle XIX,convertint-se en “la fàbrica d’Espanya” 6, gràcies a l’adopció de forma massiva de la màquinade vapor a partir del 1850 per part de les empreses textils catalanes.El coneixement nou que s’intentarà generar amb el treball és l’explicació de l’economia através de la biologia evolutiva i les alternatives que s’estan realitzant, des de la vessantinformàtica dels models basats en agents7, per a prendre decisions de política econòmica.6En guàrdia (2013). Les màquines de vapor [en línia]. Catalunya Ràdio (programa emès el 10/02/2013).<http://www.catradio.cat/audio/702296/456---Les-maquines-de-vapor> [consultat el 4 d’abril de 2013].7(2011). Flame: Flexible Large-scale Agent Modelling Environment [en línia]. Software Engineering Group,CSED, STFC. <http://www.flame.ac.uk/> [consultat el 4 d’abril de 2013].(2011). Flame: Projects [en línia]. Software Engineering Group, CSED,STFC. <http://www.flame.ac.uk/projects/> [consultat el 4 d’abril de 2013].(2011). The Euroace@Unibi Model [en línia]. Fakultät für Wirtschaftswissenschaften an der UniversitätBielefeld (actualitzat a data d’11/03/2013). <http://www.wiwi.uni-bielefeld.de/vpl1/research/eurace-unibi.html>[consultat el 4 d’abril de 2013].Dawid, Herbert; Gemkow, Simon; Harting, Philipp; van der Hoog, Sander i Neugart, Michael (2012). TheEurace@Unibi Model: An Agent-Based Macroeconomic Model for Economic Policy Analysis [en línia]. Fakultätfür Wirtschaftswissenschaften an der Universität Bielefeld (publicat l’octubre de 2012). <http://www.wiwi.uni-bielefeld.de/fileadmin/vpl1/Publications/Agent-based_Modelling/eurace_unibi_descr_2012.pdf> [consultat el 4d’abril de 2013].
  22. 22. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX30Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezRECOLLIDA D’I FORMACIÓLa creació i desenvolupament de qualsevol treball requereix d’una etapa prèvia versl’estat de la qüestió de l’objecte d’estudi. Només aquesta fase de «posada al dia» delconeixement publicat respecte al tema que es vol tractar pot suposar la consulta d’incontablesreferències bibliogràfiques.L’inici de la recerca bibliogràfica de La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya: elsfactors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX es va iniciar amb la visita al’exposició Indianes 1736-1847: Els Origens de la Barcelona Industrial del Museu d’Històriade Barcelona. Aquesta exposició va ser el resultat del curs del Seminari d’Història deBarcelona intitulat La indústria de les indianes a Barcelona, 1730-1850 i del volum 17 de lasèrie Barcelona Quaderns d’Història, La indústria de les indianes a Barcelona, 1730-1850,coordinat per en Àlex Sánchez i publicat l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona del’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona l’any 2011 [1].La lectura d’aquest quadern d’història serveix de guia per contextualitzar l’estat de la qüestióenvers el procès d’industrialització a Catalunya. Només del capítol de presentació d’en ÀlexSánchez (pp. 9-29) es despleguen les següents cites i referències bibliogràfiques:• [2] Ramón Grau i Marina Lòpez, «Empresari i capitalista a la manufactura catalana delsegle XVIII. Introducció a l’estudi de les fàbriques d’indianes». Recerques, 4 (1974),pàg. 19-57.• [3] Roger Alier, «La fàbrica d’indianes de la família Canals», Recerques, 4 (1974), pàg.59-91.• [4] Àlex Sánchez, «La era de la manufactura algodonera en Barcelona, 1736-1839»,Estudios de Historia Social, 48-49 (1989), pàg. 65-114.• [5] James Thompson, La indústria d’indianes a la Barcelona del segle XVIII,Barcelona, L’Avenç, 1990, pàg. 7-59 («Els origens de la indústria d’indianes aBarcelona»).• [6] James Thompson, Els origens de la industrialització a Catalunya. El cotó aBarcelona, 1728-1832, Barcelona, Edicions 62, 1994, pàg. 62-129.
  23. 23. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX31Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González• [7] Lídia Torra, «Comercialización y consumo de tejidos en Cataluña (1650-1800)»,Revista de Historia Industrial, 11 (1997), pàg. 177-196.• [8] Lídia Torra, «Pautas de consumo textil en la Cataluña del siglo XVIII. Una visión apartir de los inventarios post-mortem», dins J. Torras i B Yun (ed.), Consumo,condiciones de vida y comercialización en Cataluña y Castilla, ss. XVII-XIX, Junta deCastilla y León, 1999, pàg. 88-105.• [9] Lídia Torra, «Cambios en la oferta y la demanda textil en Barcelona (1650-1800)»,Revista de Historia Industrial, 22 (2002), pàg. 13-44.• [10] Pierre Vilar, Catalunya dins l’Espanya moderna, Barcelona, Edicions 62, 1968,vol. III i IV.• [11] Pierre Vilar, «La Catalunya industrial: reflexions sobre una arrencada i sobre undestí», Recerques, 3 (1974), pàg. 7-22.• [12] Jaume Torras, «L’economia catalana abans del 1800. Un esquema», dins JordiNadal (i altres), Història econòmica de la Catalunya contemporània, Barcelona,Enciclopèdia Catalana, 1994, vol. I, pàg. 13-38.• [13] Jaume Torras, «La Catalunya preindustrial», dins La primera revolució industriala Catalunya, Cent cinquanta anys del ferrocarril de Barcelona a Mataró (1848),Barcelona, Fundació Jaume I, 1997, pàg. 7-29.• [14] Àlex Sánchez, «Els orígens de la industrialització, 1750-1832», dins Jordi Nadal,Josep M. Benaul i Carles Sudrià (dir.), Atles de la industrialització de Catalunya,1750-2006 (en curs de publicació).• [15] Junta de Comerç de Barcelona, Discurso sobre la Agricultura, Comercio eIndustria del Principado de Cataluña (1780), edició a cura d’Ernest Lluch, Barcelona,Alta Fulla, 1997, pàg. 53.• [16] Josep M. Delgado, «De la filatura manual a la mecànica. Un capítol deldesenvolupament de la indústria cotonera a Catalunya (1794-1814)», Recerques, 23(1990), pàg. 161-179.• [17] Yositomo Okuno, «Entre la llana i el cotó. Una nota sobre l’extensió de la indústria
  24. 24. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX32Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezdel cotó als pobles de Catalunya en el darrer quart del segle XVIII», Recerques, 38(1999), pàg. 47-76.• [18] Albert García Balañà, La fabricació de la fàbrica. Treball i política a la Catalunyacotonera (1784-1874), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004, pàg.57-147.• [19] Sánchez, «Les bergadanes i les primeres màquines de filar», dins Jordi Maluquerde Motes (dir.), Tècnics i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunyacontemporània, Barcelona, Enciclopedia Catalana, 2000, pàg. 161-175.• [20] James Thompson, «Transferencia tecnológica en la industria algodonera catalana:de las indianas a la selfactina», Revista de Historia Industrial, 24 (2003), pàg. 13-50.• [21] James Thompson, «Transferring the spinning jenny to Barcelona: anapprenticeship in the technology of the Industrial Revolution», Textile History, 34(2003), pàg. 21-46.• [22] James Thompson, «Olot, Barcelona and Avila and the Introduction of theArkwright Technology to Catalonia», Revista de Historia Económica, XXI-2 (2003),pàg. 297-334.• [23] Àngels Solà, «Filar amb berguedane. Mite i realitat d’una màquina de filar cotó»,dins La indústria tèxtil. Actes de les V Jornades d’Arqueologia Industrial deCatalunya, Barcelona, Enginyers Industrials de Catalunya, 2002, pàg. 143-168.• [24] Àngels Solà, Aigua, indústria i fabricants a Manresa (1759-1860), Manresa,Centre d’Estudis del Bages, 2004.• [25] Àlex Sánchez, «Guerra e industria. Consecuencias de la Guerra de laIndependencia en la industria manufacturera española», dins Emilio La Parra (ed.), Laguerra de apoleón en España, Alicante, Publicaciones de la Universidad de Alicante– Casa de Vélazquez, 2010, pàg. 399-424.• [26] Àlex Sánchez, «Crisis económica y respuesta empresarial. Los inicios del sistemafabril en la industria algodonera catalana, 1797-1839», Revista de HistoriaEconómica, XVIII-3 (2000), pàg. 485-523.
  25. 25. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX33Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González• [27] Àlex Sánchez, «La empresa algodonera en Cataluña antes de la aplicación delvapor, 1783-1832», dins Francisco Comín i Pablo Martín Aceña (ed.), La empresa enla historia de España, Madrid, Civitas, 1996, pàg. 155-170.Tot i seguit, l’obra [6] presenta 13 llibres i publicacions contemporanis i 193 obres secundàriesa l’apartat de bibliografia. Les obres [10] presenten al voltant de les 1.000 cites i referènciesbibliogràfiques. L’obra [14] presenta com a mínim 412 referències bibliogràfiques. D’aquestaforma es genera un arbre de desenvolupament bibliomètric 8de les obres consultades quepresenta el següent esquema:Gràfica 1 – Arbre de desenvolupament bibliomètric de les obres consultades envers elprocès d’industrialització de CatalunyaFont de les dades: Elaboració pròpiaÉs a dir, el nivell 1 correspon al punt de partida, l’obra o les obres què és origen de l’iniciativadel treball. El nivell 2 correspon a les cites i/o referències bibliogràfiques del nivell 1. I, elnivell 3 correspon a les cites i/o referències bibliogràfiques del nivell 2. En definitiva, esgenera un arbre que pot tenir infinits nivells de desenvolupament en funció de l’ànim, eltemps o l’aprofunditat amb que es vulgui investigar al voltant de l’objecte d’estudi.Per tant, les cites i referències bibliogràfiques, a partir d’una obra en concret, poden crèixer,desenvolupar-se o evolucionar segons la següent forma gràfica exponencial:Gràfica 2 – Creixement exponencial de les cites i referències bibliogràfiques consultadesenvers el procès d’industrialització de CatalunyaFont de les dades: Elaboració pròpia8Rubio Liniers, Mª Cruz. Bibliometría y Ciencias Sociales [en línia]. Proyecto Clío.<http://clio.rediris.es/clionet/articulos/bibliometria.htm> [Consultat el 20 d’abril de 2013].y = 0,0218e3,6945x05001.0001.5002.000nivell 1 nivell 2 nivell 3
  26. 26. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX34Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezEl temari de l’assignatura Història Econòmica de la menció Anàlisi Econòmica del graud’ADE de la UOC és l’altra obra que serveix per contextualitzar l’estat de la qüestió d’aquesttreball. Només del mòdul 3, Creixement, convergència i divergència en la PrimeraGlobalització (1820-1914) d’en Ramon Ramon Muñoz, es despleguen 153 referènciesbibliogràfiques. D’entre les referències consultades hi ha, per exemple, Gregory Clark, AFarewell to Alms. A brief economic history of the world, 2007, Princenton University Pressamb 544 referències i Jordi Nadal, «El fracaso de la revolución industrial en España, 1830-1914», dins Carlo M. Cipolla (ed.), Historia Económica de Europa. El nacimiento de lassociedades industriales. Segunda parte, 1982, Editorial Ariel amb 7 fonts, 6 ajudes, 12 obresgenerals, 11 obres regionals i 55 obres sobre els sectors. En resum, les cites i/o referènciesbibliogràfiques consultades en els diferents nivells de l’arbre de desenvolupamentbibliomètric en aquesta obra són 1 pel nivell 1, 153 pel nivell 2 i aproximadament 638 pelnivell 3.Tenint en compte els resultats exposats dels arbres de desenvolupament bibliometrics, calacotar el nivell d’aprofunditat que es vol assolir i, dintre del nivell escollit, fer una selecciód’aquelles obres que, sense tenir una certesa total, «semblin» més importants per a l’objected’estudi.D’altra banda, si a la versió catalana del cercador acadèmic de Google es posa revolucióindustrial entre cometes, llavors s’assoleixen aproximadament 2.500 resultats en 0,05 segonsamb patents i cites incloses. Si es realitza la cerca amb les paraules revolución industrial entrecometes amb les mateixes condicions, llavors s’assoleixen aproximadament 17.000 resultatsen 0,07 segons. I, si es realitza la cerca amb les paraules industrial revolution entre cometesamb les mateixes condicions, llavors s’assoleixen aproximadament 491.000 resultats en 0,07segons.De la mateixa forma, la consulta de les referències bibliogràfiques al cercador del CatàlegCol.lectiu de les Universitats de Catalunya i la visita a les corresponents bibliotequesuniversitàries ha permès a aquest autor obtenir més referències, ja que les prestatgeriess’organitzen per temes i, hi ha molts llibres que “in situ” adquireixen la seva importància i deforma virtual passen desaparcebuts.És evident que l’accès en obert a les TIC i a les biblioteques universitàries proporciona unarbre de desenvolupament bibliomètric en forma exponencial. Per tant, avui dia, l’accès al
  27. 27. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX35Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezconeixement és un immens oceà que cal canalitzar per trobar la ruta més òptima.Tanmateix, és inviable consultar totes aquestes cites i/o referències bibliogràfiques senseobviar-ne cap i aquest fet provoca desinformació envers quines són les referències importantsque s’han de consultar 9.La documentació en aquest tema és important perquè permet assolir el coneixement necessariper tal d’obtenir les dades quantitatives i qualitatives necessàries pel desenvolupament deltreball. No obstant, s’ha de tenir present que les bases de dades estadístiques comencen autilitzar-se a partir del segle XX. Per tant, resulta difícil mesurar qualsevol variable anteriord’aquesta data. A les biblioteques universitàries hi ha registres estadístics a partir de l’any1850 on es concentren les dades macroeconòmiques quantitatives d’Espanya i Catalunya.Trobar dades quantitatives anteriors a l’any 1850 que expliquin el procés d’industrialitzacióde Catalunya no és gens fàcil, ja que estan diseminades per les diferents referènciesbibliogràfiques publicades envers aquest tema. Per tant, la realització d’aquest treballrequereix d’elevades dòsis de documentació i recerca bibliogràfica. Finalment, les dadesqualitatives resulten imprescindibles per contextualitzar aquest objecte d’estudi.9UOC (2002). Inteligencia competitiva. Documentos de lectura. Barcelona: Fundació Universitat Oberta deCatalunya.
  28. 28. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX36Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González
  29. 29. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX37Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezI TRODUCCIÓ“La tecnología és la producció d’allò superflu”.José Ortega y Gasset (1883-1955).“Els humans són creacions del desig, no de la necessitat”.Gaston Bachelard (1884-1962).Imatge 2 – Eolípila.Primera máquina de vapor inventada al segle I per l’enginyer grec Herón d’AlexandriaFont de les dades: Google Imatges i Wikipedia10.10Wikipedia. Eolípila [en línia]. <http://es.wikipedia.org/wiki/Eol%C3%ADpila> [consultat el 8 de juny de2013].
  30. 30. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX38Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezAquest treball es divideix en dos capítols. El primer capítol, anomenat “El món”,consisteix en l’estudi empíric i el segon capítol, anomenat “Catalunya”, consisteix en lesconclusions a través d’una comparativa entre Catalunya i Anglaterra dels factors que vanpropiciar la Revolució Industrial.El primer capítol s’estructura en els següents subcapítols. “La divergència” on s’explicaque ha esdevingut per un creixement sostingut del PIB per capita. “La bombolla monetàriaultramarina” on s’explica el creixement econòmic especulatiu que va viure Espanya als seglesXV-XVI a través del model IS-LM. “L’equilibri macroeconòmic” on es pregunta per què lateoria macroeconòmica ha de ser com és. “La revolució en el consum” on s’explica que no vahaver-hi una revolució del consum a l’Anglaterra pre-industrial. “La revolució industriosa” ons’explica el canvi d’elasticitat per part dels treballadors anglesos entre el temps de treball i eld’oci. “Els indicadors” on s’explica que, a banda del PIB i del PIB per capita, hi ha altresindicadors que mesuren de forma adequada la redistribució de la riquesa com l’índex de Theil,l’índex de desenvolupament humà, l’índex viure millor, l’índex de Gini. En aquest mateixsubcapítol es tracta la problemàtica que tenen els pensadors econòmics per tal de mesurar elPIB històric i la solució de l’ús de la ràtio de subsistència. “El creixement econòmic” ons’explica què s’entèn per creixement econòmic modern. “El sostre malthusià” on s’explica lateoria de Malthus envers la producció d’aliments i el creixement de la població. “La pestanegra” on s’explica la davallada demogràfica que va suposar per a Europa i Àsia. “El comerçexterior” on s’explica com es va garantir el subministrament d’aliments de les economies ambexcedent cap a les economies deficitàries a través de les funcions de reacció d’una economiaoberta amb intercanvis. “La revolució agrària” on s’explica que les males collites i lesaplicacions tecnològiques van desplaçar la mà d’obra cap a la indústria. “La Xina” ons’explica que va ser la primera potència tecnológica fins a l’Edat Mitjana. “Històriaeconòmica del progrés tecnològic” on s’explica que els economistes són incapaços d’explicarl’evolució de la tecnologia i cal una visió de la teoria de Darwin. “La revolució industrial” ons’expliquen els factors que van incentivar la divergència d’Anglaterra de la resta del món alsegle XVIII. “La revolució de la Gloriosa” on s’explica els canvis institucionals que vanpropiciar el pas d’una economia feudal cap a una economia capitalista. “La revoluciótecnològica” on s’expliquen les tres revolucions tecnològiques que ha viscut l’humanitat desdel segle XVIII. “La revolució social” on s’expliquen les accions dutes a terme pelstreballadors arran de la introducció de la màquina de vapor.
  31. 31. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX39Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezEl segon capítol s’estructura en els següents subcapítols. “El parlament” on s’explicaque Catalunya va gaudir d’aquesta institució molt abans que Anglaterra. “El quatre genets del’apocalipsi” són la guerra, la fam, la mort i la pesta que van ser devastadors per a Catalunyafins a l’Edat Moderna. “La fi de l’antic règim” on s‘explica com i quan Catalunya va passard’una economia feudal a una economia capitalista. “El comerç exterior” on es calcula lapropensió marginal a importar a partir de les importacions i exportacions de Catalunya a l’any1846. “La capacitat de consumir” on es calcula la ràtio de susbsistència i la propensiómarginal a consumir a partir dels cost anual de la vida d’una família barcelonina de l’any1856. “La dieta alimentària” on s’explica els productes que composen la cistella d’articles deconsum essèncial per a tota Espanya. “Transferències” on s’explica de quina forma va arribarla tecnologia a Catalunya. “La capacitat inventiva” on s’exposen tres «macroinventors» quevan poder canviar la trajectòria tecnològica de la nostra història: Blasco de Garay, Jerónimode Ayanz y Beaumont i Francesc Santponç. “La junta de comerç” on s’explica les accionsdutes a terme per aquesta institució educativa i tecnològica en la difusió de la racionalitatcientífica i el progrés tècnic a Catalunya. “Correlació entre tecnologia i economia”, la partinnovadora d’aquest treball, on es calcula la funció d’autocorrelació simple entre l’Índex deProducció Industrial i les Patents Sol.licitades pels residents de Catalunya entre els anys 1826i 1900. “Els costos de producció” de l’any 1856 comparats amb Anglaterra d’on a partir d’unaanàlisi DAFO resulta evident que Catalunya tenia una debilitat en el subministre de carbómineral. “Els recursos energètics” on s’explica el desglossament del preu i la procedència delcarbó importat cap a Barcelona a l’any 1865 i la vigència dels recursos hidràulics a Catalunya.“Les revolucions socials” on s’expliquen els «rebomoboris del pà» de la Barcelona del 1789,el luddisme a Barcelona i les dures condicions de vida dels obrers que donaran peu a greusenfrontaments socials a la Barcelona d’inicis del segle XX. “El fracàs de la revolucióindustrial a espanya” on s’explica l’increïble retard que va acumular Espanya en la sevaindustrialització.En conclusió, l’any 1714 va ser una finestra d’oportunitat oberta que Catalunya va saberaprofitar, ja que la burgesia catalana va començar a mirar cap a Europa d’on van arribar, i esvan fer arribar, les transferències tecnològiques que van propiciar l’industrialització delPrincipat per arribar a convertir-se al segle XIX en: «la fàbrica d’Espanya».
  32. 32. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX40Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González
  33. 33. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX41Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González1.- EL MÓ“El Producte Interior Brut (PIB) ho mesura tot,excepte aquelles coses per les quals val la pena viure”.Robert Kennedy (1925-1968).Imatge 3 – Mapamundi segons la projecció de Gall-Peters.Font de les dades: Google Imatges1.1.- LA DIVERGÈ CIAS’entèn per divergència econòmica, el:“procés pel qual, a mesura que passa el temps, els països que tenen nivells d’ingrés percapita més baixos creixen de manera més lenta que els que tenen nivells d’ingrés més elevats.Això porta que, al final del període, la diferència entre els nivells d’ingrés sigui més gran que
  34. 34. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX42Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezal principi.” (Martínez Galarraga, 2012a : 9(3))11.Segons la següent gràfica, a l’any 2001 existia una gran divergència econòmicamundial d’Europa Occidental, les «Noves Europes»12i el Japó respecte de la resta del món.Gràfica 3 – ivells de renda per capita al món durant el període 1820-2001,expressats en dòlars internacionals de 1990.Font de les dades: (Maddison, 2004)13.De les dades de la taula i de la gràfica es pot observar que, el Japó inicia la divergèncial’any 1950 [1.921 USD de 1990] assolint en només 23 anys el mateix nivell de renda percapita que l’Europa Occidental [11.416 USD de 1990]: una espectacular taxa lineal decreixement anual respecte de l’any anterior d’un promig del 8,05%. Tanmateix, la gràfica ensindica que, les «Noves Europes» i l’Europa Occidental inicien la divergència l’any 1820.Amb una ràpida conclusió es podria afirmar que la Revolució Industrial (a l’any 1820)és l’inici de l’actual Gran Divergència, però…Si s’analitzen les dades del període anterior a l’any 1820 a nivell microscopic s’observaque, les «Noves Europes» inicien la divergència entre l’any 1700 i el 1830 i l’Europa11[Íbid.].12Els «Western Offshoots» són: els Estats Units, el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda. Països colonitzats peremigrants de l’Europa nord-occidental.13Maddison, Angus (2004). Contours of the World Economy and the Art of Macro-measurement 1500-2001.IARIW 28th General Conference: Ruggles Lecture. Cork: Ireland August 2004.1820 1870 1913 1950 1973 2001Western Europe 1.204 1.960 3.458 4.579 11.416 19.256Western Offshoots 1.202 2.419 5.233 9.268 16.179 26.943Japan 669 737 1.387 1.921 11.434 20.638Asia (excluding Japan) 577 550 658 634 1.226 3.256Latin America 692 681 1.481 2.506 4.504 5.811Eastern Europe & f. USSR 686 941 1.558 2.602 5.731 5.038Africa 420 500 637 894 1.410 1.489Western EuropeWestern Offshoots Japan05.00010.00015.00020.00025.00030.000Levels of Per Capita GDP : World and Major Regions, 1820-2001(1990 international dollars)
  35. 35. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX43Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezOccidental entre l’any 1000 i el 1500.Gràfica 4 – ivells de renda per capita al món durant el període 0-1820,expressats en dòlars internacionals de 1990.Font de les dades: (Maddison, 2010)14.Segons aquesta gràfica, abans de l’any 1820 ja existia una petita divergènciaeconòmica mundial d’Europa Occidental i les «Noves Europes» respecte de la resta del món.En conseqüència:“D’acord amb les dades disponibles, va ser la Gran Divergència la que va generar laRevolució Industrial i per tant, indirectament, el creixement econòmic modern. o al’inrevés.” (Martínez Galarraga, 2012a : 14)15.Durant el període 1000-1500 van succeïr dos esdeveniments que van canviar la històriaeconòmica del món:• l’arribada de Cristòfor Colom a Amèrica l’any 1492 i de Vasco de Gama a l’Índial’any 1498, i• la pesta negra de 1348.14Maddison, Angus. (2010). Appendix B. Growth of World Population, GDP and GDP Per Capita before 1820.Original Maddison Homepage. <http://www.ggdc.net/MADDISON/oriindex.htm> [data de consulta: 23 desetembre de 2012].15[Íbid.].0 1000 1500 1600 1700 1820Western Europe 450 400 774 894 1.024 1.232Western Offshoots 400 400 400 400 473 1.201Japan 400 425 500 520 570 669Asia (excluding Japan) 450 450 572 575 571 575Latin America 400 400 416 437 529 665Eastern Europe 400 400 462 516 566 636Former USSR 400 400 500 553 611 689Africa 425 416 400 400 400 418Western EuropeWestern Offshoots04008001.200Levels of Per Capita GDP : World and Major Regions, 0-1820(1990 international dollars)
  36. 36. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX44Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González1.2.- LA BOMBOLLA MO ETÀRIA ULTRAMARI A“Si la «Teoria General» de Keynes data de 1936, va ser el 1937 quan John Hicks vapublicar el famós article «Mr. Keynes i els clàssics» en què —pretenent oferir una síntesientre els plantejaments keynesians i els clàssics, que inicialment es consideravencontraposats— presentava una formulació en què les interaccions entre els equilibris en elsector real de l’economia (mercats de béns i serveis) i els equilibris en el sector monetarifinancer (mercats de diner i altres actius financers) determinaven variables com la renda i eltipus d’interés. Aviat el model presentat per Hicks —anomenat IS-LM per les condicionsd’equilibri en el sector real (inversió=estalvi, «saving» en anglès) i en el sector monetari (Lde preferència per la liquiditat, l’expressió keynesiana per a referir-se a la demanda dediners i M de money, o oferta de diners)— es va convertir ràpidament en el primer granmodel de síntesi, ja que permetia avaluar el paper i l’efectivitat comparativa de les polítiquesfiscals i monetàries en termes de la forma i pendent de les dues corbes representatives delsrespectius equilibris als mercats de béns i monetaris, i les seves interaccions per a assolir unequilibri simultani.És cert que hi ha hagut crítiques al model IS-LM, des de la fidelitat de la interpretacióde Keynes a la seva utilitat en èpoques d’inflació, passant per acusacions d’incosistèncieslògiques (la part d’equilibri IS compara variables-fluxos, mentre que el vessant LM comparavariables-estoc).Però probablement continua essent veritat l’afirmació de Krugman: si no l’haguésaportat Hicks el 1937, ens l’hauríem d’haver inventat en tot cas en algun moment posterior.”(Tugores, 2010: 5-6)16.L’expoliació de la plata, i en menor mesura de l’or, de les mines azteques cap a Europa,per part dels espanyols, va suposar l’aplicació d’una política monetària expansiva amb uncreixement especulatiu i un augment de la inflació a l’economia europea als segles XVI-XVII.Per a respondre a la pregunta, per què van pujar el preus, Martín Aceña (1989)17fa ús de lateoria macroeconòmica.“Con objeto de llegar a una comprensión más fácil de [las] relaciones [entre los16Tugores Ques, Joan (2010). “Interaccions entre mercats de béns i mercats financers”. A: Macroeconomia.Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya.17Martín Aceña, Pablo (1989). Los precios en Europa durante los siglos XVI y XVII: Estudio comparativo.Alicante: IV Congreso de la Asociación de Historia Económica (diciembre de 1989).
  37. 37. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX45Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezincrementos de la cantidad de dinero, los aumentos de la población y las variaciones de lademanda de dinero en términos reales] hacemos uso del modelo de análisis macroeconómicoIS-LM.Comenzamos por suponer que estamos en equilibrio tal y como señala el punto E1 delgràfico [de la següent pàgina]. Examinemos cuál es el efecto sobre el nivel de precios de unaumento de la oferta monetaria (M S). Como consecuencia del aumento de la cantidad dedinero (de ࡹ૙ࡿa ࡹ૚ࡿ) la curva LM experimenta un desplazamiento hacia la derecha (de LM1a LM2), lo que determina que la curva de demanda agregada ࢅ૚ࡰtambién experimente undesplazamiento hacia ࢅ૛ࡰ. A corto plazo y al nivel de precios inicial P0, hará su aparición unexceso de demanda. Esto último estimulará, a su vez, una expansión del volumen deproducción y también probablemente un aumento en el nivel de precios. En el nuevo punto deequilibrio E2, el output corriente excede al nivel de producción potencial o de pleno empleode los recursos. A menos que la economía experimente un aumento en el volumen de recursosdisponibles o se registre un incremento en la productividad de los factores, el punto E2 essólo un punto de equilibrio temporal. A largo plazo, el incremento en el coste de los factoreshará que la curva de demanda agregada se desplace hacia arriba y ello irá acompañado deun aumento en el nivel de precios. Este aumento disminuirá el volumen total de saldosmonetarios en términos reales a disposición de la economía, lo que hará que aumenten lostipos de interés y, en última instancia, se reduzca la demanda agregada. En ࡱ૛૚, la economíaalcanza su punto final de equilibrio.En toda esta descripción, la macromagnitud que ha quedado relegada a un segundoplano es la demanda de dinero. Es evidente, sin embargo, que el incremento en el nivel derenta ha traído consigo un aumento de la demanda de dinero, y ha servido además paraestablecer un límite superior a los incrementos que pudieran producirse en el nivel deprecios. En nuestro gráfico, el aumento de la demanda de dinero derivado del aumento deloutput está ya incorporado en la naturaleza de la curva LM, cuya pendiente es positiva.Empero, existe un aumento del volumen de saldos reales demandados por las unidadeseconómicas diferente del que se genera a consecuencia del incremento del nivel de renta, yque va a originar que la curva LM se desplace hacia la izquierda, hasta LM3. Este aumentode la demanda de dinero está asociado a lo que en la literatura económica se conoce como«efecto riqueza». Para entender su importancia y poder incorporarlo a nuestro análisis espreciso definir una demanda de dinero que no sea únicamente función de la renta corrientedel período, sino que entre sus argumentos estén todas las fuentes posibles de ingreso. Tal
  38. 38. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX46Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezfunción debería incluir al menos cuatro de las varias formas en que una economía puedemantener riqueza: dinero, deuda pública y privada; capital y bienes físicos, y capitalhumano. Un incremento en cualquiera de estos componentes determina un aumento de lademanda de dinero, lo cual se traduce, en nuestro modelo, en un desplazamiento hacia laizquierda de la curva LM. Lo que el análisis tradicional sobre la revolución de los precios delsiglo XVI ha relegado es precisamente el efecto autónomo que se produjo en la cantidad dedinero demandada, como consecuencia del incremento en capital humano y en activosfinancieros registrado entre 1500 y 1600.Con objeto de comprender lo primero, el incremento del capital humano, es necesarioconsiderar el aumento de la población no sólo por el lado del consumo, es decir, como unafuente de demanda de nuevos bienes y servicios, sino también por el lado de la oferta, esdecir, como incremento neto al volumen total de bienes de capital intermedio disponibles.Por lo que se refiere al incremento de los activos financieros de la comunidad económica delsiglo XVI, sabemos que fue el resultado directo del aumento de la deuda pública, ya que sialgún acontecimiento caracterizaba la vida financiera del siglo XVI era precisamente elcreciente endeudamiento de las Coronas europeas y demás instituciones públicas.Si se aceptan nuestros argumentos, parece necesario, por tanto, tener en cuenta elaumento paralelo experimentado por los saldos reales demandados como consecuencia del«efecto riqueza», al analizar el impacto que tuvo la llegada del Tesoro americano sobre losprecios europeos. El gráfico muestra que en la posición final de la curva LM, en LM3, el nivelde precios de equilibrio final P3 está por debajo de P2, punto que se hubiese alcanzado de nohaber existido un incremento adicional de la demanda de dinero. La inflación en lugar de serP0P2 ha quedado reducida a P0P3.” (Martín Aceña, 1989: 372-375)18.18[Íbid.].
  39. 39. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX47Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezGràfica 5 – Política monetària expansiva a Europa als segles XVI-XVIIsegons el model IS-LM.Font de les dades: Martín Aceña (1989)19.19[Íbid.].1r. Desplaçament cap a la dreta de la corba MS(Money Supply = Oferta monetària) de ‫ܯ‬଴ௌa ‫ܯ‬ଵௌper un augment de la quantitat de diners.2n. Desplaçament cap avall i a la dreta de la corba LM (Liquidity Money) de LM1 a LM2.3r. Desplaçament cap amunt i a la dreta de la corbaYD(Demand Aggregat = Demanda agregada)d’ܻଵ஽a ܻଶ஽i del punt d’equilibri E1 al punt E2.4rt. Excès dedemandaagregada.Producciósuperior a Yp.5è.Augmentde preus deP0 a P2.6è.«Efecte riquesa».Augment de lademanda de dinersa la corba LD(LiquidityDemand).7è.Desplaçamentcap amunt i ala esquerra dela corba LMde LM2 aLM3.8è. Desplaçament cap avall i a l’esquerra de la corba YDd’ܻଶ஽a ܻଷ஽.10è.Reduccióde lainflació.Disminucióde preus deP2 a P3.9è. Reducció de la demanda agregada.(Supply Aggregat = Oferta agregada).(Renda potencial o de plena ocupació).
  40. 40. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX48Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezEn conclusió, l’abundància de metalls preciosos d’Amèrica a Europa va suposar unaalteració dels valors fonamentals monetaris, és a dir, un creixement econòmic especulatiu peruna política monetària expansiva. Com tota bombolla especulativa arriba un moment queesclata. Per tant, no es pot parlar d’un creixement econòmic sostingut en el temps, què és undels supòsits de la definició de Kuznets de creixement econòmic modern, com a conseqüènciade l’expoli espanyol de plata i or ultramarí pel re descobriment d’Amèrica l’any 1492.1.3.- L’EQUILIBRI MACROECO ÒMICD’una banda, a la formulació teòrica de la macroeconomia és normal trobar-se ambexpressions matemàtiques del següent tipus: ‫ݕ‬ = ݂(‫.)ݔ‬ Per exemple, la producció agregadad’una economia tancada es pot expressar segons la següent fòrmula matemàtica:ܻ = ܼܼ = ‫ܻ(ܥ‬ௗ) + ‫)݅(ܫ‬ + ‫ܩ‬Aquesta expressió indica que la condició d’equilibri en el sector real és la producció (Y)igual a la demanda efectiva (Z) i que la condició d’equilibri de la demanda efectiva s’assoleixa través del sumatori de la funció de consum en funció de la renda disponible (‫ܻ(ܥ‬ௗ)), de lafunció d’inversió en funció del tipus d’interés (‫))݅(ܫ‬ i del component autònom de la despesapública (G).Un altre exemple. La demanda de diners d’una economia es pot expressar segons lasegüent fòrmula matemàtica:‫ܮ‬஽= ‫ܮ‬ௌ‫ܯ‬ܲ= ‫ܮ‬ = ܻ݇ − ℎ݅Aquesta expressió indica que la condició d’equilibri en el sector monetari i financer ésla demanda monetària (‫ܮ‬஽) igual a l’oferta monetària (‫ܮ‬ௌ) i que la condició d’equilibri de lademanda de diners (L) és igual al poder adquisitiu del diners ቀெ௉ቁ i s’assoleix a través de ladiferència entre la sensibilitat del treball respecte de la renda (ܻ݇) i la sensibilitat del treballrespecte al tipus d’interés (ℎ݅).D’altra banda, a la teoria macroeconòmica és habitual llegir que els models econòmicsparteixen d’un punt d’equilibri inicial o que l’economia assoleix un punt d’equilibri o
  41. 41. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX49Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezequilibri macroeconòmic. Això significa que, per exemple, una funció de renda o produccióagregada o demanda efectiva dels mercats de béns i serveis d’una economia (IS) és igual auna funció de diners dels mercats monetaris i financers (LM), o gràficament, a la interseccióde les línies IS i LM (Tugores, 2010: 20)20.És a dir, aïllant Y a les equacions de la IS i la LM i igualant ambdues expressions,s’obtè que:ܻ(ூௌ) = ‫ܻ(ܥ‬ௗ) + ‫)݅(ܫ‬ + ‫ܩ‬ܻ(௅ெ) =‫ܯ‬ܲ + ℎܻ݅݇(ூௌ) = ܻ(௅ெ)‫ܻ(ܥ‬ௗ) + ‫)݅(ܫ‬ + ‫ܩ‬ =‫ܯ‬ܲ + ℎ݅݇Aquesta expressió relaciona la part real productiva amb la part fiducidiària financerad’una economia.Les qüestions són: per què una economia ha de tendir cap a l’equilibri? Per què Y ha deser igual a Z? Per què LDha de ser igual a LS? Per què IS ha de ser igual a LM? A leseconomies reals es produeixen aquestes situacions?Per un costat de la balança, arran de l’actual Gran Recessió, hi ha macroeconomistesque accepten la responsabilitat de lanàlisi macroeconòmic en la contribucció a la generacióde lactual crisi 21. Per un altre costat de la balança, la UE ha subvencionat el projecte derecerca europeu anomenat EURACE 22, que consisteix en la modelització macroeconòmicabasada en agents amb el programa informàtic «Flame»23basat en el llenguatge deprogramació C. Un dels resultats d’aquest projecte de recerca és «The Eurace@Unibi20[Íbid.].21Andrés, Javier (2012). "La macroeconomía en el diván" [en línia]. Publicat al blog "Nada es gratis" el28/11/2012. <http://www.fedeablogs.net/economia/?p=26452> [consultat l’1 de març de 2013].22EURACE. <http://www.eurace.org/> [consultat el 23 de març de 2013].23FLAME: Flexible Large-scale Agent Modelling Environment [en línia]. <http://www.flame.ac.uk/> [consultatel 23 de març de 2013].
  42. 42. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX50Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez GonzálezModel»24amb la publicació de diferents articles per a la modelització macroeconòmica per al’anàlisi politic de l’economia25.“Agent-based systems are, by their very nature, situated in some environment. Theirfunction is to interact with that environment, perceive the state of the environment and makedecisions about how to respond to it. When we are designing agents we usually want them tomake good decisions —typically we want them to make the best decision that they can, givenwhat is known. For this reason, decision making, in some form or other, is at the very heart ofbuilding agent-based systems.[…] Unfortunately most environments are a good deal more complex than the blocksworld [of artificial intelligence]. Typically an agent’s knowledge, filtered as it is throughsome set of sensors, is rather incomplete and uncertain. The actions the agent has at itsdisposal are non-deterministic, having a range of possible outcomes. The agent will have anumber of (possible conflicting) goals which it is trying, more or less urgently, to achieve. Inaddition, there may be other agents operating in the environment with which the first agentmight have to interact. It is theses aspects that can be handled by the application oftechniques from game theory and decision theory. The ubiquity of these aspects is the reasonwhy game theory and decision theory have an important role to play in agent-basedcomputing.” (Parsons, Gmytrasiewicz i Wooldridge, 2002: xxv)26.Des del punt de vista d’aquest autor, l’economia real no tendeix cap a un puntd’equilibri. Les economies estàn en contínua competència i evolució per maximitzar els seusbeneficis i adaptar-se a l’ambigüitat i l’incertesa de l’entorn (Morales Gutiérrez, 2011 :38)27.24The Eurace@Unibi Model [en línia]. Bielefeld: Universität Bielefeld. Wirtschaftstheorie und ComputationalEconomics. <http://www.wiwi.uni-bielefeld.de/vpl1/research/eurace-unibi.html> [consultat el 23 de març de2013].25Dawid, Herbert; Gemkow, Simon; Harting, Phillip; van der Hoog, Sander i Neugart, Michael (2012). TheEurace@Unibi Model: An Agent-Based Macroeconomic Model for Economic Policy Analysis [en línia].Bielefeld: Universität Bielefeld. <http://www.wiwi.uni-bielefeld.de/fileadmin/vpl1/Publications/Agent-based_Modelling/eurace_unibi_descr_2012.pdf> [consultat el 23 de març de 2013].26Parsons, Simon; Gmytrasiewicz, Piotr i Wooldridge, Michael (eds.) (2002). “Introduction”. A: Game Theoryand Decision Theory in Agent-Based Systems. Boston/Dordrecht/London: Kluwer Academic Publishers(Multiagent Systems, Artificial Societies, and Simulated Organizations. International Book Series. Series Editor:Gerhard Weiss. Technische Universität München).27Morales gutiérrez, Alfonso Carlos (2011). “L’estructura i el disseny de l’organització a escala de llocs detreball”. A: Morales Gutiérrez, Alfonso Carlos; Martínez Argüelles, Ma. Jesús i Rimbau Gilabert, Eva.Organització d’empreses. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya.
  43. 43. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX51Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González“Un problema de «programació matemàtica» (PM) és el que es pot enunciar com:min ݂(‫)ݔ‬‫.݆ܾݑݏ‬ ܽ:ℎ௜(‫)ݔ‬ = 0, ݅ = 1,2, … , ‫݌‬݃௜(‫)ݔ‬ ≤ 0, ݅ = ‫݌‬ + 1, … , ݉on:‫ݔ‬ = (‫ݔ‬ଵ, … , ‫ݔ‬௡) ∈ ℝ௡,݂: ℝ௡⟶ ℝℎ௜: ℝ௡⟶ ℝ , ݅ = 1, … , ‫݌‬ ,݃௜: ℝ௡⟶ ℝ , ݅ = ‫݌‬ + 1, … , ݉ ,essent m, n, p nombres naturals (inclòs el 0).‫ݔ‬ଵ, … , ‫ݔ‬௡ són les variables, f s’anomena funció objectiu i les igualtats i desigualtats són lesrestriccions.En lloc de «min» (minimitzar, trobar el mínim) pot ser «max» (maximitzar, trobar el màxim),i també podrien haver restriccions del tipus ݃௜(‫)ݔ‬ ≥ 0; però:• maxሼ݂(‫:)ݔ‬ ‫ݔ‬ ∈ ܵሽ = −݉݅݊ሼ−݂(‫:)ݔ‬ ‫ݔ‬ ∈ ܵሽ i max f i min –f s’assoleixen en elsmateixos punts, i• ݃௜(‫)ݔ‬ ≥ 0 equival a −݃௜(‫)ݔ‬ ≤ 0” (Alabert, 2004 :8)28.Les organitzacions busquen assolir el màxim benefici econòmic individual per a la sevasatisfacció en l’actual economia capitalista global. No obstant, l’altruïsme és necessari. Lasolidaritat individual envers els més dèbils repercuteix en benefici de tot el grup. Per aquestmotiu, per exemple, les organitzacions sense ànim de lucre no encaixen en un model demaximització de beneficis econòmics, ja que el seu objectiu és gastar tots els recursos quedisposen en ajudar de forma altruista al major nombre de persones possibles. Però, cal tenir encompte que, l’obtenció del màxim benefici econòmic personal no reporta felicitat. I, ser feliçés l’objectiu final que desitjen les persones. Per tant, en una societat ideal, l’objectiu final dequalsevol organització pública i privada hauria de ser aconseguir la felicitat dels èssers28Alabert, Aureli (2004). Curs d’Investigació Operativa. Barcelona: Departament de Matemàtiques de la UAB –Universitat Autònoma de Barcelona.
  44. 44. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX52Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezhumans. Per aquest motiu, el models no haurien de maximitzar el benefici econòmic, sinó elbenefici social29.1.4.- LA REVOLUCIÓ E EL CO SUMA banda de l’arribada dels metalls preciosos americans, el descobriment d’Amèrica vasuposar l’arribada de nous béns de consum ultramarins o «groceries» a Europa. La rutaoceànica a les Índies no va minvar el subministre de productes asiàtics a través de la Ruta dela Seda.Segons alguns historiadors econòmics, la patata, el tomaquet, el sucre, la xocolata, el té,el cafè, el tabac, les pipes de fumar, les «calicós» o teles de cotó estampades, la porcellana, elrom o el pebre, entre d’altres productes, van provocar un augment massiu del consum delseuropeus. No obstant, cal tenir en compte que en aquestes dates persistia una economia desubsistència a Europa. El té, el cafè i el tabac són productes addictius i, per tant, amb unademanda ineslàtica. La patata i el tomaquet era un producte fora dels hàbits de consum delseuropeus d’aquella època i, per tant, un béns inferiors. La patata es va destinar a l’engreix deporcs per a la ganaderia. A excepció de la generalització del consum del tabac, les «groceries»van ser béns de luxe.L’elasticitat tracta de mesurar en quina proporció es comporta una variable quan esregistra un canvi en una altra variable amb la qual estava relacionada. S’acostuma a mesurarrespecte a dues variables: preu i renda (André Romero, Clar López i Díaz Álvarez, 2007)30.L’elasticitat-preu de la demanda mesura la sensibilitat de la quantitat demanada d’unproducte quan varia el preu, i es mantenen tots els altres elements constants (és a dir, «ceterisparibus»).ߝ‫݌‬ ‫ݐܦ‬ =% ‫݅ܿܽ݅ݎܽݒ‬ó ݀݁ ݈ܽ ‫ݐܽݐ݅ݐ݊ܽݑݍ‬ ݀݁݉ܽ݊ܽ݀ܽ% ‫݅ܿܽ݅ݎܽݒ‬ó ݁݊ ݈݁ ‫ݑ݁ݎ݌‬Matemàticament es denota per ߝଵ(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉) i es defineix de la següent manera:29De Rus, Ginés (2008). Análisis Coste-Beneficio. Evaluación económica de políticas y proyectos de inversión.Barcelona: Editorial Ariel, SA (3ª edición actualizada: septiembre de 2008).30André Romero, María Encarnación; Clar López, Miquel i Díaz Álvarez, Amelia (2007). “La demanda il’oferta turística”. A: Díaz Álvarez, Amelia (coord.); André Romero, María Encarnación; Clar López, Miquel iDíaz Álvarez, Amelia. Introducció a l’economia. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya.
  45. 45. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX53Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezߝଵ(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉) =߲‫ݔ‬ଵ(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉)߲‫݌‬ଵ‫݌‬ଵ‫ݔ‬ଵ(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉)On ‫ݔ‬ଵ(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉) és la funció de demanda del bé 1 en funció del preu del bé 1 (p1), del preudel bé 2 (p2) i de la riquesa (m) del consumidor.Tipus de demanda Elasticitat-preuElàstica: ߝ‫݌‬ > 1Unitària: ߝ‫݌‬ = 1Inelàstica: ߝ‫݌‬ < 1Taula 1 – Tipus de demanda en funció del resultat numèric de l’elasticitat-preuL’elasticitat-renda de la demanda mesura la resposta de la quantitat demanada d’unproducte davant les variacions en la renda disponible dels consumidors en potència d’aquellproducte.ߝ‫ݕ‬ ‫ݐܦ‬ =% ‫݅ܿܽ݅ݎܽݒ‬ó ݀݁ ݈ܽ ‫ݐܽݐ݅ݐ݊ܽݑݍ‬ ݀݁݉ܽ݊ܽ݀ܽ% ‫݅ܿܽ݅ݎܽݒ‬ó ܽ ݈ܽ ‫ܽ݀݊݁ݎ‬ ݀݅‫݈ܾ݁݅݊݋݌ݏ‬Matemàticament es denota per ‫ܧ‬௝(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉) i es defineix de la següent manera:‫ܧ‬௝(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉) =߲‫ݔ‬௝(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉)߲݉݉‫ݔ‬௝(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉)On ‫ݔ‬௝(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉) és la funció de demanda del bé j.Tipus de bé Elasticitat-rendaDe luxe: ߝ‫ݕ‬ > 1ormal: ߝ‫ݕ‬ > 0D’elasticitat unitària: ߝ‫ݕ‬ = 1De primera necessitat: 0 < ߝ‫ݕ‬ < 1D’elasticitat nul.la: ߝ‫ݕ‬ = 0Inferior: ߝ‫ݕ‬ < 0Taula 2 – Tipus de bé en funció del resultat numèric de l’elasticitat-renda.L’elasticitat-creuada de la demanda estudia les reaccions de la demanda d’un producte
  46. 46. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX54Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezquan es modifica el preu d’un altre amb el qual hi ha una certa vinculació.ߝܾܽ ‫ݐܦ‬ =% ‫݅ܿܽ݅ݎܽݒ‬ó ݀݁ ݈ܽ ‫ݐܽݐ݅ݐ݊ܽݑݍ‬ ݀݁݉ܽ݊ܽ݀ܽ ݈݀݁ ‫݁ݐܿݑ݀݋ݎ݌‬ ܽ% ‫݅ܿܽ݅ݎܽݒ‬ó ݈݀݁ ‫ݑ݁ݎ݌‬ ݈݀݁ ‫݁ݐܿݑ݀݋ݎ݌‬ ܾMatemàticament es denota per ߝଵ(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉) i es defineix de la següent manera:ߝଵ(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉) =߲‫ݔ‬ଵ(‫݌‬ଵ, ‫݌‬ଶ, ݉)߲‫݌‬ଶTipus de béns Elasticitat-creuadaSubstitutius ߝܾܽ > 0Complementaris ߝܾܽ < 0Taula 3 – Tipus de béns en funció del resultat numèric de l’elasticitat-creuada.Segons la llei d’Engel, “quan la riquesa augmenta, la demanda d’aliments tambéaugmenta, però menys que proporcionalment.” (Silvestre i Benach, 2011)31.“De acuerdo a los datos obtenidos por Shammas (1990: 121-148)32de los inventariospost-mortem, el gasto en alimentación venía a representar la mitad del gasto total de unafamilia trabajadora común (y, por cierto, no el 70, 80 o 90%, como a menudo se supone). En1787-96, poco más del 11% del mismo iba dirigido a las «groceries»; en consecuencia,alrededor del 5,5% [:= 0,50 x 0,11] del gasto total de una familia media se dirigía alconsumo de esos productos.” (Barquín Gil, 2002: 14)33.A excepció del tabac, el terme revolució no seria el més adequat per fer referència aaquest augment del consum de nous béns ultramarins per part d’una classe minoritària ambelevat poder adquisitiu, ja que inicialment no es va produir una pròfunda transformació.Només una minòria privilegiada amb una elevada capacitat adquisitiva va poder accedir alconsum d’aquestes cares novetats ultramàrines. Per tant, hi ha un atractiu social en el consumd’aquests nous béns ultramarins. En conclusió, “resulta difícil hablar de un crecimiento31Silvestre i Benach, Joaquim (2011). “Les decisions de comprar”. A: Cortadas Guasch, Pau; Duch Brown,Néstor; Merino Castelló, Anna; Oliva Furés, Martí i Silvestre i Benach, Joaquim. Microeconomia. Barcelona:FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya.32Obra citada a Barquín Gil (2002: 14). Shammas, C. (1990). The Pre-Industrial Consumer in England andAmerica. Clarendon Press.33[Íbid.].
  47. 47. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX55Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González[generalizado] del consumo derivado del de la renta” (Barquín Gil, 2002: 4)34. “La difusióndel consumo de cada nuevo producto se habría producido desde las clases superiores hacialas inferiores, por medio de la emulación: entiéndase, la envidia.” (McKendrick, 1982)35.“[…] Inglaterra era distinta de Europa. […] La ética puritana descrita por Max Weber(1930)36era tanto una exaltación del trabajo diario y de la honestidad en los negocios, comode la vida frugal. […] Una sociedad de estas características no podía desarrollar unaRevolución del Consumo. Y menos aún si ésta se apoyaba en el consumo de bienes novedosose innecesarios, como el té, el tabaco o los estampados indios; lujos de dudosa utilidad,cuando no malsanos.” (Campbell, 1989)37.“La religión es una expresión de los valores culturales, y en el siglo XVII era unaexpresión claramente dominante. […] Aunque la diversidad de doctrinas teológicas entre losgrupos protestantes de la Inglaterra del siglo XVII es evidente —en 1650, Thomas Edwardsenumera 180 sectas—, había un núcleo de valores comunes que era aceptado por todos. […]Una serie de estudios han demostrado que el «ethos» protestante ejerció un efectoestimulante sobre el capitalismo. […] La exigencia de la constancia en el trabajo esjustificada por todas las doctrinas puritanas fundamentales que llevan consigo el carácterabsoluto de un sistema cerrado de sentimientos y creencias integrados. En primer lugar, esun medio de glorificar a Dios, pues «es Dios quien te llama al trabajo». Asimismo, es unmedio de contribuir al bienestar público. Tercero, la diligencia en nuestros trabajosnecesariamente implica menos ocio y libertad para sucumbir a las múltiples tentaciones,odiosas a Dios, que nos acechan. El tiempo debe ser gastado solamente al servicio del debery no debe desperdiciarse ni una hora, en un exceso del dormir o del juego, pues esto es elsigno del pecador. Sin escatimar variantes en las bases del llamamiento, el puritano tambiénapela a la razón como facultad digna de encomio. El trabajo es necesario para la34Barquín Gil, Rafael. Algunos aspectos relatives a la Revolución del Consumo en Gran Bretaña. Madrid:AEHE – Asociación Española de Historia Económica (documento de Trabajo nº 0202).35McKendrick (1982). “Commercialization and the Economy”. A: McKendrick, N.; Brewer, J. i Plumb, J. H.(eds.). The Birth of a Consumer Society. Europa Publications Limited.36Obra citada a Barquín Gil (2002: 10). Weber, M. (1930). The Protestant Ethic and the Spirit of Protestantism.Unwin University Books.37Obra citada a Barquín Gil (2002: 10). Campbell, C. (1989). The Romantic Ethic and the Spirit of ModernConsumerism. Ideas.
  48. 48. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX56Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez Gonzálezconservación de las facultades de la mente.” (Merton, 1984: 85-93)38.1.5.- LA REVOLUCIÓ I DUSTRIOSAEls fets que van produir una pròfunda transformació a l’economia anglesa van ser “[els]canvis en el comportament econòmic de les famílies, la industriositat dels treballadors il’augment del consum [per uns salaris reals més elevats que a la resta d’Europa, que] haurienesdevingut factors clau que van aplanar el camí per a l’adveniment de la RevolucióIndustrial.” (Martínez Galarraga, 2012a: 23)39.El que es va donar a la societat pre industrial anglesa, des del punt de vista de lamicroeconomia, va ser una maximització de la funció d’utilitat de les decisions familiars(Becker, 1965)40, ja que en la societat pre industrial el lleure era un bé inferior (LladósMasllorens, Oliva Furés i ét al., 2009)41.‫.ݔܽܯ‬ ⊔ (‫ݔ‬ଵ, … , ‫ݔ‬௡, ‫ݐ‬ଵ, … , ‫ݐ‬௡, ‫ݐ‬௪)s.a. Restricció pressupostària: ∑ ‫݌‬௜‫ݔ‬௜ = ‫ݓ‬ ∙ ‫ݐ‬௪ + ܻ଴ ⇒ ߣRestricció del temps: ∑ ‫ݐ‬௜+‫ݐ‬௪ = ܶ ⇒ ߤRestricció tecnològica: ‫ݐ‬௜ > ܽ௜ − ‫ݔ‬௜ ⇒ ߶On:• ⊔: és la funció d’utilitat de l’unitat familiar.• ‫ݔ‬௜, per a i=1,…,n: és el consum d’una cistella d’activitats.• ‫ݐ‬௜, per a i=1,…,n: és el temps destinat a cada activitat.• ‫ݐ‬௪: és el temps destinat a treballar.• T: és el temps total.• ‫݌‬௜‫ݔ‬௜: és la despesa total de la cistella on ‫݌‬௜ són els preus dels productes ‫ݔ‬௜.38Merton, Robert K. (1984). “Capítulo IV. Puritanismo y valores culturales”. A: Ciencia, tecnología y sociedaden la Inglaterra del siglo XVII. Madrid: Alianza Editorial, SA (Colecció Alianza Universidad). [edició originalen anglès] (1970): Science, Technology and Society in Seventeenth-Century England.39[Íbid.].40Obra citada a De Vries (1994: 257). Becker, Gary (1965). “A Theory of the Allocation of Time”. TheEconomic Journal, 75, pp. 493-517.41Lladós Masllorens, Josep; Oliva Furés, Martí (coords.) i ét al. (2003). “Mercats de factors”. A: Mercats iconducta. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya. Pàg. 18.
  49. 49. La Primera Revolució Tecnològica a Catalunya. Els factors que van impulsar el creixement econòmic al segle XIX57Estudis d’Economia i Empresa Jesús Pérez González• ‫:ݓ‬ és el salari.• ‫ݐ‬௪: són les hores treballades.• ܻ଴: és la renda exògena.• ܽ௜: és el temps mínim de consum de l’activitat i.• ߣ: és l’utilitat marginal de la renda.• ߤ: és l’utilitat marginal del temps disponible.• ߶: és l’utilitat marginal de l’estalvi de temps.El multiplicador ߣ associat a una restricció ens indica quant augmenta l’utilitat si larenda augmenta marginalment (un 1% en termes discrets). Com més baix és el nivell derenda, major és l’utilitat marginal de la renda.El multiplicador ߤ associat a una restricció ens indica quant augmenta l’utilitat si eltemps augmenta marginalment. Com més baix és el temps disponible, major és l’utilitatmarginal de la renda.El multiplicador ߶ associat a una restricció ens indica quant augmenta l’utilitat siaconseguim reduir el temps mínim d’una activitat. Com més baix és el temps mínim d’unaactivitat, major és l’utilitat marginal de la renda.Matemàticament, la resolució d’aquest problema requereix construir el següentlagrangià:ℓ(‫,ݔ‬ ‫,ݐ‬ ߣ, ߤ, ߶) = ⊔ (‫,ݔ‬ ‫)ݐ‬ − ߣ ൭෍ ‫݌‬௜‫ݔ‬௜௡௜ୀଵ− ‫ݓ‬ ∙ ‫ݐ‬௪ − ܻ଴൱ − ߤ ൭෍ ‫ݐ‬௜+‫ݐ‬௪௡௜ୀଵ− ܶ൱ + ෍ ߶௜(‫ݐ‬௜ − ܽ௜‫ݔ‬௜)௡௜ୀଵOn les condicions de primer ordre són (De Rus, Campos i Nombela, 2003: 155-157)42:ߜℓߜ‫ݔ‬௜=ߜ ⊔ߜ‫ݔ‬௜− ߣ‫݌‬௜ − ߶௜ܽ௜ = 0ߜℓߜ‫ݐ‬௪=ߜ ⊔ߜ‫ݐ‬௪− ߣ‫ݓ‬ − ߤ = 0ߜℓߜ‫ݐ‬௜=ߜ ⊔ߜ‫ݐ‬௜− ߤ + ߶௜ = 0Dividint ambdós costats de les igualtats entre ߣ i reordenant els membres de les equacions,s’obtenen les següents condicions d’equilibri:42De Rus, Ginés; Campos, Javier i Nombela, Gustavo (2003). Economía del transporte. Barcelona: AntoniBosch editor.

×