Index de qualitat dels mitjans informatius digitals

índex de qualitat dels mitjansinformatius digitals continguts, producció, digitalització

índexPROPOSTA: Un índex de mesurament ràpid de la qualitat dels mitjans digitals generalistes, inclosos elslocals. No comprèn anàlisis quantitatives de gran abast ni pretén substituir els estudis acadèmics. Elresultat que genera és tan sols una primera aproximació.VARIABLES: Qualitat dels continguts informatius (credibilitat, riquesa, profunditat, exclusivitat).Qualitat de la producció (en el context de la digitalització i l’expansió del sistema de connexions globalanomenat internet). Qualitat de la digitalització (el grau d’aproﬁtament dels recursos que proporcionenles tecnologies de la informació i la comunicació i el grau d’assumpció del codi digital basat en latransparència i la redistribució).CRITERIS: S’estableixen cinc opcions, puntuades de 1 a 5. Per distingir entre una presència esporàdica ihabitual o freqüent, es puntua amb 1/2 punt o 1 punt sencer. Se sumen els resultats i s’obtenen lesmitjanes de cada grup.VALIDACIÓ: Esmenes col·laboratives i aprovació provisional per part d’un col·lectiu, d’un observartorio d’una institució.APLICACIÓ: Un cop validat, l’índex hauria de permetre l’avaluació dels mitjans digitals del país i larèplica temporalitzada per observar l’evolució.OBJECTIU: La ﬁnalitat és disposar d’una eina que contribueixi a traçar la via cap a l’excel·lència, ambun índex neutral que doni pistes clares sobre la qualitat dels mitjans digitals.

graus de qualitat EXCEL·LENT ÒPTIMA REGULARDEFICIENTR MÍNIMA en funció que la suma dividida per quatreDEFICIENT doni 1, 2, 3, 4 o 5

puntuació en cada variable esporàdic 4,5 freqüent 5 esporàdic 3,5 freqüent 4 esporàdic 2,5 freqüent 3 esporàdic 1,5DEFICIENTR freqüent 2 variació segons el mínims grau d’exigència, per 1 deﬁnir esporàdic i habitual o freqüent

l’absència en un valordisminueix tota l’escala esporàdic 3,5 freqüent 4 esporàdic 2,5 freqüent 3 esporàdic 1,5 freqüent 2mínims 1

qualitatde la producciófonts, especialització, multitasca, transparència

fontsREFREGITS: Es copien continguts aliens sense consentiment, es reprodueixen amb pocs canvis o cap,no se cita la procedència.PRECUINATS: Continguts comprats a agències i a dipòsits de continguts digitals. Reproducció íntegrao quasi de notes de premsa (empreses, serveis editorials, administració).CORPORATIVES: Quan un mitjà digital forma part d’un grup, sol emprar com a font el material enbrut o emès dels altres mitjans, quan no hi ha una redacció única. I ﬁns i tot així.PRÒPIES COMUNES: Són fonts pròpies però d’accés simple, com ara rodes de premsa, declaracionsobertes, presentacions, dossiers i informes distribuïts, dadees públiques periòdoques.PRÒPIES SINGULARS: Declaracions i entrevistes només al mitjà, accés únic a materials escrits,àudiovisuals, bases de dades.

valor de les fonts fonts pròpies d’accés singular fonts pròpies d’accés comú mitjans corporatius agències, paquets de contingutsrefregits +50% de continguts = 0,5d’altres +75 de continguts mitjans =1

especialitzacióCARREGADORS: Els redactors carreguen de continguts el mitjà. Treballen en torns amb dedicacióíntegra al procés de càrrega, sense temps per cap de les altres tasques prèvies i posteriors del periodismedigital. Se centren en el gènere de la notícia. Reben encàrrecs en funció del seu torn, se’ls demanarapidesa i superﬁcialitat. Candidats a l’automatització.EDITORS: Escriuen a partir de continguts d’altri, que revisen, tant amb continguts del mitjà com aliens.Garanteixen la correcció lingüística, empaqueten i prioritzen.AUTORS: Elaboren continguts propis i els ﬁrmen. S’ocupen d’altres gèneres a més de la notícia.TEMÀTICS: S’ocupen d’una temàtica determinada i amb l’experiència arriben a aportar capacitat decontextualització i anàlisi a banda de millorar la relació amb les fonts, amb opció d’accedir a fontssingulars.ESPECIALISTES: Només ho poden ser els redactors que han estat “temàtics” durant uns quantsanys, però hi ha especialistes joves que s’han començat a formar molt aviat. Un especialista és una inversiódel mitjà, que a vegades se substitueix amb l’encàrrec puntual a “experts” externs. Dominen el context iaccedeixen a les fonts amb resolució, són capaços d’assessorar en qüestions relacionades amb la líniaeditorial.

grau d’especialització dels redactors especialistes temàtics autors editors +50% de redactors = 0,5carregadors +75 de redactors =1

multitascaESCRIPTORS: Els redactors escriuen continguts.FOTÒGRAFS: A més, són capaços de crear, capturar i tractar imatges estàtiques.VÍDEÒGRAFS: A més, són capaços de crear, capturar i tractar imatges en moviment i fan el mateixamb podcasts d’àudio.INFÒGRAFS: A més, són capaços de crear infografia simple amb eines corporatives o eines d’accéslliure a internet (gràfics, mapes, quadres).INFORMÒGRAFS: A més, són capaços de capturar dades, fins i tot les que es troben ocultes o enformats de dades obertes, i saben tractar-les per crear ginys, incrustables, aplicacions, infogràficscomplexos i altres continguts comprensibles. Dominen els codis d’escriptura digital.

creació de contingutsper part dels redactors + captura de dades, formats de visualització + infograﬁa simple +vídeo / podcast + fotograﬁa +20% de redactors = 0,5escriure +50 de redactors =1

transparènciaPIRÀMIDE FOSCA: Els responsables prenen les decisions i a cada redactor se li encarrega la sevatasca, sense coneixement de cap altra qüstió que vagi més enllà, si no és necessari per a la sevacontribució a la producció de continguts. Ocasionalment se’ls demana alguna opinió. Sol trobar-se enredaccions molt tayloritzades, abocades a la immediatesa i centrades en el gènere de la notícia. Es tractasovint de redactors pagats sotapreu, amb contractació dèbil.PIRÀMIDE PARTICIPATIVA: Els responables mantenen la jerarquia piramidal però transmeten demanera oberta els objectius, els redactors saben més coses que el seu encàrrec específic i hi ha viesestablertes de participació. Sol tractar-se d’una etapa de transició.ESTRUCTURA DE SECCIONS: Prové dels mitjans impresos i permet a cada secció l’establimentd’una jerarquia pròpia. Hi ha vies establertes on les seccions aporten idees i prenen decisions (consell deredacció). A les seccions es comparteix coneixement i també flueix entre les seccions.EQUIPS DE PROJECTE: Superant l’antiga estructura de seccions, els redactors formen equipstemporals enfocats a la consecució de projectes amb objectius avaluables.REDACCIÓ OBERTA: A més, la redacció comparteix el coneixement cap enfora, mitjançant un “blogde redacció” o qualsevol instrument amb la mateixa finalitat. Es donen a conèixer l’estructura deproducció i els processos. Es conversa sobre l’evolució de la línia editorial.

estructura de la redacció redacció oberta equips de projecte estructura de seccions piramidal clara trets esporàdicspiramidal = 0,5 fosca trets habituals =1

qualitatde la informaciógèneres, profunditat, multimèdia, línia editorial

gèneresNOTÍCIA i ACTUALITZACIÓ: Es relaten els fets i es posen al dia, aprofitant l’oportunitat que ladigitalització posa a l’abast del periodisme, ja sigui amb l’actualització de les peces de continguts o ambaccions especials com els anomenats “minut a minut”. Candidats a l’automatització.OPINIÓ firmada: Sol presentar-se com a “blog”. Hi ha un contrast enorme entre la riquesa de lablogosfera, amb blogs de tota mena, i la uniformitat dels mitjans, on els blogs solen correspondre a les“columnes d’opinió”. És l’espai on sol haver-hi un grau menor d’hipertextualitat.ENTREVISTA i CRÒNICA: Es distingeixen per l’autoria requerida. Aporten una mirada quecomplementa el relat de la notícia i exigeixen autors capaços d’una certa singularitat. Si el mitjà prioritzal’actualització és difícil obtenir el temps necessari per a la seva elaboració. Candidats a l’externalitzacióen redaccions “tayloristes”.REPORTATGE i MONOGRAFIA: Es distingeixen per l’elaboració requerida i l’aportació decontext. Els gèneres de la profunditat no són tan exigents en la singularitat de l’autoria com els anteriorsperò demanen més temps fora del procés d’actualització. La monografia es presenta sovint en forma degaleries d’imatges, empaquetaments temàtics, especials de calendari.INVESTIGACIÓ i SUPLEMENTS: La recerca i consecució d’informacions exclusives i derellevància social és el grau més alt dels continguts informatius, conjuntament amb els suplementsespecialitzats, produïts per a segments de públic, que busquen un cert grau d’especialització en elgeneralisme.

grau de presència de diversos gèneres + investigació i suplements + reportatge i monograﬁa + entrevista i crònica + opinió ﬁrmada +25% dels continguts notícia i = 0,5actualització +50 dels continguts =1

profunditatIMMEDIATESA: S’atén l’actualitat immediata, no es dóna valor a l’arxiu, hi sol haver obsessió perl’audiència en termes absoluts. Se subratlla el caràcter efímer i s’utilitza aquest efecte per obviar unincrement de qualitat. Model candidat a l’automatització.CONTEXT: S’aporta context, sovint en forma de llista d’enllaços relacionats, sempre propis. Unredactor temàtic és més capaç de garantir-lo. Exigeix un cert grau d’orientació cap a l’arxiu.CONTRAST: Implica un hàbit de contrast actiu, per millorar el relat de l’actualitat amb alguna cosamés que el context. Demana un cert grau d’especialització o una agenda compartida. És símptoma detemes propis. De vegades, se substitueix per una “confrontació d’opinions d’experts” i així s’externalitza.ANÀLISI i INTERPRETACIÓ: Només a l’abast de redactors temàtics intensos i redactorsespecialistes. Exigeix més temps, una inversió de llarg recorregut i una línia editorial clara per distingir elperiodisme interpretatiu de la posició editorial. Aporta informació més profunda i atorga al receptor unpaper més rellevant.DADES OBERTES: En un grau encara superior, el mitjà pot oferir l’accés directe a taules de dades enbrut i a les fonts originals, per facilitar una lectura ampliada que el dugui gairebé al coneixement previ delmateix periodista. A més, pot deixar que aquests materials es reutilitzin perquè tercers elaborinaplicacions noves basades en els continguts, com ara mapes, visualitzacions de dades, apps.

grau d’aprofundiment de l’oferta informativa + dades obertes + anàlisi / interpretació + contrast + context continguts esporàdics = 0,5immediatesa continguts habituals =1

multimèdiaIMATGES DE RECURS: Els textos es complementen amb imatges genèriques de recurs, de vegadesamb captures de pantalla.IMATGES INFORMATIVES: Pròpies o adquirides (agències, ciutadans).ÀUDIO, VÍDEO: Poden ser aliens, adquirits o propis.INFOGRAFIA: S’elaboren o adquireixen mapes, gràﬁcs, taules...GINYS, INCRUSTABLES: S’elaboren ginys i elements incrustables que altres poden compartir ireutilitzar.

varietat i riquesa dels elements multimèdia ginys, incrustables infograﬁa àudio, vídeo imatges informatives presència esporàdicaimatges de = 0,5 recurs presèncias habitual =1

línia editorialOCULTA: El mitjà simula que no té posició o l’amaga o es refugia en un concepte com la neutralitat perrenunciar a l’exposició pública d’una línia pròpia. Afecció negativa de la credibilitat i l’ètica.CORPORATIVA: El mitjà dóna per sabut que s’adopta la línia editorial d’altres mitjans del grup.Reforça el caràcter corporatiu però debilita la marca pròpia del mitjà i n’afecta la personalitat.IMPLÍCITA: El mitjà dóna per entès que l’enfocament dels continguts i la seelecció dels articlesd’opinió aporten una idea prou clara de la línia editorial. Sovint és només una excusa per estalviar-se ungest més compromès.EXPLÍCITA: El mitjà fa explícita la seva línia editorial amb un text sota aquest epígraf, per marcarposicions sobre els assumptes del dia.SOSTINGUDA: A més, els directius del mitjà s’hi refereixen en la seva activitat a les xarxes socials i enels entorns digitals i el conjunt de la redacció la sosté o debat en la seva activitat digital pública. Exigeix ungrau de compromís molt elevat, una direcció tan eﬁcaç com persuasiva i una excel·lent reputació digital.

grau de compromís de la línia editorial sostinguda explícita implícita corporativa no hi ha 1/2 puntuacióoculta només s’incrementa el grau si es dóna la circumstància

qualitatde la digitalització hipertextualitat, difusió, conversa, reputació

hipertextualitatEXTERNA: Es llisten enllaços relacionats amb la informació. Gairebé sempre només a enllaços propis.INTERNA PRÒPIA: Els enllaços es fan dins del text però només a ítems del mateix mitjà. Aportencontext o la prova que el mitjà ja s’ha ocupat del mateix tema.INTERNA de REFERÈNCIA: Els enllaçós es fan dins del text, a ítems aliens però sobretot a unafont directa de la informació o a un document que se cita, a més d’altres enllaços de referència com ara laViquipèdia, centres d’estudis, bases de dades, institucions, organitzacions, persones. Els enllaços sóntransparents, perquè amb les paraules acolorides es pot saber què hi ha darrere el clic. És un tipusd’hipertextualitat que aporta la referència i la cita, amplia, confirma o aclareix. i documenta.INTERNA ÀMPLIA: El text s’enriqueix amb els hiperenllaços de referència i d’altres quecomplementen la informació, la contrasten, la matisen. , més, són capaços de crear infografia simple ambeines corporatives o eines d’accés lliures a internet (gràfics, mapes, quadres). Hi ha presència d’enllaçosopacs, on no sempre queda clar què hi ha darerre el clic.ABSOLUTA: El text es concep com un hipertext. Ja no és una peça única sinó un fragment d’unconjunt gairebé infinit per on és possible transitar amb llibertat, sense perdre l’orientació. Inviten a lalectura profunda (esquera/dreta, dalt/baix, enllaç/enrere). Hi ha majoria d’enllaços opacs. Hi haincrustacions o ginys. Tots els elements no textuals tenen enllaços de cita o documentació.

grau d’utilització de la hipertextualitat absoluta interna àmplia interna de referència interna pròpia +50% dels contingtus = 0,5externa +75 dels continguts =1

difusióINTERNA: El mitjà fa autopromoció, anuncia les seves novetats, converteix en notícia els resultatsd’audiència o accions singulars.CORPORATIVA: El grup fa promoció creuada i contribueix al coneixement del mitjà digital, en difónaccions singulars i de manera habitual recomana el seu accés o s’hi refereix.XARXES POPULARS: El mitjà actua a les xarxes socials, amb preferència per les que són méspopulars, mirant d’atreure usuaris en grans espais de presència digital. Fa un pas cap al client però nodiscrimina prou perquè es mou en entorns amplis.COMUNITATS interessades: El mitjà especialitza la seva presència i a més de ser present a lesxarxes populars estableix relacions amb comunitats interessades en la seva línia editorial o en el la sevaoferta de continguts, amb un esforç per matisar i acostar-se al màxim a l’usuari potencial més que al’usuari convençut.EXTERNA: El mitjà compleix tots els requisits però a més pot reduir la pressió sobre aquest esforçperquè són els usuaris els que en fan la promocio, enllaçant els seus continguts, compartint-los,contribuint a la seva creació, comentant-los amb aportació de valor, i assumint sense complexos unadifusió entusiasta i motivadora.

entorns digitals de difusió del mitjà externa comunitats interessades xarxes populars només s’incrementa corporativa el grau si la difusió és habitual i freqüent eninterna aquest entorn

conversaANÒNIMS: Els usuaris poden fer comentaris a les informacions, de manera anònima, i en tenen prou depassar el filtre general que impedeix insultar en funció de la cura que en tingui el mitjà. No sóncompromesos, en general aporten poc valor però són valorats com un indicador d’èxit de cadainformació. Els usauris també poden respondre enquestes i enviar informacions o imatges.PARTICIPANTS: Els usuaris troben un espai adequat on poden fer aportacions que donin pistessobre una informació o que la completin amb imatges i altres continguts basats en la seva experiència. Amés, els usuaris poden declarar afinitats amb pàgines de marca obertes pels mitjans a les xarxes socials.IDENTIFICATS: Els usuaris s’identifiquen amb nom, cognoms i document oficial. Baixa el nombred’aportacions però sol créixer el seu valor. A més, a les xarxes socials actuen de manera no anònima persuggerir pistes d’informacions, aportar materials, comentar l’actualitat, o exigir qualitat i establir unaconversa natural amb el mitjà, que no s’expressa de forma personal sinó com a tal mitjà.CONTESTATS: Els usuaris reben respostes dels redactors quan deixen comentaris a les informacions.A més, troben als espais de participació alguna cosa més que una marca: hi ha persones que els atenen iles que conversen. Els usuaris reben explicacions i troben algú responsable a l’altre costat.COL·LABORADORS: Els usuaris esdevenen autèntics col·laboradors en l’entorn d’una redacciócol·laborativa que s’ha acostumat a comptar amb les seves pistes, els seus materials, la seva ajuda i la sevacontribució. La conversa amb els usuaris forma part de les tasques naturals de la redacció.

grau de varietat i valor de la conversa col·laboradors contestats identiﬁcats participants només s’incrementa el grau si es compleixanònims l’existència d’usuaris com els descrits

reputacióPRESENT: El mitjà posa la seva marca en entorns digitals, per difondre les seevs activitats i productes.Per això és present a xarxes socials, comunica a través del Twitter i altres eines. Busca la redistribució delsseus continguts.ACTIU: A més, el mitjà estableix diàleg de manera activa amb els seus usuaris, si més no amb aquellsque se li adrecen. Però ho fa de manera impersonal, aprofitant com a espais de resposta les xarxes socials.LÍDERS: A la redacció hi ha una minoria de membres que són actius en entorns digitals i que a més deser-ho donen respostes sobre la seva activitat al mitjà i estableixen converses amb els usuaris, a trsavésd’aquestes xarxes, del Twitter o en resposta als comentaris. Es tracta de líders digitals i la seva existènciaconfirma una posició millor però encara significa només que hi ha agents de valor independentment de laqualitat global de la reputació del mitjà.DIRECTIUS: Quan els líders són els directius, s’incrementa la capacitat d’aportar valor a la conversa,les respostes esdevenen pistes clares sobre la posició i la línia editorial queda reforçada. Uns directiusactius en entorns digitals transmeten una idea del mitjà, duen a terme tasques de representació en aquestentorn i assumeixen els vincles entre la reputació digital pròpia i la del mitjà.REDACCIÓ: El grau màxim de reputació, del signe que sigui, es dóna quan la redacció consisteix en ungrup de persones actives en els entorns digitals perquè es garanteix el grau màxim de conversa iresposta, s’obté la cohesió editorial i s’estableix una relació intensa de doble recorregut entre lareputació digital del mitjà i totes i cadascuna de les reputacions digitals individuals.

grau d’activitatper construir reputació redacció activa directius actius líders actius mitjà actiu només s’incrementa mitjà el grau si l’activitat éspresent habitual i freqüent en aquest entorn

quadrede comandament per a totes les variables

corporatives pròpies comunes (3,5 pròpies singulars (4,5 fonts refregits (1) precuinats (1,5 - 2) (2,5 - 3) - 4) - 5) especialistes qualitat especialització carregadors (1) editors (1,5 - 2) autors (2,5 - 3) temàtics (3,5 - 4) (4,5 - 5) de la informògrafs producció multitasca escriptors (1) fotògrafs (1,5 - 2) videògrafs (2,5 - 3) infògrafs (3,5 - 4) (4,5 - 5) jerarquia piramidal jerarquia piramidal estructura en equips de projecte redacció oberta (4,5 - transparència fosca (1) clara (1,5 - 2) seccions (2,5 - 3) (3,5 -4) 5) notícia i actualització entrevista i crònica reportatge i investigació, gèneres (1) opinió (1,5 - 2) (2,5 - 3) monografia (3,5 - 4) suplements (4,5 - 5) + context + contrast + interpretació i dades obertes qualitat profunditat immediatesa (1) (1,5 - 2) (2,5 - 3) anàlisi (3,5 - 4) (4,5 - 5) de la informatives àudio, vídeo ginys, incrustables (4,5informació multimèdia imatges recurs (1) (1,5 - 2) (2,5 - 3) infografia (3,5 - 4) - 5) línia editorial oculta (1) corporativa (2) implícita (3) explícita (4) sostinguda (5) interna pròpia interna de referència interna àmplia hipertextualitat externa (1) (1,5 - 2) (2,5 - 3) (3,5 - 4) absoluta (4,5 - 5) corporativa xarxes populars (2,5 - comunitats interès qualitat difusió interna (1) (1,5 - 2) 3) (3,5 - 4) externa (4,5 - 5) de la participants col·laboradorsdigitalització conversa anònims (1) (2) identificats (3) contestats (4) (5) reputació mitjà present (1) mitjà actiu (2) líders actius (3) directius actius (4) redacció activa (5)

http://janquim.blogspot.com	1949
http://janquim.blogspot.com.es	295
http://paper.li	16
http://translate.googleusercontent.com	13
http://www.janquim.cat	10
http://feeds.feedburner.com	8
http://www.janquim.blogspot.com	5
http://twitter.com	3
http://janquim.blogspot.co.uk	2
http://janquim.blogspot.fr	2
url_unknown	2
http://webcache.googleusercontent.com	2
http://janquim.blogspot.pt	1
http://janquim.blogspot.com.br	1
http://www.blogger.com	1
http://janquim.blogspot.jp	1
http://janquim.blogspot.mx	1
http://mayodospuntcero.blogspot.com	1
http://us-w1.rockmelt.com	1
http://janquim.blogspot.se	1

Index de qualitat dels mitjans informatius digitals

by janquim . on Apr 30, 2011

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

20 Embeds 2,315

Statistics

Index de qualitat dels mitjans informatius digitals — Presentation Transcript