Index de qualitat dels mitjans informatius digitals
1. índex de qualitat
dels mitjans
informatius digitals
continguts, producció, digitalització
2. índex
PROPOSTA: Un índex de mesurament ràpid de la qualitat dels mitjans digitals generalistes, inclosos els
locals. No comprèn anàlisis quantitatives de gran abast ni pretén substituir els estudis acadèmics. El
resultat que genera és tan sols una primera aproximació.
VARIABLES: Qualitat dels continguts informatius (credibilitat, riquesa, profunditat, exclusivitat).
Qualitat de la producció (en el context de la digitalització i l’expansió del sistema de connexions global
anomenat internet). Qualitat de la digitalització (el grau d’aprofitament dels recursos que proporcionen
les tecnologies de la informació i la comunicació i el grau d’assumpció del codi digital basat en la
transparència i la redistribució).
CRITERIS: S’estableixen cinc opcions, puntuades de 1 a 5. Per distingir entre una presència esporàdica i
habitual o freqüent, es puntua amb 1/2 punt o 1 punt sencer. Se sumen els resultats i s’obtenen les
mitjanes de cada grup.
VALIDACIÓ: Esmenes col·laboratives i aprovació provisional per part d’un col·lectiu, d’un observartori
o d’una institució.
APLICACIÓ: Un cop validat, l’índex hauria de permetre l’avaluació dels mitjans digitals del país i la
rèplica temporalitzada per observar l’evolució.
OBJECTIU: La finalitat és disposar d’una eina que contribueixi a traçar la via cap a l’excel·lència, amb
un índex neutral que doni pistes clares sobre la qualitat dels mitjans digitals.
3. graus
de qualitat
EXCEL·LENT
ÒPTIMA
REGULAR
DEFICIENTR MÍNIMA en funció que la suma
dividida per quatre
DEFICIENT doni 1, 2, 3, 4 o 5
4. puntuació
en cada variable
esporàdic
4,5
freqüent
5
esporàdic
3,5
freqüent
4
esporàdic
2,5
freqüent
3
esporàdic
1,5
DEFICIENTR
freqüent
2
variació segons el
mínims grau d’exigència, per
1 definir esporàdic i
habitual o freqüent
5. l’absència en un valor
disminueix tota l’escala
esporàdic
3,5
freqüent
4
esporàdic
2,5
freqüent
3
esporàdic
1,5
freqüent
2
mínims
1
7. fonts
REFREGITS: Es copien continguts aliens sense consentiment, es reprodueixen amb pocs canvis o cap,
no se cita la procedència.
PRECUINATS: Continguts comprats a agències i a dipòsits de continguts digitals. Reproducció íntegra
o quasi de notes de premsa (empreses, serveis editorials, administració).
CORPORATIVES: Quan un mitjà digital forma part d’un grup, sol emprar com a font el material en
brut o emès dels altres mitjans, quan no hi ha una redacció única. I fins i tot així.
PRÒPIES COMUNES: Són fonts pròpies però d’accés simple, com ara rodes de premsa, declaracions
obertes, presentacions, dossiers i informes distribuïts, dades públiques periòdiques.
PRÒPIES SINGULARS: Declaracions i entrevistes només al mitjà, accés únic a materials escrits,
àudiovisuals, bases de dades.
8. valor de les fonts
fonts
pròpies
d’accés
singular
fonts
pròpies
d’accés
comú
mitjans
corporatius
agències,
paquets de
continguts
refregits +50% de continguts
= 0,5
d’altres +75 de continguts
mitjans =1
9. especialització
CARREGADORS: Els redactors carreguen de continguts el mitjà. Treballen en torns amb dedicació
íntegra al procés de càrrega, sense temps per cap de les altres tasques prèvies i posteriors del periodisme
digital. Se centren en el gènere de la notícia. Reben encàrrecs en funció del seu torn, se’ls demana
rapidesa i superficialitat. Candidats a l’automatització.
EDITORS: Escriuen a partir de continguts d’altri, que revisen, tant amb continguts del mitjà com aliens.
Garanteixen la correcció lingüística, empaqueten i prioritzen.
AUTORS: Elaboren continguts propis i els firmen. S’ocupen d’altres gèneres a més de la notícia.
TEMÀTICS: S’ocupen d’una temàtica determinada i amb l’experiència arriben a aportar capacitat de
contextualització i anàlisi a banda de millorar la relació amb les fonts, amb opció d’accedir a fonts
singulars.
ESPECIALISTES: Només ho poden ser els redactors que han estat “temàtics” durant uns quants
anys, però hi ha especialistes joves que s’han començat a formar molt aviat. Un especialista és una inversió
del mitjà, que a vegades se substitueix amb l’encàrrec puntual a “experts” externs. Dominen el context i
accedeixen a les fonts amb resolució, són capaços d’assessorar en qüestions relacionades amb la línia
editorial.
10. grau d’especialització
dels redactors
especialistes
temàtics
autors
editors +50% de redactors
= 0,5
carregadors +75 de redactors
=1
11. multitasca
ESCRIPTORS: Els redactors escriuen continguts.
FOTÒGRAFS: A més, són capaços de crear, capturar i tractar imatges estàtiques.
VÍDEÒGRAFS: A més, són capaços de crear, capturar i tractar imatges en moviment i fan el mateix
amb podcasts d’àudio.
INFÒGRAFS: A més, són capaços de crear infografia simple amb eines corporatives o eines d’accés
lliure a internet (gràfics, mapes, quadres).
INFORMÒGRAFS: A més, són capaços de capturar dades, fins i tot les que es troben ocultes o en
formats de dades obertes, i saben tractar-les per crear ginys, incrustables, aplicacions, infogràfics
complexos i altres continguts comprensibles. Dominen els codis d’escriptura digital.
12. creació de continguts
per part dels redactors
+ captura
de dades,
formats de
visualització
+ infografia
simple
+vídeo /
podcast
+ fotografia +20% de redactors
= 0,5
escriure +50 de redactors
=1
13. transparència
PIRÀMIDE FOSCA: Els responsables prenen les decisions i a cada redactor se li encarrega la seva
tasca, sense coneixement de cap altra qüestió que vagi més enllà, si no és necessari per a la seva
contribució a la producció de continguts. Ocasionalment se’ls demana alguna opinió. Sol trobar-se en
redaccions molt tayloritzades, abocades a la immediatesa i centrades en el gènere de la notícia. Es tracta
sovint de redactors pagats sotapreu, amb contractació dèbil.
PIRÀMIDE PARTICIPATIVA: Els responables mantenen la jerarquia piramidal però transmeten de
manera oberta els objectius, els redactors saben més coses que el seu encàrrec específic i hi ha vies
establertes de participació. Sol tractar-se d’una etapa de transició tot i l’aparença d’estancament.
ESTRUCTURA DE SECCIONS: Prové dels mitjans impresos i permet a cada secció l’establiment
d’una jerarquia pròpia. Hi ha vies establertes on les seccions aporten idees i prenen decisions (consell de
redacció). A les seccions es comparteix coneixement i també flueix entre unes i altres.
EQUIPS DE PROJECTE: Superant l’antiga estructura de seccions, els redactors formen equips
temporals enfocats a la consecució de projectes amb objectius avaluables, amb briefing clar i una visió
compartida que es transmet amb lideratge.
REDACCIÓ OBERTA: A més, la redacció comparteix el coneixement cap enfora, mitjançant un “blog
de redacció” o qualsevol instrument amb la mateixa finalitat. Es donen a conèixer l’estructura de
producció i els processos. Es conversa sobre l’evolució de la línia editorial.
14. estructura
de la redacció
redacció
oberta
equips
de projecte
estructura
de seccions
piramidal
clara
trets esporàdics
piramidal = 0,5
fosca trets habituals
=1
16. gèneres
NOTÍCIA i ACTUALITZACIÓ: Es relaten els fets i es posen al dia, aprofitant l’oportunitat que la
digitalització ofereix al periodisme, ja sigui amb l’actualització de les peces de continguts o amb accions
especials com els anomenats “minut a minut”. Candidats a l’automatització parcial.
OPINIÓ firmada: Sol presentar-se com a “blog”. Hi ha un contrast enorme entre la riquesa de la
blogosfera, amb blogs de tota mena, i la uniformitat dels mitjans, on els blogs solen correspondre a les
“columnes d’opinió”. És l’espai on sol haver-hi un grau menor d’hipertextualitat.
ENTREVISTA i CRÒNICA: Es distingeixen per l’autoria requerida. Aporten una mirada que
complementa el relat de la notícia i exigeixen autors capaços d’una certa singularitat. Si el mitjà prioritza
l’actualització és difícil obtenir el temps necessari per a la seva elaboració. Candidats a l’externalització
en redaccions “tayloristes”.
REPORTATGE i MONOGRAFIA: Es distingeixen per l’elaboració requerida i l’aportació de
context. Els gèneres de la profunditat no són tan exigents en la singularitat de l’autoria com els anteriors
però demanen més temps fora del procés d’actualització. La monografia es presenta sovint en forma de
galeries d’imatges, empaquetaments temàtics, especials de calendari.
INVESTIGACIÓ i SUPLEMENTS: La recerca i consecució d’informacions exclusives i de
rellevància social és el grau més alt dels continguts informatius, conjuntament amb els suplements
especialitzats, produïts per a segments de públic, que busquen un cert grau d’especialització en el
generalisme.
17. grau de presència
de diversos gèneres
+ investigació
i suplements
+ reportatge
i monografia
+ entrevista
i crònica
+ opinió
firmada
+25% dels continguts
notícia i = 0,5
actualització +50 dels continguts
=1
18. profunditat
IMMEDIATESA: S’atén l’actualitat immediata, no es dóna valor a l’arxiu, hi sol haver obsessió per
l’audiència en termes absoluts. Se subratlla el caràcter efímer i s’utilitza aquest efecte per obviar un
increment de qualitat. Model candidat a l’automatització.
CONTEXT: S’aporta context, sovint en forma de llista d’enllaços relacionats, sempre propis. Un
redactor temàtic és més capaç de garantir-lo. Exigeix un cert grau d’orientació cap a l’arxiu.
CONTRAST: Implica un hàbit de contrast actiu, per millorar el relat de l’actualitat amb alguna cosa
més que el context. Demana un cert grau d’especialització o una agenda compartida. És símptoma de
temes propis. De vegades, se substitueix per una “confrontació d’opinions d’experts” i així s’externalitza.
ANÀLISI i INTERPRETACIÓ: Només a l’abast de redactors temàtics intensos i redactors
especialistes. Exigeix més temps, una inversió de llarg recorregut i una línia editorial clara per distingir el
periodisme interpretatiu de la posició editorial. Aporta informació més profunda i atorga al receptor un
paper més rellevant.
DADES OBERTES: En un grau encara superior, el mitjà pot oferir l’accés directe a taules de dades en
brut i a les fonts originals, per facilitar una lectura ampliada que el dugui gairebé al coneixement previ del
mateix periodista. A més, pot deixar que aquests materials es reutilitzin perquè tercers elaborin
aplicacions noves basades en els continguts, com ara mapes, visualitzacions de dades, apps.
20. multimèdia
IMATGES DE RECURS: Els textos es complementen amb imatges genèriques de recurs, de vegades
amb captures de pantalla.
IMATGES INFORMATIVES: Pròpies o adquirides (agències, ciutadans).
ÀUDIO, VÍDEO: Poden ser aliens, adquirits o propis.
INFOGRAFIA: S’elaboren o adquireixen mapes, gràfics, taules...
GINYS, INCRUSTABLES: S’elaboren ginys i elements incrustables que altres poden compartir i
reutilitzar.
21. varietat i riquesa dels
elements multimèdia
ginys,
incrustables
infografia
àudio,
vídeo
imatges
informatives
presència esporàdica
imatges de = 0,5
recurs presèncias habitual
=1
22. línia editorial
OCULTA: El mitjà simula que no té posició o l’amaga o es refugia en un concepte com la neutralitat per
renunciar a l’exposició pública d’una línia pròpia. Afecció negativa de la credibilitat i l’ètica.
CORPORATIVA: El mitjà dóna per sabut que s’adopta la línia editorial d’altres mitjans del grup.
Reforça el caràcter corporatiu però debilita la marca pròpia del mitjà i n’afecta la personalitat.
IMPLÍCITA: El mitjà dóna per entès que l’enfocament dels continguts i la selecció dels articles d’opinió
aporten una idea prou clara de la línia editorial. Sovint és només una excusa per estalviar-se un gest més
compromès.
EXPLÍCITA: El mitjà fa explícita la seva línia editorial amb un text sota aquest epígraf, per marcar
posicions sobre els assumptes del dia.
SOSTINGUDA: A més, els directius del mitjà s’hi refereixen en la seva activitat a les xarxes socials i en
els entorns digitals i el conjunt de la redacció la sosté o debat en la seva activitat digital pública. Exigeix un
grau de compromís molt elevat, una direcció tan eficaç com persuasiva i una excel·lent reputació digital.
23. grau de compromís
de la línia editorial
sostinguda
explícita
implícita
corporativa
no hi ha 1/2
puntuació
oculta només s’incrementa
el grau si es dóna
la circumstància
25. hipertextualitat
EXTERNA: Es llisten enllaços relacionats amb la informació. Gairebé sempre només a enllaços propis.
INTERNA PRÒPIA: Els enllaços es fan dins del text però només a ítems del mateix mitjà. Aporten
context o la prova que el mitjà ja s’ha ocupat del mateix tema.
INTERNA de REFERÈNCIA: Els enllaçós es fan dins del text, a ítems aliens però sobretot a una
font directa de la informació o a un document que se cita, a més d’altres enllaços de referència com ara la
Viquipèdia, centres d’estudis, bases de dades, institucions, organitzacions, persones. Els enllaços són
transparents, perquè amb les paraules acolorides es pot saber què hi ha darrere el clic. És un tipus
d’hipertextualitat que aporta la referència i la cita, amplia, confirma o aclareix i documenta.
INTERNA ÀMPLIA: El text s’enriqueix amb els hiperenllaços de referència i d’altres que
complementen la informació, la contrasten, la matisen. Hi ha presència d’enllaços opacs, on no sempre
queda clar què hi ha darerre el clic.
ABSOLUTA: El text es concep com un hipertext. Ja no és una peça única sinó un fragment d’un
conjunt gairebé infinit per on és possible transitar amb llibertat, sense perdre l’orientació. Inviten a la
lectura profunda (esquera/dreta, dalt/baix, enllaç/enrere). Hi ha majoria d’enllaços opacs. Hi ha
incrustacions o ginys. Tots els elements no textuals tenen enllaços de cita o documentació.
26. grau d’utilització
de la hipertextualitat
absoluta
interna
àmplia
interna de
referència
interna
pròpia +50% dels contingtus
= 0,5
externa +75 dels continguts
=1
27. difusió
INTERNA: El mitjà fa autopromoció, anuncia les seves novetats, converteix en notícia els resultats
d’audiència o accions singulars.
CORPORATIVA: El grup fa promoció creuada i contribueix al coneixement del mitjà digital, en difón
accions singulars i de manera habitual recomana el seu accés o s’hi refereix.
XARXES POPULARS: El mitjà actua a les xarxes socials, amb preferència per les que són més
populars, mirant d’atreure usuaris en grans espais de presència digital. Fa un pas cap al client però no
discrimina prou perquè es mou en entorns amplis.
COMUNITATS interessades: El mitjà especialitza la seva presència i a més de ser present a les
xarxes populars estableix relacions amb comunitats interessades en la seva línia editorial o en el la seva
oferta de continguts, amb un esforç per matisar i acostar-se al màxim a l’usuari potencial més que a
l’usuari convençut.
EXTERNA: El mitjà compleix tots els requisits però a més pot reduir la pressió sobre aquest esforç
perquè són els usuaris els que en fan la promocio, enllaçant els seus continguts, compartint-los,
contribuint a la seva creació, comentant-los amb aportació de valor, i assumint sense complexos una
difusió entusiasta i motivadora.
28. entorns digitals
de difusió del mitjà
externa
comunitats
interessades
xarxes
populars
només s’incrementa
corporativa el grau si la difusió és
habitual i freqüent en
interna aquest entorn
29. conversa
ANÒNIMS: Els usuaris poden fer comentaris a les informacions, de manera anònima, i en tenen prou de
passar el filtre general que impedeix insultar en funció de la cura que en tingui el mitjà. No són
compromesos, en general aporten poc valor però són apreciats com un indicador d’èxit de cada
informació. Els usuaris també poden respondre enquestes i enviar informacions o imatges.
PARTICIPANTS: Els usuaris troben un espai adequat on poden fer aportacions que donin pistes
sobre una informació o que la completin amb imatges i altres continguts basats en la seva experiència. A
més, els usuaris poden declarar afinitats amb pàgines de marca obertes pels mitjans a les xarxes socials.
IDENTIFICATS: Els usuaris s’identifiquen amb nom, cognoms i document oficial. Baixa el nombre
d’aportacions però sol créixer el seu valor. A més, a les xarxes socials actuen de manera no anònima per
suggerir pistes d’informacions, aportar materials, comentar l’actualitat, o exigir qualitat i establir una
conversa natural amb el mitjà, que no s’expressa de forma personal sinó com a tal mitjà.
CONTESTATS: Els usuaris reben respostes dels redactors quan deixen comentaris a les informacions.
A més, troben als espais de participació alguna cosa més que una marca: hi ha persones que els atenen i
amb les que conversen. Els usuaris reben explicacions i troben algú responsable a l’altre costat.
COL·LABORADORS: Els usuaris esdevenen autèntics col·laboradors en l’entorn d’una redacció
col·laborativa que s’ha acostumat a comptar amb les seves pistes, els seus materials, la seva ajuda i la seva
contribució. La conversa amb els usuaris forma part de les tasques naturals de la redacció.
30. grau de varietat
i valor de la conversa
col·laboradors
contestats
identificats
participants només s’incrementa
el grau si es compleix
anònims l’existència d’usuaris
com els descrits
31. reputació
PRESENT: El mitjà posa la seva marca en entorns digitals, per difondre les seves activitats i productes.
Per això és present a xarxes socials, comunica a través del Twitter i altres eines. Busca la redistribució dels
seus continguts.
ACTIU: A més, el mitjà estableix diàleg de manera activa amb els seus usuaris, si més no amb aquells
que se li adrecen. Però ho fa de manera impersonal, aprofitant com a espais de resposta les xarxes socials.
LÍDERS: A la redacció hi ha una minoria de membres que són actius en entorns digitals i que a més de
ser-ho donen respostes sobre la seva activitat al mitjà i estableixen converses amb els usuaris, a través
d’aquestes xarxes, del Twitter o en resposta als comentaris. Es tracta de líders digitals i la seva existència
confirma una posició millor però encara significa només que hi ha agents de valor independentment de la
qualitat global de la reputació del mitjà.
DIRECTIUS: Quan els líders són els directius, s’incrementa la capacitat d’aportar valor a la conversa,
les respostes esdevenen pistes clares sobre la posició i la línia editorial queda reforçada. Uns directius
actius en entorns digitals transmeten una idea del mitjà, duen a terme tasques de representació en aquest
entorn i assumeixen els vincles entre la reputació digital pròpia i la del mitjà.
REDACCIÓ: El grau màxim de reputació, del signe que sigui, es dóna quan la redacció consisteix en un
grup de persones actives en els entorns digitals perquè es garanteix el grau màxim de conversa i
resposta, s’obté la cohesió editorial i s’estableix una relació intensa de doble recorregut entre la
reputació digital del mitjà i totes i cadascuna de les reputacions digitals individuals.
32. grau d’activitat
per construir reputació
redacció
activa
directius
actius
líders
actius
mitjà actiu
només s’incrementa
mitjà el grau si l’activitat és
present habitual i freqüent en
aquest entorn
