2. Història
L’estany és un dels metalls més coneguts des de
l’antiguitat. Aprofitant la seva capacitat d’unir el coure, ja
es feia servir el coure l’any 3500 aC. Es creu que la
mineria va sorgir a Anglaterra, però posteriorment els
fenicis i grecs ja el comercialitzaven. Tot i així, el material
pur no es va començar a utilitzar fins el 600 aC.
3. Obtenció
No es troba en estat pur a la natura, cal extreure'l dels
compostos dels que forma part, habitualment cassiterita(SnO2).
Al 2008 s'estimaven unes reserves econòmicament explotables
de 6.1 milions de tones.
Es calcula que amb la tecnologia i el ritme actual de consum les
reserves explotables d'estany s'esgotaran en 40 anys.
La major part de l'estany mundial és produït Sud Amèrica,
Austràlia, Anglaterra o Alemanya,
Fundició
Cassiterita(SnO2) Estany
4. Característiques
És un metall d’un color platejat.
És molt dúctil i mal·leable , però poc resistent a la
tracció.
No s'oxida fàcilment en aire i és resistent a la corrosió.
Una de les seves característiques més vistoses és que
en determinades condicions ambientals forma la pesta
d’estany, que és el pas d’estany blanc a estany gris.
En doblegar una barra d’estany es produeix
l’anomenat crit de l'estany, produït pel fregament dels
seus cristalls.
6. Aplicacions
S'utilitza per disminuir la fragilitat del vidre, en la
preparació de fils conductors i de semiconductors.
S’utilitza en la soldadura tova, aliat amb plom.
En la fabricació dels tubs dels òrgans. Fabricació
parer d’alumini.
També es fa servir en aliatge amb el titani, en la
indústria aeroespacial.
Intervé en molts processos industrials.
S'usa per a recobrir acers protegint-los de la corrosió.
