Your SlideShare is downloading. ×
El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005
El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005
El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005
El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005
El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005
El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005
El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005
El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005
El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005
El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005
El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005
El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005
El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005
El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005
El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005
El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005
El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005
El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005
El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005
El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005
El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005
El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005
El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005
El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005

496

Published on

El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005

El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
496
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener GRATISAtur i precarietat Berguedà 6000 exemplars II època núm. 23 Agost-setembre 2005Iberpotach segueix acomiadant treballa- 120 miners. Al mateix temps sampliendors abans de negociar el conveni i els les places de policia i és que, elsMossos dEsquadra agradeixen elsobrers que defensant els seus drets privilegiats volen estar protegits per poder seguir explotant i robant. L’Ajuntament de Berga i lavolien portar una carta a lempresa aSúria. És el final definitiu de les mines i el tèx- seva política cultural i de til al Bages i al Berguedà, però sobretot participació ciutadana /pàg 5Lempresa Grup Bloc 41, de Navarcles, és la continuació de la davallada impara- L’Institut Municipal de Cultura, ladeixa al carrer 90 persones de la fàbrica ble de drets laborals i socials. Sinó pre- regidoria de joventut i la campanyaMABSA, dun total de 120 treballadors. nem consciència del que ens estan fent quan vulguem posar-hi remei serà per la participació ciutadana deCarbons Pedraforca pot deixar al carrer massa tard. l’Ajuntament de Berga, no és res més /pàg 20-21 que bruta política barata. Bages Cremat sobre cremat: incendis a la Catalunya Central /pàg 3 Els incendis d’aquest estiu han cremat gran part del Bages, especialment Sallent, Balsareny, Navarcles... Ineptituds, responsabilitats i més enllà d’això l’autor ens proposa una reflexió important. Abús d’autoritat dels mossos a Manresa /pàg 4 Un altre abús d’autoritat per part dels Mossos d’Esquadra de la senyoraMiners tallant l’eix del Llobregat en el seu conflicte amb Iberpotash Tura, aquesta vegada a ManresaArxivada la denúncia Esdeveniments després de Altres llocs Repressió als companys l’assassinat de l’Isantade tortures al jove de Carta a la senyora Tura anarquistes italians /pàg 8Torà Violència per a nosaltres Plataforma per a la convivència Muntages i repressió contra anarquis- tes italians a Italia i aquí. Solidaritat activa amb els anarquistes presos!pàg 8 El pueblo, eterna alegria golpeada Carta a Roser Farràs Altres /pàg 15-19 Transgènics, alimentació i alterna- tives de consum
  • 2. Aquí estem de nou, treballant per fer realitat aquest projecte de denúncia i comunicació Sumari horitzontal. Pàgina 4 A LA TURA SE LI INDIGESTA EL SOPAR Aquests darrers mesos han passat moltes coses al nostre voltant, greus esdeveniments que ens recorden la misèria de la societat actual. Ara i aquí veiem un nou tancament duna Pàgina 5 LA MARXA-HOMENATGE ALS MAQUIS ARRIBA A L’ALT LLO- empresa, fent-se visible una vegada més un moment en què el potencial crític de les clas- BREGAT I EL CARDENER ses treballadores segueix adormit. Ens deixem el cos per una merda de sou tot lany i no som capaces encara (o ja no som capaces) de lesforç per mobilitzar el rebuig a aquesta Pàgina 7 UNA ALTRE AGRESSIÓ DELS PORTERS DE LA GENERAL situació. Lexplotació, malgrat tots els auguris postmoderns, persisteix. Paradoxes de la vida. Potser és al postmodernisme a qui li devem: no va aconseguir acabar amb lexplota- Pàgina 7 NOTÍCIES BREUS ció capitalista però si amb el seu moviment de rebuig. Pàgina 7 L’AJUNTAMENT DE LA ROCA DEL VALLÉS CONTRA LA CUL- Segueix lexplotació, senforteix lespeculació, sactualitza la repressió. Els buròcrates da- TURA POPULAR quí llancen una nova onada repressiva vers les persones crítiques. I per si fos poc els atacs ja no vénen només des de dalt, i recordem aquell vell lema: pau entre pobles, guerra entre Pàgina 9 MULTES PER CRITICAR SHARON A BARCELONA classes. A Berga la fractura social és quasi un fet als carrers, i ens hauríem de preguntar quin paper hi juga cadascuna i quines confidències i condescendències trobem; potser més Pàgina 9 UN MAÑO I UN BERGUEDÀ A LA CONTRACIMERA DEL G-8 duna sestiraria dels cabells. Hi ha amistats perilloses. Conseqüència: que cadascuna en tre- gui la seva. El poble de Berga sap el que va succeir la passada tardor i la passada Patum, Pàgina 10 PER COMUNICAR-TE AMB UNA PERSONA PRESA sap en quina versió confia i així es va demostrar en les manifestacions que van acabar a la porta del zoo dels mossos, aquella espècie danimals, recordant les paraules de Joan PÀG 15-19 ESDEVENIMENTS DESPRÉS DE L’ASSASSINAT Rigol, demòcrata i cristià, pronunciades al Parlament de Catalunya mentre el presidia. Els DE L’ISANTA fets de Patum encara ens dolen. I ens subleven. Del que ha passat després i el paper de la PÀG 15 SOBRE LA PLATAFORMA PER LA CONVIVÈNCIA Tura ja en parlem prou. Els funcionaris sempre shan protegit mútuament i PÀG 16 CARTA A LA SENYORA TURA nosaltres...nosaltres així estem. A Manresa, policies i jutges prevariquen per tal de prote- PÀG 16 CARTA A ROSER FARRÀS gir especuladors, per si la llei no els protegeix ja prou (okupa i resisteix!). I daquesta PÀG 17 CARTA OBERTA A ROSER FARRÀS manera, altres companys són greument represaliats per lexercici de persones sense escrú- PÀG 18 VIOLÈNCIA PER A NOSALTRES pols. I tres quarts del mateix a Sallent, on la incompetència institucional i judicial es fa PÀG 19 EL PUEBLO, ETERNA ALEGRIA GOLPEADA represàlia i les mines agonitzen, no sense reproduir-se els històrics episodis de dignitat obrera i violència patronal i estatal. Per tancar la quadratura, a la presó del Bages hi haurà PÀG 22 DE LA MANCHESTER CATALANA AL SOHO BARCELONÈS lloc per qualsevol de nosaltres. PASSANT PEL FÒRUM DE LES CULTURES Tot plegat, delirant tragicomèdia de mentires necessàries. Definitivament, el sistema es PÀG 22 PRESONS, L’ALTERNATIVA FÀCIL DE LA LLEI comporta com un imbècil egoista pres de patologies incurables. El poder és un corredor de fons. Hauríem de tornar a recordar amb qui creu aquest poble i assenyalar a qui men- PÀG 23 RESSENYES I POESIA teix: la necessària reforma democràtica vindrà del carrer o no vindrà. PÀG 24 ENTREVISTA Aquest mateix carrer que veu com segresten la cultura popular (a la Patum de Berga ja li preparen el cementiri, altrament dit museu). La festa, com el paisatge, tal com lhem cone- gut sacaba, amb la cautela i silenci amb que les seves ments solen dissenyar, entre les fla- mes de la infàmia. La cantarella de sempre: el diner abans que el poble. I així lespecula- ció passeja triomfant per les seves noves autopistes, segones residències i maleïts eixos del Llobregat -fins i tot els seus noms es retorcen de cinisme-. Malgrat tot , aquí estem i aquí estarem, no vagin a pensar que ja està tot fet. Salut! I bons aliments!I recorda... Directori *BERGA: Ateneu Llibertari del Berguedà: c/Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és el portaveu de cap associació ni entitat. El col·lectiu Pinsania núm. 7 bxos, Berga 08600. AdreçaPèsol Negre és obert i canviant i no representa a ningú, solament a qui en forma part a cada moment. electrònica: alliberga@hotmail.com iDaltra banda, com a col·lectiu només intentem assumir leditorial i les grans línies de la publicació, la ateneullibertari@berguedallibertari.orgresta de textos són responsabilitat dels irresponsables dels seus autors. A qui li piqui que es rasqui. Associació Cultural Columna Terra i Llibertat (col·lectiu difusor del pen- sament i la pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. AdreçaTancament daquesta edició: 30/08/05 postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica: actll@berguedallibertari.org www.berguedallibertari.org (Portal llibertari delEn aquest Pèsol Negre han participat: Berguedà on trobareu les pàgines web dels col·lectius llibertaris Marta, Pep i tu, M., Col·lectiu la lluna Negre, Cirne, Hiram Gascoine, Gbx, Barrikada, Milicianu, berguedans). Centre dEstudis Josep Ester Borràs (centre de docu-Plataforma per la convivència, zuma, turalparedón!, Fulanito, Karatepunk, Akgalavia, Boicot preventiu, mentació, recerca i difusió de la història social de la comarca): c/ del BalçH.A.T.E, La pantera negre, Els tenebres, Marcel·li Isach Boixader, Otro, Yoko ono, Faust, La Hija, núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600.Mineros, Balcebú, F i Secció Sindical CGT-correus Manresa, Milicianu. Adreça electrònica: cejeb@berguedallibertari.org Pèsol Negre (publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener): pesolnegre@berguedallibertari.org *GIRONELLA: Associació Cultural La Fona. *MANRESA: CGT (anarcosindi- Atenció: La premsa anarquista pot erradicar la ignorància i la sub- cat): c/ Circunvalació núm. 77, 2on, 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. : missió al poder. 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59. Adreça electrònica: manre@cgt.es Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que Coordinadora antirepressiva de Manresa: http://www.nodo50.org/cam/ ens feu arribar els vostres articles de denuncia, pensaments, poemes, (en construcció) Na Bastardes (centre social okupat): c/ Bastardes núm. etcètera. Intentem publicar-ho tot, tingueu paciència. 13, Manresa. *MONISTROL DE MONTSERRAT: CNT-AIT (anarcosindicat): c/ Sant Pere núm. 35, 08691 Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica: cnt_ait_monistrol@yahoo.es. *NAVARCLES: Cal Carrasclet: carrasclet@gmail.com. Masia okupada Ca nEscaiola: canescaiola@gmail.com. *OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SALLENT: Amics dAgustín Rueda Adressa electrònica: amicsagustin@berguedallib- ertari.org, CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 - Sallent (Barcelona). Telf. : 93 837 07 24 - Fax : 93 820 63 61. Adreça electrònica: sallent@cgt.es. Pàgina Web: http://www.cgt.es/sallent *SÚRIA: LAlternativa (col·lectiu polític): c/ Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260 Súria. Telf. 93 869 64 26. Pàgina web: www.surialternat.tk Adreça electrònica: surial- ternat@latinmail.com
  • 3. Incendi prop de Navarcles de Guadalajara), tirar una colilla des de la carretera (cas del de Cardona) o fumigar abelles (cas del de Rocafort). Des daquest punt de vista els incendis són el resultat de lús negligent dels espais forestals com a espais de lleure per part de la població urbana o bé com a espais que són atravessats per connectar espais urbans (carreteres i línies elèctriques). És clar que aques- tes pràctiques poden causar o no incendis (voluntàriament o involuntàriament), però per mitjà de la seva criminalització saconsegueix tant fer recaure el conjunt de la responsabilitat en una persona com oferir al poder lexcusa perfecta per restringir i controlar laccés de les persones en els boscos i, en un sentit purità, criminalitzar loci i el gaudí de la natura. Aquest discurs, doncs, posa lac- cent en les causes immediatesCremat sobre cremat: incendis de lincendi, oblidant aquelles de fons. Conseqüentment la solució als incendis és la seva extinció, on la prevenció sentén com aa la Catalunya Central part del procés dextinció; fixem- nos sinó en el lema de la cam- panya de la Generalitat daquest estiu: "la millor manera dapagar un incendi, és no encendrel". LaNavarcles, Agost 2005 ticant, possiblement amb injustí- de poder (entre persones i entre els incendis a la Catalunya veneració de lextinció, en cia, a aquelles persones que llui- lespècie humana i la natura) i Central són la coincidència espa- aquest sentit, comporta una feHiram gascoigne ten contra el foc. Una altra cosa lautolegitimació daquest siste- cio-temporal daltes temperatu- cega en la tècnica (contrafocs,N hi ha que diuen que "llue- són els errors polítics de la clas- ma es produeix a costa del terri- res, baixa humitat i sequera, cremes deixamplament, confi- ve sobre mojado", però se governant que, tot i no tenir tori: tant de les comunitats vege- vegetació amb una gran capaci- nament,...) i en la tecnologia aquí podríem dir que tampoc la menor idea sobre tals i animals (inclosa la humana) tat dencendres (piròfila), forts (avions, camions, programes de "crema sobre cremat". incendis forestals, pretenen con- com dels seus respectius hàbi- pendents i boscos extensos. simulació,...). Aquesta fe es basa Aquesta és la percepció vertir-se en el centre datenció. I tats. A curt termini, només és Aquest any, sens dubte, el factor en el mite de què "la tecnologiaque es té a lAlt Llobregat i no obstant això, no penso insul- qüestió dapagar incendis, espe- estrella és la sequera: en alguns ens salvarà", és a dir que tard oCardener després que cada estiu tar o desacreditar a ningú inútil- rar la regeneració dels boscos i diaris sha pogut llegir que si no dhora algun científic (els nousles comarques més afectades ment sobre aquest tema, repe- les indemnitzacions als afectats, fos per la sequera no hi hauria sacerdots) inventarà alguna cosapels incendis forestals (en tint les mateixes frases queixo- però a llarg termini les con- incendis, com si els altres estius o desenvoluparà alguna tècnicasuperfície cremada, no per nom- ses, però conformistes, de sem- seqüències poden ser desastro- no nhi hagués hagut (encara per resoldre els problemes, enbre dincendis) sempre siguin les pre ("els polítics no fan res" o ses. No vull entrar en un discurs que és cert que la daquest any aquest cas els incendis. Aquestamateixes: el Bages, el Berguedà i "els bombers no hi eren quan catastrofista, però cal tenir en és la pitjor en 60 anys). Però, el fe cega es mostra, per exemple,el Solsonès. Aquest estiu, fins a tocava", i daltres frases per les- compte que el "control de la que realment està de moda és en les declaracions dels GRAFfinals de juliol, hi ha hagut tres til que poden llegir-se o sentir-se natura" per part de les persones culpabilitzar al canvi climàtic: en (Grups de Recolzamentgrans incendis en aquesta regió, als mitjans de comunicació quan és només un mite, com tantes alguns llibres de divulgació dActuacions Forestals) delsiniciats a Rocafort, Balsareny i els incendis són la notícia princi- vegades sha demostrat. científica sel responsabilitza Bombers de la Generalitat, enCardona, que en conjunt sumen pal). No hi penso dedicar el sobradament; és cert que està considerar els incendis demés de 3000 hectàrees de temps, ni fer perdre el temps Aquesta visió del territori és prò- succeint, però el canvi climàtic Balsareny i Cardona com asuperfície. A aquests cal sumar- alxs lectorxs daquesta publica- pia de lètica de natura que gran només té implicacions directes "incendis impossibles" (Regió 7,hi, a més, la infinitat de petits ció llibertària. part de la població daquest país en les condicions climàtiques, 25-7-05), ja que els simuladorsincendis (Pont de Cabrianes, té (tant els explotadors com els que poden afavorir o no als matemàtics no van poder predirAvinyó, St.Vicenç de Castellet,...) El que tinc clar és que, i com explotats). En la visió occidental incendis. No és que aquest dis- el seu comportament (velocitatque, encara que mediàticament mostren casos com el de la es concep la natura (només cal curs sigui fals, sinó que oculta o de propagació, salts de focusno tenen interès (precisament Catalunya Central, per molt que llegir la Gènesi, en la Bíblia) com nega un dels factors principals secundaris,...).per ser petits pel que fa a exten- es millorin les mesures de pre- a recurs per a ús i benefici dels incendis per mitjà dunasió i efectius utilitzats), en el seu venció, coordinació i extinció (i exclusiu de la humanitat. A visió fatalista, a lestil de: "si Quina és doncs la causa de fonsconjunt representen unes 2000 no en tinc cap dubte que es aquesta visió shi ha dafegir le- aquestes comarques són pro- dels incendis forestals? On radi-hectàrees més. Si bé és cert que milloren) per part dels bombers, conomicisme que ha introduït el penses als incendis forestals, quen les solucions radicals? En laaquestes superfícies no tenen ADFs, agents rurals,..., els incen- capitalisme, pel qual el benefici que hi farem". Daquí sha passat pròpia història recent dels bos-res a veure amb les cremades en dis continuaran produint-se, ja ha de ser valoritzable política- fàcilment a una visió mística, cos de Catalunya. El sistemaels anys 1986 (el primer gran que les solucions i millores que ment i econòmicament. com va demostrar lalcaldessa de capitalista, entre daltres con-incendi al Bages), 1994 i 1998, es plantegen no van a larrel del Navarcles durant lincendi de seqüències, ha comportat la-és significatiu que després problema (no són radicals), són La manca de radicalitat pot veu- Rocafort (que també va afectar bandó de la major part de lesdanys encara es cremin pràcti- simplement parcials que perme- res en com el discurs hegemò- Navarcles) amb frases com: "sha terres agrícoles daquesta regió.cament els mateixos llocs. La ten a les classes dirigents, per nic desenvolupat pel complex aconseguit apagar el foc gràcies Labandó sha traduït en la rege-qüestió no està, doncs, en les una banda, mantenir lstatu quo format per les classes informati- a que tots els navarclins hem neració de les masses forestals, ixifres, sinó en els fets. donant la sensació que es fa va, política i científica justifica resat a Sant Valentí [el patró del actualment a Catalunya hi ha alguna cosa i, de laltra, autolegi- els incendis forestals. Aquests poble]". tanta superfície forestal com laEn la qüestió de la prevenció, timant-se davant el conjunt de la sens venen de dues formes dife- que hi havia abans de la colonit-coordinació i extinció dels incen- població. El fet indicatiu daixò rents, però complementàries. La segona forma amb la que es zació romana; és a dir feia mésdis de ben segur que es cometen és, com deia, que cremi sobre Per una banda, els incendis es justifiquen els incendis és a de 2000 anys que no hi haviaerrors, però no hi entenc gaire, cremat. justifiquen per mitjà de les con- través de comportaments indivi- tant bosc. La diferència entre elsaixí que en aquestes línies no dicions físiques. Les més duals o col·lectius, com ara fercelebraré la meva ignorància cri- El manteniment de les relacions comuns utilitzades per explicar una costellada (cas de lincendi continúa a pàgina 4
  • 4. 4 Abús de poder dels mossosve de la pàgina 3boscos de llavors i els dara rauen el seu desenvolupament: els d’esquadra a Manresaboscos actuals tenen de mitjanauns 50 anys, de manera queestan deficientment estructuratsinternament: la major part delsexemplars tenen la mateixaedat, hi ha una gran abundànciade sotabosc que competeix Manresa, 09/08/2005 te pasa algo? I seguidament va nar a comprovar-ho amb el jove de Torà. A veure què pas-directament amb els arbres Zuma propinar tres cops de puny a la número correcte van desaparèi- sarà amb aquest cas. Seguirem Ejoves,... fets que afavoreixen la cara dun dels nois (un a lull, un xer sense dir res més. informant en el proper pèsol.combustió massiva de les mas- l primer cap de setmana a la galta i un al nas del qual va A finals del mes de juny lagre- Si no donem resposta a aquestsses forestals. de juny, dos joves man- començar a rajar sang abun- dit va ser citat a declarar als jut- fets, es tornaran a repetir, i pot- resans sortien desmor- dantment). A darrera del cotxe jats pel tema de les lesions, ser nosaltres serem els/les afec-Labandó de les terres també zar a les 7h del matí del en qüestió es trobava aparcat però curiosament al jutjat no tats/des!!!sha traduït en una manca de Bar Marcos (situat al carrer del un altre cotxe del qual va sortir havia arribat la denúncia feta agestió daquest territori. Per una Bruc, davant de lescola un individu que va córrer a la comissaria i va haver dinter-banda, la visió economicista la Renaixença) després duna nit separar el conductor del noi posar una nova denúnciarebutja perquè no en treu cap de festa. A davant de lescola hi agredit. A continuació, els va dir (aquest cop, als jutjats).benefici econòmic a curt termini havia un cotxe aparcat amb la als del cotxe que marxéssin Aquests fets corroboren unai, de laltra, la visió ecologista la porta del copilot oberta amb (fent-los senyals, tot intentant vegada més que els abusos derebutja emparada en un laissez una noia que tenia mig cos a que els agredits no ho veiéssin). poder per part de les forcesfaire natural, que des de que fora i que anava jugant amb una Instants després, els va ensen- policials no són mers casosexisteix lespècie humana placa policial dirigint-se a ells. yar una placa dels Mossos puntuals, sinó que entren aaquest ja no existeix. Totes dues Els dos joves li van demanar si dEsquadra i els va recomanar lordre del nostre dia aperspectives neguen que la natu- havien fet alguna cosa perquè que anessin a lhospital a fer un dia. Demostren un cor-ra interactuï amb la població els ensenyés la placa i la dona informe mèdic i a comissaria a porativisme i un enco-humana, quan és ben cert que la es va fer enrere i va optar per interposar una denúncia. Però briment mutu entremajor part de les urbanitzacions amagar-la i dir que era de men- ell mateix, que havia presenciat els membres delde cases aïllades es troben tida. els fets, es va negar a acompan- Mossos dEsquadra,enmig dels boscos, que cada tar- Els dos nois li van dir yar-los. cosa que els dónador els boscos del Berguedà tranquil·lament que què feien Quan van anar a denúnciar-ho a una impunitat totalsomplen de boletaires, que els jugant amb una placa dels la comissaria dels Mossos, la- vers els reiteratsespais naturals protegits shan Mossos dEsquadra, que si no gent que els prenia declaració, casos de prepotèn-convertit en un important destí en tenien prou amb el què havia veient la gravetat dels fets, va cia policial.turístic, que els domingueros fan passat a Berga que a sobre fer cridar el sargent. Els dos Normalment elscostellades i arrossades,... Tot i haguéssin de provocar així a la nois havien apuntat la matrícula jutjats també sónque alhora les criminalitzen. Una gent. del cotxe i els Mossos la van còmplices daquestcontradicció en sí mateixa: com A dins del cotxe, a part de la comprovar dient que no corres- encobriment compoden negar i criminalitzar alho- noia hi havia tres persones més, ponia a cap dels seus cotxes. ho demostra el casra que la gent usi la natura? i en aquell moment va sortir el Però shavien "equivocat" a la- arxivat per les tor- conductor cridant: Que te pasa? puntar el número i quan van tor- tures inflingides alLes panacees no existeixen, així A la Tura se li indigesta elque no proposaré cap solucióimmediata als incendis. Però síque és necessària una gestiódels boscos, que impliqui analit- soparzar el forest i els incendis desduna nova perspectiva, abando-nant la visió economicista, eco-logista liberal, tecnològica i fata-lista emparada en el capitalismei el paternalisme de lEstat. una vintena de persones davantMentrestant, les experiències lli- Manresa 09/08/2005 del restaurant. Gràcies a lesbertàries estan demostrant que, Turalparedon! poques mesures de seguretat Edavant dels incendis forestals, (fet que no ens esperàvem) vamtenen moltes coses a dir. Les ini- l dia 4 de juliol va sortir poder pujar fins el menjador onciatives individuals i col·lectives una notícia al Regió 7 estava la Tura. La Montserrat node molts voluntaris (aportació de que explicava que el dia estava sola, sopava amb la cremmitjans tècnics, coneixement del següent la consellera de la crem: amb lalcalde Valls, Pintada en solidaritat amb Na bastardes enterritori, ajuda als bombers, rea- Tura visitaria la ciutat de amb en Josep Huguet, amb el perill de desallotjamentlització dentrepans,...) desenvo- Manresa. La Montserrat Tura regidor Ramon Fontdevila, amblupades al marge de ladminis- havia estat convidada per les la gent de la Cambra, … i unestració estatal i de gran efectivitat "bellíssimes" persones de la quantes televisions. Ens vam(encara que no sels reconegui) o Cambra de Comerç, per partici- quedar mitja hora amb una pan-el fet que durant lincendi de par a un sopar-col·loqui al carta que recriminava les últi-Rocafort-Talamanca-Navarcles, Restaurant del Club de Tennis mes actuacions de la Tura, totlokupació rural de Ca nEscaiola Manresa. Tot i que hi havia poc cridant i expressant el rebuig ai el bosc circumdant no fos afec- temps per preparar-ho i que hi totes les responsables políti-tat justament perquè part de la havia convocat un acte al ques daquella sala. Durant lac-seva activitat implica la gestió mateix dia i hora, les actuacions ció només van aparèixer dosdel bosc, són alguns exemples i declaracions fetes per la Tura cotxes dels Mossos i vam poderque shaurien de mereixien una resposta. Volíem marxar sense ser oficialmenttenir presents. mostrar la nostra ràbia i indig- identificades. nació en front els últims desa-Per més informació: llotjaments, les detencions en No creiem que ni a la Tura ni a Comunicado manifestacions, la manipulació la resta de la púrria que hi haviasobre el incendio de Guadalajara en el cas de Berga, etc. en aquell sopar li fes cap gràciay los incendios, de Los Amigos de Ludd la nostra presència. Però…http://www.alasbarricadas.org/info/arti- El dimarts 5 de juliol cap a les algun cop també ens toca riure cle.php3?id_article=1426 22h del vespre, ens vam reunir a nosaltres!
  • 5. 5L’Ajuntament de Berga i la seva políticacultural i de participació ciutadanaBerga, Agost 2005 les esmentades característi-Pep i Tu ques. A la pràctica això que vol dir? Doncs que de fet, un copL Ajuntament de Berga, superada la por que els va fer no com la majoria dajunta- tenir les normes desenvolupa- ments, mai ha tingut cap des (ja que han continuat fent el interès per la cultura més que feia CiU), por de què esenllà de lestríctament necessà- depurin responsabilitats per laria per fer-se propaganda. Les seva incompetència que va por-úniques activitats, produccions i tar els tràgics resultats que totsexpressions culturals que ha sabem, por en definitiva de per-potenciat i fins i tot subvencio- dre el seient. Doncs bé, un copnat àmpliament han estat aque- superada aquesta por i desenvo-lles que poden ser considerades lupades les normatives munici-com propaganda política (explí- pals que calguin, podran seguircitament o implícitament), aque- actuant com fins ara però amblles expressions dun malano- la llei de la seva part. Podranmenat folklore i sobretot les que prohibir, sense prohibir-hofeien els seus amics, parents o explícitament, qualsevol acte alalgun altre berguedà il·lustre. carrer que no els interessi queTot plegat la màxima expressió es faci. Les normatives són sim-de la Catalunya rància. Durant la ples impediments econòmics allarga tirania de CiU, en Farguell la lliure creació cultural i ells hodonava els diners per fer la cul- saben molt bé i ho fan servirtura que ell volia de manera conscientment.totalment arbitrària i sense quese sàpigues quan i què es dona- Davant daixò cal seguir creant iva, al marge de linterès cultural fer tanta cultura i lluita socialo social que tingués lactuació com sigui possible, legal oen qüestió. No tothom tenia els il·legalment, tant és. Si les lleismateixos drets alhora de fer ser- i les normes són simples instru-vir els pocs equipaments i ments de coerció i dimpedi-infrastructures públiques de ment camuflat de la lliure asso-què disposa lAjuntament, les ciació i la lliure expressió, caldràsubvencions mai van ser clares sia. Ja que la poca activitat nhas de tenir per fer segons nostre i no és dells. Cal fer la sens dubte desobeir i ensenyarni responien a necessitats ni les municipal en el terreny de la quines activitats públiques. nostra activitat social i cultural a desobeir. Visca la desobedièn-despeses eren justificades, etc. participació ciutadana va just Doncs és esgotador, decepcio- al marge dells i si ho volen cia! Fora polítics i fora la medio-Els de CiU sempre han estat uns encaminada a evitar-la, ometre- nant i fins i tot repugnant. impedir que ens tanquin a tots, critat dels berguedans il·lus-cacics, fins aquí dacord. Ara bé, la, no escoltar-la i aixafar-la a Durant anys i panys (al marge el conflicte el crearan ells per- tres! Visca la llibertat!amb lentrada dERC a tota costa. És a dir com sempre, de qui governi) ens han posat què la cultura popular no potlAjuntament, primer de la mà però a sobre tenen el morro de pals a les rodes, tots els que han ser aturada per quatre mama-de Badia (CiU) i més tard de parlar de la conveniència de la pogut i a tots els nivells, mentre rratxos que viuen de la políticaCamps (PSC) es va fer molta participació ciutadana quan no la "cultura" rància o la domesti- o que són addictes al poder.propaganda de que les coses fan res més que evitar-la a tota cada o la daparador o la del fol-canviarien, ara es democratitza- costa. klore mal entès ha seguit gau- A PARTIR DE LASSASSINAT DELria laccés als recursos munici- dint de totes les avantatges. Un COMPANY ISANTApals, la gestió econòmica cultu- Res no ha canviat. Fer plans exemple per acabar: si vols ferral seria transparent i el tracte dacció cultural o plans per a la ús dun equipament públic (que Més enllà del fàstic que ha fetamb les entitats seria igualitari, participació ciutadana és com paguem entre tots) un ciutadà o lactuació de tots els grupsdemocràtic. El caciquisme sha- fer una comissió dinvestigació i col·lectiu anònim haurà de fer municipals, ja que el poc quevia dacabar. I això ho garantia només buscar allò que deia una instància, possiblement no han fet o han fet tard i forçatsel Pla dAcció Cultural que havia Lampedusa: "Cal que tot canvïi la responguin i si ho fan potser per la realitat social (presentar-de culminar amb la creació de per tal que pugui seguir igual". que la deixin o no, i si la deixen se com acusació particular i lalInstitut Municipal de Cultura, la La resta es cantarella política i li ho diran a darrera hora i reprovació de la conselleragran aposta de Josep Xoy (ERC). només se la creu qui li convé posant tants impediments tèc- Tura), ara es torna a veure elDoncs si algú es pensa que res creure-se-la pels interessos que nics i legals com puguin. Si això poc que els interessa lassocia-ha canviat va molt i molt equi- hi té en joc, o bé aquell que és mateix o vol fer alguna altra cionisme de la comarca i és quevocat. Ni durant la legislatura en absolutament estúpid. entitat (Penya Boletaire, Àmbit com va dir la seva amiga Tura ésque manaven Badia i Xoy ni amb de Recerques, Patum o alguna preocupant que existeixi teixitaquesta que manen Camps i Xoy Tot això que explico ho faig altra pocasoltada) no cal presen- associatiu no depenent ni con-(se suposa que ara ja haurien amb coneixement de causa, tar res, amb una trucada a lamic trolat per lAjuntament.hagut de tenir temps dacabar amb més de vuit anys de tracte de torn tot va sobre rodes.amb les males costums ante- constant amb lAjuntament he Des lassassinat del nostre com-riors i desenvolupar la democra- pogut comprovar tot això i més. No hi ha res a fer, és definitiu. pany shan derivat diverses con-tització de la gestió municipal). I és que clar, si vols fer ús duna Lactivitat social i cultural ha de seqüències. LAjuntament estàObviament no ha canviat res, i si infrastructura pública, demanar ser efectivament autogestiona- desenvolupant normatives queno ho ha fet ja és perquè no ha un permís per fer alguna cosa al da i per evitar els pals a les mai ha tingut i que a la pràcticafarà mai. carrer..., has dacabar parlant rodes dels politicutxus locals cal fan impossible la celebració de amb ells per força. Els col·lec- que es faci al marge de les seves cap acte legal al carrer si no ésPel que fa al foment de la parti- tius que tenim vocació autoges- lleis i normes, ja que només les que es compta amb la sevacipació ciutadana (darrera tionària i dautofinançament fan servir quan volen i només col·laboració, ja que amb lesinvenció de lAjuntament del volem el mínim tracte amb les apliquen a qui volen, per tant exigències municipals és econò-PSC) és el colmo de la hipocre- lAjuntament però poc o molt cal ocupar el carrer perquè és micament impossible fer res de
  • 6. 6 La Marxa-Homenatge als Maquis arriba a l’Alt Llobregat i el CardenerLa marxa al BerguedàBerga, Agost 2005 que lany passat en vam posarM. una de pedra, però així i tot en el seu moment la van recobrir deC om cada any -i ja en fa ciment i la vam haver de restau- vuit- la Marxa Homenatge rar. Una bona mostra que hi ha als Maquis ha tornat al gent que no li agrada que es Berguedà la penúltima recordi segons què. Els actes van setmana de juliol. I cada continuar el mateix divendres alany, des que va començar, la vespre a lAteneu Columna TerraMarxa ha anat creixent i cada i Llibertat, on es va passar elcop hi ha més gent, més col·lec- documental “Francisco Ponzan,tius i més indrets implicats. el resistent oblidat”, sobre elAquest any vam començar els paper tan actiu i crucial daquestactes al Berguedà amb una con- llibertari aragonès en la resistèn-centració a la carretera vella de cia francesa, al capdavant dunVilada, on els darrers anys grup on van participar, entre dal-havíem col·locat una placa en tres, el berguedà Josep Esterrecord i homenatge als tres de Borràs i tota la seva família.Vilada: Bertobillo, Puertas iVilella, assassinats per la Guàrdia Lendemà, dissabte, ens vam reu-Civil el 1949. Cada any que nir a la llar natal de dos maquis Concert de Manolito’s Band a la plaça de la Riberahavíem posat la placa, ens lha- llibertaris berguedans il·lustres:vien arrencada al cap de pocs Marcel·lí Massana, al migdia, a rriller. De nou a Berga, vam aca- de gent i un ambient festiu i tran- de Santa Eugínia, i un dinardies i shavia de reposar en la Berga; i Ramon Vila Capdevila, a bar la jornada a la plaça de la quil. popular, van posar fi als actessegüent edició de la Marxa. Peguera, on vam dinar i vam pen- Ribera, on es va aconseguir orga- denguany al Berguedà.Aquest any és el primer que no jar una bandera llibertària a la nitzar un concert que va ser molt Diumenge, una caminada popu-sha hagut de reposar la placa, ja roca, sobre la casa natal del gue- exitós, amb una gran afluència lar per la vall de Pedret i el MasLa marxa a Navarcles alhora ingènues a nivell estratè- cions fetes durant la xerrada. pel veí municipi de Calders o béNavarcles, Agost 2005 En la xerrada-col·loqui va con- gic Això ens anima de cara a lany les passes duna partida de gue-Hiram Gascoigne textualitzar-se la guerrilla anar- - la manipulació informa- que bé, i esperem poder tornar a rrillers que va amagar-se a propE quista, primer, en el si del movi- tiva duta a terme pel règim fran- organitzar un altre acte, en el de Navarcles. n el marc de la VIII Marxa- ment anarquista espanyol i, quista envers a la guerrilla, des que, per exemple, podria seguir- Homenatge als Maquis, el després, en el marc de la lluita de no atorgar-li espai en els mit- se els passos den Caracremada passat 9 de juliol Cal anti-franquista i, a través de la jans de comunicació fins a pre- Carrasclet va organitzar Resistència francesa, amb la llui- sentar-los com a delinqüents Xerrada al casal Carrascletun acte dedicat a Ramon Vila ta contra el nazisme durant laCapdevila "Caracremada", consi- Segona Guerra Mundial. A través Daltra banda, actes com aderat el darrer maqui català en de la interessant i didàctica aquests posen de manifest fins amantenir-se actiu. Lacte va con- xerrada duta a terme per lhisto- quin punt les classes dirigentssistir en el passi del vídeo riador i les següents preguntes (tant del règim franquista com"Ramon Vila Capdevila: lúltim es va destacar sobretot: democràtic) han provocat loblit imaqui català", duna mitja hora la tergiversació de la història delde durada, seguit duna xerrada- - el compromís i lesforç moviment anarquista català icol·loqui dirigida per un historia- (físic i mental) personal den espanyol.dor local especialitzat, entre dal- Caracremada amb el movimenttres temes, en la lluita anti-fran- obrer i anarquista al llarg de la Per últim des de Cal Carrascletquista, i finalment en un sopar a seva vida valorem positivament lassistèn-base de pa amb tomàquet i trui- - les seves benintenciona- cia a lacte (més de la que ensta, formatge, croquetes,... des accions guerrilleres, però esperàvem), com de les interven- les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació Bi.cilindrics, s.c.p. C/ Raval, s/n 08272 Sant Fruitós de Bages Telèfon i fax: 93 876 03 09 Especialitat en Moto Guzzi Fanàtics de les OSSA i DUCATI Servei DERBI i KAWASAKI Mòbil: 639 11 25 58 web: http://personal2.redestb.es/bi.cilindrics C/ Mossen Jacint Verdaguer, 46 Persona de contacte: Pep. Manresa e-mail:bi.cilindrics@retemail.es tel. 93873 13 50
  • 7. 7 Una altre agressió noticies breus dels porters de la LA BERGUEDANA DE JAZZ ESTRENA PÀGINA WEB General www.bdejazz.net Pep i tu (Berga) Una de les entitats berguedanes més actives i amb un treball més seriós, la Berguedana de Jazz, estrena pàgina web. Tot i que encara està acabant-se delaborar ja pot ser visitada. Agrairàn els comenta-Berga, 10/08/2005 hagi trencat res, el segurata contusions generals, etcètera. ris que pugueu fer a través del seu correu electrònic: laberguedana- diu que està gravat al vídeo, el dejazz@hotmail.comFulanito noi com que no ha trencat res Lendemà el noi va denunciarI és que per desgràcia, insisteix en defensar la seva lagressió als Mossos com ja saben els lectors innocència. Aleshores el segu- dEsquadra de Berga tot i que AIGUA del Pèsol i molts bergue- rata li du que fa pudor a aquests, es van "descuidar" Gbx (Berga) dans, aquests abusos moro, aleshores el noi li diu d’incloure-hi entre altres comencen a ser habituals. que marxa perquè estant allà coses els insults racistes que Ja fa vora un mes els habitants de Berga patim talls intermitents dai- amb ell troba que potser sí va rebre el noi just abans de gua. Sembla ser que els aqüífers dels que històricament es proveïaLa matinada del passat 22 de que fa pudor. És aleshores ser agredit. les llars de Berga estan esgotats i ja fa cosa dun any bevem aiguajuliol un jove berguedà de 19 després dels insults racistes i del Canal Industrial, infraestructura del segle passat amb tots elsanys després de ser insultat va després que el noi no es callés Cal denunciar els abusos dau- seus problemes estructurals. Ja fa temps, per tant, que consumimrebre una brutal agressió. El que surt un altre segurata i es toritat tant dels micos que aigües tèrboles quan plou una mica Llobregat amunt -és a la vista-noi es trobava amb dos amics tira a sobre del nostre com- depenen de lEstat com la dels fins que els filtres ja no poden més, llavors, tall. Entre tanta infraes-a la Placeta situada a uns vint pany i és apallissat de mala que depenen dempreses pri- tructura salvatge que creix a les nostres contrades no estaria de mésmetres de la General, quan un manera. vades com ara la discoteca La prioritzar urgentment aquesta necessitat primària. Mentrestantporter daquesta discoteca se General, la qual és reincident esperem que lempresa responsable, Sorea, o lAgència Catalana deli va adreçar tot dient que El resultat segons els informes en aquests actes violents. lAigua, ens descomptin els danys causats a la propera tarifa.havia trencat un vidre de la mèdics és de traumatismeporta de lestabliment i que facial, a lull, al genoll, un La Montserrat Tura parla dels grups llibertarislacompanyés. El noi nega que queixal trencat, rascades i Hiram Gascoigne (Navarcles) L’ajuntament de la En una entrevista a la benvolguda (per uns) i malvolguda (per uns altres) consellera Tura (publicada al diari Avui, el diumenge 5 de juny), en relació als "incidents de Berga", aquesta va dedicar una calorosa referència al moviment anarquista: "Hi ha molts grups di- Roca en contra de deologia llibertària, antisistema, radical que creuen que aquest món és injust, jo també ho crec, però a mi no mhan demostrat que el seu món sigui millor." Cal felicitar-la per fer propaganda de lanarquis- me: Gràcies, sra. Tura!. Però magradaria dir-li que, no sé si per la cultura popular ignorància o per voluntat de tergiversar lideari llibertari (sincera- ment, crec que per les dues alhora), no estic gens dacord amb ella. En primer lloc, el món no és injust, bàsicament perquè el món no és cap subjecte i no pot ser el responsable de la injustícia. Són vostès, la classe que ostenten el poder, els responsables de lopressió, lex- plotació, la repressió,... En segon lloc, no crec en les injustícies,La Roca del Vallès, Agost 2005 ma en uns equipaments que correu electrònic. Aquí us bàsicament per que la injustícia no és una qüestió de fe en la queKaratepunk són de tothom. passo la seva web: s’hi pot creure o no; és un fet real que es perpetua o es combat. I,L http://www.laroca.org/ o l’e- per últim, els grups llibertaris no han de demostrar cap món millor. Ajuntament de La Per part de la Internacional mail: roca (at) laroca.org Lanarquisme, a diferència de lestatisme i el capitalisme, no té la Roca, un dels més Karate Punk ens agradaria UNA SALUTACIO KARATE- voluntat de presentar un producte al qual les persones shi han da- especuladors, més lla- que aquest missatge arribés PUNK I GRACIES PER TOT, mollar, sinó que està en un procés continu de formació dacord amb dres, amb menys polí- al major nombre de gent TORNAREM SEGUR!!! la voluntat de les persones; és contrari a presentar una alternativa,tica social i cultural del possible, és a dir, si voleu http://personales.ya.com/es però presenta eines per a la seva construcció. Espero, sra. Tura, queVallès Oriental, amb el camp propagar-lo per tot arreu ens pitregat/ li hagi quedat clar.de golf més gran i amb rec seria de gran ajuda, i al http://usuarios.lycos.es/pepmés il·legal, es dedica a no mateix temps, ens agradaria etmerda/deixar els seus equipaments que féssiu arribar les vostres Absolent els companys detinguts arrel dels fets del 12 dOctubrea una associació que porta mostres de solidaritat amb de 2001més de 200 concerts de nosaltres a lAjuntament depunk i hardcore fets sense la Roca, en contra de la seva Els companys de Ponent detinguts el 12 doctubre de 2001 han estatcap incident, sense cap ànim decisió de tancar la nau, ja absolts. Viscade lucre i sense cap proble- sigui per carta o bé per la resistència Anarquista! les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicacióPINTURES I DECORACIÓPRODUCTES DE RESTAURACIÓ RESTAURACIÓPRODUCTES QUÍMICSATENCIÓ PERSONALITZADAPlaça d’Anselm i Clavé 4 Baixos08240 Manresa C/ passeig, 7Tel. 938722516 i Fax 938720581Web. www.ladrogueriamanresa.com telf· 8321164E-mail: info@ladrogueriamanresa.com Santpedor
  • 8. 8Repressió als companysanarquistes italiansManresa 30/07/2005 guides en aquest moment.Akgalavia Diferents casos repressius con-A rrel de la intensificació tra lanarquisme que hi ha hagut de la onada repressiva a Itàlia recentment: sobre companys anar- quistes italians, hem vist El 1996 començà una operació necessari realitzar un policial ordenada pel procura-article explicant els motius pels dor substitut de la República ,quals es desencadena aquesta Antonio Marini, en la qual hirepressió, resumir en què han havia imputades 54 personesconsistit cada un dels casos i acusades dassociació subversi-descriure algunes de les mos- va, banda armada, atemptats atres solidàries que hi ha hagut a infraestructures, atracaments,Catalunya. tinença il·lícita darmes i explo-Ja portem uns anys que els anar- sius, participació en segrests iquistes i altres sectors vinculats homicidis. 44 daquestes perso-als moviments socials estem en nes han sigut absoltes i les deuel punt de mira de la policia i restants han estat condemnadesdels seus serveis dinvestigació. a penes que van des dels 3 anysLa creació duna secció especia- de presó a cadena perpètua.litzada dinvestigació per fer Durant els mesos de juny i defront a lanomenat "terrorisme juliol del 2004 es realitzen unaanarquista" a lEuropol no fa sèrie de detencions al voltant pera del judici que en principi maig del 2005: 5 detencions i tema, diverses concentracions imés que corroborar aquesta del grup ecologista pisà de "Il sha de celebrar el desembre 25 registres a Lecce, 7 deten- manifestacions. Una daquestesvisió. Es vol criminalitzar i aca- Silvestre". 2 dels companys aca- daquest any. cions i 50 registres a Cagliari, 5 es realitzà el 25 de Juny, passatbar sobretot amb algunes for- ben sent posats en presó pre- El més de juliol de 2004 també detencions i 25 registres a al barri de Gràcia de Barcelonames de lluita i dorganització ventiva, la resta en arrest domi- es desencadenà una nova opera- Pescara, Viterbo, Roma, 7 deten- que fou àmpliament controladaque fan ús de lacció directa com ciliari i un últim optà per fugar- ció policial a gran escala anome- cions i 80 registres i el segrest i finalment reprimida per la poli-a forma doposar-se a lordre se. El fiscal els acusa de formar nada "Operació Cervantes" de la pàgina web de la Cruz cia amb el resultat de 7 deten-establert. La clara voluntat de part de les C.O.R. (Cèl·lules sobre companys anarco-insu- Negra Anarquista de Bologna. cions (un dels quals sha hagutdividir la dissidència entre bons dOfensiva Revolucionària) i del rreccionalistes que comportà Pel què fa aquí a Catalunya, de passar prop dun mes eni dolents, pacifistes i violents, delicte dassociació subversiva més de 100 registres, 34 avisos també hi ha hagut diverses mos- presó preventiva) i varis ferits.incívics i tolerants és una amb finalitats terroristes (art. de garantia (document notifica- tres de solidaritat amb els com- Pretenen acabar amb tota formaestratègia que el què busca és 270 i 270 bis.). Després de pas- dor de lobertura duna investi- panys anarquistes italians. A de solidaritat, però no ho tin-aïllar i desestructurar els grups i sar-se varis mesos en presó pre- gació sobre la teva persona) i 4 més a més de la molt coneguda dran tant fàcil.persones que els fan nosa. De ventiva els dos companys han detencions. Les 38 persones col·locació dun artefacte explo-totes les perspectives denten- sigut alliberats i el company investigades són acusades siu a lInstitut de Cultura Italià i Solidaritat activa amb els anar-dre lanarquisme, de totes les fugat ha estat detingut el maig també dels articles 270 i 270 duna acció contundent contra quistes presos!formes dorganitzar-se i dac- passat a Barcelona, trobant-se bis. un concessionari de la Fiat,tuar, linsurreccionalisme és actualment a la presó de Soto A tot això hi podem afegir les shan anat realitzant diversesuna de les formes més perse- del Real. Tots i totes estan a les- últimes detencions del més de xerrades informatives sobre el Arxiven la querella per tortures del jove de ToràExtret de indymedia Bcn Ja fa més de dos anys, l1 dAbril dells se li van detectar amfeta- presentar la corresponent comissaries.E del 2003, en Jordi va ser detingut mines a lorina; això era el 5 denúncia per tortures. La quere- Per aquest motiu sha engegat l 26 de Maig passat la jut- sota la Llei Antiterrorista. Tres dAbril. Segons tots els estudis lla avançava correctament, fins una campanya per impedir que gessa del jutjat nº2 de dies després, va tenir que ser científics aquesta droga pot per- que al Setembre passat el jutge es tanqui definitivament el Lleida va arxivar la quere- ingressat a lUCI (a lhospital) durar a lorina un màxim de 72 que portava el cas va ser substi- procés judicial i per denunciar les lla presentada per en Jordi sense respondre a estímuls dolo- hores, per tant, va ser introduïda tuït per la jutgessa, que només a tortures. El silenci afavoreix laVilaseca contra els Mossos rosos i amb taquicàrdies. al seu cos estant a comissaria. fet que tancar la porta i permetre tortura.dEsquadra. Se li van realitzar anàlisis, i en un Davant aquestes proves, es va que es segueixi torturant a les les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació Barri Antic c/ Sta Maria 28 Manr esa
  • 9. 9Multes per criticar Sharon a Barcelona il·legal pel Tribunal per lAssemblea General de fet que puguin molestar algú, ment criminalitzada. En aquestManresa juliol 2005 Internacional de la Haia) i a un lONU, a part de nombroses seria impossible tota crítica i cas, la Delegació del GovernBoicot preventiu altre que va saltar a la pista ONG i altres organismes huma- un debat lliure. Si recordar la considera equivalent "una críti-E amb una bandera palestina i va nitaris. No consta que la situació en què es troba el ca a la política del líder israelí, l dia del partit de bàs- interrompre el joc durant uns Delegació del Govern també els poble palestí molesta algú, la Ariel Sharón" a "un acto que quet entre el Barça i el segons. En total, 18.000 euros hagi multat. No deixa de ser solució no és silenciar-ho, sinó incite, fomente o ayude a los Maccabi de Tel Aviv, 10 en sancions. divertit que pretengui multar a ajudar a canviar-la. A més, les comportamientos violentos, de febrer de 2005, qui demana que es compleixi la octavetes estaven escrites en xenófobos, racistas o terroris-membres del moviment de soli- El text de les banderoles feia llei. català, i resulta difícil entendre tas".daritat amb Palestina van repar- referència a fets objectius i com el públic israelià va podertir banderoles amb la bandera indiscutits (incompliments de Les banderoles es van repartir valorar-ne el redactat. Per tant, Però no ens aturaran. Elspalestina i octavetes denun- resolucions de lONU, locupa- abans del partit a fora del les "molèsties" dels seguidors equips i esportistes israeliansciant la política dAriel Sharon ció i colonització dels territoris, pavelló, al carrer. És a dir, es va israelians shaurien datribuir haurien de ser boicotejats ientre la gent que acudia al la sentència contra el mur del impedir i es vol castigar el fet més aviat a la simbologia de la exclosos de les competicionsPalau Blaugrana de Barcelona. Tribunal de la Haia...) i no con- de repartir octavetes a lespai bandera oficial de Palestina. internacionals, com una mesu-La Policia Nacional va retenir i tenia cap difamació ni calúm- públic, la qual cosa és una vul- Ara bé, si la bandera palestina ra per obligar Israel a respectaridentificar aquestes persones i nia, ni cap incitació o apologia neració del dret a la llibertat pot ser un element a prohibir els drets humans i la legislacióels va prendre el material. de la violència. Per tant, no es dexpressió. Censura pura i en un esdeveniment esportiu internacional, de la mateixaAquests fets, segons la podia considerar, com indica la dura. No sols no es va permetre com una simbologia incitadora manera que es va fer amb laDelegació del Govern, consti- Llei de lesport, "un acto que lexercici daquest dret fona- a la violència, per què no ho ha Sud-àfrica de lApartheid. Lanytueixen una infracció adminis- incite, fomente o ayude a los mental, sinó que es pretén désser també la israeliana? No que ve tornarem al Palau atrativa greu, i ha sancionat amb comportamientos violentos, imposar una sanció per inten- consta que es fes un tracte donar la benvinguda aluna multa de 3.001 euros a xenófobos, racistas o terroris- tar exercir-lo. paral·lel prohibint lentrada al Maccabi.cadascun dels activistes. La tas, o como un acto de mani- recinte de les banderes dIsrael.mateixa sanció ha estat impo- fiesto desprecio deportivo a los Largument de la Delegació éssada a un altre activista per participantes en el espectáculo que criticar Sharon va provocar Des que lanomenada "Guerramostrar una pancarta amb el deportivo". A més, els fets "una reacción de profundo contra el Terrorisme" ha nor-lema "Stop the wall" (en denunciats a les banderoles rechazo por parte del público malitzat un clima repressiu i Per més informació:referència al mur que aixeca han estat denunciats reiterada- israelí". Si lexpressió de les inquisitorial, qualsevol crítica a www.boicotpreventiu.orgIsrael a Palestina, declarat ment pel Parlament Europeu i idees estés condicionada pel lEstat dIsrael és automàtica-Un maño i un Berguedà a lacontra-cimera del G8Berga, 30/08/2005 posen les bases de les accions trobem amb un campament de formaren desenes de grups da- feien el mateix. que es duràn a terme els dies de 5000 persones, totalment orga- finitat que discutien les seves Els bloquejos solien consistir enBarrikada la cimera. nitzat de baix cap a dalt on lúnic accions a emprendre mentre que barricades improvisades cons-A rribàvem a Escòcia a En aquesta hi participen unes òrgan de decisió és lassemblea. a lassemblea general es discu- truïdes amb material de lentorn, finals de juny tot que la 400 persones i després de varies Dividits en diferents assemblees tien les accions que portaríem pedres, vallats per a vaques cimera no començava hores de debat es decideix din- de barri fèiem portar les nostres en comú. etc... fins el dia 6 de juliol. tentar bloquejar les carreteres i opinions a lassemblea general Finalment es sortí la nit abans Finalment la M9 fou tallada tot Després de passar pels autopistes per evitar que els per delegats revocables en qual- del dia 6 en 3 blocs dunes 400 el matí, però la A9 només escampament dactivistes de diferents delegats arribessin a sevol moment. Allà es prenien persones en direcció a la M9, a pogué bloquejar alguns minuts.Glasgow i Edimburg (aquest on es feia la cimera. les decisions que implicaven el pocs quilometres del campa- Quant ho vam considerar oportúúltim preparat per lestat contro- La cimera es feia a Gleneagles, conjunt del campament. Deixant ment. Per altre banda sesperava ens vam retirar i un dels minibu-lat amb cameres de videovigilan- una petita ciutat custodiada per els problemes de barri que els que la A9 fos tallada per dife- sos del Barri de Manchester (eracia) decidim arribar-nos al cam- 10000 policies, 2000 soldats decidís les seves corresponents rents grups dafinitat. el barri de la ecoaldea que con-pament dStirling, una ecoaldea nord-americans i 8 km de tanca assemblees. Cada barri tenia un Després de diferents enfronta- trolava els transports) ens vaconstruïda especialment per a que impedien laccés a la ciutat, menjador popular que es porta- ments i moltes detencions sa- acostar fins el campament.locasió per la xarxa Dissident. a més els accessos per carretera va col·lectivament. conseguí tallar la M9 per dos I aquí sacabà el primer dia deUna xarxa dassociacions antiau- eren tallats i la única estació de El manteniment del campament i punts mentre que diferents cimera, en vindrien més i tambétoritàries que representen la tren era presa militarment per la les feines també es feien de grups dafinitat anàven fent molt intensos.oposició escocesa a la cimera del policia. manera col·lectiva. barricades entre aquests dos.G8. Davant de tot això es decidí que En resum un esbós de la societat Bloquejàvem i ens amagàvem al En resum una experiència dePerò abans, a la universitat el més efectiu serien els bloque- en la que ens agradaria viure. bosc, vam repetir loperació tan- lluita molt enriquidora que espe-dEdimburg assistim a una jos. Allà es decidir continuar amb els tes vegades com vam poguer, rem poguer repetir.assemblea anarquista on es Ens desplacem a Stirling, allà ens bloquejos. Immediatament es mentre altres grups dafinitat les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació
  • 10. 10Per comunicar-te amb un persona presa gui, a no ser que tingui el correu seu advocat (qui porta la causa Les comunicacions especials han cació es permet a familiars i aManresa, Juliol 2005 intervingut. Aquesta intervenció penitenciària del pres) només de ser sol·licitades per la per- amics íntims.H.A.T.E ha destar motivada (per raons poden ser intervingudes per sona presa mitjançant unaE A lEstat Espanyol exis- de seguretat, del bon ordre de ordre del jutge. instància dirigida al director de c) De convivència: es concedeix- teixen legalment 4 lestabliment o de linterès del la presó. En principi, tots els pre- en una vegada al més. Son formes de comunicar-se tractament) i sha de notificar al Pel què fa a les comunicacions sos (fins i tot els què estan en aquelles que es realitzen per què amb les persones preses: pres, que si vol, pot interposar telefòniques has de saber que règim tancat) tenen dret a aque- la persona presa es comuniqui de forma escrita, oral, un recurs. En cas dintervenció el com a norma general no pots st tipus de comunicacions. En amb la seva parella de fet i ambtelefònica o especial. pres només podrà enviar un trucar directament a la presó per cas de què es vegi restringit els seus fills de menys de 14Per comunicar oralment, i en cas màxim de dues cartes per set- parlar amb la persona presa aquest dret es pot recórrer anys. La duració màxima de lade què siguis un familiar de la mana. (només ho podrem fer en casos davant del Jutjat de Vigilància comunicació serà de 6 hores.persona en qüestió, hauràs da- Si vols comunicar amb una per- excepcionals i amb lautorització penitenciari.creditar el teu parentesc mit- sona presa has de saber que del director). Els presos només Hi ha tres tipus de comunica- Hem de saber també que les per-jançant el llibre de família. Si ets totes les cartes que senvien i poden trucar a les persones que cions especials: sones que realitzen algun tipusla parella del pres, ho podràs fer que es reben es recullen en un els hi està permès en cas de què de comunicació especial podena través dun certificat de con- llibre de registres on hi con- resideixin lluny de la presó o a) Intimes: es concedeixen com ser sotmeses a un escorcollvivència que expedeix staran les teves dades personals. quan hagin de comunicar algun a mínim un cop al mes. Es real- amb nu integral sempre que hilAjuntament (utilitzant només Ves amb compte amb el què assumpte important a familiars, itzaran en locals habilitats i la hagin raons contrastades (noun certificat dempadronament escrius per què moltes vegades advocats o a altres persones seva duració no serà superior a 3 meres sospites) que facin pensarpot ser que et posin traves). Si els carcellers llegeixen el con- (ingrés o canvi de presó,...). En hores ni inferior a 1. Els familiars que poden ocultar al seu cosets un amic de la persona presa tingut de les cartes. Has de cas de què el pres es trobi lluny que realitzin aquesta comuni- algun objecte o substància queserà el pres el què haurà de saber també que si el pres amb del seu domicili, podrà substituir cació no podran portar ni boss- pot causar dany a la salut osol·licitar la visita oral mit- el què et comuniques està con- les comunicacions orals per les es, ni paquets, ni tampoc anar-hi integritat física de les persones ojançant una instància al director siderat un pres FIES, el contingut telefòniques, que en cap cas amb fills menors. Les comunica- que pot alterar la seguretat oen la què hi haurà de constar el de les teves cartes serà fotocopi- podran superar les 5 comunica- cions íntimes es realitzen amb convivència ordenada deteu nom complert i el teu DNI. at i arxivat. Les cartes que cions per setmana. Les comuni- familiars o amb parelles de fet o lestabliment. En cas de què ensPer saber si estàs acreditat per escrius poden ser retornades: a) cacions telefòniques no poden de dret, exigint en aquest últim neguem a aquest tipus de reg-realitzar la visita i per concretar si no estàs autoritzat a comu- sobrepassar els 5 minuts. cas, una relació destabilitat de 6 istre, la nostra visita pot serel dia i hora daquesta, hauràs de nicar-te amb la persona presa b) Limport de la trucada va a càrrec mesos de duració. cancel·lada.trucar a la presó. Normalment si la carta sobrepassa el pes o el de lintern, a no ser que aquestatan sols tofereixen un parell de volum normal i/o indueix a sigui per avisar a la família i a b) Familiars: es concedeixen una També hem de saber que perdies per poder realitzar-la. En sospita c) en cas de què dubtin ladvocat de lingrés a la presó o vegada al més com a mínim i poder entrar paquets a la presóprincipi, les persones preses de la identitat del remitent. Les del trasllat a una altra. han de ser duna durada de una han de ser entregats personal-tenen dret a dues comunica- cartes entre la persona presa i el a tres hores. Aquesta comuni- ment a les dependènciescions orals per setmana de 20 daquesta. Les persones presesminuts de durada, tot i que amb poden rebre un màxim de dosuna mica de sort, es pot acumu- paquets al mes; un en cas delar el temps de les dues visites què estiguin en règim tancat. Persetmanals en una sola de 40 al còmput daquests límits no esminuts. Poden arribar a comu- tindran en compte llibres,nicar-se juntes un màxim de 4 revistes, roba o diaris. Els paque-persones per visita. En cas de ts poden tenir un pes màxim dequè arribis tard a una visita con- 5 kgs. Quan es porti un paquetcertada, i en cas de què quedi lli- per entrar-lo a la presó, lobriràure algun locutori en un dels un funcionari que serà el quèsegüents torns, legalment decidirà quines coses podenpodràs comunicar-te igualment entrar i quines no, sempre enamb la persona presa. Els presos presència del destinatari. Única-classificats en tercer grau es ment es podrà denegar lentradapoden comunicar tantes veg- dun paquet quan aquest puguiades com els hi permeti el seu posar en perill la seguretat inter-horari de treball. na de la presó. Tot i així, a la pràctica lentrada o no entradaEn principi la persona presa pot dun determinat objecte és total-comunicar de forma escrita (mit- ment aleatòria depenent de lhu-jançant una carta) amb person- mor del funcionari de torn.es, organitzacions, institu-cions,... tantes vegades com vul- les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació Ateneu difussor de les idees Centre C./ Pinsania s/n. Berga anarquistes C./ del Balç, 4 baixos esquerre. d’Estudis Berga. Josep Ester i Borràs Distri de material alternatiu Llibreria i Arxiu Històric C./ del Balç, 4. Berga
  • 11. TRANGENICS, ALIMENTACIÓ IALTERNATIVES DE CONSUMTRANSGÈNICS O ORGANISMESMODIFICATS GENÈTICAMENT (OMG)Històricament lésser humà i, principalment les femelles de lespècie, van buscar una alternativa a la caça i la recol·lecció que es practica-va als assentaments homínids dorigen. Eren emigrants de les seves terres dorigen i calia adaptar-se a la nova climatologia i caracterís-tiques dels entorns dels quals eren immigrants. Naixia lagricultura i, per conseqüència, el sedentarisme.Els segles i milenis dexperiència van transformar aquelles primeres experimentacions i proves en busca duna productivitat òptima a basedempelts, mètodes de cultiu, encreuaments i fertilitzants naturals van portar-nos a les nostres varietats actuals de fruits, cereals, ver-dures, llegums, etc…Durant el segle XIX i, sobretot, el XX lagricultura va passar de ser leconomia bàsica de tota la humanitat a ser un esglaó més de leconomiaproductiva. El món (realment el món occidental o 1er mon) es va dividir en industrial - o tecnològicament avançat - i rural. Les arrels delhomínid sobre la terra es van trencar. Tot i així, la nostra necessitat daliments per sobreviure i - sobretot - per ser productius van portar a capgirar la mirada dels grans cap- italistes cap a la segona meitat del segle XX a intervenir directament en lindustria de lalimentació humana. Més que res, perquè també era una forma més de treuren profit econòmic. Tenien que extreure de lexplotació dels seus congèneres "inferiors" el màxim profit i, si per això havien de controlar lalimentació de tothom, millor. Mes ben- eficis. Actualment quasi han arribat a la perfecció. Poden arribar a con- trolar la producció des de linici; venen llavors orgànicament mod- ificades que, un cop plantades, necessiten de plaguicides, adobs, herbicides i maquinaria específiques per aquella varietat. No cal dir que la mateixa empresa que subministra les llavors també subminis- tra els adobs i plaguicides necessaris ja que, sinó, les llavors no tenen el rendiment assegurat. Si sumem això a que algunes daque- stes llavors son estèrils (lany següent les llavors no donen fruit) augmenten la dependència del pagès envers a les companyies que les desenvolupen. Es a dir, lesforç mil·lenari de treballar la terra i esperar que aquesta doni fruit es prostituït envers al benefici econòmic i lambició humanes. Una altre qüestió és la seguretat de la modificació genètica dels aliments. Si tradicionalment la millora de la producció es basava en els mètodes descrits a’inici i, al passar dels anys i generacions humanes shan obtingut beneficis (gratuïts i per a tota La humanitat) sempre han sigut amb la complicitat de la natura. Sense la mare terra la raça humana mai hauria pogut existir. Però Phil Àngel, director de comunicacions de MONTSANTO va dir al 2001: "Montsanto no ha de ser qui garantitzi la seguretat del menjar biotecnológic - el mateix que ells produeixen -. El nostre interès és vendre el màxim possible" i "aquests cultius i aquestes tecnologies han sigut més àmpliament provades que qualsevol altre producte ali- mentari fabricat amb anterioritat". Realment si lexperiència humana desenvolupada durant més de 30000 anys els sembla poc fiable, que hem de pensar de productes desenvolupats i provats en tan sols un decenni de la nostra història.Si sabem que la introducció de modificacions en la cadena dADN encara no és fiable i sabent que les diferenciés genètiques entre - perexemple - un home i una mosca son mínimes, qualsevol experimentació no obté resultats evidents fins que no hi passin unes generacions i lamodificació sassimili per lorganisme modificat i, sobretot, daquells que els consumeixen. Així, llavors resistents a plagues determinadesal incloure-hi el plaguicida dins del mateix ADN, provoquen que els insectes sauto-inmunitzin per adaptació al medi, ja que lalliberamentdel plaguicida es constant durant tota la vida de la planta. Son fets reals i registrats en els últims anys.Tanmateix lexperimentació amb els transgènics no es realitza (encara) en condicions realment segures, és a dir, quan introdueixen modifi-cacions en les cadenes dADN en el germen duna planta, aquesta creix i desenvolupa aportacions pròpies als canvis soferts. La següentgeneració pot portar el canvi desitjat o no, però el que és cert és que té lADN alterat i el seu comportament pot variar de generació engeneració fins que sestabilitzi. Estan jugant amb éssers vius que porten milenis o milions danys devolució i canvis; la manipulació els deses-tabilitza i el seu comportament es imperdible.Realment estem segurs que saben lo que es fan?. Jo personalment no ho crec
  • 12. SEGURETAT ALIMENTARIA? Si així està el panorama, ¿realment estem ataque de determinadas plagas o enfer- pagès i/o consumidor. segurs quan comprem -sobretot a les grans medades, con la consiguiente disminución de superfícies- els pebrots, tomàquets, blat per los productos fitosanitarios." Reial Decret Un altre aspecte es el de la contaminació de amanides, sopes de sobre, puré de patates, 1697/2003, del 12 de desembre, (BOR les varietats locals: març de 2001, MONTSAN- cervesa, gelats… que -alguns, no tots- conte- 27/12/03) pel que es crea la Comisión Nacional TO va guanyar un judici contra un agricultor (P . nen farina de fava de soja, estabilitzants, fer- de Biovigilancia. Shmeiser) al demostrar-se que les seves lla- tilitzants, malta, gens daltres espècies…?, al vors de colza (recollides en la collita tradi- menys els fumadors saben que sempassen verí Sembla una broma. Per un costat les normes de cional) tenien propietats de la variant trans- directe (alguns tan sols perquè els ho diuen comercialització i les lleis que afecten a un génica de la seva "marca" conreades al camp del directament als paquets, que hi farem!) I producte son realment estrictes, siguis un costat. Lagricultor va pagar tots els costos AQUEST FET TAN SOLS ES AIXÍ DEGUT A LES petit productor o un latifundista (i no diguem del procés judicial i, a més, va haver de donar QUERELLES JUDICIALS QUE HAN PATIT LES les varietats ecològiques), però, en quan es tots els beneficis de la seva collita a la multi- COMPANYIES! Si no ho fos, el tabac seria un tracta de productes transgénics, tot es tol- nacional. A Mèxic, el país originari del panís o producte més, com ho son les armes de foc als erància "vigilada". Vegem el cas del blat BT, es "blat de moro" es va prohibir el cultiu trans- EUA.. a dir, modificat genèticament amb la toxina génic del mateix lany 1998, però actualment - i Bacillus Thuringiensis. Aquest blat produeix dins de la guerra de baixa intensitat contra la Si no hi seguretat en els efectes a curt o llarg per si mateix aquesta toxina beneficiosa per con- Rebel·lió Zapatista - els partidaris del govern plaç sobre lorganisme humà i dels nostres trolar plagues que afecten directament al blat reben llavors OMG i els fertilitzants corre- fills, si tan es preocupen per la nostre salut… i, així estalviar el plaguicida. Tot aniria bé si no sponents juntament amb subvencions ¿PER QUè SEMBOLIQUEN TANT PER NO DONAR fos per que aquesta toxina no es deixa de pro- econòmiques. Els Zapatistes tenen molt clar la A LA GENT LINFORMACIÓ NECESàRIA PER duir i alliberar a la natura duna forma incon- seva autogestió en quant el panís (aliment bàsic poder escollir ENTRE CONSUMIR O NÓ PRO- trolada i, els mateixos insectes que provoquen pels habitants de tot centreamérica i sudaméri- DUCTES OMG O AMB INGREDIENTS QUE HO les plagues ho estan assimilant. Conclusió, en ca), guarden un arxiu de les cinc varietats SIGUIN? menys de deu anys es creu que la toxina BT ancestrals i cada any reserven una desena part serà inservible i un dels plaguicides mes asse- de la collita com a llavor de lany següent. "El cultivo de variedades modificadas genetica- quibles i poc tòxics del mercat no serà efectiu. Durant lany 2003 es va confirmar la contami- mente no tiene por que ser menos seguro que el nació genètica del panís donant resultats sor- de las variedades obtenidas mediante métodos Els efectes de les modificacions genètiques prenents en la seva extensió. Shan confirmat genéticos tradiciolnales y puede ser menos estan afectant directament algunes espècies de casos de contaminació genètica en el cotó de dañino para la salud humana, la sanidad ani- papallones, batracis (granotes sobretot) i Grècia, la soja a Itàlia, i la papaia a Hawaii. mal o el medioambiente que éstas cuando las altres espècies vegetals. Una conseqüència evi- modificaciones genéticas, tratan de disminuir el dent que tindria que fer pensar a qualsevol Algunes xifres: montsanto té el 80% del mercat de les plantes transgèniques. aventis en té el 7%, sigenta (novartis) el 5% i dupont el 3%. totes elles produeixen el 60% dels plaguicides i el 23% de les llavors comercials (no omg). Als estats units hi havien plantades lany 2003 42.8 milions dhectàrees de plantes transgéniques, un 63 % del total mundi- al. El segueixen argentina amb 13,9 milions dhectàrees (21% del total mundial) i Canadà amb 4,4 milions dhectàrees (6% mundi- al). espanya va ser lúnic país de la unió europea que tenia trangen- ics entre els seus cultius lany 2003. hi havien 32000 hectàrees de blat bt. després de les resolucions del parlament europeu, alemanya va sembrar una petita superfície. dins dEuropa, Romania te 70000 hectàrees de soja transgènica i Bulgària tenia uns quants milers dhectàrees de blat bt. aquestes dades son antigues. segons la isaaa (servei interna- cional per a ladquisició daplicacions agrobiotecnológiques) làrea mundial de cultius trangénics es va multiplicar per 40 des de 1996 i preveu que daquí a 8 anys 10 milions dagricultors sembraran més de 100 milions dhectàrees. lany 2005 el volum de negoci serà com a mínim de 5000 milions de dòlars.les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació c/ de la sabateria (Manresa) aca an al ri s e ta ls car e ge lins cuina v
  • 13. I... AL NOSTRE PAÍS?El Govern de la Generalitat vol impulsar un parcel·les colindants i al Departament com- Tot aquest negoci ens el presenten com "undecret de coexistència de les diferents vari- petent en matèria dagricultura, benefici per la humanitat". Si fem cas de lesetats de cultius (ecològica, convencional, ramaderia i pesca. campanyes publicitàries de MONTSANTO - unaintegrada i amb OMG) que, a més de crear G) Les responsabilitats en cas de de les principals productores de OMG delorganismes de control , seguiment i estudi conflictes que poden esdevenir pel fet de mon) amb frases com: "preocupar-se per lade les varietats amb OMG, determina les produir-se barreges que obliguin a etique- s fam de les generacions futures no els ali-normes de convivència dels mateixos per tar una producció com a mentarà. La biotecnologia aplicada als ali-"assegurar" les opcions del pagès. genèticament modificada per superar els ments, sí que ho farà" o "retardar lac-Literalment lapartat 7 de larticle 2on diu llindars de tolerància establerts, i à ceptació dels OMG es un luxe que el nostreaixí: que porti a la pràctica una pèrdua de qual- à món famolenc no pot permetres" donen veri- itat del producte i una disminució tables raons a les mentides. Si el capitalisme“Coexistència: és la capacitat dels agricul- en el preu percebut en el mercat, shauran i lexplotació humana han portat al món ators per triar lliurament la utilització de resoldre dacord amb la lestat actual… si ha generat la fam i la mis-dorganismes genèticament modificats, sis- normativa corresponent.” èria… si el tercer i quart món passen fam itemes dagricultura ecològica, necessiten "consumir" menjar per a sobrevi-convencional o integrada, amb el respecte Així es deixa en mans de la legislació comu- ure… laliment i laigua els hi VENEM nos-dels deures i de les obligacions nitària i de la bona voluntat dels agricul- altres, ELS AMOS DEL MóN.generades per a cada tipus dexplotació, pos- tors el cultivar amb OMG o no. Es a dir, sisibilitant la convivència de les un empresari agricultor ho vol fer només cal Si alguna persona amb un mínim de raonamentdiferents explotacions.” que ho digui als seus veïns (productors no ho veu així que pregunti a lOrganització ecològics o tradicionals) i al departament de Mundial de la Salut (organisme "teòric" de laTanmateix els principis generals deixen molt la Generalitat corresponent… i si passa ONU) que passa amb els medicaments bàsicsque desitjar… alguna cosa, la legislació comunitària dirà contra la malària, la SIDA i/o simplement, lultima paraula. Si vols cultivar productes contra la disenteria i diarrea per el tercer“Article 5. Principis generals. ecològics i et contaminen les collites, tran- món. El capitalisme no és cap ONG. quil, en tres o quatre anys et diran que laEls principis que han de complir les culpa es del veí i que canviïs de mètode o El estat actual de el medi ambient determinaexplotacions agrícoles i pecuàries per a la à busquis un altre lloc. Mentrestan els teus que només hi ha un camí segur per produircoexistència definida a larticle anterior productes ja no es poden catalogar els productes de la nostra alimentació, isón: decològics. aquest -de moment- no passa per la manipu- lació genètica y encara A) Transparència més, en seguir empestanti cooperació entre els la terra amb productesimplicats, en lestabli- químics que la esgoten iment de les mesures la fan cada cop mésmés adequades de coex- improductiva.istència basades en cri-teris estrictament cien- Aquest dossier ha siguttífics. elaborat sobre la base B) Les mesures agrària, la base de tot.han de ser eficients, Els animals que es crienrendibles i propor- en granges ja fa tempscionades respecte dels que se’ls modifica el seullindars de tolerància à procés de creixement,en letiquetatge recol- se’ls omplen dan-lits en la reglamentació tibiòtics - que creencomunitària. à resistència als mateixos C) Les mesures en els humans -, se’lsshan de basar en infla dhormones -mètodes de gestió i pràc- à actualment hi ha algunstiques de separació ja nois amb més pits queexistents, així com en algunes noies -, i no par-lexperiència agrícola lem del tema de lesdisponible sobre les vaques boges… aquestpràctiques de à es lúltim tema en el queproducció de llavors. vull incidir. El pinso D) Les mesures donat als animals deshauran de prendre en primer lloc a cada producció massiva conté transgènics,explotació, i El decret continua establint una sèrie de medicaments, productes engreixants i unposteriorment aconseguir la coordinació paràmetres en quant a les distàncies entre llarg etc.entre explotacions veïnes. ï les varietats de cultius i obligant als E) Les estratègies de coexistència agricultors dOMG a plantar franges de la Jo menjo carn (no gaire) però sempre buscohan de garantir un equilibri equitatiu entre mateixa varietat però no OMG. Es una mica la màxima garantia de que lanimal és - com aels interessos dels agricultors de tots els surrealista ja que també demana que es faci mínim - de corral o de pastura, no hagi inger-tipus de producció. Com a regla la sembra de forma que no coincideixi amb la it més - o gens- medicaments que els neces-general, han de ser els agricultors que floració del cultiu tradicional i així no es saris per a una vida "normal" (entenc normalintrodueixin un nou tipus de polinitzi amb polen OMG. Per tant si la flo- com a la dun animal destinat al consum humàproducció en una zona determinada, els qui ració es en el més dabril, els OMG ho tin- i que compleix el seu cicle vital amb condi-prenguin les mesures dran de fer el mes de maig…PER DECRET!, i cions naturals). Ja sé que hi ha hannecessàries per limitar el flux pol·linic. à si, per exemple, un camp fa 300 metros dam- moltissimes raons per deixar de consumir F) Així mateix, les persones físiques ple, plantant 15 metros a cada banda de carn de cadàvers, però jo - i particularmenti jurídiques que vulguin cultivar en les varietat no trangénica (es un suposar), el jo - hem considero omnivor.terres de les seves explotacions, organ- vent ja no portarà el polen OMG mes enllàismes genèticament modificats, ho de la "franja de seguretat".han de comunicar amb caràcter previ als tit- àulars dexplotacions amb
  • 14. ALTERNATIVES DE PRODUCCIÓ ICONSUM Realment lúltim reducte que queda per a una alimentació sana es lagricultura ecològica i, com veiem, se la volen carregar. Però encara queden grups de resistència que han adoptat una forma de lluita i consum totalment viable dins els nostres "paràmetres" i "necessitats" socials. Són les Cooperatives de Consum Ecològic i Responsable. Aquestes cooperatives són col·lectius de persones que, en forma dunitats de consum, sautoorganitzen de forma assemblària i sautogestionen assumint totes les feines necessàries per tal dassumir las tasques referents als dis- tribuïdors i detallistes, arribant a ser els consumidors finals dels productes obtinguts. També formen part com a membres actius alguns agricultors ecològics, així tanquen el cercle de forma complerta. Lobjectiu es posar en contacte directe el productor amb el consumidor final. Els productes de consum han de complir amb les normes establertes per el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) en quan als pro- ductes agropecuaris i de Comerç Just en els productes importats. També (com no) compleixen amb la normativa legal de les cooperatives dautoconsum vigent en lestat espanyol. També sintenta consumir productes dels productors locals preferentment (estalviant així el màxim de despeses de transport i de magatzem) i consumint productes de temporada. El resultat es que el productor rep un benefici real i directe i el consumidor- soci un preu "normal" per a productes amb garanties de ser ecològics. El socinormalment paga una quota per a les despeses del local on es desenvolupa lactivitat, participa activament en el manteniment i la distribucióper mitjà de torns establerts equitativament entre els socis o unitats de consum. El preu de adquisició al productor sol tenir un petit incre-ment per part de la cooperativa i els fons així recaptats es destinen a activitats relacionades amb lecologisme i lagroecologisme i el fomentdel consum responsable front lagroindústria. Així i tot el preu dels productes no supera -fins hi tot és inferior de vegades- el preu normalde mercat.Solen ser cooperatives de petites dimensions (entre 25 i 50 unitats de consum) ja que un creixement desmesurat provocaria problemes din-frastructura i dadquisició dels productes degut a la poca implantació de lagroecologisme de forma comercial. Sempre és millor moltes organ-itzacions petites i distribuïdes uniformement i no grans cooperatives de consum que realment acaben desvinculant i desvirtuant el factor humài de comunicació i control de lactivitat.Actualment hi ha coordinadores com EcoConsum que posen en comunicació les cooperatives -o grups de consum- per tal dintercanviarexperiències, donar sortida a possibles petits excedents dels productors i donar una veu i representació davant dels organismes pertinents.En els darrers dies el posicionament (amb ambigüitats) del CCPAE davant el decret de coexistència està provocant discrepàncies entre lescooperatives, els grups ecologistes i els ecoproductors i el CCPAE. Esperem que arribin a un acord de posicionament comú enfront als trans-génics. Tots ells tenen clar que el seu futur depèn de la permisivitat del cultiu dOMGs. Si aquest últims guanyen serà molt difícil la segure-tat i la viabilitat dels productes ecològics ancestrals.Lésser humà pot perdre unabatalla molt important i ungraó més de llibertat. Les con-seqüències podrien ser desas-troses per a la vida humana isalvatge del nostre mon, noens la podem jugar. Hem de diri actuar de forma clara i con-tundent contra una indústriaque, com tot el capitalisme,només pensa en els beneficiseconòmics sense tenir en contelentorn mediambiental i elfutur de la nostra Mare Terra.Dossier elaborat per cirne.les dades són extretes d’informesvaris i de coneixemnts propis de l’au-tor.per qualsevol rectificació, comple-mentació o acl ariment:pesolnegre@berguedallibertari.org.les imatges son extretes d’internet dediferentes webs del tema, el tomàquet“prenyat” es propietat de greenpeace.
  • 15. 15 Després del divendres ni oblit ni perdó dePatum Pep Isanta,Sobre la plataforma per la convivènciamitjançant una llarga entre-Berga Juliol 2005 vista un dia i un espai dopinió un altre dia. Al servei de la con-Gbx sellera. La Plataforma, desde laD ies després dels tràgics nostra perspectiva, va actuar fets de Patum es consti- tard i malament: en el camp de tuïa la Plataforma per la la batalla institucional i mediàti- Convivència del ca sacabà imposant la mentida. Berguedà, a la que shi També destacaríem entrevistesadherien més dun centenar de amb representants decol.lectius i associacions de la lAjuntament, Mossoscomarca. La Plataforma, sorgida dEsquadra, Policia local, aixícom a resposta espontània i com amb empresaris de locipopular es marcava uns objec- nocturn i altres associacionstius, es dotava duns estatuts i empresarials, circumstància a laes registrava com a associació nostra vista no gaire encertada,amb entitat legal pròpia. La pre- tenint en compte que lACEBocupació compartida davant la (Associació Comarcalgravetat dels fets posava a tre- dEmpresaris del Berguedà) esballar en comú persones i compta entre les associacionscol.lectius molt diversos: es adherides a la Plataforma, i pergeneraven aliançes tant, per qualsevol cosa a par-impensables mesos enrera. lar, saber o manifestar, per partAquesta circumstància ha daquest col.lectiu té el seusuposat que la tasca no hagi espai en lassemblea; els airesestat gens fàcil, doncs ha repre- de prepotència i superioritat desentat un gran esforç de flexi- part de la burgesia, no cedeix-bilitat per moltes bandes. en, ni tan sols en aquestes cir-Malgrat aquests esforços i els cumstàncies. La voluntat de dià-objectius compartits sembla leg per part de la Plataforma és, Imatge de la primera manifestació convocada per la plataformaque a algunes persones, espan- a la vista, inquestionable. Marató esportivatades per lautoorganització de Darrerament, cal destacar lacti-la societat civil berguedana, tut dels representants de variesshan posat en la tasca dintoxi- associacions. Per una banda elcar, difamar i generar la discòr- representant de les AMPAsdia en el seu si. (associacions de mares i pares Organitza: Plataforma per la tre modalitats hi haurà un tro-Els primers passos de la dalumnes), que condicionava la convivència al Berguedà També hi haurà petanca, les feu i unplataforma varen ser els de con- seva adhesió a la Plataforma a inscripcions i els detalls sobre petit obsequi gentilesa de lesdemnar les agressions i un canvi dorientació, tot criti- Dissabte 10 de Setembre aquesta competició el mateix botigues esportives de Berga.recolzar les víctimes a través cant especialment el paper dels dia a partir de les nou del matí.del suport moral i lengegada joves, que segons ell no havien Col·legi Dominiques de Berga Durant tot el dia hi haurà begu-duna campanya econòmica -a exercit el paper que sesperava Preus per equip: des, entrepans, música, taulestravés de la difusió de guardi- dells. Per altra banda altres Fi del termini dinscripció: deoles i dun compte corrent- des- quatre associacions (Orfeó dimecres 7 de setembre Bàsquet: 15 Euros ping-pong, sorteigs, bontinada a les despeses, bàsica- Berguedà, Associació de Veïns ambient i ganes de passar-homent legals, que sen puguessin de la Font del Ros, Associació La marató consisteix en tres Volei: 20 Euros bé.derivar. La Plataforma, alhora, de dones i Associació de competicions paral·leles iha fet un treball de denúncia, Fibromialgia) feien saber a independents de Bàsquet, Volei Futbol Sala: 30 Euros Més informació i aclariments ainformació i movilització desti- través de la premsa que se´n i Futbol Sala. Si un equip té la maratoesportiva@gmail.comnat a que aquests fets no es donaven de baixa. Els seus rep- intenció de participar en més Petanca: la voluntattornin a repetir. Destacaróem la resentants questionen la poli- dun esport des de lorganitza- Des de la Plataforma per la con-manifestació de suport realitza- tització de la Plataforma, el pro- ció no Linici de la marató serà a les vivència al Berguedà volemda el passat 2 de Juliol de vora tagonisme dels col.lectius de podem garantir que no hi hagi nou del matí i finalitzarà com a donar el1000 persones i la cassolada de joves o el fet de demanar cap horari que coincideixi (tot i molt a les dotze de la nit, els nostre més sincer agraïment arebuig a les amenaces pro- responsabilitats polítiques. Més que horaris dels partits es penjaran tots els col·laboradors iduides per persones desprecia- genericament sacusa a la sintentarà evitar, sobre tot en el participants a la marató.bles després daquests fets. Plataforma de no respondre als les fases finals), per tant dia 9 a les 9 del vespre aproxi-Desde la Plataforma -i no sense objectius, per no promoure la caldria ser prou gent com per- madament, a lentrada de les MOLTES GRÀCIES PER LA VOS-la desconfiança dalguns convivència. Esperem, en aque- què en un moment donat sesti- Dominiques, al Bar la Plaça, a TRA COL·LABORACIÓ!!!col.lectius de joves, bàsica- st cas, que la seva tasca fora de gui Cal Negre i la Ginesta.ment- shan produit entrevistes la Plataforma sigui més reeixi- competint en dos o més EL BERGUEDÀ NO SATURA!!!amb les institucions, dentre da, i ho dubtem alhora els que esports al mateix temps. Per als guanyadors en les qua-elles la Consellera dInterior veiem la fractura social actual Els comptes de la plataformaMontserrat Tura. En aquesta com a conseqüència de lareunió es va repetir lactitut tan- incompetència o mala fe dal-cada i coorporativista que la gunes persones i institucions, iTura havia mostrat en les que per tant simposen canvis.diverses compareixençes i Paral.lelament ha sorgit a Berga Ingressos: Comissions Caixa Manresa........................22,20declaracions a la premsa, una assemblea de joves que ha Recaptacions diverses........................13.903,77provocant el desencant i la suposat un apropament i inter- Total despeses: ...................................6.779,73indigació dels assistents. Dies canvi molt profitós (més enllà Despeses:després es filtrava duna man- de discrepàncies ideològiques i Material - guardioles - ..........................174,70 Saldo a 23/08/2005:........................... 7.124,04era interessada i parcial el con- organitzatives) que ha donat un Fotocòpies..............................................394,88tingut daquesta reunió i es des- marc de treball comú que Pancartes................................................177,95 Informació extreta de la pàgina web de laencadenava tota una ofensiva esperem tingui continuitat. Provisió de fons Advocats i Procurador.4.780,00 Plataforma per la Convivència: http://www.jose-mediàtica per part de la Despeses enterrament (1/3 part)..........1.200,00 pisanta.org/Conselleria dInterior i Regio 7, Tràmits legalització Plataforma.................30,00
  • 16. Després oblit ni perdó dePatum Pep Isanta, ni del divendres 16 Carta a la senyora TuraBerga 20/07/2005 resumir i no avorrir a lau- policíaques, per manifestar tres, sinó el teu cos de poli- noticies breus diència venies a dir que el desacord amb lleis que cia que en teoria ens ha deLa Pantera negre Berga té dos problemes: un considerem injustes o pel servir i protegir. RES DE BOH ola Monste, com va la petita delinqüència juve- rebuig a les manifestacions Que li demanin als joves Pep i tu (Berga) això "guapa"? nil, gent marginada i sense dalguns polítics que acu- independentistes de Torà, Perdona si et tutejo, recursos que es dedica a sen a les víctimes per tal de o que li demanin al Driss Finalment i malgrat loposició aferrissada però com sabem que fer petits delictes que a salvar el cul i tapar-se les Zaidi que va ser torturat (que el temps ha donat per bona delsets una assídua lectora del vegades es fan grossos ja vergonyes. per 14 mossos a la comis- col·lectius de joves) la Plataforma es vaPèsol Negre ja crec que sha se sap pobrets; i segon saria de Roses, que li reunir amb la Tura. Resultat menys quecreat una certa confiança una minoria de gent que no Potser tagradaria que el demanin al Francisco Javier zero. Daltra banda i gràcies a la pressióentre companys llibertaris, respecta les lleis, ni lordre jovent de Berga només Román amb la vella tàctica social lAjuntament de Berga va reprovara més ens va fer molta (et faltava dir i ni creuen en penséssim en treballar, de reduir a la gent ofegant- les paraules de la consellera Tura. Diuenil·lusió que ensenyessis el la Mare de Déu de consumir i creurens el què la amb un matalàs (riu-ten que més val tard que mai, però és que elPèsol al Parlament, que ho Montserrat). dieu, però per desgràcia tu de la Guardia Civil de cas de lAjuntament de Berga ha estat unpodries tornar a fer? Si no teva i dels teus, hi ha molta Roquetas, segur que us escàndol: el poc que han fet ho han fetpot ser, no pateixis, ja Mimagino que això de gent que tenim desperta la admiren) o demana-li al Pep tard i malament. De fet han fet ben pocasabem que tens molta feina gent que no respecta la llei consciència i no ens agrada Isanta que mentre lapunya- cosa, simplement marejar la perdiu perreprimint moviments ni lordre deu anar pels que ens enganyin. Segons laven, vosaltres ves a saber intentar treures de sobre qualsevol possi-socials o visitant puticlubs col·lectius de joves que es tu som gent que no respec- on éreu, potser perseguint ble responsabilitat. Pel que fa a loposicióa la Jonquera, ja se sap van manifestar bàsicament ta lordre ni la llei ... ni la algun pobre nano, no sigui han estat a la mateixa altura que els quecoses del càrrec. en contra la teva gestió, no Moreneta, però jo per la que fumés un porro. governen, intentant fer política del greu és per ser corcó però crec meva part tinc tot el dret a succés.De totes maneres agrair-te que l´únic que sha fet és pensar que els Mossos En fi, per tu potser nomésla carta que vas escriure al criticar la tasca dels dEsquadra són una força som gent que no respecte Daltra banda, shan succeït una sèrie da-regió 7 el mes passat, ja Mossos dEsquadra, la no- de lordre ineficaç, i no ho lordre ni les lleis, però jo menaces. Destaca les que els amics i fami-veig que no pots deixar de gestió dels polítics bergue- dic com a rebuig a la poli- seguiré manifestant-me per liars dalguns dels detinguts per lassassi-pensar en nosaltres, nosal- dans i a vostè en general cia en general (que també), demanar un món més just, nat del company Isanta van fer a la que vatres també ens solem per la seva gestió i per com sinó referint-me a les pèssi- on la policia es dediqui a ser companya del nostre amic. Nosaltresrecordar de tu. és com a persona. Crec que mes actuacions dels defensar-te dels assassins, no esperem que cap policia ens tregui les en un estat democràtic i de Mossos, perquè magrada- enlloc de perseguir-te pels castanyes del foc (daltra banda mai hoDoncs bé anant al gra "el dret que vostès tant defen- ria recordar-te que si algú ideals polítics, fins a la prò- han fet, ni quan sels va avisar la fatídicamotivo de la presente " és sen es poden tenir formes ha estat denunciat per xima nit de divendres de Patum) i és per aixòdita carta en la qual a part de pensar discordants amb Amnistia Internacional i si que apel·lem a la responsabilitat dedintentar perdre el menor lhegemònica, sigui alhora algú ha estat condemnat cadascú per evitar amb els mitjans quenombre de vots possibles de criticar dubtoses per tortures i maltracta- tenim al nostre abast que aquestes ame-fent-te la preocupada, per accions o noaccions ments no hem estat nosal- naces es repeteixin. Carta a Roser Farràs ON EREN ELS COSSOS DE SEGURETAT DIVENDRES DE PATUM? I ELS FAMOSOS SECRETES? Pep i Tu (Berga)Berga 25 d’Agost 2005 arran dels lamentables fets també ha fet servir els mit- menteixi, ni manipuli una Ara sobren noves hipòtesis o saclareixen de divendres de Patum, jans de comunicació, mit- plataforma, que està fent coses. Molts ja van dir que els mossosEls Tenebres vostè intenta rebentar-la. I jançant periodistes total- una feina important… Que estaven sopant. Fins i tot el cap delsS enyora" Farràs: Els ho fa només perquè ens ment mancats de rigor pro- es quedi a la seva cereria, i Mossos dEsquadra de Berga, Marc Fornas, joves, i no tan joves odia. Encara que la seva fessional, com el "senyor" no ens munti més el ciri. va dir que els secretes no estaven al con- de Berga, nestem doble moral cristiana no li Raul Flores de Regió 7. Ha Que deixi de "liar el cristo", cert durant de 24 a 1 h perquè estaven fins al capdamunt de deixi veure-ho, ho fa arribat a dir estupideses i que sen vagi a cagar. I a la sopant. I es que tenien molta feina a soparvostè. Si, els seus esforços només perquè ens odia. I del tamany duna catedral, gent, només li demanem i acabar-sho tot ja que només els dinersper destrossar qualsevol per aquí no pensem passar- com ara que les guardioles que siguin conscients de gastats per lAjuntament de Berga en tecamoviment en el qual esti- hi… Vostè, "senyora" no te que shan repartit extorsio- qui és vostè, i que al què puja més de quatre mil euros: "Cateringguem els casals de joves cap dret, a insinuar que els nen (ho va dir textualment) vostè pugui dir o fer, li dels cossos de seguretat per Patum:han donat el seu fruit, i diners que recaptem per els botiguers… Va dir en donin la importància que es 4176,21 E".n’estem farts i fastiguejats. pagar despeses dels afec- declaracions a Regió 7 que mereix… CAP.Si senyora, ho ha entès bé. tats directes en el cas lAssociació de Veïns del Tampoc podien estar a la zona del concertSho ha guanyat a pols mes- Isanta, els recaptem per Capdamunt de la vila deixa- perquè havien de protegir ledifici de la-tressa… Ja fa molt temps nosaltres. No te cap dret a ria la plataforma. Pel que juntament (no sabem de què), en tot casque sabem que ens odia. enverinar les ments de les tenim entès, quan es van es van gastar dos mil euros per aquestaEns ho ha demostrat en persones contra la platafor- reunir només vostè i una "feina": "Vigilància de la casa consistorialdiverses ocasions. Ens hem ma, amb arguments sense altra persona eren partidà- per Patum: 1848,95".hagut de sentir dir coses fonament. Sha dedicat a ries de deixar la platafor-molt grosses, i daltra dir coses com que hi ha ma..., patètic. I el mal que Total joguines pels cossos de seguretat:banda, també molt estúpi- interessos polítics… vostè fa, ens el fa a tots. A 24.460,41Edes.Quan hi va haver la Magradaria saber don ho tots els que duna manera ofamosa batuda del novem- ha tret vostè això, perquè duna altra hem sentit nos- Per veure algunes de les despeses debre, es va afanyar a defen- que sapiguem, només ha tra la terrible injustícia den lAjuntament de Berga (les que es podensar-la sense saber el més assistit a un parell de reu- Pep Isanta. A tots els que fer públiques clar) cal veure les actes de lamínim, del que havia pas- nions, i sempre ho ha fet duna manera o altra, inten- junta de govern del 4 de juliol o altres a:sat realment…, lamentable. per criticar. Mai ha aportat tem dia a dia mirar de fer http://www.ajberga.es/docs/docstra-Però realment tampoc ens cap cosa positiva… No te menys dura de portar mits.htmlva importar massa, de fet ja cap dret a parlar de la famí- aquesta enorme carrega aens ho esperàvem. Però lia, ni de testimonis direc- la família den Pep i a totsaquest cop sha passat. tes i protegits de les agres- els afectats. Per això, desMentre nosaltres ens hem sions com si en fos la por- daquí li volem demanar,integrat en una plataforma taveu. Però tot i no tenir-ne que es quedi a casa. Quecívica i ciutadana creada cap dret, ho ha fet. Com no molesti més. Que no
  • 17. 17 Després del divendres ni oblit ni perdó dePatum Pep Isanta, Carta oberta a Roser Farràs Junta ( a excepció de 2 mem- sempre. En el cas actual, no hasBerga 27/08/2005 bres - tu mateixa un dells -) sa- deixat fer amb confiança ni la cordés continuar amb la meva tasca de representació aExtreta de : http://www.josepisan- Plataforma. la Plataforma ni la de la Juntata.org/docs/cartaroser.pdf Gestora, sinó que has contin-Marcel·li Isach i Boixader Ara que la Plataforma, en un uat, passant per damunt de totR oser: Ja nhi pa prou !! gest més de coherència i i de tothom amb les teves con- transparència convoca elec- tínues manifestacions i crí- Qui em coneix sap per- cions per a la Junta definitiva el tiques. fectament que intento 22 de setembre, tadones que el passar tant desaperce- que hi havia, era una Junta Vull expressar també, unabut com sigui possible. Formo gestora i dius que no es podien qüestió dabsoluta lògica. Sipart de diverses Associacions i haver pres decisions "impor- estic representant unamai he volgut assumir cap fun- tants", perquè als seus mem- Associació de Veïns, tant con-ció que impliqués cap mena de bres ningú els ha votat, sabent trària a les accions de laprotagonisme, ans al contrari, perfectament que els integrants Plataforma, i jo, que la repre-hi he col·laborat de forma de la Plataforma actuals son sento en soc responsable en latotalment desinteressada, en la representants designats pels part que pugui correspondre,mesura de les meves possibili- diferents col·lectius des del no te cap objecte que continuïtats i sempre en feines fora del principi... etc, etc, (mestalvio fent aquesta tasca, que per altra"marc de la fotografia". Dic allargar-me, i parlar daltres banda, en haver-hi eleccions elaixò, perquè en formar part de acusacions més greus...). dia 22, hi haurà la oportunitat,la Plataforma, ha estat més difí- si així ho creuen convenient,cil evitar-ho per raons medià- Vull dir-te, una vegada més, i de que tu mateixa o qui es designitiques. forma pública, que en totes les ocupi aquesta representació. reunions a las que jo he partici-En qualsevol cas, des de que la pat (totes menys dues), mai he Crec absolutament impre-mateixa Associació del pogut confirmar res del que scindible a títol personal, mani-Capdamunt de la Vila primer, i dius. No nhe vist ni el més festar que ni he desitjat, nides de la resta dAssociacions mínim detall, al contrari, uns desitjo, ni crec que mai ho faci,de Veïns desprès, sem va pro- amb més força, altres amb tenir el més mínim interès enposar (conjuntament amb dues menys, tothom ha intentat con- integrar-me en cap de lespersones més) com a represen- tribuir als principis expressats opcions polítiques per accedir atant a la Plataforma, vaig con- anteriorment. També és cert lAjuntament, així com negarsiderar que si hi podia aportar que possiblement, shan fet amb tota rotunditat que tinguialguna cosa ho faria el més dig- coses encertades i altres més cap motiu per emprendre actua- que fins ara conformen la Junta controvertides, però això sol cions ni personals ni a través denament possible. Avui, llegint lúltim article de la plataforma, uns que si ser precisament el que passa cap representació per afavorir aparegut a Regió7, sem ha ves- tenen interessos polítics, altres quan es treballa i es prenen accions contra la gestió de lac-Personalment sempre mha sat el got de la tolerància. que hi són per observar i passar decisions. tual Govern municipal asemblat que: Roser, saps perfectament que la informació a partits polítics, lAjuntament ni de cap altra.- Defensar laclariment dels des- nhem parlat moltes vegades altres que volen anar contra Vull dir-te, també, que quan esgraciats fets que van acabar personalment, que mhe lactual Ajuntament, Els Joves, practica lassociacionisme, han Finalment, vull dir-te que crecamb la vida den esforçat, ( i molt), en explicar-te perquè no representen a la dexistir diàlegs i normes dac- en lexistència daquestaJosep Mª Isanta, tot el que sha estat fent des de majoria dels joves de Berga, i tuació i de representació que Plataforma, i crec que valdria la- Lluitar per aconseguir justícia. la Plataforma i en aclarir-te els manipulen la Plataforma segons solen ser les que aprova la pena aclarir el més aviat possi-- Fomentar la solidaritat amb la continuats i persistents dubtes els seus interessos. A les mani- majoria en Junta o Assemblea. ble si la teva postura és unafamília Isanta-Casellas teus sobre tot allò que sha fet festacions, segons tu, la gent hi Com a membre de lAssociació postura aïllada o minoritària, o- Ajudar a combatre la violència fins ara i els motius de cada ha anat enganyada. Els mani- de Veïns del Capdamunt de la realment, es una opinió tanti la delinqüència participant en cosa. Hem fet reunions, the festos redactats per la Vila, sempre he entès que tu generalitzada que faci replante-la recerca de aportat tota aquella informació Plataforma han estat ofensius i ens representaves com a jar el què en el seu dia, la ciutatsolucions per a millorar la coor- que pogués contribuir a un una vergonya per Berga. Ara Presidenta que ets, i estant més de Berga va creure que era eldinació entre els diferents esta- canvi en la teva actitud, però no titlles la plataforma de "men- o menys dacord amb els difícils millor per a la convivència.ments ha servit absolutament per a tiders i poca visió de la realitat". temes que hem tingut, mai heinstitucionals i socials per a res. Reuneixes altra vegada tractat cap tema al marge teu o De totes maneres, gràcies permillorar la convivència a Berga lAssociació de Veïns del de lAssociació i de les reunions fer-me veure que a Berga, aera: legítim, motivador, neces- Thas obstinat en carregar-te Capdamunt de la Vila en menys de la pròpia Junta, al contrari, casa, allunyat de la vida social,sari i aconsellable. una a una a totes les persones de 24 hores desprès que la he valorat i avalat la teva tasca shi està molt bé.Sobre algunes associacions de Veïns sidero inútil i perquè no parlo ciació de veïns que se suposa casc antic haurem de fer una cara, sense hipocresies i perBerga, Agost 2005 amb gent que em demostra defensa els nostres drets. altra associació o encara millor sort no la necessitem per res.Un veí del Capdamunt de la vila personalment tant poca quali- una assemblea per tractar delsA Berga moltes persones tat humana i tanta baixesa. Crec que ha arribat el moment nostres problemes sense que Els veins del casc antic ens nestan fartes de gent Però sí que madreçaré als que els veïns exigim ser verita- ningú manipuli la nostra veu. mereixem una associació que que sautoproclama por- meus veïns. blement representats en aques- faci sentir la nostra veu i defen- taveu de col·lectius ta associació o en la que sigui. Personalment no em sento si els nostres drets i vostè està diversos sense que Jo visc al casc antic Senyora (és una manera de par- gens representat per vostè i al capdavant de lentitat persiguin aquests col·lectius els (Capdemunt de la Vila que en lar) aprofitant que sha de can- com jo moltes persones ens motius personals i això és moltque els hagin nomenat. Hi ha diuen) hi he viscut sempre i viar la junta, com la normativa esgarrifem quan la sentim par- lleig. Si vol fer política presen-molts lladres de voluntats i a la conec molts veïns i veïnes i indica, perquè no plega i deixa lar com si parlés en nom nos- tis per alcaldesa i sinó resi quemés coneguda, darrerament li conec poca gent que se senti el lloc a persones més vàlides i tre. Li repeteixo, faci el favor de daixò en deu saber i em pensoescriuen moltes cartes. Jo no li representada per la famosa i amb el cap més clar. Si no és plegar que per sort al barri vell que a vostè li farà béfaig cap carta perquè ho con- mediàtica presidenta de lasso- així considero que els veïns del hi viu molt bona gent que va de
  • 18. Després oblit ni perdó dePatum Pep Isanta, ni del divendres 18 Violència per a nosaltres Apologia del inalienable dret dautodefensaBerga, Agost 2005 patim la extorsió exercida a agressions perquè no volíem aquest ens defensarà, perque de la seguretat, i ara ningú noYoko ono través de les ETT. Veiem com generar una dinàmica plena de nosaltres hem renunciat a fer-ho. exerceix aquesta funció per aV aquesta violència no satura, violència que no és bona. Però els mossos no ens defen- nosaltres, al Berguedà. Vivim en iolència. Paraula maleïda malgrat el nostre pacifisme Tampoc vam cremar dran, ja ho sabem: estan massa un món on abunda la violència i que ningú vol per a sí. Es benintencionat. La població ha lAjuntament quan la Tura ens va ocupants en castigar-nos contí- no podem ser els únics il·lumi- desqualifica socialment renunciat doncs a la violència, fer culpables de la mort del nos- nuament. La prova es que les nats en rebutjar-la. Perquè ens hi les persones parlant però ha sigut la única a fer-ho. La tre company, i ara, tampoc res- amenaces continuen i aquí ningú va l’existència com a població,d"els violents". Es desprestigia població, malgrat el seu gest afa- ponem a les constants intimida- fa res, perquè a Interior ja li va com a societat civil organitzadaen làmbit personal quan es diu ble, suportem com els cions de lentorn dels assassins. bé, ofegar-nos en les nostres contra els violents abusos delsque una persona és violenta, que delinqüents ens atraquen; com Això es ser bo de debò. pròpies festes, en la nostra prò- poders... Perquè ens hi va la vidaté una actitud violenta. Nosaltres la policia ens matxaca a multes, pia tragèdia. Encara sha de companys i companyes, i ens hisom fills duna societat a qui no entre actituds prepotents de Sembla doncs que estem en veure que els mossos no esti- va de veritat. Fiquem-nos doncsli agrada la violència i això considerable violència psicològi- una situació molt curiosa: ens guessin darrera els fets de Berga. una cosa al cap, que tenien clarasentén. Violència, paraula sata- ca quan no és directament física; van dir, des de sempre, que no Masses coincidències. tots els revolucionaris de fa cin-nitzada i que de fet, fa girar gran com els patrons ens imposen shavia de ser violents, i ara sem- quanta anys i lamnèsia social japart dels discursos polítics reestructuracions econòmiques bla que som els únics que Jo sóc un demòcrata, però con- ha fet oblidar: en un món violent,actuals. Tothom rebutja la cada cop més agressives; com segueixen les regles dun joc que sidero que ja fa temps que no sha de ser violent: "és això oviolència, tothom demana la con- els polítics de les capitals ens no és pas el nostre. Violència per vivim en democràcia, sinó que res". Hem daprendre a ser vio-demna explícita de la violència destrossen les contrades amb a nosaltres: sembla que, de tant aquesta ha estat suplantada per lents si volem sobreviure. Ditcom a requisit per a solucionar autovies per anar a esquiar i rebutjar la violència, aquesta no una aristocràcia que, ara per ara, duna manera més planera: capproblemes polítics centenaris. especular també a la muntanya. para de recrear-se sobre nosal- ha degenerat en una oligarquia agressió sense resposta. Però sembla que tot això no tres. Això de la no violència està fosca; avara, egoista. Una oligar- Així som fruit duna generació sigui violència. Nosaltres, per si molt bé, però ¿Quan de temps quia que té la policia al seu ser- Abans de tancar aquest article,que va créixer rebutjant la de cas, per no ser com ells, per lhaurem daguantar? ¿En quina vei (protegir la gran propietat vull deixar ben clar als dirigentsviolència, vam aprendre els no ser com la resta del món, posició quedem si rebutgem una privada, protegir lEstat de dret o funcionaris que el llegeixin,valors del pacifisme, de la seguim sense exercir aquesta violència que es fa present i que quan saplica contra les capes que no es tracta aquí duna apo-tolerància, del diàleg i la com- maleïda violència. malgrat el nostre rebuig, no desafavorides): Per això la policia logia a la lluita armada en la queprensió. Quan ens barallàvem en deixa de ser exercida sobre és violenta amb les poblacions: lautor no creu (encara queel col·legi, ens renyien; quan era També vàrem patir una violèn- nosaltres? ¿Quants Gandis, per això les poblacions estan pensi, això si, que els bergue-al carrer, ens detenien; quan era cia més tràgica i desesperant. quants companys demanant pau indefenses. dans hem de començar a armar-a casa, ens increpaven els pares Vam veure com vint i quatre haurem de veure caure, plorant- nos per defendres en la situaciói així vàrem anar aprenent a no monstres descerebrats (aquests los amb ulls de ràbia i impotèn- Loligarquia, en desprotegir la actual), sinó duna crida desespe-fer servir la violència per resoldre si que no semblaven rebutjar la cia, de violència continguda? població, trenca el pacte social rada al inalienable dret a la auto-els conflictes, ja que aquesta no violència) apunyalaven varis ¿Quanta violència, sempre que legitima lEstat. Es per això defensa. La violència fa fàstic, ésporta mai a res de bo; vam companys nostres, vam estar a només en un sentit per a nosal- que, en lactual estat de les coses horrible, lletja, però quan ésaprendre a protestar contra la lhospital, vam sentir la noticia tres? al Berguedà, no podem conti- pateix és pitjor, i a falta de solu-guerra, vàrem ser insubmissos, de la mort dun company. Vam nuar en aquesta cultura de la cions, no es pot esperar a seguirvam aprendre a rebutjar les acti- rebre un altre cop la violència de I es que jo també sóc un demò- pau, perquè la violència només rebent-la. Quan la confiança i latuds violentes. Ara som una la manera més àgria. Aquesta crata: sé que en lestat de dret, es pot respondre amb violència. credibilitat en els mossos des-generació que no sap barallar-se, violència es va anar multiplicant, se suposa que hem firmat un Si no hi ha ningú per exercir-la quadra i la classe política està enque no sap defensar-se, que no amb les violentes declaracions contracte social. Que hem cedit en la nostra defensa, estem con- el seu pitjor moment des de fasap què fer davant duna agres- de la Tura, compenetrades amb la nostra força, la nostra potèn- demnats a desaparèixer. A més 30 anys, no ens deixen altresió si no es mirar-se-la, i anar les violentes amenaces de len- cia a un Estat que, ja que nosal- duna això li interessa, és per camí, tant de bo no fos així. Quedesprés corrents als mossos torn dels assassins. Tots els vio- tres neguem la nostra violència i això que ningú no ens defendrà no sobti a ningú, ja hem precisatdesquadra per que aquests ens lents sensanyen contra la pobla- la cedim a lEstat, és el seu deure mai, i és per això que no es pot que, avui dia, no estem enfotin més navallades per lesque- ció, oh, tan pacífica. de defendrens: aquest és el veri- continuar esperant entre bande- democràcia, i en aquest règimna (controls dalcoholèmia camí table sentit del dret a la segure- res blanques ja tacades de sang. hem daprendre a defendrensde lhospital, fets a les rodes de Aquí tampoc vam ser violents. tat. Quan cedim a lEstat el tot esperant una nova i profundareconeixement, inoperància Durant els apunyalaments, monopoli de la violència, és amb Només es pot ser pacifista reforma democràtica.davant les amenaces...). nosaltres miràvem, purs i atò- el pacte quan algú altre nits, sense entrar en el joc de la q u e agafa la Nestem fartes de ser les que violència que mai porta a res respon- reben la violència, constant- Però la violència perdura. de bo. Tampoc vam respon- sabili- ment, sense poder exercir-la,Malgrat tot, la violència no dre a tat tenint en compte que en el nos-ens ha dit que no a l e s tre cas es tracta exclusivamentnosaltres. Vam veure dautodefensa. Continuar cedintcom les guerres conti- la nostra força seria un disba-nuaven, com les mas- rat. Té ronyons la cosa: enssacres seguien gene- demanen que no donemrant els ordres dels bufetades i ens maten a gani-dominants i el nostre vetades.benestar, vam compren-dre que el dret, la pro- És doncs molt senzill, sen-pietat, la economia yors i senyores diputades,estan basades sobre senyors funcionaris, detes-terribles violències, tada consellera:exercides de maneraestructural sobre els ¿Violència per a nosaltres?més febles; O cap...vam viure O totes.la violèn-cia labo-ral, iencara
  • 19. 19 Després del divendres ni oblit ni perdó dePatum Pep Isanta, El pueblo, eterna alegría golpeada to de culpa. cercano a él. Lo han cosido a secan las fuentes con sus hacer ese paso, que la oligar-Berga, Agost 2005 multas, le han abierto la cabeza explotaciones animales, los quía seguirá lavándose la cara yOtro El pueblo víctima de todo, de en Sallent, han quebrado el empresarios con su riqueza las manos, que el puebloE pueblo golpeado de todo culpable. entramado social de la noche siempre oscura y sus negocios seguirá pagando los platos y nuevo por dos costados. tomando las carreteras. No es siempre irregulares, con los poniendo los muertos. El pueblo al que Se supone que la Consellería d suficiente que les vendan los proxenetas (tan cercanos siem- asesinan en su propia Interior debería trabajar para la coches, los permisos de con- pre a la policía) que se enrique- Si siguen golpeando, sigamos calle, el pueblo al que seguridad de su pueblo -puesto ducir, los impuestos, la gasoli- cen con el trafico de mujeres despiertos.agreden desde los medios de que ante él responde-, pero en na y los peajes: además es inmigrantes, con los especu-comunicación y las institu- lugar de ello señala, difama, necesario detenerlos, quitarles ladores que hacen un lujo del "Contra los palos de ciegociones de la dominación de los amenaza. Las fuerzas de el carné, registrarlos, ficharlos, hecho de tener un hogar, la única respuesta eficazdominantes. ¿Qué mecanismo seguridad deberían proteger al multarlos y si no pagan, construyen carreteras para sus es dar palos de vidente"actúa para que los golpes siem- pueblo, y en lugar de ello, perseguirlos. camiones y pisotean nuestrospre caigan sobre los mismos multa, golpea, vigila. valles, de las ETT que imponen Mario Benedetti.lomos? No es suficiente que No se dan cuenta, pero es tal el normas de trabajotrabajemos todo el año, par- Cuando las instituciones traba- peso que el pueblo debe sopor- insostenibles para la juventudtiéndonos el lomo por la jan a las órdenes de una clase tar, y los mossos han tenido abocada al implacable merca-riqueza de otros. No es sufi- múltiple pero dominante, sus que ejercer una presión tan do de trabajo en el que la carneciente que la policía nos cosa a consellerías y sus policías opri- fuerte sobre él, que no podían fresca sale más barata.multas, precisamente a aquel- men, por razones estruc- sino caer en desgracia.los que batallan para llegar a turales, al pueblo soberano Si se hiciera esto o algo similar,final de mes, mientras que los ante el que deberían postrarse. ¿Qué se espera de una policía las problemáticas sociales depoderosos envían sus aboga- El caso de Berga es muy repre- democrática? Una policía "de las calles, que también paga eldos a proteger su impunidad; sentativo. algodón", quizás, pero con y pueblo, la violencia de lasno es suficiente que el pueblo para el pueblo. Una policía calles de manos de sectoresmuera apuñalado en su propia Tratan de hacer responsables dura, porque no, con los políti- marginales, la precariedad delcalle. Era necesario más encar- de los acontecimientos de cos corruptos que viven de la trabajo, la sanidad lenta,nizamiento, era necesario Berga un tres docenas de política, con los empresarios quizás se resolverían al tiempo.hacer un espectáculo porque la chavales, en lugar de compren- que contaminan los ríos connoticia era rentable; era nece- der que su policía es ajena al sus purines y sus abocamien- Se es revolucionario cuando sesario acusar a los jóvenes liber- pueblo porque no ha podido, tos, de los terratenientes que comprende que las clasestarios y exhortar su sentimien- por causas estructurales, ser lanzan insecticidas sin reparo y dominantes nunca querrán les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació SINDICAT DE MINERIA SINDICAT D’ACTIVITATS 973 37 01 89 DIVERSES Plaça Major, SALLENT 6 25716 C./ Clos, 5. 1r pis. Gósol 08605 Sallent tel. 938370724
  • 20. 20 El conflicte d’IberpotashEn els darrers mesos lempresa havia anat despat- una posició de força molt més marcada. Lempresa es tal·lacions de lempresa a Súria. De moment lesxant treballadors, poc a poc, en comptagotes. Aquest mantenia ferma en la seva posició. Per acabar, quan mobilitzacions shan aturat a lespera de començar aprocés sha accelerat en apropar-se la negociació del els treballadors legítimament i per fí, han sortit a negociar amb lempresa al setembre, esperant laproper conveni col·lectiu. Daquesta manera, duna defensar els seus drets al carrer, els Mossos readmissió dels acomiadats. Ja es vora, i tot i que nobanda es fa fora gent i sespanta a la resta de treba- dEsquadra de la senyora Tura han acabat de fer la som optimistes, seguirem informant. Ànims als tre-lladors amb lamenaça de latur i, daltra banda es feina a lempresa. Agredint de manera brutal els tre- balladors i força per lluitar!comença a negociar el conveni amb avantatge, amb balladors que intentaven portar una carta a les ins- A nuestros vecinos/as de SúriaMiners, 21/04/2005 pañía sabiendo la debacle que sería la desaparición de esta.Sallent i Balsareny -Todos los trabajadores vemosH que con la mala gestión que se ola amigos, nos dirigi- está llevando a cabo en esta mos a vosotros para dar empresa nos conducen a una un poco de luz a las rela- situación insostenible y aún ciones que cómo vecinos accediendo a las pretensionesy trabajadores siempre tendría- de la dirección, no supondríamos que cuidar. Estamos nueva- una garantía para la viabilidadmente en vuestra localidad para de la empresa, pues una empre-defender y protestar por la acti- sa minera necesita unas inver-tud de estos empresarios que siones fuertes y constantes, sólojuegan con la vida de familias, así se puede pensar en obteneradoptando medidas y maneras unos beneficios a largo plazo.dictatoriales y represivas, des- -Los dos pueblos deberíamospués de la ruptura por su parte, reclamar del actual accionista,fruto de su intransigencia para la una interlocución que denotaraconsecución de medidas antiso- un conocimiento y sensibilidadciales que quiere adoptar en la hacia el problema medioambien-mesa negociadora y ante la frus- tal e industrial que padece latración del empresario, este des- comarca, en lugar de absurdospide con engaños y de forma mercenarios que peleen y sólovejatoria a 14 compañeros, por les preocupe el estar de paso ylo cual hemos tomado la deci- poder acceder a un cargo supe-sión de desplazarnos a vuestra rior en la multinacional.villa para entregar este manifies- Por todo lo expuesto, pedimosto a nuestros compañeros y a la una vez más a los compañerospoblación en general, tanto en de Súria, y a la población enlos pozos como en la entrada de general, que juntos reclamemosla factoría. a los interlocutores que hayPor eso desde Sallent, como trabajadores. se revisen los acuerdos en la que pasó con BOLIDEN APRISA y tanto dentro como fuera de lavecinos y compañeros que -Tanto los trabajadores de Súria venta de la empresa. el desastre medioambiental que empresa, un acuerdo que garan-somos y nunca deberíamos olvi- como los de Sallent no vemos un -Ambos pueblos tenemos sobre causó, y se fueron del país tice el futuro, un empleo establedar os decimos: futuro con unas mínimas nosotros una gran montaña de dejando el problema a las insti- y la viabilidad de la cuenca potá--Los dos pueblos padecemos las garantías con los actuales direc- residuos (subproductos indus- tuciones. sica catalana.mismas consecuencias de una tivos de la empresa. Por lo que triales) la cual, puede utilizar la -En los dos pueblos está prácti-estrategia bien definida que tenemos que involucrar a las ins- empresa como arma para su camente monopolizado elatenta contra los intereses de los tituciones de este país para que conveniencia (recordemos lo empleo por parte de esta com- Soy hija de minero que no todos están ahí, a ellos fuerza. pañeros!? pero ellos también han dado,La Hija sí que les tendría que caer la Uno de los días, estuve en la Por lo que he leído y me han como en todo su derecho están,Sallent cara de vergüenza de ver que glorieta, y el hijo de uno de los explicado, antes no era cómo pero ellos que son tan valientesS sus compañeros están luchan- del comité le dijo con cara de ahora, las mujeres de hombres y en cualquier momento sacan oy hija de minero, no do por el pan de sus familias lástima… (PAPA, ESTA NOCHE mineros eran las que hacían sus armas, porque no se quitan acabo de entender muy mientras que otros aprovechan DUERMES EN CASA?... el padre muchísima fuerza, ahora si ni si toda la armadura que llevan en bien que es lo que está los días de huelga para quedar- le contestó, YA TE LO HE EXPLI- quiera los mineros se hacen su cuerpo, y forcejeamos con pasando! se en casa, pues aprovecho CADO, HASTA QUE NO SE LLEGE fuerza, cómo una mujer se va a ellos? De esa manera estamosSólo sé que muchas cosas de para decirles, que sus propios A UN ACUERDO, NO IRÉ A enfrentar a esos armarios, o igualados verdad?las que están pasando son compañeros están defendiendo CASA!) cómo van a estar en medio de Ah no, pero ellos no, ellos bieninjustas, no hay derecho que su puesto de trabajo, pero a la Ahora, quién paga la cara de una carretera parando el tráfi- tapados, y venga a dar a todosdespidan a un padre de familia vez también los suyos… y de ese niño? Quién le explica a ese co? los inocentes que simplementecon 2 niños, una hipoteca, infi- qué manera se lo agradecen? niño que su padre esta luchan- Me siento decepcionada, me defienden su lugar de trabajo!nidad de cosas que pagar. Quien me puede contestar? do para que el día de mañana siento muy mal, de ver a esos Eso si que tendría que ser deli-No hay derecho sino hay un El comité... sí sí el comité esta no le falte de nada, quién le hombres que están haciendo to.motivo muy justificado, que no luchando como el primero por explica que a ese padre no le todo lo que está en sus manos, Con esta carta solo quiero dar-lo hay porque si no sus propios vosotros, nadie se da cuenta duele tener que dormir fuera de que ya no pueden con sus les a entender lo que piensacompañeros no harían lo que que llevan una semana en la su casa y hacer todo lo que vidas, que no saben si van a ser una hija de minero que se sien-están haciendo por ellos! entrada de Sallent y de ahí no se haga falta para que a su familia ellos los siguientes, se han te decepcionado y a la vez conBien, eso de sus propios com- han movido….? igual que los no le falte de nada!? Que esta enfrentado a los mossos, ellos mucho miedo por lo que puedapañeros, es relativamente, ya despedidos, también han hecho luchando también por sus com- han recibido muchos palos, pasar.
  • 21. 21Grup bloc 41 preparal’acomiadament de 90 treballadors durant els tres mesos destiu, permet als empresaris disposar rien sense feina i sense ni un estat vists junts membres delNavarcles, Agost 2005 obligant-los a fer un curset sub- de lexcusa perfecta per precarit- duro. Fonts internes de lassocia- comitè dempresa i membres deUn obrer precari vencionat per ladministració zar encara més les condicions ció dempresaris tèxtils de la direcció de lempresa dinantL pública, i amb la promesa que a laborals, per mitjà damenaces Catalunya, asseguren que junts, fora de les condicions empresa Grup Bloc 41, de loctubre els tornaran el seu lloc com tancar lempresa. De debò aquest és lobjectiu final del establertes per a reunir-se? Navarcles, ha posat en de treball. Daltra banda, no és que les empreses estan en crisi Grup Bloc 41, juntament amb pràctica una nova forma cap casualitat que els 90 tre- aconseguint rebaixar els salaris traslladar totalment la seva pro- Com pot ser que la classe obre- legal dacomiadament. balladors enviats a casa siguin dels seus treballadors? El pitjor ducció a Mèxic, on ja hi té mun- ra navarclina hagi arribat aAquesta mateixa empresa lestiu aquelles persones que duen més del cas, és que la major part tada una fàbrica. Aquesta patro- aquest punt de conformitat?passat ja va acomiadar a 14 tre- anys a lempresa, mentre que la dels/es treballadors/es sho nal assegura, a més, que no Com pot ser que Navarcles hagiballadors (dels 35 que volia) de trentena de treballadors que hi creuen, de la mateixa manera només seran acomiadats els 90 passat de ser un dels principalsla fàbrica TYPTSA. En aquesta resten són aquells que duen que sho creuen també els sindi- sinó que també la resta de tre- llocs de lluita obrera al Bages, aocasió els/les companys/es menys anys, procedeixen dETTs cats. balladors. ser un dels que ja no lluita? Ésafectats són 90, de la fàbrica o són immigrants. que en aquesta ocasió ni shaMABSA, dun total de 120 treba- El que lempresa ni el comitè En aquests moments el conjunt penjat una simple pancarta comlladors. La raó daquesta manca, com no (format pels sindicats CCOO i de treballadors són coneixedors lany passat! podia ser, és la ja famosa excu- UGT) no els hi van dir és que, daquesta possibilitat, però tot iAl mes de juny lempresa va con- sa xinesa. La patronal vol fer amb aquesta fórmula legal, és així no sestà fent res de res. Talvocar al conjunt de treballa- creure als treballadors que possible que al final daquests i com va passar lany passat, eldors/es per informar-los que, degut a la liberalització dels pro- tres mesos siguin comitè dempresa els asseguradegut a la manca de feina per a ductes tèxtils, amb la con- acomiadats/des sense cap mena que no hi ha joc brut per part delestiu, es veien obligats a pres- seqüent entrada de productes dindemnització (tal i com ha lempresa i que, per tant, no calcindir de bona part dells. Tot i produïts a la Xina, el sector tèx- confirmat un advocat laboralista fer res. Els sindicats estan venutsaixò, van dir, que no era un aco- til català està en crisi. Quina consultat per alguns treballa- i els/les treballadors/es shomiadament. Els suspenen només crisi? Aquesta suposada crisi dors), de manera que es queda- creuen. A què es deu que haginCarbons pedraforca: 120 minerspodrien anar a l’atur ció de carbó dAragó). (...)Berga, Agost 2005Pep i Tu El comitè dempresa de Carbons Pedraforca ha anunciat que si laL empresa que explota la situació no es desencalla, tèrmica de Cercs, Enel- començaran les mobilitzacions Viesgo, ha deixat de con- daquí a unes setmanes." sumir el carbó de CarbonsPedraforca i ara limporta Limportant són els beneficisdUcraïna. 120 miners poden econòmics dels explotadors peranar a latur. sobre del nostre medi ambient i per tant del benestar natural iNoticia extreta de: www.bergue- social i es clar dels pocs llocs deda.org: "El comitè dempresa de treball que queden a les minesCarbons Pedraforca ha fet arri- de carbó del Berguedà. Segurbar al Consell Comarcal del que cal revisar el model energè-Berguedà la seva inquietut per la tic i les lleis que preserven len-sobtada davallada dactivitat de torn..., però res no serà efectiu silempresa. El motiu principal és no es va a les arrels del proble-el fet que el seu únic client, el ma i no a les conseqüències comgrup Enel Viesgo -que té la tèr- es sol fer: cal canviar el sistemamica de Cercs- ha deixat de con- sí, el sistema capitalista que divi-sumir el carbó del Berguedà per- deix la societat i destrossa el pla-què segons fonts de lempresa neta.càntabra-italiana "té massasofre". (...)Després de negar-se a consumiraquest carbó a Cercs, pel motiuabans esmentat, a partir de laprimavera passada es trasllada-va el carbó des de Saldes fins aEscucha (Aragó), però permotius que no es coneixenaquesta central també ha deixatde consumir-lo ( probablementper competència amb lexplota-
  • 22. 22De la Manchester catalana al sohobarcelonès passant pel fòrum de lescultures infants que a penes tenen força per de Kropotkin,i es va dir: aquets són "El Plan 22@ ha de transformar el vada de capital INTEGRAMENTEBalcebú, Maig 2005 al treball obtenen el diploma dapre- els meus". Poblenou en una área articulada a público 22@bcn s.a., un órgano deBerga nent dobrer per a després obtenir el Els infants començaven a treballar partir de la mezcla de usos y la gestión, con personalidad jurídicaL grau acadèmic de proletari". (Pedro als 6,7,8,9 anys segons les possibili- apuesta por el sector de las tecno- propia, que aglutina los instrumen- a Manchester catalana: Roselló. Injustícias. Badalona,1927). tats de resistència dels seus pares. I logías de la información. El Plan trata tos y las competencias adecuados només es va començar a legislar además de "reconectar?" el barrio para gestionar el proceso de trans- Amb aquesta expressió sha No és una descripció duna estampa sobre el treball dels infants i el de les con la ciudad, dándole un nuevo formación del Distrito de Actividades fet referència durant bona medieval o de començaments de dones el març de 1900. (Manuel papel estratégico y eliminando los 22@...part del s.XX al procés industrial del lera industrial sinó de principis de Cruells."Salvador Seguí...") obstáculos "morfológicos" aún pre- La preocupación por los costes abarri del Poblenou de Barcelona. s.XX.. sentes". (Els entrecomillats de linte- medio-largo plazo es también clara e Com podeu veure,el Poblenou i rior del paràgrafs són meus). inequívoca. Los vecinos temen que laTant la burgesia catalana impulsora "Restes de tipus feudal imperaven en altres indrets, han servit i serveixen implantación de un nuevo tipo dedaquest procés a principis de segle totes les factories. Era normal que en com a cavall de batalla dels capricis "No fué hasta 1966, con el Plan de la vivienda, traiga consigo una elitiza-com els polítics socialdemòcrates de tallers petits el treballador no tin- del poder (consorci político-empre- Ribera, cuando el debate sobre la ción del barrio,que actúe lenta perola transició en endavant,utilitzaven gués horari fix i que si el tenia fos el sarial), la (mala) gestió del qual sem- reordenación del territorio cobró imparablemente como una fuerza deaquesta expressió per referir-se a un que indicava el patró. Hi havia dife- pre afecta al mateix col·lectiu social fuerza. Con los primeros síntomas desplazamiento. Temen que se des-model de motor econòmic i fins no rents colònies fabrils com la del cal i al teixit estructural on viuen. de la decadencia del sector industrial truya la "vida" del barrio y se implan-fa gaire encara es posava com a Rosal, a Berga;la del Sedó, a ya claros, una S.A. de empresarios te un modelo de barrio chic, elexemple de desenvolupament Esparraguera; la del Godó a Prova daixò ha sigut lactuació por- de la fachada marítima (Ribera S.A.) modelo soHo de Nueva York, unaeconòmic. Barcelona. I així unes dotzenes més. tada a terme pels nous tecnòcrates planteaba la construcción en el fren- gentrificación (desmantelamiento de En aquests antres, hi imperava en socialdemòcrates (no ens enganyen) te litoral de un complejo de residen- los centros industriales sustituyén-Veiem ara alguns exemples de COM exclusiva els designis de lamo. Per que ara manen. cia intensiva y de lujo. Se trataba de dose por centros de dinamismoi a recer de QUI es va portar a terme exemple, en el feu de Godó, o sigui un intento claro por parte de la bur- económico como lugares de produc-aquesta particular "revolució indus- "El Cànem", situat al Poblenou, hi tre- Han fet servir com a punta de llança guesía de revalorizar unos terrenos ción e innovación de mercado paratrial". (Extret del llibre Salvador ballaven centenars de dones que es el Fòrum de les mentides (contractes en decadencia mediante la tercializa- productos generados en sectoresSeguí, el noi del sucre den Manuel presentaven a cada torn i que el brossa per molts dels treballadors ción del sector. Lo interesante era el financieros y de servicio avanzados)Cruells. Ed.Ariel.Bcn,1974) capatàs escollia entre les de major empleats directa o indirectament pel intento de presentar como interés "amable", liderada por la "nueva eco- capacitat productora havent de Fòrum, insostenibilitat del territori general (la renovación del barrio) un nomía", los locales cool y los artistas."La gran massa proletària menja, en retornar,la resta,a casa seva i esperar amb la construcció de dos ports interés de clase (la descomposicióngeneral, dun 25 a un 30% menys del al dia següent. Les que assolien tre- esportius més: el del Fòrum i el de de la clase obrera y la obtención de Podemos leer esta preocupaciónnecessari per a la seva normal sub- ballar rebien un salari de 10 ptes. Sant Adrià,aparador publicitari de les plusvalía con el cambio de uso del expresada por los Afectats 22@: Elsistència. En les cases pobres,hi pre- setmanals de mitjana per un treball empreses participants alguna de les suelo), una estrategia muy ligada a Poblenou és un barri majoritària-senciem el cas ja endèmic de famí- de 12 hores diàries de dilluns a dis- quals està vinculada al negoci arma- una visión tecnocrática del urbanis- ment treballador i no podrà afrontarlies que per manca de treball es sabte" (José Viadiu. Panorámica y mentístic,i sobretot,no ha sigut un mo, totalmente disociado de la els ritmes de consum que acompan-veuen obligades a menjar pa fuerzas represivas. Le combat syndi- fòrum de discussió per a molts trama social. yaran el 22@. Per als joves trobar unsec,rebuigs de greixos i de verdures. caliste 20, 5. París, 1971). col·lectius directament implicats en pis pot ser pràcticament impossi-En els barris obrers,barris de tre- els temes a debatre,els quals han El Plan,aprobado en 1968, modifica- ble.Aquest fet conduirà a la substitu-ball,inconfusibles pels seus carrers Un antic sindicalista em definia sigut "amablement"convidats a do en años posteriores, nunca se ció social del barri."estrets i cases brutes en les quals les aquells anys de finals i comença- mirar-sho des de fora del recinte), llevó a cabo (¿). Sin embargo, quedafamílies hi viuen amuntegades,la ments de segle amb aquesta frase: per introduir el macro projecte espe- un importante ejemplo de la unión Scripta Nova. Revista electrònica demisèria, amb el seu trist seguici din- "Foren anys de gana". I mexplicava culatiu 22@:tota una lliçó de com fer capital-administración para la planifi- geografia y ciencias sociales. Bcn.fants lívids i demacrats,vells i indi- aquesta anècdota: "Un dia vaig pre- especulació salvatge amb diners cación de una actuación de reformagents i éssers esparracats, amb la- guntar a un company per què shavia públics per a desvertebrar un barri sin contar con los vecinos de la zona Vaja! Com el conte de Lampedusacompanyament daquelles malalties fet anarquista. Va contestar-me que de tradició obrera amb 100 anys e incluso en contra de su voluntad." deia en el Gatopardo: Ha de canviarque fatalment es produeixen quan passava tanta fam que un mos de pa d´història,per imposar un nou tot per què TOT segueixi igual.un treball excessiu suneix a una ali- sec era per a ell glòria. Va veure un model de dinamització econòmica. "Para llevar a cabo las actuacionesmentació deficient, lobrer no pot amic seu que llegia un llibre que por- Veiem de quina manera: del Plan 22@, el Ayuntamiento dedonar cultura als seus fills i els tava per títol: La conquista del pan Barcelona ha creado la sociedad pri-Les presons: alternativa fàcil de la llei desconeguts des de molts punts plantejar el sistema penal com durgències, observant com altres blemes. Un exemple clar és lapli-F., Juliol 2005 de vista socials és la varietat dal- abusiu i poc coherent amb la seva persones que també condueixen cat al violadors o delictes sexuals,Berga ternatives existents a les mesures funció "rehabilitadora". sota els efectes de lalcohol causen que no poden accedir aquests ,S carceràries, als dies, mesos i anys morts, paràlisis, desestructura- meravellosos programes sino empre estem pendents de que sapliquen segons el delicte Actualment les penes carceràries cions familiars, comes irreversi- saben llegir ja que suposa una les injustícies carceràries, comès, que no sapliquen per la són lalternativa "fàcil" per la majo- bles.... "càrrega" al funcionament dun sempre estem pendents de manca de presa de responsabili- ria de jutges de lestat espanyol. programa de tan fàcil adaptabili- la seva necessitat o existèn- tats dels jutges, que adopten la via Una persona amb un cert grau Aquest és un dels molts exemples tat. Ja no vull entrar en la sevacia injustificada arribant a ser un de la facilitat aplicant a gairebé dalcoholèmia pot passar de 4 a 6 de quines poden ser les mesures eficàcia, sinó en el simple fet de laproblema social. Avui no magra- tots els casos penes carceràries. mesos de presó. El que informati- realment rehabilitadores. Els pro- manca de plantejaments realistesdaria parlar de la necessitat o no vament no es parla és de lalterna- grames que existeixen en les dife- sobre el camp de treball i no desde les presons sinó de reflexionar El ventall de delictes que trobem tiva que molt poques vegades sa- rents presons no són exactament de les oficines on els plans dedes del coneixement del funciona- són molts i de varies gravetats, plica de que aquestes mateixes rehabilitadors, molts segueixen "rehabilitació" sobre la poblacióment penitenciari del perquè a la fets com el de la passada patum persones jutjades de "perill contra una estructura tan pobre de treball penitenciària són de fàcil redacciópena carcerària. fan replantejar el funcionament la salut pública" puguin passar la - dossiers, lectures i exercicis- que i utòpic de viure des de la societat penitenciari, però altres casos no mateixa quantitat de dies o mesos realment creen una sensació de i no des de les reixes de separacióUn dels grans temes totalment tan greus fan, per contraposició, ajudant a netejar els serveis deixadesa governamental als pro- i segregació social.
  • 23. 23 ressenyesLa revolució al Berguedà. La TronadaSant Corneli, la revolució social Publicaciódels anarquistes catalans -del 19 llibertària del Vallèsde gener al 25 de febrer de 1932-. oriental Bergade Josep Quevedo García BarrikadaAutoedició, Des d’aqui volem donar a conèixer el naixement d’una altre publicació lli-amb la col·laboració de El gallaret i el Centre bertària agermanada amb el Pèsol Negre: la Tramontana. Publicació llibertà-d’estudis Josep Ester Borràs ria del Vallès oriental amb periodicitat bimensual i una tirada de 4000 exem- plars gratuïts. Al igual com en el Pèsol s’hi denuncien tot tipus d’injustíciesBerga locals i no tan locals tractades des d’una òptica anarquista.Pep i Tu Des d’aquí volem enviar una salutació a la tronada. Endavant amb la contrainformació popular!El company Josep Quevedo, filòsof i historiador del moviments socials a elaborat i editat aquest treballdedicat als anomenats "Fets de Fígols". El treball consta de dues parts. Una breu però clara introducciósobre la vaga general revolucionària de 1932 que es va originar a Fígols i, una segona part que ve a serun annex documental que consta dun recull de notícies aparegudes a la premsa i fotografies sobre els El corn de laesmentats fets.De totes les propostes publicades sobre el per què i lorigen daquells fets la que explica en Josep revolucióQuevedo és sens dubte i fins ara la que més sapropa a la realitat. Sobretot a partir dinformacions que Publicacióprovenen de les entrevistes realitzades per ell mateix i altres membres del Centre dEstudis Josep EsterBorràs a vells militants i altres converses de lautor amb vells anarquistes i sindicalistes de la comarca. Alternativa de les GuilleriesInformacions sobre en Robles, en Prieto, o sobre la reunió de grups a Gironella en són una mostra.És tracta dun treball breu però molt interessant, molt didàctic de cara a persones que no saben res del Bergatema o per estudiants de secundària o per persones que tenen idees preconcebudes i just es pensen que Barrikadaconeixen molt bé el tema. En definitiva, és una eina molt vàlida per tothom, en especial per als bergue- El corn de la revolució es una altre publicació popular feta des del poble i perdans que vulguin conèixer el seu passat. al poble. De periodicitat mensual i amb temàtica local. Intenta presentar-nos la realitat que no ens expliquen els mass media. Com ens expliquen en el seu editorial intenten ser el corn que cridava a la revolució.Mort a les cunetes. També des d’aquí volem donar ànims a aquest nou projecte contrainformatiu. Llarga vida al corn de la revolució!de ALbert FàbregaAngle editorial.BergaGBXAquest llibre explica els fets ocorreguts la mitjanit del 9 de febrer EDIMG8BURGde 1939 en que nou presos republicans van ser trets de la presóde Manresa, portats a Can Maçana i assassinats per les tropes fei- Gotes que vessen sense caure a laigua,xistes. Si no hagués sobreviscut un dells (Josep Nin) aquests fets recer de desesperança que no et vol amagar.haurien restat en loblit. Els "fets de Súria", coneguts amb aquestnom perquè els nou detinguts eren daquesta població minera o Ràbia negra que evita la buida llàgrima,de masies properes, narren una petita part de la nostra història, fressa de timbals i flors que moren al parc.la història que durant tants anys ha estat falsejada o amagada;explica com va funcionar la repressió feixista a les nostres con- Amb nom de gos aquells de les armes,trades i ens permet fer-nos una idea de com es va donar a la resta de lestat. El llibre està escrit per un ves quin remei! el ventre de la bèstia fan roncar.professor de matemàtiques de Súria que durant anys ha recopilat informació sobre aquells fets, per tantestà farcit de dades que ens il·lustren perfectament aquells foscos esdeveniments. A més conté uns Les mosques aquest estiu semblen àligues,annexos sobre repressió franquista a lestat espanyol i sobre el poble de Súria, els noms de qui la va és lhora a mitja tarda: lestudiant és colpejat.patir i els qui la van exercir. Aquest llibre és una crida a recuperar la memòria, a conèixer uns fets quesens havien amagat. El terror i la por que van imposar els feixistes després de la guerra va impedir quees poguessin saber les atrocitats que shavien comès, i una "transició" de merda, continuista amb lan-tic règim, va provocar que pocs satrevissin a explicar els fets del passat que tant han marcat el nostre David Siurana (C.Ll. LLUNA NEGRA) .present. I ara fa 66 anys daquests episodis"Parlo de mi i de tots, i del meu tempsi daltres temps esclaus de la nostra mateixamesura de silencis i oblit"Miquel Martí i Pol.
  • 24. La fem petar amb Jaume Valls veí de Gironella“Lany 1931 van proclamar una República feta per no republicans i durant laTransició va passar el mateix, els qui la van fer no eren demòcrates.” ens van portar fins a Vic i dallà jaBarrikada i Pep i Tu, juliol-agost ens vam espavilar, jo vaig entrar2005 a la frontera per un poble que es diu sant "Llorenç de Cerdans".GironellaF a unes setmanes ens va Vas passar la frontera amb arribar per correu electrò- aquest "maño"? nic un escrit que Sí, vam estar 8 dies dormint en començava així: "El motiu un prat. Un fred que fotia quede la present carta és per dir-vos ens vam llevar un dia hi havia 25que sóc un lector assidu del vos- centímetres de neu i allà ens vamtre diari i magrada ja que em revolucionar i els francesos enssento identificat amb la vostra van ubicar a lesglésia. Ens dona-ideologia, no obstant hi ha algun ven molt poc menjar, que soliaarticle que no puc llegir ja que la ser carn bullida i un té. La gentlletra és molt petita i la gent gran passava gana, hi havia brutícia iacostumem a tenir problemes de teníem diarrees. Després ens vanvisió. També trobo a faltar les- portar a Set Fons, vam ajudar ament dels principis llibertaris i un fer els barracons, i ens vam agru-xic dhistòria. Sempre he estat par en centúries, però si éremuna persona amb pensament i vuitanta dèiem que érem cent icaràcter esquerrà. Jo formava així ens donaven més menjar.part del grup anarquista de Entre desembre de 1939 i generGironella quan vam sortir amb de 1940 em van deixar lliure juntuna columna que es deia Terra i amb cent persones més. Ens vanLlibertat per anar a fer pressió a donar feina a una empresa alMadrid per aconseguir diners per Llavors veu venir a viure de quista Terra i Llibertat. Vam mar- laltre com que havíem estat costat de Paris (vora el riula compra darmes que havien de Viladomiu Vell a Gironella? xar una centúria però després voluntaris al front podíem fer Yonne). Allà hi vam treballar finsservir-nos per lautodefensa a la No, a Cal Bassacs, al carrer sant quan vam arribar a Barcelona una demanda per ser comissaris locupació alemanya de Parísguerra..." Marc (les cases barates). tota lEsquerra Republicana de polítics per lexèrcit. Ens faltava (juny 1940) en que vam anar cap Catalunya (ERC) va tornar en aquí un dia o dos per anar a Pins del al midi.Lautor de la carta era lamic I llavors tu quan vas començar i ens vam quedar els de la CNT i Vallès que hi havia lescola gene-Jaume Valls (Gironella 1917), un a treballar? vam continuar a la Columna ral de comissaris i al veure que Vaig anar a vora Toulouse a unvell militant de la Confederació Jo vaig començar a treballar al Terra i Llibertat que en aquells anàvem a sortir com a comissaris poble que es deia Aussonne, iNacional del Treball (CNT) dels Tros Nou com a ajudant de moments en aquí hi havia un tal van dissoldre la companyia, ens des dallà anàvem a treballar atemps de la República i la carda. A Cal Bassacs i havia dues Viladomiu que era el cap del van fotre a lAlt Aragó a mi a una Toulouse amb una bicicleta.Revolució Social de 1936 de fàbriques, el Tros Nou i el Tros grup i un tal Ester de Berga que companyia i a ell a una altra, amb Estant a Toulouse em vaig casarGironella. Dies més tard lanàvem Vell que li deien. Jo tenia 17 o 18 es veu que portaven la columna i fitxes de que érem feixistes eh! amb la Isabel.a trobar i des daleshores les anys. Ja havia començat a treba- són ells que més tard, això ja va perquè jo estava fent guàrdia de Vam demanat a la Junta deconverses amb ell shan repetit. llar als 12 anys. El sou el donava ser al 37, quan el govern va cri- nit a la muntanya i hi havia un Auxilio a los RepublicanosAra us en fem cinc cèntims: a casa i llavors feia feinetes per dar ja les quintes (militaritzar les sargento que mestava apuntant Españoles (JARE) de París per treure algun diner per mi. columnes) com que aquí havien amb un mausser, i a laltre el van anar a Amèrica, a lUruguai i vanAbans em deies que el teu pare fet la col·lectivitat em van dir assassinar. Després jo quan vaig tardar tres anys a donar-nos len-ja era una persona desque- Així això devia ser cap al 1934... que em necessitaven i vaig tornar demanar una mica dinformes trada legal. Ens van donar elsrres... Sí, llavors ja va ser lany 34, quan a Gironella i vaig treballar uns em van dir: "calla perquè nhi ha papers i marxàvem de FrançaEl meu pare no va anar mai a els fets doctubre. Jo recordo que mesos entre Can Gironella i Can per tu". lany 1951 i arribàvem alesglésia, per això ens van fotre vam tenir una reunió a la Font del Gerri que eren les dues col·lecti- lUruguai al 52. Allà vaig treballarfora de Viladomiu Vell. Portava la Balç i allà hi havia republicans, vitats que hi havia i dallà vaig Allà vaig estar fins que la famosa 30 anys el ferro a una empresacomptabilitat de la cooperativa els de la CNT, trentistes... Hi anar a la quinta del 38 com un 43 divisió que va quedar encer- francesa com a encarregat. Alde cal Basacs, en aquells érem tots i vam acordar els de la soldat ras. A finals de lany 37 clada a les muntanyes dAragó i 1986 vaig tornar a Gironella. Allàmoments els dissabtes i els diu- CNT, de fer un sabotatge a una vaig passar a formar part de la teníem tres divisions contra hi tinc la neta que és professora.menges, quan tenia temps lliure. línia elèctrica que anava daquí 29 divisió batalló de Carlos Marx, nosaltres i allà no ens van poderLa cooperativa va anar creixent i de Cal Bassacs a Casserres. I lla- com a corneta. fer mai res fins que lordre de for- Com veus el panorama actual?va arribar un moment que neces- vors va resultar que van agafar a mar i cap a França, vam travessar Lany 1931 van proclamar unasitaven un ajudant per lhome tots els homes desquerra, els Sota control comunista... la frontera i vam tornar a entrar República feta per no republi-que despatxava al taulell. La vells i els que vam més o menys Sí i allà em vaig trobar amb un per Figueres, aleshores es va cans i durant la Transició va pas-junta li va demanar al meu pare "treballar" en aquests no ens van xicot de Sabadell del Partit Obrer dividir la divisió, uns cap a lEbre sar el mateix, els qui la van fer nosi es podia quedar amb un sou dir res. dUnificació Marxista (POUM) que i uns altres es queden a la rera- eren demòcrates. Pel que fa elfix. Quan això ho va presentar al havia estat voluntari a la 29 divi- guarda, vam a Sallent. A Sallent i moviment llibertari veig que adirector de la fàbrica de I el 19 de juliol com el recor- sió i que quan el govern de havien fotut una metralladora a Berga està pujant però trobo queViladomiu Vell li van dir que si des? Negrín va guanyar la va dissoldre dalt i hi havia una palanca per és estrany que a Gironella quemarxava ell, havíem de marxar Jo no estava a Gironella, estava dient que el POUM era una orga- travessar el riu i hi havia un ofi- havia sigut tant important no estots i el meu pare va sospesar les fent la sega i ja passava per nització feixista. Allà com que cial "maño" amb mi, jo dic men vegi gaire activitat.dues coses i va dir: "si hem de França. Llavors en saber que hi sabíem tocar la trompeta ens vaig daquí que això ja sacabat imarxar marxem". havia hagut laixecament vaig vam fer cornetes. Vam estar pot- diu: "anem, anem". Tots dos vam Salut company i fins aviat! tornar a Gironella i vaig marxar ser dos mesos a Tàrrega fotent fer parella fins que vam agafar voluntari amb la Columna anar- instrucció fins que tant jo com un camió amb la pistola a la mà i

×