1. Presentació: Càrol Pons Cunill
Enllaços: El fascinante mundo de las plantas (Junta de Andalucía)

2. CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS
ELS ÉSSERS VIUS
ORGANISMES
SIMPLES
MONERES
ANIMALS
VERTEBRATS
PLANTES
AMB FLORS
PROTISTES
INVERTEBRATS
SENSE FLORS
FONGS

3. TIPUS DE PLANTES

4. TIPUS DE PLANTES
SENSE FLORS
AMB FLORS
GIMNOSPERMES
(LLAVORS EN CONTACTE AMB L'AMBIENT I FLORS POC VISTOSES)
VERDETS I
HEPÀTIQUES
sivina
pi
ullastre
trompera
ANGIOSPERMES
(LLAVORS PROTEGIDES PER L'OVARI I FLORS VISTOSES)
FALGUERES
COES DE CAVALL
MONOCOTILEDÒNIES
LA LLAVOR TÉ UNA FULLA INICIAL
palmeres
lliri
càrritx
alls i cebes
carabassa
DICOTILEDÒNIES
LA LLAVOR TÉ DUES FULLES INICIALS
romaní
margarides
tomatiguera
nenúfar
cactus
pastanaga
alzina
xiprer

5. FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
DE LES PLANTES

6. ALIMENTACIÓ I RESPIRACIÓ DE LES PLANTES
ALIMENTACIÓ: FOTOSÍNTESI
AUTÒTROFES
Les plantes no necessiten
menjar altres éssers vius,
perquè fabriquen el seu
aliment.
ALIMENTACIÓ
Necessiten aire (CO2),
aigua (H2O), sals minerals
del sòl (nitrats, sulfats,
fosfats,...) i llum solar.
SABA BRUTA
Mitjançant
les
arrels
absorbeixen sals minerals
dissoltes en aigua del sòl.
Això és la saba bruta que
puja pels vasos llenyosos.
SABA
ELABORADA
En arribar a les fulles la
saba bruta es mescla amb
CO2 i també gràcies al
llum (per això només es fa
de dia) a les fulles es
produeixen
molts
de
canvis
fins
que
es
transforma
en
saba
elaborada. Això és la
FOTOSÍNTESI. Com a
resultat
es
desprèn
oxigen O2.
La saba elaborada es
reparteix per tota la
planta
pels
vasos
liberians.
RESPIRACIÓ:RESPIRACIÓCEL.LULAR
RESPIRACIÓ DE LES PLANTES
Les plantes com els animals prenen oxigen de
l’aire i desprenen diòxid de carboni per a la
respiració cel·lular. Aquest intercanvi es
produeix tant de dia com de nit.
Al mateix temps que realitzen la fotosíntesi
també respiren. De dia les plantes alliberen
més oxigen que el que empren per la
respiració.
Al
fosquet,
les
plantes
produeixen la mateixa quantitat d’oxigen que
de diòxid i de vespre només allibera diòxid.
Per això al vespre empobreixen l’ambient.

8. FUNCIÓ DE
REPRODUCCIÓ
Reproducció sexual de
les plantes amb flor

9. APARICIÓ DE LES FLORS
Les plantes floreixen apareixent així el seu òrgan reproductor:
les flors.

10. POL·LINITZACIÓ
El vent o els animals transporten el pol·len dels estams de la flor al gineceu.
DIRECTE
El pol·len dels estams d’una flor arriba al gineceu de la mateixa flor.
INDIRECTE
El pol·len dels estams d’una flor arriba al gineceu d’una altra flor
del mateix tipus.

11. FECUNDACIÓ
S’uneix una cèl·lula sexual femenina i una altra de masculina.

12. FORMACIÓ DEL FRUIT I LES LLAVORS
El gineceu es transforma en fruit i les cèl.lules fecundades en llavors.
CARNOSOS– acumulen aigua
TIPUS DE FRUITS
SECS– no acumulen aigua

13. GERMINACIÓ
Quan la llavor cau a terra germina, és a dir, neix una nova planta.
1. S'ENTERRA UNA LLAVOR
2. CREIX UNA PETITA ARREL CAP ABAIX
3. CREIX LA TIJA
4. CREIXEN LES FULLES

14. DESENVOLUPAMENT DE LA PLANTA
La planta va creixent fins a convertir-se en una planta adulta.
Algunes plantes creixen sense aturar i viuen molts d’anys (sobretot els
arbres) i d’altres no.
DE FULLA CADUCA
TIPUS D’ARBRES
DE FULLA PERENNE

15. FUNCIÓ DE
REPRODUCCIÓ
Reproducció asexual

16. TUBERCLES
ESQUEIX
RIZOMA
ESTOLÓ
BULBS
EMPELT

17. FUNCIÓ DE RELACIÓ

18. TOT I NO TENIR ÒRGANS DELS SENTITS LES PLANTES
TAMBÉ PODEN DETECTAR CANVIS EN EL MEDI I DONAR
UNA RESPOSTA.
SEGONS LA CAUSA DELS ESTÍMULS ES PODEN DIFERENCIAR
DIVERSOS TIPUS DE “TROPISMES”:
-FOTOTROPISME – LES PLANTES CREIXEN CAP A LA LLUM
-GEOTROPISME – L’ARREL S’ORIENTA CAP AVALL I LA TIJA CAP
AMUNT
-HIDROTROPISME- LES ARRELS CREIXEN CAP ALLÀ ON HI HA
AIGUA
-TIGMOTROPISME- LES PLANTES ENFILADISSES CREIXEN
ENROLLANT-SE AL VOLTANT DELS SUPORTS.