Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa
1
La música ens serveix en moltes    serà molt emotiva; un concert únic
                                ocasions per celebra...
Si consulteu el diccionari ens      l’església de Sant Pere de les Cases
    diu que la música és l’art que es       d’Alc...
PRESENTACIÓ

                         Principis del segle XXI, un nou segle replet
                      de nous esdevenim...
José Antonio i la seva germana Imma




                                                           A totes aquelles person...
6
Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa
7
JULIO CASTELL SELMA
                                     Nasqué a Alcanar un 1 de maig de 1897 i
                         ...
Ermita del Remei
                                                                                    13 d’octubre de 1968
...
El 1948 va reemprendre de nou la direcció            No ens podem oblidar de destacar la seua
de la Banda fins l’any 1968,...
Santa Cecília
                                                                                22 de novembre de 1964



  ...
JOSÉ ANTONIO VALLS
                              SUBIRATS

                                 Naix el 28 de setembre de 1958...
José Antonio Valls Subirats
                                                             dirigint l’Assosició Musical ciut...
PROGRAMA CONCERT
                                                                   Presenta l’acte en Joan-Josep Sancho
1...
DOS CANAREUS DEL S. XX PER LA MÚSICA
                                                    7. Xaranga Per devant i per detrà...
Anys 70




AGRUPACIÓ DE TIMBALERS SANT ISIDRE D’ALCANAR
   Quan parlem de l’Agrupació de Timbalers         tant era encap...
Setmana Santa 2007




                                                         Rosa Castell filla del mestre Castell




...
Trobada de corals de secundària. Barcelona 2009




GRUP CORAL
DE l’IES SÒL-DE-RIU
   El Grup Coral Sòl-de-Riu d’Alcanar v...
Concert catedral de Tortosa. Desembre 2008




                                                          LES CARAMELLES
  ...
ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA
    L’Escola Municipal de Música d’Alcanar          nes que ho desitgen, accedir a desenvolupar...
cursos d’estiu i diferents activitats culturals de
     caire musical. Actualment aquesta escola dis-
     posa de tres-ce...
Principis anys 70



RONDALLA VERGE DEL REMEI

   Vora l’any 1962, quatre xics d’Alcanar,        cantada de caramelles pel...
Any 2007


     l’any 1995 on, entre d’altres, van incloure tres   més, ell acompanyava amb el piano «La dansa
     cançon...
Any 2009




DOLÇAINERS DE L’ASSOCIACIÓ
CULTURAL POPULAR I TRADICIONAL BENIFALLIM

    La Colla de dolçainers es va formar...
Any 2002


         La colla dolçainera ha anat evolucionant en     «MILIET»
     aquests vuit anys de trajectòria, per el...
Els inicis del cor




COR ESTELS DEL SUD
    El dia 19 de desembre de 1998, es presenta      trobades corals d’arreu de C...
Concert desè aniversari. Juny 2009


     bla en una segona etapa. La seua actual direc-
     tora és Meritxell Sancho Sub...
XARANGA PER DEVANT I PER DETRÀS

   La Xaranga Per devant i per detràs, és una       L’entitat realitza actuacions a difer...
Carnestoltes 2008


     Catalunya, València, i anualment a Andorra i        «CISQUET»
     França. L’any 2006 varen publi...
ESCOLA DE MÚSICA DE L’AGRUPACIÓ MUSICAL CANAREVA

    L’Any 1980, sota el nom d’Agrupació          lada pel Departament d’...
«QUÈ ÉS LO QUE VEIG?»
                                                               La cançó «Què és lo que veig?» per a ...
Concert Nadal 2007



COR IÚBILO
    El 27 d’abril de 1991 se celebra el concert   dos mestres en Julio Castell i en José ...
Concert Nadal 2007




        Destaquem els intercanvis corals amb Le         nor solista amb acompanyament de piano que
...
Agost 2008




XARANGA
NO SE’N SALVA CAP
    La xaranga No se’n salva cap, de les Cases     amb la resta d’instruments un ...
Carnestoltes Vilanova i la Geltrú


                                                        «OCTUBRINO»
        Actualment...
AGRUPACIÓ
                       MUSICAL CANAREVA

                           L’Agrupació Musical Canareva es creà
       ...
L’Agrupació Musical Canareva actua a l’auditori de Barcelona. Estiu 2009



     cola d’ensenyament musical autoritzada pe...
Concert 25è Aniversari




    L’obra comença amb un Maestoso a manera        prés trobem un primer tema molt àgil a càrre...
Falles de Benicarló




         Un solo de l’orgue i una fermata on el clari-
     net demostra el seu virtuosisme ens co...
SOLISTA:
               JOSEP SANCHO

                   Nascut a les Cases d’Alcanar (Tarragona),
               completa...
Castilla-León, i Orquestra del Teatre Lliure. En   l’Acadèmia Chopin de Varsòvia. Actualment
     el terreny de la música ...
Plaça de bous de Vinaròs. Any 1951. La Banda Municipal obté el primer premi al concurs Alarde Musical

BANDA
MUNICIPAL DE ...
tre les actuacions que cal destacar al llarg de       «CONCERT PER A PIANO I
     la història de l’entitat hi ha els inter...
Auditori Barcelona 2006




trodueix el primer tema contestat després per         l’oboè és recollida i completada pel pia...
La Banda Municipal obté el 2n premi de la segona secció en el III Certamen Vila de la Sénia 2009




     contundent, fins...
SOLISTA:
                         JESÚS LLAGOSTERA FIBLA

                             Músic canareu de contrastada formac...
DE BENICARLÓ....

        A partir de cert moment no existeix la pe-      ra, que va modificar la condició completa de
   ...
AJUNTAMENT ALCANAR


                     48
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Dos canareus del segle XX per la música.(Llibre del concert)

1,854 views
1,765 views

Published on

Llibre del concert d'homenatge a Julio Castell i José Antonio Valls.

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,854
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Dos canareus del segle XX per la música.(Llibre del concert)

  1. 1. Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa 1
  2. 2. La música ens serveix en moltes serà molt emotiva; un concert únic ocasions per celebrar aniversaris, que comptarà amb la participació trobades, festivitats, casaments, i d’associacions i entitats d’Alcanar, tots guardem en la memòria aque- i amb la col·laboració desinteressa- lles cançons especials que, en un da de molta gent que també ha vol- moment o altre, ens van acompa- gut participar en l’homenatge del nyar. seu poble a aquests grans músics. La música també ens serveix La música és com un llibre moltes vegades de paraula per ex- obert on cadascú hi posa la seua Alfons Montserrat Esteller pressar estats d’ànim o moments pròpia manera de ser i d’entendre ALCALDE especials, i en aquesta ocasió el la vida: un llenguatge universal on I REGIDOR DE CULTURA concert Dos canareus del s. XX les paraules són les notes musicals per la música, homenatjarem, mu- de l’ànima. sicalment, dos canareus molt esti- mats i recordats, en Julio Castell Us convidem al concert Dos i en José Antonio Valls, els quals canareus del s. XX per la música, han deixat un ric llegat que ja for- sens dubte, un concert per al re- ma part de la història musical d’Al- cord. canar. Els seus familiars han fet un important esforç per unir els dos grans mestres canareus a través d’una trobada que, de ben segur, 2
  3. 3. Si consulteu el diccionari ens l’església de Sant Pere de les Cases diu que la música és l’art que es d’Alcanar. El nostre poble compta manifesta en l’organització dels amb moltes entitats musicals on ca- sons i els silencis en el temps. És dascuna, al llarg de la seua vida i l’art de la generació, manipulació i a través del seu to característic, ha combinació– en simultaneïtat o en anat omplint el llibre de la història successió– dels sons, produïts per d’Alcanar i ha ajudat a donar una veus humanes o per instruments, identitat única al nostre municipi. a la recerca de la bellesa formal i/o de l’expressió d’emocions, o de Per damunt de tot voldria des- complir certes funcions, i produint tacar que per primera vegada, dot- Josep Bort i Esteller missatges dotats d’unitat, conti- ze entitats musicals han unit esfor- REGIDOR DE FESTES nuïtat i coherència. ços i, amb l’ajuda decidida de les famílies dels mestres Julio Castell i Si mirem el nostre poble la mú- José Antonio Valls, han organitzat sica representa molt més; durant un concert Dos canareus del s.XX segles, el ritme quotidià de la gent, per la Música que homenatjarà tots l’anunci dels fets cabdals de la vida aquells que, amb la seua música, dels canareus i de les canareves, han deixat les bases del que avui és dels casencs i de les casenques, la música del nostre poble. la proclamació de les grans cele- bracions però també l’avís de les Que Santa Cecília, la vostra pa- desgràcies, l’han marcat el repic trona, us guarde i us done la llum de les campanes dels campanars per a enriquir el nostre municipi! de l’església de Sant Miquel i de Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa 3
  4. 4. PRESENTACIÓ Principis del segle XXI, un nou segle replet de nous esdeveniments tecnològics, científics, culturals… d’una nova era. Alcanar, amb una ferma història i tradició cultural, posseeix un patrimoni musical molt ric del qual ens hem de sentir orgullosos. En Julio Castell i en José Antonio Valls, foren dos canareus del segle XX, que perpe- tuaren la música d’Alcanar. Dos persones que la visqueren i sentiren, pel poble i per al poble, en moments diferents de la nostra història. El seu llegat forma part de la nostra memòria mu- sical i d’identitat canareva. Les famílies d’aquests dos grans mestres ca- nareus us conviden a participar i gaudir d’un concert en el qual els nostres músics inter- pretaran obres d’ambdós compositors, recor- dant i donant a conèixer llurs llegats al poble Julio Castell Selma d’Alcanar i a tots aquells músics que senten i José Antonio Valls Subirats viuen, també, per la música. 4
  5. 5. José Antonio i la seva germana Imma A totes aquelles persones que han fet rea- litat aquest projecte, MOLTES GRÀCIES Consol Vericat Castell NÉTA DE JULIO CASTELL SELMA Imma Valls Subirats Julio i Providencia amb la seva néta Consol GERMANA DE JOSÉ ANTONIO VALLS SUBIRATS Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa 5
  6. 6. 6
  7. 7. Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa 7
  8. 8. JULIO CASTELL SELMA Nasqué a Alcanar un 1 de maig de 1897 i morí l’11 de gener de 1983. Als 8 anys va re- bre les primeres nocions de música i clarinet en mans del seu oncle matern que també n’era el padrí. Més tard, fou Mossèn Rómulo, vi- cari de la parròquia, qui li ensenyà a tocar el piano. Del 1915 al 1917 en Julio estudià l’ofici de sastre, com el seu pare. Cursà els estudis a Tortosa. L’any 1915, es creà el cor Orfeón Alcana- rense, format per un centenar de veus mascu- lines del poble, dirigit per Mossèn Agustí. En Julio n’era component i ja arranjava les peces que s’interpretaven. El 1919 marxà a Logroño per a ingressar al servei militar. Allí amplià els seus estudis musicals sota la supervisió del músic major. Estudià harmonia, tractat d’instruments, for- mes i anàlisi, i formà part de la Banda Militar mentre arranjava i copiava obres militars per a banda. Més tard, l’any 1921 fou destinat a la Divendres Sant guerra de l’Àfrica i al cap d’uns quants mesos, Dirigint Les Creus del Calvari exhaust, tornà al quarter de Logroño. 8
  9. 9. Ermita del Remei 13 d’octubre de 1968 Després del servei militar, l’any 1923, en El 1938 contrau matrimoni amb Providen- Ramon Gisbert, director titular de la Banda cia Sancho Reguart. L’any 1942 naix la seua Municipal de Música li demanà d’ésser direc- única filla Rosa Castell Sancho. tor suplent de la Banda fins l’any 1930, quan, Durant el parèntesi bèl·lic en Julio Castell finalment, en Julio passà a ser-ne el titular. El deixà de ser organista i director de la Banda de mateix any, pren el càrrec d’organista de la Música, temps que aprofità per a compondre parròquia fins el 9 de gener de 1983 –dos dies cançons i per a transcriure i copiar música re- abans de la seua mort–. ligiosa i popular. Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa 9
  10. 10. El 1948 va reemprendre de nou la direcció No ens podem oblidar de destacar la seua de la Banda fins l’any 1968, així com el seu ofi- millor etapa compositiva compresa entre els ci de sastre que exercia al seu taller situat al anys 1945 al 1955. De moment s’han catalogat carrer Poadó. del seu arxiu personal, una quarantena d’obres A més de la direcció de la Banda i d’organista pròpies, entre elles: cançons, caramelles, dia- de la parròquia, també encapçalà l’Escola Can- nes, havaneres, himmes, marxes, masurques, torum, una capella de cantors de l’església que pasdobles, polques, valsos i altres obres reli- intepretaven Les Creus del Calvari durant la gioses, totes compostes segons les necessitats Setmana Santa, la Missa Pontifical de Perosi musicals del moment i de cada entitat. La gran en dies de festa major, i les Misses de Rèquiem majoria són dedicades, adaptades i escrites per a les defuncions del poble. exclusivament per al poble d’Alcanar i per als Fou component de l’Orquestra Kubacan, músics canareus. que amenitzava els balls populars dels pobles L’any 1953 ingressà a l’escalofó de direc- de la contrada amb pasdobles, polques, masur- tors de banda de l’Estat espanyol. El mestre ques i valsos de l’època. Castell renuncià a dues places civils de direc- Vora els anys 50, durant l’alcaldia de Juan tor de banda en propietat, una a un poble de Segarra, exercí el càrrec de depositari de l’ajun- Múrcia i l’altra a un poble del País Valencià tament. inclús sabent que a Alcanar ocupava una plaça El 1951-52, creà un grup de caramelles sense propietat. S’estimava tant el seu poble, que cantaven el dia de Pasqua de Resurrecció la seua banda que no pogué abandonar-ho. i també va assajar durant un temps la Banda Un any abans de la seva jubilació com a de Cornetes i Tambors, entitat coneguda ac- director, l’any 1967, amb 70 anys d’edat, fi- tualment amb el nom d’Agrupació de timbalers nalment, li es concedida la plaça civil de di- Sant Isidre. rector en propietat de la Banda Municipal Del mestre Castell destaquem la gran capa- d’Alcanar. citat autodidacta per aprendre música, harmo- Tant era la seva estima per la música del nia i tècnica intrumental, entre els instruments poble i la gent d’Alcanar que a banda de fer que tocava destaquem: el clarinet, flauta tra- sacrificis personals, també en féu d’econòmics vessera de fusta, violí, piano, orgue, guitarra i per tal que la Banda Municipal de Música no contrabaix. es perdés. En aquells moments de precarietat 10
  11. 11. Santa Cecília 22 de novembre de 1964 econòmica, molts dels alumnes que comença- altra ocasió, va pagar tres actuacions a les Ca- ven a aprendre música deixaven d’anar-hi ses d’Alcanar en dia de bous amb els diners de arribat el moment de comprar-se l’instrument. tota la seua collita de garrofes, ja que aquell El mestre Castell, en dos ocasions va pagar any, el 1963, els dos alcaldes, el d’Alcanar i els músics amb els diners que treia de la seua les Cases no es van posar d’acord i els músics collita de garrofes. Un cop bescanvià sis sacs reclamaven els diners dels tres dies de bous de garrofes per un bombardí malsonat de se- –aquestes situacions no les va comentar mai a gona mà, hi havia un alumne que necessitava ningú, només a la seua família que en patia les l’instrument i no s’ho podia permetre. En una conseqüències–. Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa 11
  12. 12. JOSÉ ANTONIO VALLS SUBIRATS Naix el 28 de setembre de 1958 i mor a cau- sa d’un accident de cotxe al setembre del 1983. Inicia el seu recorregut musical als 9 anys a l’Acadèmia Municipal de Música d’Alcanar. A partir dels 12 anys comença les classes al conservatori de València, cursant la carrera de clarinet, piano i direcció. També estudiarà orgue i violí. Als 15 anys comença un cicle de concerts com a pianista debutant. És en aquesta època quan composa la seua primera obra que titula «Ave Maria» i també quan dirigeix per primer cop la banda l’Aliança de Vinaròs, durant un període estival. Al juny de 1976, amb 17 anys, inicia la di- recció de l’Associació Musical Ciutat de Beni- carló, la qual dirigirà fins l’any de la seua mort. Participa activament en la direcció de la co- ral Polifònica Benicarlanda, durant un viatge José Antonio Valls Subirats d’aquesta entitat a Anglaterra on realitza un 12
  13. 13. José Antonio Valls Subirats dirigint l’Assosició Musical ciutat de Benicarló recital d’orgue a Canterbury. Continua la seua cors, la direcció de l’escola i Associació Mu- carrera musical al conservatori de València i sical Ciutat de Benicarló i la seua pròpia pro- també cursa estudis al conservatori de Ma- ducció musical. drid. Ens resta per sempre la seva obra, que de- Al 1982 rep del conservatori de València el tallem a continuació: premi de la fundació Mercedes Masí al millor expedient acadèmic de grau superior. És en 1.«Ave Maria» aquest moment quan la direcció del conser- 2.«Tres Preludis de Broadway» vatori decideix oferir-li, provisionalment i fins 3.«Falles de Benicarló» les oposicions, la càtedra de música de cam- 4.«Fantasia per a clarinet i orgue» bra, aquestes oposicions les aprova al 1983 poc 5.«Concert per a piano i orquestra» abans de morir. Al 1983, José Antonio com- 6.«Quintet per a instruments de metall» pagina la seua càtedra al conservatori amb els 7.«Examen de composició de música de estudis de composició, direcció d’orquestra i cambra» Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa 13
  14. 14. PROGRAMA CONCERT Presenta l’acte en Joan-Josep Sancho 1. Agrupació de timbalers Sant Isidre’ d’Alcanar INTERPRETARÀ --------------- «Rosita» –marxa per a cornetes i tambors– Autor: Julio Castell Selma 2. Grup coral de l’IES Sòl-de-riu INTERPRETARÀ --------------- «Platejades per la Lluna» –caramella– Autor: Julio Castell Selma 3. Escola Municipal de Música INTERPRETARÀ --------------- «Quintet de metall» –música de cambra– Autor: José Antonio Valls Subirats 4. Rondalla Verge del Remei INTERPRETARÀ --------------- «Tenim un Melampo» –cançó popular– Autor: Julio Castell Selma 5. Dolçainers de l’associació Cultural Popular i Tradicional Benifallim INTERPRETARÀ --------------- «Miliet» –vals– Autor: Julio Castell Selma 6. Cor Estels del Sud INTERPRETARÀ --------------- «Cançoneta» –cançó de bressol– Autor: Julio Castell Selma Pianista acompanyant: Sergi Sancho Fibla 14
  15. 15. DOS CANAREUS DEL S. XX PER LA MÚSICA 7. Xaranga Per devant i per detràs INTERPRETARÀ --------------- «Cisquet» –pasdoble– Autor: Julio Castell Selma 8. Escola de música de l’Agrupació Musical Canareva INTERPRETARÀ --------------- «Què és lo que veig?» –cançó popular– Autor: Julio Castell Selma 9. Cor Iúbilo INTERPRETARÀ --------------- «Ave Maria» –religiosa– Autor: José Antonio Valls Subirats Pianista acompanyant: Jesús Llagostera Fibla 10. Xaranga No se’n salva cap INTERPRETARÀ --------------- «Octubrino» –pasdoble– Autor: Julio Castell Selma 11. Agrupació Musical Canareva INTERPRETARÀ --------------- «Fantasia per a clarinet i orgue» –arranjat per a banda– Autor: José Antonio Valls Subirats SOLISTA: JOSEP SANCHO 12. Banda Municipal de Música INTERPRETARÀ --------------- «Concert per a piano i orquestra» –arranjat per a banda– Autor: José Antonio Valls Subirats SOLISTA: JESÚS LLAGOSTERA FIBLA Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa 15
  16. 16. Anys 70 AGRUPACIÓ DE TIMBALERS SANT ISIDRE D’ALCANAR Quan parlem de l’Agrupació de Timbalers tant era encapçalar la professó de Divendres Sant Isidre estem parlant d’una entitat amb Sant camí del Calvari i la professó de la nit. molta història. Acabada la Guerra Civil Es- En festes Quinquennals la Banda de Cornetes panyola la Falange forma aquesta entitat que i Tambors, precedent de l’agrupació de tim- anys més tard passa a l’OJE –Organización balers Sant Isidre, era la que obria el pas per Juvenil Española–. Entre els anys 1955 i 1959 pujar la Verge a l’ermita mentre que la Ban- el mestre Castell era l’encarregat d’assajar «La da de Música tancava la professó. En diverses marcha Real» i altres marxes escrites per ell ocasions, mentre en Julio dirigia la Banda de mateix així com d’ensenyar-los a marcar el Música juntament amb la Banda de Cornetes pas. En aquella època l’actuació més impor- i Tambors, les dos entitas interpretaven dia- 16
  17. 17. Setmana Santa 2007 Rosa Castell filla del mestre Castell nes conjuntament. De l’any 1971 fins al 1973 s’incorpora a la Banda de Cornetes i Tambors una secció de majorettes, xiques d’Alcanar que feien coreografies de ball al ritme de la música i acompanyaven l’entitat arreu on anaven. Cal destacar l’actuació de l’entitat a Lion, França, a finals dels anys 70, amb les majorettes de St. Jaume d’Enveja. A partir dels anys 80 els viat- «ROSITA» ges a Andorra, Vilavella, La Pobla de Mafumet El mestre Castell amplia el repertori d’obres i les actuacions per Setmana Santa a Tortosa, d’aquesta entitat i una mostra d’això n’és «Ro- Vinaròs, Benicarló i aquí al nostre poble són sita» peça escrita especialment per a cornetes i les més destacades, així com la incorporació a tambors i que porta per títol el nom de la filla l’entiat de les majorettes de Sant Carles de la del mestre Castell. Suposadament escrita entre Ràpita durant alguns anys. els anys 1955 al 1959. Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa 17
  18. 18. Trobada de corals de secundària. Barcelona 2009 GRUP CORAL DE l’IES SÒL-DE-RIU El Grup Coral Sòl-de-Riu d’Alcanar va co- L’IES va creure convenient de crear una mençar l’activitat musical l’octubre de 2007, Coral on formés part alumnat nouvingut dins de les activitats programades en el Pla d’altres països amb alumnat del país. El primer Educatiu d’Entorn del nostre municipi. concert va ser durant el Festival de Nadal que organitza l’IES, el 21 de desembre de 2007. 18
  19. 19. Concert catedral de Tortosa. Desembre 2008 LES CARAMELLES «PLATEJADES PER LA LLUNA» També ha participat en les trobades de co- rals de secundària, a Sabadell i a Barcelona. Les caramelles eren peces que s’interpreta- ven la matinada de Pasqua florida. Vora els El curs 2008/09 va tenir lloc la primera gira anys 50, el mestre Castell i la Banda de Música internacional de la coral, a Munic, passant per juntament amb els cantors de l’Escola Canto- Àustria, França, Suïssa i Itàlia. rum cantaven cançons de temàtica alegre i pri- maveral a les cases de les núvies i mullers dels Aquest curs la segona gira serà al Regne músics de les dos entitats. Duien una cistella Unit, concretament a Liverpool i Londres. engalanada amb llaços i cascavells i una canya per ajudar-se a arribar als balcons ja que les La Coral comprèn edats entre 12 a 16 anys. xiques quan sentien els cants sortien al balcó i El seu director és el professor de l’Institut, Ge- depositaven un petit obsequi que sempre solia rard Ramon i Cañellas. ser una mona de pasqua. Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa 19
  20. 20. ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA L’Escola Municipal de Música d’Alcanar nes que ho desitgen, accedir a desenvolupar es- (EMMA) és un centre educatiu de titulari- tudis musical de nivell superior. També ofereix tat municipal en conveni amb el Departament la possibilitat de crear diferents models flexi- d’Educació de la Generalitat de Catalunya. bles d’educació musical, que posen a l’abast de Neix a Alcanar a l’any 2000. Està dedicat a tota la població d’Alcanar, de qualsevol edat, impartir ensenyaments musicals de Nivell Ini- la possibilitat de viure l’experiència musical. cial, Nivell Elemental i Nivell Mitjà. L’objectiu L’EMMA té una activa participació a la vida principal de l’EMMA és oferir una sòlida for- cultural del territori com a servei de difusió de mació tècnica i artística que permeta als alum- la cultura de la música organitzant concerts, 20
  21. 21. cursos d’estiu i diferents activitats culturals de caire musical. Actualment aquesta escola dis- posa de tres-cents alumnes amb edats compre- ses de 4 a 60 anys. També disposa d’un conjunt moviment presenta una introducció de forma instrumental infantil, una Banda Juvenil, un molt majestuosa amb l’entrada de les trompe- Conjunt Vocal i diferents agrupacions de mú- tes i després de forma successiva els altres ins- sica de cambra. truments fins a arribar a una segona part on canvia el moviment “Allegreto” fins a un final que consta d’entrades de forma correlativa de «QUINTET DE METALL» cadascun dels cinc instruments fins a arribar a un final fort. Tranquil. Amb una entrada de la El quintet per a instruments de metall –dos trompa amb un volum fluix, el moviment es va trompetes, trompa, trombó i tuba– de José desenvolupant amb diferents dinàmiques on el Antonio Valls consta de dos moviments: Fan- tema principal va passant per la majoria de les tasia i tranquil. La peça en si no presenta gai- veus fins arribar al final on es crea un ambient res complicacions tècniques a nivell individual musical més lliure, això sí sempre sense perdre ni grans efectes tímbrics, però resulta interes- de vista el tema principal, i concloguent així sant la gran varietat d’articulacions que té i el amb un final on prèviament a una escala de sorprenent joc en la unió de les cinc veus que trompa i trompeta acaba amb una resolució on formen aquesta peça. Fantasia. Aquest primer la tuba té la major importància. Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa 21
  22. 22. Principis anys 70 RONDALLA VERGE DEL REMEI Vora l’any 1962, quatre xics d’Alcanar, cantada de caramelles pels carrers del poble la moguts per la seva comuna afició musical, matinada de Pasqua florida, la nit de matines van començar a compondre cançons que ani- al mes de desembre quan després de la missa maven amb una modesta guitarra. Aviat se’ls del gall, en la qual també hi participaven, ana- hi afegeixen dos amics més, i a poc a poc, ja ven a cantar nadales catalanes i castellanes pel n’eren catorze. Servint-se amb una traça i vir- poble. Podem destacar, també, la despertada tuosisme de tres guitarres, un parell de ban- de Sant Antoni on s’afegeixen altres cantaires dúrries, dos llaüts, pandereta i rascador, van del poble. Durant aquests quaranta-set anys començar a oferir al poble un repertori alegre de rondalla han actuat també en casaments i on hi podíem trobar des de ranxeres, sardanes homenatges a la gent gran d’arreu de Catalun- i entendridores serenates. Les seues princi- ya, País Valencià i per tots els llocs on se’ls ha pals actuacions han estat durant molts anys: la cridat. Cal destacar l’enregistrament d’un CD 22
  23. 23. Any 2007 l’any 1995 on, entre d’altres, van incloure tres més, ell acompanyava amb el piano «La dansa cançons del repertori del mestre Julio Castell dels dimonis» inclosa en aquesta obra. Recor- Selma. dant aquest fet, anomena Melampo al gat de casa. «TENIM UN MELAMPO» La cançó «Tenim un Melampo» està inspi- Un dia, arriba al poble una companyia rada en una anècdota familiar. Una tarda, quan teatral de fora, l’apuntador de la companyia el mestre Castell acabava de treballar a la sas- demanava un melampo, en Julio Castell es treria instal·lada a la planta baixa de casa seva, quedà del tot sorprès quan va saber que així puja al pis de dalt i es troba la seva filla Rosa s’anomenava el petit llum que ell mateix havia jugant amb el Melampo. La seua dona Provi- fet servir tants cops per il·luminar-se mentre dencia veient que la xiqueta li estava estirant el exercia d’apuntador en representacions tea- nas al gat se’ls posa damunt de la falda. Aque- trals canareves com ara La Barraca que es re- lla escena inspirà el mestre Castell. Agarrà la presentava durant la festa de Sant Antoni on, a seua guitarra i compongué aquesta cançó. Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa 23
  24. 24. Any 2009 DOLÇAINERS DE L’ASSOCIACIÓ CULTURAL POPULAR I TRADICIONAL BENIFALLIM La Colla de dolçainers es va formar l’any d’altra gent d’Alcanar interessats en la cultura 2001, quan Manel Martí junt amb el seu mes- fan que es forme aquesta associació amb la in- tre José Vicente Castel i el caixista Carles Co- tenció de fomentar les manifestacions de tipus lell actuen per primer cop a les festes de Sant popular. És per això que, amb l’interès de Juan Isidre –mes de maig– en la prova de bous. Miguel Queralt, i cedits per la penya Mai Tips, El mateix any, les inquietuds d’aquests i els gegants del poble s’uneixen a l’entitat. 24
  25. 25. Any 2002 La colla dolçainera ha anat evolucionant en «MILIET» aquests vuit anys de trajectòria, per ella han Miliet era un vals que interpretava passat molts músics que han amenitzat dife- l’orquestra Kubacan al ball de Son, un local de rents actes i festes del nostre poble: en el mer- festa situat al carrer Passatge Espanyol i que cat ibèric, en les festes de Sant Antoni, en el tothom coneixia amb el nom de ‘la caldera’ per bou capllaçat... la calor que es passava. El mestre Castell toca- El passat 2008 l’associació organitza a Al- va el contrabaix i el violí, José María Monfort canar la Vila grallera i dolçainera de les terres era el cantant i tocava també la bateria, Geira meridionals. el saxofon, Homedes el violí, Álvaro la trompe- El principal impuls que ha rebut aques- ta i Pepe Garriga el clarinet, la flauta travesse- ta entitat en els últims anys ha estat gràcies ra i el saxofon tenor. a l’Escola Municipal de Música que ofereix Aquest vals ha estat arranjat per José Vi- la possibilitat d’aprendre a tocar la dolçaina i cente Castel per tal que puga ser interpretat obri, així, noves formes de viure i entendre la per l’Associació Cultura Popular i Tradicional música a Alcanar. Benifallim Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa 25
  26. 26. Els inicis del cor COR ESTELS DEL SUD El dia 19 de desembre de 1998, es presenta trobades corals d’arreu de Catalunya. Cal des- la secció infantil del Cor Iúbilo, el cor Estels tacar el concert de Nadal conjuntament amb del Sud, d’Alcanar. el Cor Iúbilo. La direcció de l’entitat ha passat Aquesta entitat és membre del Secretariat de per diverses mans: Àngels Cano, José Manuel Corals Infantils de Catalunya. Durant aquests Rebled, Àngels Reverter, Lara Sancho en una onze anys de trajectòria, el cor ha participat en etapa i Dora Calateian, Aina Esteller i Ivet Fi- 26
  27. 27. Concert desè aniversari. Juny 2009 bla en una segona etapa. La seua actual direc- tora és Meritxell Sancho Subirats. El passat més de juny van celebrar el con- cert commemoratiu del seu 10è aniversari, en el qual es va estrenar la cançó «Estels del Sud 10 anys», composada lletra i música per la néta del mestre Castell, Consol Vericat Castell. CANÇÓ DE BRES «CANÇONETA A MA FILLA» 1942. En Julio Castell tenia quaranta-cinc És una cançó de bres per a piano i veu que anys d’edat quan va ser pare per primer i únic el mestre Castell va compondre als divuit dies cop. d’haver nascut la seua filla, el 31 d’octubre de Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa 27
  28. 28. XARANGA PER DEVANT I PER DETRÀS La Xaranga Per devant i per detràs, és una L’entitat realitza actuacions a diferents co- entitat fundada l’any 1994. Està formada per marques, portant el nom d’Alcanar arreu de músics provinents de les dos bandes de música les Terres de l’Ebre, el Maestrat i Terol. Tot d’Alcanar. i que també actua en altres festes d’arreu de 28
  29. 29. Carnestoltes 2008 Catalunya, València, i anualment a Andorra i «CISQUET» França. L’any 2006 varen publicar el seu pri- mer CD amb l’afany d’intentar millorar dia a Pasdoble per a banda del mestre Castell in- dia i desitjant deixar constància per a la pros- tegrat dins del conjunt de quatre obres titulat peritat de la música de les nostres festes. «Bailables», el formen: una polca, una masur- ca, un vals i el mateix pasdoble. L’interpretava La Xaranga participa en les diferents festi- l’orquestra Kubacan i possiblement estigués vitats del poble, havent fet ressorgir d’una for- dedicat a un músic de la Banda. ma notable el Carnestoltes i la nit de cap d’any. Actualment està celebrant el seu 15è aniversari «Cisquet» ha estat arranjat especialment amb diferents activitats durant l’any. Aquí es- per a la xaranga Per devant i per detràs. tan un cop més col·laborant amb la cultura i recordant els nostres músics. Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa 29
  30. 30. ESCOLA DE MÚSICA DE L’AGRUPACIÓ MUSICAL CANAREVA L’Any 1980, sota el nom d’Agrupació lada pel Departament d’Educació de la Gene- Musical Canareva, es crea una entitat cul- ralitat de Catalunya –resolució publicada en tural que engloba Banda de Música i escola el DOGC nº 5431 de 29/7/2009–. L’alumnat d’ensenyaments musicals. Centenars han estat pot iniciar l’aprenentatge de música als quatre els alumnes que han passat per les seues au- anys d’edat amb els cursos de Sensibilització les, al llarg d’aquests vint-i-nou anys. Molts musical, d’Iniciació i posteriorment, Grau ele- han seguit les seues carreres professionals en mental permetent-li prosseguir els seus estudis el món de la música, el més destacat, se’ns en conservatoris de Grau Mitjà i, després, Su- dubte, Josep Ramon Sancho Sancho, clari- perior. El seu cos docent està format per tretze netista internacional. Actualment, l’escola de professors, tots ells amb la formació acadèmica música de l’Agrupació, a més de fer créixer requerida pel Departament d’Educació de la l’entitat, ofereix una formació musical regu- Generalitat. Aquest curs 2009/2010 ha iniciat 30
  31. 31. «QUÈ ÉS LO QUE VEIG?» La cançó «Què és lo que veig?» per a gui- les classes amb més de vuitanta alumnes matri- tarra i veu, va ser finalitzada el 21 de juliol de culats. L’escola compta amb un conjunt instru- 1946. La lletra explica la història personal del mental infantil i una banda de música juvenil mateix compositor quan passejant pel carrer –amb trenta components– integrats pels alum- veu una xica jove que arregla el fre d’una bici- nes d’instrument de l’escola, que es comple- cleta. La cançó, de caràcter picaresc, juga amb menten amb les classes individuals que reben la idea del fre no només com a mecanisme per al llarg del curs escolar. La premissa de l’escola a aturar la bicicleta. El mestre Castell acaba la de música és impartir un ensenyament de qua- cançó dient: litat, que versa principalment en les classes ‘la xica ben discreta porta frenada la bici- reduïdes de llenguatge (màxim 10-12 alum- cleta‘. nes per classe) i la individualitat de les classes Aquesta peça és original per a dues veus d’instrument, així com el seguiment constant i guitarra sola. La sentireu interpretada per de l’evolució de l’alumnat. És també un dels quatre clarinets i les veus dels xiquets i de les seus objectius fonamentals sensibilitzar els xiquetes de l’escola de música de l’agrupació. alumnes vers el col.laboracionisme, fomentar L’arranjament de l’obra ha anat a càrrec del el teixit associatiu, el civisme i la promoció dels senyor Josep-Enric Peris, compositor reusenc valors personals dels xiquets i de les xiquetes. i amic de la família Castell. Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa 31
  32. 32. Concert Nadal 2007 COR IÚBILO El 27 d’abril de 1991 se celebra el concert dos mestres en Julio Castell i en José Antonio inaugural d’aquesta entitat a l’església par- Valls. El dia 22 de desembre de 2001, a l’es- roquial d’Alcanar, sota la direcció de Gerard glésia parroquial, concert extraordinari amb Ramon i Cañellas. En els divuit anys de vida motiu del 10è aniversari de l’entitat. Acompa- del cor destaquem, entre d’altres, les següents nya el cor una orquestra de cambra i s’estrena actuacions: L’any 1992 actuació a TV2 al pro- la cançó «Ja tenim 10 anys» composada per a grama La Missa. Visita i actuació a l’Exposició l’ocasió per la néta del mestre Castell. Universal de Sevilla. L’any 2003 l’entitat recupera la 1a Missa El 1996, interpretació i enregistrament pontifical de L. Perosi que l’Escola Cantorum, amb CD d’una selecció de fragments del Mes- sota la direcció del mestre Castell, interpretava sies de Haëndel amb orquestra de cambra.El a l’església parroquial a mitjans del segle pas- 1999 s’enregistra a l’Ermita del Remei el CD sat en dies de festa major. Cançoner Tradicional i Popular canareu, que Al desembre del 2006, acompanyats per la fou presentat durant les Festes Quinquennals Banda Municipal de Música i el Cor Estels del de 1999 on apareixen peces del repertori dels Sud, se celebra el concert commemoratiu del 15è aniversari de l’entitat. 32
  33. 33. Concert Nadal 2007 Destaquem els intercanvis corals amb Le nor solista amb acompanyament de piano que clef des Chants, d’Orleix (França) i l’Orfeó construeix per sota de la veu una base arpe- d’Usansolo, de Biscaia. Els seus actuals direc- giada a l’estil del popular Ave Maria, de Schu- tors són Josep Anton Alcoverro i Josep Gar- bert. La melodia, plena de subtileses i modu- riga. lacions, permet el lluïment del solista, amb un clímax en el nunc est in hora, on s’arriba al si bemoll. Després torna la calma lentament fins «AVE MARIA» arribar a l’Amen i el piano conclou la peça amb el mateix acompanyament i finalitza amb uns Fruit d’una sèrie de concerts celebrats l’any arpegis descendents. D’aquesta obra se n’ha 1973 amb el tenor Pedro Mercader, el qual fet una versió harmonitzada per a quatre veus havia estat director de la Coral Polifònica Be- mixtes per part de Ricard Reverter, que fou nicarlanda, José Antonio Valls, que tenia 15 estrenada pel Cor Iúbilo, d’Alcanar. El mateix anys en aquell moment, composà la seva pri- Ricard Reverter n’ha fet una versió amb acom- mera obra que ell mateix va anomenar «Ave panyament d’orgue per a ser interpretada en Maria». Es tracta d’una composició per a te- actes litúrgics. Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa 33
  34. 34. Agost 2008 XARANGA NO SE’N SALVA CAP La xaranga No se’n salva cap, de les Cases amb la resta d’instruments un component de la d’Alcanar es va fundar l’any 2000. El nom de xaranga va dir: ‘aquí no se’n salva cap dels que la xaranga va sorgir durant els primers assajos, som’, els va fer gràcia i adopten aquesta frase quan amb la dificultat de coordinar la percussió com a nom de l’entitat. 34
  35. 35. Carnestoltes Vilanova i la Geltrú «OCTUBRINO» Actualment la formen músics de les dos ban- Pasdoble inspirat en les festes de la Mare des de música del poble. El debut de l’entitat de Déu del Remei a l’octubre, amb música ale- fou el 3 de febrer de 2000 al bar del Nano. gre i viva. El mestre Castell el va compondre per a ser interpretat el dia del Remei a la plaça Destaquem les actuacions als carnavals de l’ermita mentre es repartia l’arròs i també a de Vinaròs, a falles de Picassent, la Sénia, St. la tarda després de dinar quan la Banda ame- Cugat del Vallès, a St. Carles de la Ràpita on nitzava un petit ball per a la gent que s’havia toquen amb la penya del bou capllaçat des de quedat a dinar a l’ermita. Aquest pasdoble per fa nou anys, a les Cases d’Alcanar on han or- a banda ha estat arranjat especialment per a ganitzat una trobada de xarangues durant tres xaranga per tal que els músics de No se’n sal- anys consecutius i altres actuacions a pobles va cap el puguin interpretar amb els seu estil veïns. característic. Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa 35
  36. 36. AGRUPACIÓ MUSICAL CANAREVA L’Agrupació Musical Canareva es creà l’any 1980 i fou una de les vuit entitats fun- dadores de la Federació Catalana de Societats Musicals. Durant aquests vint-i-nou anys d’història ha realitzat diferents actuacions arreu de Ca- talunya i de l’Estat espanyol. També ha sortit a l’estranger quatre cops: Itàlia (1992) i França (1997, 1998 i 2008). La darrera visita a França fou per actuar en el parc temàtic de Disneyland París. En les seues fites musicals cal destacar l’enregistrament l’any 1999 del compacte Con- cert d’Alcanar, on interpreta peces d’autors vinculats a la seva ciutat: Alcanar. Entre aquestes se’n poden escoltar del mes- tre Castell i el mestre Valls. Destaca l’actuació a l’Auditori de Barcelona, el juliol de 2009. L’AMC compta actualment amb més de Els inicis, any 1980 cent trenta famílies associades i amb una es- 36
  37. 37. L’Agrupació Musical Canareva actua a l’auditori de Barcelona. Estiu 2009 cola d’ensenyament musical autoritzada per «FANTASIA PER A CLARINET la Generalitat de Catalunya, Departament I ORGUE» d’educació, que, amb més de vuitanta alumnes matriculats, imparteix classes de grau elemen- No és molt habitual en la història de la mú- tal així com de tots els instruments pertanyents sica trobar obres per a duets on un dels inte- a la banda de música, a Alcanar i Les Cases. grants siga l’orgue. Però el mestre Valls volia unir dos dels instruments que més s’estimava Actualment dirigeix la banda i l’escola de en una obra de caràcter únic. El seu primer música en Rogelio Rodríguez i Múria, que es instrument va ser el clarinet, que va aprendre va incorporar a l’entitat l’any 2006. a tocar a la Banda Municipal de Música amb el mestre José Quiles. I després va cultivar La seua presidenta, des de 2004, és Fani amb un grau molt elevat d’excel·lència l’altre Pla i Sancho. instrument de la seua vida: l’orgue. Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa 37
  38. 38. Concert 25è Aniversari L’obra comença amb un Maestoso a manera prés trobem un primer tema molt àgil a càrrec d’introducció per part de l’orgue que estableix del clarinet acompanyat d’una harmonia sin- d’entrada un aire proper a l’atonalitat que tro- copada a la part de l’orgue. A la part central barem com una constant en tota la peça. Sem- es van combinant fragments a càrrec dels dos bla inspirar-se una mica en l’univers musical instruments amb l’aparició d’un segon tema del compositor francès Oliver Messiaen. Des- més expressiu en temps ternari. 38
  39. 39. Falles de Benicarló Un solo de l’orgue i una fermata on el clari- net demostra el seu virtuosisme ens conduiran a la recuperació del tema inicial fins a arribar amb bon ritme als compassos finals. Tot i la desproporció entre la potència dels dos instru- ments Valls aconsegueix establir un equilibri i fer que cap dels dos quede anul·lat per l’altre. No sabem amb molta exactitud la data d’aquesta composició, però podria coincidir amb l’etapa en què el mestre va fer diversos concerts d’orgue per tot l’Estat espanyol i per l’estranger. Rogelio Rodríguez Múria n’ha fet l’arranjament per a banda i clarinet solista. Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa 39
  40. 40. SOLISTA: JOSEP SANCHO Nascut a les Cases d’Alcanar (Tarragona), completa la seua formació a l’Escola de Músi- ca de Barcelona (Guildhall School) amb Joan Enric Lluna i a la Royal Academy of Music de Londres. Paral·lelament ha cursat estudis de Filosofia a la Universitat Jaume I, de Cas- telló. També ha estat premiat en els concursos de JJMM d’Espanya (Madrid), Palau de la Música de Barcelona, el Greoffrey Hawkes Clarinet Prize de Londres, el BBC Young Ar- tists’ Forum i el John Ireland Chamber Music Competition. Ha col·laborat amb la Interregionales Sim- phonieorchester, Royal Liverpool Philharmonic Orchestra, Orquestra Simfònica del Liceu, Euro- pean Union Chamber Orchestra, Orquesta Sin- Josep Sancho fónica Isla de la Palma (Canàries), l’Orquesta de 40
  41. 41. Castilla-León, i Orquestra del Teatre Lliure. En l’Acadèmia Chopin de Varsòvia. Actualment el terreny de la música de cambra ha col·laborat és professor dels cursos d’especialització musi- amb membres de l’Ensemble Intercontempora- cal de clarinet de Sada (Galícia) ine (Piano-Trio de París), l’ensemble Barcelona 216, els Quartets Casals, David, Brotsky, Ysaÿe, “ Les peces, difícilment podien haver estat Con Tempo i l’Octet Schubert. interpretades amb tanta expressivitat i encert estilístic.” Així qualifica el Financial Times Especialment interessat en la divulgació de de Londres a Josep Sancho, guanyador del la música actual ha fundat el Trio Guinjoan i primer premi en l’International K. Penderecki l’Orquestra Cambra XX de la qual és clarinet Music Competition de Varsòvia, i un dels cla- solista. Col·labora freqüentment en festivals rinetistes més creatius de la seua generació. de música contemporània, i destaca la seua especial participació en el Festival Donatoni Com a solista i músic de cambra ha ac- de Londres, i en el festival de Música Contem- tuat a Itàlia, Alemanya, Anglaterra, Polònia, porània d’Alacant. Eslovènia, Canadà, Estats Units, Jordània, Tunísia, Marroc i arreu de l’Estat espanyol. Ha gravat per a Ràdio Nacional d’Espanya Recentment ha estat convidat de solista per RNE-2 i RNE-4, Catalunya Música, Televisió l’European Union Chamber Orchestra i amb de Catalunya (TV3), BBC Radio3 de Londres, les orquestres de Granollers i Almeria fent gira King FM Radio de Seattle, Polskie Radio (Po- amb Plácido Domingo. lònia) i RTV Slovenija (Eslovènia), on ha en- registrat la Sonata en Fam Op.120 de Brahms El futur immediat el porta a Barcelona, Va- amb l’orquestració de Berio i el Concert per a lència, Madrid, Navarra, Lisboa, Coimbra i al Clarinet i Orquestra de Janez Gregorc. festival de música contemporània de les Illes Açores on actuarà amb l’acordionista Gorka Com a professor ha impartit classes magis- Hermosa –amb qui fa duet els darrer cinc anys trals a diverses ciutats espanyoles, Washing- amb gran acollida per part del públic i de la ton University (Seattle), Vancouver Universi- crítica musical interpretant peces clàssiques, ty, Victoria University (Canadà) i a Polònia a contemporànies i música de fusió–. Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa 41
  42. 42. Plaça de bous de Vinaròs. Any 1951. La Banda Municipal obté el primer premi al concurs Alarde Musical BANDA MUNICIPAL DE MÚSICA La fundació de la Banda Municipal de teix en una de les bandes més antigues de Ca- Música d’Alcanar data del 3 de juny de 1845, talunya, i amb més tradició. Fou encapçalada quan la reina Isabel II concedí a l’escultor ca- durant més de 30 anys pel mestre Julio Castell nareu Miquel Gisbert al seu pas per Alcanar, Selma, entre altres bons directors. Actualment uns instruments de música en agraïment a un és dirigida pel director Pascual Arnau Beltrán dels treballs d’aquest. Aquesta data la conver- i compta amb una plantilla de 94 músics. En- 42
  43. 43. tre les actuacions que cal destacar al llarg de «CONCERT PER A PIANO I la història de l’entitat hi ha els intercanvis amb ORQUESTRA» el Complesso Bandistico Fornoveso, di Taro (Italia, 1989), el realitzat amb la Sociedade Fi- Sens dubte, l’obra cabdal de José Antonio larmonica Matos Galamba, d’Alcasser do Sal Valls, i que ens dóna una idea del que haguera (Portugal, 2003) o amb la Banda de Música la pogut arribar a ser la seua trajectòria musical, Tafallesa (Navarra, Sant Fermins del 2006). és el concert per a piano i orquestra. Una obra També cal destacar la participació de la que el mestre va composar amb tota l’estimació, banda al programa de TVE Gente Joven l’any com si engendrés un fill. Inspirada en la músi- 1985, el concert del 150è aniversari de la Ban- ca de jazz que tant li agradava, el concert per da celebrat a Alcanar el 1995, o el concert rea- a piano representa l’encontre entre Gershwin litzat a l’Auditori de Barcelona el 2006. i Bach, la fusió entre el contrapunt i fuga, i el El passat 19 d’abril de 2009 la Banda Mu- ragtime i el blues. nicipal escrivia una nova pàgina de la seua his- Només el mestre Valls podia aconseguir tòria participant al III Certamen Internacional reeixir en aquest intent sublim. El concert de Bandes de Música Vila de la Sénia, on va s’estructura de forma clàssica en tres movi- rebre el 2n premi de la segona secció. ments. El primer, un Allegro Moderato, co- La Banda està d’enhorabona ja que aquest mença amb una cadència del piano que ens in- no és el primer cop en la seva història que ha guanyat un premi en un concurs per a bandes de música. L’any 1951 sota la batuta del mes- tre Castell la Banda guanyava el primer premi en el concurs ‘Alarde Musical’ que es dugué a terme a Vinaròs i on hi participaven totes les Bandes de la comarca i també del nord de Castelló. El pianista Leopoldo Querol, va fer entrega a la Banda Municipal de Música de les dos-centes pessetes corresponents al primer Santa Cecília 2008 premi. Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa 43
  44. 44. Auditori Barcelona 2006 trodueix el primer tema contestat després per l’oboè és recollida i completada pel piano. Des- l’orquestra. Aquest tema principal s’anirà al- prés ens anirem trobant diferents variacions ternant amb altres temes secundaris que aniran d’aquest tema romàntic en la flauta o el clari- desenvolupant tant el solista com l’orquestra. net. De forma malenconiosa, el piano recupe- L’homenatge a Bach el trobem a la part central ra el tema que es va apagant lentament fins al del moviment en forma de fuga. Una cadència final. El tercer moviment, Allegro con fuoco, brillant del piano ens aboca al tema principal és més enèrgic en els ritmes i en els temes que en tutti de tota l’orquestra al final d’aquest pri- s’aniran succeint. Des d’un bon començament mer moviment. El segon moviment, un Andan- notem que s’estableix com una batalla entre te expressivo, és un monument a la sensibilitat el piano i l’orquestra, amb diversos temes que i l’apassionament. Una bellíssima melodia de s’aniran alternant cada vegada de forma més 44
  45. 45. La Banda Municipal obté el 2n premi de la segona secció en el III Certamen Vila de la Sénia 2009 contundent, fins a arribar a la fermata del so- Per primera vegada, l’any 2007, va estrenar-se lista. Aquesta part no s’ha interpretat gaires en versió per a orquestra a l’Auditori de Penís- vegades, perquè el mestre Valls la va pensar cola, amb l’Orquestra Simfònica de Penísco- com una improvisació en forma de “jazz ses- la, gràcies al bon treball del director Salvador sion” on el solista demostra les seues dots vir- Garcia. tuosístiques, però és realment la que dóna tot el sentit al concert i la que resumeix els temes dels tres moviments abans d’iniciar la con- clusió. Aquesta, amb l’entrada de l’orquestra, arriba de forma frenètica en un tutti de tots els instruments que tanquen el moviment i el con- cert amb una gran espectacularitat. El concert ha estat interpretat diverses ve- gades en la seua versió per a banda. De fet, el primer moviment el va estrenat el mateix Valls l’any 1982 amb la banda de l’Associació Mu- sical Ciutat de Benicarló i ell mateix al piano. Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa 45
  46. 46. SOLISTA: JESÚS LLAGOSTERA FIBLA Músic canareu de contrastada formació, tan acadèmica (des del conservatori José Iturbi de Valencia a l´aula de Jazz i Música Moderna De Barcelona) com autodidacta. Ben bé podria ser un d’aquells “filòfons”, com deia Satie, un enamorat del so, un músic davant de tot. Al llarg de la seva dilatada trajectòria mu- sical ha estat músic d’orquestra, compositor de música per a publicitat, arranjador de seqüèn- cies per a música electrònica, professor, tècnic d’enregistrament d’audio, tècnic de so, pianista acompanyant… Ha gravat un nombre important de CD’s, tant per a grups com per ajuntaments o solis- tes. Actualment ocupa el lloc de professor de piano de l’Escola Municipal d’Alcanar, de la qual va ser un dels principals impulsors. La seva vinculació amb José Antonio Valls ve dels seus mateixos inicis com a músic, de fet, va haver-lo de substituir tocant els teclats a l’orquestra Papillón, de manera que les pri- meres classes d’harmonia les va rebre de tan il·lustre mestre, de manera que s’ha acabat de- Jesús Llagostera Fibla dicant a la música per culpa seua. 46
  47. 47. DE BENICARLÓ.... A partir de cert moment no existeix la pe- ra, que va modificar la condició completa de dagogia sinó l’enfrontament de personalitats Benicarló en relació a la forma d’entendre el que s’influeixen mútuament. fenòmen musical. Ens va explicar no amb paraules sinó amb Si alguna cosa dóna valor a l’existència fets, què significava l’estima per la música, què és l’accident de conéixer algú, la dimensió del podia ser una vida dedicada a ella. qual no farà més que incrementar-se amb el Va produir monstres, com Goya. Va inocu- pas dels anys. lar-nos un verí per al que mai no hem volgut La fortuna d’ésser al moment indicat al lloc trobar l’antídot. exacte, l’atzarositat que sobrevola el devenir Agraïment és una paraula que queda cur- propi, són factors inefables però indelebles. ta per a definir el goig que durant tants anys Una decisió presa en el moment oportú es sent en saber que el que som actualment, pot marcar una línia que, si es revela correcta té un origen datable, la imatge inesborrable afectarà la vida completa de qui la pren. Això d’una persona, sense la qual la nostra vida se- és el que algunes persones trasmeten al seu ria una altra. entorn de manera, en la majoria dels casos, in- conscient. El gest que per a una persona pot Mai, des de la vostra ciutat veïna de Beni- resultar vívidament impactant, pot ser pràcti- carló, es podrà recompensar adequadament la cament inadvertit per a qui el provoca. La ca- vastíssima influència que el vostre conciutadà pacitat de seducció no és quelcom fingible, la Jose Antonio Valls va tenir sobre unes quan- personalitat immensa no pot fer sinó mostrar- tes generacions de músics, molts dels quals se malgré lui avui en dia són professionals en exercici, i que no ho haguessin estat sense la seva presència. Això era José Antonio Valls: possible- ment la personalitat més brillant que hem tin- Valgui aquest homenatge per a rendir me- gut el plaer de conèixer al voltant del món de rescut tribut a un músic que, per a nosaltres, la música. Una personalitat tan enlluernado- músics de Benicarló, ho va representar tot. Dos Canareus Del segle xx per la MúsiCa 47
  48. 48. AJUNTAMENT ALCANAR 48

×