3. Història Acrosport
La paraula acròbata prové del Grec Akrobatos que significa
caminar sobre la punta dels peus, però popularment podem
definir la paraula acrosport com l'esport en el qual un acròbata
realitza exercicis gimnástics i habilitats com salts, equilibris,
etc. La Real Acadèmia Espanyola defineix a l'acròbata com
"aquella persona que dóna salts, fa habilitats sobre un trapezi,
la corda fluixa o executa qualssevol altres exercicis gimnástics
en els espectacles públics".
Encara que és difícil determinar amb exactitut quan i com va
sorgir aquest tipus d'exercici, es pot afirmar que les acrobàcies
han format part dels homes des dels seus més antics inicis. Si
realitzem un estudi comparatiu dels testimoniatges
arqueològics, diferents cultures i textos deixats pels
historiadors, filòsofs i poetes, podem situar el sorgiment i
desenvolupament d'aquest tipus d'exercicis acrobàtics fa més
de 4,000 anys. De manera que descobrim la realització
d'exercicis acrobàtics en l'antic Egipte ocupant aquests un lloc
molt especial en festes i cerimònies.
Excavacions arqueològiques a Grècia afirmen que els antics grecs
coneixien els exercicis acrobàtics, i van ser molt populars entre
ells els jocs amb toros, sobre qui feien diferents salts
acrobàtics realitzant girs, tombarelles, equilibris, etc.
Durant els segles IV al XIII a Europa creix considerablement
l'interès per l'activitat de circ, on els acròbates propagaven el
seu mestratge pels carrers dels pobles i ciutats o en les
diferents fires realitzades en la urbs. Ja en el renaixement
sorgeix a Venècia el concurs cridat "concurs d'Arquitectura
Viva", que consistia en l'elaboració de piràmides acrobàtiques
on el premi l'hi duia aquella arquitectura que arribés a major
altura pel que fa al sòl. És també en aquest període quan
apareix l'interès entre els pedagogs de l'època cap a l'Educació
Física com mitjà de desenvolupament i educació de la
generació creixent. En relació a això apareixen els primers
llibres orientats especialment als exercicis acrobàtics.
4. No serà fins al segle XVIII quan aquesta activitat, que fins a
llavors era producte de les qualitats físiques de les persones
que les realitzaven, es desenvolupi plenament en el circ, i amb
ella els exercicis en el llit elàstic, trampolí, equilibris… En
aquest tipus d'exercicis de circ de acrobàcia podem diferenciar
dues funcions o habilitats diferents: PORTOR o la persona que
subjecta. AGIL o VOLTEADOR: la persona que realitza elements
d'equilibri i flexibilitat o salts acrobàtics en fase aèria
mitjançant llançaments dels portors.
Al sorgiment dels sistemes gimnàstics nacionals tals com:
Suec, Francès i Alemany, en els segles XVIII - XIX l'acrobàcia
presa tres adreces. Modus vivendi (guanyar-se la vida) nens del
carrer. Com mitjà d'Educació Física i Esportiva. En el segle XX
la acrobàcia es desenvolupa ràpidament, agregant-se-hi com
activitat competitiva excel·lent els exercicis en el trampolí.
5. Definicions i diferències
L'acrosport és un esport acrobàtic-coreográfic on s'integra tres
elements fonamentals: Formació de figures o piràmides
corporals. Acrobacias i elements de força, flexibilitat i equilibris
com transicions d'una figura a unes altres. Elements de dansa,
salts i cabrioles gimnàstiques com component coreogràfic, que
li atorga a aquest esport el grau d'artístic. La acrobàcia és
cadascun dels exercicis gimnàstics o d'habilitat que realitza un
acròbata: equilibris, salts, girs, etc. Les acrobàcies són una part
important del acrosport. Es poden entendre les acrobàcies fora
del acrosport però no el acrosport sense acrobacias. Diferents
tipus de acrobàcies Acrobacias individuals: Amb objectes
(pilotes, malabars, antipodisme, aparells, materials
gimnàstics...). Sense objectes. Mitjà aquàtic. Mitjà aeri. Mitjà
terrestre.
Característiques de les acrobàcies en Educació Primària Creativitat
Les acrobàcies permeten un gran nombre de possibilitats a
realitzar pels nens que donen lloc a la imaginació.
Cooperació Òbviament, en tota acrobàcia es necessita d'una
ajuda per a realitzar-la. Això mateix és el que permet la
cooperació entre companys facilitant la incorporació d'un gran
nombre de valors. Autosuperación: Una vegada en el món de les
acrobàcies, és tal la motivació que desperta aquesta activitat,
que els alumnes desitgen aprendre més i més provocant la
pròpia superació.
Autoestima L'autoestima s'afavoreix amb una nombrosa
quantitat d'activitats que fan que qui les realitza se sent
important i necessitat en el grup. Per a això el mestre/a ha
d'utilitzar reforços positius i part de la seva psicologia.
Expressivitat: Tota acció en la qual l'element més important
sigui el cos i els seus moviments utilitza de l'expressivitat, un
6. component al que no se li dóna summa importància i és
fonamental per al desenvolupament ple de l'alumne.
Motricidad El moviment i la motricidat van associats ja que tot
moviment va acompanyat de la part motriu. I en les acrobacias
es manifesta això molt clarament doncs a l'hora de realitzar-les
s'utilitza tant la força com l'agilitat, velocitat i fins i tot la
resistència.
Sociabilitat En les activitats on es necessita del company
perquè es puguin realitzar sempre va a existir la sociabilitat i la
interacció entre companys.
Criteris de la seguretat en l'escola. La informació preventiva
Es refereix a les dades relacionades amb aspectes tan variats
com els següents: La presentació dels participants. Amb roba
còmoda, no lliscant per a evitar caigudes, sense rellotges,
collarets, polseres, etc. que puguin produir enganxis. L'ús de
l'espai: els grups suficientment separats amb la finalitat d'evitar
invasions o xocs. La necessitat de les ajudes: els no iniciats no
són conscients d'on cal oferir una ajuda ni de com fer-lo.
Aspectes tècnics com agarris, col·locació i límit de càrregues,
que, encara que també tenen a veure amb la qualitat de
l'execució, eviten en molts casos danys per sobrecàrrega,
dolentes trepitjades, ensorrades, cops, etc. La informació
tècnica abasta els aspectes motors i posturales que
possibiliten, a més d'una pràctica sense riscos, la progressió
quant al domini intercorporal. Referent a això, vam considerar
que cal planejar situacions d'exploració on els propis
participants descobreixin els principis biomecànics i les
variacions de contacte que permeten realitzar la pràctica amb
menor esforç, amb major diversitat d'accions motrius i amb
major grau de gaudi. La informació organitzativa del grup es
refereix, d'una banda, a la distribució dels alumnes quant a
nombre de components i a formes d'ocupació espacial, i per un
altre, a temps de pràctica, assignació de rols, etc. Es tracta
7. d'una informació que, en principi, ha de ser molt detallada fins
que el grup adquireixi un nivell suficient d'autonomia en el seu
funcionament intern. La informació, és molt important, però
existeixen altres criteris a tenir en compte a l'hora de planejar
la seguretat. Els més importants que s'han de tenir en compte
són: La utilització de materials de seguretat i suport
(matalassets, arneses, entenimentades, cascos, etc.). Ajudes
externes companys, professor. Mitjà en el qual s'ocupen les
acrobàcies. Contar amb un espai condicionat
