1. L’ A G
U L L
A
Desembre 2011 - Any XVI - Número 77
Les coses que són eternes
Amb motiu de l’aparició del llibre que recull la seva història, el passat 16 d’octubre
va tenir lloc una trobada festiva i entusiasta d’antics militants de la JOBAC, aquell
moviment que es definia com a “moviment de joves de barris obrers i ambients
populars”, que va néixer l’any 1974 i que el 1992 es va fusionar amb la JOC. A les
pàgines d’aquesta revista hi trobareu les intervencions que aquell dia van fer Josep
Hortet i Mercè Solé, que són una reflexió que va força més enllà del que seria un
simple record més o menys nostàlgic d’un passat i esdevenen, en definitiva, valuoses
afirmacions de futur.
Doncs bé. En la de Josep Hortet, hi podem llegir una afirmació sorprenent: que la
JOBAC, diu, “és quelcom etern per a tots nosaltres”. Sí, és una afirmació d’entrada
sorprenent. Però, ben pensat, és una afirmació òbvia. Perquè sort en tenim tots plegats
de les coses que se’ns han gravat a dins, que han “imprès caràcter” en nosaltres, que
ens han ensenyat a mirar en una derminada direcció i no en una altra. Això passa
amb la JOBAC per als jobaquers, però cadascú sap perfectament quines són les “coses
eternes” que ara el fan viure.
En aquests moments en què sembla que a la nostra societat els objectius progressistes
ja no hi tinguin espai, en què el capitalisme ja se’ns està mostrant de la manera més
descarada i desvergonyida, en què la nostra Església sembla que s’endinsi cada cop
més en un temps d’hivern del qual no sabem com en sortirà, ens cal valorar com mai,
i reivindicar, les coses que són eternes.
I amb aquest ànim, des de L’Agulla us desitgem, de tot cor, un bon Nadal.
Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@gmail.com Bloc: www.catalunyareligio.cat/blogs/la-puntada
2. L’Agulla Sumari
Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari
Butlletí de reflexió i diàleg
Veure, mirar
Any XVI. Número 77
desembre 2011
Periodicitat: 03 Les eleccions del 20-N i la por. J Botey
5 números l’any. 05 Coresponsabilitat. Q. Guirao
Subscripció anual: 10 €
Grup promotor: LA PALMERA I LA FONT
Joaquim M. Cervera 06 Dos testimonis a la trobada de la JOBAC. J. Hortet i M. Solé
Salva Clarós
Kitty Guirao 09 Bon viure, bon conviure. M.J. Hernàndez
Maria-Josep Hernàndez 10 Era foraster i em vau acollir. M.A. Pérez
Tere Jorge 11 Arran del funeral d’un capellà. R. Masachs
Josep Lligadas
Josep Pascual
Mercè Solé RECEPTES PER ANAR CANVIANT
Coordinació: 12 Pollastre amb gambes a la xocolata. T. Jorge
Josep Lligadas 12 L’enriquiment. S. Clarós
Compaginació: a peu
Mercè Solé
Dibuixos: 13 Els cims més alts de la Muntanya del Senyal a l’abast. J. Pascual
Montserrat Cabo
Capçalera: amb entitat (i experiència)
Mercè Gallifa
Imprimeix: 14 Asquimiem. L. Vicente
Multitext, S.L. 15 Puntades
D.L.: B - 41803 - 97
Adreça:
16 Per airejar el cervell
Gran Via de les Corts
Catalanes, 942, 5-1
08018 Barcelona
Correu electrònic:
Bon Nadal!
agulla.revista@gmail.com
Telèfon: 93.308.37.37
(Josep Pascual)
Bloc:
www.catalunyareligio.cat/
blogs/la-puntada
Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si
no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrò-
nic.
Butlleta de subscripció
Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________
Us faig saber que desitjo fer
el pagament de la subscripció NIF: ____________________________________________________
anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________
compte que us indico.
Atentament, Població: ______________________________________ CP: _____
Firma
Telèfon: _________________________________________________
Correu electrònic: __________________________________________
2 Entitat
- Oficina
- Control
- Compte o llibreta
3. Veure, mirar...
Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar...
Les eleccions del 20 N i la por
Jaume Botey
Tots tenim ja l’opinió formada sobre els resultats “abisme”, “contagi”, “catàstrofe”, “les
de les eleccions del 20N. A més, havíem tingut primes de risc es disparen”, “atacs a la
temps de formar-nos-la amb les previsions perifèria”, “impotència”, “el contagi al
que es feien. Avui voldria posar l’accent, cor d’Europa”, “crisi sistèmica”, “vo-
però, en un element que es té poc present latilitat”, “efecte dòmino”, “desconfi-
en els comentaris del que va passar, i que ança”, “després del contagi només el
correspon que es facin a publicacions com BCE pot aturar la sagnia”, “Itàlia no
ara L’Agulla. es pot rescatar”, “l’impagament ha
augmentat de manera exponencial”,
Em refereixo al sentiment de por davant el
“fallida”, “estem cohibits per la situ-
que passa. I que les situacions d’inestabili-
ació, va dir ahir Cristóbal Montoro
tat o d’incerteses són el brou de cultiu per a
del PP”, “el BCE només té fins a final
les dretes. La gent té necessitat de buscar se-
d’any per salvar l’euro”, “s’acaba el
guretats encara que siguin aparents o un clau
temps”, “la qualificació de Standart
roent i té la sensació que la dreta els hi dóna.
& Poor’s provoca el pànic”, “l’auto-
De fet, el desenvolupament tecnològic i la com- ritat europea preveu més retalla-
plexitat social del món contemporani ens fa viure des”, “l’Eurocambra prohibeix les vendes de CDS
en la contínua incertesa en temes fonamentals que (assegurances d’impagament)”... per sort a les ma-
abans de la globalització i de l’espectacular desen- teixes pàgines Elena Salgado des de Bangkok deia
volupament de la ciència no estaven plantejats. Per que “podem estar tranquils”!
exemple, no sabem què dir amb claredat, respecte de
Hi ha raons objectives per al pànic? És una situa-
l’energia nuclear –símbol del caràcter potencialment
ció anímica provocada a fi que la població accepti
destructor de la ciència–; respecte dels efectes de la
més dòcilment les retallades? No ho sé, però de
contaminació i destrucció de la naturalesa; respecte
moment el que constatem és que té conseqüències
de la manipulació genètica; respecte de la tecnifica-
reals per a tothom.
ció en la producció d’aliments i agricultura química i
intensiva; respecte del model d’Unió Europea, sobre Davant de la por hi ha la necessitat de seguretats.
el model de globalització, sobre la immigració; sobre En primer lloc les exteriors. Els moments de crisi
la construcció de criteris morals en temes controver- econòmica, de debilitat política, d’individualisme,
tits, etc... I les respostes que vénen acompanyades d’insatisfacció o d’inseguretat són els més propi-
de seguretats dogmàtiques, per exemple des de la cis per als majors autoritarismes i arbitrarietats.
jerarquia eclesiàstica, més aviat ens espanten. En aquestes situacions els col·lectius desenganyats
podran projectar les seves frustracions i trobar en
Sobretot, però, avui, vivim quotidianament la por
la violència contra altres col·lectius aliment per a la
desencadenada per la crisi. Por a quedar sense fei-
seva autoestima. És la base d’un perillós feixisme
na, por a la disminució de la pensió, por a no poder
social amagat. Els més febles de la societat, margi-
pagar el lloguer, por a no ser atès en cas de malaltía,
nats i immigrats procedents d’altres cultures consi-
por al diferent, por que l’immigrat em prengui els
derades inferiors seran les primeres víctimes. Una
meus drets, etc. I en conseqüencia por als grups de
societat desarticulada i amb crisi econòmica greu
pressió desconeguts, por als poders anònims i llu-
està a la vora del feixisme.
nyans –però arrogants, implacables i inhumans, de
voracitat insaciable que condicionen definitivament Aquest fou el context del naixement del feixisme en-
la meva vida– por als polítics que no sabran o no tre guerres. Una Alemanya humiliada després de la
voldran gestionar allò que a mi em preocupa. derrota, destrossada econòmicament i políticament,
i amb el silenci còmplice de les grans institucions, va
Els mitjans de comunicació ens han acostumat a
votar massivament el feixisme com a taula de salva-
una terminologia apocalíptica. Per exemple, només
ció. El feixisme és el messianisme dels oprimits.
a La Vanguàrdia del dia 16 de novembre i només en
tres planes, hi havia les següents expressions: “gra-
vetat”, “falta de solucions”, “pànic”, “caiguda”,
Però també en la recerca de seguretats interiors.
Contradictòriament al que pugui semblar, en el 3
4. nostre món laic i altament tecnificat els sociòlegs Altres, desinstitucionalitzades, expressió de la de-
diuen que creix el sentit del religiós i per tant les sarticulació cultural del nostre món, que amb ex-
expressions de religiositat en tots els intersticis de pressions com “presència del sagrat”, “misticisme
la societat. Es tracta d’una “religiositat” difusa o oriental”, inspirades més o menys en el budisme,
de l’aparició de “religions a la carta”, d’una gran en el Krishna, mètodes d’autorealització, etc. posen
diversitat filosòfica i teològica, cristal·litzades en de manifest que no podem viure sense respostes. I
grups de gran efervescència, on cadascú modela el en aquesta “societat líquida”, també és la dreta el
seu Déu al seu gust. rerefons polític que dóna més seguretat, que treu
maldecaps sobre la col·lectivitat i que permet cen-
Algunes d’aquestes religiositats són molt institu-
trar-se més en un mateix.
cionalitzades, sectàries, ofereixen certeses per als
que busquen seguretats i sempre vénen acompa- Ja sé que aquestes no són les úniques raons del re-
nyades del rigorisme moral. Són espiritualitats in- sultat electoral. Però la por i l’individualisme són
dividualistes, moviments fonamentalistes que tots factors antropològics i culturals de tota època de
coneixem, grups carismàtics que des de fa temps crisi i que sempre apunten cap a opcions polítiques
alimenta el Vaticà. de dreta.
Jaume Botey és professor a la
Universitat Autònoma de Barcelona
ESCOLTANT PAGOLA
Tot un goig poder escoltar i Jesús no va fundar una religió, El problema de Déu som
parlar amb Pagola després de va impulsar una nova forma nosaltres, incapaços de ser
tant llegir-lo. Li dic que el seu d’entendre Déu, amb una força fraterns.
llibre Jesús, una aproximació humanitzadora que fins a Jesús no Jesús és un gran indignat.
històrica m’ha marcat un abans havia existit. Els seus crits subversius són les
i un després. De fet, és un goig Està desapareixent una forma Benaurances.
escoltar ben explicat o llegir de cristianisme que en vint segles Cada dia moren al món milions
allò que tu penses i mai sabries ha fracassat. Som al llindar d’una de persones. I els culpables són
argumentar ni verbalitzar tan nova etapa. principalment els països, que com
bé... comentem amb un dels Jesús és el poeta de la diu la Constitució Europea, tenen
bons amics que m’acompanyen. compassió, té la compassió com a arrels cristianes. Què importa
De la conferència de Pagola a principi per actuar. La compassió tenir arrels cristianes si no tenim
Arenys de Mar, “La alternativa és l’única forma de l’ésser humà fruits cristians?
de Jesús”, me n’emporto molts d’estar en sintonia amb Jesús. Jesús guareix contagiant la
missatges gravats al cor i a la
Només la compassió farà seva fe, la seva pau, la seva
ment, i em proposo fer-ne un
l’Església més humana i més confiança.
resum. Però sóc conscient que tot
creïble. El més gran pecat contra Jesús
resum quedaria petit, ja què tot
el que ha explicat és contingut, Com seria el món si seguíssim el és fomentar la por religiosa. Quan
no hi ha mots sobrers. Així que que Jesús ens ha ensenyat? I com us veieu jutjats per la religió,
decideixo compartir algunes cites seria l’Església? sentiu-vos perdonats per Déu.
que he anat anotant, certament Què és el Regne de Déu? L’Església necessita urgentment
profètiques i esperançadores Un projecte humà que porta a tornar a Jesús.
(encara que a alguns no agradi), humanitzar la vida. Per construir el Regne de Déu
i moltes que ja li hem llegit però Som uns ignorants que hem d’humanitzar el nostre entorn,
que cal no oblidar; frases que si cerquem. allà on arribem. I ser comprome-
es volen contextualitzar, només cal Jesús dóna a les víctimes sos amb les causes justes.
4
repassar el llibre que esmento. dignitat. Maria-Josep Hernàndez
5. Coresponsabilitat
Quitèria Guirao
Temps i treball son dos conceptes situats en l’ull de
l’huracà de la societat del benestar. És així degut
al fet que estem molt marcats i mancats per l’un
i per altre. Cadascú ho viu des de la seva situació
personal. Els passos que s’han donat per proporci-
onar legislació que estructuri respostes positives a
les necessitats de la societat industrial, i serveis, a
l’hora de compatibilitzar la vida laboral, personal
i familiar han estat tímids i poc assumits per l’em-
presariat, i pels homes.
Persones que es plantegen treballar menys per
viure millor i persones que necessiten treball per
poder viure. Dos extrems que des d’una concepció
d’esquerres i feminista han de ser considerats en
l’horitzó d’una societat igualitària i amb equitat.
I també per obrir sortides diferents a la crisi que per treballar més en el mercat laboral.
patim. Tot plegat ens augura reptes col·lectius i personals
La jornada laboral està en el centre de l’organit- de ruptura amb els valors socials imperants que
zació social. És un fet que neix amb la societat in- passen per permetre el reconeixement social i eco-
dustrial i que condiciona com hem estructurat les nòmic del treball domèstic i de tot el que comporta
ciutat, la nostra vida i la nostra vida familiar. Les cuidar, es trenqui amb la disponibilitat laboral ab-
lluites obreres van aconseguir que arribéssim a les soluta i obri la porta a un consum més responsa-
vuit hores per jornada però de tothom és sabut que ble.
en molts sectors aquesta xifra horària és una qui- De tot plegat a l’octubre d’enguany vam estar re-
mera. Coneixem situacions on allargar la jornada flexionant al Parlament Europeu amb el Partit
no és sinònim de cobrar més, més ben dit, és en Verd Europeu i diverses expertes en polítiques del
realitat fer el possible i l’impossible per tal que no Temps i polítiques de l’Estat del Benestar i gènere.
ens acomiadin de la feina.
Quitèria Guirao és membre de Dones amb Iniciativa
D’altra banda tenir temps és un desig compartit,
segur! Això requereix prendre decisions personals
per trencar l’encotillament on ens trobem de jorna-
des laborals ‒de treball remunerat‒ que ens impe-
deixen gaudir de les nostres afeccions, de la nostra
parella, dels fills i filles, de poder participar en la
vida col·lectiva... Hi ha raons socials que ens han
de motivar per controlar el nostre propi temps; les
que enumerava en aquest mateix paràgraf i, amb
una mirada de gènere, per avançar en la corespon-
sabilitat.
El treball no remunerat, el de cuidar de la família
en general, en la mesura que excepcionalment és
compartit, té un rostre femení. Treballar menys per
treballar tothom en el cas de les dones ara suposa
cuidar més. Per avançar en una societat igualitària
i amb equitat requereix que la traducció masculina
d’aquesta fita impliqui treballar menys en el mer-
5
cat laboral per treballar més en l’àmbit domèstic
i la femenina treballar menys en l’àmbit domèstic
6. La palmera i la font
La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font
Dos testimonis a la trobada de la
JOBAC del 16 d’octubre
• Josep Hortet Per a mi, el nucli fort d’aquesta
inspiració jocista era i continua
sent el seguiment afectiu i efec-
Agraeixo a la comissió la invita-
tiu de la persona de Jesús, com
ció a dir unes paraules i desitjo
el més bell dels fills dels homes,
que visquem una trobada esplèn-
amb paraules del salm 45. El
dida tots plegats, d’una manera
seguiment de Jesús a qui val la
especial ho desitjo a les persones
pena escoltar, estimar, deixar-se
fundadores de la JOBAC, mili-
omplir del seu Esperit per viure
tants, consiliaris, amics i amigues
i actuar a la seva manera fent co-
dels inicis. La JOBAC va ser per
munitat, fent Església convocada
definició una obra col·lectiva,
i animada pel mateix Esperit.
com ho continua sent la JOC, on
finalment va poder confluir la Deficiències i mediocritats n’hi
JOBAC, i l’ACO on una part hem va haver, dificultats i obstacles
anat arribant. Amb cinc minuts de fora i de dintre també, no tot JOBAC es va anar mantenint un
vull presentar tres punts. van ser flors i violes, però totes i equilibri savi i respectuós per a
tots sabem que va valdre la pena tothom, sense manipular l’Evan-
1. La intuïció jocista i per això estem ara aquí. I en do- geli en aquestes contingències.
nem gràcies a Déu i mútuament Les barreges i equilibris aconse-
A la meva agenda de l’any 1973,
a la jobaqueria reunida, i ho vo- guits exigien molt bona voluntat,
al diumenge segon d’Advent, dia
lem celebrar. respecte i comunió de part de tot-
9 de desembre, tinc escrit: “A les
sis de la tarda, JOC a la residència hom, exigien a voltes morir per a
de la Sagrera”. Al magnífic llibre
2. La barreja ressuscitar. Sabem que no és fàcil
de Montserrat Sintes sobre la JO- Crec que no exagero quan con- però és fantàstic quan de veritat
BAC es parla d’aquesta reunió sidero que un dels aspectes més se sap fer. Crec que hi vam trobar
prehistòrica, i de les següents, admirables de la nostra aventura goig i enriquiment. La JOBAC,
a la pàgina 39. Què intentàvem, va ser la barreja entre barris di- obra de totes i tots, va ser un gran
què preteníem? ferents i pobles, entre diverses tresor del qual vam gaudir.
sensibilitats del món juvenil, en- Amigues i amics, apliquem tam-
Jo ho vaig viure d’aquesta mane-
tre diversos accents i ideologies bé aquest llegat tan positiu a les
ra: al costat de diversos impulsos
de compromís social i de vivèn- realitats que vivim avui en el
psicològics, socials, epocals, ju-
cia eclesial, la barreja entre mo- camp social, familiar i eclesial.
venils, eclesials, que hi eren, crec
viment i parròquies i diòcesi, la
que tot quedava penetrat i enri-
barreja entre iniciativa personal 3. L’eternitat de la JOBAC
quit per un focus lluminós, que
i grupal i l’adhesió al moviment
en podem dir la inspiració jocis- Els anys de la JOBAC, entre 1974
amb el seu mètode i disciplina,
ta. Aquesta inspiració va portar i 1992, queden ja endarrere, han
entre saber aportar i saber apren-
a trobar-nos en aquella reunió passat bastants anys, formen
dre a la vegada.
militants d’ACO, amb consilia- part del nostre passat, de les
ris i consiliàries, capellans i reli- Com sol passar en les agrupaci- batalletes de joventut per expli-
gioses, que cercaven donar a la ons socials, hi havia persones i car. Però, oi que hi ha quelcom
seva presència i acció als barris i grups que se sentien més majori- dintre nostre que ens fa sentir
pobles un sentit col·lectiu de xar- taris en les seves idees o formula- encara de la JOBAC?.
xa voluntària, fent equip i amb cions, o intentaven ser-ho, i per-
Ho podem ventilar del nostre
6
moltes ganes de treball i esforç al sones i grups que se sentien més
costat de la joventut. minoritaris en les seves. Però a la imaginari com una sensació ri-
dícula o nostàlgica o ens podem
7. preguntar si això de la JOBAC
és d’aquelles coses que impri-
meixen caràcter a la vida, com
es diu d’alguns sagraments, en
llenguatge eclesial.
Certament l’experiència d’aquells
anys, en una etapa eminentment
formativa de les vostres vides,
està donant fruits abundants i
diversos en l’actual fase adulta.
Però em sembla que d’una ma-
nera, encara més rotunda, po-
dem dir també que la JOBAC és
quelcom etern per a tots nosal-
tres. I que tenim aquesta sort!
Sabem que una cosa és el temps
matemàtic, el temps del rellotge,
i una altra cosa és el temps vis-
cut per cada persona, família o vos assembla en mi. Deixeu-me entrar a la JOBAC l’any 1978.
comunitat. Una hora plena d’un creure, doncs, que sou aquí”. Tenia 21 anys. Vivia al barri del
sentiment intens no ens resulta Poblenou de Barcelona, en una
Des d’aquesta perspectiva afir-
igual que una hora buida. La ple- zona que avui és molt cèntrica,
mem, doncs, modestament però
na ens passa molt ràpidament, i però que aleshores era una mena
amb convicció, l’eternitat joba-
l’hora avorrida sembla que no de terra de ningú entre el Clot i
quera, el pòsit meravellós d’es-
s’hagi d’acabar mai més, però, el Poblenou. A casa no eren cre-
forç personal i comunitari, de
després d’un temps, en el nostre ients. La inquietud per la fe se’m
gràcia de Déu i de testimoni,
record l’hora avorrida és com un va desvetllar una mica per casu-
d’amistat i de comunió que con-
no res i l’hora plena en canvi ens alitat (o no!) i algú em va derivar
tinua dintre nostre.
deixa una sensació de plenitud, cap a la JOBAC. Treballava, amb
que continua present encara ara La densitat existencial que vam un contracte indefinit, en una
a la nostra existència. És allò que viure a la JOBAC, no la pot ferir mútua, com a administrativa, i
expressa Joan Maragall al cant ja el pas del temps. Com creiem tot just acabava de començar a
espiritual: “Voldria aturar tants que no l’ha ferit en els companys estudiar a la Universitat.
moments de cada dia, per fer-los i companyes que han passat pel
La JOBAC em va aportar moltes
eterns dintre el meu cor”. trànsit de la mort, entre els quals
coses valuoses:
vull fer memòria de l’entranya-
Això és el que ens passa amb la
ble company consiliari Josep L’oportunitat d’aprofundir en
JOBAC, i no només perquè érem
Maria Puxan. aquella fe que naixia, de consoli-
joves, sinó per alguna cosa més
dar-la, d’adquirir un sentit d’Es-
profunda, perquè l’experiència Per tot plegat, permeteu-me ex-
glésia, un sentit d’Església críti-
de la JOBAC va ser de temps pressar el sentiment més perso-
ca, però d’Església. La revisió de
ple, de temps viscut vivament, nal i íntim d’aquests moments,
vida, l’acompanyament del con-
de fruits d’amistat i de dedicació amb una forma ritual, plena de
siliari, la lectura, els recessos, les
de la nostra vida cap a l’amor i el sentit i de vida ara i aquí: “Glòria
Eucaristies, la pregària, les cele-
compromís social i eclesial. al Pare i al Fill i a l’Esperit Sant,
bracions pasquals... tot ajudava.
com era al principi, ara i sempre
La JOBAC va ajudar a enfocar Val a dir que al costat de la JOBAC
i pels segles dels segles. Amén”.
l’adolescència i joventut com també la parròquia hi va tenir un
un èxode que ens feia sortir de Josep Hortet és rector de les parròquies paper important. Es complemen-
nosaltres mateixos i trobar la de Mare de Déu de Port i Sant Bartomeu,
taven sense antagonismes, cosa
a Barcelona, i consiliari de l’ACO.
salvació de les nostres vides en que no a tot arreu ni sempre va
l’amor, que és el camí de salvació passar. Recordo la participació en
proclamat per l’Evangeli.
• Mercè Solé l’Assemblea Diocesana, que es va
clausurar un 22 de febrer de 1981.
Tant de bo que també amb Joan La meva aportació és, sens dub-
Maragall experimentem: “Ja ho El 23-F ja sabeu què va passar. I
te, molt personal. Amb l’esperan- el 24 va caure un llamp a la meva
sé que sou, Senyor, però on sou,
qui ho sap? Tot el que veig se
ça que us hi sentiu reflectits i re-
coneguts d’alguna manera. Vaig
parròquia. Naturalment, el full
diocesà del diumenge següent no
7
8. va esmentar cap de les tres coses. No només a través de la feina dosis de transcendència. Però
Va ser un tastet d’aquest tan com- sindical, que també, sinó senzi- per damunt de tot, em va aportar
plicat engranatge que és la insti- llament la feina va adquirir una grans dosis de bon humor, d’es-
tució eclesial. altra dimensió. De fet, jo tenia la timació, d’amistat. Són impaga-
dèria d’estudiar i vaig acabar la bles els acudits que van sortir
La revisió de vida em va aportar
carrera. Però la JOBAC i el con- a la primera època del Marxem.
una inquietud per esbrinar les
venciment que això de l’opció I els records que tinc de les tro-
causes i les conseqüències de les
pels pobres valia la pena, però bades. Molta gent de la JOBAC
coses. Una mirada sobre la reali-
que m’hi havia de preparar, em continuem sent amics, dins o
tat, crítica i esperançada. Bé, dit
va portar a estudiar treball soci- fora de l’ACO, que ens ha donat
així, sembla pretensiós. Però em
al, i a treballar a Càritas... continuïtat. I amb molts ens hem
va ajudar a entendre que hi ha-
embolicat en d’altres magnes
via també una implicació perso- La JOBAC em va fer sortir del
obres.
nal i un compromís. Si vols que meu ambient habitual. Jo era
les coses canviïn t’has de posar una bona noia, seriosa. Que es- A la JOBAC vaig aprendre a ac-
en marxa. Encara m’ho crec... tot tudiava i treballava. De tant en tuar, a fer coses, a treballar en
i que sóc més realista respecte tant anava a algun concert. Tenia equip, a valorar el moviment as-
a les limitacions personals i col- uns quants bons amics. I prou. sociatiu, a adquirir una identitat
lectives, començant per mi ma- A la JOBAC vaig tenir ocasió de de barri. Vaig descobrir habili-
teixa.. Però l’esperança persis- conèixer i fer amistat amb molta tats desconegudes. També vaig
teix. També perquè m’he tornat gent d’altres barris, pobles i ciu- ensopegar amb coses de mi ma-
més fresca en el pitjor sentit de tats, però jo valoro molt el fet de teixa que no m’agradaven. Però
la paraula. És a dir, he après que tenir tants amics al Bon Pastor i a fonamentalment vaig aprendre
les coses no depenen solament Nou Barris. Això em va aportar a contradir el guru dels nostres
de mi. També dels altres. I que una dosi considerable de realis- dies, en Pep Guardiola, que amb
l’Esperit bufa quan vol. Cosa me i una bona aproximació a la molt de treball, uns valors cons-
que em fa sentir més lliure i més classe obrera immigrada, que vi- tructius i l’equip dels millors va
tranquil·la. via en condicions força diferents d’èxit en èxit. Jo en canvi a la JO-
de la de Poblenou. També em va BAC vaig aprendre que un jove
La revisió de vida (i la crida a fer
aportar gràcies al Fisa i a l’equip treballador val més que tot l’or
o a demanar articles per al but-
del butlletí, un coneixement in- del món i que tothom, vingui
lletí, a preparar trobades, materi-
tens d’algunes Festes Majors. I d’on vingui, és Fill de Déu i bon
al de formació, taules rodones...)
gràcies al Quim i amics, un altre company de viatge. I que els fra-
em va ajudar també a pensar,
bon coneixement de “fiestas y cassos de vegades no ho acaben
una cosa que amb el temps m’he
festejos” diversos. de ser, perquè la lluita, l’acompa-
adonat que és menys comuna
nyament, l’amistat són signe d’al-
que no semblaria. Atrevir-se a També valoro de la JOBAC la
guna cosa més gran i contenen
no donar per fetes les coses, a llibertat. La JOBAC no era una
una gran força de transformació
no deixar el pensament en mans secta, encara que els meus com-
que es manifesta quan vol. I que
dels experts. A creure’m de debò panys del sindicat, que a més a
els èxits mai no són individuals
que l’aportació de la gent més més de suportar-me a mi, supor-
ni de per vida.
senzilla és molt valuosa. taven mitja JOC, de tant en tant
em deien que els cristians érem El tema de l’evangelització pot-
Jo venia d’una família treballado-
una “secta”. La JOBAC, deia, ser és per a mi l’interrogant més
ra i en principi tenia ben clar això
m’impulsava a anar més enllà en gran, encara avui. Em sembla
de la classe obrera. “Clar” és una
allò que jo considerava impor- que jo tenia una visió molt prose-
manera de dir que en tenia una
tant, però l’opció era meva, els litista de la qüestió. Avui ho veig
vaga consciència. La JOBAC em
amics de tota la vida hi continu- senzillament com un compartir
va ajudar a donar-ne raó, a co-
aven. No em va apartar, sinó que a fons, de forma explícita, sense
nèixer la història del moviment
em va implicar més. Per cert que amagar res, allò que vivim, allò
obrer. Em va ensenyar què era
a mi aquesta coincidència mili- que dóna sentit a les nostres vi-
un sindicat i el valor de l’associa-
tant amb gent de la JOC, de la des amb la gent que ens acom-
cionisme. Em va fer concretar les
qual tinc un molt bon record, em panya. I que Déu hi faci més que
coses. De fet va ser una formació
qüestionava l’existència de dos nosaltres. Que és la seva feina.
que no vaig rebre al sindicat i
moviments tan semblants i em Mercè Solé és militant de l’ACO
que per tant em va ser molt útil.
va portar a veure com un bé la
La JOBAC em va fer valorar molt fusió de tots dos moviments.
8 el món del treball i les persones
que eren les meves companyes.
La JOBAC em va aportar grans
9. Bon viure, bon conviure
Maria-Josep Hernàndez
Moltes veus, sovint silen- aquests han estats alguns
ciades, ens ho deien: la dels eixos dels articles que
presumpta racionalitat del amb l’Agenda, impulsada
sistema en què hem cres- per Pere Casaldàliga, es
cut ha estat devastadora difonen de Llatinoamèri-
amb les persones i amb el ca cap al món, en diversos
planeta, i ara la crida és a idiomes.
refundar la humanitat mà
Pere Casaldàliga, a la pre-
a mà, poble a poble, i co-
sentació de l’Agenda Lla-
mençar a treballar per un
tinoamericana, n’explica el
futur que només podrem
sentit i el lema: «Bon viu-
crear en la mesura que
re, bon conviure», perquè
plantem noves llavors per
la vida humana, perquè
fer créixer nous fruits. Al-
sigui digna, ha d’anar de
guna de les noves llavors
la mà d’una bona convi-
que anhelem les descriu
vència. Casaldàliga, pro-
l’Agenda Llatinoamerica-
feta d’avui de les causes
na 2012, que té per lema
justes i de l’esperança, ens
“Bon Viure, Bon Conviu-
recorda que som corres-
re”. És l’Agenda, en certa
ponsables perquè el món
forma, de la utopia, però
sigui just i fratern, a fi que
que ens convida a reflexi-
tots hi tinguem cabuda i
onar sobre la inviabilitat
tots hi puguem conviure.
del sistema actual i els nous camins que hem de
Diu Casaldàliga: “Jesús de Natzaret, profeta de la
crear. De fet, la utopia indígena del Sumak Kawsay,
Utopia més gran («que siguem bons com Déu és
que vol dir “Bon viure” en quítxua, és senzillament
bo, que ens estimem com Ell ens va estimar, que
aquella saviesa que la humanitat necessita recupe-
donem la vida per les persones que estimem»), va
rar enfront de “la bona vida” que ens proposa el
promulgar, amb la seva vida, i amb la seva mort i
sistema capitalista, i que és el reflex de la dita “pa
la seva victòria sobre la mort, el Sumak Kawsay del
d’avui, gana per demà”, i sobretot, reflex d’una re-
Regne de Déu. Ell és personalment un paradigma,
alitat insultant del pa en abundància per a pocs i la
perenne i universal, del Bon Viure, del Bon Con-
gana extrema per a molts. Aquest és el planeta que
viure, del Bon Morir.» A l’Agenda, Casaldàliga
volem? És conscient la humanitat que camina cap
defensa una vida digna per a totes les persones i
a l’autodestrucció si no canvia el rumb?
tots els pobles, “contra la bona vida insultant, blas-
L’Agenda, cada any, l’hem d’explicar i no ens fema, d’una minoria que intenta ser i estar tota sola
cansarem de fer-ho. Ens pregunten: “Serveix per a la casa comuna de la humanitat”.
pagar alguna cosa? Es recullen diners per alguna
Més vigent que mai, l’Agenda 2012 ens fa aquesta
causa?” La causa és la comunicació. Tots els can-
crida: som allò que estimem, allò que fem, allò que
vis, petits o grans, són la suma de l’acció més la co-
somiem. Personalment, crec que ens podem sen-
municació. Si algú fa un gran pas, però en silenci,
tir petits enfront de la immensitat dels problemes
no provocarà que d’altres s’hi afegeixin. Per això,
del món, però prenguem consiència que la suma
la comunicació ha d’anar de la mà de les causes
de totes les nostres petiteses pot ser immensament
justes i generar canvis en la mateixa direcció. Cal
transformadora. El problema és que sovint no ens
recordar cada any que l’Agenda ha esdevingut un
ho creiem prou. Contagiem-nos, un any més de
autèntic mitjà de comunicació i expressió de les
l’esperit de l’Agenda Llatinoamericana i de la pro-
veus que fa temps reivindiquen un canvi de sis-
funda saviesa evangèlica del seu inspirador, Pere
tema, i defensen la necessitat (o ja urgència) d’una
Casaldàliga.
altra política, d’un nou compromís amb el planeta,
d’una mirada renovada de Déu i la religió… De fet, Maria-Josep Hernàndez és periodista 9
10. Era foraster i em vau acollir
Miquel Àngel Pérez
“Fingir que no ens n’hem ado- n’hi ha hagut sempre, de delictes
nat”. Aquesta frase forma part n’hi ha hagut sempre, de barba-
de la lletra de la cançó de Bob ritats n’hi ha hagut sempre, de
Dylan “Escolta-ho en el vent”, vandalisme n’hi ha hagut sem-
de conegut renom i que tantes pre, de fracàs escolar n’hi ha ha-
vegades ha acompanyat les nos- gut sempre. Però ara tot això té
tre vetllades. una causa que abans no tenia: els
immigrants.
Ell es referia al drama de la guer-
ra del Vietnam, on volia fer pre- Simplista però no innocent. Tot
sent el dolor de la gent; un do- es basa més en impressions que
lor que restava amagat per a la en realitats, es juga amb les sen-
majoria de la gent del seu país. sacions, es juga amb les persones.
Per desgràcia és, aquesta, una La foscor de la pell, l’aspecte del
actitud molt comuna. Si un pro- rostre, la nacionalitat d’origen,
blema no ens afecta directament, la religió dels pares, la regió del
el més còmode es fer com si no mon d’origen... Ara no és el que
existís. Ulls que no veuen, cor tu ets, sinó el que la teva família
que no sent, diu la dita. és, el que el teu país és, el que la
teva raça és.
Què passa ara? Doncs que si de-
“Era foraster i em vau acollira”,
ien que un dia Espanya se’n va Identificar països amb delictes,
paraules de l’Evangeli, paraules
anar a dormir monàrquica i es religió amb olors, colors amb le-
de Jesús. Tot home, tota dona és
va despertar republicana, podrí- galitat. De mica en mica així es va
imatge de Déu. Cadascú val pel
em dir que ara ens n’hem anat configurant una part de la nostra
que ell és, cal deixar que cadascú
a dormir com una societat neta societat. Què podem fer? “Fingir
parli per ell mateix. Sense jutjar-
i solidària amb tot el món, i ens que no ens n’hem adonat”?
lo abans que obri la boca, per la
hem aixecat amb creixents tics i
Com a comunitat cristiana no forma de la boca.
partits racistes, alguns del més
podem quedar-nos en el silenci;
pur estil Alabama o Minessota. Les parròquies de Santa Coloma,
que es fa còmplice quan no alça
Martin Luter King ja no és ni co- Sant Josep Oriol i Sant Miquel
la seva veu, entre alçades veus
negut ni referent per a una part de Santa Coloma de Gramenet
que criden a la intolerància, a la
significativa de la nostra socie- hem posat pancartes a l’entrada
desconfiança.
tat. de les esglésies amb aquesta
frase. L’Evangeli és anunci
La vinguda de perso-
i denúncia, anunci de
nes pobres d’altres
la germanor univer-
llocs ha fet créixer la
sal de tots els fills
xenofòbia, moltes ve-
de Déu i denúncia
gades d’un racisme
de la infravaloració
pur i dur. De dificul-
de moltes persones.
tats en la convivència
Finalment tots som
estrangers que cal aco-
llir.
Miquel Àngel Pérez
Sànchez
és capellà a Santa Coloma de
Gramenet
10
11. Arran del funeral d’un capellà
Ramon Masachs
El mes de maig moria Martí Amagat, Per la nostra part, dit està el que li vam dir i que
capellà de Girona i membre del Fòrum tothom actuï amb consciència. Voldria
Joan Alsina. Un persona que ha deixat acabar amb les paraules que en Fèlix,
petja allà on ha passat. La família volia company del Fòrum, va dir en el fune-
dir unes paraules a la celebració igual ral:
que demanà al Fòrum fer el mateix. “Martí, les nostres paraules queden curtes
Davant la negativa del bisbe a cap inter- davant la teva figura, la teva vida i la teva
venció, al final es va poder consensuar la lluita. Persona sempre en recerca, sense creu-
intervenció de la família i d’un membre del re’t mai en possessió de la veritat. Perquè com
Fòrum. deia el teu admirat Cardijn: “Una veritat només
La celebració, per uns, digna d’un capellà, per és veritat quan és viscuda”.
altres, no és això el que li hagués agradat, en Compromès, des del començament, amb la
aquells moments, a en Martí ni a la família ni classe obrera, en la JOC i l’HOAC, en les
als companys del Fòrum. barraques de Montjuïc, patint l’infortuni
El Fòrum Joan Alsina, el mes de setembre, va anar dels immigrats. Revivint sempre el Veure,
a parlar amb el bisbe demanant que en els fune- Jutjar i Actuar de la Revisió de Vida. Amb
rals dels capellans no es continués fent tal com es esperit de líder i pastor, mai per damunt,
va fer en la mort d’en Martí on el bisbe no volia sempre al costat. Amb criteri i paraula clara i
deixar parlar a la família ni als amics ni al Fòrum a compromís social transparent.
part de tota la faramalla de la celebració amb bàculs Martí, tenies una fina i profunda sensibilitat humana,
i mitres i capellans revestits a l’altar, signes com són que traduïes en poesia, de versos àgils i florits (....).
de poder i autoritat. (”Pel que fa a la intervenció dels Tenies el do de la paraula i del missatge, missioner
capellans, sí que vaig manifestar recels i reticènci- dels nostres pobles i ciutats, tocant el cor de les perso-
es –ens va dir–, però no pas per imposició d’auto- nes, assenyalant Jesucrist com al més gran valor (....)
ritat, sinó per evitar la classificació i la divisió entre
el clergat, per no qualificar alguns com a capellans Sempre motivat per l’Evangeli, et senties identificat
de primera i altres de segona classe, cosa que sí que del tot amb l’esperit del Concili Vaticà II: Els goigs i
vau fer vosaltres”). les esperances, les tristeses i les angoixes de les per-
sones, tenien un lloc cabdal en el teu cor de cristià.
El Fòrum li va expressar al bisbe que en la propera
ocasió sigui sensible a la família (que els capellans Mogut per aquests principis vas ser un dels creadors
també en tenim), sensible als amics que ens conei- del Fòrum Joan Alsina, treballant en la comissió du-
xen i que sigui flexible a les circumstàncies que es rant deu anys. Encès per la fidelitat a la teva voca-
donin a cada moment. Hi ha moments que val més ció, et preocupava l’escassa renovació de la vida i la
una paraula amiga d’un que et conegui i una cele- missió del capellà i la situació dels companys sense
bració senzilla que no pas això que es fa. l’exercici del ministeri.
El bisbe no va pas mostrar cap mena d’acolliment a Perquè estimaves l’Església, eres un defensor de la
la nostra reflexió i petició. Ans al contrari, ofès ens llibertat d’expressió, dintre i fora d’ella. Crític amb
va dir que “si del que es tracta és que el bisbe no l’ostentació, el poder i l’autoritarisme d’una part de
sigui present als enterraments (si no pot presidir-los la jerarquia. Somniaves i maldaves per una Església
no hi pot ser) cal que cada capellà que ho desitgi de germans, cadascú en el seu lloc, però tots iguals,
m’ho manifesti personalment i davant del notari di- ni superiors ni inferiors. Volies una Església que
ocesà fixarem les condicions i els detalls de les cele- s’encarna i pateix amb el poble. Una Església bona
bracions”, i sabent que hi ha comunitats que no són nova, més fidel a l’Evangeli que a les lleis. No t’em-
fidels a la litúrgia romana ens continuà dient que passaves l’Església de Constantí, sinó que combre-
“pel que fa a la Litúrgia, aquesta és la que hi ha i gaves amb l’Església de Jesús de Natzaret (....)”
no n’hi pot haver d’altra. És única i uniforme per Ramon Masachs és capellà a la comunitat de Poblenou
a tota l’Església, perquè així manifesta la comunió de Pineda de Mar
universal i no s´hi pot canviar res, no es pot tocar ni
una coma”.
11
12. RECEPTES per anar canviant Receptes per amar canviant Receptes per anar canviant
Pollastre amb gambes a L’enriquiment
la xocolata Salvador Clarós
Tere Jorge L’enriquiment d’alguns banquers i alts directius
d’empresa ha escandalitzat darrerament. I el que és
Ara ve Nadal, matarem el gall.... Arriba aquest període més bo, ha estat qualificat d’il·legítim. Sobta per-
de bons desitjos on hom sol fer revisió de com ha anat tot què ningú semblava fins ara qüestionar la legitimi-
l’any i es fan els plans, intencions i programes de les coses tat de guanyar sous molt elevats. Tot això ja es veu
que es volen fer en aquest any que estrenarem en qüestió que és molt confús perquè trepitja el terreny de la
de dies. Cada dia és un dinar familiar, de llarga sobretaula moral. Una categoria a la qual la societat no recorre
i panxa plena i cada dia ens jurem que no podrem menjar gairebé mai per a fer judicis.
mai més, però l’endemà hi tornem.
Fora de l’administració pública i dels representants
La gent en trobar-se pel carrer es desitgen salut, felicitat parlamentaris, no existeixen limitacions a l’hora
i que tinguem un bon any i ben cert que ho necessitem de fixar salaris elevats per sobre del que marca el
potser més que mai. conveni laboral corresponent. Si bé els salaris dels
Us proposo un plat amb ingredients senzills, de tota la treballadors es troben ben acotats i regulats, els
vida. Aquí, a casa nostra, és molt habitual barrejar carn emoluments de directius, de diversos rangs perquè
amb peix i verdures. Anem una mica més enllà amb no tot són alts directius, i de professionals liberals
aquest plat incorporant-hi un toc de xocolata que en fa i altres adscrits al règim d’autònom no tenen altre
una menja molt especial per fer aquests dies de festa. Com límit que a vegades la necessitat d’amagar-los per-
tots els plats de cassola estan molt més bons fets d’un dia què no constin, cosa que s’aconsegueix a través de
per un altre i això ens permet afrontar qualsevol d’aquests mecanismes diversos, per exemple plans de pensi-
dinars de Nadal amb més tranquil·litat i poder fruir de la ons. Així, algunes persones (moltes) cobren salaris
família, les nadales i un esperit de pau que tant de bo que desproporcionats en relació al que marca el conve-
duri tot l’any. ni laboral segons ram i qualificació, que és l’únic
Ingredients (4 persones): 1 pollastre tallat en vuit instrument amb alguna objectivitat.
parts; 12 gambes o escamarlans o llagostins; 1 ceba Doncs bé, la il·legitimitat de l’enriquiment és una
mitjana; tomàquet; all; julivert; xerès sec o brandi; descoberta recent. Mentre milions de persones en
ametlla torrada; pa fregit; xocolata negra. aquest país han sobreviscut amb rendes de tre-
Preparació: Fregim una mica les gambes (o es- ballador, sovint mileurista, molts altres (caldria
camarlans o llagostins) i les reservem. En el ma- quantificar) s’han dedicat a “estalviar”. No perquè
teix oli fregim el pollastre, prèviament salpe- fossin gent continguda i previsora sinó perquè els
brat, fins que estigui daurat i també el reservem. seus ingressos excedien tant que els havien d’in-
En el mateix oli fem un sofregit amb la ceba, l’all i el vertir en segones i terceres residències i en actius
julivert a foc lent fins que agafi una mica de color. Hi financers especulatius, alimentant aquest monstre
afegim el tomàquet rallat. Quan hagi perdut l’aigua de les bombolles, la financera i la immobiliària.
hi afegim una culleradeta d’ametlla mòlta i li donem Així les coses, els governants, cecs a la desigualtat,
unes quantes voltes per daurar-la, hi afegim una eliminaven impostos sobre patrimoni i sobre trans-
mica d’aigua i deixem uns minuts que faci xup-xup. missions de patrimoni per evitar que l’acumulació
acabés sent un problema fiscal per els afortunats
Ara és el moment de tornar a posar el pollastre a la
“estalviadors”. Aquell enriquiment, llavors no
cassola afegint-hi una mica més d’aigua o bé caldo
qüestionat, ara esdevé un frau i un delicte moral
de pollastre. Mentre es va coent, a foc molt baixet,
per la senzilla raó que al carrer hi ha gent desno-
fem una picada al morter (o a la batedora) amb les
nada de la feina i fins i tot de casa seva que ho pas-
ametlles, el pa fregit i una presa de xocolata negra.
sa malament. Massa persones que afronten una
Quan veiem que el pollastre està tendre, hi afegim la duríssima realitat de supervivència amb pensions
picada desfeta en una mica del suc de la cocció, les misèrrimes, amb la necessitat de demanar i d’escu-
gambes (escamarlans o llagostins) i el xerès o bran- rar els contenidors de les escombraries. És clar que
di. això qüestiona la legitimitat de l’enriquiment. Com
12 El deixem que es cogui una mica més i ja està llest. és que no ens n’havíem adonat abans?
13. A PEU
A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu
Els cims més alts de la
Muntanya del Senyal a l’abast
Josep Pascual
Sovint, parlant de passejades amb amics i cone-
guts, m’adono que molts no han fet mai un tomb
pel Turó de l’Home i les Agudes del Montseny
(etimològicament “muntanya del senyal”, segura-
ment perquè era una referència per als antics des
del mar). Els dic que si prenen la precaució d’anar-
hi un dia de bon temps, sense neu ni boira, i si pot
ser després de pluges i ventades, gaudiran d’una
caminada per la carena que uneix els dos cims a
gairebé 1.700 m sobre el nivell del mar, entre una
vegetació que els recordarà l’alta muntanya, i una
panoràmica impressionant que abasta del mar (en
dies nítids s’arriba a veure el Puig Major de Mallor-
ca) al Pirineu, i cap a ponent dels cingles de Bertí,
Sant Llorenç, Montserrat... a la Maladeta.
Pels que no són gaire caminadors i volen gaudir
d’aquest espectacle hi ha la possibilitat de pujar La tornada la podem fer pel mateix camí, o bé un
amb cotxe fins al Coll Sesbasses, a 1.643 m, que cop siguem al coll de les Agudes tirar avall fins a
queda al nord al peu del Turó de l’Home. Aquí hi la font de Briançó per després tornar a pujar cap al
ha un aparcament i el senyal de trànsit que prohi- Coll Sesbasses. Aquest recorregut s’endinsa per la
beix continuar cap a l’observatori del Turó i cap a part superior de la fageda de la falda soleia de les
les antenes del Puig Sesolles. En dies de festa de Agudes amb grèvols ací i allà. Preciosa. Si torneu
vegades els guardes us fan aparcar un quilòmetre per la font, seguiu el petit corriol marcat amb se-
abans d’arribar al coll. La carretera que s’enfila fins nyals vermells que surt del coll de les Agudes pel
dalt surt de la carretera de muntanya que uneix vessant de la vall de Santa Fe. Aneu amb compte a
Santa Fe amb la Costa del Montseny. Aquestes vies no perdre el camí senyalat perquè deixem corriols
segueixen un recorregut molt bell però, compte, i camins a banda i banda. Hi ha un moment que el
que són estretes. camí es bifurca, amb senyals vermells en tots dos
El camí cap a les Agudes el farem gairebé tota camins; el que baixa a l’esquerra ens porta de se-
l’estona pel GR 5.2 (senyals blancs i vermells) que guida a la font de Briançó, i el que continua enda-
segueix pràcticament per dalt aquesta serra que vant enfila a poc a poc i amb menys pintades altra
uneix sense estridències el Turó de l’Home i les vegada cap a la carena fins a deixar-nos al GR 5.2
Agudes. Al cap de poc de sortir del Coll Sesbasses, molt a prop dels cotxes. Si fa no fa la tornada per
deixem a mà dreta un camí que baixa cap a la font aquí és igual de llarga que l’anada però amb força
de Briançó. Continuem avançant pel GR, voregem més desnivell.
per l’esquerra el puig Sacarbassa, i tornem a avan- Com sempre és recomanable que seguiu aquestes
çar per dalt l’ampla i planera carena fins que arri- notes acompanyats per un bon mapa detallat (en
bem al coll de les Agudes. Deixem el GR i enfilem aquest cas pot ser Montseny, parc natural. Mapa i
directament cap a la creu que corona les Agudes, guia excursionista, de l’Editorial Alpina), que us
juntament amb un curiós rellotge de sol situat a permetrà contextualitzar la zona dins el conjunt
terra uns metres més enllà amb un poema de mos- del massís del Montseny. També és molt recoma-
sèn Pere Ribot. Des d’aquí tenim a prop, a l’altra nable, per a aquesta excursió (explicada amb molt
banda de la vall de la riera de Sant Marçal, la mola detall) i per a conèixer el massís a peu, el llibre de
del Matagalls. Val la pena passar-hi una estona Joan López, Montseny, vint excursions per a totes
contemplant tot l’entorn. Per fer aquest recorregut
haurem estat una horeta encara no.
les edats, de la sèrie Els Camins de l’Alba, també
de l’Editorial Alpina. 13
14. Amb entitat (i experiència)
Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència)
Asquimiem, Sensibilitat Química
Múltiple, Ambiental i Electromagnètica
Loli Vicente
La asociación Asquimiem, creada por El día 30 de noviembre se hizo público el documento de consenso
enfermos de SQM y EM, se creó con el sobre Sensibilidad Química Múltiple en el Ministerio de Sani-
propósito de dar apoyo a las personas dad, Política Social e Igualdad.
afectadas por éstas patologías, ofrecién-
doles información de médicos, abogados Desde las Asociaciones de SQM, hemos estado esperando este
y cómo hacer, en la medida de lo posible, momento ya que llevamos años luchando y pidiéndolo.
control medio ambiental en su entorno El 4 de febrero del 2010 se tuvo la primera reunión en el Mi-
y vida. Así como la divulgación de la nisterio de Sanidad y una representación de las Asociaciones,
enfermedad, sintomas y patologías que médicos, jurídica, etc, para abordar toda la problemática de este
producen los químicos tóxicos y las on- colectivo tanto a nivel laboral, médica, hospitalaria, social, etc.
das electromagnéticas en el organismo, a en la que se creó un grupo de trabajo formado por científicos/as,
nivel de dermis, aparato digestivo, respi- médicos/as,técnicos/as del Ministerio de Sanidad, Política Social
ratorio y sistema nervioso central. e Igualdad y del Ministerio de Ciencia e Innovación y Sociedades
Asquimiem trabaja en colaboración con Científicas.
el resto de Asociaciones estatales, por el Desde esta asociación, sentimos una gran decepción. Esperába-
reconocimiento por parte de la OMS, de mos que realmente, este documento ayudaria al entendimiento
la SQM y por un protocolo hospitalario y comprensión de esta enfermedad por parte sanitaria, adminis-
para estos enfermos, al igual que ya ex- trativa y ciudadana. Que por fin dejarían de vulnerarse nuestros
siste en algunos paises europeos, Cana- derechos como ciudadanos a tener una Salud Pública donde se
dá y Japón. trate esta patología con un protocolo que por desgracia esta en-
fermedad requiere, ya que uno de nuestros problemas es no poder
estar en contacto con productos quimicos. Que cuando nos man-
Desde el blog de l’Assiociació (http://asquimi- den al tribunal médico no nos agredan, ridiculicen y nos ofendan
em-asociacion.blogspot.com) podeu accedir a simplemente por padecer SQM, obligándonos a acudir a la justi-
informació i a enllaços molt interessants, com cia para que nos amparen dándonos el derecho a una vida digna,
el document de consens sobre Sensibilitat dado que nosotros no hemos elegido padecer esta enfermedad.
Química Múltiple o el reportatge que recent-
Los médicos que hasta ahora nos habían atendido, no sólo han
ment es va emetre per TV3.
dejado de hacerlo por “orden de arriba”, sino que
tampoco nos ha apoyado en el reconocimiento de esta
enfermedad. De este documento esperábamos un pro-
tocolo que nos protegiera en centros sanitarios para
poder acudir a ellos sin poner más en riesgo nuesta
salud. Darle a esta enfermedad la importancia que
tiene ya que es una enfermedad medioambiental que
cada día afecta a más personas. Cuando Australia
reconoció la SQM, habló de pandemia mundial del
siglo XXI.
Es por eso que no llegamos a entender que hayan
colaborado en la elaboración de este documento,
investigadores, sanitarios, profesionales que nos
han visitado, atendido y diagonosticado la SQM y
que públicamente reconocen la enfermedad y no le
hayan dado, en el último momento, la importancia
14 y gravedad que requiere.
15. Puntades
Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades
I
NTUÏCIONS DAVANT LA CRISI. Tothom bàsiques en relació a l’educació dels seus fills?”
parla, discuteix, dóna solucions, s’escriu so- Aquesta reflexió la feia, encertadament, el bisbe
bre la crisi, que ja es fa un tema potser massa Agustí Cortés en cloure unes Jornades amb el tema
recurrent. Les meves intuïcions, no demostra- El compromís social dels cristians. Drets i Deures. A
bles ja que els futuribles es basen en “ensumades” mi em sembla que el bisbe va captar perfectament
i no en ciència, és que: quina era la qüestió que es plantejava. El pecat so-
1. El capitalisme se’n sortirà d’aquesta crisi. cial de l’individualisme i el desentendre’s de les
2. Potser serà a base d’alguns retocs i correccions qüestions comunes és avui una xacra que no ens
(a veure quin paper hi tindrà la política) i amb permet viure a fons la democràcia per manca de
alguns canvis importants en l’hegemonia econò- participació. Mercè Solé
mica del món.
3. Com sempre ho farà a favor dels interessos dels
poders econòmics.
P
4. A costa i pagant el preu de morts, fam, set, an-
goixes, sofriments, tensions, i depressions de mi- ROTOCOL. No fa gaire, en una associ-
lions de persones. ació de familiars de discapacitats d’un
5. Se’n sortirà aplicant solucions que no van a l’arrel taller ocupacional, de la qual formo part,
dels problemes, de les estructures (reproducto- vam organitzar una jornada de caire in-
res de desigualtat i depredació), ja que s’ha de tern. La junta vam decidir convidar-hi algunes
mantenir l’afany de lucre dels lucrats. persones amb responsabilitat política, entre elles el
6. I per això, tot plegat produirà una nova fase en la president de la Fundació de la qual depèn el taller,
qual arribarem a una altra crisi pitjor que aquesta. que també ho és del Consell Comarcal i a més és
Ja ho veurem! Caldrà potenciar les nostres creativi- l’Alcalde de Gavà. Doncs bé, mitja hora abans de
tats solidàries! Quim Cervera començar teníem la seva cap de protocol donant-
nos instruccions. Ell venia només per obrir l’acte. O
sigui que només va saludar i no es va quedar ni per
escoltar la presentació de la jornada. Però sembla
A
ser que segons el protocol li tocava presidir formal-
LTERNATIVES AL COST DELS PRE- ment l’acte. Jo em pregunto per què, si era un con-
SOS. Un intern als Centres Penitenci- vidat; no és pas membre de l’associació, i a més a
aris nostres costa 25.000 euros l’any. més no va tenir temps d’escoltar res del que hi vam
Si es dediqués una persona preparada parlar. També és la gent de protocol qui diu qui i en
per cada pres, o millor una entitat (que hi són, ben quin lloc seu a la mesa. Jo pensava que el protocol
dotades, professionals i preparades), amb menys servia justament per afavorir una correcta i pròxi-
de 25.000 euros, la majoria dels presos (tancats per ma comunicació i en canvi el protocol converteix
raons de toxicomania, robatoris, o infraccions del els polítics en arrogants i maleducats, sospito que
trànsit...) es rehabilitarien. Quin és el problema? sovint al marge de la seva pròpia actitud personal
Per què no es fa? No es va a les causes, a les mo- i voluntat. Jo no sé si els polítics s’adonen de com
tivacions de les persones que han arribat a delin- tot plegat els distancia de la gent. S’agraeix l’esforç
quir. En els centres penitenciaris mana la dimensió de venir, però francament a mi m’agradaria que
punitiva i disciplinària sobre la reinsertora i reha- potser vinguessin menys sovint però que quan ho
bilitadora més humana i que demana educadors, fessin poguessin escoltar i conèixer. Segurament,
psicòlegs, sociòlegs i mestres. De fet les presons en aquest cas, tindria més disponibilitat si tingués
són per a moltes empreses un negoci que no es dei- menys responsabilitats. Per què aquesta acumula-
xaran escapar (economats, tallers, seguretat, dro- ció de càrrecs? Això els permet fer una bona feina?
ga...). Quim Cervera Sospito que no.
Per cert, això no passa només als polítics. També
als bisbes. N’he vist algun dient on han de seure
U
N NOU PECAT. “¿Quanta gent quan la gent en una celebració privada en la qual ell, i el
es confessa reconeix que hagués hagut seu seguici, s’havien convidat. El protocol hauria
d’anar a la reunió de l’AMPA i no hi va de recordar que polítics i bisbes són servidors dels
anar perquè es va quedar apalancada al
sofà, quan de fet a la reunió es tractaran qüestions
altres com els agrada dir-se, no presidents de tot i
més. Mercè Solé 15
16. contacte senzill amb la Paraula de Déu; o sigui,
un moment de pregària, de referència cristiana. En
aquest temps d’Advent, per exemple, llegir cada
dia el text d’Isaïes i l’evangeli és una manera d’anar
vivint aquestes setmanes que, amb els atabalaments
quotidians, fàcilment s’escapen. Josep Lligadas
El llibre de Nadal. Centre de Pastoral Litúrgica,
Barcelona 2011, 44 pàgines.
Les publicacions que estan fetes amb qualitat cui-
dant tots els detalls són d’agrair. Aquí en tenim
un exemple: el llibre de Nadal publicat per l’edi-
torial CPL i que acaba de sortir al carrer. El text
és de Josep Lligadas i el disseny de Mercè Solé Dietari d’un viatge per les terres de l’Iraq (1922-
(els coneixeu?). Un llibre cristià que recomano a 1923). Pel P. Bonaventura Ubach. Publicacions de
tothom. Inclou una explicació de què és el Nadal l’Abadia de Montserrat 2010, 194 pàgines.
des d’una perspectiva cristiana, els dos fragments
evangèlics de referència en què es narra el nai- D’aquest llibre n’ha sortit la versió novel·lada de
xement de Jesús, amb unes consideracions sobre Martí Gironell titulada L’arqueòleg. Però us asse-
el significat de la presència de Déu en el nostre guro que el dietari original és molt millor. El P.
món, també algunes coses que cal saber sobre la Ubach recorrent, amb els mitjans de principis del
celebració del Nadal, i un recull de poemes i can- segle XX, les terres de l’actual Iraq, tan absoluta-
çons nadalenques, aquestes amb partitura inclo- ment diferents de com són ara, per conèixer més
sa. El podem trobar en català i castellà pel mòdic la bíblia i recollir materials per al museu de Mont-
preu de 8 euros. Quitèria Guirao serrat. Una epopeia plena d’experiències insòlites
i que a vegades semblen impossibles, explicades
en primera persona d’una manera vivíssima, com
si allò fos la cosa més normal del món. Us ho pas-
sareu bé, sens dubte. Josep Lligadas
La missa de cada dia. Publicació mensual. Edito-
rial Claret. El violí vermell. Un programa de Catalunya Mú-
sica sobre música de cinema, que també podeu
Aquesta és una publicació força coneguda i este- escoltar per internet, i que compta amb un blog
sa, però com que darrerament a mi em fa molt de propi on a més de la música hi ha fragments dels
servei, en parlo aquí per si hi ha qui no la coneix. films comentats (http://blogs.catradio.cat/elvioli-
Són una llibrets de mida petita, autènticament de vermell.php). Xavier Cazeneuve n’és el conduc-
butxaca, que es publiquen cada mes i que recu- tor, amb un peculiar sentit de l’humor. I de debò
llen per a cada dia del mes els textos de la missa, que el programa és una delícia. Potser de vegades
bàsicament les lectures bíbliques i les oracions, i una mica reiteratiu, però a mi no em pesa gens,
que es reben a casa per subscripció. Al costat de perquè la música de cinema té entitat pròpia i
la pregàries de les Laudes i les Vespres, aques- perquè el programa és ocasió de reviure esplèn-
ta és una altra bona manera de tenir cada dia un dides pel·lícules. Mercè Solé
Tres coses hi ha destructives a la vida: la ira, la cobdícia i
El retall
l’excessiva estima d’un mateix
Mahoma