Agulla 77

L’ A G U L L A Desembre 2011 - Any XVI - Número 77 Les coses que són eternesAmb motiu de l’aparició del llibre que recull la seva història, el passat 16 d’octubreva tenir lloc una trobada festiva i entusiasta d’antics militants de la JOBAC, aquellmoviment que es definia com a “moviment de joves de barris obrers i ambientspopulars”, que va néixer l’any 1974 i que el 1992 es va fusionar amb la JOC. A lespàgines d’aquesta revista hi trobareu les intervencions que aquell dia van fer JosepHortet i Mercè Solé, que són una reflexió que va força més enllà del que seria unsimple record més o menys nostàlgic d’un passat i esdevenen, en definitiva, valuosesafirmacions de futur.Doncs bé. En la de Josep Hortet, hi podem llegir una afirmació sorprenent: que laJOBAC, diu, “és quelcom etern per a tots nosaltres”. Sí, és una afirmació d’entradasorprenent. Però, ben pensat, és una afirmació òbvia. Perquè sort en tenim tots plegatsde les coses que se’ns han gravat a dins, que han “imprès caràcter” en nosaltres, queens han ensenyat a mirar en una derminada direcció i no en una altra. Això passaamb la JOBAC per als jobaquers, però cadascú sap perfectament quines són les “coseseternes” que ara el fan viure.En aquests moments en què sembla que a la nostra societat els objectius progressistesja no hi tinguin espai, en què el capitalisme ja se’ns està mostrant de la manera mésdescarada i desvergonyida, en què la nostra Església sembla que s’endinsi cada copmés en un temps d’hivern del qual no sabem com en sortirà, ens cal valorar com mai,i reivindicar, les coses que són eternes.I amb aquest ànim, des de L’Agulla us desitgem, de tot cor, un bon Nadal.Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@gmail.com Bloc: www.catalunyareligio.cat/blogs/la-puntada

L’Agulla Sumari Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari Butlletí de reflexió i diàleg Veure, mirar Any XVI. Número 77 desembre 2011 Periodicitat: 03 Les eleccions del 20-N i la por. J Botey 5 números l’any. 05 Coresponsabilitat. Q. Guirao Subscripció anual: 10 € Grup promotor: LA PALMERA I LA FONT Joaquim M. Cervera 06 Dos testimonis a la trobada de la JOBAC. J. Hortet i M. Solé Salva Clarós Kitty Guirao 09 Bon viure, bon conviure. M.J. Hernàndez Maria-Josep Hernàndez 10 Era foraster i em vau acollir. M.A. Pérez Tere Jorge 11 Arran del funeral d’un capellà. R. Masachs Josep Lligadas Josep Pascual Mercè Solé RECEPTES PER ANAR CANVIANT Coordinació: 12 Pollastre amb gambes a la xocolata. T. Jorge Josep Lligadas 12 L’enriquiment. S. Clarós Compaginació: a peu Mercè Solé Dibuixos: 13 Els cims més alts de la Muntanya del Senyal a l’abast. J. Pascual Montserrat Cabo Capçalera: amb entitat (i experiència) Mercè Gallifa Imprimeix: 14 Asquimiem. L. Vicente Multitext, S.L. 15 Puntades D.L.: B - 41803 - 97 Adreça: 16 Per airejar el cervell Gran Via de les Corts Catalanes, 942, 5-1 08018 Barcelona Correu electrònic: Bon Nadal! agulla.revista@gmail.com Telèfon: 93.308.37.37 (Josep Pascual) Bloc: www.catalunyareligio.cat/ blogs/la-puntada Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrò- nic. Butlleta de subscripció Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________ Us faig saber que desitjo fer el pagament de la subscripció NIF: ____________________________________________________ anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________ compte que us indico. Atentament, Població: ______________________________________ CP: _____ Firma Telèfon: _________________________________________________ Correu electrònic: __________________________________________2 Entitat - Oficina - Control - Compte o llibreta

Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Les eleccions del 20 N i la por Jaume BoteyTots tenim ja l’opinió formada sobre els resultats “abisme”, “contagi”, “catàstrofe”, “lesde les eleccions del 20N. A més, havíem tingut primes de risc es disparen”, “atacs a latemps de formar-nos-la amb les previsions perifèria”, “impotència”, “el contagi alque es feien. Avui voldria posar l’accent, cor d’Europa”, “crisi sistèmica”, “vo-però, en un element que es té poc present latilitat”, “efecte dòmino”, “desconfi-en els comentaris del que va passar, i que ança”, “després del contagi només elcorrespon que es facin a publicacions com BCE pot aturar la sagnia”, “Itàlia noara L’Agulla. es pot rescatar”, “l’impagament ha augmentat de manera exponencial”,Em refereixo al sentiment de por davant el “fallida”, “estem cohibits per la situ-que passa. I que les situacions d’inestabili- ació, va dir ahir Cristóbal Montorotat o d’incerteses són el brou de cultiu per a del PP”, “el BCE només té fins a finalles dretes. La gent té necessitat de buscar se- d’any per salvar l’euro”, “s’acaba elguretats encara que siguin aparents o un clau temps”, “la qualificació de Standartroent i té la sensació que la dreta els hi dóna. & Poor’s provoca el pànic”, “l’auto-De fet, el desenvolupament tecnològic i la com- ritat europea preveu més retalla-plexitat social del món contemporani ens fa viure des”, “l’Eurocambra prohibeix les vendes de CDSen la contínua incertesa en temes fonamentals que (assegurances d’impagament)”... per sort a les ma-abans de la globalització i de l’espectacular desen- teixes pàgines Elena Salgado des de Bangkok deiavolupament de la ciència no estaven plantejats. Per que “podem estar tranquils”!exemple, no sabem què dir amb claredat, respecte de Hi ha raons objectives per al pànic? És una situa-l’energia nuclear –símbol del caràcter potencialment ció anímica provocada a fi que la població acceptidestructor de la ciència–; respecte dels efectes de la més dòcilment les retallades? No ho sé, però decontaminació i destrucció de la naturalesa; respecte moment el que constatem és que té conseqüènciesde la manipulació genètica; respecte de la tecnifica- reals per a tothom.ció en la producció d’aliments i agricultura química iintensiva; respecte del model d’Unió Europea, sobre Davant de la por hi ha la necessitat de seguretats.el model de globalització, sobre la immigració; sobre En primer lloc les exteriors. Els moments de crisila construcció de criteris morals en temes controver- econòmica, de debilitat política, d’individualisme,tits, etc... I les respostes que vénen acompanyades d’insatisfacció o d’inseguretat són els més propi-de seguretats dogmàtiques, per exemple des de la cis per als majors autoritarismes i arbitrarietats.jerarquia eclesiàstica, més aviat ens espanten. En aquestes situacions els col·lectius desenganyats podran projectar les seves frustracions i trobar enSobretot, però, avui, vivim quotidianament la por la violència contra altres col·lectius aliment per a ladesencadenada per la crisi. Por a quedar sense fei- seva autoestima. És la base d’un perillós feixismena, por a la disminució de la pensió, por a no poder social amagat. Els més febles de la societat, margi-pagar el lloguer, por a no ser atès en cas de malaltía, nats i immigrats procedents d’altres cultures consi-por al diferent, por que l’immigrat em prengui els derades inferiors seran les primeres víctimes. Unameus drets, etc. I en conseqüencia por als grups de societat desarticulada i amb crisi econòmica greupressió desconeguts, por als poders anònims i llu- està a la vora del feixisme.nyans –però arrogants, implacables i inhumans, devoracitat insaciable que condicionen definitivament Aquest fou el context del naixement del feixisme en-la meva vida– por als polítics que no sabran o no tre guerres. Una Alemanya humiliada després de lavoldran gestionar allò que a mi em preocupa. derrota, destrossada econòmicament i políticament, i amb el silenci còmplice de les grans institucions, vaEls mitjans de comunicació ens han acostumat a votar massivament el feixisme com a taula de salva-una terminologia apocalíptica. Per exemple, només ció. El feixisme és el messianisme dels oprimits.a La Vanguàrdia del dia 16 de novembre i només entres planes, hi havia les següents expressions: “gra-vetat”, “falta de solucions”, “pànic”, “caiguda”, Però també en la recerca de seguretats interiors. Contradictòriament al que pugui semblar, en el 3

nostre món laic i altament tecnificat els sociòlegs Altres, desinstitucionalitzades, expressió de la de- diuen que creix el sentit del religiós i per tant les sarticulació cultural del nostre món, que amb ex- expressions de religiositat en tots els intersticis de pressions com “presència del sagrat”, “misticisme la societat. Es tracta d’una “religiositat” difusa o oriental”, inspirades més o menys en el budisme, de l’aparició de “religions a la carta”, d’una gran en el Krishna, mètodes d’autorealització, etc. posen diversitat filosòfica i teològica, cristal·litzades en de manifest que no podem viure sense respostes. I grups de gran efervescència, on cadascú modela el en aquesta “societat líquida”, també és la dreta el seu Déu al seu gust. rerefons polític que dóna més seguretat, que treu maldecaps sobre la col·lectivitat i que permet cen- Algunes d’aquestes religiositats són molt institu- trar-se més en un mateix. cionalitzades, sectàries, ofereixen certeses per als que busquen seguretats i sempre vénen acompa- Ja sé que aquestes no són les úniques raons del re- nyades del rigorisme moral. Són espiritualitats in- sultat electoral. Però la por i l’individualisme són dividualistes, moviments fonamentalistes que tots factors antropològics i culturals de tota època de coneixem, grups carismàtics que des de fa temps crisi i que sempre apunten cap a opcions polítiques alimenta el Vaticà. de dreta. Jaume Botey és professor a la Universitat Autònoma de Barcelona ESCOLTANT PAGOLA Tot un goig poder escoltar i  Jesús no va fundar una religió,  El problema de Déu som parlar amb Pagola després de va impulsar una nova forma nosaltres, incapaços de ser tant llegir-lo. Li dic que el seu d’entendre Déu, amb una força fraterns. llibre Jesús, una aproximació humanitzadora que fins a Jesús no  Jesús és un gran indignat. històrica m’ha marcat un abans havia existit. Els seus crits subversius són les i un després. De fet, és un goig  Està desapareixent una forma Benaurances. escoltar ben explicat o llegir de cristianisme que en vint segles  Cada dia moren al món milions allò que tu penses i mai sabries ha fracassat. Som al llindar d’una de persones. I els culpables són argumentar ni verbalitzar tan nova etapa. principalment els països, que com bé... comentem amb un dels  Jesús és el poeta de la diu la Constitució Europea, tenen bons amics que m’acompanyen. compassió, té la compassió com a arrels cristianes. Què importa De la conferència de Pagola a principi per actuar. La compassió tenir arrels cristianes si no tenim Arenys de Mar, “La alternativa és l’única forma de l’ésser humà fruits cristians? de Jesús”, me n’emporto molts d’estar en sintonia amb Jesús.  Jesús guareix contagiant la missatges gravats al cor i a la  Només la compassió farà seva fe, la seva pau, la seva ment, i em proposo fer-ne un l’Església més humana i més confiança. resum. Però sóc conscient que tot creïble.  El més gran pecat contra Jesús resum quedaria petit, ja què tot el que ha explicat és contingut,  Com seria el món si seguíssim el és fomentar la por religiosa. Quan no hi ha mots sobrers. Així que que Jesús ens ha ensenyat? I com us veieu jutjats per la religió, decideixo compartir algunes cites seria l’Església? sentiu-vos perdonats per Déu. que he anat anotant, certament  Què és el Regne de Déu?  L’Església necessita urgentment profètiques i esperançadores Un projecte humà que porta a tornar a Jesús. (encara que a alguns no agradi), humanitzar la vida.  Per construir el Regne de Déu i moltes que ja li hem llegit però  Som uns ignorants que hem d’humanitzar el nostre entorn, que cal no oblidar; frases que si cerquem. allà on arribem. I ser comprome- es volen contextualitzar, només cal  Jesús dóna a les víctimes sos amb les causes justes.4 repassar el llibre que esmento. dignitat. Maria-Josep Hernàndez

Coresponsabilitat Quitèria GuiraoTemps i treball son dos conceptes situats en l’ull del’huracà de la societat del benestar. És així degutal fet que estem molt marcats i mancats per l’uni per altre. Cadascú ho viu des de la seva situaciópersonal. Els passos que s’han donat per proporci-onar legislació que estructuri respostes positives ales necessitats de la societat industrial, i serveis, al’hora de compatibilitzar la vida laboral, personali familiar han estat tímids i poc assumits per l’em-presariat, i pels homes.Persones que es plantegen treballar menys perviure millor i persones que necessiten treball perpoder viure. Dos extrems que des d’una concepciód’esquerres i feminista han de ser considerats enl’horitzó d’una societat igualitària i amb equitat.I també per obrir sortides diferents a la crisi que per treballar més en el mercat laboral.patim. Tot plegat ens augura reptes col·lectius i personalsLa jornada laboral està en el centre de l’organit- de ruptura amb els valors socials imperants quezació social. És un fet que neix amb la societat in- passen per permetre el reconeixement social i eco-dustrial i que condiciona com hem estructurat les nòmic del treball domèstic i de tot el que comportaciutat, la nostra vida i la nostra vida familiar. Les cuidar, es trenqui amb la disponibilitat laboral ab-lluites obreres van aconseguir que arribéssim a les soluta i obri la porta a un consum més responsa-vuit hores per jornada però de tothom és sabut que ble.en molts sectors aquesta xifra horària és una qui- De tot plegat a l’octubre d’enguany vam estar re-mera. Coneixem situacions on allargar la jornada flexionant al Parlament Europeu amb el Partitno és sinònim de cobrar més, més ben dit, és en Verd Europeu i diverses expertes en polítiques delrealitat fer el possible i l’impossible per tal que no Temps i polítiques de l’Estat del Benestar i gènere.ens acomiadin de la feina. Quitèria Guirao és membre de Dones amb IniciativaD’altra banda tenir temps és un desig compartit,segur! Això requereix prendre decisions personalsper trencar l’encotillament on ens trobem de jorna-des laborals ‒de treball remunerat‒ que ens impe-deixen gaudir de les nostres afeccions, de la nostraparella, dels fills i filles, de poder participar en lavida col·lectiva... Hi ha raons socials que ens hande motivar per controlar el nostre propi temps; lesque enumerava en aquest mateix paràgraf i, ambuna mirada de gènere, per avançar en la corespon-sabilitat.El treball no remunerat, el de cuidar de la famíliaen general, en la mesura que excepcionalment éscompartit, té un rostre femení. Treballar menys pertreballar tothom en el cas de les dones ara suposacuidar més. Per avançar en una societat igualitàriai amb equitat requereix que la traducció masculinad’aquesta fita impliqui treballar menys en el mer- 5cat laboral per treballar més en l’àmbit domèstici la femenina treballar menys en l’àmbit domèstic

La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font Dos testimonis a la trobada de la JOBAC del 16 d’octubre • Josep Hortet Per a mi, el nucli fort d’aquesta inspiració jocista era i continua sent el seguiment afectiu i efec- Agraeixo a la comissió la invita- tiu de la persona de Jesús, com ció a dir unes paraules i desitjo el més bell dels fills dels homes, que visquem una trobada esplèn- amb paraules del salm 45. El dida tots plegats, d’una manera seguiment de Jesús a qui val la especial ho desitjo a les persones pena escoltar, estimar, deixar-se fundadores de la JOBAC, mili- omplir del seu Esperit per viure tants, consiliaris, amics i amigues i actuar a la seva manera fent co- dels inicis. La JOBAC va ser per munitat, fent Església convocada definició una obra col·lectiva, i animada pel mateix Esperit. com ho continua sent la JOC, on finalment va poder confluir la Deficiències i mediocritats n’hi JOBAC, i l’ACO on una part hem va haver, dificultats i obstacles anat arribant. Amb cinc minuts de fora i de dintre també, no tot JOBAC es va anar mantenint un vull presentar tres punts. van ser flors i violes, però totes i equilibri savi i respectuós per a tots sabem que va valdre la pena tothom, sense manipular l’Evan- 1. La intuïció jocista i per això estem ara aquí. I en do- geli en aquestes contingències. nem gràcies a Déu i mútuament Les barreges i equilibris aconse- A la meva agenda de l’any 1973, a la jobaqueria reunida, i ho vo- guits exigien molt bona voluntat, al diumenge segon d’Advent, dia lem celebrar. respecte i comunió de part de tot- 9 de desembre, tinc escrit: “A les sis de la tarda, JOC a la residència hom, exigien a voltes morir per a de la Sagrera”. Al magnífic llibre 2. La barreja ressuscitar. Sabem que no és fàcil de Montserrat Sintes sobre la JO- Crec que no exagero quan con- però és fantàstic quan de veritat BAC es parla d’aquesta reunió sidero que un dels aspectes més se sap fer. Crec que hi vam trobar prehistòrica, i de les següents, admirables de la nostra aventura goig i enriquiment. La JOBAC, a la pàgina 39. Què intentàvem, va ser la barreja entre barris di- obra de totes i tots, va ser un gran què preteníem? ferents i pobles, entre diverses tresor del qual vam gaudir. sensibilitats del món juvenil, en- Amigues i amics, apliquem tam- Jo ho vaig viure d’aquesta mane- tre diversos accents i ideologies bé aquest llegat tan positiu a les ra: al costat de diversos impulsos de compromís social i de vivèn- realitats que vivim avui en el psicològics, socials, epocals, ju- cia eclesial, la barreja entre mo- camp social, familiar i eclesial. venils, eclesials, que hi eren, crec viment i parròquies i diòcesi, la que tot quedava penetrat i enri- barreja entre iniciativa personal 3. L’eternitat de la JOBAC quit per un focus lluminós, que i grupal i l’adhesió al moviment en podem dir la inspiració jocis- Els anys de la JOBAC, entre 1974 amb el seu mètode i disciplina, ta. Aquesta inspiració va portar i 1992, queden ja endarrere, han entre saber aportar i saber apren- a trobar-nos en aquella reunió passat bastants anys, formen dre a la vegada. militants d’ACO, amb consilia- part del nostre passat, de les ris i consiliàries, capellans i reli- Com sol passar en les agrupaci- batalletes de joventut per expli- gioses, que cercaven donar a la ons socials, hi havia persones i car. Però, oi que hi ha quelcom seva presència i acció als barris i grups que se sentien més majori- dintre nostre que ens fa sentir pobles un sentit col·lectiu de xar- taris en les seves idees o formula- encara de la JOBAC?. xa voluntària, fent equip i amb cions, o intentaven ser-ho, i per- Ho podem ventilar del nostre6 moltes ganes de treball i esforç al sones i grups que se sentien més costat de la joventut. minoritaris en les seves. Però a la imaginari com una sensació ri- dícula o nostàlgica o ens podem

preguntar si això de la JOBACés d’aquelles coses que impri-meixen caràcter a la vida, comes diu d’alguns sagraments, enllenguatge eclesial.Certament l’experiència d’aquellsanys, en una etapa eminentmentformativa de les vostres vides,està donant fruits abundants idiversos en l’actual fase adulta.Però em sembla que d’una ma-nera, encara més rotunda, po-dem dir també que la JOBAC ésquelcom etern per a tots nosal-tres. I que tenim aquesta sort!Sabem que una cosa és el tempsmatemàtic, el temps del rellotge,i una altra cosa és el temps vis-cut per cada persona, família o vos assembla en mi. Deixeu-me entrar a la JOBAC l’any 1978.comunitat. Una hora plena d’un creure, doncs, que sou aquí”. Tenia 21 anys. Vivia al barri delsentiment intens no ens resulta Poblenou de Barcelona, en una Des d’aquesta perspectiva afir-igual que una hora buida. La ple- zona que avui és molt cèntrica, mem, doncs, modestament peròna ens passa molt ràpidament, i però que aleshores era una mena amb convicció, l’eternitat joba-l’hora avorrida sembla que no de terra de ningú entre el Clot i quera, el pòsit meravellós d’es-s’hagi d’acabar mai més, però, el Poblenou. A casa no eren cre- forç personal i comunitari, dedesprés d’un temps, en el nostre ients. La inquietud per la fe se’m gràcia de Déu i de testimoni,record l’hora avorrida és com un va desvetllar una mica per casu- d’amistat i de comunió que con-no res i l’hora plena en canvi ens alitat (o no!) i algú em va derivar tinua dintre nostre.deixa una sensació de plenitud, cap a la JOBAC. Treballava, ambque continua present encara ara La densitat existencial que vam un contracte indefinit, en unaa la nostra existència. És allò que viure a la JOBAC, no la pot ferir mútua, com a administrativa, iexpressa Joan Maragall al cant ja el pas del temps. Com creiem tot just acabava de començar aespiritual: “Voldria aturar tants que no l’ha ferit en els companys estudiar a la Universitat.moments de cada dia, per fer-los i companyes que han passat pel La JOBAC em va aportar molteseterns dintre el meu cor”. trànsit de la mort, entre els quals coses valuoses: vull fer memòria de l’entranya-Això és el que ens passa amb la ble company consiliari Josep L’oportunitat d’aprofundir enJOBAC, i no només perquè érem Maria Puxan. aquella fe que naixia, de consoli-joves, sinó per alguna cosa més dar-la, d’adquirir un sentit d’Es-profunda, perquè l’experiència Per tot plegat, permeteu-me ex- glésia, un sentit d’Església críti-de la JOBAC va ser de temps pressar el sentiment més perso- ca, però d’Església. La revisió deple, de temps viscut vivament, nal i íntim d’aquests moments, vida, l’acompanyament del con-de fruits d’amistat i de dedicació amb una forma ritual, plena de siliari, la lectura, els recessos, lesde la nostra vida cap a l’amor i el sentit i de vida ara i aquí: “Glòria Eucaristies, la pregària, les cele-compromís social i eclesial. al Pare i al Fill i a l’Esperit Sant, bracions pasquals... tot ajudava. com era al principi, ara i sempreLa JOBAC va ajudar a enfocar Val a dir que al costat de la JOBAC i pels segles dels segles. Amén”.l’adolescència i joventut com també la parròquia hi va tenir unun èxode que ens feia sortir de Josep Hortet és rector de les parròquies paper important. Es complemen-nosaltres mateixos i trobar la de Mare de Déu de Port i Sant Bartomeu, taven sense antagonismes, cosa a Barcelona, i consiliari de l’ACO.salvació de les nostres vides en que no a tot arreu ni sempre val’amor, que és el camí de salvació passar. Recordo la participació enproclamat per l’Evangeli. • Mercè Solé l’Assemblea Diocesana, que es va clausurar un 22 de febrer de 1981.Tant de bo que també amb Joan La meva aportació és, sens dub-Maragall experimentem: “Ja ho El 23-F ja sabeu què va passar. I te, molt personal. Amb l’esperan- el 24 va caure un llamp a la mevasé que sou, Senyor, però on sou,qui ho sap? Tot el que veig se ça que us hi sentiu reflectits i re- coneguts d’alguna manera. Vaig parròquia. Naturalment, el full diocesà del diumenge següent no 7

va esmentar cap de les tres coses. No només a través de la feina dosis de transcendència. Però Va ser un tastet d’aquest tan com- sindical, que també, sinó senzi- per damunt de tot, em va aportar plicat engranatge que és la insti- llament la feina va adquirir una grans dosis de bon humor, d’es- tució eclesial. altra dimensió. De fet, jo tenia la timació, d’amistat. Són impaga- dèria d’estudiar i vaig acabar la bles els acudits que van sortir La revisió de vida em va aportar carrera. Però la JOBAC i el con- a la primera època del Marxem. una inquietud per esbrinar les venciment que això de l’opció I els records que tinc de les tro- causes i les conseqüències de les pels pobres valia la pena, però bades. Molta gent de la JOBAC coses. Una mirada sobre la reali- que m’hi havia de preparar, em continuem sent amics, dins o tat, crítica i esperançada. Bé, dit va portar a estudiar treball soci- fora de l’ACO, que ens ha donat així, sembla pretensiós. Però em al, i a treballar a Càritas... continuïtat. I amb molts ens hem va ajudar a entendre que hi ha- embolicat en d’altres magnes via també una implicació perso- La JOBAC em va fer sortir del obres. nal i un compromís. Si vols que meu ambient habitual. Jo era les coses canviïn t’has de posar una bona noia, seriosa. Que es- A la JOBAC vaig aprendre a ac- en marxa. Encara m’ho crec... tot tudiava i treballava. De tant en tuar, a fer coses, a treballar en i que sóc més realista respecte tant anava a algun concert. Tenia equip, a valorar el moviment as- a les limitacions personals i col- uns quants bons amics. I prou. sociatiu, a adquirir una identitat lectives, començant per mi ma- A la JOBAC vaig tenir ocasió de de barri. Vaig descobrir habili- teixa.. Però l’esperança persis- conèixer i fer amistat amb molta tats desconegudes. També vaig teix. També perquè m’he tornat gent d’altres barris, pobles i ciu- ensopegar amb coses de mi ma- més fresca en el pitjor sentit de tats, però jo valoro molt el fet de teixa que no m’agradaven. Però la paraula. És a dir, he après que tenir tants amics al Bon Pastor i a fonamentalment vaig aprendre les coses no depenen solament Nou Barris. Això em va aportar a contradir el guru dels nostres de mi. També dels altres. I que una dosi considerable de realis- dies, en Pep Guardiola, que amb l’Esperit bufa quan vol. Cosa me i una bona aproximació a la molt de treball, uns valors cons- que em fa sentir més lliure i més classe obrera immigrada, que vi- tructius i l’equip dels millors va tranquil·la. via en condicions força diferents d’èxit en èxit. Jo en canvi a la JO- de la de Poblenou. També em va BAC vaig aprendre que un jove La revisió de vida (i la crida a fer aportar gràcies al Fisa i a l’equip treballador val més que tot l’or o a demanar articles per al but- del butlletí, un coneixement in- del món i que tothom, vingui lletí, a preparar trobades, materi- tens d’algunes Festes Majors. I d’on vingui, és Fill de Déu i bon al de formació, taules rodones...) gràcies al Quim i amics, un altre company de viatge. I que els fra- em va ajudar també a pensar, bon coneixement de “fiestas y cassos de vegades no ho acaben una cosa que amb el temps m’he festejos” diversos. de ser, perquè la lluita, l’acompa- adonat que és menys comuna nyament, l’amistat són signe d’alque no semblaria. Atrevir-se a També valoro de la JOBAC la guna cosa més gran i contenen no donar per fetes les coses, a llibertat. La JOBAC no era una una gran força de transformació no deixar el pensament en mans secta, encara que els meus com- que es manifesta quan vol. I que dels experts. A creure’m de debò panys del sindicat, que a més a els èxits mai no són individuals que l’aportació de la gent més més de suportar-me a mi, supor- ni de per vida. senzilla és molt valuosa. taven mitja JOC, de tant en tant em deien que els cristians érem El tema de l’evangelització pot- Jo venia d’una família treballado- una “secta”. La JOBAC, deia, ser és per a mi l’interrogant més ra i en principi tenia ben clar això m’impulsava a anar més enllà en gran, encara avui. Em sembla de la classe obrera. “Clar” és una allò que jo considerava impor- que jo tenia una visió molt prose- manera de dir que en tenia una tant, però l’opció era meva, els litista de la qüestió. Avui ho veig vaga consciència. La JOBAC em amics de tota la vida hi continu- senzillament com un compartir va ajudar a donar-ne raó, a co- aven. No em va apartar, sinó que a fons, de forma explícita, sense nèixer la història del moviment em va implicar més. Per cert que amagar res, allò que vivim, allò obrer. Em va ensenyar què era a mi aquesta coincidència mili- que dóna sentit a les nostres vi- un sindicat i el valor de l’associa- tant amb gent de la JOC, de la des amb la gent que ens acom- cionisme. Em va fer concretar les qual tinc un molt bon record, em panya. I que Déu hi faci més que coses. De fet va ser una formació qüestionava l’existència de dos nosaltres. Que és la seva feina. que no vaig rebre al sindicat i moviments tan semblants i em Mercè Solé és militant de l’ACO que per tant em va ser molt útil. va portar a veure com un bé la La JOBAC em va fer valorar molt fusió de tots dos moviments.8 el món del treball i les persones que eren les meves companyes. La JOBAC em va aportar grans

Bon viure, bon conviure Maria-Josep HernàndezMoltes veus, sovint silen- aquests han estats algunsciades, ens ho deien: la dels eixos dels articles quepresumpta racionalitat del amb l’Agenda, impulsadasistema en què hem cres- per Pere Casaldàliga, escut ha estat devastadora difonen de Llatinoamèri-amb les persones i amb el ca cap al món, en diversosplaneta, i ara la crida és a idiomes.refundar la humanitat mà Pere Casaldàliga, a la pre-a mà, poble a poble, i co- sentació de l’Agenda Lla-mençar a treballar per un tinoamericana, n’explica elfutur que només podrem sentit i el lema: «Bon viu-crear en la mesura que re, bon conviure», perquèplantem noves llavors per la vida humana, perquèfer créixer nous fruits. Al- sigui digna, ha d’anar deguna de les noves llavors la mà d’una bona convi-que anhelem les descriu vència. Casaldàliga, pro-l’Agenda Llatinoamerica- feta d’avui de les causesna 2012, que té per lema justes i de l’esperança, ens“Bon Viure, Bon Conviu- recorda que som corres-re”. És l’Agenda, en certa ponsables perquè el mónforma, de la utopia, però sigui just i fratern, a fi queque ens convida a reflexi- tots hi tinguem cabuda ionar sobre la inviabilitat tots hi puguem conviure.del sistema actual i els nous camins que hem de Diu Casaldàliga: “Jesús de Natzaret, profeta de lacrear. De fet, la utopia indígena del Sumak Kawsay, Utopia més gran («que siguem bons com Déu ésque vol dir “Bon viure” en quítxua, és senzillament bo, que ens estimem com Ell ens va estimar, queaquella saviesa que la humanitat necessita recupe- donem la vida per les persones que estimem»), varar enfront de “la bona vida” que ens proposa el promulgar, amb la seva vida, i amb la seva mort isistema capitalista, i que és el reflex de la dita “pa la seva victòria sobre la mort, el Sumak Kawsay deld’avui, gana per demà”, i sobretot, reflex d’una re- Regne de Déu. Ell és personalment un paradigma,alitat insultant del pa en abundància per a pocs i la perenne i universal, del Bon Viure, del Bon Con-gana extrema per a molts. Aquest és el planeta que viure, del Bon Morir.» A l’Agenda, Casaldàligavolem? És conscient la humanitat que camina cap defensa una vida digna per a totes les persones ia l’autodestrucció si no canvia el rumb? tots els pobles, “contra la bona vida insultant, blas-L’Agenda, cada any, l’hem d’explicar i no ens fema, d’una minoria que intenta ser i estar tota solacansarem de fer-ho. Ens pregunten: “Serveix per a la casa comuna de la humanitat”.pagar alguna cosa? Es recullen diners per alguna Més vigent que mai, l’Agenda 2012 ens fa aquestacausa?” La causa és la comunicació. Tots els can- crida: som allò que estimem, allò que fem, allò quevis, petits o grans, són la suma de l’acció més la co- somiem. Personalment, crec que ens podem sen-municació. Si algú fa un gran pas, però en silenci, tir petits enfront de la immensitat dels problemesno provocarà que d’altres s’hi afegeixin. Per això, del món, però prenguem consiència que la sumala comunicació ha d’anar de la mà de les causes de totes les nostres petiteses pot ser immensamentjustes i generar canvis en la mateixa direcció. Cal transformadora. El problema és que sovint no ensrecordar cada any que l’Agenda ha esdevingut un ho creiem prou. Contagiem-nos, un any més deautèntic mitjà de comunicació i expressió de les l’esperit de l’Agenda Llatinoamericana i de la pro-veus que fa temps reivindiquen un canvi de sis- funda saviesa evangèlica del seu inspirador, Peretema, i defensen la necessitat (o ja urgència) d’una Casaldàliga.altra política, d’un nou compromís amb el planeta,d’una mirada renovada de Déu i la religió… De fet, Maria-Josep Hernàndez és periodista 9

Era foraster i em vau acollir Miquel Àngel Pérez “Fingir que no ens n’hem ado- n’hi ha hagut sempre, de delictes nat”. Aquesta frase forma part n’hi ha hagut sempre, de barba- de la lletra de la cançó de Bob ritats n’hi ha hagut sempre, de Dylan “Escolta-ho en el vent”, vandalisme n’hi ha hagut sem- de conegut renom i que tantes pre, de fracàs escolar n’hi ha ha- vegades ha acompanyat les nos- gut sempre. Però ara tot això té tre vetllades. una causa que abans no tenia: els immigrants. Ell es referia al drama de la guer- ra del Vietnam, on volia fer pre- Simplista però no innocent. Tot sent el dolor de la gent; un do- es basa més en impressions que lor que restava amagat per a la en realitats, es juga amb les sen- majoria de la gent del seu país. sacions, es juga amb les persones. Per desgràcia és, aquesta, una La foscor de la pell, l’aspecte del actitud molt comuna. Si un pro- rostre, la nacionalitat d’origen, blema no ens afecta directament, la religió dels pares, la regió del el més còmode es fer com si no mon d’origen... Ara no és el que existís. Ulls que no veuen, cor tu ets, sinó el que la teva família que no sent, diu la dita. és, el que el teu país és, el que la teva raça és. Què passa ara? Doncs que si de- “Era foraster i em vau acollira”, ien que un dia Espanya se’n va Identificar països amb delictes, paraules de l’Evangeli, paraules anar a dormir monàrquica i es religió amb olors, colors amb le- de Jesús. Tot home, tota dona és va despertar republicana, podrí- galitat. De mica en mica així es va imatge de Déu. Cadascú val pel em dir que ara ens n’hem anat configurant una part de la nostra que ell és, cal deixar que cadascú a dormir com una societat neta societat. Què podem fer? “Fingir parli per ell mateix. Sense jutjar- i solidària amb tot el món, i ens que no ens n’hem adonat”? lo abans que obri la boca, per la hem aixecat amb creixents tics i Com a comunitat cristiana no forma de la boca. partits racistes, alguns del més podem quedar-nos en el silenci; pur estil Alabama o Minessota. Les parròquies de Santa Coloma, que es fa còmplice quan no alça Martin Luter King ja no és ni co- Sant Josep Oriol i Sant Miquel la seva veu, entre alçades veus negut ni referent per a una part de Santa Coloma de Gramenet que criden a la intolerància, a la significativa de la nostra socie- hem posat pancartes a l’entrada desconfiança. tat. de les esglésies amb aquesta frase. L’Evangeli és anunci La vinguda de perso- i denúncia, anunci de nes pobres d’altres la germanor univer- llocs ha fet créixer la sal de tots els fills xenofòbia, moltes ve- de Déu i denúncia gades d’un racisme de la infravaloració pur i dur. De dificul- de moltes persones. tats en la convivència Finalment tots som estrangers que cal acollir. Miquel Àngel Pérez Sànchez és capellà a Santa Coloma de Gramenet10

Arran del funeral d’un capellà Ramon MasachsEl mes de maig moria Martí Amagat, Per la nostra part, dit està el que li vam dir i quecapellà de Girona i membre del Fòrum tothom actuï amb consciència. VoldriaJoan Alsina. Un persona que ha deixat acabar amb les paraules que en Fèlix,petja allà on ha passat. La família volia company del Fòrum, va dir en el fune-dir unes paraules a la celebració igual ral:que demanà al Fòrum fer el mateix. “Martí, les nostres paraules queden curtesDavant la negativa del bisbe a cap inter- davant la teva figura, la teva vida i la tevavenció, al final es va poder consensuar la lluita. Persona sempre en recerca, sense creu-intervenció de la família i d’un membre del re’t mai en possessió de la veritat. Perquè comFòrum. deia el teu admirat Cardijn: “Una veritat nomésLa celebració, per uns, digna d’un capellà, per és veritat quan és viscuda”.altres, no és això el que li hagués agradat, en Compromès, des del començament, amb laaquells moments, a en Martí ni a la família ni classe obrera, en la JOC i l’HOAC, en lesals companys del Fòrum. barraques de Montjuïc, patint l’infortuniEl Fòrum Joan Alsina, el mes de setembre, va anar dels immigrats. Revivint sempre el Veure,a parlar amb el bisbe demanant que en els fune- Jutjar i Actuar de la Revisió de Vida. Ambrals dels capellans no es continués fent tal com es esperit de líder i pastor, mai per damunt,va fer en la mort d’en Martí on el bisbe no volia sempre al costat. Amb criteri i paraula clara ideixar parlar a la família ni als amics ni al Fòrum a compromís social transparent.part de tota la faramalla de la celebració amb bàculs Martí, tenies una fina i profunda sensibilitat humana,i mitres i capellans revestits a l’altar, signes com són que traduïes en poesia, de versos àgils i florits (....).de poder i autoritat. (”Pel que fa a la intervenció dels Tenies el do de la paraula i del missatge, missionercapellans, sí que vaig manifestar recels i reticènci- dels nostres pobles i ciutats, tocant el cor de les perso-es –ens va dir–, però no pas per imposició d’auto- nes, assenyalant Jesucrist com al més gran valor (....)ritat, sinó per evitar la classificació i la divisió entreel clergat, per no qualificar alguns com a capellans Sempre motivat per l’Evangeli, et senties identificatde primera i altres de segona classe, cosa que sí que del tot amb l’esperit del Concili Vaticà II: Els goigs ivau fer vosaltres”). les esperances, les tristeses i les angoixes de les persones, tenien un lloc cabdal en el teu cor de cristià.El Fòrum li va expressar al bisbe que en la properaocasió sigui sensible a la família (que els capellans Mogut per aquests principis vas ser un dels creadorstambé en tenim), sensible als amics que ens conei- del Fòrum Joan Alsina, treballant en la comissió du-xen i que sigui flexible a les circumstàncies que es rant deu anys. Encès per la fidelitat a la teva voca-donin a cada moment. Hi ha moments que val més ció, et preocupava l’escassa renovació de la vida i launa paraula amiga d’un que et conegui i una cele- missió del capellà i la situació dels companys sensebració senzilla que no pas això que es fa. l’exercici del ministeri.El bisbe no va pas mostrar cap mena d’acolliment a Perquè estimaves l’Església, eres un defensor de lala nostra reflexió i petició. Ans al contrari, ofès ens llibertat d’expressió, dintre i fora d’ella. Crític ambva dir que “si del que es tracta és que el bisbe no l’ostentació, el poder i l’autoritarisme d’una part desigui present als enterraments (si no pot presidir-los la jerarquia. Somniaves i maldaves per una Esglésiano hi pot ser) cal que cada capellà que ho desitgi de germans, cadascú en el seu lloc, però tots iguals,m’ho manifesti personalment i davant del notari di- ni superiors ni inferiors. Volies una Església queocesà fixarem les condicions i els detalls de les cele- s’encarna i pateix amb el poble. Una Església bonabracions”, i sabent que hi ha comunitats que no són nova, més fidel a l’Evangeli que a les lleis. No t’em-fidels a la litúrgia romana ens continuà dient que passaves l’Església de Constantí, sinó que combre-“pel que fa a la Litúrgia, aquesta és la que hi ha i gaves amb l’Església de Jesús de Natzaret (....)”no n’hi pot haver d’altra. És única i uniforme per Ramon Masachs és capellà a la comunitat de Poblenoua tota l’Església, perquè així manifesta la comunió de Pineda de Maruniversal i no s´hi pot canviar res, no es pot tocar niuna coma”. 11

RECEPTES per anar canviant Receptes per amar canviant Receptes per anar canviant Pollastre amb gambes a L’enriquiment la xocolata Salvador Clarós Tere Jorge L’enriquiment d’alguns banquers i alts directius d’empresa ha escandalitzat darrerament. I el que és Ara ve Nadal, matarem el gall.... Arriba aquest període més bo, ha estat qualificat d’il·legítim. Sobta per- de bons desitjos on hom sol fer revisió de com ha anat tot què ningú semblava fins ara qüestionar la legitimi- l’any i es fan els plans, intencions i programes de les coses tat de guanyar sous molt elevats. Tot això ja es veu que es volen fer en aquest any que estrenarem en qüestió que és molt confús perquè trepitja el terreny de la de dies. Cada dia és un dinar familiar, de llarga sobretaula moral. Una categoria a la qual la societat no recorre i panxa plena i cada dia ens jurem que no podrem menjar gairebé mai per a fer judicis. mai més, però l’endemà hi tornem. Fora de l’administració pública i dels representants La gent en trobar-se pel carrer es desitgen salut, felicitat parlamentaris, no existeixen limitacions a l’hora i que tinguem un bon any i ben cert que ho necessitem de fixar salaris elevats per sobre del que marca el potser més que mai. conveni laboral corresponent. Si bé els salaris dels Us proposo un plat amb ingredients senzills, de tota la treballadors es troben ben acotats i regulats, els vida. Aquí, a casa nostra, és molt habitual barrejar carn emoluments de directius, de diversos rangs perquè amb peix i verdures. Anem una mica més enllà amb no tot són alts directius, i de professionals liberals aquest plat incorporant-hi un toc de xocolata que en fa i altres adscrits al règim d’autònom no tenen altre una menja molt especial per fer aquests dies de festa. Com límit que a vegades la necessitat d’amagar-los per- tots els plats de cassola estan molt més bons fets d’un dia què no constin, cosa que s’aconsegueix a través de per un altre i això ens permet afrontar qualsevol d’aquests mecanismes diversos, per exemple plans de pensi- dinars de Nadal amb més tranquil·litat i poder fruir de la ons. Així, algunes persones (moltes) cobren salaris família, les nadales i un esperit de pau que tant de bo que desproporcionats en relació al que marca el conve- duri tot l’any. ni laboral segons ram i qualificació, que és l’únic Ingredients (4 persones): 1 pollastre tallat en vuit instrument amb alguna objectivitat. parts; 12 gambes o escamarlans o llagostins; 1 ceba Doncs bé, la il·legitimitat de l’enriquiment és una mitjana; tomàquet; all; julivert; xerès sec o brandi; descoberta recent. Mentre milions de persones en ametlla torrada; pa fregit; xocolata negra. aquest país han sobreviscut amb rendes de tre- Preparació: Fregim una mica les gambes (o es- ballador, sovint mileurista, molts altres (caldria camarlans o llagostins) i les reservem. En el ma- quantificar) s’han dedicat a “estalviar”. No perquè teix oli fregim el pollastre, prèviament salpe- fossin gent continguda i previsora sinó perquè els brat, fins que estigui daurat i també el reservem. seus ingressos excedien tant que els havien d’in- En el mateix oli fem un sofregit amb la ceba, l’all i el vertir en segones i terceres residències i en actius julivert a foc lent fins que agafi una mica de color. Hi financers especulatius, alimentant aquest monstre afegim el tomàquet rallat. Quan hagi perdut l’aigua de les bombolles, la financera i la immobiliària. hi afegim una culleradeta d’ametlla mòlta i li donem Així les coses, els governants, cecs a la desigualtat, unes quantes voltes per daurar-la, hi afegim una eliminaven impostos sobre patrimoni i sobre trans- mica d’aigua i deixem uns minuts que faci xup-xup. missions de patrimoni per evitar que l’acumulació acabés sent un problema fiscal per els afortunats Ara és el moment de tornar a posar el pollastre a la “estalviadors”. Aquell enriquiment, llavors no cassola afegint-hi una mica més d’aigua o bé caldo qüestionat, ara esdevé un frau i un delicte moral de pollastre. Mentre es va coent, a foc molt baixet, per la senzilla raó que al carrer hi ha gent desno- fem una picada al morter (o a la batedora) amb les nada de la feina i fins i tot de casa seva que ho pas- ametlles, el pa fregit i una presa de xocolata negra. sa malament. Massa persones que afronten una Quan veiem que el pollastre està tendre, hi afegim la duríssima realitat de supervivència amb pensions picada desfeta en una mica del suc de la cocció, les misèrrimes, amb la necessitat de demanar i d’escu- gambes (escamarlans o llagostins) i el xerès o bran- rar els contenidors de les escombraries. És clar que di. això qüestiona la legitimitat de l’enriquiment. Com12 El deixem que es cogui una mica més i ja està llest. és que no ens n’havíem adonat abans?

A PEU A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu Els cims més alts de la Muntanya del Senyal a l’abast Josep PascualSovint, parlant de passejades amb amics i cone-guts, m’adono que molts no han fet mai un tombpel Turó de l’Home i les Agudes del Montseny(etimològicament “muntanya del senyal”, segura-ment perquè era una referència per als antics desdel mar). Els dic que si prenen la precaució d’anar-hi un dia de bon temps, sense neu ni boira, i si potser després de pluges i ventades, gaudiran d’unacaminada per la carena que uneix els dos cims agairebé 1.700 m sobre el nivell del mar, entre unavegetació que els recordarà l’alta muntanya, i unapanoràmica impressionant que abasta del mar (endies nítids s’arriba a veure el Puig Major de Mallor-ca) al Pirineu, i cap a ponent dels cingles de Bertí,Sant Llorenç, Montserrat... a la Maladeta.Pels que no són gaire caminadors i volen gaudird’aquest espectacle hi ha la possibilitat de pujar La tornada la podem fer pel mateix camí, o bé unamb cotxe fins al Coll Sesbasses, a 1.643 m, que cop siguem al coll de les Agudes tirar avall fins aqueda al nord al peu del Turó de l’Home. Aquí hi la font de Briançó per després tornar a pujar cap alha un aparcament i el senyal de trànsit que prohi- Coll Sesbasses. Aquest recorregut s’endinsa per labeix continuar cap a l’observatori del Turó i cap a part superior de la fageda de la falda soleia de lesles antenes del Puig Sesolles. En dies de festa de Agudes amb grèvols ací i allà. Preciosa. Si torneuvegades els guardes us fan aparcar un quilòmetre per la font, seguiu el petit corriol marcat amb se-abans d’arribar al coll. La carretera que s’enfila fins nyals vermells que surt del coll de les Agudes peldalt surt de la carretera de muntanya que uneix vessant de la vall de Santa Fe. Aneu amb compte aSanta Fe amb la Costa del Montseny. Aquestes vies no perdre el camí senyalat perquè deixem corriolssegueixen un recorregut molt bell però, compte, i camins a banda i banda. Hi ha un moment que elque són estretes. camí es bifurca, amb senyals vermells en tots dosEl camí cap a les Agudes el farem gairebé tota camins; el que baixa a l’esquerra ens porta de se-l’estona pel GR 5.2 (senyals blancs i vermells) que guida a la font de Briançó, i el que continua enda-segueix pràcticament per dalt aquesta serra que vant enfila a poc a poc i amb menys pintades altrauneix sense estridències el Turó de l’Home i les vegada cap a la carena fins a deixar-nos al GR 5.2Agudes. Al cap de poc de sortir del Coll Sesbasses, molt a prop dels cotxes. Si fa no fa la tornada perdeixem a mà dreta un camí que baixa cap a la font aquí és igual de llarga que l’anada però amb forçade Briançó. Continuem avançant pel GR, voregem més desnivell.per l’esquerra el puig Sacarbassa, i tornem a avan- Com sempre és recomanable que seguiu aquestesçar per dalt l’ampla i planera carena fins que arri- notes acompanyats per un bon mapa detallat (enbem al coll de les Agudes. Deixem el GR i enfilem aquest cas pot ser Montseny, parc natural. Mapa idirectament cap a la creu que corona les Agudes, guia excursionista, de l’Editorial Alpina), que usjuntament amb un curiós rellotge de sol situat a permetrà contextualitzar la zona dins el conjuntterra uns metres més enllà amb un poema de mos- del massís del Montseny. També és molt recoma-sèn Pere Ribot. Des d’aquí tenim a prop, a l’altra nable, per a aquesta excursió (explicada amb moltbanda de la vall de la riera de Sant Marçal, la mola detall) i per a conèixer el massís a peu, el llibre dedel Matagalls. Val la pena passar-hi una estona Joan López, Montseny, vint excursions per a totescontemplant tot l’entorn. Per fer aquest recorreguthaurem estat una horeta encara no. les edats, de la sèrie Els Camins de l’Alba, també de l’Editorial Alpina. 13

Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Asquimiem, Sensibilitat Química Múltiple, Ambiental i Electromagnètica Loli Vicente La asociación Asquimiem, creada por El día 30 de noviembre se hizo público el documento de consenso enfermos de SQM y EM, se creó con el sobre Sensibilidad Química Múltiple en el Ministerio de Sani- propósito de dar apoyo a las personas dad, Política Social e Igualdad. afectadas por éstas patologías, ofrecién- doles información de médicos, abogados Desde las Asociaciones de SQM, hemos estado esperando este y cómo hacer, en la medida de lo posible, momento ya que llevamos años luchando y pidiéndolo. control medio ambiental en su entorno El 4 de febrero del 2010 se tuvo la primera reunión en el Mi- y vida. Así como la divulgación de la nisterio de Sanidad y una representación de las Asociaciones, enfermedad, sintomas y patologías que médicos, jurídica, etc, para abordar toda la problemática de este producen los químicos tóxicos y las on- colectivo tanto a nivel laboral, médica, hospitalaria, social, etc. das electromagnéticas en el organismo, a en la que se creó un grupo de trabajo formado por científicos/as, nivel de dermis, aparato digestivo, respi- médicos/as,técnicos/as del Ministerio de Sanidad, Política Social ratorio y sistema nervioso central. e Igualdad y del Ministerio de Ciencia e Innovación y Sociedades Asquimiem trabaja en colaboración con Científicas. el resto de Asociaciones estatales, por el Desde esta asociación, sentimos una gran decepción. Esperába- reconocimiento por parte de la OMS, de mos que realmente, este documento ayudaria al entendimiento la SQM y por un protocolo hospitalario y comprensión de esta enfermedad por parte sanitaria, adminis- para estos enfermos, al igual que ya ex- trativa y ciudadana. Que por fin dejarían de vulnerarse nuestros siste en algunos paises europeos, Cana- derechos como ciudadanos a tener una Salud Pública donde se dá y Japón. trate esta patología con un protocolo que por desgracia esta enfermedad requiere, ya que uno de nuestros problemas es no poder estar en contacto con productos quimicos. Que cuando nos man- Desde el blog de l’Assiociació (http://asquimi- den al tribunal médico no nos agredan, ridiculicen y nos ofendan em-asociacion.blogspot.com) podeu accedir a simplemente por padecer SQM, obligándonos a acudir a la justi- informació i a enllaços molt interessants, com cia para que nos amparen dándonos el derecho a una vida digna, el document de consens sobre Sensibilitat dado que nosotros no hemos elegido padecer esta enfermedad. Química Múltiple o el reportatge que recent- Los médicos que hasta ahora nos habían atendido, no sólo han ment es va emetre per TV3. dejado de hacerlo por “orden de arriba”, sino que tampoco nos ha apoyado en el reconocimiento de esta enfermedad. De este documento esperábamos un protocolo que nos protegiera en centros sanitarios para poder acudir a ellos sin poner más en riesgo nuesta salud. Darle a esta enfermedad la importancia que tiene ya que es una enfermedad medioambiental que cada día afecta a más personas. Cuando Australia reconoció la SQM, habló de pandemia mundial del siglo XXI. Es por eso que no llegamos a entender que hayan colaborado en la elaboración de este documento, investigadores, sanitarios, profesionales que nos han visitado, atendido y diagonosticado la SQM y que públicamente reconocen la enfermedad y no le hayan dado, en el último momento, la importancia14 y gravedad que requiere.

Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades PuntadesI NTUÏCIONS DAVANT LA CRISI. Tothom bàsiques en relació a l’educació dels seus fills?” parla, discuteix, dóna solucions, s’escriu so- Aquesta reflexió la feia, encertadament, el bisbe bre la crisi, que ja es fa un tema potser massa Agustí Cortés en cloure unes Jornades amb el tema recurrent. Les meves intuïcions, no demostra- El compromís social dels cristians. Drets i Deures. Ables ja que els futuribles es basen en “ensumades” mi em sembla que el bisbe va captar perfectamenti no en ciència, és que: quina era la qüestió que es plantejava. El pecat so-1. El capitalisme se’n sortirà d’aquesta crisi. cial de l’individualisme i el desentendre’s de les2. Potser serà a base d’alguns retocs i correccions qüestions comunes és avui una xacra que no ens (a veure quin paper hi tindrà la política) i amb permet viure a fons la democràcia per manca de alguns canvis importants en l’hegemonia econò- participació. Mercè Solé mica del món.3. Com sempre ho farà a favor dels interessos dels poders econòmics. P4. A costa i pagant el preu de morts, fam, set, angoixes, sofriments, tensions, i depressions de mi- ROTOCOL. No fa gaire, en una associ- lions de persones. ació de familiars de discapacitats d’un5. Se’n sortirà aplicant solucions que no van a l’arrel taller ocupacional, de la qual formo part, dels problemes, de les estructures (reproducto- vam organitzar una jornada de caire in- res de desigualtat i depredació), ja que s’ha de tern. La junta vam decidir convidar-hi algunes mantenir l’afany de lucre dels lucrats. persones amb responsabilitat política, entre elles el6. I per això, tot plegat produirà una nova fase en la president de la Fundació de la qual depèn el taller, qual arribarem a una altra crisi pitjor que aquesta. que també ho és del Consell Comarcal i a més ésJa ho veurem! Caldrà potenciar les nostres creativi- l’Alcalde de Gavà. Doncs bé, mitja hora abans de tats solidàries! Quim Cervera començar teníem la seva cap de protocol donant- nos instruccions. Ell venia només per obrir l’acte. O sigui que només va saludar i no es va quedar ni per escoltar la presentació de la jornada. Però semblaA ser que segons el protocol li tocava presidir formal- LTERNATIVES AL COST DELS PRE- ment l’acte. Jo em pregunto per què, si era un con- SOS. Un intern als Centres Penitenci- vidat; no és pas membre de l’associació, i a més a aris nostres costa 25.000 euros l’any. més no va tenir temps d’escoltar res del que hi vam Si es dediqués una persona preparada parlar. També és la gent de protocol qui diu qui i enper cada pres, o millor una entitat (que hi són, ben quin lloc seu a la mesa. Jo pensava que el protocoldotades, professionals i preparades), amb menys servia justament per afavorir una correcta i pròxi-de 25.000 euros, la majoria dels presos (tancats per ma comunicació i en canvi el protocol converteixraons de toxicomania, robatoris, o infraccions del els polítics en arrogants i maleducats, sospito quetrànsit...) es rehabilitarien. Quin és el problema? sovint al marge de la seva pròpia actitud personalPer què no es fa? No es va a les causes, a les mo- i voluntat. Jo no sé si els polítics s’adonen de comtivacions de les persones que han arribat a delin- tot plegat els distancia de la gent. S’agraeix l’esforçquir. En els centres penitenciaris mana la dimensió de venir, però francament a mi m’agradaria quepunitiva i disciplinària sobre la reinsertora i reha- potser vinguessin menys sovint però que quan hobilitadora més humana i que demana educadors, fessin poguessin escoltar i conèixer. Segurament,psicòlegs, sociòlegs i mestres. De fet les presons en aquest cas, tindria més disponibilitat si tinguéssón per a moltes empreses un negoci que no es dei- menys responsabilitats. Per què aquesta acumula-xaran escapar (economats, tallers, seguretat, dro- ció de càrrecs? Això els permet fer una bona feina?ga...). Quim Cervera Sospito que no. Per cert, això no passa només als polítics. També als bisbes. N’he vist algun dient on han de seureU N NOU PECAT. “¿Quanta gent quan la gent en una celebració privada en la qual ell, i el es confessa reconeix que hagués hagut seu seguici, s’havien convidat. El protocol hauria d’anar a la reunió de l’AMPA i no hi va de recordar que polítics i bisbes són servidors dels anar perquè es va quedar apalancada alsofà, quan de fet a la reunió es tractaran qüestions altres com els agrada dir-se, no presidents de tot i més. Mercè Solé 15

contacte senzill amb la Paraula de Déu; o sigui, un moment de pregària, de referència cristiana. En aquest temps d’Advent, per exemple, llegir cada dia el text d’Isaïes i l’evangeli és una manera d’anar vivint aquestes setmanes que, amb els atabalaments quotidians, fàcilment s’escapen. Josep Lligadas El llibre de Nadal. Centre de Pastoral Litúrgica, Barcelona 2011, 44 pàgines. Les publicacions que estan fetes amb qualitat cui- dant tots els detalls són d’agrair. Aquí en tenim un exemple: el llibre de Nadal publicat per l’editorial CPL i que acaba de sortir al carrer. El text és de Josep Lligadas i el disseny de Mercè Solé Dietari d’un viatge per les terres de l’Iraq (1922- (els coneixeu?). Un llibre cristià que recomano a 1923). Pel P. Bonaventura Ubach. Publicacions de tothom. Inclou una explicació de què és el Nadal l’Abadia de Montserrat 2010, 194 pàgines. des d’una perspectiva cristiana, els dos fragments evangèlics de referència en què es narra el nai- D’aquest llibre n’ha sortit la versió novel·lada de xement de Jesús, amb unes consideracions sobre Martí Gironell titulada L’arqueòleg. Però us asse- el significat de la presència de Déu en el nostre guro que el dietari original és molt millor. El P. món, també algunes coses que cal saber sobre la Ubach recorrent, amb els mitjans de principis del celebració del Nadal, i un recull de poemes i can- segle XX, les terres de l’actual Iraq, tan absoluta- çons nadalenques, aquestes amb partitura inclo- ment diferents de com són ara, per conèixer més sa. El podem trobar en català i castellà pel mòdic la bíblia i recollir materials per al museu de Mont- preu de 8 euros. Quitèria Guirao serrat. Una epopeia plena d’experiències insòlites i que a vegades semblen impossibles, explicades en primera persona d’una manera vivíssima, com si allò fos la cosa més normal del món. Us ho pas- sareu bé, sens dubte. Josep Lligadas La missa de cada dia. Publicació mensual. Edito- rial Claret. El violí vermell. Un programa de Catalunya Mú- sica sobre música de cinema, que també podeu Aquesta és una publicació força coneguda i este- escoltar per internet, i que compta amb un blog sa, però com que darrerament a mi em fa molt de propi on a més de la música hi ha fragments dels servei, en parlo aquí per si hi ha qui no la coneix. films comentats (http://blogs.catradio.cat/elvioli- Són una llibrets de mida petita, autènticament de vermell.php). Xavier Cazeneuve n’és el conduc- butxaca, que es publiquen cada mes i que recu- tor, amb un peculiar sentit de l’humor. I de debò llen per a cada dia del mes els textos de la missa, que el programa és una delícia. Potser de vegades bàsicament les lectures bíbliques i les oracions, i una mica reiteratiu, però a mi no em pesa gens, que es reben a casa per subscripció. Al costat de perquè la música de cinema té entitat pròpia i la pregàries de les Laudes i les Vespres, aques- perquè el programa és ocasió de reviure esplèn- ta és una altra bona manera de tenir cada dia un dides pel·lícules. Mercè Solé Tres coses hi ha destructives a la vida: la ira, la cobdícia iEl retall l’excessiva estima d’un mateix Mahoma

Agulla 77

by agulla on Dec 07, 2011

Accessibility

Tags

Upload Details

Usage Rights

Statistics

Agulla 77 — Document Transcript