SlideShare a Scribd company logo
1 of 16
Download to read offline
L’              A             G

                                    U              L               L

                                    A
                               Desembre 2011 - Any XVI - Número 77




                       Les coses que són eternes
Amb motiu de l’aparició del llibre que recull la seva història, el passat 16 d’octubre
va tenir lloc una trobada festiva i entusiasta d’antics militants de la JOBAC, aquell
moviment que es definia com a “moviment de joves de barris obrers i ambients
populars”, que va néixer l’any 1974 i que el 1992 es va fusionar amb la JOC. A les
pàgines d’aquesta revista hi trobareu les intervencions que aquell dia van fer Josep
Hortet i Mercè Solé, que són una reflexió que va força més enllà del que seria un
simple record més o menys nostàlgic d’un passat i esdevenen, en definitiva, valuoses
afirmacions de futur.
Doncs bé. En la de Josep Hortet, hi podem llegir una afirmació sorprenent: que la
JOBAC, diu, “és quelcom etern per a tots nosaltres”. Sí, és una afirmació d’entrada
sorprenent. Però, ben pensat, és una afirmació òbvia. Perquè sort en tenim tots plegats
de les coses que se’ns han gravat a dins, que han “imprès caràcter” en nosaltres, que
ens han ensenyat a mirar en una derminada direcció i no en una altra. Això passa
amb la JOBAC per als jobaquers, però cadascú sap perfectament quines són les “coses
eternes” que ara el fan viure.
En aquests moments en què sembla que a la nostra societat els objectius progressistes
ja no hi tinguin espai, en què el capitalisme ja se’ns està mostrant de la manera més
descarada i desvergonyida, en què la nostra Església sembla que s’endinsi cada cop
més en un temps d’hivern del qual no sabem com en sortirà, ens cal valorar com mai,
i reivindicar, les coses que són eternes.
I amb aquest ànim, des de L’Agulla us desitgem, de tot cor, un bon Nadal.




Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@gmail.com Bloc: www.catalunyareligio.cat/blogs/la-puntada
L’Agulla                          Sumari
                                                                Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari


     Butlletí de reflexió i diàleg
                                                                                                          Veure, mirar
           Any XVI. Número 77
               desembre 2011
                   Periodicitat:       03 Les eleccions del 20-N i la por. J Botey
                5 números l’any.       05 Coresponsabilitat. Q. Guirao
     Subscripció anual: 10 €
              Grup promotor:                                                                     LA PALMERA I LA FONT
            Joaquim M. Cervera         06    Dos testimonis a la trobada de la JOBAC. J. Hortet i M. Solé
                  Salva Clarós
                   Kitty Guirao        09    Bon viure, bon conviure. M.J. Hernàndez
        Maria-Josep Hernàndez          10    Era foraster i em vau acollir. M.A. Pérez
                    Tere Jorge         11    Arran del funeral d’un capellà. R. Masachs
                Josep Lligadas
                 Josep Pascual
                    Mercè Solé                                                   RECEPTES PER ANAR CANVIANT
                   Coordinació:        12 Pollastre amb gambes a la xocolata. T. Jorge
                   Josep Lligadas      12 L’enriquiment. S. Clarós
                Compaginació:                                                                         a peu
                   Mercè Solé
                     Dibuixos:         13 Els cims més alts de la Muntanya del Senyal a l’abast. J. Pascual
                Montserrat Cabo
                     Capçalera:                                                          amb entitat (i experiència)
                    Mercè Gallifa
                    Imprimeix:         14 Asquimiem. L. Vicente
                  Multitext, S.L.      15                                                                      Puntades
            D.L.: B - 41803 - 97
                       Adreça:
                                       16                                                       Per airejar el cervell
           Gran Via de les Corts
            Catalanes, 942, 5-1
               08018 Barcelona
            Correu electrònic:
                                                                Bon Nadal!
       agulla.revista@gmail.com
        Telèfon: 93.308.37.37
               (Josep Pascual)
                        Bloc:
     www.catalunyareligio.cat/
            blogs/la-puntada




    Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si
    no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrò-
    nic.

                                                                      Butlleta de subscripció
    Amics,                                  Nom i cognoms: ____________________________________________
    Us faig saber que desitjo fer
    el pagament de la subscripció           NIF: ____________________________________________________
    anual de l’AGULLA a través del          Adreça: _________________________________________________
    compte que us indico.
    Atentament,                             Població: ______________________________________ CP: _____
                            Firma
                                            Telèfon: _________________________________________________
                                            Correu electrònic: __________________________________________


2                                            Entitat
                                                       -    Oficina
                                                                        - Control
                                                                                    -          Compte o llibreta
Veure, mirar...
                                         Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar...




        Les eleccions del 20 N i la por
                                                                                                                         Jaume Botey

Tots tenim ja l’opinió formada sobre els resultats                         “abisme”, “contagi”, “catàstrofe”, “les
de les eleccions del 20N. A més, havíem tingut                              primes de risc es disparen”, “atacs a la
temps de formar-nos-la amb les previsions                                    perifèria”, “impotència”, “el contagi al
que es feien. Avui voldria posar l’accent,                                   cor d’Europa”, “crisi sistèmica”, “vo-
però, en un element que es té poc present                                     latilitat”, “efecte dòmino”, “desconfi-
en els comentaris del que va passar, i que                                     ança”, “després del contagi només el
correspon que es facin a publicacions com                                      BCE pot aturar la sagnia”, “Itàlia no
ara L’Agulla.                                                                   es pot rescatar”, “l’impagament ha
                                                                                augmentat de manera exponencial”,
Em refereixo al sentiment de por davant el
                                                                                “fallida”, “estem cohibits per la situ-
que passa. I que les situacions d’inestabili-
                                                                                ació, va dir ahir Cristóbal Montoro
tat o d’incerteses són el brou de cultiu per a
                                                                                 del PP”, “el BCE només té fins a final
les dretes. La gent té necessitat de buscar se-
                                                                                 d’any per salvar l’euro”, “s’acaba el
guretats encara que siguin aparents o un clau
                                                                                 temps”, “la qualificació de Standart
roent i té la sensació que la dreta els hi dóna.
                                                                                  & Poor’s provoca el pànic”, “l’auto-
De fet, el desenvolupament tecnològic i la com-                                   ritat europea preveu més retalla-
plexitat social del món contemporani ens fa viure                des”, “l’Eurocambra prohibeix les vendes de CDS
en la contínua incertesa en temes fonamentals que                (assegurances d’impagament)”... per sort a les ma-
abans de la globalització i de l’espectacular desen-             teixes pàgines Elena Salgado des de Bangkok deia
volupament de la ciència no estaven plantejats. Per              que “podem estar tranquils”!
exemple, no sabem què dir amb claredat, respecte de
                                                                 Hi ha raons objectives per al pànic? És una situa-
l’energia nuclear –símbol del caràcter potencialment
                                                                 ció anímica provocada a fi que la població accepti
destructor de la ciència–; respecte dels efectes de la
                                                                 més dòcilment les retallades? No ho sé, però de
contaminació i destrucció de la naturalesa; respecte
                                                                 moment el que constatem és que té conseqüències
de la manipulació genètica; respecte de la tecnifica-
                                                                 reals per a tothom.
ció en la producció d’aliments i agricultura química i
intensiva; respecte del model d’Unió Europea, sobre              Davant de la por hi ha la necessitat de seguretats.
el model de globalització, sobre la immigració; sobre            En primer lloc les exteriors. Els moments de crisi
la construcció de criteris morals en temes controver-            econòmica, de debilitat política, d’individualisme,
tits, etc... I les respostes que vénen acompanyades              d’insatisfacció o d’inseguretat són els més propi-
de seguretats dogmàtiques, per exemple des de la                 cis per als majors autoritarismes i arbitrarietats.
jerarquia eclesiàstica, més aviat ens espanten.                  En aquestes situacions els col·lectius desenganyats
                                                                 podran projectar les seves frustracions i trobar en
Sobretot, però, avui, vivim quotidianament la por
                                                                 la violència contra altres col·lectius aliment per a la
desencadenada per la crisi. Por a quedar sense fei-
                                                                 seva autoestima. És la base d’un perillós feixisme
na, por a la disminució de la pensió, por a no poder
                                                                 social amagat. Els més febles de la societat, margi-
pagar el lloguer, por a no ser atès en cas de malaltía,
                                                                 nats i immigrats procedents d’altres cultures consi-
por al diferent, por que l’immigrat em prengui els
                                                                 derades inferiors seran les primeres víctimes. Una
meus drets, etc. I en conseqüencia por als grups de
                                                                 societat desarticulada i amb crisi econòmica greu
pressió desconeguts, por als poders anònims i llu-
                                                                 està a la vora del feixisme.
nyans –però arrogants, implacables i inhumans, de
voracitat insaciable que condicionen definitivament              Aquest fou el context del naixement del feixisme en-
la meva vida– por als polítics que no sabran o no                tre guerres. Una Alemanya humiliada després de la
voldran gestionar allò que a mi em preocupa.                     derrota, destrossada econòmicament i políticament,
                                                                 i amb el silenci còmplice de les grans institucions, va
Els mitjans de comunicació ens han acostumat a
                                                                 votar massivament el feixisme com a taula de salva-
una terminologia apocalíptica. Per exemple, només
                                                                 ció. El feixisme és el messianisme dels oprimits.
a La Vanguàrdia del dia 16 de novembre i només en
tres planes, hi havia les següents expressions: “gra-
vetat”, “falta de solucions”, “pànic”, “caiguda”,
                                                                 Però també en la recerca de seguretats interiors.
                                                                 Contradictòriament al que pugui semblar, en el                            3
nostre món laic i altament tecnificat els sociòlegs       Altres, desinstitucionalitzades, expressió de la de-
    diuen que creix el sentit del religiós i per tant les     sarticulació cultural del nostre món, que amb ex-
    expressions de religiositat en tots els intersticis de    pressions com “presència del sagrat”, “misticisme
    la societat. Es tracta d’una “religiositat” difusa o      oriental”, inspirades més o menys en el budisme,
    de l’aparició de “religions a la carta”, d’una gran       en el Krishna, mètodes d’autorealització, etc. posen
    diversitat filosòfica i teològica, cristal·litzades en    de manifest que no podem viure sense respostes. I
    grups de gran efervescència, on cadascú modela el         en aquesta “societat líquida”, també és la dreta el
    seu Déu al seu gust.                                      rerefons polític que dóna més seguretat, que treu
                                                              maldecaps sobre la col·lectivitat i que permet cen-
    Algunes d’aquestes religiositats són molt institu-
                                                              trar-se més en un mateix.
    cionalitzades, sectàries, ofereixen certeses per als
    que busquen seguretats i sempre vénen acompa-             Ja sé que aquestes no són les úniques raons del re-
    nyades del rigorisme moral. Són espiritualitats in-       sultat electoral. Però la por i l’individualisme són
    dividualistes, moviments fonamentalistes que tots         factors antropològics i culturals de tota època de
    coneixem, grups carismàtics que des de fa temps           crisi i que sempre apunten cap a opcions polítiques
    alimenta el Vaticà.                                       de dreta.
                                                                                          Jaume Botey és professor a la
                                                                                      Universitat Autònoma de Barcelona




                                                      ESCOLTANT PAGOLA
      Tot un goig poder escoltar i           Jesús no va fundar una religió,     El problema de Déu som
      parlar amb Pagola després de          va impulsar una nova forma           nosaltres, incapaços de ser
      tant llegir-lo. Li dic que el seu     d’entendre Déu, amb una força        fraterns.
      llibre Jesús, una aproximació         humanitzadora que fins a Jesús no     Jesús és un gran indignat.
      històrica m’ha marcat un abans        havia existit.                       Els seus crits subversius són les
      i un després. De fet, és un goig       Està desapareixent una forma       Benaurances.
      escoltar ben explicat o llegir        de cristianisme que en vint segles    Cada dia moren al món milions
      allò que tu penses i mai sabries      ha fracassat. Som al llindar d’una   de persones. I els culpables són
      argumentar ni verbalitzar tan         nova etapa.                          principalment els països, que com
      bé... comentem amb un dels             Jesús és el poeta de la            diu la Constitució Europea, tenen
      bons amics que m’acompanyen.          compassió, té la compassió com a     arrels cristianes. Què importa
      De la conferència de Pagola a         principi per actuar. La compassió    tenir arrels cristianes si no tenim
      Arenys de Mar, “La alternativa        és l’única forma de l’ésser humà     fruits cristians?
      de Jesús”, me n’emporto molts         d’estar en sintonia amb Jesús.        Jesús guareix contagiant la
      missatges gravats al cor i a la
                                             Només la compassió farà            seva fe, la seva pau, la seva
      ment, i em proposo fer-ne un
                                            l’Església més humana i més          confiança.
      resum. Però sóc conscient que tot
                                            creïble.                              El més gran pecat contra Jesús
      resum quedaria petit, ja què tot
      el que ha explicat és contingut,       Com seria el món si seguíssim el   és fomentar la por religiosa. Quan
      no hi ha mots sobrers. Així que       que Jesús ens ha ensenyat? I com     us veieu jutjats per la religió,
      decideixo compartir algunes cites     seria l’Església?                    sentiu-vos perdonats per Déu.
      que he anat anotant, certament         Què és el Regne de Déu?             L’Església necessita urgentment
      profètiques i esperançadores          Un projecte humà que porta a         tornar a Jesús.
      (encara que a alguns no agradi),      humanitzar la vida.                   Per construir el Regne de Déu
      i moltes que ja li hem llegit però     Som uns ignorants que              hem d’humanitzar el nostre entorn,
      que cal no oblidar; frases que si     cerquem.                             allà on arribem. I ser comprome-
      es volen contextualitzar, només cal    Jesús dóna a les víctimes          sos amb les causes justes.

4
      repassar el llibre que esmento.       dignitat.                                         Maria-Josep Hernàndez
Coresponsabilitat
                                                                                                 Quitèria Guirao

Temps i treball son dos conceptes situats en l’ull de
l’huracà de la societat del benestar. És així degut
al fet que estem molt marcats i mancats per l’un
i per altre. Cadascú ho viu des de la seva situació
personal. Els passos que s’han donat per proporci-
onar legislació que estructuri respostes positives a
les necessitats de la societat industrial, i serveis, a
l’hora de compatibilitzar la vida laboral, personal
i familiar han estat tímids i poc assumits per l’em-
presariat, i pels homes.
Persones que es plantegen treballar menys per
viure millor i persones que necessiten treball per
poder viure. Dos extrems que des d’una concepció
d’esquerres i feminista han de ser considerats en
l’horitzó d’una societat igualitària i amb equitat.
I també per obrir sortides diferents a la crisi que       per treballar més en el mercat laboral.
patim.                                                    Tot plegat ens augura reptes col·lectius i personals
La jornada laboral està en el centre de l’organit-        de ruptura amb els valors socials imperants que
zació social. És un fet que neix amb la societat in-      passen per permetre el reconeixement social i eco-
dustrial i que condiciona com hem estructurat les         nòmic del treball domèstic i de tot el que comporta
ciutat, la nostra vida i la nostra vida familiar. Les     cuidar, es trenqui amb la disponibilitat laboral ab-
lluites obreres van aconseguir que arribéssim a les       soluta i obri la porta a un consum més responsa-
vuit hores per jornada però de tothom és sabut que        ble.
en molts sectors aquesta xifra horària és una qui-        De tot plegat a l’octubre d’enguany vam estar re-
mera. Coneixem situacions on allargar la jornada          flexionant al Parlament Europeu amb el Partit
no és sinònim de cobrar més, més ben dit, és en           Verd Europeu i diverses expertes en polítiques del
realitat fer el possible i l’impossible per tal que no    Temps i polítiques de l’Estat del Benestar i gènere.
ens acomiadin de la feina.
                                                                  Quitèria Guirao és membre de Dones amb Iniciativa
D’altra banda tenir temps és un desig compartit,
segur! Això requereix prendre decisions personals
per trencar l’encotillament on ens trobem de jorna-
des laborals ‒de treball remunerat‒ que ens impe-
deixen gaudir de les nostres afeccions, de la nostra
parella, dels fills i filles, de poder participar en la
vida col·lectiva... Hi ha raons socials que ens han
de motivar per controlar el nostre propi temps; les
que enumerava en aquest mateix paràgraf i, amb
una mirada de gènere, per avançar en la corespon-
sabilitat.
El treball no remunerat, el de cuidar de la família
en general, en la mesura que excepcionalment és
compartit, té un rostre femení. Treballar menys per
treballar tothom en el cas de les dones ara suposa
cuidar més. Per avançar en una societat igualitària
i amb equitat requereix que la traducció masculina
d’aquesta fita impliqui treballar menys en el mer-

                                                                                                                      5
cat laboral per treballar més en l’àmbit domèstic
i la femenina treballar menys en l’àmbit domèstic
La palmera i la font
                                                                La palmera i la font   La palmera i la font   La palmera i la font




              Dos testimonis a la trobada de la
                        JOBAC del 16 d’octubre
    • Josep Hortet                          Per a mi, el nucli fort d’aquesta
                                            inspiració jocista era i continua
                                            sent el seguiment afectiu i efec-
    Agraeixo a la comissió la invita-
                                            tiu de la persona de Jesús, com
    ció a dir unes paraules i desitjo
                                            el més bell dels fills dels homes,
    que visquem una trobada esplèn-
                                            amb paraules del salm 45. El
    dida tots plegats, d’una manera
                                            seguiment de Jesús a qui val la
    especial ho desitjo a les persones
                                            pena escoltar, estimar, deixar-se
    fundadores de la JOBAC, mili-
                                            omplir del seu Esperit per viure
    tants, consiliaris, amics i amigues
                                            i actuar a la seva manera fent co-
    dels inicis. La JOBAC va ser per
                                            munitat, fent Església convocada
    definició una obra col·lectiva,
                                            i animada pel mateix Esperit.
    com ho continua sent la JOC, on
    finalment va poder confluir la          Deficiències i mediocritats n’hi
    JOBAC, i l’ACO on una part hem          va haver, dificultats i obstacles
    anat arribant. Amb cinc minuts          de fora i de dintre també, no tot          JOBAC es va anar mantenint un
    vull presentar tres punts.              van ser flors i violes, però totes i       equilibri savi i respectuós per a
                                            tots sabem que va valdre la pena           tothom, sense manipular l’Evan-
    1. La intuïció jocista                  i per això estem ara aquí. I en do-        geli en aquestes contingències.
                                            nem gràcies a Déu i mútuament              Les barreges i equilibris aconse-
    A la meva agenda de l’any 1973,
                                            a la jobaqueria reunida, i ho vo-          guits exigien molt bona voluntat,
    al diumenge segon d’Advent, dia
                                            lem celebrar.                              respecte i comunió de part de tot-
    9 de desembre, tinc escrit: “A les
    sis de la tarda, JOC a la residència                                               hom, exigien a voltes morir per a
    de la Sagrera”. Al magnífic llibre
                                            2. La barreja                              ressuscitar. Sabem que no és fàcil
    de Montserrat Sintes sobre la JO-       Crec que no exagero quan con-              però és fantàstic quan de veritat
    BAC es parla d’aquesta reunió           sidero que un dels aspectes més            se sap fer. Crec que hi vam trobar
    prehistòrica, i de les següents,        admirables de la nostra aventura           goig i enriquiment. La JOBAC,
    a la pàgina 39. Què intentàvem,         va ser la barreja entre barris di-         obra de totes i tots, va ser un gran
    què preteníem?                          ferents i pobles, entre diverses           tresor del qual vam gaudir.
                                            sensibilitats del món juvenil, en-         Amigues i amics, apliquem tam-
    Jo ho vaig viure d’aquesta mane-
                                            tre diversos accents i ideologies          bé aquest llegat tan positiu a les
    ra: al costat de diversos impulsos
                                            de compromís social i de vivèn-            realitats que vivim avui en el
    psicològics, socials, epocals, ju-
                                            cia eclesial, la barreja entre mo-         camp social, familiar i eclesial.
    venils, eclesials, que hi eren, crec
                                            viment i parròquies i diòcesi, la
    que tot quedava penetrat i enri-
                                            barreja entre iniciativa personal          3. L’eternitat de la JOBAC
    quit per un focus lluminós, que
                                            i grupal i l’adhesió al moviment
    en podem dir la inspiració jocis-                                                  Els anys de la JOBAC, entre 1974
                                            amb el seu mètode i disciplina,
    ta. Aquesta inspiració va portar                                                   i 1992, queden ja endarrere, han
                                            entre saber aportar i saber apren-
    a trobar-nos en aquella reunió                                                     passat bastants anys, formen
                                            dre a la vegada.
    militants d’ACO, amb consilia-                                                     part del nostre passat, de les
    ris i consiliàries, capellans i reli-   Com sol passar en les agrupaci-            batalletes de joventut per expli-
    gioses, que cercaven donar a la         ons socials, hi havia persones i           car. Però, oi que hi ha quelcom
    seva presència i acció als barris i     grups que se sentien més majori-           dintre nostre que ens fa sentir
    pobles un sentit col·lectiu de xar-     taris en les seves idees o formula-        encara de la JOBAC?.
    xa voluntària, fent equip i amb         cions, o intentaven ser-ho, i per-
                                                                                       Ho podem ventilar del nostre
6
    moltes ganes de treball i esforç al     sones i grups que se sentien més
    costat de la joventut.                  minoritaris en les seves. Però a la        imaginari com una sensació ri-
                                                                                       dícula o nostàlgica o ens podem
preguntar si això de la JOBAC
és d’aquelles coses que impri-
meixen caràcter a la vida, com
es diu d’alguns sagraments, en
llenguatge eclesial.
Certament l’experiència d’aquells
anys, en una etapa eminentment
formativa de les vostres vides,
està donant fruits abundants i
diversos en l’actual fase adulta.
Però em sembla que d’una ma-
nera, encara més rotunda, po-
dem dir també que la JOBAC és
quelcom etern per a tots nosal-
tres. I que tenim aquesta sort!
Sabem que una cosa és el temps
matemàtic, el temps del rellotge,
i una altra cosa és el temps vis-
cut per cada persona, família o       vos assembla en mi. Deixeu-me               entrar a la JOBAC l’any 1978.
comunitat. Una hora plena d’un        creure, doncs, que sou aquí”.               Tenia 21 anys. Vivia al barri del
sentiment intens no ens resulta                                                   Poblenou de Barcelona, en una
                                      Des d’aquesta perspectiva afir-
igual que una hora buida. La ple-                                                 zona que avui és molt cèntrica,
                                      mem, doncs, modestament però
na ens passa molt ràpidament, i                                                   però que aleshores era una mena
                                      amb convicció, l’eternitat joba-
l’hora avorrida sembla que no                                                     de terra de ningú entre el Clot i
                                      quera, el pòsit meravellós d’es-
s’hagi d’acabar mai més, però,                                                    el Poblenou. A casa no eren cre-
                                      forç personal i comunitari, de
després d’un temps, en el nostre                                                  ients. La inquietud per la fe se’m
                                      gràcia de Déu i de testimoni,
record l’hora avorrida és com un                                                  va desvetllar una mica per casu-
                                      d’amistat i de comunió que con-
no res i l’hora plena en canvi ens                                                alitat (o no!) i algú em va derivar
                                      tinua dintre nostre.
deixa una sensació de plenitud,                                                   cap a la JOBAC. Treballava, amb
que continua present encara ara       La densitat existencial que vam             un contracte indefinit, en una
a la nostra existència. És allò que   viure a la JOBAC, no la pot ferir           mútua, com a administrativa, i
expressa Joan Maragall al cant        ja el pas del temps. Com creiem             tot just acabava de començar a
espiritual: “Voldria aturar tants     que no l’ha ferit en els companys           estudiar a la Universitat.
moments de cada dia, per fer-los      i companyes que han passat pel
                                                                                  La JOBAC em va aportar moltes
eterns dintre el meu cor”.            trànsit de la mort, entre els quals
                                                                                  coses valuoses:
                                      vull fer memòria de l’entranya-
Això és el que ens passa amb la
                                      ble company consiliari Josep                L’oportunitat d’aprofundir en
JOBAC, i no només perquè érem
                                      Maria Puxan.                                aquella fe que naixia, de consoli-
joves, sinó per alguna cosa més
                                                                                  dar-la, d’adquirir un sentit d’Es-
profunda, perquè l’experiència        Per tot plegat, permeteu-me ex-
                                                                                  glésia, un sentit d’Església críti-
de la JOBAC va ser de temps           pressar el sentiment més perso-
                                                                                  ca, però d’Església. La revisió de
ple, de temps viscut vivament,        nal i íntim d’aquests moments,
                                                                                  vida, l’acompanyament del con-
de fruits d’amistat i de dedicació    amb una forma ritual, plena de
                                                                                  siliari, la lectura, els recessos, les
de la nostra vida cap a l’amor i el   sentit i de vida ara i aquí: “Glòria
                                                                                  Eucaristies, la pregària, les cele-
compromís social i eclesial.          al Pare i al Fill i a l’Esperit Sant,
                                                                                  bracions pasquals... tot ajudava.
                                      com era al principi, ara i sempre
La JOBAC va ajudar a enfocar                                                      Val a dir que al costat de la JOBAC
                                      i pels segles dels segles. Amén”.
l’adolescència i joventut com                                                     també la parròquia hi va tenir un
un èxode que ens feia sortir de        Josep Hortet és rector de les parròquies   paper important. Es complemen-
nosaltres mateixos i trobar la        de Mare de Déu de Port i Sant Bartomeu,
                                                                                  taven sense antagonismes, cosa
                                            a Barcelona, i consiliari de l’ACO.
salvació de les nostres vides en                                                  que no a tot arreu ni sempre va
l’amor, que és el camí de salvació                                                passar. Recordo la participació en
proclamat per l’Evangeli.
                                      • Mercè Solé                                l’Assemblea Diocesana, que es va
                                                                                  clausurar un 22 de febrer de 1981.
Tant de bo que també amb Joan         La meva aportació és, sens dub-
Maragall experimentem: “Ja ho                                                     El 23-F ja sabeu què va passar. I
                                      te, molt personal. Amb l’esperan-           el 24 va caure un llamp a la meva
sé que sou, Senyor, però on sou,
qui ho sap? Tot el que veig se
                                      ça que us hi sentiu reflectits i re-
                                      coneguts d’alguna manera. Vaig
                                                                                  parròquia. Naturalment, el full
                                                                                  diocesà del diumenge següent no
                                                                                                                           7
va esmentar cap de les tres coses.     No només a través de la feina         dosis de transcendència. Però
    Va ser un tastet d’aquest tan com-     sindical, que també, sinó senzi-      per damunt de tot, em va aportar
    plicat engranatge que és la insti-     llament la feina va adquirir una      grans dosis de bon humor, d’es-
    tució eclesial.                        altra dimensió. De fet, jo tenia la   timació, d’amistat. Són impaga-
                                           dèria d’estudiar i vaig acabar la     bles els acudits que van sortir
    La revisió de vida em va aportar
                                           carrera. Però la JOBAC i el con-      a la primera època del Marxem.
    una inquietud per esbrinar les
                                           venciment que això de l’opció         I els records que tinc de les tro-
    causes i les conseqüències de les
                                           pels pobres valia la pena, però       bades. Molta gent de la JOBAC
    coses. Una mirada sobre la reali-
                                           que m’hi havia de preparar, em        continuem sent amics, dins o
    tat, crítica i esperançada. Bé, dit
                                           va portar a estudiar treball soci-    fora de l’ACO, que ens ha donat
    així, sembla pretensiós. Però em
                                           al, i a treballar a Càritas...        continuïtat. I amb molts ens hem
    va ajudar a entendre que hi ha-
                                                                                 embolicat en d’altres magnes
    via també una implicació perso-        La JOBAC em va fer sortir del
                                                                                 obres.
    nal i un compromís. Si vols que        meu ambient habitual. Jo era
    les coses canviïn t’has de posar       una bona noia, seriosa. Que es-       A la JOBAC vaig aprendre a ac-
    en marxa. Encara m’ho crec... tot      tudiava i treballava. De tant en      tuar, a fer coses, a treballar en
    i que sóc més realista respecte        tant anava a algun concert. Tenia     equip, a valorar el moviment as-
    a les limitacions personals i col-     uns quants bons amics. I prou.        sociatiu, a adquirir una identitat
    lectives, començant per mi ma-         A la JOBAC vaig tenir ocasió de       de barri. Vaig descobrir habili-
    teixa.. Però l’esperança persis-       conèixer i fer amistat amb molta      tats desconegudes. També vaig
    teix. També perquè m’he tornat         gent d’altres barris, pobles i ciu-   ensopegar amb coses de mi ma-
    més fresca en el pitjor sentit de      tats, però jo valoro molt el fet de   teixa que no m’agradaven. Però
    la paraula. És a dir, he après que     tenir tants amics al Bon Pastor i a   fonamentalment vaig aprendre
    les coses no depenen solament          Nou Barris. Això em va aportar        a contradir el guru dels nostres
    de mi. També dels altres. I que        una dosi considerable de realis-      dies, en Pep Guardiola, que amb
    l’Esperit bufa quan vol. Cosa          me i una bona aproximació a la        molt de treball, uns valors cons-
    que em fa sentir més lliure i més      classe obrera immigrada, que vi-      tructius i l’equip dels millors va
    tranquil·la.                           via en condicions força diferents     d’èxit en èxit. Jo en canvi a la JO-
                                           de la de Poblenou. També em va        BAC vaig aprendre que un jove
    La revisió de vida (i la crida a fer
                                           aportar gràcies al Fisa i a l’equip   treballador val més que tot l’or
    o a demanar articles per al but-
                                           del butlletí, un coneixement in-      del món i que tothom, vingui
    lletí, a preparar trobades, materi-
                                           tens d’algunes Festes Majors. I       d’on vingui, és Fill de Déu i bon
    al de formació, taules rodones...)
                                           gràcies al Quim i amics, un altre     company de viatge. I que els fra-
    em va ajudar també a pensar,
                                           bon coneixement de “fiestas y         cassos de vegades no ho acaben
    una cosa que amb el temps m’he
                                           festejos” diversos.                   de ser, perquè la lluita, l’acompa-
    adonat que és menys comuna
                                                                                 nyament, l’amistat són signe d’al-
    que no semblaria. Atrevir-se a         També valoro de la JOBAC la
                                                                                 guna cosa més gran i contenen
    no donar per fetes les coses, a        llibertat. La JOBAC no era una
                                                                                 una gran força de transformació
    no deixar el pensament en mans         secta, encara que els meus com-
                                                                                 que es manifesta quan vol. I que
    dels experts. A creure’m de debò       panys del sindicat, que a més a
                                                                                 els èxits mai no són individuals
    que l’aportació de la gent més         més de suportar-me a mi, supor-
                                                                                 ni de per vida.
    senzilla és molt valuosa.              taven mitja JOC, de tant en tant
                                           em deien que els cristians érem       El tema de l’evangelització pot-
    Jo venia d’una família treballado-
                                           una “secta”. La JOBAC, deia,          ser és per a mi l’interrogant més
    ra i en principi tenia ben clar això
                                           m’impulsava a anar més enllà en       gran, encara avui. Em sembla
    de la classe obrera. “Clar” és una
                                           allò que jo considerava impor-        que jo tenia una visió molt prose-
    manera de dir que en tenia una
                                           tant, però l’opció era meva, els      litista de la qüestió. Avui ho veig
    vaga consciència. La JOBAC em
                                           amics de tota la vida hi continu-     senzillament com un compartir
    va ajudar a donar-ne raó, a co-
                                           aven. No em va apartar, sinó que      a fons, de forma explícita, sense
    nèixer la història del moviment
                                           em va implicar més. Per cert que      amagar res, allò que vivim, allò
    obrer. Em va ensenyar què era
                                           a mi aquesta coincidència mili-       que dóna sentit a les nostres vi-
    un sindicat i el valor de l’associa-
                                           tant amb gent de la JOC, de la        des amb la gent que ens acom-
    cionisme. Em va fer concretar les
                                           qual tinc un molt bon record, em      panya. I que Déu hi faci més que
    coses. De fet va ser una formació
                                           qüestionava l’existència de dos       nosaltres. Que és la seva feina.
    que no vaig rebre al sindicat i
                                           moviments tan semblants i em                Mercè Solé és militant de l’ACO
    que per tant em va ser molt útil.
                                           va portar a veure com un bé la
    La JOBAC em va fer valorar molt        fusió de tots dos moviments.
8   el món del treball i les persones
    que eren les meves companyes.
                                           La JOBAC em va aportar grans
Bon viure, bon conviure
                                                                                         Maria-Josep Hernàndez

Moltes veus, sovint silen-                                                          aquests han estats alguns
ciades, ens ho deien: la                                                            dels eixos dels articles que
presumpta racionalitat del                                                          amb l’Agenda, impulsada
sistema en què hem cres-                                                            per Pere Casaldàliga, es
cut ha estat devastadora                                                            difonen de Llatinoamèri-
amb les persones i amb el                                                           ca cap al món, en diversos
planeta, i ara la crida és a                                                        idiomes.
refundar la humanitat mà
                                                                                    Pere Casaldàliga, a la pre-
a mà, poble a poble, i co-
                                                                                    sentació de l’Agenda Lla-
mençar a treballar per un
                                                                                    tinoamericana, n’explica el
futur que només podrem
                                                                                    sentit i el lema: «Bon viu-
crear en la mesura que
                                                                                    re, bon conviure», perquè
plantem noves llavors per
                                                                                    la vida humana, perquè
fer créixer nous fruits. Al-
                                                                                    sigui digna, ha d’anar de
guna de les noves llavors
                                                                                    la mà d’una bona convi-
que anhelem les descriu
                                                                                    vència. Casaldàliga, pro-
l’Agenda Llatinoamerica-
                                                                                    feta d’avui de les causes
na 2012, que té per lema
                                                                                    justes i de l’esperança, ens
“Bon Viure, Bon Conviu-
                                                                                    recorda que som corres-
re”. És l’Agenda, en certa
                                                                                    ponsables perquè el món
forma, de la utopia, però
                                                                                    sigui just i fratern, a fi que
que ens convida a reflexi-
                                                                                    tots hi tinguem cabuda i
onar sobre la inviabilitat
                                                                                    tots hi puguem conviure.
del sistema actual i els nous camins que hem de
                                                         Diu Casaldàliga: “Jesús de Natzaret, profeta de la
crear. De fet, la utopia indígena del Sumak Kawsay,
                                                         Utopia més gran («que siguem bons com Déu és
que vol dir “Bon viure” en quítxua, és senzillament
                                                         bo, que ens estimem com Ell ens va estimar, que
aquella saviesa que la humanitat necessita recupe-
                                                         donem la vida per les persones que estimem»), va
rar enfront de “la bona vida” que ens proposa el
                                                         promulgar, amb la seva vida, i amb la seva mort i
sistema capitalista, i que és el reflex de la dita “pa
                                                         la seva victòria sobre la mort, el Sumak Kawsay del
d’avui, gana per demà”, i sobretot, reflex d’una re-
                                                         Regne de Déu. Ell és personalment un paradigma,
alitat insultant del pa en abundància per a pocs i la
                                                         perenne i universal, del Bon Viure, del Bon Con-
gana extrema per a molts. Aquest és el planeta que
                                                         viure, del Bon Morir.» A l’Agenda, Casaldàliga
volem? És conscient la humanitat que camina cap
                                                         defensa una vida digna per a totes les persones i
a l’autodestrucció si no canvia el rumb?
                                                         tots els pobles, “contra la bona vida insultant, blas-
L’Agenda, cada any, l’hem d’explicar i no ens            fema, d’una minoria que intenta ser i estar tota sola
cansarem de fer-ho. Ens pregunten: “Serveix per          a la casa comuna de la humanitat”.
pagar alguna cosa? Es recullen diners per alguna
                                                         Més vigent que mai, l’Agenda 2012 ens fa aquesta
causa?” La causa és la comunicació. Tots els can-
                                                         crida: som allò que estimem, allò que fem, allò que
vis, petits o grans, són la suma de l’acció més la co-
                                                         somiem. Personalment, crec que ens podem sen-
municació. Si algú fa un gran pas, però en silenci,
                                                         tir petits enfront de la immensitat dels problemes
no provocarà que d’altres s’hi afegeixin. Per això,
                                                         del món, però prenguem consiència que la suma
la comunicació ha d’anar de la mà de les causes
                                                         de totes les nostres petiteses pot ser immensament
justes i generar canvis en la mateixa direcció. Cal
                                                         transformadora. El problema és que sovint no ens
recordar cada any que l’Agenda ha esdevingut un
                                                         ho creiem prou. Contagiem-nos, un any més de
autèntic mitjà de comunicació i expressió de les
                                                         l’esperit de l’Agenda Llatinoamericana i de la pro-
veus que fa temps reivindiquen un canvi de sis-
                                                         funda saviesa evangèlica del seu inspirador, Pere
tema, i defensen la necessitat (o ja urgència) d’una
                                                         Casaldàliga.
altra política, d’un nou compromís amb el planeta,
d’una mirada renovada de Déu i la religió… De fet,                           Maria-Josep Hernàndez és periodista     9
Era foraster i em vau acollir
                                                                                                  Miquel Àngel Pérez

     “Fingir que no ens n’hem ado-         n’hi ha hagut sempre, de delictes
     nat”. Aquesta frase forma part        n’hi ha hagut sempre, de barba-
     de la lletra de la cançó de Bob       ritats n’hi ha hagut sempre, de
     Dylan “Escolta-ho en el vent”,        vandalisme n’hi ha hagut sem-
     de conegut renom i que tantes         pre, de fracàs escolar n’hi ha ha-
     vegades ha acompanyat les nos-        gut sempre. Però ara tot això té
     tre vetllades.                        una causa que abans no tenia: els
                                           immigrants.
     Ell es referia al drama de la guer-
     ra del Vietnam, on volia fer pre-     Simplista però no innocent. Tot
     sent el dolor de la gent; un do-      es basa més en impressions que
     lor que restava amagat per a la       en realitats, es juga amb les sen-
     majoria de la gent del seu país.      sacions, es juga amb les persones.
     Per desgràcia és, aquesta, una        La foscor de la pell, l’aspecte del
     actitud molt comuna. Si un pro-       rostre, la nacionalitat d’origen,
     blema no ens afecta directament,      la religió dels pares, la regió del
     el més còmode es fer com si no        mon d’origen... Ara no és el que
     existís. Ulls que no veuen, cor       tu ets, sinó el que la teva família
     que no sent, diu la dita.             és, el que el teu país és, el que la
                                           teva raça és.
     Què passa ara? Doncs que si de-
                                                                                  “Era foraster i em vau acollira”,
     ien que un dia Espanya se’n va        Identificar països amb delictes,
                                                                                  paraules de l’Evangeli, paraules
     anar a dormir monàrquica i es         religió amb olors, colors amb le-
                                                                                  de Jesús. Tot home, tota dona és
     va despertar republicana, podrí-      galitat. De mica en mica així es va
                                                                                  imatge de Déu. Cadascú val pel
     em dir que ara ens n’hem anat         configurant una part de la nostra
                                                                                  que ell és, cal deixar que cadascú
     a dormir com una societat neta        societat. Què podem fer? “Fingir
                                                                                  parli per ell mateix. Sense jutjar-
     i solidària amb tot el món, i ens     que no ens n’hem adonat”?
                                                                                  lo abans que obri la boca, per la
     hem aixecat amb creixents tics i
                                           Com a comunitat cristiana no           forma de la boca.
     partits racistes, alguns del més
                                           podem quedar-nos en el silenci;
     pur estil Alabama o Minessota.                                               Les parròquies de Santa Coloma,
                                           que es fa còmplice quan no alça
     Martin Luter King ja no és ni co-                                            Sant Josep Oriol i Sant Miquel
                                           la seva veu, entre alçades veus
     negut ni referent per a una part                                             de Santa Coloma de Gramenet
                                           que criden a la intolerància, a la
     significativa de la nostra socie-                                            hem posat pancartes a l’entrada
                                           desconfiança.
     tat.                                                                             de les esglésies amb aquesta
                                                                                        frase. L’Evangeli és anunci
     La vinguda de perso-
                                                                                             i denúncia, anunci de
     nes pobres d’altres
                                                                                               la germanor univer-
     llocs ha fet créixer la
                                                                                               sal de tots els fills
     xenofòbia, moltes ve-
                                                                                               de Déu i denúncia
     gades d’un racisme
                                                                                               de la infravaloració
     pur i dur. De dificul-
                                                                                              de moltes persones.
     tats en la convivència
                                                                                            Finalment tots som
                                                                                            estrangers que cal aco-
                                                                                            llir.
                                                                                                   Miquel Àngel Pérez
                                                                                                                 Sànchez
                                                                                             és capellà a Santa Coloma de
                                                                                                                Gramenet




10
Arran del funeral d’un capellà
                                                                                                     Ramon Masachs

El mes de maig moria Martí Amagat,                                Per la nostra part, dit està el que li vam dir i que
capellà de Girona i membre del Fòrum                                      tothom actuï amb consciència. Voldria
Joan Alsina. Un persona que ha deixat                                      acabar amb les paraules que en Fèlix,
petja allà on ha passat. La família volia                                  company del Fòrum, va dir en el fune-
dir unes paraules a la celebració igual                                  ral:
que demanà al Fòrum fer el mateix.                                      “Martí, les nostres paraules queden curtes
Davant la negativa del bisbe a cap inter-                             davant la teva figura, la teva vida i la teva
venció, al final es va poder consensuar la                       lluita. Persona sempre en recerca, sense creu-
intervenció de la família i d’un membre del                     re’t mai en possessió de la veritat. Perquè com
Fòrum.                                                          deia el teu admirat Cardijn: “Una veritat només
La celebració, per uns, digna d’un capellà, per                  és veritat quan és viscuda”.
altres, no és això el que li hagués agradat, en                   Compromès, des del començament, amb la
aquells moments, a en Martí ni a la família ni                     classe obrera, en la JOC i l’HOAC, en les
als companys del Fòrum.                                             barraques de Montjuïc, patint l’infortuni
El Fòrum Joan Alsina, el mes de setembre, va anar                    dels immigrats. Revivint sempre el Veure,
a parlar amb el bisbe demanant que en els fune-                      Jutjar i Actuar de la Revisió de Vida. Amb
rals dels capellans no es continués fent tal com es                esperit de líder i pastor, mai per damunt,
va fer en la mort d’en Martí on el bisbe no volia                sempre al costat. Amb criteri i paraula clara i
deixar parlar a la família ni als amics ni al Fòrum a        compromís social transparent.
part de tota la faramalla de la celebració amb bàculs        Martí, tenies una fina i profunda sensibilitat humana,
i mitres i capellans revestits a l’altar, signes com són     que traduïes en poesia, de versos àgils i florits (....).
de poder i autoritat. (”Pel que fa a la intervenció dels     Tenies el do de la paraula i del missatge, missioner
capellans, sí que vaig manifestar recels i reticènci-        dels nostres pobles i ciutats, tocant el cor de les perso-
es –ens va dir–, però no pas per imposició d’auto-           nes, assenyalant Jesucrist com al més gran valor (....)
ritat, sinó per evitar la classificació i la divisió entre
el clergat, per no qualificar alguns com a capellans         Sempre motivat per l’Evangeli, et senties identificat
de primera i altres de segona classe, cosa que sí que        del tot amb l’esperit del Concili Vaticà II: Els goigs i
vau fer vosaltres”).                                         les esperances, les tristeses i les angoixes de les per-
                                                             sones, tenien un lloc cabdal en el teu cor de cristià.
El Fòrum li va expressar al bisbe que en la propera
ocasió sigui sensible a la família (que els capellans        Mogut per aquests principis vas ser un dels creadors
també en tenim), sensible als amics que ens conei-           del Fòrum Joan Alsina, treballant en la comissió du-
xen i que sigui flexible a les circumstàncies que es         rant deu anys. Encès per la fidelitat a la teva voca-
donin a cada moment. Hi ha moments que val més               ció, et preocupava l’escassa renovació de la vida i la
una paraula amiga d’un que et conegui i una cele-            missió del capellà i la situació dels companys sense
bració senzilla que no pas això que es fa.                   l’exercici del ministeri.

El bisbe no va pas mostrar cap mena d’acolliment a           Perquè estimaves l’Església, eres un defensor de la
la nostra reflexió i petició. Ans al contrari, ofès ens      llibertat d’expressió, dintre i fora d’ella. Crític amb
va dir que “si del que es tracta és que el bisbe no          l’ostentació, el poder i l’autoritarisme d’una part de
sigui present als enterraments (si no pot presidir-los       la jerarquia. Somniaves i maldaves per una Església
no hi pot ser) cal que cada capellà que ho desitgi           de germans, cadascú en el seu lloc, però tots iguals,
m’ho manifesti personalment i davant del notari di-          ni superiors ni inferiors. Volies una Església que
ocesà fixarem les condicions i els detalls de les cele-      s’encarna i pateix amb el poble. Una Església bona
bracions”, i sabent que hi ha comunitats que no són          nova, més fidel a l’Evangeli que a les lleis. No t’em-
fidels a la litúrgia romana ens continuà dient que           passaves l’Església de Constantí, sinó que combre-
“pel que fa a la Litúrgia, aquesta és la que hi ha i         gaves amb l’Església de Jesús de Natzaret (....)”
no n’hi pot haver d’altra. És única i uniforme per            Ramon Masachs és capellà a la comunitat de Poblenou
a tota l’Església, perquè així manifesta la comunió                                             de Pineda de Mar
universal i no s´hi pot canviar res, no es pot tocar ni
una coma”.
                                                                                                                          11
RECEPTES per anar canviant                                                        Receptes per amar canviant Receptes per anar canviant




       Pollastre amb gambes a                                                            L’enriquiment
                   la xocolata                                                                                      Salvador Clarós

                                                       Tere Jorge    L’enriquiment d’alguns banquers i alts directius
                                                                     d’empresa ha escandalitzat darrerament. I el que és
     Ara ve Nadal, matarem el gall.... Arriba aquest període         més bo, ha estat qualificat d’il·legítim. Sobta per-
     de bons desitjos on hom sol fer revisió de com ha anat tot      què ningú semblava fins ara qüestionar la legitimi-
     l’any i es fan els plans, intencions i programes de les coses   tat de guanyar sous molt elevats. Tot això ja es veu
     que es volen fer en aquest any que estrenarem en qüestió        que és molt confús perquè trepitja el terreny de la
     de dies. Cada dia és un dinar familiar, de llarga sobretaula    moral. Una categoria a la qual la societat no recorre
     i panxa plena i cada dia ens jurem que no podrem menjar         gairebé mai per a fer judicis.
     mai més, però l’endemà hi tornem.
                                                                     Fora de l’administració pública i dels representants
     La gent en trobar-se pel carrer es desitgen salut, felicitat    parlamentaris, no existeixen limitacions a l’hora
     i que tinguem un bon any i ben cert que ho necessitem           de fixar salaris elevats per sobre del que marca el
     potser més que mai.                                             conveni laboral corresponent. Si bé els salaris dels
     Us proposo un plat amb ingredients senzills, de tota la         treballadors es troben ben acotats i regulats, els
     vida. Aquí, a casa nostra, és molt habitual barrejar carn       emoluments de directius, de diversos rangs perquè
     amb peix i verdures. Anem una mica més enllà amb                no tot són alts directius, i de professionals liberals
     aquest plat incorporant-hi un toc de xocolata que en fa         i altres adscrits al règim d’autònom no tenen altre
     una menja molt especial per fer aquests dies de festa. Com      límit que a vegades la necessitat d’amagar-los per-
     tots els plats de cassola estan molt més bons fets d’un dia     què no constin, cosa que s’aconsegueix a través de
     per un altre i això ens permet afrontar qualsevol d’aquests     mecanismes diversos, per exemple plans de pensi-
     dinars de Nadal amb més tranquil·litat i poder fruir de la      ons. Així, algunes persones (moltes) cobren salaris
     família, les nadales i un esperit de pau que tant de bo que     desproporcionats en relació al que marca el conve-
     duri tot l’any.                                                 ni laboral segons ram i qualificació, que és l’únic
     Ingredients (4 persones): 1 pollastre tallat en vuit            instrument amb alguna objectivitat.
     parts; 12 gambes o escamarlans o llagostins; 1 ceba             Doncs bé, la il·legitimitat de l’enriquiment és una
     mitjana; tomàquet; all; julivert; xerès sec o brandi;           descoberta recent. Mentre milions de persones en
     ametlla torrada; pa fregit; xocolata negra.                     aquest país han sobreviscut amb rendes de tre-
     Preparació: Fregim una mica les gambes (o es-                   ballador, sovint mileurista, molts altres (caldria
     camarlans o llagostins) i les reservem. En el ma-               quantificar) s’han dedicat a “estalviar”. No perquè
     teix oli fregim el pollastre, prèviament salpe-                 fossin gent continguda i previsora sinó perquè els
     brat, fins que estigui daurat i també el reservem.              seus ingressos excedien tant que els havien d’in-
     En el mateix oli fem un sofregit amb la ceba, l’all i el        vertir en segones i terceres residències i en actius
     julivert a foc lent fins que agafi una mica de color. Hi        financers especulatius, alimentant aquest monstre
     afegim el tomàquet rallat. Quan hagi perdut l’aigua             de les bombolles, la financera i la immobiliària.
     hi afegim una culleradeta d’ametlla mòlta i li donem            Així les coses, els governants, cecs a la desigualtat,
     unes quantes voltes per daurar-la, hi afegim una                eliminaven impostos sobre patrimoni i sobre trans-
     mica d’aigua i deixem uns minuts que faci xup-xup.              missions de patrimoni per evitar que l’acumulació
                                                                     acabés sent un problema fiscal per els afortunats
     Ara és el moment de tornar a posar el pollastre a la
                                                                     “estalviadors”. Aquell enriquiment, llavors no
     cassola afegint-hi una mica més d’aigua o bé caldo
                                                                     qüestionat, ara esdevé un frau i un delicte moral
     de pollastre. Mentre es va coent, a foc molt baixet,
                                                                     per la senzilla raó que al carrer hi ha gent desno-
     fem una picada al morter (o a la batedora) amb les
                                                                     nada de la feina i fins i tot de casa seva que ho pas-
     ametlles, el pa fregit i una presa de xocolata negra.
                                                                     sa malament. Massa persones que afronten una
     Quan veiem que el pollastre està tendre, hi afegim la           duríssima realitat de supervivència amb pensions
     picada desfeta en una mica del suc de la cocció, les            misèrrimes, amb la necessitat de demanar i d’escu-
     gambes (escamarlans o llagostins) i el xerès o bran-            rar els contenidors de les escombraries. És clar que
     di.                                                             això qüestiona la legitimitat de l’enriquiment. Com
12   El deixem que es cogui una mica més i ja està llest.            és que no ens n’havíem adonat abans?
A PEU
                 A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu




               Els cims més alts de la
        Muntanya del Senyal a l’abast
                                                                                                                        Josep Pascual
Sovint, parlant de passejades amb amics i cone-
guts, m’adono que molts no han fet mai un tomb
pel Turó de l’Home i les Agudes del Montseny
(etimològicament “muntanya del senyal”, segura-
ment perquè era una referència per als antics des
del mar). Els dic que si prenen la precaució d’anar-
hi un dia de bon temps, sense neu ni boira, i si pot
ser després de pluges i ventades, gaudiran d’una
caminada per la carena que uneix els dos cims a
gairebé 1.700 m sobre el nivell del mar, entre una
vegetació que els recordarà l’alta muntanya, i una
panoràmica impressionant que abasta del mar (en
dies nítids s’arriba a veure el Puig Major de Mallor-
ca) al Pirineu, i cap a ponent dels cingles de Bertí,
Sant Llorenç, Montserrat... a la Maladeta.
Pels que no són gaire caminadors i volen gaudir
d’aquest espectacle hi ha la possibilitat de pujar                  La tornada la podem fer pel mateix camí, o bé un
amb cotxe fins al Coll Sesbasses, a 1.643 m, que                    cop siguem al coll de les Agudes tirar avall fins a
queda al nord al peu del Turó de l’Home. Aquí hi                    la font de Briançó per després tornar a pujar cap al
ha un aparcament i el senyal de trànsit que prohi-                  Coll Sesbasses. Aquest recorregut s’endinsa per la
beix continuar cap a l’observatori del Turó i cap a                 part superior de la fageda de la falda soleia de les
les antenes del Puig Sesolles. En dies de festa de                  Agudes amb grèvols ací i allà. Preciosa. Si torneu
vegades els guardes us fan aparcar un quilòmetre                    per la font, seguiu el petit corriol marcat amb se-
abans d’arribar al coll. La carretera que s’enfila fins             nyals vermells que surt del coll de les Agudes pel
dalt surt de la carretera de muntanya que uneix                     vessant de la vall de Santa Fe. Aneu amb compte a
Santa Fe amb la Costa del Montseny. Aquestes vies                   no perdre el camí senyalat perquè deixem corriols
segueixen un recorregut molt bell però, compte,                     i camins a banda i banda. Hi ha un moment que el
que són estretes.                                                   camí es bifurca, amb senyals vermells en tots dos
El camí cap a les Agudes el farem gairebé tota                      camins; el que baixa a l’esquerra ens porta de se-
l’estona pel GR 5.2 (senyals blancs i vermells) que                 guida a la font de Briançó, i el que continua enda-
segueix pràcticament per dalt aquesta serra que                     vant enfila a poc a poc i amb menys pintades altra
uneix sense estridències el Turó de l’Home i les                    vegada cap a la carena fins a deixar-nos al GR 5.2
Agudes. Al cap de poc de sortir del Coll Sesbasses,                 molt a prop dels cotxes. Si fa no fa la tornada per
deixem a mà dreta un camí que baixa cap a la font                   aquí és igual de llarga que l’anada però amb força
de Briançó. Continuem avançant pel GR, voregem                      més desnivell.
per l’esquerra el puig Sacarbassa, i tornem a avan-                 Com sempre és recomanable que seguiu aquestes
çar per dalt l’ampla i planera carena fins que arri-                notes acompanyats per un bon mapa detallat (en
bem al coll de les Agudes. Deixem el GR i enfilem                   aquest cas pot ser Montseny, parc natural. Mapa i
directament cap a la creu que corona les Agudes,                    guia excursionista, de l’Editorial Alpina), que us
juntament amb un curiós rellotge de sol situat a                    permetrà contextualitzar la zona dins el conjunt
terra uns metres més enllà amb un poema de mos-                     del massís del Montseny. També és molt recoma-
sèn Pere Ribot. Des d’aquí tenim a prop, a l’altra                  nable, per a aquesta excursió (explicada amb molt
banda de la vall de la riera de Sant Marçal, la mola                detall) i per a conèixer el massís a peu, el llibre de
del Matagalls. Val la pena passar-hi una estona                     Joan López, Montseny, vint excursions per a totes
contemplant tot l’entorn. Per fer aquest recorregut
haurem estat una horeta encara no.
                                                                    les edats, de la sèrie Els Camins de l’Alba, també
                                                                    de l’Editorial Alpina.                                                 13
Amb entitat (i experiència)
                                                                                     Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència)




                     Asquimiem, Sensibilitat Química
            Múltiple, Ambiental i Electromagnètica
                                                                                                                         Loli Vicente

     La asociación Asquimiem, creada por               El día 30 de noviembre se hizo público el documento de consenso
     enfermos de SQM y EM, se creó con el              sobre Sensibilidad Química Múltiple en el Ministerio de Sani-
     propósito de dar apoyo a las personas             dad, Política Social e Igualdad.
     afectadas por éstas patologías, ofrecién-
     doles información de médicos, abogados            Desde las Asociaciones de SQM, hemos estado esperando este
     y cómo hacer, en la medida de lo posible,         momento ya que llevamos años luchando y pidiéndolo.
     control medio ambiental en su entorno             El 4 de febrero del 2010 se tuvo la primera reunión en el Mi-
     y vida. Así como la divulgación de la             nisterio de Sanidad y una representación de las Asociaciones,
     enfermedad, sintomas y patologías que             médicos, jurídica, etc, para abordar toda la problemática de este
     producen los químicos tóxicos y las on-           colectivo tanto a nivel laboral, médica, hospitalaria, social, etc.
     das electromagnéticas en el organismo, a          en la que se creó un grupo de trabajo formado por científicos/as,
     nivel de dermis, aparato digestivo, respi-        médicos/as,técnicos/as del Ministerio de Sanidad, Política Social
     ratorio y sistema nervioso central.               e Igualdad y del Ministerio de Ciencia e Innovación y Sociedades
     Asquimiem trabaja en colaboración con             Científicas.
     el resto de Asociaciones estatales, por el        Desde esta asociación, sentimos una gran decepción. Esperába-
     reconocimiento por parte de la OMS, de            mos que realmente, este documento ayudaria al entendimiento
     la SQM y por un protocolo hospitalario            y comprensión de esta enfermedad por parte sanitaria, adminis-
     para estos enfermos, al igual que ya ex-          trativa y ciudadana. Que por fin dejarían de vulnerarse nuestros
     siste en algunos paises europeos, Cana-           derechos como ciudadanos a tener una Salud Pública donde se
     dá y Japón.                                       trate esta patología con un protocolo que por desgracia esta en-
                                                       fermedad requiere, ya que uno de nuestros problemas es no poder
                                                       estar en contacto con productos quimicos. Que cuando nos man-
     Desde el blog de l’Assiociació (http://asquimi-   den al tribunal médico no nos agredan, ridiculicen y nos ofendan
     em-asociacion.blogspot.com) podeu accedir a       simplemente por padecer SQM, obligándonos a acudir a la justi-
     informació i a enllaços molt interessants, com    cia para que nos amparen dándonos el derecho a una vida digna,
     el document de consens sobre Sensibilitat         dado que nosotros no hemos elegido padecer esta enfermedad.
     Química Múltiple o el reportatge que recent-
                                                       Los médicos que hasta ahora nos habían atendido, no sólo han
     ment es va emetre per TV3.
                                                                  dejado de hacerlo por “orden de arriba”, sino que
                                                                  tampoco nos ha apoyado en el reconocimiento de esta
                                                                  enfermedad. De este documento esperábamos un pro-
                                                                  tocolo que nos protegiera en centros sanitarios para
                                                                  poder acudir a ellos sin poner más en riesgo nuesta
                                                                  salud. Darle a esta enfermedad la importancia que
                                                                  tiene ya que es una enfermedad medioambiental que
                                                                  cada día afecta a más personas. Cuando Australia
                                                                  reconoció la SQM, habló de pandemia mundial del
                                                                  siglo XXI.
                                                                   Es por eso que no llegamos a entender que hayan
                                                                   colaborado en la elaboración de este documento,
                                                                   investigadores, sanitarios, profesionales que nos
                                                                   han visitado, atendido y diagonosticado la SQM y
                                                                   que públicamente reconocen la enfermedad y no le
                                                                   hayan dado, en el último momento, la importancia
14                                                                 y gravedad que requiere.
Puntades
                             Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades




I
       NTUÏCIONS DAVANT LA CRISI. Tothom                       bàsiques en relació a l’educació dels seus fills?”
       parla, discuteix, dóna solucions, s’escriu so-          Aquesta reflexió la feia, encertadament, el bisbe
       bre la crisi, que ja es fa un tema potser massa         Agustí Cortés en cloure unes Jornades amb el tema
       recurrent. Les meves intuïcions, no demostra-           El compromís social dels cristians. Drets i Deures. A
bles ja que els futuribles es basen en “ensumades”             mi em sembla que el bisbe va captar perfectament
i no en ciència, és que:                                       quina era la qüestió que es plantejava. El pecat so-
1. El capitalisme se’n sortirà d’aquesta crisi.                cial de l’individualisme i el desentendre’s de les
2. Potser serà a base d’alguns retocs i correccions            qüestions comunes és avui una xacra que no ens
   (a veure quin paper hi tindrà la política) i amb            permet viure a fons la democràcia per manca de
   alguns canvis importants en l’hegemonia econò-              participació. Mercè Solé
   mica del món.
3. Com sempre ho farà a favor dels interessos dels
   poders econòmics.




                                                               P
4. A costa i pagant el preu de morts, fam, set, an-
   goixes, sofriments, tensions, i depressions de mi-                    ROTOCOL. No fa gaire, en una associ-
   lions de persones.                                                    ació de familiars de discapacitats d’un
5. Se’n sortirà aplicant solucions que no van a l’arrel                  taller ocupacional, de la qual formo part,
   dels problemes, de les estructures (reproducto-                       vam organitzar una jornada de caire in-
   res de desigualtat i depredació), ja que s’ha de            tern. La junta vam decidir convidar-hi algunes
   mantenir l’afany de lucre dels lucrats.                     persones amb responsabilitat política, entre elles el
6. I per això, tot plegat produirà una nova fase en la         president de la Fundació de la qual depèn el taller,
   qual arribarem a una altra crisi pitjor que aquesta.        que també ho és del Consell Comarcal i a més és
Ja ho veurem! Caldrà potenciar les nostres creativi-           l’Alcalde de Gavà. Doncs bé, mitja hora abans de
   tats solidàries! Quim Cervera                               començar teníem la seva cap de protocol donant-
                                                               nos instruccions. Ell venia només per obrir l’acte. O
                                                               sigui que només va saludar i no es va quedar ni per
                                                               escoltar la presentació de la jornada. Però sembla




A
                                                               ser que segons el protocol li tocava presidir formal-
              LTERNATIVES AL COST DELS PRE-                    ment l’acte. Jo em pregunto per què, si era un con-
              SOS. Un intern als Centres Penitenci-            vidat; no és pas membre de l’associació, i a més a
              aris nostres costa 25.000 euros l’any.           més no va tenir temps d’escoltar res del que hi vam
              Si es dediqués una persona preparada             parlar. També és la gent de protocol qui diu qui i en
per cada pres, o millor una entitat (que hi són, ben           quin lloc seu a la mesa. Jo pensava que el protocol
dotades, professionals i preparades), amb menys                servia justament per afavorir una correcta i pròxi-
de 25.000 euros, la majoria dels presos (tancats per           ma comunicació i en canvi el protocol converteix
raons de toxicomania, robatoris, o infraccions del             els polítics en arrogants i maleducats, sospito que
trànsit...) es rehabilitarien. Quin és el problema?            sovint al marge de la seva pròpia actitud personal
Per què no es fa? No es va a les causes, a les mo-             i voluntat. Jo no sé si els polítics s’adonen de com
tivacions de les persones que han arribat a delin-             tot plegat els distancia de la gent. S’agraeix l’esforç
quir. En els centres penitenciaris mana la dimensió            de venir, però francament a mi m’agradaria que
punitiva i disciplinària sobre la reinsertora i reha-          potser vinguessin menys sovint però que quan ho
bilitadora més humana i que demana educadors,                  fessin poguessin escoltar i conèixer. Segurament,
psicòlegs, sociòlegs i mestres. De fet les presons             en aquest cas, tindria més disponibilitat si tingués
són per a moltes empreses un negoci que no es dei-             menys responsabilitats. Per què aquesta acumula-
xaran escapar (economats, tallers, seguretat, dro-             ció de càrrecs? Això els permet fer una bona feina?
ga...). Quim Cervera                                           Sospito que no.
                                                               Per cert, això no passa només als polítics. També
                                                               als bisbes. N’he vist algun dient on han de seure




U
         N NOU PECAT. “¿Quanta gent quan                       la gent en una celebració privada en la qual ell, i el
         es confessa reconeix que hagués hagut                 seu seguici, s’havien convidat. El protocol hauria
         d’anar a la reunió de l’AMPA i no hi va               de recordar que polítics i bisbes són servidors dels
         anar perquè es va quedar apalancada al
sofà, quan de fet a la reunió es tractaran qüestions
                                                               altres com els agrada dir-se, no presidents de tot i
                                                               més. Mercè Solé                                                    15
contacte senzill amb la Paraula de Déu; o sigui,
                                                                   un moment de pregària, de referència cristiana. En
                                                                   aquest temps d’Advent, per exemple, llegir cada
                                                                   dia el text d’Isaïes i l’evangeli és una manera d’anar
                                                                   vivint aquestes setmanes que, amb els atabalaments
                                                                   quotidians, fàcilment s’escapen. Josep Lligadas




            El llibre de Nadal. Centre de Pastoral Litúrgica,
            Barcelona 2011, 44 pàgines.
            Les publicacions que estan fetes amb qualitat cui-
            dant tots els detalls són d’agrair. Aquí en tenim
            un exemple: el llibre de Nadal publicat per l’edi-
            torial CPL i que acaba de sortir al carrer. El text
            és de Josep Lligadas i el disseny de Mercè Solé        Dietari d’un viatge per les terres de l’Iraq (1922-
            (els coneixeu?). Un llibre cristià que recomano a      1923). Pel P. Bonaventura Ubach. Publicacions de
            tothom. Inclou una explicació de què és el Nadal       l’Abadia de Montserrat 2010, 194 pàgines.
            des d’una perspectiva cristiana, els dos fragments
            evangèlics de referència en què es narra el nai-       D’aquest llibre n’ha sortit la versió novel·lada de
            xement de Jesús, amb unes consideracions sobre         Martí Gironell titulada L’arqueòleg. Però us asse-
            el significat de la presència de Déu en el nostre      guro que el dietari original és molt millor. El P.
            món, també algunes coses que cal saber sobre la        Ubach recorrent, amb els mitjans de principis del
            celebració del Nadal, i un recull de poemes i can-     segle XX, les terres de l’actual Iraq, tan absoluta-
            çons nadalenques, aquestes amb partitura inclo-        ment diferents de com són ara, per conèixer més
            sa. El podem trobar en català i castellà pel mòdic     la bíblia i recollir materials per al museu de Mont-
            preu de 8 euros. Quitèria Guirao                       serrat. Una epopeia plena d’experiències insòlites
                                                                   i que a vegades semblen impossibles, explicades
                                                                   en primera persona d’una manera vivíssima, com
                                                                   si allò fos la cosa més normal del món. Us ho pas-
                                                                   sareu bé, sens dubte. Josep Lligadas




            La missa de cada dia. Publicació mensual. Edito-
            rial Claret.                                           El violí vermell. Un programa de Catalunya Mú-
                                                                   sica sobre música de cinema, que també podeu
            Aquesta és una publicació força coneguda i este-       escoltar per internet, i que compta amb un blog
            sa, però com que darrerament a mi em fa molt de        propi on a més de la música hi ha fragments dels
            servei, en parlo aquí per si hi ha qui no la coneix.   films comentats (http://blogs.catradio.cat/elvioli-
            Són una llibrets de mida petita, autènticament de      vermell.php). Xavier Cazeneuve n’és el conduc-
            butxaca, que es publiquen cada mes i que recu-         tor, amb un peculiar sentit de l’humor. I de debò
            llen per a cada dia del mes els textos de la missa,    que el programa és una delícia. Potser de vegades
            bàsicament les lectures bíbliques i les oracions, i    una mica reiteratiu, però a mi no em pesa gens,
            que es reben a casa per subscripció. Al costat de      perquè la música de cinema té entitat pròpia i
            la pregàries de les Laudes i les Vespres, aques-       perquè el programa és ocasió de reviure esplèn-
            ta és una altra bona manera de tenir cada dia un       dides pel·lícules. Mercè Solé




                    Tres coses hi ha destructives a la vida: la ira, la cobdícia i
El retall




                                                  l’excessiva estima d’un mateix
                                                                                                                 Mahoma

More Related Content

What's hot

Agulla 82
Agulla 82Agulla 82
Agulla 82agulla
 
Agulla 74
Agulla 74Agulla 74
Agulla 74agulla
 
Agulla 64
Agulla 64Agulla 64
Agulla 64agulla
 
Agulla 81
Agulla 81Agulla 81
Agulla 81agulla
 
Número 56
Número 56Número 56
Número 56agulla
 
NúMero 60
NúMero 60NúMero 60
NúMero 60agulla
 
Agulla 76
Agulla 76Agulla 76
Agulla 76agulla
 
Agulla 79
Agulla 79Agulla 79
Agulla 79agulla
 
Agulla 65
Agulla 65Agulla 65
Agulla 65agulla
 
Agulla 73
Agulla 73Agulla 73
Agulla 73agulla
 
Agulla 68
Agulla 68Agulla 68
Agulla 68agulla
 
Agulla 84
Agulla 84Agulla 84
Agulla 84agulla
 
Agulla 67
Agulla 67Agulla 67
Agulla 67agulla
 

What's hot (16)

Agulla 82
Agulla 82Agulla 82
Agulla 82
 
Agulla 74
Agulla 74Agulla 74
Agulla 74
 
Agulla 64
Agulla 64Agulla 64
Agulla 64
 
Agulla 81
Agulla 81Agulla 81
Agulla 81
 
Número 56
Número 56Número 56
Número 56
 
NúMero 60
NúMero 60NúMero 60
NúMero 60
 
Agulla 76
Agulla 76Agulla 76
Agulla 76
 
Número 57
Número 57Número 57
Número 57
 
Agulla 79
Agulla 79Agulla 79
Agulla 79
 
Agulla 65
Agulla 65Agulla 65
Agulla 65
 
Agulla 73
Agulla 73Agulla 73
Agulla 73
 
Agulla 66
Agulla 66Agulla 66
Agulla 66
 
Agulla 68
Agulla 68Agulla 68
Agulla 68
 
Agulla 84
Agulla 84Agulla 84
Agulla 84
 
Agulla 67
Agulla 67Agulla 67
Agulla 67
 
Pdt 34
Pdt 34Pdt 34
Pdt 34
 

Viewers also liked

Viewers also liked (7)

PortfolioVisoesDaTerra
PortfolioVisoesDaTerraPortfolioVisoesDaTerra
PortfolioVisoesDaTerra
 
RETO #9
RETO #9RETO #9
RETO #9
 
O dia mundial da água
O dia mundial da águaO dia mundial da água
O dia mundial da água
 
Feriados nacionais 2015
Feriados nacionais 2015Feriados nacionais 2015
Feriados nacionais 2015
 
Texto 2 a classe operária na república velha
Texto 2   a classe operária na república velhaTexto 2   a classe operária na república velha
Texto 2 a classe operária na república velha
 
01 Introducion Bd
01 Introducion Bd01 Introducion Bd
01 Introducion Bd
 
Eireli
EireliEireli
Eireli
 

Similar to Agulla 77 (16)

Agulla 66
Agulla 66Agulla 66
Agulla 66
 
Agulla 58
Agulla 58Agulla 58
Agulla 58
 
Agulla 80
Agulla 80Agulla 80
Agulla 80
 
Núm.1 versió paper
Núm.1 versió paperNúm.1 versió paper
Núm.1 versió paper
 
Agulla 78
Agulla 78Agulla 78
Agulla 78
 
Número 57
Número 57Número 57
Número 57
 
Pd t 30
Pd t 30Pd t 30
Pd t 30
 
Punt de Trobada 30
Punt de Trobada 30Punt de Trobada 30
Punt de Trobada 30
 
PdT53
PdT53PdT53
PdT53
 
Revista Cubelles Cooperació 3r I 4t Tri 2008
Revista Cubelles Cooperació 3r I 4t  Tri 2008Revista Cubelles Cooperació 3r I 4t  Tri 2008
Revista Cubelles Cooperació 3r I 4t Tri 2008
 
NúMero 19
NúMero 19NúMero 19
NúMero 19
 
Pdt 63
Pdt 63Pdt 63
Pdt 63
 
Número 06
Número 06Número 06
Número 06
 
Pd t 34
Pd t 34Pd t 34
Pd t 34
 
Pd t 34
Pd t 34Pd t 34
Pd t 34
 
Pd t 34
Pd t 34Pd t 34
Pd t 34
 

More from agulla

Agulla 87
Agulla 87Agulla 87
Agulla 87agulla
 
Llibre cataleg castella 2013 liber
Llibre cataleg castella 2013 liberLlibre cataleg castella 2013 liber
Llibre cataleg castella 2013 liberagulla
 
Agulla 83
Agulla 83Agulla 83
Agulla 83agulla
 
Crit solidari 10
Crit solidari 10Crit solidari 10
Crit solidari 10agulla
 
Retallable un sostre per a tothom
Retallable un sostre per a tothomRetallable un sostre per a tothom
Retallable un sostre per a tothomagulla
 
Crit solidari 9
Crit solidari 9Crit solidari 9
Crit solidari 9agulla
 
Parròquies i comunitats socialment atentes
Parròquies i comunitats socialment atentesParròquies i comunitats socialment atentes
Parròquies i comunitats socialment atentesagulla
 
Crit Solidari número 7
Crit Solidari número 7Crit Solidari número 7
Crit Solidari número 7agulla
 
Contra la retallada de les pensions
Contra la retallada de les pensionsContra la retallada de les pensions
Contra la retallada de les pensionsagulla
 
Crit solidari 6
Crit solidari 6Crit solidari 6
Crit solidari 6agulla
 
Agulla 71
Agulla 71Agulla 71
Agulla 71agulla
 
Entrevista Sobre Haití
Entrevista Sobre HaitíEntrevista Sobre Haití
Entrevista Sobre Haitíagulla
 
Crit solidari 4
Crit solidari 4Crit solidari 4
Crit solidari 4agulla
 
Crit solidari 4
Crit solidari 4Crit solidari 4
Crit solidari 4agulla
 
Crit Solidari 3
Crit Solidari 3Crit Solidari 3
Crit Solidari 3agulla
 

More from agulla (15)

Agulla 87
Agulla 87Agulla 87
Agulla 87
 
Llibre cataleg castella 2013 liber
Llibre cataleg castella 2013 liberLlibre cataleg castella 2013 liber
Llibre cataleg castella 2013 liber
 
Agulla 83
Agulla 83Agulla 83
Agulla 83
 
Crit solidari 10
Crit solidari 10Crit solidari 10
Crit solidari 10
 
Retallable un sostre per a tothom
Retallable un sostre per a tothomRetallable un sostre per a tothom
Retallable un sostre per a tothom
 
Crit solidari 9
Crit solidari 9Crit solidari 9
Crit solidari 9
 
Parròquies i comunitats socialment atentes
Parròquies i comunitats socialment atentesParròquies i comunitats socialment atentes
Parròquies i comunitats socialment atentes
 
Crit Solidari número 7
Crit Solidari número 7Crit Solidari número 7
Crit Solidari número 7
 
Contra la retallada de les pensions
Contra la retallada de les pensionsContra la retallada de les pensions
Contra la retallada de les pensions
 
Crit solidari 6
Crit solidari 6Crit solidari 6
Crit solidari 6
 
Agulla 71
Agulla 71Agulla 71
Agulla 71
 
Entrevista Sobre Haití
Entrevista Sobre HaitíEntrevista Sobre Haití
Entrevista Sobre Haití
 
Crit solidari 4
Crit solidari 4Crit solidari 4
Crit solidari 4
 
Crit solidari 4
Crit solidari 4Crit solidari 4
Crit solidari 4
 
Crit Solidari 3
Crit Solidari 3Crit Solidari 3
Crit Solidari 3
 

Agulla 77

  • 1. L’ A G U L L A Desembre 2011 - Any XVI - Número 77 Les coses que són eternes Amb motiu de l’aparició del llibre que recull la seva història, el passat 16 d’octubre va tenir lloc una trobada festiva i entusiasta d’antics militants de la JOBAC, aquell moviment que es definia com a “moviment de joves de barris obrers i ambients populars”, que va néixer l’any 1974 i que el 1992 es va fusionar amb la JOC. A les pàgines d’aquesta revista hi trobareu les intervencions que aquell dia van fer Josep Hortet i Mercè Solé, que són una reflexió que va força més enllà del que seria un simple record més o menys nostàlgic d’un passat i esdevenen, en definitiva, valuoses afirmacions de futur. Doncs bé. En la de Josep Hortet, hi podem llegir una afirmació sorprenent: que la JOBAC, diu, “és quelcom etern per a tots nosaltres”. Sí, és una afirmació d’entrada sorprenent. Però, ben pensat, és una afirmació òbvia. Perquè sort en tenim tots plegats de les coses que se’ns han gravat a dins, que han “imprès caràcter” en nosaltres, que ens han ensenyat a mirar en una derminada direcció i no en una altra. Això passa amb la JOBAC per als jobaquers, però cadascú sap perfectament quines són les “coses eternes” que ara el fan viure. En aquests moments en què sembla que a la nostra societat els objectius progressistes ja no hi tinguin espai, en què el capitalisme ja se’ns està mostrant de la manera més descarada i desvergonyida, en què la nostra Església sembla que s’endinsi cada cop més en un temps d’hivern del qual no sabem com en sortirà, ens cal valorar com mai, i reivindicar, les coses que són eternes. I amb aquest ànim, des de L’Agulla us desitgem, de tot cor, un bon Nadal. Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@gmail.com Bloc: www.catalunyareligio.cat/blogs/la-puntada
  • 2. L’Agulla Sumari Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari Butlletí de reflexió i diàleg Veure, mirar Any XVI. Número 77 desembre 2011 Periodicitat: 03 Les eleccions del 20-N i la por. J Botey 5 números l’any. 05 Coresponsabilitat. Q. Guirao Subscripció anual: 10 € Grup promotor: LA PALMERA I LA FONT Joaquim M. Cervera 06 Dos testimonis a la trobada de la JOBAC. J. Hortet i M. Solé Salva Clarós Kitty Guirao 09 Bon viure, bon conviure. M.J. Hernàndez Maria-Josep Hernàndez 10 Era foraster i em vau acollir. M.A. Pérez Tere Jorge 11 Arran del funeral d’un capellà. R. Masachs Josep Lligadas Josep Pascual Mercè Solé RECEPTES PER ANAR CANVIANT Coordinació: 12 Pollastre amb gambes a la xocolata. T. Jorge Josep Lligadas 12 L’enriquiment. S. Clarós Compaginació: a peu Mercè Solé Dibuixos: 13 Els cims més alts de la Muntanya del Senyal a l’abast. J. Pascual Montserrat Cabo Capçalera: amb entitat (i experiència) Mercè Gallifa Imprimeix: 14 Asquimiem. L. Vicente Multitext, S.L. 15 Puntades D.L.: B - 41803 - 97 Adreça: 16 Per airejar el cervell Gran Via de les Corts Catalanes, 942, 5-1 08018 Barcelona Correu electrònic: Bon Nadal! agulla.revista@gmail.com Telèfon: 93.308.37.37 (Josep Pascual) Bloc: www.catalunyareligio.cat/ blogs/la-puntada Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrò- nic. Butlleta de subscripció Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________ Us faig saber que desitjo fer el pagament de la subscripció NIF: ____________________________________________________ anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________ compte que us indico. Atentament, Població: ______________________________________ CP: _____ Firma Telèfon: _________________________________________________ Correu electrònic: __________________________________________ 2 Entitat - Oficina - Control - Compte o llibreta
  • 3. Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Les eleccions del 20 N i la por Jaume Botey Tots tenim ja l’opinió formada sobre els resultats “abisme”, “contagi”, “catàstrofe”, “les de les eleccions del 20N. A més, havíem tingut primes de risc es disparen”, “atacs a la temps de formar-nos-la amb les previsions perifèria”, “impotència”, “el contagi al que es feien. Avui voldria posar l’accent, cor d’Europa”, “crisi sistèmica”, “vo- però, en un element que es té poc present latilitat”, “efecte dòmino”, “desconfi- en els comentaris del que va passar, i que ança”, “després del contagi només el correspon que es facin a publicacions com BCE pot aturar la sagnia”, “Itàlia no ara L’Agulla. es pot rescatar”, “l’impagament ha augmentat de manera exponencial”, Em refereixo al sentiment de por davant el “fallida”, “estem cohibits per la situ- que passa. I que les situacions d’inestabili- ació, va dir ahir Cristóbal Montoro tat o d’incerteses són el brou de cultiu per a del PP”, “el BCE només té fins a final les dretes. La gent té necessitat de buscar se- d’any per salvar l’euro”, “s’acaba el guretats encara que siguin aparents o un clau temps”, “la qualificació de Standart roent i té la sensació que la dreta els hi dóna. & Poor’s provoca el pànic”, “l’auto- De fet, el desenvolupament tecnològic i la com- ritat europea preveu més retalla- plexitat social del món contemporani ens fa viure des”, “l’Eurocambra prohibeix les vendes de CDS en la contínua incertesa en temes fonamentals que (assegurances d’impagament)”... per sort a les ma- abans de la globalització i de l’espectacular desen- teixes pàgines Elena Salgado des de Bangkok deia volupament de la ciència no estaven plantejats. Per que “podem estar tranquils”! exemple, no sabem què dir amb claredat, respecte de Hi ha raons objectives per al pànic? És una situa- l’energia nuclear –símbol del caràcter potencialment ció anímica provocada a fi que la població accepti destructor de la ciència–; respecte dels efectes de la més dòcilment les retallades? No ho sé, però de contaminació i destrucció de la naturalesa; respecte moment el que constatem és que té conseqüències de la manipulació genètica; respecte de la tecnifica- reals per a tothom. ció en la producció d’aliments i agricultura química i intensiva; respecte del model d’Unió Europea, sobre Davant de la por hi ha la necessitat de seguretats. el model de globalització, sobre la immigració; sobre En primer lloc les exteriors. Els moments de crisi la construcció de criteris morals en temes controver- econòmica, de debilitat política, d’individualisme, tits, etc... I les respostes que vénen acompanyades d’insatisfacció o d’inseguretat són els més propi- de seguretats dogmàtiques, per exemple des de la cis per als majors autoritarismes i arbitrarietats. jerarquia eclesiàstica, més aviat ens espanten. En aquestes situacions els col·lectius desenganyats podran projectar les seves frustracions i trobar en Sobretot, però, avui, vivim quotidianament la por la violència contra altres col·lectius aliment per a la desencadenada per la crisi. Por a quedar sense fei- seva autoestima. És la base d’un perillós feixisme na, por a la disminució de la pensió, por a no poder social amagat. Els més febles de la societat, margi- pagar el lloguer, por a no ser atès en cas de malaltía, nats i immigrats procedents d’altres cultures consi- por al diferent, por que l’immigrat em prengui els derades inferiors seran les primeres víctimes. Una meus drets, etc. I en conseqüencia por als grups de societat desarticulada i amb crisi econòmica greu pressió desconeguts, por als poders anònims i llu- està a la vora del feixisme. nyans –però arrogants, implacables i inhumans, de voracitat insaciable que condicionen definitivament Aquest fou el context del naixement del feixisme en- la meva vida– por als polítics que no sabran o no tre guerres. Una Alemanya humiliada després de la voldran gestionar allò que a mi em preocupa. derrota, destrossada econòmicament i políticament, i amb el silenci còmplice de les grans institucions, va Els mitjans de comunicació ens han acostumat a votar massivament el feixisme com a taula de salva- una terminologia apocalíptica. Per exemple, només ció. El feixisme és el messianisme dels oprimits. a La Vanguàrdia del dia 16 de novembre i només en tres planes, hi havia les següents expressions: “gra- vetat”, “falta de solucions”, “pànic”, “caiguda”, Però també en la recerca de seguretats interiors. Contradictòriament al que pugui semblar, en el 3
  • 4. nostre món laic i altament tecnificat els sociòlegs Altres, desinstitucionalitzades, expressió de la de- diuen que creix el sentit del religiós i per tant les sarticulació cultural del nostre món, que amb ex- expressions de religiositat en tots els intersticis de pressions com “presència del sagrat”, “misticisme la societat. Es tracta d’una “religiositat” difusa o oriental”, inspirades més o menys en el budisme, de l’aparició de “religions a la carta”, d’una gran en el Krishna, mètodes d’autorealització, etc. posen diversitat filosòfica i teològica, cristal·litzades en de manifest que no podem viure sense respostes. I grups de gran efervescència, on cadascú modela el en aquesta “societat líquida”, també és la dreta el seu Déu al seu gust. rerefons polític que dóna més seguretat, que treu maldecaps sobre la col·lectivitat i que permet cen- Algunes d’aquestes religiositats són molt institu- trar-se més en un mateix. cionalitzades, sectàries, ofereixen certeses per als que busquen seguretats i sempre vénen acompa- Ja sé que aquestes no són les úniques raons del re- nyades del rigorisme moral. Són espiritualitats in- sultat electoral. Però la por i l’individualisme són dividualistes, moviments fonamentalistes que tots factors antropològics i culturals de tota època de coneixem, grups carismàtics que des de fa temps crisi i que sempre apunten cap a opcions polítiques alimenta el Vaticà. de dreta. Jaume Botey és professor a la Universitat Autònoma de Barcelona ESCOLTANT PAGOLA Tot un goig poder escoltar i  Jesús no va fundar una religió,  El problema de Déu som parlar amb Pagola després de va impulsar una nova forma nosaltres, incapaços de ser tant llegir-lo. Li dic que el seu d’entendre Déu, amb una força fraterns. llibre Jesús, una aproximació humanitzadora que fins a Jesús no  Jesús és un gran indignat. històrica m’ha marcat un abans havia existit. Els seus crits subversius són les i un després. De fet, és un goig  Està desapareixent una forma Benaurances. escoltar ben explicat o llegir de cristianisme que en vint segles  Cada dia moren al món milions allò que tu penses i mai sabries ha fracassat. Som al llindar d’una de persones. I els culpables són argumentar ni verbalitzar tan nova etapa. principalment els països, que com bé... comentem amb un dels  Jesús és el poeta de la diu la Constitució Europea, tenen bons amics que m’acompanyen. compassió, té la compassió com a arrels cristianes. Què importa De la conferència de Pagola a principi per actuar. La compassió tenir arrels cristianes si no tenim Arenys de Mar, “La alternativa és l’única forma de l’ésser humà fruits cristians? de Jesús”, me n’emporto molts d’estar en sintonia amb Jesús.  Jesús guareix contagiant la missatges gravats al cor i a la  Només la compassió farà seva fe, la seva pau, la seva ment, i em proposo fer-ne un l’Església més humana i més confiança. resum. Però sóc conscient que tot creïble.  El més gran pecat contra Jesús resum quedaria petit, ja què tot el que ha explicat és contingut,  Com seria el món si seguíssim el és fomentar la por religiosa. Quan no hi ha mots sobrers. Així que que Jesús ens ha ensenyat? I com us veieu jutjats per la religió, decideixo compartir algunes cites seria l’Església? sentiu-vos perdonats per Déu. que he anat anotant, certament  Què és el Regne de Déu?  L’Església necessita urgentment profètiques i esperançadores Un projecte humà que porta a tornar a Jesús. (encara que a alguns no agradi), humanitzar la vida.  Per construir el Regne de Déu i moltes que ja li hem llegit però  Som uns ignorants que hem d’humanitzar el nostre entorn, que cal no oblidar; frases que si cerquem. allà on arribem. I ser comprome- es volen contextualitzar, només cal  Jesús dóna a les víctimes sos amb les causes justes. 4 repassar el llibre que esmento. dignitat. Maria-Josep Hernàndez
  • 5. Coresponsabilitat Quitèria Guirao Temps i treball son dos conceptes situats en l’ull de l’huracà de la societat del benestar. És així degut al fet que estem molt marcats i mancats per l’un i per altre. Cadascú ho viu des de la seva situació personal. Els passos que s’han donat per proporci- onar legislació que estructuri respostes positives a les necessitats de la societat industrial, i serveis, a l’hora de compatibilitzar la vida laboral, personal i familiar han estat tímids i poc assumits per l’em- presariat, i pels homes. Persones que es plantegen treballar menys per viure millor i persones que necessiten treball per poder viure. Dos extrems que des d’una concepció d’esquerres i feminista han de ser considerats en l’horitzó d’una societat igualitària i amb equitat. I també per obrir sortides diferents a la crisi que per treballar més en el mercat laboral. patim. Tot plegat ens augura reptes col·lectius i personals La jornada laboral està en el centre de l’organit- de ruptura amb els valors socials imperants que zació social. És un fet que neix amb la societat in- passen per permetre el reconeixement social i eco- dustrial i que condiciona com hem estructurat les nòmic del treball domèstic i de tot el que comporta ciutat, la nostra vida i la nostra vida familiar. Les cuidar, es trenqui amb la disponibilitat laboral ab- lluites obreres van aconseguir que arribéssim a les soluta i obri la porta a un consum més responsa- vuit hores per jornada però de tothom és sabut que ble. en molts sectors aquesta xifra horària és una qui- De tot plegat a l’octubre d’enguany vam estar re- mera. Coneixem situacions on allargar la jornada flexionant al Parlament Europeu amb el Partit no és sinònim de cobrar més, més ben dit, és en Verd Europeu i diverses expertes en polítiques del realitat fer el possible i l’impossible per tal que no Temps i polítiques de l’Estat del Benestar i gènere. ens acomiadin de la feina. Quitèria Guirao és membre de Dones amb Iniciativa D’altra banda tenir temps és un desig compartit, segur! Això requereix prendre decisions personals per trencar l’encotillament on ens trobem de jorna- des laborals ‒de treball remunerat‒ que ens impe- deixen gaudir de les nostres afeccions, de la nostra parella, dels fills i filles, de poder participar en la vida col·lectiva... Hi ha raons socials que ens han de motivar per controlar el nostre propi temps; les que enumerava en aquest mateix paràgraf i, amb una mirada de gènere, per avançar en la corespon- sabilitat. El treball no remunerat, el de cuidar de la família en general, en la mesura que excepcionalment és compartit, té un rostre femení. Treballar menys per treballar tothom en el cas de les dones ara suposa cuidar més. Per avançar en una societat igualitària i amb equitat requereix que la traducció masculina d’aquesta fita impliqui treballar menys en el mer- 5 cat laboral per treballar més en l’àmbit domèstic i la femenina treballar menys en l’àmbit domèstic
  • 6. La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font Dos testimonis a la trobada de la JOBAC del 16 d’octubre • Josep Hortet Per a mi, el nucli fort d’aquesta inspiració jocista era i continua sent el seguiment afectiu i efec- Agraeixo a la comissió la invita- tiu de la persona de Jesús, com ció a dir unes paraules i desitjo el més bell dels fills dels homes, que visquem una trobada esplèn- amb paraules del salm 45. El dida tots plegats, d’una manera seguiment de Jesús a qui val la especial ho desitjo a les persones pena escoltar, estimar, deixar-se fundadores de la JOBAC, mili- omplir del seu Esperit per viure tants, consiliaris, amics i amigues i actuar a la seva manera fent co- dels inicis. La JOBAC va ser per munitat, fent Església convocada definició una obra col·lectiva, i animada pel mateix Esperit. com ho continua sent la JOC, on finalment va poder confluir la Deficiències i mediocritats n’hi JOBAC, i l’ACO on una part hem va haver, dificultats i obstacles anat arribant. Amb cinc minuts de fora i de dintre també, no tot JOBAC es va anar mantenint un vull presentar tres punts. van ser flors i violes, però totes i equilibri savi i respectuós per a tots sabem que va valdre la pena tothom, sense manipular l’Evan- 1. La intuïció jocista i per això estem ara aquí. I en do- geli en aquestes contingències. nem gràcies a Déu i mútuament Les barreges i equilibris aconse- A la meva agenda de l’any 1973, a la jobaqueria reunida, i ho vo- guits exigien molt bona voluntat, al diumenge segon d’Advent, dia lem celebrar. respecte i comunió de part de tot- 9 de desembre, tinc escrit: “A les sis de la tarda, JOC a la residència hom, exigien a voltes morir per a de la Sagrera”. Al magnífic llibre 2. La barreja ressuscitar. Sabem que no és fàcil de Montserrat Sintes sobre la JO- Crec que no exagero quan con- però és fantàstic quan de veritat BAC es parla d’aquesta reunió sidero que un dels aspectes més se sap fer. Crec que hi vam trobar prehistòrica, i de les següents, admirables de la nostra aventura goig i enriquiment. La JOBAC, a la pàgina 39. Què intentàvem, va ser la barreja entre barris di- obra de totes i tots, va ser un gran què preteníem? ferents i pobles, entre diverses tresor del qual vam gaudir. sensibilitats del món juvenil, en- Amigues i amics, apliquem tam- Jo ho vaig viure d’aquesta mane- tre diversos accents i ideologies bé aquest llegat tan positiu a les ra: al costat de diversos impulsos de compromís social i de vivèn- realitats que vivim avui en el psicològics, socials, epocals, ju- cia eclesial, la barreja entre mo- camp social, familiar i eclesial. venils, eclesials, que hi eren, crec viment i parròquies i diòcesi, la que tot quedava penetrat i enri- barreja entre iniciativa personal 3. L’eternitat de la JOBAC quit per un focus lluminós, que i grupal i l’adhesió al moviment en podem dir la inspiració jocis- Els anys de la JOBAC, entre 1974 amb el seu mètode i disciplina, ta. Aquesta inspiració va portar i 1992, queden ja endarrere, han entre saber aportar i saber apren- a trobar-nos en aquella reunió passat bastants anys, formen dre a la vegada. militants d’ACO, amb consilia- part del nostre passat, de les ris i consiliàries, capellans i reli- Com sol passar en les agrupaci- batalletes de joventut per expli- gioses, que cercaven donar a la ons socials, hi havia persones i car. Però, oi que hi ha quelcom seva presència i acció als barris i grups que se sentien més majori- dintre nostre que ens fa sentir pobles un sentit col·lectiu de xar- taris en les seves idees o formula- encara de la JOBAC?. xa voluntària, fent equip i amb cions, o intentaven ser-ho, i per- Ho podem ventilar del nostre 6 moltes ganes de treball i esforç al sones i grups que se sentien més costat de la joventut. minoritaris en les seves. Però a la imaginari com una sensació ri- dícula o nostàlgica o ens podem
  • 7. preguntar si això de la JOBAC és d’aquelles coses que impri- meixen caràcter a la vida, com es diu d’alguns sagraments, en llenguatge eclesial. Certament l’experiència d’aquells anys, en una etapa eminentment formativa de les vostres vides, està donant fruits abundants i diversos en l’actual fase adulta. Però em sembla que d’una ma- nera, encara més rotunda, po- dem dir també que la JOBAC és quelcom etern per a tots nosal- tres. I que tenim aquesta sort! Sabem que una cosa és el temps matemàtic, el temps del rellotge, i una altra cosa és el temps vis- cut per cada persona, família o vos assembla en mi. Deixeu-me entrar a la JOBAC l’any 1978. comunitat. Una hora plena d’un creure, doncs, que sou aquí”. Tenia 21 anys. Vivia al barri del sentiment intens no ens resulta Poblenou de Barcelona, en una Des d’aquesta perspectiva afir- igual que una hora buida. La ple- zona que avui és molt cèntrica, mem, doncs, modestament però na ens passa molt ràpidament, i però que aleshores era una mena amb convicció, l’eternitat joba- l’hora avorrida sembla que no de terra de ningú entre el Clot i quera, el pòsit meravellós d’es- s’hagi d’acabar mai més, però, el Poblenou. A casa no eren cre- forç personal i comunitari, de després d’un temps, en el nostre ients. La inquietud per la fe se’m gràcia de Déu i de testimoni, record l’hora avorrida és com un va desvetllar una mica per casu- d’amistat i de comunió que con- no res i l’hora plena en canvi ens alitat (o no!) i algú em va derivar tinua dintre nostre. deixa una sensació de plenitud, cap a la JOBAC. Treballava, amb que continua present encara ara La densitat existencial que vam un contracte indefinit, en una a la nostra existència. És allò que viure a la JOBAC, no la pot ferir mútua, com a administrativa, i expressa Joan Maragall al cant ja el pas del temps. Com creiem tot just acabava de començar a espiritual: “Voldria aturar tants que no l’ha ferit en els companys estudiar a la Universitat. moments de cada dia, per fer-los i companyes que han passat pel La JOBAC em va aportar moltes eterns dintre el meu cor”. trànsit de la mort, entre els quals coses valuoses: vull fer memòria de l’entranya- Això és el que ens passa amb la ble company consiliari Josep L’oportunitat d’aprofundir en JOBAC, i no només perquè érem Maria Puxan. aquella fe que naixia, de consoli- joves, sinó per alguna cosa més dar-la, d’adquirir un sentit d’Es- profunda, perquè l’experiència Per tot plegat, permeteu-me ex- glésia, un sentit d’Església críti- de la JOBAC va ser de temps pressar el sentiment més perso- ca, però d’Església. La revisió de ple, de temps viscut vivament, nal i íntim d’aquests moments, vida, l’acompanyament del con- de fruits d’amistat i de dedicació amb una forma ritual, plena de siliari, la lectura, els recessos, les de la nostra vida cap a l’amor i el sentit i de vida ara i aquí: “Glòria Eucaristies, la pregària, les cele- compromís social i eclesial. al Pare i al Fill i a l’Esperit Sant, bracions pasquals... tot ajudava. com era al principi, ara i sempre La JOBAC va ajudar a enfocar Val a dir que al costat de la JOBAC i pels segles dels segles. Amén”. l’adolescència i joventut com també la parròquia hi va tenir un un èxode que ens feia sortir de Josep Hortet és rector de les parròquies paper important. Es complemen- nosaltres mateixos i trobar la de Mare de Déu de Port i Sant Bartomeu, taven sense antagonismes, cosa a Barcelona, i consiliari de l’ACO. salvació de les nostres vides en que no a tot arreu ni sempre va l’amor, que és el camí de salvació passar. Recordo la participació en proclamat per l’Evangeli. • Mercè Solé l’Assemblea Diocesana, que es va clausurar un 22 de febrer de 1981. Tant de bo que també amb Joan La meva aportació és, sens dub- Maragall experimentem: “Ja ho El 23-F ja sabeu què va passar. I te, molt personal. Amb l’esperan- el 24 va caure un llamp a la meva sé que sou, Senyor, però on sou, qui ho sap? Tot el que veig se ça que us hi sentiu reflectits i re- coneguts d’alguna manera. Vaig parròquia. Naturalment, el full diocesà del diumenge següent no 7
  • 8. va esmentar cap de les tres coses. No només a través de la feina dosis de transcendència. Però Va ser un tastet d’aquest tan com- sindical, que també, sinó senzi- per damunt de tot, em va aportar plicat engranatge que és la insti- llament la feina va adquirir una grans dosis de bon humor, d’es- tució eclesial. altra dimensió. De fet, jo tenia la timació, d’amistat. Són impaga- dèria d’estudiar i vaig acabar la bles els acudits que van sortir La revisió de vida em va aportar carrera. Però la JOBAC i el con- a la primera època del Marxem. una inquietud per esbrinar les venciment que això de l’opció I els records que tinc de les tro- causes i les conseqüències de les pels pobres valia la pena, però bades. Molta gent de la JOBAC coses. Una mirada sobre la reali- que m’hi havia de preparar, em continuem sent amics, dins o tat, crítica i esperançada. Bé, dit va portar a estudiar treball soci- fora de l’ACO, que ens ha donat així, sembla pretensiós. Però em al, i a treballar a Càritas... continuïtat. I amb molts ens hem va ajudar a entendre que hi ha- embolicat en d’altres magnes via també una implicació perso- La JOBAC em va fer sortir del obres. nal i un compromís. Si vols que meu ambient habitual. Jo era les coses canviïn t’has de posar una bona noia, seriosa. Que es- A la JOBAC vaig aprendre a ac- en marxa. Encara m’ho crec... tot tudiava i treballava. De tant en tuar, a fer coses, a treballar en i que sóc més realista respecte tant anava a algun concert. Tenia equip, a valorar el moviment as- a les limitacions personals i col- uns quants bons amics. I prou. sociatiu, a adquirir una identitat lectives, començant per mi ma- A la JOBAC vaig tenir ocasió de de barri. Vaig descobrir habili- teixa.. Però l’esperança persis- conèixer i fer amistat amb molta tats desconegudes. També vaig teix. També perquè m’he tornat gent d’altres barris, pobles i ciu- ensopegar amb coses de mi ma- més fresca en el pitjor sentit de tats, però jo valoro molt el fet de teixa que no m’agradaven. Però la paraula. És a dir, he après que tenir tants amics al Bon Pastor i a fonamentalment vaig aprendre les coses no depenen solament Nou Barris. Això em va aportar a contradir el guru dels nostres de mi. També dels altres. I que una dosi considerable de realis- dies, en Pep Guardiola, que amb l’Esperit bufa quan vol. Cosa me i una bona aproximació a la molt de treball, uns valors cons- que em fa sentir més lliure i més classe obrera immigrada, que vi- tructius i l’equip dels millors va tranquil·la. via en condicions força diferents d’èxit en èxit. Jo en canvi a la JO- de la de Poblenou. També em va BAC vaig aprendre que un jove La revisió de vida (i la crida a fer aportar gràcies al Fisa i a l’equip treballador val més que tot l’or o a demanar articles per al but- del butlletí, un coneixement in- del món i que tothom, vingui lletí, a preparar trobades, materi- tens d’algunes Festes Majors. I d’on vingui, és Fill de Déu i bon al de formació, taules rodones...) gràcies al Quim i amics, un altre company de viatge. I que els fra- em va ajudar també a pensar, bon coneixement de “fiestas y cassos de vegades no ho acaben una cosa que amb el temps m’he festejos” diversos. de ser, perquè la lluita, l’acompa- adonat que és menys comuna nyament, l’amistat són signe d’al- que no semblaria. Atrevir-se a També valoro de la JOBAC la guna cosa més gran i contenen no donar per fetes les coses, a llibertat. La JOBAC no era una una gran força de transformació no deixar el pensament en mans secta, encara que els meus com- que es manifesta quan vol. I que dels experts. A creure’m de debò panys del sindicat, que a més a els èxits mai no són individuals que l’aportació de la gent més més de suportar-me a mi, supor- ni de per vida. senzilla és molt valuosa. taven mitja JOC, de tant en tant em deien que els cristians érem El tema de l’evangelització pot- Jo venia d’una família treballado- una “secta”. La JOBAC, deia, ser és per a mi l’interrogant més ra i en principi tenia ben clar això m’impulsava a anar més enllà en gran, encara avui. Em sembla de la classe obrera. “Clar” és una allò que jo considerava impor- que jo tenia una visió molt prose- manera de dir que en tenia una tant, però l’opció era meva, els litista de la qüestió. Avui ho veig vaga consciència. La JOBAC em amics de tota la vida hi continu- senzillament com un compartir va ajudar a donar-ne raó, a co- aven. No em va apartar, sinó que a fons, de forma explícita, sense nèixer la història del moviment em va implicar més. Per cert que amagar res, allò que vivim, allò obrer. Em va ensenyar què era a mi aquesta coincidència mili- que dóna sentit a les nostres vi- un sindicat i el valor de l’associa- tant amb gent de la JOC, de la des amb la gent que ens acom- cionisme. Em va fer concretar les qual tinc un molt bon record, em panya. I que Déu hi faci més que coses. De fet va ser una formació qüestionava l’existència de dos nosaltres. Que és la seva feina. que no vaig rebre al sindicat i moviments tan semblants i em Mercè Solé és militant de l’ACO que per tant em va ser molt útil. va portar a veure com un bé la La JOBAC em va fer valorar molt fusió de tots dos moviments. 8 el món del treball i les persones que eren les meves companyes. La JOBAC em va aportar grans
  • 9. Bon viure, bon conviure Maria-Josep Hernàndez Moltes veus, sovint silen- aquests han estats alguns ciades, ens ho deien: la dels eixos dels articles que presumpta racionalitat del amb l’Agenda, impulsada sistema en què hem cres- per Pere Casaldàliga, es cut ha estat devastadora difonen de Llatinoamèri- amb les persones i amb el ca cap al món, en diversos planeta, i ara la crida és a idiomes. refundar la humanitat mà Pere Casaldàliga, a la pre- a mà, poble a poble, i co- sentació de l’Agenda Lla- mençar a treballar per un tinoamericana, n’explica el futur que només podrem sentit i el lema: «Bon viu- crear en la mesura que re, bon conviure», perquè plantem noves llavors per la vida humana, perquè fer créixer nous fruits. Al- sigui digna, ha d’anar de guna de les noves llavors la mà d’una bona convi- que anhelem les descriu vència. Casaldàliga, pro- l’Agenda Llatinoamerica- feta d’avui de les causes na 2012, que té per lema justes i de l’esperança, ens “Bon Viure, Bon Conviu- recorda que som corres- re”. És l’Agenda, en certa ponsables perquè el món forma, de la utopia, però sigui just i fratern, a fi que que ens convida a reflexi- tots hi tinguem cabuda i onar sobre la inviabilitat tots hi puguem conviure. del sistema actual i els nous camins que hem de Diu Casaldàliga: “Jesús de Natzaret, profeta de la crear. De fet, la utopia indígena del Sumak Kawsay, Utopia més gran («que siguem bons com Déu és que vol dir “Bon viure” en quítxua, és senzillament bo, que ens estimem com Ell ens va estimar, que aquella saviesa que la humanitat necessita recupe- donem la vida per les persones que estimem»), va rar enfront de “la bona vida” que ens proposa el promulgar, amb la seva vida, i amb la seva mort i sistema capitalista, i que és el reflex de la dita “pa la seva victòria sobre la mort, el Sumak Kawsay del d’avui, gana per demà”, i sobretot, reflex d’una re- Regne de Déu. Ell és personalment un paradigma, alitat insultant del pa en abundància per a pocs i la perenne i universal, del Bon Viure, del Bon Con- gana extrema per a molts. Aquest és el planeta que viure, del Bon Morir.» A l’Agenda, Casaldàliga volem? És conscient la humanitat que camina cap defensa una vida digna per a totes les persones i a l’autodestrucció si no canvia el rumb? tots els pobles, “contra la bona vida insultant, blas- L’Agenda, cada any, l’hem d’explicar i no ens fema, d’una minoria que intenta ser i estar tota sola cansarem de fer-ho. Ens pregunten: “Serveix per a la casa comuna de la humanitat”. pagar alguna cosa? Es recullen diners per alguna Més vigent que mai, l’Agenda 2012 ens fa aquesta causa?” La causa és la comunicació. Tots els can- crida: som allò que estimem, allò que fem, allò que vis, petits o grans, són la suma de l’acció més la co- somiem. Personalment, crec que ens podem sen- municació. Si algú fa un gran pas, però en silenci, tir petits enfront de la immensitat dels problemes no provocarà que d’altres s’hi afegeixin. Per això, del món, però prenguem consiència que la suma la comunicació ha d’anar de la mà de les causes de totes les nostres petiteses pot ser immensament justes i generar canvis en la mateixa direcció. Cal transformadora. El problema és que sovint no ens recordar cada any que l’Agenda ha esdevingut un ho creiem prou. Contagiem-nos, un any més de autèntic mitjà de comunicació i expressió de les l’esperit de l’Agenda Llatinoamericana i de la pro- veus que fa temps reivindiquen un canvi de sis- funda saviesa evangèlica del seu inspirador, Pere tema, i defensen la necessitat (o ja urgència) d’una Casaldàliga. altra política, d’un nou compromís amb el planeta, d’una mirada renovada de Déu i la religió… De fet, Maria-Josep Hernàndez és periodista 9
  • 10. Era foraster i em vau acollir Miquel Àngel Pérez “Fingir que no ens n’hem ado- n’hi ha hagut sempre, de delictes nat”. Aquesta frase forma part n’hi ha hagut sempre, de barba- de la lletra de la cançó de Bob ritats n’hi ha hagut sempre, de Dylan “Escolta-ho en el vent”, vandalisme n’hi ha hagut sem- de conegut renom i que tantes pre, de fracàs escolar n’hi ha ha- vegades ha acompanyat les nos- gut sempre. Però ara tot això té tre vetllades. una causa que abans no tenia: els immigrants. Ell es referia al drama de la guer- ra del Vietnam, on volia fer pre- Simplista però no innocent. Tot sent el dolor de la gent; un do- es basa més en impressions que lor que restava amagat per a la en realitats, es juga amb les sen- majoria de la gent del seu país. sacions, es juga amb les persones. Per desgràcia és, aquesta, una La foscor de la pell, l’aspecte del actitud molt comuna. Si un pro- rostre, la nacionalitat d’origen, blema no ens afecta directament, la religió dels pares, la regió del el més còmode es fer com si no mon d’origen... Ara no és el que existís. Ulls que no veuen, cor tu ets, sinó el que la teva família que no sent, diu la dita. és, el que el teu país és, el que la teva raça és. Què passa ara? Doncs que si de- “Era foraster i em vau acollira”, ien que un dia Espanya se’n va Identificar països amb delictes, paraules de l’Evangeli, paraules anar a dormir monàrquica i es religió amb olors, colors amb le- de Jesús. Tot home, tota dona és va despertar republicana, podrí- galitat. De mica en mica així es va imatge de Déu. Cadascú val pel em dir que ara ens n’hem anat configurant una part de la nostra que ell és, cal deixar que cadascú a dormir com una societat neta societat. Què podem fer? “Fingir parli per ell mateix. Sense jutjar- i solidària amb tot el món, i ens que no ens n’hem adonat”? lo abans que obri la boca, per la hem aixecat amb creixents tics i Com a comunitat cristiana no forma de la boca. partits racistes, alguns del més podem quedar-nos en el silenci; pur estil Alabama o Minessota. Les parròquies de Santa Coloma, que es fa còmplice quan no alça Martin Luter King ja no és ni co- Sant Josep Oriol i Sant Miquel la seva veu, entre alçades veus negut ni referent per a una part de Santa Coloma de Gramenet que criden a la intolerància, a la significativa de la nostra socie- hem posat pancartes a l’entrada desconfiança. tat. de les esglésies amb aquesta frase. L’Evangeli és anunci La vinguda de perso- i denúncia, anunci de nes pobres d’altres la germanor univer- llocs ha fet créixer la sal de tots els fills xenofòbia, moltes ve- de Déu i denúncia gades d’un racisme de la infravaloració pur i dur. De dificul- de moltes persones. tats en la convivència Finalment tots som estrangers que cal aco- llir. Miquel Àngel Pérez Sànchez és capellà a Santa Coloma de Gramenet 10
  • 11. Arran del funeral d’un capellà Ramon Masachs El mes de maig moria Martí Amagat, Per la nostra part, dit està el que li vam dir i que capellà de Girona i membre del Fòrum tothom actuï amb consciència. Voldria Joan Alsina. Un persona que ha deixat acabar amb les paraules que en Fèlix, petja allà on ha passat. La família volia company del Fòrum, va dir en el fune- dir unes paraules a la celebració igual ral: que demanà al Fòrum fer el mateix. “Martí, les nostres paraules queden curtes Davant la negativa del bisbe a cap inter- davant la teva figura, la teva vida i la teva venció, al final es va poder consensuar la lluita. Persona sempre en recerca, sense creu- intervenció de la família i d’un membre del re’t mai en possessió de la veritat. Perquè com Fòrum. deia el teu admirat Cardijn: “Una veritat només La celebració, per uns, digna d’un capellà, per és veritat quan és viscuda”. altres, no és això el que li hagués agradat, en Compromès, des del començament, amb la aquells moments, a en Martí ni a la família ni classe obrera, en la JOC i l’HOAC, en les als companys del Fòrum. barraques de Montjuïc, patint l’infortuni El Fòrum Joan Alsina, el mes de setembre, va anar dels immigrats. Revivint sempre el Veure, a parlar amb el bisbe demanant que en els fune- Jutjar i Actuar de la Revisió de Vida. Amb rals dels capellans no es continués fent tal com es esperit de líder i pastor, mai per damunt, va fer en la mort d’en Martí on el bisbe no volia sempre al costat. Amb criteri i paraula clara i deixar parlar a la família ni als amics ni al Fòrum a compromís social transparent. part de tota la faramalla de la celebració amb bàculs Martí, tenies una fina i profunda sensibilitat humana, i mitres i capellans revestits a l’altar, signes com són que traduïes en poesia, de versos àgils i florits (....). de poder i autoritat. (”Pel que fa a la intervenció dels Tenies el do de la paraula i del missatge, missioner capellans, sí que vaig manifestar recels i reticènci- dels nostres pobles i ciutats, tocant el cor de les perso- es –ens va dir–, però no pas per imposició d’auto- nes, assenyalant Jesucrist com al més gran valor (....) ritat, sinó per evitar la classificació i la divisió entre el clergat, per no qualificar alguns com a capellans Sempre motivat per l’Evangeli, et senties identificat de primera i altres de segona classe, cosa que sí que del tot amb l’esperit del Concili Vaticà II: Els goigs i vau fer vosaltres”). les esperances, les tristeses i les angoixes de les per- sones, tenien un lloc cabdal en el teu cor de cristià. El Fòrum li va expressar al bisbe que en la propera ocasió sigui sensible a la família (que els capellans Mogut per aquests principis vas ser un dels creadors també en tenim), sensible als amics que ens conei- del Fòrum Joan Alsina, treballant en la comissió du- xen i que sigui flexible a les circumstàncies que es rant deu anys. Encès per la fidelitat a la teva voca- donin a cada moment. Hi ha moments que val més ció, et preocupava l’escassa renovació de la vida i la una paraula amiga d’un que et conegui i una cele- missió del capellà i la situació dels companys sense bració senzilla que no pas això que es fa. l’exercici del ministeri. El bisbe no va pas mostrar cap mena d’acolliment a Perquè estimaves l’Església, eres un defensor de la la nostra reflexió i petició. Ans al contrari, ofès ens llibertat d’expressió, dintre i fora d’ella. Crític amb va dir que “si del que es tracta és que el bisbe no l’ostentació, el poder i l’autoritarisme d’una part de sigui present als enterraments (si no pot presidir-los la jerarquia. Somniaves i maldaves per una Església no hi pot ser) cal que cada capellà que ho desitgi de germans, cadascú en el seu lloc, però tots iguals, m’ho manifesti personalment i davant del notari di- ni superiors ni inferiors. Volies una Església que ocesà fixarem les condicions i els detalls de les cele- s’encarna i pateix amb el poble. Una Església bona bracions”, i sabent que hi ha comunitats que no són nova, més fidel a l’Evangeli que a les lleis. No t’em- fidels a la litúrgia romana ens continuà dient que passaves l’Església de Constantí, sinó que combre- “pel que fa a la Litúrgia, aquesta és la que hi ha i gaves amb l’Església de Jesús de Natzaret (....)” no n’hi pot haver d’altra. És única i uniforme per Ramon Masachs és capellà a la comunitat de Poblenou a tota l’Església, perquè així manifesta la comunió de Pineda de Mar universal i no s´hi pot canviar res, no es pot tocar ni una coma”. 11
  • 12. RECEPTES per anar canviant Receptes per amar canviant Receptes per anar canviant Pollastre amb gambes a L’enriquiment la xocolata Salvador Clarós Tere Jorge L’enriquiment d’alguns banquers i alts directius d’empresa ha escandalitzat darrerament. I el que és Ara ve Nadal, matarem el gall.... Arriba aquest període més bo, ha estat qualificat d’il·legítim. Sobta per- de bons desitjos on hom sol fer revisió de com ha anat tot què ningú semblava fins ara qüestionar la legitimi- l’any i es fan els plans, intencions i programes de les coses tat de guanyar sous molt elevats. Tot això ja es veu que es volen fer en aquest any que estrenarem en qüestió que és molt confús perquè trepitja el terreny de la de dies. Cada dia és un dinar familiar, de llarga sobretaula moral. Una categoria a la qual la societat no recorre i panxa plena i cada dia ens jurem que no podrem menjar gairebé mai per a fer judicis. mai més, però l’endemà hi tornem. Fora de l’administració pública i dels representants La gent en trobar-se pel carrer es desitgen salut, felicitat parlamentaris, no existeixen limitacions a l’hora i que tinguem un bon any i ben cert que ho necessitem de fixar salaris elevats per sobre del que marca el potser més que mai. conveni laboral corresponent. Si bé els salaris dels Us proposo un plat amb ingredients senzills, de tota la treballadors es troben ben acotats i regulats, els vida. Aquí, a casa nostra, és molt habitual barrejar carn emoluments de directius, de diversos rangs perquè amb peix i verdures. Anem una mica més enllà amb no tot són alts directius, i de professionals liberals aquest plat incorporant-hi un toc de xocolata que en fa i altres adscrits al règim d’autònom no tenen altre una menja molt especial per fer aquests dies de festa. Com límit que a vegades la necessitat d’amagar-los per- tots els plats de cassola estan molt més bons fets d’un dia què no constin, cosa que s’aconsegueix a través de per un altre i això ens permet afrontar qualsevol d’aquests mecanismes diversos, per exemple plans de pensi- dinars de Nadal amb més tranquil·litat i poder fruir de la ons. Així, algunes persones (moltes) cobren salaris família, les nadales i un esperit de pau que tant de bo que desproporcionats en relació al que marca el conve- duri tot l’any. ni laboral segons ram i qualificació, que és l’únic Ingredients (4 persones): 1 pollastre tallat en vuit instrument amb alguna objectivitat. parts; 12 gambes o escamarlans o llagostins; 1 ceba Doncs bé, la il·legitimitat de l’enriquiment és una mitjana; tomàquet; all; julivert; xerès sec o brandi; descoberta recent. Mentre milions de persones en ametlla torrada; pa fregit; xocolata negra. aquest país han sobreviscut amb rendes de tre- Preparació: Fregim una mica les gambes (o es- ballador, sovint mileurista, molts altres (caldria camarlans o llagostins) i les reservem. En el ma- quantificar) s’han dedicat a “estalviar”. No perquè teix oli fregim el pollastre, prèviament salpe- fossin gent continguda i previsora sinó perquè els brat, fins que estigui daurat i també el reservem. seus ingressos excedien tant que els havien d’in- En el mateix oli fem un sofregit amb la ceba, l’all i el vertir en segones i terceres residències i en actius julivert a foc lent fins que agafi una mica de color. Hi financers especulatius, alimentant aquest monstre afegim el tomàquet rallat. Quan hagi perdut l’aigua de les bombolles, la financera i la immobiliària. hi afegim una culleradeta d’ametlla mòlta i li donem Així les coses, els governants, cecs a la desigualtat, unes quantes voltes per daurar-la, hi afegim una eliminaven impostos sobre patrimoni i sobre trans- mica d’aigua i deixem uns minuts que faci xup-xup. missions de patrimoni per evitar que l’acumulació acabés sent un problema fiscal per els afortunats Ara és el moment de tornar a posar el pollastre a la “estalviadors”. Aquell enriquiment, llavors no cassola afegint-hi una mica més d’aigua o bé caldo qüestionat, ara esdevé un frau i un delicte moral de pollastre. Mentre es va coent, a foc molt baixet, per la senzilla raó que al carrer hi ha gent desno- fem una picada al morter (o a la batedora) amb les nada de la feina i fins i tot de casa seva que ho pas- ametlles, el pa fregit i una presa de xocolata negra. sa malament. Massa persones que afronten una Quan veiem que el pollastre està tendre, hi afegim la duríssima realitat de supervivència amb pensions picada desfeta en una mica del suc de la cocció, les misèrrimes, amb la necessitat de demanar i d’escu- gambes (escamarlans o llagostins) i el xerès o bran- rar els contenidors de les escombraries. És clar que di. això qüestiona la legitimitat de l’enriquiment. Com 12 El deixem que es cogui una mica més i ja està llest. és que no ens n’havíem adonat abans?
  • 13. A PEU A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu Els cims més alts de la Muntanya del Senyal a l’abast Josep Pascual Sovint, parlant de passejades amb amics i cone- guts, m’adono que molts no han fet mai un tomb pel Turó de l’Home i les Agudes del Montseny (etimològicament “muntanya del senyal”, segura- ment perquè era una referència per als antics des del mar). Els dic que si prenen la precaució d’anar- hi un dia de bon temps, sense neu ni boira, i si pot ser després de pluges i ventades, gaudiran d’una caminada per la carena que uneix els dos cims a gairebé 1.700 m sobre el nivell del mar, entre una vegetació que els recordarà l’alta muntanya, i una panoràmica impressionant que abasta del mar (en dies nítids s’arriba a veure el Puig Major de Mallor- ca) al Pirineu, i cap a ponent dels cingles de Bertí, Sant Llorenç, Montserrat... a la Maladeta. Pels que no són gaire caminadors i volen gaudir d’aquest espectacle hi ha la possibilitat de pujar La tornada la podem fer pel mateix camí, o bé un amb cotxe fins al Coll Sesbasses, a 1.643 m, que cop siguem al coll de les Agudes tirar avall fins a queda al nord al peu del Turó de l’Home. Aquí hi la font de Briançó per després tornar a pujar cap al ha un aparcament i el senyal de trànsit que prohi- Coll Sesbasses. Aquest recorregut s’endinsa per la beix continuar cap a l’observatori del Turó i cap a part superior de la fageda de la falda soleia de les les antenes del Puig Sesolles. En dies de festa de Agudes amb grèvols ací i allà. Preciosa. Si torneu vegades els guardes us fan aparcar un quilòmetre per la font, seguiu el petit corriol marcat amb se- abans d’arribar al coll. La carretera que s’enfila fins nyals vermells que surt del coll de les Agudes pel dalt surt de la carretera de muntanya que uneix vessant de la vall de Santa Fe. Aneu amb compte a Santa Fe amb la Costa del Montseny. Aquestes vies no perdre el camí senyalat perquè deixem corriols segueixen un recorregut molt bell però, compte, i camins a banda i banda. Hi ha un moment que el que són estretes. camí es bifurca, amb senyals vermells en tots dos El camí cap a les Agudes el farem gairebé tota camins; el que baixa a l’esquerra ens porta de se- l’estona pel GR 5.2 (senyals blancs i vermells) que guida a la font de Briançó, i el que continua enda- segueix pràcticament per dalt aquesta serra que vant enfila a poc a poc i amb menys pintades altra uneix sense estridències el Turó de l’Home i les vegada cap a la carena fins a deixar-nos al GR 5.2 Agudes. Al cap de poc de sortir del Coll Sesbasses, molt a prop dels cotxes. Si fa no fa la tornada per deixem a mà dreta un camí que baixa cap a la font aquí és igual de llarga que l’anada però amb força de Briançó. Continuem avançant pel GR, voregem més desnivell. per l’esquerra el puig Sacarbassa, i tornem a avan- Com sempre és recomanable que seguiu aquestes çar per dalt l’ampla i planera carena fins que arri- notes acompanyats per un bon mapa detallat (en bem al coll de les Agudes. Deixem el GR i enfilem aquest cas pot ser Montseny, parc natural. Mapa i directament cap a la creu que corona les Agudes, guia excursionista, de l’Editorial Alpina), que us juntament amb un curiós rellotge de sol situat a permetrà contextualitzar la zona dins el conjunt terra uns metres més enllà amb un poema de mos- del massís del Montseny. També és molt recoma- sèn Pere Ribot. Des d’aquí tenim a prop, a l’altra nable, per a aquesta excursió (explicada amb molt banda de la vall de la riera de Sant Marçal, la mola detall) i per a conèixer el massís a peu, el llibre de del Matagalls. Val la pena passar-hi una estona Joan López, Montseny, vint excursions per a totes contemplant tot l’entorn. Per fer aquest recorregut haurem estat una horeta encara no. les edats, de la sèrie Els Camins de l’Alba, també de l’Editorial Alpina. 13
  • 14. Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Asquimiem, Sensibilitat Química Múltiple, Ambiental i Electromagnètica Loli Vicente La asociación Asquimiem, creada por El día 30 de noviembre se hizo público el documento de consenso enfermos de SQM y EM, se creó con el sobre Sensibilidad Química Múltiple en el Ministerio de Sani- propósito de dar apoyo a las personas dad, Política Social e Igualdad. afectadas por éstas patologías, ofrecién- doles información de médicos, abogados Desde las Asociaciones de SQM, hemos estado esperando este y cómo hacer, en la medida de lo posible, momento ya que llevamos años luchando y pidiéndolo. control medio ambiental en su entorno El 4 de febrero del 2010 se tuvo la primera reunión en el Mi- y vida. Así como la divulgación de la nisterio de Sanidad y una representación de las Asociaciones, enfermedad, sintomas y patologías que médicos, jurídica, etc, para abordar toda la problemática de este producen los químicos tóxicos y las on- colectivo tanto a nivel laboral, médica, hospitalaria, social, etc. das electromagnéticas en el organismo, a en la que se creó un grupo de trabajo formado por científicos/as, nivel de dermis, aparato digestivo, respi- médicos/as,técnicos/as del Ministerio de Sanidad, Política Social ratorio y sistema nervioso central. e Igualdad y del Ministerio de Ciencia e Innovación y Sociedades Asquimiem trabaja en colaboración con Científicas. el resto de Asociaciones estatales, por el Desde esta asociación, sentimos una gran decepción. Esperába- reconocimiento por parte de la OMS, de mos que realmente, este documento ayudaria al entendimiento la SQM y por un protocolo hospitalario y comprensión de esta enfermedad por parte sanitaria, adminis- para estos enfermos, al igual que ya ex- trativa y ciudadana. Que por fin dejarían de vulnerarse nuestros siste en algunos paises europeos, Cana- derechos como ciudadanos a tener una Salud Pública donde se dá y Japón. trate esta patología con un protocolo que por desgracia esta en- fermedad requiere, ya que uno de nuestros problemas es no poder estar en contacto con productos quimicos. Que cuando nos man- Desde el blog de l’Assiociació (http://asquimi- den al tribunal médico no nos agredan, ridiculicen y nos ofendan em-asociacion.blogspot.com) podeu accedir a simplemente por padecer SQM, obligándonos a acudir a la justi- informació i a enllaços molt interessants, com cia para que nos amparen dándonos el derecho a una vida digna, el document de consens sobre Sensibilitat dado que nosotros no hemos elegido padecer esta enfermedad. Química Múltiple o el reportatge que recent- Los médicos que hasta ahora nos habían atendido, no sólo han ment es va emetre per TV3. dejado de hacerlo por “orden de arriba”, sino que tampoco nos ha apoyado en el reconocimiento de esta enfermedad. De este documento esperábamos un pro- tocolo que nos protegiera en centros sanitarios para poder acudir a ellos sin poner más en riesgo nuesta salud. Darle a esta enfermedad la importancia que tiene ya que es una enfermedad medioambiental que cada día afecta a más personas. Cuando Australia reconoció la SQM, habló de pandemia mundial del siglo XXI. Es por eso que no llegamos a entender que hayan colaborado en la elaboración de este documento, investigadores, sanitarios, profesionales que nos han visitado, atendido y diagonosticado la SQM y que públicamente reconocen la enfermedad y no le hayan dado, en el último momento, la importancia 14 y gravedad que requiere.
  • 15. Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades I NTUÏCIONS DAVANT LA CRISI. Tothom bàsiques en relació a l’educació dels seus fills?” parla, discuteix, dóna solucions, s’escriu so- Aquesta reflexió la feia, encertadament, el bisbe bre la crisi, que ja es fa un tema potser massa Agustí Cortés en cloure unes Jornades amb el tema recurrent. Les meves intuïcions, no demostra- El compromís social dels cristians. Drets i Deures. A bles ja que els futuribles es basen en “ensumades” mi em sembla que el bisbe va captar perfectament i no en ciència, és que: quina era la qüestió que es plantejava. El pecat so- 1. El capitalisme se’n sortirà d’aquesta crisi. cial de l’individualisme i el desentendre’s de les 2. Potser serà a base d’alguns retocs i correccions qüestions comunes és avui una xacra que no ens (a veure quin paper hi tindrà la política) i amb permet viure a fons la democràcia per manca de alguns canvis importants en l’hegemonia econò- participació. Mercè Solé mica del món. 3. Com sempre ho farà a favor dels interessos dels poders econòmics. P 4. A costa i pagant el preu de morts, fam, set, an- goixes, sofriments, tensions, i depressions de mi- ROTOCOL. No fa gaire, en una associ- lions de persones. ació de familiars de discapacitats d’un 5. Se’n sortirà aplicant solucions que no van a l’arrel taller ocupacional, de la qual formo part, dels problemes, de les estructures (reproducto- vam organitzar una jornada de caire in- res de desigualtat i depredació), ja que s’ha de tern. La junta vam decidir convidar-hi algunes mantenir l’afany de lucre dels lucrats. persones amb responsabilitat política, entre elles el 6. I per això, tot plegat produirà una nova fase en la president de la Fundació de la qual depèn el taller, qual arribarem a una altra crisi pitjor que aquesta. que també ho és del Consell Comarcal i a més és Ja ho veurem! Caldrà potenciar les nostres creativi- l’Alcalde de Gavà. Doncs bé, mitja hora abans de tats solidàries! Quim Cervera començar teníem la seva cap de protocol donant- nos instruccions. Ell venia només per obrir l’acte. O sigui que només va saludar i no es va quedar ni per escoltar la presentació de la jornada. Però sembla A ser que segons el protocol li tocava presidir formal- LTERNATIVES AL COST DELS PRE- ment l’acte. Jo em pregunto per què, si era un con- SOS. Un intern als Centres Penitenci- vidat; no és pas membre de l’associació, i a més a aris nostres costa 25.000 euros l’any. més no va tenir temps d’escoltar res del que hi vam Si es dediqués una persona preparada parlar. També és la gent de protocol qui diu qui i en per cada pres, o millor una entitat (que hi són, ben quin lloc seu a la mesa. Jo pensava que el protocol dotades, professionals i preparades), amb menys servia justament per afavorir una correcta i pròxi- de 25.000 euros, la majoria dels presos (tancats per ma comunicació i en canvi el protocol converteix raons de toxicomania, robatoris, o infraccions del els polítics en arrogants i maleducats, sospito que trànsit...) es rehabilitarien. Quin és el problema? sovint al marge de la seva pròpia actitud personal Per què no es fa? No es va a les causes, a les mo- i voluntat. Jo no sé si els polítics s’adonen de com tivacions de les persones que han arribat a delin- tot plegat els distancia de la gent. S’agraeix l’esforç quir. En els centres penitenciaris mana la dimensió de venir, però francament a mi m’agradaria que punitiva i disciplinària sobre la reinsertora i reha- potser vinguessin menys sovint però que quan ho bilitadora més humana i que demana educadors, fessin poguessin escoltar i conèixer. Segurament, psicòlegs, sociòlegs i mestres. De fet les presons en aquest cas, tindria més disponibilitat si tingués són per a moltes empreses un negoci que no es dei- menys responsabilitats. Per què aquesta acumula- xaran escapar (economats, tallers, seguretat, dro- ció de càrrecs? Això els permet fer una bona feina? ga...). Quim Cervera Sospito que no. Per cert, això no passa només als polítics. També als bisbes. N’he vist algun dient on han de seure U N NOU PECAT. “¿Quanta gent quan la gent en una celebració privada en la qual ell, i el es confessa reconeix que hagués hagut seu seguici, s’havien convidat. El protocol hauria d’anar a la reunió de l’AMPA i no hi va de recordar que polítics i bisbes són servidors dels anar perquè es va quedar apalancada al sofà, quan de fet a la reunió es tractaran qüestions altres com els agrada dir-se, no presidents de tot i més. Mercè Solé 15
  • 16. contacte senzill amb la Paraula de Déu; o sigui, un moment de pregària, de referència cristiana. En aquest temps d’Advent, per exemple, llegir cada dia el text d’Isaïes i l’evangeli és una manera d’anar vivint aquestes setmanes que, amb els atabalaments quotidians, fàcilment s’escapen. Josep Lligadas El llibre de Nadal. Centre de Pastoral Litúrgica, Barcelona 2011, 44 pàgines. Les publicacions que estan fetes amb qualitat cui- dant tots els detalls són d’agrair. Aquí en tenim un exemple: el llibre de Nadal publicat per l’edi- torial CPL i que acaba de sortir al carrer. El text és de Josep Lligadas i el disseny de Mercè Solé Dietari d’un viatge per les terres de l’Iraq (1922- (els coneixeu?). Un llibre cristià que recomano a 1923). Pel P. Bonaventura Ubach. Publicacions de tothom. Inclou una explicació de què és el Nadal l’Abadia de Montserrat 2010, 194 pàgines. des d’una perspectiva cristiana, els dos fragments evangèlics de referència en què es narra el nai- D’aquest llibre n’ha sortit la versió novel·lada de xement de Jesús, amb unes consideracions sobre Martí Gironell titulada L’arqueòleg. Però us asse- el significat de la presència de Déu en el nostre guro que el dietari original és molt millor. El P. món, també algunes coses que cal saber sobre la Ubach recorrent, amb els mitjans de principis del celebració del Nadal, i un recull de poemes i can- segle XX, les terres de l’actual Iraq, tan absoluta- çons nadalenques, aquestes amb partitura inclo- ment diferents de com són ara, per conèixer més sa. El podem trobar en català i castellà pel mòdic la bíblia i recollir materials per al museu de Mont- preu de 8 euros. Quitèria Guirao serrat. Una epopeia plena d’experiències insòlites i que a vegades semblen impossibles, explicades en primera persona d’una manera vivíssima, com si allò fos la cosa més normal del món. Us ho pas- sareu bé, sens dubte. Josep Lligadas La missa de cada dia. Publicació mensual. Edito- rial Claret. El violí vermell. Un programa de Catalunya Mú- sica sobre música de cinema, que també podeu Aquesta és una publicació força coneguda i este- escoltar per internet, i que compta amb un blog sa, però com que darrerament a mi em fa molt de propi on a més de la música hi ha fragments dels servei, en parlo aquí per si hi ha qui no la coneix. films comentats (http://blogs.catradio.cat/elvioli- Són una llibrets de mida petita, autènticament de vermell.php). Xavier Cazeneuve n’és el conduc- butxaca, que es publiquen cada mes i que recu- tor, amb un peculiar sentit de l’humor. I de debò llen per a cada dia del mes els textos de la missa, que el programa és una delícia. Potser de vegades bàsicament les lectures bíbliques i les oracions, i una mica reiteratiu, però a mi no em pesa gens, que es reben a casa per subscripció. Al costat de perquè la música de cinema té entitat pròpia i la pregàries de les Laudes i les Vespres, aques- perquè el programa és ocasió de reviure esplèn- ta és una altra bona manera de tenir cada dia un dides pel·lícules. Mercè Solé Tres coses hi ha destructives a la vida: la ira, la cobdícia i El retall l’excessiva estima d’un mateix Mahoma