1. L’ A G
U L L
A
Abril 2011- Any XVI - Número 74
Bona Pasqua!
Per Nadal és més senzill. L’ambient festiu és per tot arreu, i, malgrat els excessos,
en aquest ambient festiu hi encaixa bé, i fa goig, recordar un infant petit que és
anunci de llum i de vida. Fins i tot per a qui no és creient, un anunci així pot
resultar amable i estimulant.
Però per Pasqua ja no ho és tant, de senzill. Un crucificat que ressuscita… No,
no és fàcil de dir, això. Ni per als creients mateixos, que sovint passem molt
de pressa al significat simbòlic de l’afirmació de fe i parlem molt de com de les
situacions doloroses en pot néixer futur i vida, i en canvi parlem molt poc del
que va passar en aquells dies de la Pasqua jueva de fa gairebé dos mil anys, en
què un predicador galileu va ser ajusticiat en un turó dels afores de Jerusalem
anomenat Gòlgota.
Diu que, en els inicis del cristianisme, el que resultava més incomprensible i
injustificable davant la bona gent de l’imperi, més que el missatge a favor dels
pobres i més que la negativa a reconèixer el poder absolut dels déus de l’imperi
i de l’emperador que els representava, era l’entestament d’aquells individus
que s’anomenaven cristians a confessar-se seguidors d’un crucificat. Si a un el
crucifiquen, és que ha fracassat. I per tant, és una bogeria subversiva dir-se’n
seguidors. I més encara, dir que Déu s’ha posat a favor seu i l’ha ressuscitat.
Déu és el poder màxim, i els poders no estan mai a favor dels fracassats. Si hi
estiguessin, deixarien de ser poders.
No és senzill de dir, tot això. Però és la nostra fe, la nostra bona nova. Bona
Pasqua a tothom!
Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@gmail.com Bloc: www.catalunyareligio.cat/blogs/la-puntada

2. L’Agulla Sumari
Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari
Butlletí de reflexió i diàleg
Veure, mirar
Any XVI. Número 74 03 Països àrabs: res no serà igual. S. Ramentol
abril 2011
04 Navegant rumb a Gaza. M. Renau
Periodicitat:
5 números l’any.
05 Àfrica encara existeix. J.M. Fisa
Subscripció anual: 10 € 06 La història al carrer. J. Lligadas
Grup promotor:
Jaume Botey LA PALMERA I LA FONT
Joaquim M. Cervera 07 Jornades de reflexió sobre la violència familiar. M. Claret
Salva Clarós
Kitty Guirao 08 Per pensar cristianament davant la crisi. M. Solé
Maria-Josep Hernàndez 09 Endurir el++ matrimoni per l’Església. M.J. Hernàndez
Tere Jorge 09 L’escassetat de capellans. Fòrum Joan Alsina
Josep Lligadas
Josep Pascual
Mercè Solé El debat de l’Agulla
Coordinació: 11 Qui em representa? P. Hernàndez
Josep Lligadas a peu
Compaginació:
Mercè Solé 12 Ascensió a Sant Sadurní de Gallifa. J. Pascual
Dibuixos:
Montserrat Cabo amb entitat (i experiència)
Capçalera:
Mercè Gallifa
13 Associació Lligam: De l’acollida a la inserció.
Imprimeix: RECEPTES PER ANAR CANVIANT
Multitext, S.L.
D.L.: B - 41803 - 97 14 Bacallà de Quaresma. T. Jorge
Adreça: 14 Fariseisme nuclear. S. Clarós
Gran Via de les Corts
Catalanes, 942, 5-1 15 Puntades
08018 Barcelona
Correu electrònic: 16 Per airejar el cervell
agulla.revista@gmail.com
Bona Pasqua
Telèfon: 93.308.37.37
(Josep Pascual)
Bloc:
i bon Sant Jordi!
www.catalunyareligio.cat/
blogs/la-puntada
Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si
no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrò-
nic.
Butlleta de subscripció
Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________
Us faig saber que desitjo fer
el pagament de la subscripció NIF: ____________________________________________________
anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________
compte que us indico.
Atentament, Població: ______________________________________ CP: _____
Firma
Telèfon: _________________________________________________
Correu electrònic: __________________________________________
2 Entitat
- Oficina
- Control
- Compte o llibreta

3. Veure, mirar...
Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar...
Països àrabs: res no serà igual
Santiago Ramentol
Els analistes reconeixen, des marge dels contextos històrics
de fa temps, que la complexitat i culturals. Mustafà Gheriani,
dels fenòmens globals portaveu dels insurrectes libis,
fa que siguin difícilment ho va argumentar d’aquesta
intel·ligibles. Els experts més manera tan expressiva davant
honestos admeten, també d’un periodista que posava en
des de fa temps, que les dubte les intencions dels rebels:
variables que configuren “Estem a l’era d’Internet, ¿tu
allò que ha d’esdevenir són creus que els joves pensen en
literalment inabastables i, en termes tribals? Per favor!”
conseqüència, que el futur Els sàtrapes no han entès aquest
és, en general, inescrutable. fenomen, i han anat caient un rere
Potser per això els gurus de l’altre en una mena de tsunami
l’economia no van ensumar imparable que posa en perill
la crisi, els oracles socials no tota la cadena de monarquies
han sabut vaticinar bona part absolutes i d’autòcrates tan
dels fenòmens emergents que minuciosament forjada i
defineixen el món d’avui, conscienciosament mantinguda
i els serveis d’espionatge des d’Occident. El moviment es
(dits d’intel·ligència) encara no s’han refet de la va iniciar als països amb fites delimitades més o
sorpresa davant les revoltes populars en el Magrib menys per la història: Tunísia i Egipte. Ben Alí i
i, en general, en l’Orient Mitjà. La paraula guru ve Mubarak van literalment fugir. El vendaval va
del sànscrit i vol dir “el que dissol les tenebres”. I envair després els països amb fronteres traçades
els oracles (del llatí oraculum) eren les revelacions amb els tiralínies dels imperis: Líbia, Bahrain,
divines. Doncs, res de res. Aràbia Saudita, Iemen... I va arribar a afectar a
Els analistes partien, per exemple, de la idea estats amb estructures aparentment sòlides, com
(evidentment equivocada) que la joventut dels Síria, Algèria i Marroc.
països àrabs s’inclinava pel fonamentalisme religiós, Tot està canviant. Durant dècades, les dictadures
i que molts ciutadans miraven més cap el passat i les monarquies més o menys absolutes d’aquests
que vers el demà. Pensaven que majoritàriament països, enfangades en el crim i la corrupció, s’havien
recitaven de memòria els versicles de l’Alcorà, en aixoplugat sota el paraigua de la causa palestina, del
comptes de submergir-se en les noves tecnologies i panarabisme retòric i del fonamentalisme islàmic.
participar en els debats oberts que circulen per les Tenien un enemic comú: Israel. I això li anava bé
xarxes. I sobre aquesta imatge havien construït la a Israel, perquè li permetia exhibir el títol d’únic
hipòtesi del xoc de civilitzacions. país democràtic de la zona, un argument gastat
I ara han descobert, estupefactes, que molts pel militarisme i l’extremisme religiós, però que
homes i dones tenen tantes o més ànsies de li permetia obtenir sucosos beneficis diplomàtics.
reconeixement, autonomia personal i de llibertat Era una situació d’una certa estabilitat: l’Israel
que els seus estarrufats veïns del nord ric. I ara políticament modern enfrontat a un món àrab
perceben desconcertats que els missatges de no arcaic, cadascú amb la seva interpretació islàmica,
més de 140 caràcters (twitter) sobre la democràcia, el seu autòcrata enjoiat, els seus cortesans podrits
la dignitat i la justícia atrauen tant els ciutadans de diners i el seu exèrcit i policia corromputs. El
d’Àfrica i d’Àsia com les idees de la Il·lustració nou paradigma, però, pot subvertir tots aquests
ho van fer en el segle XVIII entre els ciutadans esquemes i deixar fora de joc els seus vells
d’Europa. Hi ha uns valors, uns drets i uns
anhels globals que els humans comparteixen al
protagonistes.
El pànic ha envaït els palaus de cartró-pedra que
3

4. encara resten en peu, i els (per resolució dels manifestants i la ser només el lloc on la gent es
ara) supervivents, monarques i seva capacitat de sacrifici. Xoca troba per compartir banalitats
capitostos vacil·lants, intenten la diversitat social, religiosa, i tafaneries personals per
reaccionar. El rei del Marroc generacional i identitària de la convertir-se també en l’espai on
ha improvisat una reforma protesta. I s’intueix que el vent es reuneix la informació global
constitucional, Algèria ha aixecat alliberador ja mai no deixarà de i en un instrument bàsic per al
l’estat d’excepció vigent des de bufar. canvi social.
feia vint anys, el rei d’Aràbia L’agent fonamental que ha Tothom n’ha de prendre nota, no
Saudita s’ha rascat la butxaca permès enderrocar tants sabem si per bé o, en altres casos,
i anuncia tímides eleccions, obstacles, muralles i fortaleses també per mal. Dèiem al principi
el president del Iemen ha (amb la situació econòmica, que el futur és, en general,
destituït el govern i no sap què la descomposició militar i inescrutable, però d’aquesta i
fer, el règim siri reprimeix les l’anomenat efecte Obama) ha d’altres experiències se’n pot
manifestacions a trets, Bahrain estat, sense dubte, la circulació treure una conclusió: res no és
sufoca amb sang les protestes... i d’informació en temps real, ni serà igual des de l’existència
així successivament. mitjançant eines tecnològiques d’aquesta xarxa global, sense
No sabem com acabarà tot això, com els telèfons mòbils i els fronteres, coneguda com a
podria fer-ho com el rosari de ordinadors connectats a les Internet.
l’aurora, o encallar-se davant de xarxes socials. Cada vegada Santiago Ramentol és professor de la
tants obstacles. Però sorprèn la més, les xarxes socials deixen de Universitat Autònoma de Barcelona
Navegant rumb a Gaza
Marina Renau Cerrillo
Actualment el milió i mig de
palestins residents a la Franja
de Gaza viu assetjat per l’estat
d’Israel. Aquest va iniciar l’any
2007 un bloqueig il·legal que
manté les fronteres tancades
impedint l’entrada i sortida de
la població palestina, també
impedeix l’arribada de matèries
primeres i subministraments
bàsics a la franja. Això fa que hi
hagi escassetat d’aigua i energia,
dificultat en l’atenció a la salut
i un gran augment de l’atur i la davant la mirada còmplice de trencar el bloqueig que l’estat
inseguretat alimentària. la comunitat internacional que d’Israel imposa a la franja des
El desembre de 2008 l’exèrcit es manté passiva i no intervé de l’any 2007. Violant les lleis
israelià va iniciar una ofensiva davant els crims de guerra i les internacionals, la matinada del 31
militar contra la Franja de violacions de drets humans per de maig la flotilla va ser atacada
Gaza, al·legant voler evitar el part d’Israel. per l’exèrcit israelià en aigües
llançament de coets Qassams des Com molts recordareu, el maig del internacionals i nou persones
de la franja. Aquest atac, conegut 2010 més de set-cents activistes de van ser assassinades.
com a “Operació Plom fos” va quaranta nacionalitats diferents Fruit de la participació d’alguns
acabar amb la mort de més de van organitzar-se per donar a ciutadans espanyols i catalans
1.400 palestins (85% civils i més llum la Flotilla de la Llibertat, sis en aquesta Flotilla i davant la
de 300 nens) i 13 israelians, vaixells amb més de mil tones necessitat de seguir lluitant en
milers de vivendes van quedar d’ajuda humanitària navegaren solidaritat amb el poble palestí i
4 destruïdes i hospitals i escoles
també van ser atacats. Tot això
cap a Gaza amb l’objectiu de contra la impunitat d’Israel neix

5. Rumbo a Gaza. És una iniciativa de
la societat civil que, conjuntament
amb altres organitzacions d’arreu
del món, té l’objectiu d’enviar
Àfrica
aquest mes de maig una Flotilla
de la Llibertat II, per tal de portar encara existeix
ajuda humanitària, denunciar
l’ocupació que viu la població
palestina i trencar el bloqueig que
aquesta pateix. Potser aquest títol que poso a la notícia és una “boutade”,
però això expressa la meva percepció de la visita al Senegal
Tot i que l’objectiu pugui semblar de primers de febrer, amb motiu del Fòrum Social Mundial a
descabellat i utòpic, és possible. Dakar. El desè dels Fòrums que, iniciats a Portoalegre, Brasil,
De fet l’agost del 2008 el Free es fan cada dos anys en diversos indrets del món intentant que
Gaza i el Liberty, dos vaixells amb també siguin acollits en continents de recursos
quaranta activistes, incloent-hi pobres. La idea, com sabem, és que els
una catalana, va aconseguir arribar debats sobre els temes crucials del
a les costes de Gaza. Amb aquest món es puguin fer des de les
fet va quedar palès que la gent bases i les propostes tinguin
corrent, si té una voluntat ferma, una transmissió directa a les
fe profunda en els drets humans i organitzacions locals d’arreu
una bona organització, pot vèncer del món.
un bloqueig il·legal imposat per
un dels exèrcits més poderosos del Aquesta és la intenció
món. i l’esperit del Fòrum
perviu, tot i que va perdent
Jo vaig decidir implicar-me en la una certa pistonada a
iniciativa Rumbo a Gaza després cada nova edició. Dakar va
d’una estada a Cisjordània que vaig tenir un seriós handicap. Les
fer aquest agost amb la Brigada autoritats universitàries i els
Nagi al-Ali de Santa Coloma de mateixos estudiants vivien al marge
Gramenet. Allà vam poder viure del Fòrum. No se sap ben bé què hi va
de primera mà la situació del succeir... però el fet és que la coordinació i l’organització dels
poble palestí i les violacions dels debats va ser molt caòtica. Els llocs i les aules on es feien les
drets humans que es produeixen xerrades s’avisaven el mateix dia amb “tam-tam” i mai millor
diàriament al territori. Arran d’això dit.
molts vam sentir la necessitat de no
quedar-nos amb els braços plegats El Fòrum de la Teologia de l’Alliberament, participat i
i fer quelcom útil per a canviar ben organitzat, va discórrer amb tots els inscrits i amb els
la situació que havíem viscut a debats ben vius i ben preparats. La delegació catalana hi era
Palestina. Quan en terres palestines nombrosa amb una bona participació de laics i laiques. Recordo
preguntàvem què necessitaven molt especialment la pregunta que feia una noia africana,
o què volien que féssim, ells ens després de sentir el repàs de la història de la colonització per
contestaven que havíem de tornar part europea tant d’Àfrica com d’Amèrica i el paper jugat
al nostre país i explicar allò que per les esglésies cristianes en tot plegat: “I vosaltres que heu
havíem viscut i des d’aquí fer fet aquesta galdosa aportació en tants segles ens proposeu ara
pressió als governs per a posar un nou alliberament? Com podem creure que no ens vulgueu
fi a l’ocupació de Palestina. Així enganyar una altra vegada?”.
intentem i intentarem fer-ho, També es va salvar esplèndidament la fira d’entitats, la majoria
perquè com va dir l’escriptora india africanes, que amb els seus estands informaven i intercanviaven
Arundhati Roy: “El problema és que tota mena d’experiències de desenvolupament i d’organització.
una vegada ho veus, no pots deixar Les dones eren les protagonistes de la major part d’iniciatives
de veure-ho. I una vegada que ho has d’educació, de sanitat i de les nombroses cooperatives que
vist, guardar silenci, sense dir res, es s’havien estès arreu dels països africans. La Fatou, la lider
converteix en un acte tan polític com del nostre grup de dones de Fandema, que havia vingut amb
denunciar-ho. No hi ha innocència. De Solidança des de Gàmbia, feia uns ulls absorbents davant cada
qualsevol manera, ets responsable.” un d’aquells estands de petits miracles. Uns dies més tard ho
Marina Renau Cerrillo és estudiant de
Medicina
deia a les seves companyes de Tujerenk: “No som les úniques
5

6. dones que fem coses. A Dakar n’he vist moltes estadista senegalès havia inoculat a les noves
d’altres que fan activitats extraordinàries en bé generacions.
de les seves comunitats.” Vam fer la recollida de De Dakar a Palmarin, on vam poder visitar en
molts fulletons i ens vam endur llavors i unes Lluís Llach i la seva Fundació per a joves que,
carabasses que eren la base d’un invent casolà organitzats en cooperativa de pesca, abandonen
per estalviar aigua. el seu desig de fugir amb caico cap a Canàries. Ell
Dakar és una ciutat cosmopolita amb un segell hi passa temporades animant i recolzant aquesta
de cultura francesa que no ofega la seva diversitat iniciativa que parteix del seu contacte amb els
de llengues i costums. Les religions hi són ben treballadors senegalesos que havia conegut a les
presents, molt especialment la musulmana que vinyes de Porrera. Després de passar una nit al
supera el 80%, però no hi notes ni el fanatisme càmpig on resideix vam enfilar cap a la travessia
ni la prepotència que es dóna en altres països i del riu Gàmbia, que dóna nom a aquest país
fins i tot a casa nostra. Animisme i cristianisme anglòfon incrustat enmig del Senegal. Un riu
hi conviuen sense problema i amb un gran amplíssim ple de vida.
respecte mutu. Els estudiants de la universitat A Tujerenk, on viu la família d’en Malang, hi
anaven per feina i amb els seus estils i maneres tenim el projecte de cooperació de Solidança.
et feien adonar que hi ha un gran potencial de Però això serà objecte d’un altre capítol.
futur i que estan orgullosos de la seva “negritud”
tal i com Leopold Senghor, el célebre poeta i Josep M. Fisa és capellà
La història al carrer
Josep Lligadas
Perpinyà i Granollers versus Mataró i valuosos que tenim i que, pel fet de ser
Viladecans. pocs, ho són molt: la Torre Modolell,
Quan passeges per Perpinyà, et trobes la Torre del Baró, l’ermita de Sales… I
cada dos per tres uns plafons en que li expliquessin on era la minúscula
francès, català i anglès en què s’explica capella que va fer d’església local
la història d’un determinat carrer, o un durant segles i on molta gent s’havia
edifici, o un jardí. Quan passeges per de quedar fora perquè no hi cabien; o
Granollers, també: són més senzills i que li expliquessin on va ser la primera
no n’hi ha tants, però certament que fàbrica de la localitat, on només hi
són prou interessants, perquè arriben treballaven dones; o que li expliquessin
fins al temps actual i expliquen, per la història de l’última colònia que es va
exemple, i de manera crec que molt fer a Catalunya, l’anomenat Poblat Roca.
objectiva, les vicissituds de l’església I que li expliquessin, encara, aquella
parroquial en temps de la guerra i els esplèndida façana plena de símbols
arguments que es van utilitzar per maçònics que algú, no se sap qui, va
enderroca-la. construir al segle XIX pràcticament al
costat de l’església, probablement per
Quan passeges per Mataró, això no ho molestar… He dit abans que hi havia
trobes. I a Mataró seria molt interessant, algunes concretes excepcions: però
perquè hi ha molta història pels seus que consisteixen en unes plaques amb
carrers, i molts edificis que valdria la fredes dades històriques que de fet no
pena de fer conèixer, i molts elements de expliquen res…
tot tipus a destacar. I, a Viladecans, que
és el meu poble, tampoc, llevat d’unes En aquestes èpoques tan globalitzades
concretes excepcions. A Viladecans i despersonalitzades, crec que trobar-se Com veieu, la foto no
la història pel carrer és una magnífica és de Perpinyà, sinó
no hi ha tota la riquesa històrica que de París... Però nin-
hi ha a Mataró, ni de bon tros. Però manera d’humanitzar les nostres
gú no és perfecte... i
precisament per això, seria encara més poblacions. Que potser poca gent el fons fotogràfic de
interessant que la gent, passejant pels ho llegirà? Potser sí. Però si no hi és, l’Agulla és el que és...
6 carrers, trobés plaques o plafons que
li expliquessin els pocs monuments
segur que no ho llegirà ningú.
Josep Lligadas és escriptor

7. La palmera i la font
La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font
Jornades de reflexió sobre la
violència familiar i conjugal
Manuel Claret
Els mitjans de comunicació diagnòstic sinó de llocs d’acollida
informen constantment sobre la i de protecció, tant per a les
violència de gènere –en cercles més dones com per als seus fills, per
especialitzats prefereixen parlar de acompanyar-les en el procés vers
violència familiar–. Per aquest motiu una plena reinserció social.
va semblar que des d’instàncies Finalment el Dr. Gaspar Mora,
eclesials s’havia de fer alguna professor de Moral de la Facultat
acció de denúncia, de defensa, de Teologia de Catalunya, va parlar
principalment del col·lectiu femení, sobre la possibilitat d’una pastoral a
el més perjudicat i indefens. favor de les persones maltractades
La Delegació Diocesana de i dels maltractadors.
Pastoral Familiar va convocar a la Va aprofundir en el sentit exacte de
Fundació Vidal i Barraquer, que té la llei del talió “Ull per ull, dent per
un servei d’ajuda psicològica per dent” com a pas d’una mentalitat
a dones maltractades, i a Càritas venjativa a una de més justa,
Diocesana, que a través dels serveis socials, atén, que exclou la venjança, i que té el complement
orienta i ofereix recursos a les dones maltractades, sorprenent del manament del Senyor que demana
a organitzar unes jornades per aprofundir en les fins i tot estimar els enemics.
causes, saber dels recursos socials al servei de les
dones maltractades i de la possibilitat d’una acció La paraula de Jesús és profètica, però cal concretar-
pastoral. la de manera sapiencial. Cal saber concretar i
descobrir l’esperit del missatge en les concretes
La Dra. Montserrat Davins, psicòloga i responsable situacions complexes de la vida, vers la construcció
de la unitat UNADOM (unitat d’ajut psicològic de d’una societat que ha de fer justícia.
dones maltractades), va parlar de la psicologia i
del procés de pèrdua d’autoestima de la dona que, Per això cal allunyar el castigador, maltractador, el
si no denuncia, cau fàcilment en una subjecció que fa el mal. A la vegada cal promoure els valors
a la persona maltractadora, o en un procés de fraternitat, amor, justícia, veritat, pau. Cal
autodestructiu. Per altra banda el maltractador treballar perquè en el món hi hagi una actitud de
acostuma a tenir un perfil d’inseguretat personal, servei als altres.
tenir dificultat de comunicació, d’immaduresa, ser L’Església, a la vegada, presenta el matrimoni com
incapaç d’establir vincles profunds amb els altres i a lloc d’amor. Intenta promoure l’autèntic amor
també manipulador de la realitat. conjugal, aquell que es posa al servei de l’altre, al
Les dones silencien les situacions de violència física bé de l’altre, que troba en el perdó i comprensió
o psíquica per inseguretat, por a ser abandonades, una oposició a la violència.
manca de recursos econòmics, manca de consciència Què fer amb les víctimes de la violència?
dels seus drets, tenir sentiments de culpa i de Acompanyar-les, ajudar-les, recolzar-les, animar-
respecte humà, així com tenir por a perdre els fills les a que aprenguin a estimar amb dignitat. Emprar
amb les consegüents represàlies. tot els mitjans jurídics a l’abast perquè puguin
L’ajut i els recursos socials per a les persones que retrobar la seguretat i dignitat que necessiten. Cal
pateixen violència va ser exposada per Maria que es trobin acompanyades, que no se sentin soles
Moreu i Josep Bastús, responsables dels programes en aquest camí de reconstrucció personal.
7
d’Infància i Família de Càritas Diocesana de Manuel Claret és Delegat Diocesà de Pastoral Familiar
Barcelona, que ofereix un servei no tan sols de de Barcelona

8. Per pensar cristianament
davant la crisi
Mercè Solé
“Elements per una consciència
cristiana en el temps que vivim”.
Aquest era el tema de la xerrada
que Víctor Renes, sociòleg i
ex director del departament
d’Estudis de Càritas Espanyola,
va oferir a la XXIII Jornada
d’Estudis de la Pastoral Obrera
de Catalunya, el passat 12 de
febrer. Una Jornada que aplegà
un centenar llarg de persones...
majoritàriament d’una certa
edat. La Pastoral Obrera som
Església... i com la resta de
l’Església anem veient com que s’ha anat mantenint des de sortir del corporativisme.
gairebé miraculosament la gent dels anys 80: una extensió El nou escenari social parteix
de 50 anys continuem essent “els infinita de la producció a baix d’uns nous axiomes: més és
joves” de molts actes. Potser en cost, que exigia un creixement igual a millor; el preu és el valor
una societat en què la joventut desmesurat del consum, i una de les coses (un valor que posa el
és tan valorada aquesta “eterna retallada salarial acompanyada mercat) i els subjectes s’han anat
joventut” pugui ser un bon de precarietat laboral. Totes convertint en objectes.
esquer, però en qualsevol cas dues coses plegades han portat a
estirar més el braç que la màniga: Avui hi ha més “desanuncis” que
segur que és un repte.
l’endeutament privat i públic. no pas “anuncis”. La política no
La veritat és que tenia moltes serveix, els sindicats són obsolets...
ganes d’escoltar-lo, perquè és una Vivim en una mena de cop és una mena de crisi d’oferta
persona d’una certa anomenada d’estat no declarat: ens governa de sentit de les coses. En canvi,
en el camp social. I no em va un mercat que no hem elegit, que d’utopies ningú no en parla. Les
decebre gens, tot i que he de ni tan sols acabem de conèixer i utopies, per cert, que s’han d’anar
reconèixer que a estones se’m que “dicta” què fer als governs coent, cuidant, creant.
feia difícil de seguir tot el que formals.
Entre les propostes en positiu,
ens anava abocant, precisament La crisi afecta tres qüestions Víctor parlava de la satisfacció
perquè va fer una molt rica bàsiques entrellaçades: el capital, de necessitats (de subsistència,
aportació. l’energia i l’alimentació. però també de protecció, afecte,
De la seva anàlisi, en destacaria La desafecció democràtica, enteniment, lleure, creativitat,
algunes qüestions: acompanyada d’una manca de llibertat, identitat... totes elles
Els remeis que pretesament es cohesió cada cop més gran, deixa transcendents), de la construcció
donen a la crisi poden servir els més pobres en una situació de sentit i de l’empoderament
a curt termini, però a la llarga molt vulnerable. Perquè l’ajuda de les persones com a subjectes
agreugen encara més la situació. mútua, la solidaritat obrera, i protagonistes. En fi, el factor
Ens trobem en un punt en què el suport familiar han ajudat C: Col·laboració, Cooperació;
no acabem de saber si l’Estat de a resistir moltes crisis. Però la Comunitat, aCompanyament,
Benestar europeu s’interromp tendència de la nostra societat Calidesa, Compartir...
temporalment o bé si ha començat no va per aquí. La cultura obrera Tot plegat, ja ho he dit, molt
la seva liquidació permanent. ja no inclou avui els sectors suggerent.
més desprotegits de la classe
8 Les causes de la crisi cal buscar-
les en el paradoxal aparellament
treballadora, perquè costa molt Mercè Solé és treballadora social

9. Endurir el matrimoni
per l’Església
Maria-Josep Hernàndez
La generació dels meus fins aquí, res a dir, perquè actualment, a diferència
pares es va casar per de l’època dels meus pares, es pot escollir. Per tant,
l’Església perquè era si signes un contracte llegeix-te la lletra petita i la
impensable casar-se d’una grossa. O sigui: si no estàs d’acord amb les regles
altra forma. I intolerable del joc (i aquí s’inclouen les referents a la sexualitat),
conviure i no casar-se. No no hi juguis, encara que l’edifici, la celebració, la
està de més recordar que festa... sigui més bonica. D’altra banda, només quan
en ple nacionalcatolicisme, t’enamores de debò entens quin és el sentiment
dones com la meva mare d’estimar per sempre, però si humilment reconeixes
–que ara té 75 anys–, encara que haguessin tingut que potser no ets infal·lible, sabràs de l’amenaça
el privilegi de fer una carrera universitària, havien de l’excomunió, que ja sé que no és exactament
de deixar de treballar si es casaven. I no podien el terme, però quasi. I en aquest cas, com en tants
ni signar res, ni tenir un compte al banc si no era altres, la Llei és per a l’Església molt més important
amb autorització del marit (que passava a ser el que les persones. Per a Jesús, en canvi, primer són
seu “amo” a efectes pràctics). Sort dels que, com els les persones que la Llei.
pares, la van encertar i encara s’estimen!
Però el que ja em sembla definitiu és el comentari
La generació que ara té entre 35 i 45 anys, alguns (molt de la Conferència Episcopal Espanyola, sostenint
pocs) s’han casat amb convenciment per l’Església, que el matrimoni civil a Espanya és “un contracte
però és sabut que la gran majoria ho han fet perquè més lleu que el d’un servei telefònic”. Ho diuen
“queda bé”, “és més bonic”, “fa més celebració” perquè legalment als tres mesos es pot demanar
etc… que el matrimoni civil. Aquesta generació, de el divorci. En resum, ara que ja no poden obligar
creients i no creients, ja ha pogut triar: casar-se o a casar-se per l’Església ni controlar la moral
no, fer-ho pel civil o per l’Església, o triar qualsevol íntima i personal, s’aferren al missatge de sempre,
opció de vida lliurement. I actualment, entre els que sense escoltar cap més raó: la Llei per damunt de
tenen al voltant de 25-35 anys es va confirmant la les persones. I a més s’entesten a desacreditar “el
tendència més a l’alça d’optar pel matrimoni civil contrari”. Em sembla que els temps actuals haurien
–en el cas dels que opten per casar-se. de portar l’Església a d’altres preocupacions i
En aquest context, fa uns quants dies, el papa Benet reivindicacions que estan destruint “la Família” que
XVI ha donat ordre d’endurir l’accés al matrimoni tant els preocupa, com l’atur, l’accés a l’habitatge
per l’Església: “El dret a contreure matrimoni digne, els desnonaments dels que no poden pagar
pressuposa que es pugui i es vulgui celebrar de la hipoteca, l’entorn deshumanitzant en què creix
veritat i, per tant, en la veritat de la seva essència tal la mainada i la contaminació de superficialitat que a
com ensenya l’Església”. És a dir: no pensem que hi través dels mitjans idiotitza el conjunt de la societat.
ha l’opció de dissoldre matrimonis fàcilment, i de fet, Això sí que desestructura, destrossa i rebenta la
ja ha anunciat també que enduriran els processos de família, i els infants que hi creixen i mereixen un
nul·litat. Potser us sorprendré, però per part meva, món millor.
Maria-Josep Hernàndez és periodista
L’escassetat de capellans
Fòrum Joan Alsina
L’escassetat del que habitualment s’anomenen situació de migradesa per sota de límits raonables.
vocacions religioses és un fet fàcilment constatable Malgrat aquesta coincidència, quan es tracta
i acceptat per tothom. Potser caldria remarcar que,
des d’aquesta perspectiva, ens trobem ja en una
d’analitzar, fer el diagnòstic i proposar camins de
sortida, les conclusions són molt diverses. 9

10. Podríem presentar tres actituds escolta aquest precs, perquè no s’ha de fer dir mestre, perquè de
fonamentals: són del seu grat. mestre només n’hi ha un i tots els
1.- Els que atribueixen la crisi a Davant dels reptes que tenim altres som germans (Mateu 23, 8).
causes alienes: el materialisme, sembla que l’Esperit no ha bufat No tenim pas constància que hi
l’hedonisme, el relativisme... per allà cap on ens entossudim hagués oficis excloents ni funcions
Proposen un reforçament de d’anar. Ens convé, per tant, reservades a persones marcades
l’ortodòxia i un replegament a les escoltar millor l’Esperit, discernir en cerimònies rituals. Sant Pau
trinxeres doctrinals dels concilis amb més cura els signes dels insisteix molt en la diversitat de
de Trento i Vaticà I. Per a ells temps i aprofundir els punts de dons que l’Esperit distribueix
l’acció més eficaç és intensificar referència que ens ha suggerit de a discreció per a l’edificació de
les pregàries i rogatives perquè forma especial a través de la veu l’únic Cos de Jesucrist. És la
Déu ens atorgui aquest do tan autoritzada del concili Vaticà II. comunitat que reconeix aquests
preuat de les vocacions. El sentit de la fe de tota l’Església dons i els organitza per al seu
també empeny en aquesta creixement i maduració. Els
2.- Els que intenten posar-hi serveis i ministeris no es legitimen
pedaços agrupant parròquies direcció.
per la crida i consagració dels
en els nuclis més grans Tots aquests aires ens porten a jerarques, sinó per l’encàrrec
o multiplicant els serveis recuperar de la comunitat, que sovint és
sagramentals d’un capellà anant ratificat pel bisbe o per l’apòstol.
de poble en poble. Aquest La persona escollida presideix les
sistema agrada molt a celebracions eucarístiques
la jerarquia perquè en què s’exerceixen
no canvia res de els diversos
l’estructura actual. carismes (predicar,
En alguns llocs com d e n u n c i a r ,
al nostre bisbat, discernir, compartir,
s’apunta cap a una interpretar...), tot
participació més garantint la pluralitat
forta del laïcat i la participació de
en els llocs on tots en igualtat
no hi ha capellà, d’oportunitats. I,
preparant-lo per és clar, no hi havia
animar cerimònies discriminació ni
litúrgiques i incompatibilitat
Celebracions de la per raó de sexe
Paraula. o d’estat civil a
3.- Els que l’hora d’exercir
pretenen substituir aquests ministeris.
l’estructura piramidal actual per l’experiència d’aquelles primeres Ara, que som a prop del Dia
una església/comunitat que sigui petites comunitats que tenien del Seminari, oferim aquestes
el Poble de Déu, tal com diu el molt clara la fita cap on avançar, reflexions a qui es senti interessat
Vaticà II. Voldrien retornar als malgrat els esculls i les limitacions en el tema. Pot participar en el
trets més genuïns dels ministeris amb què s’entrebancaven: debat de moltes maneres: en la
i carismes que animaven les maldaven per tenir un sol cor i reflexió personal, en conversa
primeres comunitats cristianes. una sola ànima, perquè ningú no amb els amics o enviant les
Cada comunitat tindria la visqués en la indigència (Actes aportacions al blog del Fòrum.
persona escollida d’entre ells per 5,32-24) i perquè les vídues i els Les idees que avui s’ofereixen
presidir-los. orfes tinguessin una llar. La seva s’avenen plenament a les que
manera d’acomplir el manament han publicat fa poques setmanes
Després de tant de temps bàsic de Jesús era servir i un grup de teòlegs i teòlogues
d’exercitar les dues primeres compartir el que eren i tenien: alemanys i que han rebut
actituds sense aconseguir cap la fe, els béns i les capacitats, el nombroses adhesions. També
dels objectius previstos, estem poder i els ministeris. En el Regne estan en la línia del pensament del
convençuts que han fracassat de Déu que anaven construint, teòleg Castillo i d’un document
rotundament i han fet evident encara molt tendre i feble, no que fa temps van publicar un
el seu anacronisme, que han hi havia senyors ni súbdits, grup de dominics holandesos.
10 caducat irreversiblement. Es
podria concloure que Déu no
primers ni últims, generals ni
tropa. Havien entès que ningú no Girona, febrer de 2011

11. El debat de l’agulla
El debat de l’Agulla El debat de l’Agulla El debat de l’Agulla El debat de l’Agulla
Qui em representa?
Pau Hernàndez
Vénen eleccions. I cada partit
farà una llista de persones que es
presentaran amb les seves sigles.
Deixaria als periodistes, si
Se suposa que, si els voto, seran
ho creuen convenient, que
els que em representaran. Però,
m’informin dels seus gustos
no els conec. Qui són?
literaris o musicals; on tenen la
De moment, només sé que són segona residència (si en tenen);
de la confiança d’aquell partit. si han viscut a l’estranger, quin
Per tant, puc suposar que són cotxe condueixen, sobre les seves
obedients als interessos del partit; lectures, etc. Això no crec que
que sempre votaran el que se’ls sigui important, però donaria Si els votants no se senten
digui, sense esperit crític, o que pistes. També poden utilitzar ells representats pels polítics a qui
se’l callaran; que són ambiciosos, les xarxes socials per informar, si han votat, quin futur ens espera?
en el sentit pitjor de la paraula; ho creuen convenient. Sabeu com ha acabat sempre
que estan disposats a deixar la aquesta falta de confiança?
Ja seria massa demanar que
seva feina i que ho poden fer… Pau Hernàndez és llicenciat en Filosofia
l’ordre de la candidatura no el
Cal suposar que molts d’ells i Lletres
fixi el partit sinó la votació; però
tenen esperit de servei… a qui?
cal imaginar que això ja es fa a
A mi m’agradaria, sense que això les primàries, si és que se’n fan…
representi la invasió de la seva Però això ja és massa difícil de
respectable intimitat, saber més realitzar.
coses d’ells, abans de confiar-
I una altra cosa que m’agradaria,
m’hi. M’agradaria saber si són
per tal de sentir-me representat,
religiosos i, si són catòlics, si estan
seria que les votacions a les
amb Rouco o amb Casaldàliga;
cambres no fossin públiques, sinó
si viuen en parella i amb quins
que cada u votés en consciència.
lligams… Però tot això no tinc
I en secret. Realment, tal com es
dret a preguntar-ho segons llei.
fa ara, té sentit votar? Si cada
Així que no ho vull saber.
partit (o els seus diputats) diu sí
Però sí que m’agradaria saber, o no, per què fer la comèdia de
perquè això es pot esbrinar, i les votacions? I si quan parlen
a mi em permetria dibuixar el uns no escolten els altres i
seu “perfil” (que se’n diu ara) alguns polítics es limiten a llegir
i saber fins a quin punt em el que, em sembla evident, no
representa, saber on ha nascut han escrit ells, no podríem evitar
(no és el mateix el carrer del els discursos (i de passada, els
Carme que Capitán Arenas), on insults)? Seria suficient que
ha estudiat l’ensenyament mitjà votés un diputat per partit i es
(no és el mateix un alumne del multipliqués pel nombre de
Viaró que del Milà i Fontanals), diputats que té cada partit.
quina carrera ha estudiat i on ho
Vistes aquestes reflexions, no
ha fet (no em val “té estudis de
pagaria la pena que ens diguessin
física”, sinó “llicenciat en física”
què pensen fer en comptes
per BCN o MIT), quins idiomes
d’acusar els adversaris de coses
coneix i a quin nivell; com es
11
que no en tenen la culpa (o sí),
guanya la vida ara, on viu, quina
però ja no tenen remei?
edat té…

12. A PEU
A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu A peu
Ascensió a Sant Sadurní
de Gallifa
Josep Pascual
Us proposem de pujar a dalt del puig de Sant el pas de cavalls, motos i bicis. Ara el camí avança
Sadurní de Gallifa (941 m). És el punt culminant més planer fins al collet de Sant Sadurní, una cruïlla
dels cingles de Gallifa (continuació cap a l’oest dels de pistes i camins. A partir d’aquí prescindim dels
cingles de Bertí i una silueta inconfusible de les senyals. No fem cas de les pistes i prenem el camí
Muntanyes Prelitorals), que són un element clau que puja cap a l’esquerra seguint el fil suau de la
del relleu definitori del paisatge dels dos Vallès i carena que ens porta fins dalt. Amb pas tranquil,
mirador amb una gran panoràmica. haurem fet l’ascensió en un parell d’hores.
El punt de partida de la pujada és el trencall de la L’esplanadeta del cim la presideix una església
pista de terra que va al mas la Roca. Un vell cartell romànica que ja existia el 939. Adossada a
ho indica. Arrenca, ampla (hi ha espai per a tres o l’església, renovada al segle xi, amb un bell absis
quatre cotxes), a la dreta de la carretera (entre el amb decoració llombarda, el 1714 es va bastir la
km 13 i el km 12) anant de Sant Feliu de Codines casa dels ermitans, actualment tancada.
a Gallifa. Estem aproximadament a 500 m sobre el Per gaudir del panorama ens podem acostar a la
nivell del mar. Una cinglera que ens indica l’absis, cap a
cadena impedeix el llevant, i avançant des de la porta, cap
pas als vehicles. al sud. El massís del Montseny, el Puig
Avancem per la Ciró i el Puiggraciós dels Cingles del
pista, que deixarem Bertí, el Farell, Sant Llorenç del Munt
abans d’arribar al ens omplen la vista; i si ens hi fixem bé,
mas, quan trobem
un pontet. No el
passarem sinó que
trencarem a la
dreta. Allà podrem
observar el que
queda d’un forn de
calç. A partir d’aquí el nostre recorregut està indicat
amb senyals verds i grocs, més o menys seguits i
més o menys clars, fins gairebé dalt, fins al collet de
Sant Sadurní. Deixem la pista, doncs, desviant-nos
a la dreta per un camí ben clar. Aviat es bifurcarà
i continuarem pel de l’esquerra fins que travessem
la riera pel llit de roca viva; riera que pràcticament
ens ha anat acompanyant en l’ascensió suau que
hem fet des de l’inici. cap a l’est i lleugerament al nord, podrem mirar
Passada la riera la pujada esdevé més forta. La de localitzar el sanatori de Puig d’Olena, que
fem per l’obaga, feréstega, amb una vegetació vam visitar en la passejada de L’Agulla passada
abundant, alzinar sobretot de sotabosc espès, recordant Màrius Torres.
seguint un corriolet ben fressat. Deixeu-vos guiar Podeu seguir el recorregut i contextualitzar-lo
pel senyals i les fites. El camí avança fent llaçades, dins el seu entorn amb el mapa Cingles de Bertí
ara més llargues ara més curtes. Deixem un camí a d’Editorial Alpina, edició 2004-2005. En la guia que
la dreta. Arribats gairebé al peu del cingle, el camí l’acompanya hi trobareu explicada també aquesta
12 el va vorejant per la dreta i s’enfila fins al collet de
Pedra, amb unes tanques de fusta com per impedir
excursió.

13. Amb entitat (i experiència)
Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència)
De l’acollida a la inserció
Lligam, Associació per a la inserció de dones, va
néixer al 1992 a Barcelona, amb l’objectiu de donar
atenció residencial i socioeducativa a dones sense
suport familiar o social, i en situació de greu risc
d’exclusió.
Inicialment vàrem treballar amb dones procedents
dels centres penitenciaris, però en ser la finalitat de
Lligam buscar tots el recursos i mitjans necessaris
per fer possible la inserció social de les dones, i
detectant noves necessitats, es van posar en marxa,
a més del programa centrat a l’àmbit penitenciari, Més enllà d’acollir, ajudar, assessorar, o aconsellar,
dos programes més: un per atendre dones víctimes conceptes que ens situen en una vessant de caire
de violència de gènere i un altre per atendre dones més assistencial, el concepte creiem que descriu
en risc d’exclusió social i dones sense sostre. millor la nostra tasca és el de l’acompanyament,
Lligam disposa d’una casa d’acollida que ofereix essent al costat i no per sobre. Lligam intenta
habitatge temporal i atenció socioeducativa a acompanyar a les dones en un tros de la seva
dones soles o dones amb menors a càrrec, que es vida: unes setmanes, uns mesos, un any o potser
troben en situació de precarietat econòmica o amb més. És com fer de pont entre l’abans i el després.
greus problemes d’exclusió social. Un acompanyament de la presó a la societat, de
Un equip humà format per educadores socials, l’infern del maltractament a la llibertat de decidir,
treballadores familiars i voluntàries treballa per de l’exclusió a la participació.
donar acollida, acompanyament, orientació i A Lligam acompanyem amb la convicció que
informació a las dones amb l’objectiu final que tothom pot fer passos i millorar la seva vida i
aquestes adquireixin autonomia en els àmbits acompanyem perquè estem convençudes que tota
personal, econòmic, social i familiar, perquè persona té capacitats i possibilitats, i pot recuperar-
puguin viure de manera estable i digna amb els se. Acompanyem, no treballem per a les dones,
seus propis recursos. sinó amb elles. I acompanyem des d’una vesant
La feina del voluntariat a la nostra entitat és des educativa i participativa, treballant en xarxa amb
de sempre insubstituïble i consisteix en una altres entitats i professionals, i realitzem també
col·laboració en tasques d’acompanyament a les tasques de sensibilització.
dones, en la realització de gestions diverses, de Si algú de vosaltres s’anima a col·laborar amb la
tallers formatius i d’altres activitats adreçades a nostra tasca, pot contactar amb nosaltres.
oferir una atenció de qualitat i assolir els objectius
de l’entitat.
Quinze persones de diferents nacionalitats, cultures
i edats, dones i nens, vivint juntes i compartint
espais. Això és la casa d’acollida on la vida
quotidiana i la vida en grup es converteixen en
les eines principals per poder aprendre, conviure,
créixer, adquirir hàbits i habilitats, compartir el que
saps fer, i recuperar-te com persona. El fet de viure
amb altra gent fa que la vida en grup sigui un dels Associació Lligam Tf. 636248376 Adreça
pilars sobre el qual basem la nostra intervenció. electrònica : lligamdona@eresmas.com
De l’acollida a la inserció hi ha un camí i és aquest
trosset de camí el que volem fer amb les dones.
13

14. RECEPTES per anar canviant
Receptes per amar canviant Receptes per anar canviant
Bacallà de Quaresma Fariseisme nuclear
Tere Jorge Salva Clarós
Una certa tradició popular diu que a l’Edat Mitjana l’abat A la central nuclear de Fukushima les coses
d’una comunitat, per Quaresma, era qui feia les racions van malament, i es percep ja fa temps que
de bacallà i les feia de la mida que volia sense que ningú empitjoraran. L’accident ha malmès el vas de
li pogués dir res. És per això que utilitzem aquesta frase contenció com a mínim d’un dels quatre reactors
feta per referir-nos a les persones que manen o tenen un amb problemes. L’exposició de l’entorn a elevats
domini sobre els altres i per tant, en molts casos, igual nivells de radioactivitat no només passarà factura
que l’abat, fan el què volen sense permetre que ningú els a la població d’aquí a uns anys sinó que ara mateix
hi discuteixi. I potser, callem massa i deixem que aquests, dificulta qualsevol acció per intentar aturar les
els que tallen el bacallà, decideixin per nosaltres. Ara fuites. Ningú sap com actuar en una situació tan
s’acosten les eleccions municipals i són molts els que desesperada. El problema de l’energia atòmica és
aspiren a tallar el bacallà però nosaltres poden decidir que se sap com iniciar una reacció de fissió nuclear en
exercint el dret a vot i que mai ningú no ens pugui dir: i cadena a partir d’una massa crítica d’àtoms d’urani
va callar i no va dir res (com diu la cançó). El que segur enriquit, però es desconeix com revertir el procés.
que no dirà res és el peix de la recepta d’avui però espero En el millor dels casos, i sota els mecanismes de
que sí que aixequi comentaris favorables de les persones control per neutralitzar la propagació de la reacció
que gaudiran d’aquest plat. de fissió nuclear aconseguint una virtual apagada
del reactor (ara mateix està fora de control), el
Ingredients: 8 trossos de bacallà de 120 g. cada
combustible d’alta activitat continuarà irradiant
un aproximadament; 100 g. de pinyons; 50 g. de
i caldrà confinar-lo en condicions d’estanqueïtat
panses; 16 prunes; 4 tomàquets madurs; 2 cebetes
durant alguns centenars o milers d’anys. És
tendres; 2 porros; 2 grans d’all; 1 got de vi blanc;
responsable engegar una màquina perillosa que no
un quart de litre d’oli d’oliva; farina; sal; pebre;
se sap com aturar?
julivert.
Al cap de poc de l’accident de la central de
Preparació: Dessaleu el bacallà. Cal tenir-lo 24
Fukushima, Greenpeace i companyia es van
hores en remull i canviar-li l’aigua tres vegades com
manifestar a Barcelona en solidaritat amb els afectats
a mínim (o be el compreu ja dessalat). Enfarineu
de les catàstrofes del Japó i per exigir al govern
el bacallà després d’haver-lo eixugat bé amb un
espanyol, molt oportunament en un moment de
drap.
commoció i d’angoixa, el tancament immediat de
Poseu una cassola al foc, amb l’oli ben calent, i les centrals nuclears. L’acte esperpèntic escenificava
fregiu el bacallà. Després traieu-lo i reserveu-lo. “un agraïment al poble japonès que amb el seu sofriment
Peleu i talleu finament les cebes i els porros i ens podia redimir del nostre pecat nuclear”. Ho poso
ofegueu-los en el mateix oli de fregir el bacallà. en cursiva perquè és la meva percepció subjectiva
Quan tot estigui daurat, afegiu-hi els grans d’all d’una acció grotesca.
i el julivert picats, remeneu durant una estona i
Responent a la pregunta d’abans, i al marge de la
després poseu-hi el tomàquet ratllat. Deixeu que
falta d’escrúpols, la qüestió, benvolguts amics de
es cogui lentament fins que el sofregit estigui al seu
Greenpeace, no és quan es tanquen les centrals
punt.
nuclears sinó quan serem capaços de reduir
A part, bulliu les panses, els pinyons i les prunes el 10,9% de l’energia primària que consumim
amb el vas de vi blanc; deixeu-ho coure lentament, a l’Estat espanyol que és d’origen nuclear. La
tapat, durant quinze minuts aproximadament. irresponsabilitat, si de cas, va lligada a exigències
Finalment, barregeu-ho tot a la cassola, el bacallà, del nostre estil de vida, que demana més i més
el sofregit i els fruits secs bullits amb el vi, remeneu energia. Estem immersos en un encara tímid canvi
amb molt de compte amb una cullera de fusta o de model energètic on les renovables substituiran
millor sacsejant la cassola i poseu-ho al forn escalfat les centrals nuclears. Però qui sigui capaç d’estalviar
prèviament durant 15 minuts. l’11% a la seva factura energètica domèstica que
14 Serviu-ho calent, en la mateixa cassola.
tiri la primera pedra.

15. Puntades
Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades
U
N BLOC PER DESCOBRIR: RE- tens la sensació que li agrada “épater” encara
ACCIONA. Us convido a visitar el bloc que això sigui amb el cost d’una certa demagògia.
d’en Jordi Panyella Soler, “Re-acciona”, Mentre critica els estereotips que nosaltres tenim
http://re-acciona.blogspot.com. És un bloc dels africans, generalitza força sobre la cooperació
que ens engresca i ens sacseja perquè reaccionem i els cooperants. Amb tot crec que és un bon
davant els autèntics valors de la vida, on hi revulsiu sobre aquest curiós costum que tots tenim
trobem vídeos, articles, entrevistes, contes... de bescantar molt ferotgement els partits i el seu
que ens animen a estimar i a pensar. I de passada, funcionament i en canvi de no ser mai gens crítics
ens permet conèixer un autèntic mestre de Reiki amb les ONG, quan sovint són, per exemple, ben
Tradicional Japonès i Reiki Usui Tibetà. Per cert, poc participatives i no escapen a les imperfeccions
heu sentit mai parlar del reiki? La meva explicació de qualsevol entitat formada per persones de carn i
casolana seria, a grans trets, que és una energia que ossos que ha d’actuar en una realitat ben complexa.
pot contribuir a guarir i que funciona a través de La recent mala experiència de la Caravana Solidària
l’amor, sempre donat desinteressadament, i amb del Sàhara va posar en evidència la fragilitat i
certes connexions amb la pregària universal. Sé superficialitat de moltes actuacions, més pensades de
que us pot sonar a “il·luminats”... i suposo que, cara a la galeria que per al desenvolupament real.
com en tots els coneixements, hi ha de tot: persones Dit això, estaria molt bé que a més a més de les
que en saben i persones que se’n poden aprofitar. àcides crítiques es perfilessin camins a seguir per
Però l’experiència viscuda de prop a nivell familiar contribuir que la gent de l’Àfrica pogués viure amb
m’ha fet entendre-ho i acostar-m’hi. Bé, en Jordi hi dignitat. Perquè si les institucions polítiques no
entén, jo només sóc testimoni que hi ha coses que funcionen i les entitats solidàries tampoc, què hem
no acabem d’entendre, però que poden fer molt de de fer? Si no fem l’esforç d’imaginar i de posar en
bé. Maria-Josep Hernàndez marxa camins, encara que ens equivoquem, i que
no aconseguim l’excel·lència, l’alternativa és com
E
SPERANÇA. Deia Aristòtil que el títol d’aquella pel·lícula de Herzog: Jeder für sich
“l’esperança és el somni de l’home ung Gott gegen alle. És a dir, cadascú a la seva i Déu
despert”. I Nietzsche deia que “l’esperança contra tothom. Amb tot, el llibre em sembla un bon
és un estimulant vital molt superior a la revulsiu. Mercè Solé
sort”. En temps de molta desesperança personal,
P
social, econòmica, política, religiosa... els que hem ARRÒQuIES I COMuNItAtS
après que aquestes dues frases tenen la força de la SOCIALMENt AtENtES. És el títol
veritat, hauríem de fer l’esforç d’intentar contagiar d’una petita guia editada per l’Equip de
esperança. Això no vol dir tancar els ulls a cap Pastoral Obrera del bisbat de Sant Feliu,
realitat, és exactament el contrari: mirar bé la que ha estat presentada el passat 4 d’abril, a Piera,
realitat, per més complicada que sigui, i intentar amb una taula rodona en què ha participat també
descobrir els punts de llum que hi ha per saber per el bisbe Agustí Cortés.
on hem de començar a transformar-la. L’esperança
es pot contagiar amb la mateixa energia que l’amor. La intenció de la guia és dinamitzar parròquies i
Pot ser un bon propòsit per la Pasqua, no defallim. moviments per tal de fer-se poroses a la realitat
Maria-Josep Hernàndez social dels llocs on són les comunitats cristianes.
D’una banda, es tracta de ser conscients que cal
explicitar molt bé l’acollida a la gent que pateix
“N
uNCA POSItIvO”. Frase i a la gent allunyada de l’Església; que cal que
cèlebre del món del futbol que m’ha la litúrgia, la pregària, la catequesi, la formació
vingut al cap ara que estic llegint cristiana, tinguin present la realitat social; que
un llibre amb un títol d’allò més convé comunicar millor, aprofitant tots els mitjans,
suggerent: Blanc bo busca negre pobre, de Gustau amb senzillesa i sense prepotència el missatge
Nerín (La Campana, Barcelona 2011). El llibre és cristià i que cal col·laborar amb tothom –dins i
un atac sarcàstic i detallat contra l’acció d’ONG fora de l’Església– que vol transformar la societat,
i governs del Nord a l’Àfrica. Fa una colla de perquè el Regne de Déu no és pas una exclusiva dels
crítiques ben encertades. El problema és que posa
tot i tothom dins del mateix sac i que de vegades
cristians. Si hi esteu interessats, podeu demanar-la
a p.obrera@bisbatsantfeliu.cat Mercè Solé
15

16. Per airejar el cervell
Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell
vital, i resulta agradable de ensucrada, sense buscar la
llegir (no en va Montserrat Ribas llàgrima fàcil (el dramatisme és
ha estudiat magisteri, treball real com ho és la vida mateixa) i
social, teologia i, a setanta i posant de manifest valors, com
escaig anys, humanitats!). l’amor, l’amistat i la generositat,
He de reconèixer que no sóc que només apareixen
gens neutral a l’hora de parlar- autènticament despullats en
ne: som amigues des de fa molts moments transcendents, com
anys, és una persona que aprecio quan la vida ens posa cara a
molt. Llegir-lo ha estat com una cara davant del patiment humà
llarga i profunda conversa on i de la mort. Un treball ple de
Fer-se gran. Montserrat Ribas i han sortit inquietuds i qüestions força i autenticitat, que ha
Piera. Edicions de l’Albí. Berga/ de fons d’aquelles que potser connectat amb joves i adults,
Barcelona, 2011 costa més d’inserir en una amb un resultat intel·ligent i
conversa, però que m’alegra ple de contingut. Maria-Josep
Arribar als 76 o 77 anys i adonar- Hernàndez
se, gairebé de cop, que s’és gran compartir.
resultaria sorprenent si no fos Per cert, la Montserrat té
perquè deu ser una experiència un blog excel·lent: http://
força més corrent del que viureiconviurebloc.blogspot.
semblaria a primera vista. Ja ho com Mercè Solé
comenta l’autora, citant Goethe:
“L’edat s’apodera de nosaltres
per sorpresa”.
I Montserrat Ribas ho reconeix: La Bíblia. Bíblia Catalana
tota la vida ha viscut la vellesa Interconfessional, Barcelona 2011.
com un fenomen aliè que mai Ja se n’ha parlat molt, però val
no l’hagués d’afectar, tot i haver la pena comptar amb aquesta
treballat com a responsable del nova edició de la BCI. És una
Servei de Vellesa de Càritas molt bona traducció, està molt
durant un bon grapat d’anys. ben editada, és agradable de
Polseres vermelles. Una sèrie
És ara, en prendre consciència llegir, està bé de preu (9,95 €)
d’aquesta etapa de la vida, que de TV3.
i compta amb il·lustracions de
s’ha animat a pensar a fons què Aquesta sèrie basada en Perico Pastor. Un altre aspecte
significa la vellesa (així, pel les vivències d’un grup remarcable ha estat l’esforç
seu nom), a partir de la seva d’adolescents ingressats en un conjunt de molta gent perquè
trajectòria vital, l’experiència hospital és un treball televisiu aquesta iniciativa tingués un
professional, un munt de de qualitat. A l’estil de la seva rerefons mediàtic, en el criteri
lectures i sobretot la reflexió pel·lícula Herois, el director Pau que és bo crear consciència que
sobre com viu el dia a dia. Freixas, ha sabut reflectir el món la Bíblia forma part de la nostra
El llibre, doncs, barreja elements de la infància i l’adolescència cultura i que és una magnífica
biogràfics (d’una família de com un moment vital i imprescindible obra literària
la burgesia barcelonina) amb d’aprenentatge i de creixement i antropològica, siguin quines
l’assaig i el testimoni. Està escrit personal, i en un context difícil. siguin les nostres creences
d’una manera apassionada, Ho fa sense crear una realitat religioses. Mercè Solé
Es vol un són món, però ben pocs occidentals acceptarien de
El retall
viure en un sistema en què les regles del joc no fossin les seves
(Gustau Nerín: Blanc bo busca negre pobre)