L’             A            G

                                U             L              L

                           ...
L’Agulla                             Sumari
                                                                     Sumari - ...
Veure, mirar...
                                        Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Ve...
Meditació sobre una immigrant
                                   desconeguda
    No sé qui ets, no sé com et dius,
    ni ...
cor, em va sacsejar perquè fa         vell profeta Isaïes per al poble           tenint cura de la vella senyora,
molts an...
neguitoses arítmies espirituals.      temàtica inacabable que
    Per anar fent realitat la pujada      abasta des d’un gr...
Sí, òbviament, res no és casual        comunicació
ni sorgeix perquè sí, quelcom          política       i
d’això també hi...
més pronunciaments públics,           l’altra veu de l’Església s’ha de       molt, el meu germà, em diu
    clars i contu...
Avui parlem amb...
                                                                Avui parlem amb...   Avui parlem amb......
comportat per part de la Montse              estar a la meva habitació, escoltar           que ens sembla que ho transmete...
fatal. Perquè una “curació fàcil”
qüestionava també la nostra
actuació. Ens sentíem molt inútils,
perquè nosaltres mai no ...
Amb entitat (i experiència)
                                                                                        Amb en...
RECEPTES RÀPIDES, BONES I PIADOSES (O NO)
                                                                                ...
Puntades
                              Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Pu...
Per airejar el cervell
                                                           Per airejar el cervell    Per airejar el...
La fe de cada dia                         La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia


...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Agulla 69

897

Published on

Butlletí de reflexió i diàleg

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
897
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Agulla 69"

  1. 1. L’ A G U L L A Abril 2010 - Any XV - Número 69 Entendre la crisi Ja sabíem que la crisi s’havia instal·lat entre nosaltres per quedar-se. Però darrerament es nota impaciència per girar full i tornar a la “normalitat”, és a dir, al consum habitual. El país assisteix diàriament a un debat entre els grups polítics sobre si les mesures anticrisi del govern funcionen o no, assumint que la destrucció de llocs de treball és l’indicador principal de l’encert o del desencert. L’atur, que és la lògica conseqüència d’una política de creixement errònia que s’ha edificat sobre l’especulació, s’està fent servir ara com una arma llancívola que enfronta les receptes de l’esquerra amb les de la dreta. Per a la dreta, es creen més llocs de treball abaratint l’acomiadament i rebaixant els impostos a les societats. Els sindicats creuen que cal més pressió fiscal sobre els beneficis empresarials i no tant sobre les rendes del treball. Les universitats demanen més recursos i les empreses subvencions per a la investigació. El govern proposa augmentar impostos per fer front a l’augment de despesa social que representa tenir una població aturada de més de quatre milions de persones. Així estan les coses. Ens hauríem de preguntar si, al marge de polèmiques estèrils, hem entès alguna cosa d’aquesta crisi i si som capaços d’assumir que, passat el primer embat de la crisi en el qual aquest govern com qualsevol altre ha procurat crear ocupació directa o evitar la destrucció de llocs de treball convertint el diner públic en salaris a través d’obra pública o bé en crèdit al consum o en ajudes a empreses per evitar acomiadaments, el que ens traurà de la crisi, exhaurit el diner públic per a polítiques de contenció de l’atur, és l’assoliment d’una economia basada en primer lloc en el decreixement del consum, i en segon lloc, en un major repartiment de la riquesa. Ens hauríem de preparar sobretot per a una dura i difícil etapa d’adaptació al decreixement, en un nou concepte de desenvolupament humà lligat a la sostenibilitat, que augura també una major felicitat. El repte dels governs haurà de ser proveir per sobre de tot equitat. Tota una revolució! Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@telefonica.net. Bloc: http://punxo.blogspot.com
  2. 2. L’Agulla Sumari Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari Butlletí de reflexió i diàleg Veure, mirar 03 Prejudicis. T. Jorge Any XV. Número 69 Abril 2010 04 Meditació sobre una immigrant desconeguda. V. Codina Periodicitat: LA PALMERA I LA FONT cinc números l’any. 05 Espiritualitat en temps d’aigües tèrboles. J. Renau Subscripció anual: 10 € Grup promotor: 06 Abusos sexuals: de tot, menys rumors. M. J. Hernández Jaume Botey 08 Nota del Fòrum Joan Alsina sobre els abusos sexuals Joaquim M. Cervera Salva Clarós Avui parlem amb... Kitty Guirao Maria-Josep Hernàndez 09 La família Feliu, quan el dolor entra a casa. M. Solé Tere Jorge Josep Lligadas amb entitat (i experiència) Josep Pascual Mercè Solé 12 La cooperativa L’Olivera. C. de Ahumada i P. Moragas Coordinació: RECEPTES RÀPIDES, BONES I PIADOSES (O NO) Josep Lligadas Compaginació: 13 Pollastre amb salsa de taronja. T. Jorge Mercè Solé 13 Vulnerables. S. Clarós Dibuixos: Montserrat Cabo 14 Puntades Capçalera: Mercè Gallifa 15 Per airejar el cervell Imprimeix: Multitext, S.L. D.L.: B - 41803 - 97 La FE DE CADA DIA Adreça: Gran Via de les Corts 16 D’on ve la nostra idea de Déu (3: La novetat de Jesús). Catalanes, 942, 5-1 J. Lligadas 08018 Barcelona Correu electrònic: agulla.revista@telefonica.net Telèfon: 93.308.37.37 (Josep Pascual) Bloc: http://punxo.blogspot.com Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrònic. Butlleta de subscripció Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________ Us faig saber que desitjo fer NIF: ____________________________________________________ el pagament de la subscripció anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________ compte que us indico. Població: ______________________________________ CP: _____ Atentament, Telèfon: _________________________________________________ Firma Correu electrònic: __________________________________________ 2 Entitat - Oficina - Control - Compte o llibreta
  3. 3. Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Prejudicis Tere Jorge Ens havien posat sobre avís: Ja veureu, així que sortiu junts. Ens va semblar un bon plantejament, potser a fer les Espanyes l’ambient que trobareu serà totalment d’entrada una mica estrany, però va funcionar a la hostil. El meu fill juga a handbol i aquest és el segon perfecció. L’ambient va ser espectacular, les grades any que és al Barça. És un any agredolç perquè, estaven plenes de gent animant als seus equips i el per una banda, tens l’oportunitat (si tot va bé) de respecte va ser absolut. Jo crec que hi van influir viatjar bastant participant en diferents campionats diferents factors: l’esperit dels organitzadors i la estatals i per l’altra banda, per a la majoria de bona predisposició dels participants. Personalment nois serà el darrer any que estaran al club (el pas a penso que també hem tingut la sort de formar juvenils representa desfer el grup i seleccionar els un equip a banda de deportivament competitiu, que el club veu amb més projecció). El que sí que humanament molt cohesionat i molt respectuós és clar, és que les experiències que visquin durant amb els equips contraris, i també, i això per a mi aquesta temporada seran úniques i irrepetibles. és fonamental, un grup de pares que no deixa Per tant el nostre missatge és: mai més no tindrem d’animar als seus fills però que ni genera ni cau l’oportunitat de tornar a viure junts aquests dies, així en provocacions externes al joc. Aquesta conjunció que hem de disfrutar tots i cadascun dels moments. d’astres no sempre es dóna i com sabeu el Barça és un club que aixeca les més grans passions o els Sota aquest lema vam fer la nostra primera sortida més ferotges odis, dins i fora de la nostra terra, i per “a les Espanyes”, concretament a Antequera, això és tant important ser humils (jugadors, tècnics i per jugar la Minicopa del Rei, competició que es pares) i treballar per disfrutar a la pista i fora d’ella. disputa paral·lelament a la Copa del Rei dels equips d’ASOBAL. Us haig de confessar que anava molt Hi va haver moltes anècdotes que ens han fet riure, il·lusionada però amb aquella por de l’avís inicial: com per exemple el fet mediàtic que envoltava i si és veritat que l’ambient és tan hostil que no ens la competició: premsa, entrevistes, televisió i el permet assaborir el moment? Estem parlant de “fenomen fan”: des del primer dia els demanaven nois de 15 anys que a la pista són competitius (i no autògrafs i els nois miraven endarrere preguntant: oblidem que l’handbol és un esport de contacte) És a mi? Però si jo no sóc ningú... però que per sobre de les rivalitats comparteixen una Per a nosaltres ha estat una experiència fantàstica mateixa passió: aquest esport d’equip. A vegades, que ens ha ajudat a créixer com a equip i com a som els adults els que projectem aquesta hostilitat persones. Han estat tres dies molt intensos que als nostres fills i a les competicions més enllà de les valen més que deu entrenaments junts. Només pistes, però això mereixeria un article a part. volia compartir amb vosaltres aquesta reflexió que Bé, quan vam arribar a Antequera el primer partia d’aquell avís inicial que penso que té molta que l’organització ens va dir, a tots els equips part de prejudici, com tants altres que es creen fora participants, és que volien que visquéssim la d’aquí envers nosaltres. La convivència és possible competició com una festa i una oportunitat per a la i que dos nois, rivals en un partit, s’abracin, es convivència entre equips de diferents comunitats felicitin i comentin el partit no té preu. No ho que teníem el privilegi de poder participar a la espatllem els adults. minicopa: ens allotjàvem junts en un alberg de Nota: pels interessats en els resultats vam guanyar joventut magnífic, els equips que ens enfrontàvem la minicopa, però això també és anecdòtic. en els diferents partits compartíem el mateix autocar abans i després del partit, fèiem els àpats Tere Jorge és administrativa 3
  4. 4. Meditació sobre una immigrant desconeguda No sé qui ets, no sé com et dius, ni conec de quin país has vingut a Barcelona. Però et vaig veure Víctor Codina l’altra tarda al carrer Roger de la vella dama em va semblar de Llúria, a l’alçada d’Aragó, que tu representaves els països travessant el carrer mentre joves que ara ajuden el primer secularitzada, molt agnòstica conduïes la cadira de rodes d’una món, la vella Europa, culta i i freda pel que fa a religió. senyora gran. Era capvespre i rica; decadent, però, en molts Segurament això t’estranya a tu, feia fred; la senyora duia un abric aspectes. que cada dia pregues al “Diosito” llarg de pells, un capell també Fa 500 anys, l’Espanya colonial, i a la Mare de Déu, que estàs de pell, guants i un bolso molt concretament el Regne de acostumada a posar espelmes elegant. Tu anaves vestida molt Castella, va descobrir, conquerir, als sants perquè protegeixin la senzillament amb una simple explotar, saquejar, violar i fins teva familia. És molt posible bufanda al coll, sense guants. i tot extingir en bona part la que aquesta vella dama que tu Se’t veia jove i forta, potser una població originària del continent acompanyes en la seva cadira mica seriosa. americà. El Regne d’Aragó no va de rodes, sigui una dona creient participar en la conquista, tot i i piadosa, i que tingui més Pels teus trets, pel color de la bona formació religiosa que tu; teva pell, per la teva manera que segurament no hagués actuat de manera gaire diferent: els potser l’estaves duent a la veïna d’anar vestida, vaig comprendre parròquia de la Concepció. clarament que no eres asiàtica, ni historiadors afirmen que segles después, molts catalans es van Els seus fills i néts, però, molt africana, ni tampoc de l’Europa probablement no sovintegen el oriental. Segurament eres enriquir a les Amèriques, amb el tràfic d’esclaus que treballaven temple. llatinoamericana: equatoriana? boliviana? colombiana? peruana? la canya de sucre i el cafè. Tu, segurament sense adonar-te, No ho sé amb certesa. Avui, després de 500 anys, amb la teva fe senzilla, amb el els descendents –originaris o teu tracte carinyós i dolç envers Eres jove i duies una persona l’anciana, amb el teu sentit gran, anciana. Segurament a casa mestissos– d’aquells pobles, veniu a Espanya, convertits en d’horadesa, d’austeritat, del seva, la seva familia, et tracten bé –així ho espero–, et paguen servents, en els nous esclaus del un bon sou, més gran que el segle XXI: teniu cura d’ancians, que rebies a Amèrica Llatina. treballeu en la M’imagino que ja tens els papers construcció, en regla i que no pateixes en sortir conreeu el camp, al carrer per por que la policia et patiu també les detingui per il·legal i et retorni al conseqüències teu país d’origen. Penso, però, en de l’actual crisi els que has deixat a la teva terra: econòmica. Alguns són a l’atur, has deixat els teus pares? has d’altres retornen al seu país deixat els teus fills a la cura del d’origen… En realitat, però, tot teu marit o dels avis? Per què has i que no se sol dir gaire, aquí abandonat el teu país, els teus us necesiten: els immigrants costums, les teves tradicions, la sovint feu els treballs més durs i teva familia? Segurament per humiliants, els que ningú no vol fer. Què passaria si un dia tots compartir, amb el respecte que guanyar més, i així poder pagar el teu poble té cap a les persones estudis dels teus fills, per poder els immigrants us declaréssiu en vaga? El país s’enfonsaria en el d’edat, els estàs evangelitzant. comprar un trosset de terra i fer-te una caseta, per muntar un caos més absolut! A la gent que et va veure passar petit negoci quan hi retornis. I aquells pobles llatinoamericans i travessar el carrer tot conduint que entre llums i ombres van la vella dama, no els devia cridar Però el preu de la teva estada l’atenció: se’n veuen tants de aquí és molt alt: separació, ser evangelitzats per l’església colonial, ara se sorprenen en veure casos semblants! No és tampoc 4 soledat, trencaments culturals i la primera vegada que jo ho veig, humans. En veure’t dur la cadira que l’antiga metròpli catòlica està molt descristianitzada, molt però aquest cop em va tocar el
  5. 5. cor, em va sacsejar perquè fa vell profeta Isaïes per al poble tenint cura de la vella senyora, molts anys vaig tractar amb els d’Israel que tornava de l’exili: amb carinyo. Tant de bo aviat espanyols que havien emigrat a “Edificaran cases i les habitaran, puguis retornar a la teva pàtria! Alemanya, i sé com van patir. plantaran vinyes i en menjaran Tot això pensava quan amb la I ara que visc a Bolivia veig el el fruit. No edificaran perquè cadira de rodes travessaves el dolor de les famílies dividides un altre hi habiti; no plantaran carrer Roger de Llúria, tocant per l’emigració, infants sense perquè un altre s’ho mengi… i al carrer d’Aragó. M’hagués pares, sense l’afecte matern, gastaran el que les seves mans agradat saludar-te, parlar amb i tants problemes humans, hauran fabricat” (Is 65,21-22). tu, però no hi va haver temps. malgrat les trameses d’euros Tant de bo la vella dama que dus Vas passar ràpidament abans que reben mensualment. Això en cadira de rodes pugui un dia que el semàfor es posés de color fa que als qui em pregunten si escoltar dels llavis del Senyor vermell. Et vaig perdre de vista.. és possible viatjar a Espanya, jo Jesús: “Jo era emigrant i em vas els aconselli que es quedin al seu Només va quedar el semàfor acollir” (Mt 25,35). Perquè l’orfe, vermell com un senyal d’alerta país, a la seva terra. la vídua i el foraster, sempre han per a tots nosaltres. Feia fred. En Tant de bo arribi un dia en què estat els predilectes del Senyor, continuar caminant, vaig pensar ningú no hagi d’abandonar el que amb ells s’identifica. que els pobres ens evangelitzen. seu propi país per sobreviure, Mentrestant, jove emigrant i s’acompleixin els desitjos del Víctor Codina és jesuïta i viu a Bolívia desconeguda i anònima, segueix La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font Espiritualitat en temps d’aigües tèrboles Jesús Renau No cal que perdem gaire temps a explicar que en forts... El grup si vol arribar a dalt ha de tenir un la nostra època les aigües baixen tèrboles. Tampoc bon guia, ha d’estar ben cohesionat, ha de tenir és el primer cop a la història, més aviat sembla previstes algunes estones de descans i ha de dur que les impressions de la gent del temps passats eines i equipatge adients per superar les dificultats. generalment van ser semblants a les nostres. Han Si entre ells hi ha qui guia, qui canta, qui fa riure, estat moltes les generacions que han sentit tant a que sempre està atent als més dèbils, que xiula fora com a dintre del seu cor que anem malament, optimisme... millor que millor. Totes aquestes que els poders fàctics i explotadors a tots els nivells coses ajuden per a la pujada. s’imposen... i que si Déu no ho arregla estem abocats Per afrontar el moment actual des de l’espiritualitat al desastre. Què pensaven aquells que vivien les cristiana podem plantejar-nos el camí a dos guerres civils, el colonialisme, l’esclavatge, els nivells: el personal i el comunitari. Tots dos són desastres econòmics... de tots els temps? indispensables, s’impliquen, comuniquen força i Tot el que acabem de dir no significa una rebaixa llum. Som persones i som església. per dir que les coses avui no van tan malament, Comencem pel nivell personal. En primer lloc cal però ens situa molt a prop de la condició humana anar aclarint on vull anar, quin sentit li vull donar i de les relacions socials; i per tant pot ajudar a a la meva vida, a què soc cridat per l’Esperit, quina relativitzar i fins fomentar un cert bon humor; missió en el Regne de Déu, aquell de què parla condicions indispensables per afrontar amb Jesús i que ja està enmig nostre. Mala excursió serenitat qualsevol realitat que ens toqui de viure. farem si no ens anem aclarint amb aquestes Com afrontar espiritualment un temps dur, injust i realitats essencials. Per tant... discerniment, diàleg explotador? Podríem partir d’una comparació. Un espiritual, recessos, exercicis... ens ajuden a aquests grup d’excursionistes volen fer un cim important. Hi ha grans dificultats: gel, barrancs, vents molt plantejaments, sense els quals podem donar moltes voltes, i el que és pitjor sentir-nos interiorment amb 5
  6. 6. neguitoses arítmies espirituals. temàtica inacabable que Per anar fent realitat la pujada abasta des d’un grup de enmig de dificultats ens cal dur revisió de vida a l’Església un bon equip de muntanya i universal, passant per la eines adequades. Generalment parròquia, el moviments... no les hem d’inventar, car etc. I per tant ens cenyim al abans el camí ja l’han fet més proper, per exemple un moltes altres persones i ens grup de la JOC o de l’ACO. han deixat la seva experiència. Però que quedi clar que les Portem segles d’experiència. dimensions comunitàries Malament pujarem sense una són absolutament essencials relació freqüent i senzilla amb el si volem anar fent el camí nostre Guia, Jesucrist. Per això que ens ha marcat Jesucrist. processos en temps durs... més pregària Una espiritualitat comunitària? que ens personal, més Paraula. L’oració vénen donats per la dinàmica té una dimensió terapèutica, L’espiritualitat comunitària és interna de la realitat: veure, cert; però molt més important és fonamentalment del present. jutjar i actuar. És a dir, aplicar la dimensió afectiva, que ens va Viu, en grup i relació, l’ara i aquí. comunitàriament des de ajudant a mirar i a sentir segons Sap que hi ha un passat, sap que l’aportació de tots el tram la mirada i els sentiments de es projecta en un futur; però tots d’evangelització possible amb la Jesús. A les Benaurances Jesús dos són en funció del present. col·laboració de tots. I finalment ens comunica una mirada al món Massa cops el passat eufòric i sabent la pròpia precarietat la i a les persones que realment és fins brillant pot esdevenir una comunitat cerca en la Paraula i nova de debò. A la nostra motxilla trampa i un engany per afrontar en la pregària la força de l’Esperit a més caldrà afegir-hi dosis de el present. Massa cops el futur, que ens mou. paciència, constància, revisió, que encara no existeix, neguiteja bon humor i aquelles càpsules i comunica una por que frena Quan les aigües baixen tèrboles... tan necessàries conegudes amb el al present. L’espiritualitat major atenció a l’interior de la nom de: “tornem a començar”. comunitària accepta d’entrada al persona, a la trobada amb el present amb tota la seva riquesa Crist, a la presència comunitària La pujada la fem tots. No és una i totes les seves limitacions, com i a la militància del veure, jutjar i caminada aïllada d’una persona la possibilitat del Regne avui. actuar amb plena confiança amb que va a la seva; al contrari, és De l’acceptació realista i humil l’Esperit. comunitària. Entrem en una ens cal moure’ns vers aquells Jesús Renau és jesuïta Abusos sexuals: Els fets ens encongeixen el cor, sobretot per la perversió i bogeria d’uns capellans i per la indefensió i vulnerabilitat de les víctimes, els infants. Els fets parlen per si sols, són reals i amb de tot, menys rumors pederastes jutjats i condemnats, Maria-Josep Hernàndez amb noms i cognoms. Un diari, el New York Times, ho ha destapat a Espanya hi ha actualment 8 del tot (dic “del tot” perquè capellans condemnats i un total molt ja se sabia), però estirant el de 14 denúncies. Però quants arreu. I encara més: màximes fil de la informació els mitjans casos més no han sortit ni sortiran autoritats del Vaticà parlant de espanyols han recordat, també mai a la llum? rumors i enraonaries... I encara amb noms i cognoms, casos de més: silenci absolut de qui més capellans condemnats a presó Aquí arribem a la segona part del terratrèmol a l’Església, el hauria de parlar, i clarament, per abusos sexuals a Espanya i sense metàfores ni possibles a Catalunya, que eren sabuts que té l’epicentre al Vaticà: el pretès silenciament per evitar lectures entre línies. I encara més: perquè les condemnes judicials queixant-se i victimitzant-se, fent 6 són públiques i els diaris ho havien recollit. Concretament, els judicis i evitar escàndols públics, una estratègia repetida al·lusions a una campanya en contra de l’Església. Campanya?
  7. 7. Sí, òbviament, res no és casual comunicació ni sorgeix perquè sí, quelcom política i d’això també hi és, coneixent el empresarial. funcionament dels mitjans i els Cadascú eixos de poder. Però no hi hauria que tregui campanya efectiva sense uns fets les seves greus que justament ha volgut conclusions tapar una institució que se sent sobre si les capaç d’adoctrinar moralment reaccions creients i no creients. Per tant, oficials que la reacció mediàtica i social és hi ha hagut directament proporcional a la a aquesta mania persecutòria de la Jerarquia crisi han de l’Església amb la sexualitat agreujat o no humana (adulta, volguda i amb la situació... amor) que no sigui amb fins i la recomanació per al capellà Però deixem les arrels del cas acostuma a ser que “sobretot, procreadors i dins del matrimoni, i anem al que s’ha generat i també directament proporcional que ho mantingui en secret, que després: de debats mediàtics i no no provoqui escàndol”. a l’ús que la pròpia Jerarquia mediàtics a l’entorn dels abusos ha volgut fer dels mitjans de sexuals comesos per capellans Quanta hipocresia i quant dolor! comunicació organitzant actes n’hi ha hagut molts i una de De tot plegat, i posant sempre eclesials de masses, pensats i les grans qüestions tractades en primer terme el dolor de calculats molt especialment per àmpliament per moltes veus ha les víctimes i familiars, el que a les imatges televisives que estat el celibat. Personalment, també fa mal és el desconcert s’oferiran. Qui es mou entre crec que s’ha de separar un debat de l’església de base allunyada poders (polític i mediàtic) ha de de l’altre, ja que és cert que hi de la Jerarquia, i el dolor que saber quins riscos corre... menys ha molts més casos d’abusadors senten també els bons capellans riscos, però, per als caps d’Estat, de menors que no han adoptat i els homes i dones d’església que mentre exerceixen el càrrec cap compromís de celibat que que treballen amb coherència i tenen immunitat judicial a nivell no pas de casos de capellans: hi humilitat al servei dels altres. mundial. pot haver professors, policies, Penso també en la tasca de petites Abans de parlar de debats, entrenadors, informàtics, i de grans parròquies i de molts reaccions i consideracions a familiars de criatures que petits o grans projectes solidaris l’entorn dels fets, vull fer un n’abusen... És terrible pensar- nascuts de gent d’església. Es apunt: la reacció tàctica del Vaticà ho, però n’hi pot haver i n’hi mereixen el descrèdit col.lectiu? ha estat pèssima. Els periodistes ha en qualsevol àmbit. Per tant, Es mereixen un linxament que ens hem format també com a trobo desencertat portar cap mediàtic amb pals de cec? Es caps de comunicació sabem que aquí el debat i s’hauria d’evitar sap i es pot diferenciar Església les premisses bàsiques generals pels propis capellans que mai de Jerarquia? Molts creients ens davant d’una crisi són: 1) formar farien aquestes barbaritats. hem mirat sempre amb distància un gabinet de crisi encapçalat Una altra cosa és pensar que un sistema eclesial que no creiem pel cap polític o empresarial el celibat obligatori sigui una proper a Jesús, però, què arriba de l’organització i pel cap de de les absurditats que s’ha enfora de les comunitats de comunicació, 2) sortir ràpidament muntat la Jerarquia que res base? La resposta és novament a donar la cara, i dir la veritat no tenen a veure amb la fe ni un signe més que som davant (perquè s’acabarà sabent) i 3) amb la capacitat de liderar de d’un model d’Església que s’està reaccionar amb propostes clares forma encertada una comunitat acabant. Ho he dit en articles de solució. Amagar el cap sota cristiana. I una realitat plena de anteriors i ara no cal repetir-se, l’ala, negar evidències i fer servir clarobscurs, ja sigui pels que ho però qui vulgui, que miri a un mitges veritats s’acaba tornant segueixen per obligació i no per altre costat. més en contra que allò que ha decisió lliure, com pels que no Ara només espero que tots generat la crisi, mentre que una ho segueixen i tenen parella que els casos d’abusos a infants resposta de comunicació veraç han d’amagar eternament, com acabin als tribunals, i que els i eficient pot convertir la crisi si estimar i sentir fos un delicte. qui encobreixin aquests delictes en oportunitat, fins i tot es pot I per cert, en això també hi ha d’extrema gravetat també hagin 7 guanyar en credibilitat segons hipocresia, perquè és sabut de de respondre pels seus actes i com es reaccioni: és l’ABC de la casos que arriben a algun bisbe pels seus silencis. També espero
  8. 8. més pronunciaments públics, l’altra veu de l’Església s’ha de molt, el meu germà, em diu clars i contundents, condemnant fer sentir: és un acte de justícia sovint dels meus escrits: “Tens els abusos i els silenciaments; i de veritat. I si als mitjans raó, però per què et mulles en pronunciaments que sorgeixin sembla que només interessen les això? Val la pena?”. És cert que de col.lectius de capellans (com notícies de la Jerarquia, insistim. potser poc canviarà, però penso ha fet el Fòrum Joan Alsina), I escampem els comunicats per que d’alguna manera, els que de col.lectius de cristians i l’altre gran mitjà: internet. I si hi creiem, hem de contribuir a moviments de creients (com han a aquells que, en lloc de plegar l’únic futur possible: tornar als fet el moviment Internacional de l’Església, la qüestionem orígens del cristianisme i tornar Som Església, Redes Cristianas, sentint-nos-en part, alguns ens a l’únic inspirador que hem de Església Plural...) i fins i tot de tracten de “dimonis”... què hi tenir que és Jesús. moviments parroquials, ja que farem. Mireu, algú que estimo Maria-Josep Hernàndez és periodista Nota del Fòrum Joan Alsina sobre els abusos sexuals Com a grup de preveres amb servei pastoral i de i dels mitjans de comunicació en condemnar els preveres fora d’exercici, sentim profunda pena abusos i el seu possible encobriment respon tant a pels menors abusats sexualment per preveres o la sensibilitat pel mal causat als nens i als familiars religiosos i compartim l’íntim dolor de les seves com a la protesta per l’escàndol d’una església famílies. Volem expressar la solidaritat amb tots sovint més inclinada a condemnar que a acollir, ells, la indignació per accions tan iniqües i el rebuig especialment en temes de moral sexual. del seu encobriment. 5.- Els abusos esmentats han tornat a posar en debat A la plaça de la Solidaritat d´Arbúcies hi ha un la llei del celibat exigit als preveres de ritus llatí. La monument amb una frase gravada del bisbe Pere gravetat i la bogeria de la conducta d’abús infantil, Casaldàliga: “La solidaritat ha de ser per sobre de tot segons alguns experts, no sembla tenir relació amb la proclamació, la reivindicació i la implantació de la aquesta condició imposada. De tota manera, hi ha justícia”. Som solidaris de totes les víctimes i ens molts altres extrems que demanen una reflexió dol tan greu corrupció. El mateix Papa en el seu i, segurament, un canvi en aquesta prescripció document dirigit a Irlanda ha dit que eren “actes canònica del celibat occidental. El cardenal Martini, criminals”… De fet, la societat civil, guiada per la entre moltes altres veus, ha proposat de fer un valoració d’experts en psicologia i pedagogia, ha Concili Vaticà III per replantejar qüestions com ara estat cada cop més sensible i més atenta als drets les que afecten als divorciats i a la gent en situació dels infants i ha posat en marxa dispositius jurídics irregular dins l’Església. i policials per protegir-los. Per tot això considerem necessari fer una reflexió en veu alta i clamar per 5.- Ens agradaria que la Jerarquia de casa nostra la justícia. digués una paraula clara i directa, i no només defensiva, en aquests moments. Certament que 1.- Ens avergonyeix com a persones i condemnem tots hem de fer una revisió i una autocrítica. És un els abusos sexuals de menors. No bastaria perdonar- problema de dignitat sacerdotal. L´abbé Pierre, el los en cas de penediment, cal que l’agressor pagui la fundador dels Drapaires d´Emaús, va dir: “Si ens pena i repari el mal causat en la mida del possible. indignem, preguntem-nos primer nosaltres si som 2.- Considerem que s’ha de separar l’agressor dignes”. de qualsevol encàrrec o ofici on pugui continuar En el 10è aniversari cal posar-nos davant el mirall danyant els menors. Convindrà potser també del nostre Joan Alsina per la seva claredat i exigir-li un seguiment i tractament mèdic escaient. coherència. També ens inspira i interpel·la Óscar 3.- Reprovem els qui tapen o amaguen o difereixen Romero quan estem recordant els 30 anys del seu l’acabar amb aquests abusos. Per tant, cal també martiri. Més enllà d’ells, voldríem partir sempre que es tinguin en compte i es defineixin les del més preuat que tenim, que és l´Evangeli, les responsabilitats subsidiàries corresponents. Benaurances, la Creu i el Manament Nou. Segur 8 4.- Entenem que la contundència de l’opinió pública que Jesús no deixarà mai tranquil·la la nostra Església, urgint-li radicalment amor i justícia.
  9. 9. Avui parlem amb... Avui parlem amb... Avui parlem amb... Avui parlem amb... Us en parlàvem en el darrer número de l’Agulla: L’última baula d’una La família Feliu: quan el dolor entra a casa cadena1 és un llibre que recull l’experiència d’una família que ha conviscut amb la malaltia mental severa d’un dels seus membres. La Mercè Solé Montse és mestra, una professió que va exercir amb vocació i eficàcia aquest dur patiment que sembla tan molt importants per a nosaltres. mentre va poder. Fa prop de vint anys innecessari i sense sentit. – Ha estat també un compromís i va començar a presentar símptomes Ens trobem un vespre amb tots una responsabilitat. L’altre dia vam d’una malaltia mental difícil de quatre, en una llarga i apassionada anar a una associació de malalts diagnosticar i la seva situació s’ha conversa, que, francament, resulta mentals. Hi havia un equip tècnic, anat deteriorant fins a fer necessari força difícil de transcriure d’una malalts, fills de malalts, pares de l’ingrés en un centre especialitzat, una manera ordenada. O sigui que ja em malalts. Hi havia una psicòloga decisió difícil de prendre i d’assumir perdonaran ells, i vosaltres, perquè que tenia el llibre anotat per tot per part de la família. En Josep Maria pràcticament els he tractat com una arreu. Quina por! T’adones que és advocat i ha col·laborat i continua sola veu. allò que dius serà analitzat paraula col·laborant de moltes maneres amb per paraula. Fa por també la diverses entitats que treballen contra – Quines repercussions ha tingut el llibre? interpel·lació o el qüestionament. la pobresa. Les seves tres filles, la Però hem descobert que és bonic Maria, la Núria i la Roser (30, 28 i – El llibre ens ha costat força A que t’interpel·lin i reafirmar un 23 anys respectivament) han crescut, nosaltres quatre ens ha anat molt cop més que cada experiència és doncs, amb una mare malalta i amb bé compartir coses que potser mai única. un pare que durant molts anys s’ha no havíem parlat. I ha estat un esforçat molt perquè tinguessin despullament de cara a la gent. – Crida l’atenció la vostra tota l’atenció que els era necessària, Moltes de les persones del nostre complementariat. Cadascuna de jugant sovint el rol de pare i de mare entorn s’han quedat ben parades: vosaltres té una personalitat pròpia simultàniament quan la Montse no amics, companys de feina, gent i ha jugat amb la mare papers ben estava en condicions de fer-ho. Una amb qui potser no havíem parlat diferents, que heu sabut encaixar bé. situació familiar que no ha impedit mai gaire de la mare, o no ho – Hi ha hagut moments de pas que les tres noies hagin dut una havíem fet gaire profundament. tot. Hem estat germanes ben vida ben normal, ni, sobretot, ser Perquè no és una experiència fàcil avingudes, però en els anys més felices, mantenir projectes i il·lusions d’explicar o de transmetre si no hi infantils això ens ha ajudat a i continuar sentint-se vinculades ha una relació de confiança. pal·liar les possibles fractures a la Montse. Si llegiu el llibre, ja – Quan ens comuniquem i som entre nosaltres. Ens hem anat veureu que tot plegat ha necessitat nosaltres mateixos, arribem complementant. Cadascú teníem molt de suport per part de la família molt més als altres. I estem un lloc i hem anat respectant el d’en Josep Maria i dels amics, i per tan buits d’aquestes relacions lloc de l’altra. El respecte mutu part de diversos professionals. Una autèntiques! Tohom té relacions no sempre és fàcil. Ha estat un experiència dolorosa, però reeixida, socials i tothom pot sortir a sopar procés llarg. que els ha enfortit. i passar-s’ho bé. Però comunicar- - Algú m’ha dit que potser cada La publicació del llibre ha obtingut se en profunditat no es dóna tan una descriu el mateix, però que un ressò important, potser perquè sovint. en el llibre es veuen formes la malaltia mental continua sent – La veritat és que ha resultat de viure-ho diferents. Tenim un tema tabú. Tabú perquè és una molt gratificant. Durant molts records diferents i, tot i que ens malaltia “contaminant”, és a dir, anys la dedicació a la Montse portem pocs anys de diferència, que repercuteix directament en les ens ha absorbit molt i ella l’experiència de la Maria, que és relacions entre les persones i que, per mateixa necessitava un entorn la gran, ha estat molt diferent de tant, si no es controla adequadament, reduït, perquè li costava molt l’experiència de la Núria, que és pot fer emmalaltir el seu entorn. I tabú mantenir la relació amb d’altres la petita. Però totes hem pogut també perquè no és senzill acceptar persones. El llibre ha estat ocasió preservar una infància feliç. de retrobament amb moltes – Una de les coses que dieu en el llibre 1 Núria Feliu, Roser Feliu, Maria Feliu i Josep Maria Feliu, L’última baula d’una cadena. Barcelona: Azul 2009. persones i ha facilitat una bona comunicació sobre qüestions és que costa molt diferenciar la maldat de la malaltia . Perquè la malaltia ha 9
  10. 10. comportat per part de la Montse estar a la meva habitació, escoltar que ens sembla que ho transmetem intents de culpabilitzar l’un o l’altre, o musica i tenir la porta oberta, i al nostre voltant. Totes tres som d’enfrontar-vos, o de parlar malament desitjava arribar a casa. Tenir un apassionades d’estar amb nens, de de vosaltres. I això no deu resultar entorn on poder estar tranquil fer-ne de monitores o de mestres. gens fàcil d’encaixar. sense la tensió o el qüestionament Les professions que hem triat – Discernir això és molt dur. de per què feies o deixaves de giren al voltant d’això. Estimes la Aquest cap de setmana vam anar fer… vida feliç, sana. La vida del nen és tots junts a veure-la i vam tornar – Els primers temps eren d’una un vida plena de possibilitats i a bastant “tocats”, perquè hi ha dies tranquil·litat ambígua. D’una nosaltres ens ajuda. en què la Montse només expressa banda hi havia silenci, però vius – Estic convençuda que malgrat exigència o duresa envers els una absència, un dol. Un dol malalties com la de la mamà, la altres, nosaltres inclosos. Una que es reprodueix a cada visita, vida val la pena de ser viscuda i sóc de les característiques de la seva perquè anem observant les seves feliç. La diferència és si pots donar malaltia és la incapacitat de sentir- pèrdues. Et vas despedint de resposta a una dificultat de la teva se satisfeta i feliç. I així és molt mares diferents. És una adaptació vida. Si la resposta és una resposta difícil expressar sentiments que constant. adulta, amb responsabilitat i resultin gratificants per a l’altre: – L’aprenentatge bàsic de la vida compromís, pots tirar endavant i afecte, tendresa o agraïment. és que tenim una gran capacitat ser feliç. Hi ha molta gent que es Nosaltres ens hem organitzat de d’adaptar-nos. No tothom pot queda en una roda de fatalitat, de manera que cada dia la Montse viure així. La gent necessita viure determinisme. rep una visita, però de vegades en un entorn estable i programat. – De fet, qui porta una vida dura surts desmoralizat, et sents agredit Això nosaltres no ho hem viscut és ella, la mamà, no pas nosaltres. en allò més íntim i provoca ràbia. mai. En aquest sentit, no tindria sentit Com aquest dissabte. Però ens que ens planyéssim. I és que al tenim els uns als altres. – El que estem parlant és el nucli dur de la vida. És el misteri del dolor inútil, costat de la malaltia de la mamà, – La malaltia mental és molt dura. no serveix de res aquest patiment de tenim el papà, que té un sentit És com si no fos ella mateixa, quan la Montse... molt positiu de la vida. viu això. I de vegades et porta – Ve de l’àvia, això, que ha tingut a empipar-te i això és natural. – Una vida així no és vida per ningú. I és injust. No pot gaudir de molta influència en nosaltres i No sempre estàs en condicions la capacitat de donar la volta a d’entendre-ho tot, indefinidament. la companyia, ni de cada pas que hem fet cadascuna de nosaltres. l’adversitat, de fer una lectura T’has de poder desfogar. I també positiva. has de poder prendre distàncies, No ho podem compartir i sabem perquè cal prendre decisions que ella es perdrà cada una de los – En el llibre es parla molt del pes ingrates, en benefici d’ella i en nostres alegries. I ella no té res de la família, dels amics. Dels benefici nostre. Cal actuar des de més. professionals, menys. la raó. – Jo vaig estudiar psicologia i – Trobes gent de tot, però el – Dissabte mateix, en tornar a casa, hi havia un profe que definia la problema principal és que no ens preguntàvem per enèsima persona com un ésser bio-psico- respecten la família, no llegeixen vegada si no estaria millor si social. I jo pensava, la meva mare entre línies com estem vivint. Que visqués a casa, amb nosaltres. no és ni bio, ni psico, ni social. un professional no pugui fer una Sempre et queda el dubte, A la mamà només li funciona el lectura que aquell malalt té fills i irresoluble, de saber quin procés cos, i encara, perquè va perdent que cal vetllar perquè la malaltia faria, si hagués arribat al mateix autonomia. És un cos que no es reprodueixi en ells, diu molt deteriorament. Ens plantegem aguanta. poc a favor de la seva capacitat contínuament què més podem – Amb això l’acompanyes i de fer-se càrrec de la situació. És fer per la nostra mare. I som t’alegres quan et fa una abraçada molt frustrant també la manca de conscients que no podem cuidar- i un petó. Quan veus en la teva recursos. la més a casa sense emmalaltir mare aquells ulls constantment – Als primers temps, tots els nosaltres. inexpressius, és una ferida que et professionals actuaven com si - A casa és el refugi, l’espai, la cala a dintre. Nosaltres ens agafem tinguessin la capacitat de “salvar” tranquil·litat. Ho ha estat per a la part positiva de la vida i és una la nostra mare pel simple fet vosaltres? sort poder-ho fer, perquè hem vist d’intervenir-hi. De vegades amb la misèria més humana que pot recursos puerils i sense tenir en – Ara sí. Quan la mare va marxar viure algú. compte que d’una banda podien de casa jo tenia 18 anys, i va ser la 10 – Aquest veure sempre la part crear expectatives que no es primera vegada que vaig poder complien i de l’altra et feien sentir venir a estudiar a casa. Podia positiva, no només ho vivim sinó
  11. 11. fatal. Perquè una “curació fàcil” qüestionava també la nostra actuació. Ens sentíem molt inútils, perquè nosaltres mai no havíem aconseguit aturar el procés de malaltia. Jugaven amb la vida d’una persona, de fet amb la vida de quatre persones. Un professional d’aquest camp ha de saber detectar de què estem parlant. Tots ens podem equivocar, i els metges i psicòlegs també. Si no pots, calla i espera. No cal que actuïs perquè sí. Hem vist una impaciència en actuar que no té cap lògica. De vegades no es respectaven els processos de dol, els silencis. La ingressaven un dia, i l’endemà ja havíem de trobar-nos tota la família junta per elaborar no sé quin pla d’actuació, sense tenir en compte que nosaltres necessitàvem pair la separació i – Per mi, la fe és la coherència de busquem. Em considero una resituar-nos en les nostres vides. l’Evangeli. Hem fet un intent de persona profundament espiritual. Són processos lents. lligar vida i fe. Per a elles, és també Necessito silenci, el contacte amb un referent. Però pertanyen a la natura, tenir moments meus – Ara la Montse és en un centre aquesta generació a qui l’Església interiors. Em falta la comunitat públic i que funciona força bé. tendeix a expulsar. No pertany al de què parlava el papà. Lògicament, de tant en tant veus seu món cultural. coses millorables, però en conjunt – En el llibre es reconeixen molts està molt bé. I el metge que se – El mínim intent que vam fer és valors cristians: el sentit del perdó, de n’ocupa és un gran professional la confirmació. Un intent de crear la fidelitat, no jutjar ni a la malalta ni i ens tracta amb delicadesa. Això grups, massa conduït, que no a la família que no respon com hauria sí, sempre parla en termes tècnics sempre responia a la realitat que de respondre... I un aspecte, per part i necessitaríem un diccionari per vivíem, als nostres interrogants d’en Josep Maria, que sol ser poc entendre què li passa a la mamà. i a les nostres necessitats. Et valorat: deixar passar oportunitats Sort de la Roser, que ens fa posaven millor nota si anaves a professionals per ocupar-se de la d’intèrpret! però el metge té una confirmació! Això no afavoria que família. Una cosa que fa funcionar la gran calidesa humana. trobéssim l’interlocutor correcte. resta... És una situació límit i poc – El model que hem viscut a casa – I ha estat una cosa estranya, freqüent no diagnosticada. Cal és molt més profund que el que contracorrent. No s’entén que un reconèixer que les teràpies poden trobem a l’Església. Seure tots home sigui capaç de fer això, ni ajudar, però que hi ha situacions i junts i reflexionar sobre aspectes ara tampoc una dona, que sembla malalties que no tenen remei. de la vida és el que hem après. que si renuncia a res per la família, Ha estat un model de fe totalment està acceptant un paper imposat. – I el tema de l’Església, de la fe, com imbrincat en la vida, en l’exercici És molt pervers tot això, més ha ajudat? Sé que en Josep Maria de la professió, en la parella, en el enllà d’una igualtat de gènere fa molts anys que és en un grup de concepte de paternitat. que certament és necessària. revisió de vida... – Però jo he tingut ocasió de – Gràcies a Déu que la vida del – Hem rebut comentaris en dues reflexionar sobre el model de papà ha sigut tan profunda, que direccions. Algú ens deia, amb vida de Jesús, que em sembla gràcies a això ens hem sostingut un to una mica despectiu, que molt vàlid. Però tot el que hi ha al tots. La coherència ha estat la hi ha un “tuf cristià” en tot el voltant no em fa sentir còmoda, clau perquè tiressim endavant. llibre. I algú s’havia queixat a més aviat la institució m’inspira Altrament, nosaltres seríem grans en Josep Maria que en lloc no es rebuig. És una parafernàlia, lluny malaltes mentals. diu la paraula “Déu”, i que en no de la vida. explicitar-ho, havia perdut una ocasió per “evangelitzar”. – El sentit transcendent tots el 11
  12. 12. Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) La cooperativa L’Olivera Carles de Ahumada i Pau Moragas L’any 1974 un pare escolapi i tres noies, que formaven part d’un grup més ample de gent, van venir a viure dels inicis es dibuixen l’intent de vida comunitària/ a Vallbona de les Monges. Era “l’establiment de col·lectiva, d’una “vida més personalitzada evitant l’equip experimental”1 per a fer realitat un seguit la societat de consum i la massificació urbana”, i d’inquietuds d’aquella colla de gent. l’acollida de discapacitats psíquics. La base de l’experiència és la vida comunitària al L’experiència està marcada per les dificultats de poble, compartint “al nivell possible i a tothora” convivència, la tensió entre definir la pròpia identitat la vida, el treball, els béns i la dimensió espiritual; i la llibertat volguda (“el nombre de residents varia eixos que a poc a poc es van discutint, clarificant, i perquè no hi ha cap tipus de compromís sinó el posant per escrit. També des dels inicis està present que deriva de la responsabilitat”), les dificultats la voluntat d’integrar persones amb deficiència econòmiques i d’organització del treball. Es parla de psíquica. Per al grup inicial, “acollir el deficient és L’Olivera com a “vida en construcció”: “el projecte proclamar ben alt els valors originals de tota persona. (...) consisteix en bastir una vida de comunitat vivint- (...) No vivim d’ell ni per a ell sinó que convivim la amb deficients i compartint-la amb la gent d’una amb ells”. Aquest caràcter es remarca declarant que comarca pobra de pagès. (...) S’anirà fent (...) en la “tots ho som de deficients. Aquesta afirmació no és mida en què cadascú pensi en l’alliberament comú. teòrica” sinó amb la voluntat ferma de “comprendre (...) Qui construeix partint de la pobresa accepta una i acceptar que realment tots som deficients”. llarga i ampla limitació i un camí lent perquè on no L’acollida dels visitants és també una realitat que n’hi ha s’ha de crear amb l’esforç personal”. marca aquesta època i que sempre estarà present. El nom de L’Olivera es va posar perquè és un arbre Estem en un temps històric de recerca personal i d’aquest territori, que hi està adaptat i que quan es col·lectiva i d’experiències innovadores. De retorn planta de nou li costa de fer fruit, però finalment també al món rural. sempre en dóna i és molt resistent, fins a fer-se Ubicar-se al món rural respon també a les centenari. inquietuds del grup i Vallbona de les Monges es El pare escolapi va morir l’any 1978 i del primer perfila com a lugar en el mundo. A Vallbona es pot grupet que va aterrar a Vallbona de les Monges “experimentar un projecte de vida més comunitari no queda ningú treballant a la cooperativa. i oposat a la deshumanització de les grans ciutats”. Actualment som un grup aproximat d’uns 66 socis El poble té una dimensió especial per la presència entre treballadors i amics. Uns 39 que vivim el dia del monestir i hi ha un desig exprés de vincular- a Vallbona de les Monges, dels quals 17 persones se a la realitat rural, als habitants de Vallbona, tenen alguna discapacitat. d’oferir algun servei i ser algun tipus d’alternativa, en un temps en què la població encara emigra Ara, seguint les intuïcions primeres i les adaptacions als centres urbans i l’agricultura és molt precària: a la tossuda realitat, a noves situacions i a tota la “Vallbona de les Monges. (...) Tros de terra de la gent que s’ha anat incorporant, vivim del treball Catalunya pobra, a l’extrem de la Segarra, les de la feina del camp i ho fem seguint criteris de Garrigues i l’Urgell. Terra d’oliveres i ametllers i producció ecològica: 18 Ha. de vinya i unes 19 Ha. poca cosa més. Poble buidat que podríem reomplir d’oliveres. Tenim un molí per a fer-nos l’oli i un amb un nou esperit: compartint (...) i socialitzant celler per a fer els nostres vins amb D.O. Costers terres per a sobreviure. La població ens ha acollit del Segre, productes que comercialitzem arreu. generosament (...) i nosaltres desitjaríem assimilar- Hi ha un grupet de 9 persones amb discapacitat nos una mica a ells (...). Això suposa un esforç per que per l’edat o per altres causes no poden tenir viure la vida local i pagesa”. una activitat laboral normal i fan activitats de La forma cooperativa s’accepta des del principi teràpia ocupacional. com a figura jurídica que millor respon a totes les I tenim una llar on hi viuen 16 persones amb inquietuds. Per tant, si ho intentem resumir, des discapacitat i també la casa vella on podem acollir els amics que hi vénen. 12 1 Les frases entre cometes reprodueixen fragments dels escrits inicials de L’Olivera i les cartes que enviàvem a les persones i famílies vinculades al projecte. Ens podeu contactar a www.olivera.org.
  13. 13. RECEPTES RÀPIDES, BONES I PIADOSES (O NO) Receptes Receptes Pollastre amb Vulnerables salsa de taronja Salvador Clarós Un ciutadà d’una comarca gironina preguntat per Tere Jorge la televisió sobre les conseqüències de les nevades El Wok, a banda d’una cadena de menjar asiàtic que del mes de març s’expressava amb una més que està substituint els típics restaurants xinesos, agafa perceptible càrrega emocional amb aquesta el nom de l’estri de cuina asiàtic per excel·lència. El literalitat: “No tenim llum, no tenim telèfon, no principal avantatge del wok, és la seva forma còncava tenim res!” El missatge sorprèn perquè és d’una que proporciona una petita zona al fons que ens permet eloqüència aclaparadora: sense electricitat i sense escalfar intensament amb un mínim de combustible. La telèfon un es troba desvalgut, en la indigència. seva fondària també ens permet remoure vivament els La vehemència d’aquelles paraules que aliments sense el perill que surtin disparats del recipient. desbordaven dramatisme xoca amb la realitat Les seves parets corbades no permeten que els aliments que coneixem de relatiu benestar en comparació s’enganxin i assegura que conservin tot el seu sabor. amb altres situacions viscudes recentment a Cuinar al wok és sinònim de cuina sana, amb molt poc través dels mateixos mitjans a Haití o a Xile com greix i que combina magistralment la filosofia culinària a conseqüència dels terratrèmols que van deixar oriental amb un art de cuinar ràpid, lleuger i natural. també la població sense electricitat i també sense És a dir, un fast-food sa. Avui la recepta ens permetrà casa, i potser sense familiars o amics. Potser no es endinsar-nos en un altre món. tracta de comparar però la proximitat cronològica Ingredients (per a 4 persones): 1 pollastre desossat; dels fets i la similitud del tractament informatiu sal, pebre; 8 cullerades d’oli; sèsam; 4 o 5 cullerades que en van fer els mitjans de comunicació, que en de mel més aviat líquida; 1 taronja; 1 cullerada i el cas de Catalunya s’escarrassaven per aflorar la mitja de sucre; verdures variades. desesperació i l’esgarrifança davant la catàstrofe, Preparació: Tallem i salpebrem el pollastre en fa pensar en les febleses i les vulnerabilitats, no trossets no gaire grans i tots més o menys de la del nostre sistema elèctric que per més atrotinat mateixa mida per tal que a l’hora de cuinar es facin que pugui estar és una infraestructura de primer al mateix temps. Barregem la mel amb 3 cullerades nivell, sinó de les persones que acostumades a d’oli i el sèsam i li tirem per sobre al pollastre deixant que no falli res es desesperen quan han de passar en maceració uns 30 minuts. uns pocs dies sense llum o s’han de dutxar amb aigua freda. Escalfem la resta d’oli (és a dir, 5 cullerades) en el wok i fregim els trossets de pollastre, uns 4 minuts Un polític deia en relació al sistema elèctric per cada banda fins que estiguin gairebé fets. que gestiona Endesa que estem pitjor que al tercer món. És evident que aquest polític no Retirem el wok del foc i traiem el pollastre que ha estat mai al tercer món. A més de mala fe, reservarem en un recipient. Rentem la taronja, també ignorància. No tinc cap interès a defensar l’eixuguem i ratllem una part de la pell i de l’altra part Endesa però tant aquella afirmació com la en fem tires primetes. Espremem el suc de la taronja. d’alguns notables alcaldes i tertulians que ara Escalfem en el wok, a foc lent, el sucre fins que es diuen que el sistema elèctric no hauria d’estar a caramel·litzi i el retirem del foc per afegir el suc mans d’empreses privades –en bona hora!– com de la taronja i el suc de la cocció. Remenem fins a també tots aquells que aprofiten una ventada, un aconseguir una salsa uniforme; si cal hi afegim més incendi o una nevada per demanar la dimissió aigua o més suc de taronja. Barregem les ratlladures del govern, i per descomptat la complicitat dels de taronja i ho deixem bullir a foc lent uns 3 minuts, mitjans d’informació que han fet autèntica pena hi afegim el pollastre i ho deixem coure junt uns 3 atiant la ira d’uns i altres, no fan més que mostrar, minuts més. amb la mateixa candidesa d’aquells que confonen el sistema públic amb el fictici helicòpter del Si voleu hi podeu afegir verdures, que haureu de RAC que et ve a rescatar si tens un ensurt, que saltejar prèviament en l’oli un cop fregit el pollastre. Podeu utilitzar les verdures que vulgueu; això sí, tallades petites i de la mateixa mida. a l’hora d’encaixar l’adversitat som moralment molt vulnerables. 13
  14. 14. Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades U NA DE PERRUQUERIES. treballo, qui són els meus veïns... De mi i de Oooostres! –Em dic mirant al mig poble! Em deia a mi mateixa: “Paciència, mirall. Ara sí que no em salvo Maria-Josep, sigues tolerant, que ets tu, que ets d’anar a la perruqueria. Quin pal, molt reservada, que ja fa anys que no vius a quina mandra... i això que ja fa anys vaig Barcelona...”. Però el millor estava per venir: que conéixer un perruquer encantador i amb si la vida d’aquest o de l’altre, que si l’atur, que clientela poc tafanera que fa més portable si tu ho deus saber, que ets periodista... fins que el tràngol de veure’m allà tancada un parell van acabar parlant de Càritas i del menjar que es d’hores. L’”Hola” i el “Lectures” es combinen dóna al menjador de Càritas “per una gent que perfectament amb una revista dirigida al món si no treballa és perquè no vol”, “és fomentar els gai, però jo i la meva filla anem encantades a delinqüents, la immigració, la crisi, perquè tenen la perruqueria del Toni. El cas és que uns dies la culpa de la crisi”. Us juro que em va semblar de febrer i març de molta angoixa interna com si fos al mig d’una pel·lícula: em pot estar (per circumstàncies que no vénen al cas i ben passant ara això? Amb el cap moll, acabat superades) em van comportar un amplíssim d’esbaldir del tint, em vaig aixecar: “Mira, noia, i visible grapat de cabells blancs al cap.... és que em feu venir mal de panxa de sentir-vos. que, vaja, m’emprenyava encara que costi Tantes coses que sabeu de mi, és per pensar que de reconèixer. Ho anava ajornant... però estàveu fent aquests comentaris expressament! la meva filla, amb la insolència pròpia de la Sí, sóc voluntària del menjador, sí, però si no ho preadolescència, em va etzibar: “Mama, ja fos m’emprenyaria igual, per tota la gent que hi sembles l’avieta! I si vas al Toni?”. Però el ha allà. Ja em diràs què et dec. Apa, adéu”. Encara Toni tenia la perruqueria plena i el meu cap ric del silenci que es va fer. O poca gent m’ha necessitava una mà urgent. O sigui que, què vist emprenyada (això és cert) i van al·lucinar o hi farem... per un dia vaig haver d’anar a un realment no hi van caure i es van ficar de peus a altre lloc. la galleda. “Mama, què fas ja a casa, i amb el cap moll?” “Ai, és que no em trobava bé”. “És clar, ja Mare-de-Déu-Senyor!!!! Mai més! A la t’he dit que havíes d’anar al Toni”. I no li vaig dir perruqueria on vaig anar, prop de casa, les a la meva filla, que amb 10 anyets hagués baixat a empleades –i tot de senyores que ni conec– la perruqueria a ficar-hi cullerada. En fi... Maria- resulta que sabien qui sóc, amb qui visc, on Josep Hernàndez K RACKÒVIA I JESÚS. Dilluns a la nit un programa d’humor a TV3 fa paròdia del futbol. No el veig mai, però a casa el món del futbol és present i, malgrat que no m’agrada dinar o sopar amb la tele engegada, de vegades tots hem de cedir una mica. O sigui que el primer dilluns després de Setmana Santa em va tocar veure’l. No sóc de pell fina i acostumo a tenir sentit de l’humor, però jo crec que les coses tenen límits. El programa es va recrear una llarga estona fent un paral·lelisme amb el Sant Sopar que em va semblar llastimós: Jesucrist era Joan Laporta, Johan Cruyff era un apòstol, el successor de Laporta un altre, hi havia la figura de Judes....tot plegat amb força mala pata. Fins i tot parafrasejaven frases de l’Evangeli: “Preneu i mengeu-ne tots ...”, “d’aquí a tres dies ressucitaré...”. En una altra peça del programa, Cristiano Ronaldo del Real Madrid era “Crist” - “Déu” i s’apareixia... En general em va semblar innecessari i les bromes amb ben poca gràcia. Entenc que es riguin de nosaltres, els creients, i de l’Església que té tots els números, de tots plegats... però de Jesús? del Sant Sopar? D’algú que sabia que l’anaven a crucificar? Ni li veig la gràcia ni ho entenc. Maria-Josep Hernàndez 14
  15. 15. Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell Recorreguts per la Bíblia més dels sentiments de les pròpies curiosa: 1. Els models de família filles (capítol 19). I sense oblidar de l’època dels patriarques. tampoc, només faltaria, les Per si a algú li fa gràcia, proposo històries d’amor com la de Jacob de fer alguns recorreguts per i Raquel (capítol 29). la Bíblia fixant-se en aspectes En fi, que això que ara anomenem habitualment no gaire ressaltats. “diferents models de família”, Aquí va el primer, i en propers en aquella època no es deia, però números miraré de proposar-ne El matrimoni, comunitat de vida existia. I de quina manera! Josep d’altres. i amor. Manuel Claret. Facultat Lligadas Es tracta de llegir-se els capítols de Teologia de Catalunya 12 al 38 del llibre del Gènesi, (Col·lectània Sant Pacià 93) - fixant-se en com estaven Centre de Pastoral Litúrgica, organitzades les relacions Barcelona, 2009. sexuals, matrimonials i familiars. Aquest llibre m’ha sorprès molt Son tradicions antigues que els agradablement, potser perquè autors bíblics han recollit sense en general tot allò que l’Església intentar maquillar-les, tot i que, diu avui en relació al matrimoni, quan es van redactar de manera la sexualitat i la vida familiar em definitiva, el model oficial era posa nerviosa. És un prejudici, ja el de la família monogàmica ho sé. Per això justament aquest segons el model que apareix en llibre em sembla interessant: fa els relats de la creació. Però aquí, un recorregut per les diverses als redactors no els sembla gens concepcions cristianes sobre el malament explicar les vicissituds matrimoni i la família al llarg de Sara que ha d’entrar a de la història, des del segle I l’harem del faraó per evitar-li fins avui. És un molt bon i útil problemes al seu marit (capítol resum, que a més té en compte la 12), o l’ús d’una esclava com distinció entre teologia, cultura, a “mare de substitució” ja que antropologia, legislació civil… Les dones que vetllen quan els Sara era estèril (capítol 16), i els És un llibre que a més fila prim apòstols dormen. Fra Angélico. conseguents i tràgics mals rotllos a l’hora d’esmentar els punts Convent de Sant Marc de entre les dues dones (capítols 16 avui més conflictius. L’autor es Florència. i 21), o l’immens embolic dels mostra molt respectuós, encara matrimonis successius de Jacob Si aneu a Florència i visiteu el que en discrepi, amb les visions (capítol 29), o l’embolic encara convent de Sant Marc, on Fra crítiques respecte a la doctrina més immens de la competència Angélico va pintar cada una de les catòlica, cosa que s’agraeix. I no entre dones i esclaves per tenir cel·les dels seus companys frares, s’està de citar autors que avui no fills amb Jacob (capítols 29 i fixeu-vos en una de les pintures són ben vistos per la jerarquia, 30), o la història de Judà amb la en què es veu, al fons a l’esquerra, com el mateix Pagola, sense dir- llei que feia que, si a una dona Jesús a l’hort de Getsemaní; més ne immediatament pestes, que se li moria el marit, el cunyat li al mig, els tres apòstols Pere, sembla que és el que es porta. havia de donar descendència, Jaume i Joan dormint a cor què De la seva exposició, ell en treu amb les males jugades d’Onan vols; i, en primer pla, una casa unes conclusions que no són i de Judà mateix (capítol 38). que es veu que és la de Marta i les meves, però em sembla un Sense oblidar, atenció, la Maria de Betània, en què les dues recorregut molt honest en un lectura correcta de l’episodi de dones, amigues i hostatgeres de tema complex. Això sí, quan Sodoma i Gomorra, que no és Jesús, s’estan despertes resant llegeixes la visió que els Pares de un problema d’homosexualitat i acompanyant en la distància l’Església tenen de la dona, et cau sinó d’intent de violació i d’abús el seu amic i mestre. Tota una l’ànima als peus. Sort que eren amb uns estrangers i, alhora, reivindicació, sens dubte. Josep de nul·la valoració dels drets i Lligadas. tan savis, diuen! Us el recomano. Mercè Solé 15
  16. 16. La fe de cada dia La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia D’on ve la nostra idea de Déu (4: La novetat de Jesús) Josep Lligadas Ja vaig dir en el primer article d’aquesta sèrie so- perança, en la línia d’aquelles esperances que els bre l’origen de la nostra idea de Déu que jo par- profetes havien transmès en altres èpoques. lava des d’un lloc concret: parlava des de la fe en Jesús recollirà aquest anhel difús, i el converti- Déu, i més específicament des de la fe cristiana. I rà en centre de la seva acció i del seu missatge. ara, acabant el recorregut, miraré d’explicar això: L’evangeli de Lluc 4,18-19, per mitjà d’un text quin és, i què significa, el Déu en qui creia Jesús del profeta Isaïes, formularà aquest projecte de i que va voler fer conèixer a la gent que el seguia Jesús com un programa personal: “L’Esperit del per allà la Palestina de fa dos mil anys. Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha ungit. Jesús és, òbviament, un jueu, i un jueu profunda- M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, ment creient en el Déu d’Israel. Però que, d’entre a proclamar als captius la llibertat i als cecs el les diverses maneres que en el seu temps s’ente- retorn de la llum...”. I aquest objectiu serà el que nia aquest Déu, en va viure una de concreta, i va marcarà tota la seva vida: fer entendre que Déu portar aquesta vivència fins a les últimes conse- és un Pare amorós que el que demana als qui qüències. vulguin acostar-se a ell és que, seguint els im- pulsos més nets del seu cor, treballin per fer que Jesús entenia que Déu havia escollit Israel com el tothom pugui viure en pau, dignament, sense poble que havia d’amarar-se d’una vivència de mals ni dolors. I que ho facin molt units a ell, a Déu alliberadora, amorosa i propera, i que havia Déu, plens de la certesa que, encara que aquesta de ser-ne testimoni de tal manera que els estran- manera de viure els pugui comportar dificultats, gers, els no jueus, descobrissin també aquesta incomprensions, o fins i tot persecucions, ell serà vivència de Déu i la fessin seva. sempre al seu costat. En l’època en què va viure Jesús, la religió d’Is- Jesús va voler transmetre aquest missatge als rael està molt marcada, més que no pas per la vi- seus conciutadans israelites, amb el desig que vència d’un Déu amorós i que convida a estimar, Israel esdevingués així model d’actuació per al per la vivència d’un Déu que proposa un codi món sencer. Però es va trobar que aquest missat- moral, legal i ritual que cal seguir, un Déu a qui ge rebia el rebuig frontal de tots els poders, tant cal acostar-se a través de determinades pràcti- religiosos (oficials o no) com civils. I va acabar ques. També, hi ha sectors que imaginen un Déu manifestant el seu desencís més cru i radical guerrer que proposa com a objectiu recuperar la respecte al seu poble: “Jerusalem, Jeruisalem, la independència d’Israel, però aquests sectors no que mates els profetes i apedregues els qui et són son gaire nombrosos, encara que es fan notar. O enviats... La vostra casa quedarà deserta!” (Lluc altres sectors que es tanquen en un món separat 13,34-35). de l’altra gent, en la recerca d’una puresa allu- nyada de la realitat. I així successivament. Jesús, per tot això, va acabar clavar en una creu. Però la seva història no es va acabar aquí, i la Però, enmig de tot això, i de manera més difusa, seva manera d’entendre i viure Déu ha marcat hi ha unes capes importants de gent senzilla que decisivament la història humana. D’això parla- espera que algú els transmeti una espurna d’es- rem en el proper i darrer article d’aquesta sèrie. Una escola justa no és la que fabrica vencedors que acumulen El retall mèrits, sinó la que tracta bé els vençuts que no en tenen. François Dubet (“El Periódico”, 27-1-2010)

×