Your SlideShare is downloading. ×
Agulla 58
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Agulla 58

941

Published on

Església, Esquerra

Església, Esquerra

Published in: News & Politics, Spiritual
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
941
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. L’ A G U L L A Febrer 2008 - Any XIII - Número 58 Ens cal un estat laic Aquest és un editorial escrit amb tristesa, perquè tot el que hem viscut a la nostra Església darrerament fa molt de mal. Els nostres bisbes han traspassat totes les línies vermelles que marquen els límits de la dignitat eclesial. Primer va ser el míting del 30 de desembre a Madrid, en què, amb l’excusa de defensar l’anomenada “família cristiana”, es va usar el nom de Déu en va per atacar el govern Zapatero i per dir que l’única democràcia vàlida és la que se sotmet al dictat de l’integrisme catòlic. I després, el 31 de gener, la nota en què, sense cap contenció, i a base de ressaltar molt intencionadament uns determinats temes, es donava en definitiva com a única opció possible de vot per al 9 de març la del Partit Popular, fins al punt que un polític habitualment tan proper als plantejaments de la jerarquia eclesiàstica com és Josep Antoni Duran Lleida va protestar: amb els criteris de la nota episcopal, fins i tot el vot a Convergència i Unió quedava pràcticament exclòs. I els bisbes catalans no van ser capaços de marcar cap mena de distància davant el pronunciament, sinó que, al contrari, li van donar suport. Sort de l’abat de Montserrat, que ens va salvar la dignitat. Això s’ha d’aturar. Els bisbes espanyols, i els bisbes catalans, no poden continuar així. Han de reflexionar, i adonar-se del desprestigi en què estan enfonsant l’Església i l’Evangeli que diuen defensar. Cal esperar que arribi un moment en què els bisbes siguin capaços de fer aquest pas. Però mentestant, qui s’ha de moure, i de manera immediata, és el govern espanyol. Segons han publicat els diaris, un dirigent socialista ha dit que no es denunciaven els acords amb la Santa Seu per respecte als molts votants socialistes que són catòlics. Doncs, si realment ha dit això, aquest dirigent socialista s’equivoca. Segur que la majoria d’aquests catòlics que voten socialista tenen ganes que la jerarquia eclesiàstica no continuï disfrutant de tots els privilegis que li permeten anar difonent un cristianisme tan llunyà de l’Evangeli. El govern socialista, si després del 9 de març torna a governar, ha d’emprendre decididament el camí cap a un estat que sigui autènticament laic, i no s’ha d’arronsar com ha fet fins ara davant la prepotència episcopal. I poden estar segurs que molts catòlics els ho agrairem de tot cor. Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@telefonica.net. Bloc: http://punxo.blogspot.com
  • 2. L’Agulla Sumari Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari Butlletí de reflexió i diàleg Veure, mirar 03 L’11-M i els beneficis de la mentida. M.J. Hernández Any XIII. Número 58 febrer 2008 04 Baby Down, la nina amb síndrome de Down. P. Montaner Periodicitat: cinc números l’any. la palmera i la font Subscripció anual: 10 € 06 Un jueu català desconegut: Nakhmànides. V. Vives Grup promotor: 07 La jerarquia catòlica o l’obsessió per la llei. J. Fernández Trabal Jaume Botey 08 Petit canvi. J. Pascual Joaquim M. Cervera Salva Clarós amb entitat (i experiència) Kitty Guirao Maria J. Hernàndez 9 Grup Tres Torres. J. Lligadas Tere Jorge Josep Lligadas Josep Pascual Receptes ràpides, bones i piadoses (o no) Mercè Solé 10 Bacallà “ajoarriero”. T. Jorge Coordinació: 10 Límits S.Clarós Josep Lligadas Compaginació: Avui parlem amb... Mercè Solé 11 Josep Lligadas, teòleg d’acció, cristià d’esquerres. M.J. Hernández Dibuixos: Montserrat Cabo 14 Puntades Capçalera: Mercè Gallifa 15 per airejar el cervell Imprimeix: Multitext, S.L. La FE DE CADA DIA D.L.: B - 41803 - 97 Adreça: 16 Jesús, els cristians, i la política (i III). J. Lligadas Gran Via de les Corts Catalanes, 942, 5-1 08018 Barcelona Correu electrònic: agulla.revista@telefonica.net Telèfon: 93.308.37.37 (Josep Pascual) Bloc: http://punxo.blogspot.com Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrònic. Butlleta de subscripció Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________ Us faig saber que desitjo fer NIF: ____________________________________________________ el pagament de la subscripció anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________ compte que us indico. Població: ______________________________________ CP: _____ Atentament, Telèfon: _________________________________________________ Firma Correu electrònic: __________________________________________ Entitat - Oficina - Control - Compte o llibreta
  • 3. Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... La màquina del tren de la mentida, en l’anomenada “teoria L’11-M i els beneficis de de la conspiració” dels atemptats de l’11-M, va ser el diari El Mundo, la mentida i els vagons que s’hi val afegir van ser la COPE, Telemadrid i el diari Maria-Josep Hernàndez electrònic Libertad Digital. Aquests mitjans, en crisi demostrada d’audiència o de vendes fa tres anys i mig, han reflotat gràcies a construir i alimentar les tesis conspiradores dels atemptats. El Col.legi de Periodistes acaba de publicar un interessant informe amb testimonis directes dels mitjans, on s’analitza la repercussió externa de la campanya contra la investigació oficial, i alhora la “neteja” interna de periodistes Medios) veurem que la COPE, de la COPE són conscients que el “no afins”, que no donaven crèdit l’emissora de la Conferència negoci els funciona millor anant a a la versió de l’autoria d’ETA, que Episcopal Espanyola, no ha parat la contra, ja que des de l’arribada es va sostenir fins a la sacietat, de créixer gràcies a la política del PP al govern el 1996 fins el 14 i que, un cop desmuntada en el informativa de l’11-M. Justament, de març del 2003 van viure un judici, va acabar apuntant fins dos dies abans dels atemptats, període “d’alts i baixos” que no a les “clavegueres” de l’Estat, el director general de la COPE van remuntar fins l’11-M. insinuant també la implicació de reconeixia la “situació econòmica forces i cossos de seguretat en De l’excel.lent treball d’inves- delicada” de l’emissora, sent l’atemptat més sagnant. I és que tigació a càrrec de Jordi Rovira, la tercera ràdio generalista a la sang va ser dolor per a molts i del Col·legi de Periodistes, es Espanya després de la SER i Onda benefici per a altres. poden extreure algunes “perles” Cero. Després de l’11-M han anat inquietants per al món del La “versió alternativa” es va escalant, fins arribar al segon lloc periodisme, de la política i de convertir en bandera del PP de l’EGM. I fins ara no han parat de l’Església catòlica: per intentar recuperar el poder créixer. Respecte a El Mundo, una que van perdre, justament, en font propera a Pedro J. Ramírez – Periodistes expulsats. Aquell unes hores pre-electorals en què admet que l’11-M ha estat un matí de l’11-M, Jiménez Losantos Acebes defensava a capa i espasa “filó” que els han portat a xifres no donava pas als periodistes que seguien la pista d’ETA (que rècord de vendes, mentre que els que estaven a Atocha cobrint la els anava millor electoralment), seus diaris competidors de dretes informació. Només entraven els mentre les forces de seguretat els (que no es van apuntar al tren de seus tertulians. Dissabte, durant la donaven informació de la pista la teoria de la conspiració), l’ABC jornada de reflexió, els periodistes islamista (en un moment en què i La Razón, han baixat. Prova de la COPE, encapçalats per la cap estaven molt recents les massives d’aquest agermanament entre d’informatius, Blanca Maria Pol, manifestacions contra la guerra mitjans afins és que un matí, des informaven puntualment de les de l’Iraq). I de la mà, el PP i de la COPE, Jiménez Losantos va manifestacions populars al carrer. aquests mitjans, s’han alimentat animar els subscriptors de l’ABC Però aquella llibertat informativa mútuament fins avui: el PP per a donar-se de baixa i canviar estava a punt de canviar. La intentar tornar a governar i de diari. Resultat: 10.000 baixes COPE va optar per apuntar tota aquests mitjans per aconseguir a l’ABC. Aquests mitjans han l’emissora a defensar la teoria una escalada empresarial en rendibilitzat al màxim “anar de la conspiració: programes i el panorama dels mass media a junts a la contra” i ja no està tan informatius dient tots el mateix, Espanya. clar l’objectiu polític de la victòria amb homogeneïtat ideològica. La A l’EGM (Estudio General de del PP a les generals. Tant Pedro J. Ramínez com els responsables cadena va ser reestructurada i la cap d’informatius va acabar al
  • 4. carrer, així com tres quartes parts un cop la COPE expulsa el lectura de la sentència. El Col·legi de la plantilla de periodistes de periodista conservador de l’Opus de Periodistes de Catalunya, el l’emissora. Actualment han estat Dei, José Apezarena, considerat mateix dia que acabava el judici, substituïts per joves estudiants un bon professional i que sempre va fer pública una nota en què recomanats des de la presidència s’ha mostrat convençut que ETA s’apuntava que s’havia posat de l’emissora, propers a Losantos no tenia res a veure amb l’11-M. en evidència “la gravetat de la i al cardenal arquebisbe de -El Mundo TV i Telemadrid. No vulneració sistemàtica de les Madrid, Antonio Maria Rouco. van tenir cap mena d’escrúpols per normes bàsiques del periodisme”, Aquesta situació és molt similar fer manipular les imatges d’una per part d’aquests mitjans, que a Telemadrid (“Tele-Espe”, en reconstrucció dels atemptats a han actuat impunement i sense referència a Esperanza Aguirre) fi que encaixessin amb les seves cap condicionant ètic ni moral, i a i a El Mundo, on es va fer una teories conspiratòries. Algunes més, han sortit beneficiats. autèntica “neteja” de periodistes. empreses d’efectes especials i I el més perillós i preocupant és que – Fuerza Nueva. Centenars professionals es van negar a aquests poders (mediàtic, polític i d’internautes es van agrupar participar en els dos documentals episcopal) han pres nota de com al voltant d’un bloc a internet, produïts i emesos. pot beneficiar-los la tergiversació: impulsat per Libertad Digital Per acabar, remarcar que en el mentre els mitjans implicats amb el títol “Los enigmas del 11- judici de l’11–M es va posar de continuen creixent, observem, M”, i s’autoanomenen “Peones manifest que hi havia advocats per exemple, l’estratègia del PP Negros”. Els serveis d’informació que defensaven la “teoria de la en aquesta campanya electoral de l’Estat investiguen la seva conspiració”. Però, qui va pagar respecte a la llengua i recordem relació amb la ultradreta. aquests advocats? I quan el judici les declaracions apocalíptiques - Rouco i la COPE. El treball va tirar per terra la teoria de dels bisbes, dient que “la remarca la clara vinculació i l’autoria d’ETA, aquests mitjans democràcia està en perill”, en la amistat dels cardenals Rouco i ni van rectificar ni van fer cap manifestació contra Zapatero a Cañizares amb Jiménez Losantos revisió de tot el que havien Madrid. I després, que ens parlin i, en especial, amb César Vidal, dit. I és que aquesta teoria, de moral... tertulià del programa de tan rendible per a la COPE, El Maria-Josep Hernàndez és periodista Losantos i que acabà fent-se amb Mundo, Telemadrid i Libertat Podeu llegir l’informe complet a www. el programa de la nit, La Linterna, Digital, no s’ha acabat amb la periodistes.org Baby Down, la nina amb síndrome de Down Paquita Montaner Fa unes setmanes, els mitjans de comunicació es feien de practicar-li una amniocentesi. D’aquesta manera ressò d’un informe de l’Agència de Salut Pública de es poden detectar amb molta fiabilitat les anomalies Barcelona on es diu que el nombre de naixements cromosòmiques i, en particular, la trisomia del de nens amb la Síndrome de Down a Catalunya cromosoma 21 que és la causant de la SD. En cas (SD) ha disminuït en un 70%. El mateix informe de detectar alguna anomalia s’ofereix a la dona la indica que, del total de casos de SD diagnosticats possibilitat legal d’avortar. durant el primer trimestre de l’embaràs només un Jo sóc la mare de l’Andreu, un noi de vint-i-sis anys 4% segueixen el curs normal de l’embaràs. Això és amb SD. Malgrat que és ben conscient de la seva degut a que des de fa uns anys s’aplica un cribratge situació, l’Andreu és molt feliç, ho veu tothom i ell universal per a la SD. Aquesta prova es practica a ho expressa sovint amb el seu llenguatge limitat. És totes les dones embarassades entre les setmanes alegre, transmet alegria i anima l’ambient allà on és. 12 i 14 de gestació, amb independència de l’edat i Té una família que l’estima i el recolza. Té amics, altres criteris de risc, per valorar el risc de tenir un molts amics, de totes les edats i condicions. Tothom fill amb SD. Atès que aquest cribratge té una taxa relativament alta de falsos positius, si el resultat de la prova es positiu s’ofereix a la dona la possibilitat qui el tracta acaba apreciant-lo (amics nostres, dels seus germans, de la família, veïns, botiguers i vellets
  • 5. ni possibilitats de desenvolupar una vida “normal”. N’hi ha que estan afectades per altres discapacitats físiques o intel·lectuals. N’hi ha que pateixen malalties, algunes des del naixement, altres que apareixen després. Hi ha delinqüents, persones conflictives, addictes a drogues, inadaptats, etc. Però, per això, no els privem pas de viure. Reprenent el fil de la notícia ressenyada al començament d’aquest article, penso que d’aquí a uns anys ja no existiran persones amb la SD i les que visquin (perquè s’hagin “escapat” del cribratge o per decisió dels pares) seran tan minoria, que tornaran a ser uns éssers estranys. Tots els esforços fets els darrers anys perquè les persones amb discapacitats intel·lectuals assoleixin la màxima autonomia possible i s’integrin en la societat perdran la seva continuïtat. Penso en els esforços fets per les famílies, els educadors i les entitats que treballen donant suport a les persones discapacitades. Penso també en l’esforç fet per les administracions, que encara del barri, gent de la parròquia on durant uns anys que poc generós, també hi ha estat. Però sobretot, ha fet de sagristà, indigents...) penso en l’esforç fet per les pròpies persones amb Es un gran “culé” i segueix totes les lligues i SD o amb qualsevol altra discapacitat. És difícil que campionats de futbol. Va a veure els partits amb els puguem valorar el que els ha costat aconseguir que amics al bar de sota casa. Quan s’acosta algun partit individualment i com a col·lectiu hagin arribat a la del Barça sempre troba algun veí pel carrer que li situació actual. parla del Barça. Compra el diari Sport i segueix les Davant d’aquesta situació em formulo algunes transmissions d’en Puyal. preguntes: És un fan de l’Antoni Bassas i de Catalunya Ràdio. El fet de poder diagnosticar la SD en fase prenatal, ens Gràcies a ells ha aprés a interessar-se pels temes autoritza a privar a aquestes persones de viure? Per d’actualitat. Sap on és Moçambic, què és el canvi què no volem que existeixin? És que ens molesten? climàtic i està assabentat dels problemes de l’arribada Ho fem per elles o per nosaltres? Ens fa por la feina de l’AVE a Barcelona. Va gaudir molt un dia que va que requereix la promoció d’aquestes persones? anar als estudis de Catalunya Ràdio i va coincidir amb en Quim Monzó. Busca a Internet informació Què farem si un dia podem conèixer el gen de la sobre l’emissora i els programes que emet. delinqüència, el del càncer, el de la lletgesa, el del mal humor... Privarem de néixer a totes les criatures Malgrat que no afina ni una nota, té una gran que ho facin amb “una etiqueta” de dificultat? sensibilitat per la música. Tot tipus de música, des del rock a l’òpera i la música simfònica. És Amb raó ens sentim cofois dels esforços (científics, espectacular veure com gaudeix quan va al Liceu politics, econòmics, etc.) que es fan per evitar l’extinció (fins i tot escoltant Wagner!). d’algunes espècies d’animals o plantes. D’altra banda estem fent esforços per extingir el col·lectiu de les Des de fa un any treballa a mitja jornada en una persones amb la SD. Com s’entén tot això?. pizzeria, amb contracte laboral indefinit. Està plenament integrat en el món del treball i té molt El passat dia dels Reis, el Periódico de Catalunya, en bona relació amb els companys de feina; que per un article titulat “Jugar amb la realitat”, entre altres cert són d’orígens, colors i llengües molt diversos. coses, parlava de la Baby Down, una nina amb els La seva incorporació al món laboral ha provocat trets característics de la SD. Segons l’autor de l’article, uns canvis en la seva personalitat espectaculars. aquesta joguina està pensada per promoure entre Recentment ha començat una relació amb una noia, els infants la tolerància envers les persones amb SD. ell diu que té “nòvia”. Com explicarem a aquests infants que molts nadons amb SD no arriben a néixer? No voldria, amb aquesta descripció, oferir una visió idíl·lica ni de l’Andreu ni de les persones amb Volem controlar el curs de la humanitat però no SD. La seva vida i la nostra no han estat senzilles. podem. No seria millor que, en lloc d’esforçar- D’altra banda, la SD pot comportar problemes físics nos a eliminar el que ens molesta, ens esforcéssim i psíquics que limitin de forma molt severa la vida a entendre i valorar la diversitat, la feblesa, la de les persones afectades. Però, entre les persones que no tenen la SD també n’hi ha que no tenen sort contrarietat, l’esforç? Paquita Montaner és metgessa
  • 6. La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font Un jueu català desconegut: Nakhmànides Verònica Vives Un dels requisits de la nostra sobre l’arribada de la redempció; La disputa durà quatre dies, però identitat caldria que fos el requeriments als quals fou una ocasió perquè succeïssin coneixement de la nostra Nakhmànides responia a la manifestacions contra la religió història. En canvi, és probable seva comunitat jueva gironina, jueva: prèdiques cristianes a que l’educació rebuda es basi catalana i mundial. les sinagogues, retirar de les en un paradigma d’identitat Encara que en fou admirador, funcions públiques els jueus i monocultural. En altres paraules, va ser crític amb la filosofia la censura cristiana dels textos associem el passat català racionalista de Maimònides. rabínics. Aquesta disputa únicament amb el món cristià, Considerava la revelació constituí un antecedent de les i desconeixem altres minories superior a la filosofia. Entre matances de 1391 i l’expulsió culturals i religioses que els seus comentaris bíblics dels jueus de Sefarad el 1492. formaven –i tornen a formar– destaquen els ensenyaments Disputes i prèdiques formaren part de Catalunya. místics de la càbala. Els textos de un tot indissociable: el procés Nakhmànides no són fàcils de d’exclusió de la minoria jueva de Catalunya fou la geografia de llegir: un llenguatge força críptic, la societat majoritària cristiana. força jueus a l’Edat Mitjana. Aquí parlarem d’una d’aquestes la profusió de cites de tots els Potser aquestes mesures figures il·lustres del judaisme textos del judaisme i les constants antijueves, com ara l’expulsió català: Moshé ben Nakhman, insinuacions esotèriques de les de Nakhmànides de terres conegut com a Nakhmànides seves interpretacions pels iniciats catalanes, es desconeixen. Però (Catalunya 1194 – Israel 1270). al món cabalístic. allò que avui no es desconeix són Un text molt interessant els seus mecanismes: l’expulsió L’obra de Nakhmànides és de llegir és “La disputa de i la segregació. L’exclusió dels nombrosa, i està poc traduïda. Barcelona”, escrit en hebreu immigrants és una realitat Inclou comentaris a la Torah (els pel nostre autor, en el qual es problemàtica de la nostra cinc primers llibres de la Bíblia reprodueix la controvèrsia que societat, com ho és el rebuig jueva), comentaris d’altres llibres tingué lloc l’any 1263. Aquell social que encara pateixen els bíblics, textos i comentaris d’obres any, Nakhmànides va ser jueus al segle XXI. cabalístiques, jurisprudència jueva, poesia i epístoles. Va tenir obligat a disputar públicament Seria una bona opció començar com a deixeble un altre il·lustre a Barcelona amb Pau Cristià, estudiant la història de Catalunya jueu català: Shlomo ben Adret un convers al cristianisme. Hi per no continuar cometent els (un altre gran rabí desconegut). van assistir Jaume I i Ramon errors del passat. Defensar la de Penyafort. Jaume I felicità nostra identitat no és només Fou la major autoritat rabínica Nakhmànides pel nivell conèixer-la sinó també criticar-la de la seva època, a la seva Girona argumental. No obstant això, i transformar-la. natal i arreu de Catalunya. Li l’antisemitisme dels jerarques Verònica Vives és investigadora de la plantejaven interrogants sobre eclesiàstics, especialment els Universitat de Barcelona i professora del com conciliar la llei jueva amb dominics, van pressionar i curs de Gestió Multicultural la llei del regne, qüestions de la vida quotidiana, preguntes obligar Nakhmànides a marxar de Catalunya. (gestiomulticultural@yahoo.es)
  • 7. La jerarquia catòlica o l’obsessió per la llei Josep Fernández Trabal En el segle IV de la nostra era, en el llarg període republicana, fou hàbilment depurat i s’eliminaren que va des de l’Edicte de Milà de l’emperador els elements més odiosos per a la nova concepció Constantí (313 d.C.) fins al de Tessalònica de cristiana. l’emperador Teodosi (380 d.C.), l’Església deixà L’element clau de la romanització jurídica és el de ser una comunitat de creients per a convertir- concepte, adoptat com un fet fora de tota qüestió, se en una puixant institució de l’estat romà. Sota de l’existència d’un dret natural immutable – la protecció dels emperadors, que descobriren el lògicament d’origen diví–, previ i superior a la potencial cohesionador i adoctrinador de la nova legislació positiva de les nacions. Contra el dret fe per a donar solidesa a les estructures caduques positiu dels pobles (iuris gentium) s’alçà el dret de l’estat, els bisbes aprofitaren la llibertat de cultes natural de procedència divina (iuris naturalis). instaurada per l’edicte de Milà i el recolzament Amb semblant argumentari l’Església va poder de successius emperadors per abolir la tolerància laminar la sobirania del poder polític, atès que el religiosa i convertir-se en l’única religió oficial, que dret positiu s’havia d’adequar forçosament al dret és el que imposà Teodosi amb el sobredit edicte. A natural superior, definit a partir dels atributs que finals de la quarta centúria, doncs, es convertí en un Déu atorgà a l’home des del mateix moment de la organisme directament implicat en les estructures seva creació. Cal matisar que aquesta concepció fou de govern de l’imperi, carregat de privilegis i acceptada per emperadors i monarques perquè, de fortament jerarquitzat. fet, no limità la seva autoritat sinó que l’enfortí, al Fou gràcies al suport de l’emperador romà, o dels considerar que el poder dels prínceps davallava seus successors els monarques germànics, que es directament de Déu. Això ha rebut el nom de com produí la progressiva i massiva evangelització la teoria descendent del poder, magistralment de la societat europea. La conversió significà, definida per bisbes de la talla d’Agustí d’Hipona i en la pràctica, una profunda mutació social: el Isidor de Sevilla. canvi de les tradicions i costums (o almenys la Amb unes premises com aquestes, l’Església seva adaptació a la moral cristiana), la imposició aconseguí en pocs segles que el poder secular del calendari cristià i, fins i tot, la cristianització sancionés uns marcs legals plenament adaptats del paisatge. En definitiva, un notable procés de a la seva doctrina. Això s’observa molt avançat control i enquadrament de la població a instàncies durant el regnat de Carlemany, un monarca franc de la institució eclesial. Les masses rurals van elevat pel bisbe de Roma a la dignitat imperial el experimentar aquests canvis i abandonaren el dia de Nadal de l’any 800. Des d’aleshores aquest paganisme sota la pressió mancomunada de monarca desplegà una intensa tasca legislativa que l’Església i el poder civil, i en determinades ocasions tenia l’únic objectiu de convertir en llei civil, els després de conquestes militars i conversions principis del dret natural. De manera que al llarg de forçades. l’edat mitjana tots els països europeus sancionaren, Un element fonamental de la radical transformació mitjançant lleis civils, la superioritat i infal.libilitat de l’Església fou l’adopció del dret romà. Si en segles de l’Església, la inviolabilitat de l’estament clerical, anteriors l’Església féu servir la filosofia grega, determinades pràctiques religioses públiques i particularment el Platonisme, per a configurar el privades, desplegament d’una fiscalitat eclesiàstica discurs teològic, a partir del segle IV s’apoderà del universal basada en el delme, sancionament de romanisme per a configurar les pròpies institucions determinades concepcions de la vida, el matrimoni i imposar la seva visió del món i la societat. El llegat jurídic romà, forjat en la llunyana època i la família, visió patriarcal de la societat, condemna i persecució de l’homosexualitat, etcètera.
  • 8. Veiem, doncs, la importància de la llei per a com són educats i reclutats, mai no abandonaran l’Església, entesa fonamentalment com un mitjà la seva obsessió per la llei ni deixaran de vigilar per a manifestar en la societat la justícia divina, estretament el “Boletín Oficial del Estado”. Passats creadora de la llei i no creada per ella. A través de segles, encara veiem la jerarquia catòlica obsedida la llei els governants eduquen i corregeixen, per pels codis civil i penal. tal que la societat s’adequï al pla de Déu. No és El poble de Déu, els laics, poc tenim a dir en aquesta d’estranyar, per tant, que l’Església restés atrapada lluita permanent dels bisbes contra l’estat. Al llarg dins d’una determina concepció jurídica de les del segle XIX, com a conseqüència dels canvis relacions socials, fora de les quals hi ha poc més liberals i de la separació entre Església i estat, que el buit. hem passat de vassalls de la monarquia pontíficia Tot començà a canviar arran de la Il·lustració i les a tropa de combat. Ens criden cotínuament a revolucions liberals del segle XIX, avenços notoris defensar la fe i el dret natural, ja sigui a través que van ser mal digerits per la jerarquia romana; del vot, de la participació en partits catòlics, de recordem allò de “el liberalismo es pecado”. determinat associacionisme religiós en bona part Acceptada a desgana l’autonomia de la societat civil, sectari i, fins i tot, com ha succeït darrerament, l’Església redoblà els seus esforços per controlar la mitjançant manifestacions i agitació. Cal resistir producció legislativa per tal que aquesta no s’aparti per a manifestar que un sector del poble de Déu dels principis del dret natural, definits per la pròpia jerarquia com a immutables. Per a aquest objectiu, a l’església mai no li han mancat aliats, arribant a fusionar-se amb règims polítics més que indesitjables. L’argumentari sempre és el mateix: la defensa a ultrança de la dignitat humana tal com fou establerta pel Creador i la preservació de la salut pública i el bé comú. No importa que en els actuals estats no confessionals aquest discurs no serveixi, atès que no nega l’autonomia de la comunitat política i que l’Església representa els seus membres però no vol participar-hi democràticament a partir de les és una institució representativa del conjunt de la pròpies conviccions, no pas des d’una opció de societat. Ella mateixa se segueix considerant una força i de la cridòria, sinó amb humiliat i des del “societat perfecta” prèvia a l’estat i no vinculada a testimoni de la vida corrent. Almenys nosaltres no cap instància secular. I en aquest punt ens trobem estem obsedits per la llei. avui en dia. I desenganyem-nos, els bisbes, tal i Josep Fernández Trabal és historiador Petit canvi Josep Pascual Al vell amic Valentí Prat i Blanch, que fa molts anys em va ensenyar a anar amb bici pels patis de Can Colapi de Terrassa Aviat farà dos anys que una persona estimada em va regalar una bicicleta. Des de llavors ha estat el meu mitjà habitual de transport per Barcelona per anar a la feina, a reunions, a cursos, a comprar coses poc voluminoses... Durant aquest temps ha augmentat el nombre de bicicletes particulars i ha nascut el Bicing. Cada cop em sento més acompanyat en el mitjà de transport. Fins i tot diria que, a poc a poc, tots plegats (ciclistes, vianants i conductors d’altres vehicles) anem aprenent a integrar en el trànsit aquest nou vell mitjà. Des d’aquí m’agradaria animar-vos a fer l’experiència, tranquil·lament, respectant els vianants i anant amb molt de compte per un mateix. Agafada amb calma, no calen unes condicions físiques especials per a la bicicleta com a mitjà de transport i és apta per a totes les edats: jo ja toco la seixantena. El fet que és econòmic, que no acreixes el soroll de la ciutat i que fas una mica d’exercici no són pas petits valors afegits d’aquest mitjà. Malauradament constates que plou molt poc.
  • 9. Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Grup Tres Torres (Viladecans té història) Viladecans és una població del Josep Lligadas Baix Llobregat que té, segons el cens, uns 62.000 habitants. La ser punt de referència social i quarta població de la comarca, polític als temps de la transició. després de Cornellà, Sant Boi i I l’objectiu és preservar i El Prat. difondre el nostre patrimoni històric i cultural. No només el ha estat mai gaire sensible a Viladecans ha crescut a un ritme que representen les tres torres aquesta necessitat de conservació brutal, des del petit poble de (ara estem batallant perquè la històrica, i ha permès molta pagès que era fa cinquanta anys, remodelació que l’ajuntament destrucció. Fins al punt que, amb una xarxa social feble, a vol fer de la Torre Modolell no quan el grup vam anar a Hisenda l’acumulació de gent de tota li faci perdre la personalitat), de Cornellà a inscriure’ns i procedència que és ara. sinó molts altres elements que demanar l’exempció de l’IVA, el cal aconseguir que no es perdin, funcionari, en llegir els objectius Però tot i així, Viladecans té perquè això és bàsic de cara del grup, es va posar a riure: història, i vestigis històrics ben a mantenir els nostres punts “Però si a Viladecans no queda dignes de ser admirats. Té, de referència. Per no perdre res!”. Per sort, no és així. I per sort sobretot, tres torres: la Torre del els orígens, vaja. És allò de la també, sembla que l’ajuntament Baró, medieval, a la plaça de Balenguera: “Sap que la soca ara ja té més sensibilitat. la Vila; la Torre Roja, als afores del poble però ara ja integrada més s’enfila / com més endins Al grup no som gaires, però al teixit ciutadà, la part central pot arrelar...”. la feina que fem diríem que té de la qual és medieval també; Perquè no volem que Viladecans una eficàcia notable. Ara, a més i la Torre Modolell, una casa- sigui una acumulació de d’evitar que desaparegui cap palau construïda al segle XIX gent juxtaposada, sinó una altre vestigi històric (el perfil dels per l’arquitecte figuerenc conjunció d’històries: des dels carrers del centre, alguna cosa Josep Azemar per a la senyora pagesos que van fer possible de caire modernista, una casa de Magdalena Modolell, il.lustre que els aiguamolls del delta façana magníficament simètrica barcelonina que era propietària del Llobregat esdevinguessin i amb els símbols maçònics al de mig poble, que també es troba conreables, fins als magribins, capdamunt, l’ermita de la Mare a la plaça de la Vila i que ara és romanesos i llatinoamericans de Déu de Sales, la masia de Cal seu de l’ajuntament. d’avui, passant pels altres Menut...), i de vetllar pel seu immigrants, els majoritaris, adequat manteniment, tenim el D’aquestes “tres torres” ve el nom vinguts de tot Espanya i que al repte de la difusió: que la gent de del grup, nascut ara farà quatre llarg del segle XX van canviar Viladecans sàpiga les riqueses anys i agafat de l’associació de radicalment la fesomia del històriques que té, i tingui ganes veïns del mateix nom que va poble. de disfrutar-les, i que la gent de fora sàpiga que Viladecans L’ajuntament de Viladecans no també mereix ser visitat. I això es fa amb una senyalització adequada, uns materials senzills a repartir, etc. Tenim molta feina per davant, però ens agrada molt fer-la. El nostre contacte: trestorresviladecans@telefonica.net
  • 10. RECEPTES RÀPIDES, BONES I PIADOSES (O NO) Receptes Receptes Bacallà “Ajoarriero” Límits Tere Jorge Salvador Clarós Ja hem enterrat la pobra sardina i sense adonar-nos-en Una de les raons al·legades en contra del límit estem en plena Quaresma. Aquest any tenim la sensació de velocitat a vuitanta per hora en algunes vies d’anar molt de pressa, capricis del calendari que vol que metropolitanes és que no és veritat que amb la aquest trimestre sigui ben curt, i si ens descuidem (a reducció s’estalvia combustible i, en conseqüència, alguns ens passa) encara no hem desmuntat el Pessebre i es disminueix la pol·lució. Com que no hi ha millor comprovació que l’empírica, ho he mesurat en el meu ja tenim aquí la Setmana Santa. Però a L’Agulla no hem propi vehicle, aprofitant que ara els cotxes disposen badat i des d’aquesta columna no faltarem al costum d’instruments per conèixer el consum. L’estalvi d’oferir-vos una recepta de bacallà rescatat dels plats de derivat de mantenir el cotxe a vuitanta en lloc de cuina tradicional. En aquest cas de la tradició d’un país mantenir-lo a cent-vint, durant 10km, en el meu cotxe veí, el País Basc, i concretament dels “arrieros” que eren és de 0,3 litres de gasoil. La conclusió és que mentre una mena de comerciants ambulants que baixaven de la demora per anar a vuitanta en aquest recorregut Bilbao a Saragossa, acompanyats de la seva mula o del és de dos minuts i mig, pràcticament irrellevant, la seu ase per poder arribar el primer i vendre millor les despesa globalment mirada és notable i té impacte. mercaderies que transportaven. Ja veieu que les presses i Per exemple, per a un volum de 50.000 cotxes diaris la competència no són res nou. en el cinturó de Barcelona, el quasi terç de litre de Ingredients per a 4 persones: 1 kg. de bacallà, diferència representaria 15.000 litres d’estalvi de gasoil cada 10km. dessalat; 6 alls; 2 nyores; 4 pebrots “del piquillo”, o pebrot vermell; 3 patates mitjanes; 4 cullerades de Aquest experiment no demostra res però confirma tomàquet triturat; 4 ous; oli d’oliva la sospita: no hi ha justificació racional per a tanta i tanta resistència a reduir la velocitat, tot i que Preparació: En una cassola de fang hi posem l’oli i és comprensible per la creença encara fortament els alls. Quan es comencin a enrossir, hi afegim el arrelada en molta gent que tota limitació, reducció bacallà desfilat en tires primes (és convenient que o renúncia és contrària al progrés i a la llibertat un cop dessalat, aconseguim treure-li tota l’aigua individual de decidir, de fer un negoci, de fruir... Els possible) i li donem unes voltes per tal de sofregir- que veuen la limitació en termes de pèrdua i no de lo una mica. El reservem. guany no han entès encara la dimensió global del En una altra paella posem a coure en oli les patates món. La globalització és una manifestació dosmilista tallades a daus. Han de quedar molt toves però de la interdependència creixent. És en si mateixa ja un sense crosta. Això ho aconseguirem escalfant l’oli límit que arriba a condicionar petites coses del dia a dia com per exemple la velocitat d’un desplaçament. i un cop calent abaixant el foc, llavors hi afegirem les patates i les deixarem coure fins que s’estovin Però el principal desencontre és amb un mateix. Si amb el foc ben baix. algú es pensa que posar acotació o limitar el marge de certes decisions va en contra de la capacitat de A la cassola on tenim reservat el bacallà hi afegim el decidir, va enganyat. Els que malporten el límit d’anar tomàquet triturat, la polpa de les nyores, els pebrots a vuitanta també malportaran altres limitacions, per escalivats tallats a tires i les patates “confitades en exemple aquelles que imposa el propi cos per raó de oli”. Deixem que es cogui tot junt a foc molt lent, l’edat. La llibertat és com un cavall blanc que galopa rectifiquem de sal. Si veiem que queda molt sec a cor què vols per un immens prat verd, però el cavall podem afegir-hi una mica d’aigua. no és menys lliure pel fet de no volar. Interpretant El plat ja es pot servir, però si us agrada, podeu el gran humanista francès Antoine de Saint-Exupéry: afegir-hi uns ous batuts (un per persona) i qualsevol pot donar l’ordre perquè es pongui el sol; els barregem igual que si volguéssim fer un només cal que fer-ho en el moment oportú per ser puntualment obeïts. “revoltillo”. I és que en realitat allò que et fa feliç se circumscriu en un minúscul escenari, dins del qual la llibertat és 10 infinita.
  • 11. AVUI PARLEM AMB... Avui parlem amb... Avui parlem amb.. Avui parlem amb.. Avui parlem amb.. Avui par,lem Josep Lligadas: teòleg d’acció, cristià Josep Lligadas, coordinador de d’esquerres l’Agulla, ha fet durant 10 anys les entrevistes que han aparegut Maria-Josep Hernàndez a la revista. Ara ens ha donat un bon motiu per convertir-lo en entrevistat, després de guanyar – Quina és “la política dels cristians” Per tant, el que transmet és que de què parles al llibre? un, sigui quina sigui la societat aquest passat mes de desembre on viu, ha d’intentar aconseguir – És una reflexió sobre amb quins el XVIIIè Premi Joan Maragall que els pobres no pateixin tant, de la Nit de Santa Llúcia, un El que ha de mirar un que els marginats no ho siguin, que el diner no ho governi tot, premi d’assaig sobre Cristianisme cristià quan fa política que els apallissats tinguin qui els i Cultura. Josep Lligadas és defensar els cuidi... i que tothom sigui germà. (Viladecans, 1950) és doctor en objectius que Jesús Hem tingut anys de lluita per la democràcia i pels drets humans, Teologia, responsable de redacció tenia. i ara que sabem que podem del Centre de Pastoral Litúrgica intervenir en els criteris de govern criteris un cristià ha d’afrontar i responsable de formació de d’una societat, hem d’intentar el fet de fer política. Feia anys l’ACO (Acció Catòlica Obrera). influir en aquests criteris, fent tot que tenia ganes d’escriure sobre el possible perquè es realitzin els És escriptor i té una cinquantena el tema, perquè em molesta objectius que Jesús presenta.. profundament el fet que quan es de llibres publicats de contingut – Però amb els pronunciaments dels parla de cristianisme i política, teològic, litúrgic i pastoral, sobre sembla que s’hagi de parlar de bisbes darrerament, l’opinió pública la fe, l’eucaristia, oracions, sants, defensar determinades postures pot tenir la imatge que els cristians eclesiàstiques. En canvi, el que són tots de dretes? festes cristianes, els sagraments... ha de mirar un cristià quan fa – Lamentablement, sí. I aquí hi També va ser capellà i des de fa política és defensar els objectius ha diverses responsabilitats. En tretze anys està casat. El treball que Jesús tenia, els que ens primer lloc, els bisbes haurien premiat, que l’Editorial Cruïlla presenta l’Evangeli. de reflexionar seriosament sobre publicarà al maig, es titula “La – I quins són aquests objectius? quin Evangeli transmeten. I si mirem l’Evangeli de Jesús, política dels cristians”. – A Jesús no li interessava la els temes en què els bisbes fan política. Ell estava en una societat incidència no són precisament els on el govern s’obtenia per la via que més interessaven a Jesús. Un de les armes, del diner o per altre problema és que a la nostra herència, i no pensava que les societat sembla que li agradi la coses poguessin anar diferent. confrontació, i per tant, es dóna A Jesús no li interessava la política. Ell estava en una societat on el govern s’obtenia per la via de les armes, del diner o per herència, no pensava que les coses podrien anar diferent. 11
  • 12. molt poca veu als plantejaments és, sobretot, l’acció que l’Esperit cristians més sensats i assenyats, realitza en nosaltres, en l’Església i que no agredeixen ningú. En això en el món”... hi tenen també responsabilitat els – És que, per a mi, la fe no partits d’esquerres, que podrien serviria de gaire si suposés viure ajudar a que la veu cristiana no una cosa externa a mi. Per tant, fos tan polaritzada. jo crec que això que dic de Déu i – Com? de Jesús es realitza en la persona, – Doncs per exemple, ICV, partit en l’Església i en el món. Això és al qual estic vinculat, podria l’Esperit. potenciar que els cristians que en – Però en un món tan injust i desigual, l’Esperit té molta feina. A la nostra societat Què hem de fer si caiem en el desànim? sembla que li agradi – Valorar dues coses: una, les la confrontació, i petites coses valuoses de la vida per tant, es dóna quotidiana que ens fan sentir bé, molt poca veu sense pretensions de poder. des de la família o els amics a anar un dia d’excursió... això és als plantejaments – Una Església democràtica seria vida de Déu. I juntament amb cristians més sensats millor? això, valorar i saber veure tot i assenyats, que no – És que l’Església ha d’acabar allò que ajuda a fer que la vida de tots sigui millor i més digna, agredeixen ningú. sent democràtica perquè ho tot acte d’amor i de servei, tota era al començament. A l’època en què les societats no eren acció transformadora tant si surt democràtiques, a l’Església els bé com si no. I tenir paciència, formem part puguem tenir més perquè la plenitud de la vida ressò públic i puguem fer sentir bisbes eren elegits per votació popular. Doncs, amb més raó, només està en Déu, cosa que no una veu eclesial diferent. A més, eximeix de treballar molt, però penso –i ho dic en el llibre-, que hauria de ser així ara. tampoc pensar que si no ho l’Evangeli pot ser també una força – Sigui o no democràtica, l’Església arreglo tot, no serveix per res el que ajudi a donar consistència a és la institució però l’essència és la que he fet. les accions transformadores, i fe. Qui és Déu per a tu? això, des de l’esquerra, s’hauria – Creus que hi ha algun argument – Déu és algú que està més teològic que justifiqui que les dones de saber aprofitar. enllà de tot el que jo pugui ser no puguin exercir el sacerdoci? – S’amaga, doncs, el fet cristià, des de capaç de dir i d’imaginar, però les opcions polítiques d’esquerra? al mateix temps és algú que – Jo crec que no, que els arguments sento personalment proper i que es donen són tots depenents Aquest és un dels problemes: una d’una colla de prejudicis i pors mena de tradició antireligiosa, que m’empeny, i en qui m’hi puc recolzar, i que em dóna que acabaran desapareixent un fonamentada en actituds dia o un altre. eclesiàstiques lamentables del confiança que aquesta vida que llarg de la història, impedeix visc i estimo profundament no – Quan es parla del sacerdoci de les aprofitar tot el que podria aportar està destinada a desaparèixer dones, molts s’escandalitzen. I ja no la força de l’Evangeli. malgrat la mort, sinó que està diguem quan parlem del matrimoni destinada a esdevenir plena en homosexual... – Cap a on ens porta aquesta actitud ell. de la jerarquia, o com creus que – El fet que sant Pau, d’acord amb afectarà al conjunt de l’Església el – Què t’ha marcat més de Jesús? l’antropologia del seu temps, no desprestigi social actual? – Jesús mostra amb paraules i pugui entendre l’homosexualitat, fets una manera de viure la vida no vol dir que no la puguem No ho sé. No sé si canviarà i entendre nosaltres. Igual com hi haurà un moment en què es humana que a mi em resulta profundament atractiva. Ell és sant Pau diu que les dones han veurà que això no va enlloc. En d’estar sotmeses als marits... i si tot cas, el que em sembla clau qui m’ha dit què significa i què és Déu. actualment algú defensa això li és que la fe cristiana s’haurà diríem que va contra els criteris 1 de viure a nivell de comunitats – Al teu llibre “Petit resum de la evangèlics bàsics per molt que fraternals igualitàries i també fe cristiana” dius que “Ser cristià sant Pau ho digui. Doncs el mateix
  • 13. podem dir de l’homosexualitat. – I bona mostra d’això és que Érem una colla de gent que – Parlem ara de la teva vida. Què et continues treballant al Centre de pensàvem que tal com estàven va marcar més quan eres petit? Pastoral Litúrgica. Quina és la les coses, calia crear pensament funció d’aquest Centre? cristià d’esquerres. És a dir: no Haver crescut en un ambient simplement pensament “progre” cristià actiu: pares que es movien – El Centre de Pastoral Litúrgica és un lloc on publiquem material i sinó pensament cristià que vol a la parròquia, l’escoltisme... alhora una Església més oberta L’entorn et fa assumir la fe llibres tant per la litúrgia com per la formació cristiana en general. i una societat més igualitària, cristiana com una cosa teva, i més d’esquerres. De fet, ens va alhora, viure-la indestriable de M’hi sento feliç treballant aquí, pel bon ambient de feina i perquè animar que en aquell moment a moltes persones troben útil la Itàlia es va forjar l’”Olivera”, que A l’època en què feina que s’hi fa. aplegava la política d’esquerres, les societats no eren i això va ser un element – Recentment has publicat el llibre estimulant. democràtiques, a “Quan ens fem vells”. Si no ho has – En aquests deu anys fent l’Església els bisbes viscut, com pots reflexionar sobre el entrevistes a L’Agulla, quina ha eren elegits per fet d’aprendre a fer-nos grans amb felicitat? estat la que t’ha impactat més? votació popular. La primera, a Romuald Grané, – Un va per la vida amb uns criteris generals davant les coses, un no creient, que llavors tenia criteris de vida humana i del que 75 anys i que tota la seva vida l’acció. significa ser cristià. Aleshores, si havia lluitat per la democràcia – I com a acció directa... et fas un intenta ser observador i posar- i el socialisme, des del PSUC i capellà. – Precisament per això, com a La gràcia de L’Agulla és que no hi ha grans acció més òbvia i clara que tenia firmes, ni grans elaboracions, sinó que a mà, partint molt de l’exemple reflecteix la diversitat de la vida i permet d’un vicari de Viladecans que va fundar l’escoltisme al poble, valorar experiències cristianes i polítiques que Joaquim Palomera. habitualment no són gaire valorades, perquè – Quin record tens del teu no es consideren prou importants. sacerdoci...? Què et feia més feliç? – Tot. Vull dir, la possibilitat se a la pell dels altres, i si un és capaç d’escoltar les experiències ICV; també havia estat a la presó. d’estar amb gent concreta, creant, Em va agradar molt sentir-lo cercant maneres de viure la fe i dels altres, tot sumat, pot oferir reflexions sobre coses que un explicar el que havia significat la vida, cercant allò que pugui per a ell tot el que havia viscut, i transformar la vida pròpia i no viu, però que pot intentar entendre. les motivacions humanistes que la col.lectiva. I juntament amb tenia per actuar. això, m’omplia el fet de presidir – Com et veus a tu mateix, d’aquí i ajudar a viure l’Eucaristia, que uns anys? – I quin article recordes més és el moment central de la fe. especialment? – Em fa por, perquè costa – I que et costava més de viure? adonar-se que hi ha coses que Molts. Crec que la gràcia de hauràs de deixar que facin l’Agulla és que no hi ha grans – L’organització eclesiàstica. La firmes, ni grans elaboracions, dependència de les decisions els altres, entendre que tens moltes limitacions que no sinó que reflecteix la diversitat que altres prenien per mi. de la vida i permet valorar tenies, convèncer-te que el fet – Per què vas plegar? de no poder fer tot el que feies experiències cristianes i – Se sumen dues coses: la ho has d’assumir amb pau. I no polítiques que habitualment no incomoditat amb l’organització estic segur de si ho sabré fer. I a són gaire valorades, perquè no eclesiàstica i el fet de trobar i més, em preocupa que la vida es consideren prou importants. estimar una persona amb qui s’allargui en excés, sense cap volia compartir la vida. Tot i així, garantia de qualitat de vida. aquelles coses que m’agradaven – No vull que acabem sense parlar de fer com a capellà, no se me’n 1 de L’Agulla. Com va néixer? va posar en crisi cap. – Va ser l’agost del 1996.
  • 14. Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades cor no és r senzills de S ENZILLS. Se avant els r ignorants. D sinònim de se aris que tics multitudin fe nòmens medià alista, ació sensacion omben inform F esb ació osa. La inform ÒRUM SOCIAL. formació seri sentit cal donar in humil (en el Segurament molts lectors ben donada, ues fonamentada, acions i crítiq te riors investig la), no fa de L’Agulla heu estat al cas d’acceptar pos l’última parau del desenvolupament del conscie nt que no té t si s’explica zills. Sobreto Fòrum Social Català. Des de seguir feligresos sen e res no mal als a entendre qu el que n’ha dit la premsa (més aviat i s’ajuda a les persones ada per era i una veg poc, depenent dels mitjans) fins s’ha dit d’u na única man s, fins i tòria les cose a participar en algun dels tallers, llarg de la his tat totes, que al s’han vist i trac sia, no sempre eu- que des de temàtiques i àmbits tot dins l’Esglé de judici, don t no té elements ben diferents, aporten elements igual. Si la gen per a la construcció d’un món los elem ents de judici. pensant venien al cap diferent del tan injust que tenim. Aquests p ensaments em cativa copal signifi Des d’aquí voldria recordar el web reacció epis bisbe en alguna a pastoral del del FSCAT www.moviments.net/ emple, la cart t del (vegeu, per ex igital) davan fscat (des del qual podreu enllaçar a Ecclesia D eg i de Tarazona órica, del teòl amb el Fòrum Social Europeu i el proximación hist C, llibre Jesús. A ublicat per PP Fòrum Social Mundial), i convidar- nto nio Pagola, p gui tant i biblista José A t llibre es ven vos a explorar-lo. Hi podreu trobar lamenta nt que aques s. El títol tot als senzill l’acte d’obertura a la Universitat de dient que farà mal, sobre mación umil (“aproxi Barcelona, el programa de tallers, no és esca ndalós, és h tol. els moviments i les organitzacions ra respon al tí his tórica”), i l’ob t adherides, balanç de participació ssió que davan t em fa la impre a la figura i el manifest final, entre altres A mi més avia ratura que agaf tanta nov el·la i tanta lite peculant informacions. Josep Pascual ucubrant i es de Jesús simplement el recollir i all, l’obra vol partint de qualsevol det ximació estió de l’apro sospesar l’e stat de la qü com re presentar nse pretend Josep històrica, se g dels segles. v ist Jesús al llar l’Església ha Pascual M OUSTAKI. Potser tots plegats érem una colla d’il·luminats, o de desorientats entre somnis d’amor i llibertat en un món on regnen els tipus d’interès i els índexs de productivitat. Però érem al concert, cantant plegats que no estem mai sols amb la nostra solitud, que ens prendrem el temps de viure i de ser lliures, i que el més preciós paradís podria ser la Terra. Vam declarar l’estat de felicitat permanent per a tothom i vam denunciar com un sacrilegi el patiment de la humanitat. Cantant la tendresa, la nostàlgia i la utopia ens vam omplir de la força que dona el compartir. Com sempre vestit de blanc, l’ambaixador de la pau per la UNESCO, Georges Moustaki, es fonia en una trobada d’amics al Palau de la Música més que no pas en un recital de lluïment. Però és que els poetes no pretenen lluir-se –ni abans, ni ara que els anys no permeten pretensions de veu. Els poetes transmeten, contagien i comuniquen, amb la humilitat del gest, de la mirada i de la consciència del valor de l’avui. Agraeixo a Moustaki que no tingui cap complex, tot i els seus 73 anys, de seguir compartint el seu esperit de germà, camarada i còmplice, de pacifista del vers, de poeta dels sons. (Enllaç de video: http://www.dailymotion.com/video/x4208j_georges_moustaki- barcelona-10012008_music). Maria-Josep Hernàndez 1
  • 15. Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell es feia tot tipus de música: des com a recerca de la bellesa, en del cabaret a l’òpera. un context dur com és la feina El disc està molt ben interpretat. d’un camioner. En fi. Molt La música és molt bonica. Però recomanable. Mercè Solé el que més impressiona és el context. Per no oblidar. Per Frederic Ozanam, mantenir el sentit crític davant Com es diu en... Les variants: Castellà: Federico Basc: Frederiko F.: Frederica per la fe i per la justícia Gallec: Frederico, Federico dels mitjans de comunicació. Francès: Frédéric Italià: Federico Josep Lligadas Portuguès: Frederico Anglès: Frederick Alemany: Friedrich Se’n celebra la festa el dia: 9 de setembre ISBN 978-84-9805-245-9 Sants i Santes *212140* Un laic casat, a la França del segle XIX, 140 Centre de Pastoral Litúrgica defensor de la fe, la democràcia i la justícia Terezín / Theresienstadt. Anne Sophie von Otter i altres. Frederic Ozanam, per la fe i per Deutsche Grammophon 2007 la justícia. Josep Lligadas. Centre Anne Sofie von Otter és una de Pastoral Litúrgica, col·lecció El silenci abans de Bach (Die mezzosoprano sueca, que acaba “Sants i Santes”. 1,96 € Stille vor Bach). Pere Portabella. de publicar un disc senzillament Cinema Verdi. Sala 2. Queda una mica estrany esborronador sobre la música recomanar un llibre de sants en feta al camp d’internament de La projecció de la pel·lícula va aquesta revista, però em sembla Terezín, prop de Praga, que en rebre un entusiasta i espontani que el personatge s’ho val. La temps dels nazis es va convertir aplaudiment del força nombrós veritat és que jo només coneixia en un punt forçós de trobada de públic que hi érem un divendres Ozanam com a fundador de les jueus de tots els països europeus, a la primera sessió. I la veritat Conferències de Sant Vicenç de on hi havia també una seu de la és que jo m’hi vaig afegir Paúl, institució que jo associava Gestapo. La música formava encantada. a la beneficència, cosa que, part de la seva vida quotidiana. És una bona capbussada a la d’altra banda, no deixa de ser un Potser perquè hi havia molts música de Bach, una mena de prejudici. El cert és que Ozanam músics entre les persones contemplació més que no pas una era un laïc del segle XIX, advocat confinades a Terezín. Però aproximació biogràfica o tècnica. i professor universitari, que va també perquè el govern nazi va Molta gent, molt diferent, amb viure en una França sacsejada voler crear la imatge davant la un fil conductor que també és pels moviments socials, i on, com comunitat internacional d’una Europa, amb els seus conflictes avui entre nosaltres, la institució població jueva exiliada però i les seves desigualtats. Amb eclesiàstica pugnava per matenir- confortablement instal·lada i escenes que em van semblar se al poder donant en aquell cas culturalment potent, imatge d’una gran bellesa, com la dels suport a la monarquia. Ozanam que va colar també davant “cellos” al metro de Barcelona té la gràcia d’anar al fons de d’una visita de la Creu Roja tocant junts una de les suites. les coses, d’intentar ser catòlic internacional. El que no sortia als I també un suggeriment entre els republicans i republicà reportatges que promovien eren interessant sobre la capacitat entre els catòlics, de prioritzar els forns crematoris i la realitat de la música de transmetre l’atenció als pobres i, amb la duríssima que havien de viure espiritualitat, cristiana en aquest seva famosa expressió “Passem els presoners. La música formava cas, com l’anècdota dels nens del als bàrbars”, de qüestionar les part, doncs, de la vida quotidiana Thomanerchor que es fan batejar pors institucionals, de valorar del camp. Es tocava la música després de cantar tanta música els nous moviments socials i, en de sempre i es feia música nova religiosa. La música també com definitiva, d’apropar l’Evangeli (a destacar l’òpera per a infants a instrument sensible capaç de a la gent que patia els costos Brundibar de Hans Krasa, que va causar patiment, utilitzada en socials de la revolució industrial. ser representada no fa pas gaires els camps de concentració. O la Va ser beatificat a l’agost de 1997. anys a Barcelona). Impressiona, però, comprovar que realment música com a eròtica. O com a exercici d’equilibri espiritual, És, de debò, una descoberta estimulant. 1
  • 16. La fe de cada dia La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia Jesús, els cristians, i la política (i III) Josep Lligadas Dèiem en el número passat que nosaltres, a Desvinculant la mort de Jesús de les seves cau- diferència de Jesús, sabem que és possible ses, es va afavorir la creació d’una moral basada actuar perquè la gestió de la cosa pública es faci en temes de sexe o de poder eclesial, que són de manera que afavoreixi el conjunt dels ciu- uns temes que poc tenen a veure amb els que tadans, i no només els interessos d’uns pocs. I preocupaven a Jesús. De manera que cal, amb dèiem també que les formes d’aquesta actuació urgència, fer allò que va dir el Concili Vaticà II: (tant en els que hi intervenen de manera més anar a les fonts. És a dir, tornar a llegir l’evange- activa, com en els que es limiten a tenir opinió, li, i veure quins eren els objectius i les prioritats o a actuar en determinades ocasions, o a votar) de Jesús. I convertir-los realment en criteris poden ser molt diverses, en funció de la percep- d’actuació per al cristià: a la vida quotidiana, ció i l’anàlisi que cadascú en tingui. familiar, social, eclesial, política. Res no en pot Però ara cal fer un pas més. I és el de veure quedar fora. I llavors, en cada cas, veure, tenint quins són els criteris que han de guiar les diver- en compte tots els elements en joc, com es pot ses opcions. Perquè les opcions poden ser di- fer més realitat això que Jesús pretenia. verses, però els criteris de fons es troben en un I no cal esforçar-se gaire, per veure quines eren lloc únic: l’evangeli de Jesús. I això molt sovint les prioritats de Jesús: el bé dels pobres i dels sembla que s’oblidi. febles, el rebuig de la tirania del diner, la frater- Al llarg dels dos mil anys d’història de l’Esglé- nitat, la proximitat a tothom, la no exclusió ni sia, un dels drames que ens han passat ha estat marginació de ningú, la capacitat de renúncia l’oblit de quin era el punt de referència de l’ac- pel bé dels altres, la desobediència a les lleis tuació cristiana, quins eren els referents morals que fan mal a les persones, la prevenció davant i ètics per a un cristià. I això ha passat perquè, tot tipus de poder... de fet, s’ha desvinculat la mort de Jesús de les Quan, arran de la guerra de l’Iraq, el ministre seves causes. S’ha vist la mort de Jesús com la Trillo va dir que no se sentia afectat per les cri- realització del designi redemptor de Déu, i s’ha des del papa contra la guerra perquè allò eren deixat de banda que, si Jesús va morir, va ser temes polítics i no de fe, estava dient, simple- perquè havia parlat i actuat d’una determina- ment una bestiesa. Perquè per a un cristià, res da manera que feia nosa als poderosos del seu no queda fora de la guia de l’Evangeli. Cadascú temps. I per tant, si amb la seva mort ens va podrà aplicar-ho de la manera que cregui més obrir el camí de la vida, això vol dir que la ma- adequada. Però els criteris i objectius han de ser nera de caminar cap a aquesta vida és seguint els de Jesús. els seus criteris d’actuació en aquest món. L’alegria està en la lluita, l’esforç i el patiment que suposa El retall la lluita, i no en la victòria en si mateixa 1 (Mahatma Gandhi)

×