Poema que dedico a tots i a totes els/les bibliotecaris/àries del món!

1. La Biblioteca (per la Mercè Escardó, que admiro tant) Tinc el cap ple de gavines xafarderes! Nien en el meu ànim i envaeixen les prestatgeries i els expositors amb crits estridents i impacients demandes. Ses ales carreguen els somnis i els malsons. Vénen d’un mar de llençols que coneixen bé fins a la voreta poblada de cargols i d’onades suaus on els espero jo... Aletegen... Es colpegen amb les tapes dels llibres encantats fins que els obro i obren, les seves orelles per escoltar els sons, els seus ulls clars o foscos per mirar de prop, llurs curiositat per cercar les respostes. Només llavors, mentre allisen les ales i escolten en gran silenci, jo aposto per alterar el seu futur fungós i imprecís agombolant-los amb la màgia dels contes! © Marisa B.M.2010