2. Paula Ariza

3. Ariadna Sabaté

5. Nom preromà de la ciutat ColoniaIulia Augusta Paterna FauentiaBarcino.

7. La fundació de Barcelona, malgrat les llegendes que l'atribueixen a Hèrcules o les hipòtesis a faor de la cèlebre nissaga cartaginesa dels Barca 

8. Es va produir com una colònia de dret romà, segons tots els indicis arqueològics i les fonts clàssiques.

9. Va ser fundada per l'emperador August cap a l'any 14 a.C., un cop acabades les guerres càntabres i en plena reforma administrativa i viària del nord-est de la península.

10. És, per tant, una fundació tardana respecte de les altres ciutats romanes.

12. Els més antics parteixen del segle VI aC i els últims estan datats al voltant del segle I aC.

16. BARCINO Quatre de les torres de la muralla romana, ara incorporades a la Casa de l'Ardiaca i el Palau del Bisbe, a la plaça Nova. Les dues semicirculars emmarcaven una de les portes de la ciutat, que donava pas al Decumanus Maximus (avui carrer del Bisbe). S'hi pot veure també una arcada reconstruïda d'un dels aqüeductes (S.G.).

18. S'hi alçava un gran temple, construït a l'últim quart del s. I a.C. i probablement dedicat al culte imperial. Era un temple de planta rectangular, hexàstil (6 x 11 columnes) i perípter, amb dues columnes in antis.

19. No hi ha constància que hi hagués cap edifici d'espectacles.

20. barcino Maqueta de la reconstrucció del temple romà de Bàrcino, construït a finals del segle I a.C. (Museu Arqueològic de Catalunya, Barcelona) i les úniques quatre columnes que en resten al Centre Excursionista de Catalunya, c. Paradís.

21. barcino La muralla romana al carrer del sots-tinent Navarro, amb la volta medieval del Palau Requessens, actualment seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (S.G.).

22. barcino Com era habitual en les ciutats romanes les vies properes que hi accedien estaven flanquejades per àrees d'enterrament com encara és possible veure a la necròpolis de la plaça de la Vila de Madrid, que conserva 85 elements funeraris, sobretot del s. II d.C.al III, que abracen els tipus més freqüents de sepultura romana de categoria humil: cupae, ares, esteles, cobertures de tegulaeo d'àmfora o fosses. Necròpolis de la plaça de la Vila de Madrid (S.G.).

24. Una dels produccions més comercialitzades de la zona era el vi, però també s'hi van conrear cereals.

26. L'extensió de la colònia, delimitada per unes muralles amb torres i quatre portes, no superava les deu hectàrees.

29. Tant per la seva població com per la seva extensió, la mida de la ciutat era petita respecte d'altres fundacions agústees i de la magnificència del seu espai públic (fòrum i temple).

31. Al veure el riu/aigua , va associar-se a les mercaderies importants que es podrien rebre de la ciutat.

33. La ciutat està situada a la costa del mar Mediterrani, al marge esquerre de la desembocadura del Francolí.

34. El terme municipal, el més extens i poblat de la comarca, limita al nord amb Constantí, els Pallaresos, el Catllar i la Riera de Gaià, a l'est amb Altafulla, al sud amb el Mediterrani i a l'oest amb Vila-seca i Reus.

36. Simultàniament es fundà Tarraco, com a principal base d'hivernada dels exèrcits romans a Hispània, iniciant un llarg i complex procés d'incorporació de les terres peninsulars al nou ordre polític, cultural i econòmic de la romanitat, en el qual Tarracova jugar en tot moment un paper fonamental.

38. TARRACO HISTÒRIA218 aC. Annibal inicia la sevamarxacap a Roma, travessantelsPirineus i elsAlps. Elsromans, per tal de tallar-li la reraguarda desembarquen a Ampuries i es traslladencap al sud A prop del poblat de Cesse hi ha una batalla amb el cartaginesos, que es retiren a l'altre banda de l'Ebre Elsromans, per la seva banda, instalen un campament al costat del poblatibèric per tal de ferhivernada. Ésel neixement de Tarraco

39. TARRACO S. II aC. És el moment de la conquesta, per part de Roma, de gran part de la península ibèrica, les campanyes contra elsceltíbers i Numància. 45 aC. Juli Cesar, després de la seva victoriosa campanya contra elspompeians a Hispània, concedeix el títol de Colónia de DretRomà a Tàrraco. Ara, oficialment, la nostraciutat es diràCOLONIA IULIA URBS TARRACO (CIVT)

40. TARRACO Una muralladeviaprotegir el poblat, que estavasituatestratègicamentdamunt una suauelevació que facilitavaforça les activitatscomercials. Quanelsromans desembarcaren, el 218 aC, contactaren amb una activa comunitat. Aquestaviviaactivament del comerç, de l'agricultura i de la ramaderia. TitLivi o Polibi, parlen de la destrucciód'unaciutat indígena anomenadaKissa, les intervencionsarqueològiques no evidencien capnivell de destrucció o violència en les restes ibèriques de la ciutat.

43. TARRACO Amfiteatre De planta ovalada Serviad'escenari a les lluites de gladiadors(numera) Les simulacions de caçad'animalssalvatges(venationes) Simulacionsde combats navals (naumachiae) inundant l'arena de gransquantitats d'aigua. Ésel de majorsdimensions de Catalunya Es troba fora del recinte murallat, al peu del turó on s'alçava la ciutat i al costat del mar. Va ser construït a inicis del segle II dC sota elsauspicisd'unflamen provinciaeHispaniaeciterioris.

44. TARRACO Edificiambunes dimensionsmàximes de 109,5 per 86,5 metres amb una capacitat aproximada de 14.000 espectadors Distribuciódel públicsegons el seu estatus social (cavea) L'arenatenia unes dimensions de 61,5 i 38,5 metres A sota hi havienduesgrans foses que s'utilitzaven per encavirelsdiferentselementsescenogràfics A inicis del segleIII dCIntensa reforma Un copabandonatl'amfiteatre, a mitjan del segle V dC, es construí una basílicapaleocristiana. Un seguitd'actuacionsrealitzadesposteriorment, demolició del penal, enderroc de l'esglèsiaromànica, restauració i reconstrucció de la cavea…ha acavatdonat a l'amfiteatrel'aspecte que avui en diapodemobservar.

45. TARRACO Circ Espaiacondicionat per a les curses de carros (bigueso quadrigues) Ambuna pista allargada, l'arena, dividida per una barrera, l'spinao eurypus. Al voltant de l'arenas'estenien les graderies per al públic,latribuna d'autoritats, el pulvinar. Es troba, actualment, dins el cascantic de la ciutat Elsedificismedievalses van construir aprofitant les sevesestructures. L'edifici va ser construït en època de Domicià, a finals del segle I dC Feiauns 325 metres de llarg per uns 115 d'ample.

46. TARRACO La façana meridional donava al tramurbà de la via Augusta La façana septentrional s'adossava al mur del fòrum provincial, tenint una funció de mur de contenciód'aquestespai. Poc se sap sobre el circdurant el perioderomà Coneixemduesinscripcionsfunerariesd'aurigues del segle II dC, entre les que destaca la d'Eutyches La torre oriental es va destinar al poder reial i va patirdiversesmodificacions A partir de l'any 1985 una sèried'iniciatives i projectespúblics han permès la recuperació i la musealitzaciódel circ.

47. TARRACO Teatre Ésl'únicedificid'aquestescaracterístiques que es conserva a Catalunya Situaten la part baixade la ciutat, moltaprop de l'àreaportuària i al peu d'un anticpenyasegat Descobert a finals del seglepassat Es va construir en èpocad'August, sobre una sèrie de construccionsanteriors No era una construccióaïllada, sino que formavapartd'un gran complexlúdic de caractermonumental En el segle II dC es documenta una reforma de l'escena, que es revesteix de marbre Abandonaten el segle III dC A la segonameitat del segleXX es comença a construir a sobre les restes.

48. TEATRE DE TARRACO TARRACO

49. TARRACO Aqueducte El va manar aixecarAugust, cap a l'any 20 abans de Crist Va servir per a festejar l'acabament de les guerres a la península i l'incorporaciód'questesterres a l'Imperi August va establir la capital a Tarragona i va voler que la ciutattinguéssemprel'aigua al seuabast L'aqueducteneixvorad'on ara hi ha el Monestirde Stes L'aqueductedomina el riu, l'elementmésrebel de la Geografia, i manifesta el triomf de la ciutat, la consumidora d'aigua, sobre la natura Des de l'inici de l'EdatMitjafins el segle XIX, quan arriba la moderna tècnica industrial, a Tarragona no hi va haveraiguacorrent

50. TARRACO

51. TARRACO Necropolis Ésun conjuntfunerarid'èpocatardoromana de mitjans del segle III dCubicatfora del nucliurbà Propdel riu Francolí, que perdura fins al segleV És el cementiripaleocristiàmésimportant de la MediterràniaOccidental Les restes d'aquesta basílica van desaparèixer per deixarpas a la construcció de la Fàbrica de Tabacs de Tarragonadurant la primera meitat del segleXX

52. EMPORIAE Elsromans arriben a Catalunya a través d'Empòrion, una colòniagrega fundada cap al 600 a.C. Alsromanselsés aliada en la sevalluita contra elscartaginesos. durant el s. II a.C., elsromansinstal·len un campament militar permanent al costatde la ciutatgrega A principis del s. I a.C. el campament militar del costatd'Empòrion es va convertir en una ciutat, poblada per itàlics i independent de la grega. A mitjansegle I a.C. va rebrecolonsromansveterans de JuliCèsar Té categoriade municipium

53. EMPORIAE Nompreromà de la ciutat EMPORION/ INDIKÉ Fundació Va ser fundada l’any575 a. Cper colonsde Foceacomenclaucomercial en el Mediterránioccidental. Posteriormentfouocupada pelsromans, pero la ciutat va ser abandonada en l’AltaEdad Media, excepteel nuclide San Martín de Ampurias, que continúa poblaten la actualitat.

54. EMPORIAE Habitants preromans Des del segle IX aC, al Bronze Final, elspobladorsindígensd'aquesta costa de l'Empordàvivien en turons que sobresortiendelsaiguamolls. Un d'aquestspoblats es trobava a la península onavui hi ha Sant Martí d'Empúries. Al segle VII aC, aquestpoblatjamantenia contactes comercialsambelsetruscs, fenicisi grecs. Capal 580 aC, elscomerciantsgrecs de Foceaprocedents de Massàliavan fundar Empúries sobre el turó de Sant Martí (Paleàpolis)

56. Depenieninicialment de Massàlia, peròcap al 500 aCja se n'havienindependitzat.

58. EMPORIAE TERMES Les termes (balnea) van esdevenir una instituciófonamental en la societat romana, sobretot en èpocaimperial El seu origen, comtantsaltresaspectes de la civilització romana, es remunta al móngrec, en concretalsbanyspúblics i alsgimnasis, que solienincloureuna palestra i una sala per rentar-se després de l'exercici. El bany va convertir-se en l'activitat central Van ser els romans els qui la van fer de les termes un delstretsmésestesos i definitoris de la sevacivilització El preu de l'entrada era proubaixperquèfins i totelsmés pobres s'hopoguessinpermetre. Elsbanysacolliengent de tota condició social

59. EMPORIAE L'amfiteatreemporitàera un edificimoltmodest en forma d'unòval de 93 x 44 m. En resta la base del podium i delsmursradials que sustentaven les grades, probablement de fusta La palestra, edificidestinat a practicar activitatsfísiques, nomésestà testimoniada pelrectanglearrasat del seupòrtic, que envoltaval'arena. Cada espectador tenia una entrada de pedraon se li assignava el seuseient

60. ILERDA

64. • També en començar la segona guerra púnica elscabdillsilergetsIndíbil i Mandoni eren aliatsd'Anníbal, que va reclutar guerrersilergets per a la sevaexpedició contra Roma. Peròdesprésels dos caps van establir un pacte ambPubliCorneliEscipió, fins que van encapçalar una revoltadelsilergets i altrespobles contra elsromans.Larevolta va ser esclafada, Indíbilmort en combat i Mandoniexecutat. Escultura d’ indíbil i mandoni

65. • També actualment s’ han trobat les restes d’ unsbanysprivats a l’ Arc del Pont, onactualmentestà la rèplica de l’ escultura de Indíbil i Mandoni.

69. El nom de la colònia indica que era un assentamentdestinatalssoldatsromans. La sevasituació era estratègicaja que estava a la riba del riu Guadiana, al mig d’ aquesthihavia un pont que va ser el punt principal d’ entrada a la ciutat i per allí passavenvies de comunicació. També era un lloc de protecciója que estavaenvoltat de turons.

72. Aquesta muralla tenia 4 portes d’ entrada les qualscorresponienals dos carrersprincipals el cardo i el decumanus.Muralla que envoltava la ciutat romana.

75. Es va construïr a l’ època d’ August i es va construïr a la zona nord, dintre de les muralles.

77. Elsespectadors es destribuïenmitjançantpassadissos, grades i la cavea.

80. Va ser construït a principis del segle I d.C i a causa de les sevesgransdimensions: 400 metres de llargada per 100 d’ amplada, es va edificar fora del recinteemmurellat.

82. Al necessitarmoltaaigua per totselsbanyspúblics, les cases privades i els termes, no teniensuficientaiguaambelspous, cisternes ni fontsnaturals.

83. Així que van fer a la ciutat tres aqüaductes: • Aqüaducte de SantLlàtzer. •Aqüaducte d’ Aqua Augusta •AqüaductedelsMiracles. Termes d’ Alangue

87. ALTRES TERMES Termes de SantBoi de LLobregat Termes de Badalona

88. ALTRES TERMES Termes de Malavella Termes de Caldes de Montbui

89. ALTRES TEMPLES Temple d’ Èvora Temple de Vic

90. Aqüeductes: Sant JaumedelsDomenys, Segòvia.

91. Vies: Augusta (ramal del Capsacosta), “de la Plata”.

92. Ponts: Martorell, Alcántara, Salamanca.

93. muralles GIRONA

94. muralles LUGO

95. muralles ASTORGA

96. TEATREs CARTAGENA

97. TEATREs CLÚNIA

98. TEATREs SAGUNT

99. TEATREs ITÀLICA

100. amfiTEATREs ITÀLICA

101. amfiTEATREs SEGÓBRIGA

104. Va ser construït a principis del segle I d.C i a causa de les sevesgransdimensions: 400 metres de llargada per 100 d’ amplada, es va edificar fora del recinteemmurellat.

106. Al necessitarmoltaaigua per totselsbanyspúblics, les cases privades i els termes, no teniensuficientaiguaambelspous, cisternes ni fontsnaturals.

107. Així que van fer a la ciutat tres aqüaductes: Termes d’ Alangue

108. AQÜADUCTES Aqüaducte de SantLlàtzer: Aqüaducte d’ Aqua Augusta

109. AqüaductedelsMiracle:

110. PONT ROMÀ DE MÈRIDA Estavasituat sobre el riu Guadiana. Era el segonpontmésllarg de l’ Imperi. Tenia un quilòmetro de longitud i era consideratcom la gran porta d’ entrada a la ciutat, ja que era una prolongació del decumanus. Es un pontconstruïtambarcs de migpuntalternatsambpetitesvoltes també de migpunt. La funció d’ aquestes era que l’ aigua no augmentés la pressió d’ empenta sobre el pont en les crescudes del riu.

111. ALTRES CIRCS CircRomà. Toledo

112. ALTRES TERMES Termes de Badalona Termes de SantBoi de LLobregat

113. ALTRES TERMES Termes de Malavella Termes de Caldes de Montbui

114. ALTRES TEMPLES Temple de Vic Temple d’ Èvora

116. Paula Ariza

117. Ariadna Sabaté

118. Llatí 2n