SlideShare a Scribd company logo
Laia Talavera i Mònica Ruiz CIUTATS ROMANES
EMPÚRIES
Empúries va ser una ciutat grega i romana ubicada a la comarca gironina de l’Alt Empordà, concretament al municipi de l’Escala.  Ubicació geogràfica Municipi de l’Escala
ELS ÍBERS ,[object Object]
La seva cultura i la seva economia, basada en l’agricultura i la ramaderia, eres poc desenvolupades.
Vivien en indrets elevats situats entre aiguamolls. Un d’ells, ubicat en un istme,  és l’actual Sant Martí d’Empúries.	- S. VII aC: aquest assentament tenia relacions 		comercials amb fenicis, etruscos i grecs. Habitants preromans
ELS GRECS ,[object Object]
El seu objectiu era 	ampliar el seu comerç i 	colonitzar noves terres. ,[object Object],	colònies, Massàlia (actual 	Marsella), arribaren a  	Sant Martí d’Empúries. Mapa de Focea a l’Àsia Menor (actual Turquia).
[object Object]
Els grecs s’estableixen de forma pacífica amb les tribus (indigets) que hi habitaven.
 Aquest assentament s’anomena Palaiàpolis(“ciutat antiga”).
Segona meitat s. VI aC: el ràpid creixement de població grega els obliga a buscar un nou indret, aquest cop a terra ferma.
La “ciutat nova” s’anomenarà Neàpolis.,[object Object]
Empórion es va convertir en una ciutat portuària i en un important nucli urbà.
RESTES NEÀPOLIS	- Muralla 	- Torre molt elevada anomenada talaia. 	-Askleípeion: centre terapèutic  religiós al déu de la 	medicina Asclepi.
[object Object],	- Tres temples 		· temple dedicat a Asclepi, on 		es trobà una estàtua del déu. 		· santuari Serapíeion dedicat als 	déus egipcis Isis i Zeus Serapis. 	- Àgora i stoà 	- Indústria de salaons, on es salava el peix. 	- Petit mercat (macellum) i cisterna 	d’us públic. 	- Habitatges privats 	- Escullera hel·lenística
S. III aC: arribada romans a la P. Ibèrica per frenar els cartaginesos durant la 2ª Guerra Púnica. 218 aC: Gneu Corneli Escipió: funda el primera base militar romana al nord de l’Empórion grega.  Els indigets no accepten els romans. 195 aC: Marc Porci Cató elimina aquest focus de resistència i estableix el primer campament militar estable, el qual acabà sent una ciutat. S. I aC: la ciutat romana i la ciutat grega s’uneixen física i jurídicament coma MunicipiumEmporiae. L’ EMPÓRION ROMANA
Palaiàpolis Ciutat romana Neàpolis MUNICIPIUM EMPORIUM
Empúries tingué una gran importància en l’àmbit comercial. Els romans de rendes més altes eren qui controlaven les principals activitats econòmiques. A partir del s. I dC la ciutat entrà en decadència per diversos factors: ,[object Object]
Els conseqüents canvis dels fluxos comercials marítims
L’esplendor de Bàrcino i Tarraco, que relegaren Empúries en un segon lloc.
A partir del s.III, la població del MunicipiumEmporiae es traslladà a l’antiga Palaiàpolis, l’actual Sant Martí d’Empúries.,[object Object]
Part de la muralla incloent una de les portes de sortida. ,[object Object],RESTES Una de les portes de sortida d’Empúries
Gran part del fòrum: ,[object Object]
Dos temples petits dedicats al culte imperial.
Part nord: pòrtic en forma d’U elevat sobre un criptopòrtic (part subterrània que funcionava com a magatzem).
Part est: basílica i cúria.
Part oest: tretze botigues (tabernae). ,[object Object]
Les tres domus consten de bells jardins, pintures murals i mosaics, varis d’ells molt ben conservats. En una de les dependències es trobà el conegut mosaic del Sacrifigid’Ifigènia, avui dia conservat al Museu Nacional d’Arqueologia de Barcelona.,[object Object]
Les termes, les qual constaven de diferents piscines,un vestuari (apoditarium),un forn (praefurnium) i l’hipocaust. Possible teatre. A l’exterior de les muralles: ,[object Object]
Una palestra o gimnàs.
Una gran necròpoli a l’oest i sud de la ciutat.,[object Object]
Bàrcino estava situada al barri Gòtic de l’actual Barcelona, en una plana entre els rius Besòs i Llobregat , delimitada pel mar Mediterrani i per la serralada de Collserola al bàndol oposat. Ubicació geogràfica Besòs Collserola BARCELONA Mar Mediterrani Llobregat
Primeres restes preromanes: finals del Neolític (fa 4000 anys). ELS LAIETANS ,[object Object]
Aquest poble s’assentà en dos indrets de l’actual Barcelona: als peus de la muntanya de Montjuïc, en una població anomenada Laie, i en un petit turó anomenat Mons Tàber (a l‘actual Ciutat Vella), en un poblat que anomenaren Barkeno.Habitants preromans
Existeixen dues llegendes sobre la fundació de Barcelona: ,[object Object],[object Object]
Totes dues llegendes, però, no tenen 	una base històrica o arquitectònica,  	motiu pel qual no poden ser donades  	com a certes.  Hèrcules, fundador llegendari de Bàrcino
Colonia Julia Augusta Faventia Paterna Barcino La ciutat romana de Bàrcino fou fundada per August entre els anys 15 aC i 5 aC. Un cop es finalitzaren les guerres entre els romans i el poblats del nord d’Hispània, August atorgà als soldats llicenciats que hi participaren part de les terres on s’ubica actualment Barcelona. El nom oficial de la ciutat fundada fou Colonia Julia Augusta Faventia Paterna Barcino. ,[object Object]
Julia Augusta =  fou fundada per August, de la família Julia.,[object Object]
Barcino = nom amb el qual els laietans designaren el Mons Tàber, Barkeno, on s’elevà la ciutat romana. Imatge aèria del barri de Ciutat Vella, on s’ubicava l’antic Mon Tàber.
Distribució urbanística ,[object Object]
La seva superfície no superava les 10 hectàrees.
Constava dels dos carrers principals propis de les ciutats romanes: el Cardo Maximus, corresponent avui dia als carrers del Call i Llibreteria,  i el Decumanus Maximus, localitzat als actuals carrers del Bisbe i de la Ciutat.
A l’encreuament d’ambdues vies s’ubicava el fòrum de la ciutat, actualment situat a la façana oest de la plaça Sant Jaume.,[object Object]
Part de la muralla: ,[object Object]
Aquesta muralla fou construïda sobre una altra de pitjor infraestructura.
Constava de vàries torres de 	vigilàncies rectangulars a més  	a més d’unes altres circulars  	a banda i banda de les portes  	d’accés a la ciutat.  Restes

More Related Content

Viewers also liked

PROCESADOR
PROCESADOR PROCESADOR
PROCESADOR
YazPena98
 
Treball de llatí
Treball de llatíTreball de llatí
Treball de llatímelon111
 
Paulaaaaa ♥ ♥
Paulaaaaa ♥ ♥Paulaaaaa ♥ ♥
Paulaaaaa ♥ ♥
Paulitha Arguello
 
Presentacion picky padel
Presentacion picky padelPresentacion picky padel
Presentacion picky padelDavid Blanco
 
LA TECNOLOGIA COMO HERRAMIENTA
LA TECNOLOGIA COMO HERRAMIENTALA TECNOLOGIA COMO HERRAMIENTA
LA TECNOLOGIA COMO HERRAMIENTArolandofm
 
Clases padel
Clases padelClases padel
Clases padelpadelon
 
Fundamentos de economia
Fundamentos de economiaFundamentos de economia
Fundamentos de economia
Martin Alonso
 
Cadernodiferente
CadernodiferenteCadernodiferente
Cadernodiferente
Thays Barreto
 
The scarlet letter
The scarlet letterThe scarlet letter
The scarlet letter
milenaolascuaga
 
Uso De Las Tic
Uso De Las TicUso De Las Tic
Uso De Las TicKatherine
 
Soundtrack basketball
Soundtrack basketballSoundtrack basketball
Soundtrack basketballAlbert Ellis
 
Programa14a pptx pachecov
Programa14a pptx pachecovPrograma14a pptx pachecov
Programa14a pptx pachecov
Krizztiina Pacheko
 
Law
LawLaw
Programaimagen ppptx
Programaimagen ppptxProgramaimagen ppptx
Programaimagen ppptx
Krizztiina Pacheko
 
VELUX Nederland Clubkrant 2015 01
VELUX Nederland Clubkrant 2015 01VELUX Nederland Clubkrant 2015 01
VELUX Nederland Clubkrant 2015 01
Richdesign
 

Viewers also liked (20)

PROCESADOR
PROCESADOR PROCESADOR
PROCESADOR
 
Programa10
Programa10Programa10
Programa10
 
Treball de llatí
Treball de llatíTreball de llatí
Treball de llatí
 
Paulaaaaa ♥ ♥
Paulaaaaa ♥ ♥Paulaaaaa ♥ ♥
Paulaaaaa ♥ ♥
 
Presentacion picky padel
Presentacion picky padelPresentacion picky padel
Presentacion picky padel
 
LA TECNOLOGIA COMO HERRAMIENTA
LA TECNOLOGIA COMO HERRAMIENTALA TECNOLOGIA COMO HERRAMIENTA
LA TECNOLOGIA COMO HERRAMIENTA
 
Clases padel
Clases padelClases padel
Clases padel
 
Fundamentos de economia
Fundamentos de economiaFundamentos de economia
Fundamentos de economia
 
Cadernodiferente
CadernodiferenteCadernodiferente
Cadernodiferente
 
Finp4
Finp4Finp4
Finp4
 
The scarlet letter
The scarlet letterThe scarlet letter
The scarlet letter
 
Pc
PcPc
Pc
 
Uso De Las Tic
Uso De Las TicUso De Las Tic
Uso De Las Tic
 
Soundtrack basketball
Soundtrack basketballSoundtrack basketball
Soundtrack basketball
 
Programa14a pptx pachecov
Programa14a pptx pachecovPrograma14a pptx pachecov
Programa14a pptx pachecov
 
Modulo iii practicas de word 4
Modulo iii  practicas de word 4Modulo iii  practicas de word 4
Modulo iii practicas de word 4
 
Law
LawLaw
Law
 
Programaimagen ppptx
Programaimagen ppptxProgramaimagen ppptx
Programaimagen ppptx
 
Vilactivity rodatge
Vilactivity rodatgeVilactivity rodatge
Vilactivity rodatge
 
VELUX Nederland Clubkrant 2015 01
VELUX Nederland Clubkrant 2015 01VELUX Nederland Clubkrant 2015 01
VELUX Nederland Clubkrant 2015 01
 

Similar to Ciutats romanes (part 1)

Viaxe a Roma 2009 (1/3)
Viaxe a Roma 2009 (1/3)Viaxe a Roma 2009 (1/3)
Viaxe a Roma 2009 (1/3)
XoanCarlos
 
UNIVERSITAT BARCELONA 47 PRESENTACIÓN
UNIVERSITAT BARCELONA 47 PRESENTACIÓNUNIVERSITAT BARCELONA 47 PRESENTACIÓN
UNIVERSITAT BARCELONA 47 PRESENTACIÓNManel Cantos
 
SANT MARTI - LA VERNEDA BARCELONA 33 PRESENTACIÓN
SANT MARTI - LA VERNEDA BARCELONA 33 PRESENTACIÓNSANT MARTI - LA VERNEDA BARCELONA 33 PRESENTACIÓN
SANT MARTI - LA VERNEDA BARCELONA 33 PRESENTACIÓNManel Cantos
 
FORT PIENC BARCELONA 20 PRESENTACIÓN
FORT PIENC BARCELONA 20 PRESENTACIÓNFORT PIENC BARCELONA 20 PRESENTACIÓN
FORT PIENC BARCELONA 20 PRESENTACIÓNManel Cantos
 
A TORRE DE HÉRCULES.
A TORRE DE HÉRCULES.A TORRE DE HÉRCULES.
A TORRE DE HÉRCULES.bcode
 
Monuments històrics de Catalunya
Monuments històrics de CatalunyaMonuments històrics de Catalunya
Monuments històrics de CatalunyaAlejandra22oj
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romàsergi16
 
EIXAMPLE DRETA BARCELONA 37 PRESENTACION
EIXAMPLE DRETA BARCELONA 37  PRESENTACION  EIXAMPLE DRETA BARCELONA 37  PRESENTACION
EIXAMPLE DRETA BARCELONA 37 PRESENTACION Manel Cantos
 

Similar to Ciutats romanes (part 1) (8)

Viaxe a Roma 2009 (1/3)
Viaxe a Roma 2009 (1/3)Viaxe a Roma 2009 (1/3)
Viaxe a Roma 2009 (1/3)
 
UNIVERSITAT BARCELONA 47 PRESENTACIÓN
UNIVERSITAT BARCELONA 47 PRESENTACIÓNUNIVERSITAT BARCELONA 47 PRESENTACIÓN
UNIVERSITAT BARCELONA 47 PRESENTACIÓN
 
SANT MARTI - LA VERNEDA BARCELONA 33 PRESENTACIÓN
SANT MARTI - LA VERNEDA BARCELONA 33 PRESENTACIÓNSANT MARTI - LA VERNEDA BARCELONA 33 PRESENTACIÓN
SANT MARTI - LA VERNEDA BARCELONA 33 PRESENTACIÓN
 
FORT PIENC BARCELONA 20 PRESENTACIÓN
FORT PIENC BARCELONA 20 PRESENTACIÓNFORT PIENC BARCELONA 20 PRESENTACIÓN
FORT PIENC BARCELONA 20 PRESENTACIÓN
 
A TORRE DE HÉRCULES.
A TORRE DE HÉRCULES.A TORRE DE HÉRCULES.
A TORRE DE HÉRCULES.
 
Monuments històrics de Catalunya
Monuments històrics de CatalunyaMonuments històrics de Catalunya
Monuments històrics de Catalunya
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
EIXAMPLE DRETA BARCELONA 37 PRESENTACION
EIXAMPLE DRETA BARCELONA 37  PRESENTACION  EIXAMPLE DRETA BARCELONA 37  PRESENTACION
EIXAMPLE DRETA BARCELONA 37 PRESENTACION
 

More from Monica Ruiz

En el principio blas de otero
En el principio   blas de oteroEn el principio   blas de otero
En el principio blas de oteroMonica Ruiz
 
Unitat 14. guerra civil
Unitat 14. guerra civilUnitat 14. guerra civil
Unitat 14. guerra civilMonica Ruiz
 
Copia de unitat 13. la 2 república
Copia de unitat 13. la 2 repúblicaCopia de unitat 13. la 2 república
Copia de unitat 13. la 2 repúblicaMonica Ruiz
 
Ciutats romanes (part definitiva)
Ciutats romanes (part definitiva)Ciutats romanes (part definitiva)
Ciutats romanes (part definitiva)Monica Ruiz
 
Comèdia llatina copia
Comèdia llatina   copiaComèdia llatina   copia
Comèdia llatina copiaMonica Ruiz
 

More from Monica Ruiz (7)

Jàson i medea
Jàson i medeaJàson i medea
Jàson i medea
 
En el principio blas de otero
En el principio   blas de oteroEn el principio   blas de otero
En el principio blas de otero
 
Unitat 14. guerra civil
Unitat 14. guerra civilUnitat 14. guerra civil
Unitat 14. guerra civil
 
Copia de unitat 13. la 2 república
Copia de unitat 13. la 2 repúblicaCopia de unitat 13. la 2 república
Copia de unitat 13. la 2 república
 
Ciutats romanes (part definitiva)
Ciutats romanes (part definitiva)Ciutats romanes (part definitiva)
Ciutats romanes (part definitiva)
 
áLamo blanco
áLamo blancoáLamo blanco
áLamo blanco
 
Comèdia llatina copia
Comèdia llatina   copiaComèdia llatina   copia
Comèdia llatina copia
 

Ciutats romanes (part 1)

  • 1. Laia Talavera i Mònica Ruiz CIUTATS ROMANES
  • 3. Empúries va ser una ciutat grega i romana ubicada a la comarca gironina de l’Alt Empordà, concretament al municipi de l’Escala. Ubicació geogràfica Municipi de l’Escala
  • 4.
  • 5. La seva cultura i la seva economia, basada en l’agricultura i la ramaderia, eres poc desenvolupades.
  • 6. Vivien en indrets elevats situats entre aiguamolls. Un d’ells, ubicat en un istme, és l’actual Sant Martí d’Empúries. - S. VII aC: aquest assentament tenia relacions comercials amb fenicis, etruscos i grecs. Habitants preromans
  • 7.
  • 8.
  • 9.
  • 10. Els grecs s’estableixen de forma pacífica amb les tribus (indigets) que hi habitaven.
  • 11. Aquest assentament s’anomena Palaiàpolis(“ciutat antiga”).
  • 12. Segona meitat s. VI aC: el ràpid creixement de població grega els obliga a buscar un nou indret, aquest cop a terra ferma.
  • 13.
  • 14. Empórion es va convertir en una ciutat portuària i en un important nucli urbà.
  • 15. RESTES NEÀPOLIS - Muralla - Torre molt elevada anomenada talaia. -Askleípeion: centre terapèutic religiós al déu de la medicina Asclepi.
  • 16.
  • 17. S. III aC: arribada romans a la P. Ibèrica per frenar els cartaginesos durant la 2ª Guerra Púnica. 218 aC: Gneu Corneli Escipió: funda el primera base militar romana al nord de l’Empórion grega. Els indigets no accepten els romans. 195 aC: Marc Porci Cató elimina aquest focus de resistència i estableix el primer campament militar estable, el qual acabà sent una ciutat. S. I aC: la ciutat romana i la ciutat grega s’uneixen física i jurídicament coma MunicipiumEmporiae. L’ EMPÓRION ROMANA
  • 18. Palaiàpolis Ciutat romana Neàpolis MUNICIPIUM EMPORIUM
  • 19.
  • 20.
  • 21. Els conseqüents canvis dels fluxos comercials marítims
  • 22. L’esplendor de Bàrcino i Tarraco, que relegaren Empúries en un segon lloc.
  • 23.
  • 24.
  • 25.
  • 26. Dos temples petits dedicats al culte imperial.
  • 27. Part nord: pòrtic en forma d’U elevat sobre un criptopòrtic (part subterrània que funcionava com a magatzem).
  • 29.
  • 30.
  • 31.
  • 32. Una palestra o gimnàs.
  • 33.
  • 34. Bàrcino estava situada al barri Gòtic de l’actual Barcelona, en una plana entre els rius Besòs i Llobregat , delimitada pel mar Mediterrani i per la serralada de Collserola al bàndol oposat. Ubicació geogràfica Besòs Collserola BARCELONA Mar Mediterrani Llobregat
  • 35.
  • 36. Aquest poble s’assentà en dos indrets de l’actual Barcelona: als peus de la muntanya de Montjuïc, en una població anomenada Laie, i en un petit turó anomenat Mons Tàber (a l‘actual Ciutat Vella), en un poblat que anomenaren Barkeno.Habitants preromans
  • 37.
  • 38. Totes dues llegendes, però, no tenen una base històrica o arquitectònica, motiu pel qual no poden ser donades com a certes. Hèrcules, fundador llegendari de Bàrcino
  • 39.
  • 40.
  • 41. Barcino = nom amb el qual els laietans designaren el Mons Tàber, Barkeno, on s’elevà la ciutat romana. Imatge aèria del barri de Ciutat Vella, on s’ubicava l’antic Mon Tàber.
  • 42.
  • 43. La seva superfície no superava les 10 hectàrees.
  • 44. Constava dels dos carrers principals propis de les ciutats romanes: el Cardo Maximus, corresponent avui dia als carrers del Call i Llibreteria, i el Decumanus Maximus, localitzat als actuals carrers del Bisbe i de la Ciutat.
  • 45.
  • 46.
  • 47. Aquesta muralla fou construïda sobre una altra de pitjor infraestructura.
  • 48. Constava de vàries torres de vigilàncies rectangulars a més a més d’unes altres circulars a banda i banda de les portes d’accés a la ciutat. Restes
  • 49. Quatre de les torres de la muralla . Entre les dues semicirculars s’ubicava una de les portes de la ciutat, la qual donava pas al Decumanus Maximus, en l’actual carrer del Bisbe.
  • 50.
  • 51. El temple, de 35 m. de llarg per 17’5 m. d’amplada, s’elevava sobre un podium, del qual únicament es conserva la seva part posterior.
  • 52. Només es conserven quatre de les columnes que formaven el temple i part del seu arquitrau. Tot i així sabem que el conjunt era hexàstil i perípter. Columnes del temple conservat, d’estil coríntic
  • 53.
  • 54. A la planta baixa de la Casa de l’Ardiaca també es conserven restes d’un dels aqüeductes.
  • 55.
  • 56.
  • 57.
  • 58. Es localitzen a la plaça de Sant Miquel, pròxima a l’antic DecumnusMaximus.
  • 59.
  • 60. S’han conservat molts elements funeraris, concretament 85.
  • 61.
  • 62.
  • 64. A la Península Ibèrica s’han conservat moltes restes de l’antiga Hispània. En el present treball presentarem certs jaciments de gran rellevància que mostren la magnificència de l’estada romana en territori ibèric.
  • 65.
  • 66. Fou construït entre finals del s. I dC i principis del s. II dC.
  • 67.
  • 68.
  • 69. Tot i el seu nom, no era un ruta comercial argentera.
  • 70.
  • 71.
  • 72. Només els dos arcs laterals són d’origen romà.
  • 73. Fou construït el s. II dC.
  • 74.
  • 77. 85 torres, la majoria semicirculars (foto).
  • 78. Construïda a base de pedres de granit i pissarra.
  • 79.
  • 80. Tenia capacitat per a 3000 espectadors.
  • 81. Consta d’una càvea de 77’70 m. de diàmetre i una orquestra de 26 m. de diàmetre.
  • 82. Fou realitzat bàsicament de formigó.
  • 83.
  • 84. És l’amfiteatre millor conservat a la zona interior d’Hispània.
  • 85. La seva planta és el·líptica.
  • 86. Com s’observa l’esquema, constava de les parts bàsiques d’un amfiteatre.
  • 87.
  • 88. Tenia capacitat per 15000 – 30000 espectadors.
  • 89. Feia 422 m. de llarg per 112 m. d’amplada.
  • 90. S’ubicava a fora dels límits de la ciutat.
  • 91.
  • 92.
  • 93. És hexàstil, car consta de sis columnes frontals, concretament corínties.
  • 94. Consta a més a més d’una columna lateral a les dues bandes de la façana principal.
  • 95. La cel·la no presenta columnes adossades.
  • 96. El conjunt s’eleva sobre un podium obert per unes escales a l’entrada de l’edifici.