3. Empúries va ser una ciutat grega i romana ubicada a la comarca gironina de l’Alt Empordà, concretament al municipi de l’Escala. Ubicació geogràfica Municipi de l’Escala
4.
5. La seva cultura i la seva economia, basada en l’agricultura i la ramaderia, eres poc desenvolupades.
6. Vivien en indrets elevats situats entre aiguamolls. Un d’ells, ubicat en un istme, és l’actual Sant Martí d’Empúries. - S. VII aC: aquest assentament tenia relacions comercials amb fenicis, etruscos i grecs. Habitants preromans
12. Segona meitat s. VI aC: el ràpid creixement de població grega els obliga a buscar un nou indret, aquest cop a terra ferma.
13.
14. Empórion es va convertir en una ciutat portuària i en un important nucli urbà.
15. RESTES NEÀPOLIS - Muralla - Torre molt elevada anomenada talaia. -Askleípeion: centre terapèutic religiós al déu de la medicina Asclepi.
16.
17. S. III aC: arribada romans a la P. Ibèrica per frenar els cartaginesos durant la 2ª Guerra Púnica. 218 aC: Gneu Corneli Escipió: funda el primera base militar romana al nord de l’Empórion grega. Els indigets no accepten els romans. 195 aC: Marc Porci Cató elimina aquest focus de resistència i estableix el primer campament militar estable, el qual acabà sent una ciutat. S. I aC: la ciutat romana i la ciutat grega s’uneixen física i jurídicament coma MunicipiumEmporiae. L’ EMPÓRION ROMANA
34. Bàrcino estava situada al barri Gòtic de l’actual Barcelona, en una plana entre els rius Besòs i Llobregat , delimitada pel mar Mediterrani i per la serralada de Collserola al bàndol oposat. Ubicació geogràfica Besòs Collserola BARCELONA Mar Mediterrani Llobregat
35.
36. Aquest poble s’assentà en dos indrets de l’actual Barcelona: als peus de la muntanya de Montjuïc, en una població anomenada Laie, i en un petit turó anomenat Mons Tàber (a l‘actual Ciutat Vella), en un poblat que anomenaren Barkeno.Habitants preromans
37.
38. Totes dues llegendes, però, no tenen una base històrica o arquitectònica, motiu pel qual no poden ser donades com a certes. Hèrcules, fundador llegendari de Bàrcino
39.
40.
41. Barcino = nom amb el qual els laietans designaren el Mons Tàber, Barkeno, on s’elevà la ciutat romana. Imatge aèria del barri de Ciutat Vella, on s’ubicava l’antic Mon Tàber.
44. Constava dels dos carrers principals propis de les ciutats romanes: el Cardo Maximus, corresponent avui dia als carrers del Call i Llibreteria, i el Decumanus Maximus, localitzat als actuals carrers del Bisbe i de la Ciutat.
48. Constava de vàries torres de vigilàncies rectangulars a més a més d’unes altres circulars a banda i banda de les portes d’accés a la ciutat. Restes
49. Quatre de les torres de la muralla . Entre les dues semicirculars s’ubicava una de les portes de la ciutat, la qual donava pas al Decumanus Maximus, en l’actual carrer del Bisbe.
50.
51. El temple, de 35 m. de llarg per 17’5 m. d’amplada, s’elevava sobre un podium, del qual únicament es conserva la seva part posterior.
52. Només es conserven quatre de les columnes que formaven el temple i part del seu arquitrau. Tot i així sabem que el conjunt era hexàstil i perípter. Columnes del temple conservat, d’estil coríntic
53.
54. A la planta baixa de la Casa de l’Ardiaca també es conserven restes d’un dels aqüeductes.
55.
56.
57.
58. Es localitzen a la plaça de Sant Miquel, pròxima a l’antic DecumnusMaximus.
64. A la Península Ibèrica s’han conservat moltes restes de l’antiga Hispània. En el present treball presentarem certs jaciments de gran rellevància que mostren la magnificència de l’estada romana en territori ibèric.
