2. EL MERCURI
Sergi Azagra Cabrerizo
Grup 11
Tecnologia Industrial
Professor: Carles Planuch
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ...............................................................................................................3
2. ASPECTES BÀSICS........................................................................................................3
3. USOS.............................................................................................................................4
4. PRECAUCIONS DE SEGURETAT.....................................................................................5
4.1. Incidents que impliquen nens d’edat escolar..............................................6
5. OBTENCIÓ.....................................................................................................................7
5.1. Almadén.......................................................................................................8
6. COMPOSTOS ON ES TROBA EL MERCURI.....................................................................9
7. CONCLUSIONS..............................................................................................................9
2
3. EL MERCURI
8. BIBLIOGRAFIA.............................................................................................................10
1. INTRODUCCIÓ
El mercuri és un dels elements més importants que apareixen a la taula periòdica. En aquest treball vull
aprofundir en aquest material i coneixen les propietats, els usos , la forma d’obtenir-lo o on es troba. Per
saber totes aquestes coses primer s’han de saber alguns aspectes
previs sobre aquest material, quin aspecte té o com es comporta
aquest material a la natura. Amb aquest treball pretenc tenir totals
coneixements sobre aquest material en concret. Personalment trobo
el mercuri un element curós, ja que el seu estat que no és ni sòlid ni
3
4. EL MERCURI
líquid sempre ha comportat certa curiositat a tothom. Aquest fet és el que m’ha portat a escollir aquest
material i a tenir curiositat per saber-ne més sobre el mercuri.
2. ASPECTES BÀSICS
El mercuri o argent viu és un element químic de nombre atòmic 80. El seu nom i abreviatura (Hg)
procedeix de hidrargirio, terme que ja no s’utilitza, aquest nom procedeix del llatí, hidrargirium i de
hydrargyrus, que al seu torn prové del grec hydrargyros (hydros = aigua i argyros=plata).
És un metall pesat platejat que a temperatura ambient és un líquid inodor d'un color blanc d'argent, per
la qual cosa, i també a causa de la seva mobilitat, és anomenat argent viu.. És un mal conductor de la
calor comparada amb altres metalls, encara que no és mal conductor de
l'electricitat. S’alia fàcilment amb molts altres metalls com l'or o la plata
produint amalgames, excepte amb el ferro. És insoluble en aigua i soluble en
àcid nítric. Quan augmenta la seva temperatura produeix vapors tòxics i
corrosius, més pesats que l'aire. És nociu per inhalació, ingestió i contacte.
Producte molt irritant per a la pell, ulls i vies respiratòries. És incompatible
amb l'àcid nítric concentrat, l'acetilè, l'amoníac, el clor i els metalls.
El mercuri en el seu estat més conegut és bivalent, això és, s'associa amb
només dos àtoms, no obstant això, al 2007 s'ha descobert que a
temperatures molt baixes, de l'ordre de -260 °C, existeix en estat tetravalent podent associar-se amb
quatre àtoms i obtenint de tal manera un grau d'oxidació addicional, a aquesta forma la hi denomina
tetrafluorur de mercuri (HgF4).
Fou conegut des de l'antigor —un vas ple d'aquest metall fou trobat en una tomba de Kurna (Egipte), tot i
que els fenicis ja l'empraven el 700 aC per a purificar l'or—. El mercuri és constituït per una mescla
isotòpica de set isòtops estables; hom n'ha pogut preparar tretze isòtops radioactius. No és un element
gaire abundant, bé que és molt disseminat; n'hi ha en estat natiu, en forma de glòbuls brillants, a la
muntanya Avala (Iugoslàvia).
Altres sinònims de Mercuri, són; Mercuri elemental, Mercuri metàl·lic, Mercuri metall, Plata liquida i
Argent viu . Per als estudiosos de l'alquímia era el metall essencial del qual derivava la resta i a l'Orient es
creia que servia per perllongar la vida.
3. USOS
4
5. EL MERCURI
El seu ús més antic va anar en alquimia per a ser ingerit: el primer emperador xinès, per superstició i
ignorància, ho usava com medicina però això solament va deteriorar la seva salut fisica i mental en lloc
de millorar-la. Es creia tal cosa per que era una substància liquida però alhora metàl·lica (com ferro colat)
d'impactant composició, d'aquí les seves atribucions màgiques. És una substància que no conté cap part
mística com es creia antany, sinó que conté -per contra- propietats verinoses i destructives no creadores
de bona salut en cap aspecte.
Després ja es va usar per a la confecció de miralls, que encara
avui en dia s'aplica. S'utilitza també en instruments de
mesurament principalment termòmetres (encara que l'ús de
galisté és cada vegada més freqüent) i tensiómetres, endolls,
rectificadors elèctrics, interruptors, llums fluorescents i com
catalitzador.
Altres usos del mercuri, es dirigeixen a la indústria d'explosius, i
també ha estat notable el seu ús pels dentistes com compost
principal en els empasts de queixals, però que ha estat substituït fa poc de temps (en els països més
desenvolupats), pel bismut de propietats semblants, lleugerament menys tòxic.
Altre ús del mercuri és en el denominat llum de vapor de mercuri com font de llum ultraviolada o
esterilizador d'aigua, així com la il·luminació de carrers i autopistes. El vapor de mercuri s'utilitza també
en els motors de turbines, reemplaçant al vapor d'aigua de les calderes.
També ha tingut usos en medicina a través de mercoquinol (oxiquinolinsulfonat de mercuri)i de
l'hidrargirol (parafeniltoniat o parafenolsulfonat de mercuri), aquest últim com antisèptic, igual que un
altre molts com l'hidrargol, l'hidrargiroseptol, el iodur mercúric, el cloroiodur mercúric, el mercuriol, etc.
4. PRECAUCIONS DE SEGURETAT
Es transporta en estat líquid, codi del A.D.R.: 8,66,c. Emmagatzemar en àrees fredes, seques, ben
ventilades, allunyades de la radiació solar i de fonts de calor i ignició; allunyat d'àcid nítric concentrat,
acetilè, amoníac i clor. Ha d'emmagatzemar-se en recipients irrompibles de materials resistents a la
corrosió i que siguen compatibles. Els contenidors han de tancar-se hermèticament. Es poden emprar
5
6. EL MERCURI
contenidors d'acer, acer inoxidable, ferro, plàstics, vidre, porcellana. Han d'evitar-se els contenidors de
plom, alumini, coure, estany i zinc.
En l'etiquetatge han d'incorporar-se les frases R: R 23 (quot;Tòxic per inhalacióquot;) i R 33 (quot;Perill d'efectes
acumulatiusquot;). També han d'incorporar-se les frases S: S 1/2 (quot;Conservi's tancat amb clau i mantingui's
fora de l'abast dels nensquot;), S 7 (quot;Mantingui's el recipient ben tancatquot;) i S 45 (quot;En cas d'accident o
malestar, acudeixi immediatament al metge (si és possible, mostri-li l'etiqueta)quot;).
Els efectes immediats que pot produir per inhalació són: coissor de gola, mal de cap, nàusees, perduda
de la gana i debilitat muscular. Per contacte amb ulls i pell: enrogiment, irritació. Per ingestió: vòmits,
diarrea, pèrdua de la gana i debilitat muscular.
L'exposició prolongada o repetida pot provocar: lesions en ronyons, cervell i sistema nerviós.
En cas d'accident els primers auxilis a proporcionar són:
• En cas d'inhalació: traslladar la víctima a l'aire fresc. Buscar atenció mèdica.
• En cas de contacte amb la pell: llevar la roba contaminada. Rentar l'àrea afectada amb aigua i
sabó. Buscar atenció mèdica.
• En cas de contacte amb els ulls: rentar els ulls immediatament amb aigua. Buscar atenció
mèdica.
• En cas d'ingestió: esbandir la boca amb aigua. Buscar atenció mèdica.
Les malalties o lesions associades al mercuri s'anomenen: hidrargirisme o mercurialisme e hidrargiria.
4.1. Incidents que impliquen a nens d'edat escolar
En anys recents, el nombre d'informes de vessaments i contaminació de mercuri metàl·lic implicant a
nens d’edat escolar ha anat en augment:
6
7. EL MERCURI
• A l'agost de 1994, més de 500 alumnes en Belle Glade, La Florida, van resultar contaminats amb
mercuri metàl·lic després que tres nens van trobar 4 tarros (un total de 55 lliures) de mercuri metàl·lic
en una camioneta abandonada. L'equip local de materials rebutjats perillosos va descontaminar als
nens (els van treure la roba contaminada i els van rentar el mercuri metàl·lic de la seva pell). Més de
20 famílies van haver de ser evacuades mentre descontaminaven les seves llars.
• Al novembre de 1994, estudiantes de la Universitat Atlàntica de La Florida en Boca Ratolí, La Florida,
van treure mercuri metàl·lic d'un dels laboratoris de l'escola.
Estudiants internats en el dormitori van ser evacuats i allotjats
en un hotel local, mentre es desconatminava el doritori.
• Al juny de 1996, mercuri metàl·lic va ser tret d'una escola
secundària a San José, Missouri, i usat dintre i fora de l'escola
per un grup d'adolescents. Aproximadament 200 nens van ser
examinats per a determinar exposició a mercuri metàl·lic; un
nen va ser hospitalitzat i altres cinc van rebre tractament com pacients externs per a eliminar el
mercuri dels seus sistemes; 20 altres nens tenien nivells de mercuri lleument elevats. Dues llars i un
automòbil van requerir descontaminació extensa.
• A l'octubre de 1996, una escola preparatòria en Oskaloosa, Kansas i una llar de convalescents en el
comtat de Johnson, Kansas, van ser contaminats amb mercuri metàl·lic; 52 estudiants i un nombre
desconegut de residents de la llar van ser examinats. Sota recomanacions de la ATSDR, l'escola es
va tancar per una setmana, fins que els nivells interns d'aire fossin segurs. Un mes més tard, una
mostra va revelar un augment en les concentracions de mercuri en l'aire. L'escola es va tornar a
avaluar i es va fer una neteja addicional, com va ser recomanat per la ATSDR.
• Al novembre de 1996, la ATSDR altra vegada va ajudar a funcionaris de la salut de l'estat i a la EPA
amb l'avaluació de contaminació en una escola preparatòria i en una llar en Dallas, Pensilvana, prop
de Wilkes-Embarri. Quatre àrees en l'escola tenien nivells de contaminació de mercuri metàl·lic i van
requerir neteja.
• Al març de 1997, un estudiant de secundària en camí a l'escola va trobar mercuri metàl·lic en el
carrer front de la seva casa en el comtat de Montgomery, Pensilvana. L'estudiant es va dur el mercuri
metàl·lic a l'escola i ho va compartir amb tres o quatre companys. També al març de 1997, un
termòmetre trencat va ser descobert després de classe en el pis d'un estable en el bany dels nois. Es va
confirmar que faltava un termòmetre de l'inventari del departament de ciència. Es va trobar a l'escola
lliure de contaminació, amb l'excepció d'un laboratori de ciència i de la catifa en un saló. Dues llars van
requerir descontaminació.
7
8. EL MERCURI
5. OBTENCIÓ
El tipus més important del mercuri és el cinabri. En l'època del Virreinat del Perú, la mina més important
de mercuri va ser la mina Santa Bàrbara en Huancavelica.
El mercuri es prepara per torració del cinabri, a una temperatura d'uns 600º C. El mercuri es volatilitza i
els seus vapors són conduïts a dispositius de condensació hermèticament tancats, on el mercuri es
condensa i es recull en estat líquid. Altre mètode per a purificar aquest metall, és tractar-lo amb àcid
nítric diluït, el qual oxida els altres metalls, deixant lliure el mercuri, que finalment es renta amb aigua,
s'asseca i es destil·la al buit.
Altre mètode de purificació consisteix a fer passar pel mercuri calent un corrent d'aire que produïx
l'oxidació de les impureses, les quals se separen
per filtració a través de pells o papers especials.
Entre els països que produïxen major quantitat es
troben Espanya, Itàlia, la Unión Soviètica i Xina.
Els jaciments més importants es troben en
Almadén (Ciudad Real), Califòrnia (EEUU), Munti
Amiata (Itàlia) u Isttria (Iugoslàvia).
Els jaciments de cinabri més importants estan en
contacte amb masses eruptives i terrenys
sedimentaris.
5.1 Almadén
Almadén té el jaciment de mercuri més important del món tant pel tonatge de les seves riqueses com per
la riquesa del mineral.
8
9. EL MERCURI
L'aparició d'aquestes mines es va deure als efectes produïts pel curs d'aigües termals alcalines
portadores de sulfur de mercuri (SHg) que es va dissoldre en les roques per l'acció d'hidrocarburs o bé
per corrents de refredament.
El cinabri es va posar en les fractures obertes en les quarsites per on exhalaven gasos i aigua a elevada
temperatura. Les parts del jaciment on no es troba aquest mineral estan formades per pissarres. La
producció de cinabri ascendeix a 1500 t. a l'any i situa a Espanya en el segon lloc mundial, precedida per
la antiga URSS
El període anual d'extracció és de 6 a 8 mesos, temps en el qual se satura el mercat interior i exterior i
varia d'acord amb la demanda mundial i la pugna en preus amb la resta de països productors.
Els torns de treball són de 6 hores a causa de la toxicitat del mercuri, que és envasat en flascons de ferro
i transportat a través de l'estació de ferrocarril d’Almadenejos. A l'actualitat les mines són propietat de
l'estat i depenen de la Direcció general de Patrimoni, pertanyent al Ministeri d'Hisenda. Fins a 1981 va
ser un organisme autònom del Ministeri d'Economia i Hisenda i a partir de la llei 38/1981 de 19
d'octubre es va convertir en societat anònima estatal.
La comercialització del mercuri es realitza en uns recipients de ferro, cridats flascons, que contenen 34,5
Kg d'aquest metall i que representa la unitat de cotització. Més del 90% del cinabri extret en Almadén es
dirigeix a l'exportació, que representa el 14,5% del còmput total
de minerals exportats a Espanya, antecedit per les de ferro,
coure i zinc. Els principals receptors són la URSS, que rep el
34,5%, EUA, els països de la CEE i Japó.
Una campanya de falsa informació sobre la presumpta toxicitat
del mercuri ha fet que en els últims anys la venda de mercuri
hagi descendit a quantitats mínimes, pel que la producció de les
mines està pràcticament paralitzada, existeixen estoc de mineral
per a poder conservar l'estoc estratègic de mercuri quan una
partida del mateix es ven.
6. COMPOSTOS ON ES TROBA EL MERCURI
Les sals més importants són:
9
10. EL MERCURI
• Fulminat (Hg(CNO) 2): usat com detonant. És molt corrosiu i altament verinós.
• Clorur de mercuri (I) (Hg2Cl2): compost blanc, poc soluble en aigua. S'ha usat com purgant,
antihelmíntic i diurétic, i el Clorur de mercuri (II), gran corrosiu, emprat com desinfectant. Va ser el
primer remei eficaç contra la sífilis.
• Sulfur de mercuri o Cinabri (HgS): mineral de color vermell púrpura,
translúcid, utilitzat en instrumental científic, aparells elèctrics,
ortodòncia, etc.
• Timerosal (COO-Na+(C6H4)(S-Hg-C2H6)): usat com agent bacteriostátic
anàleg al merthiolat.
• Mercuri vermell. Probablement usat en la fabricació de bombes brutes.
7. CONCLUSIONS
Després de recollir informació sobre el mercuri i poder conèixer la seva historia, composició, etc. Hem
d’arribar a la clara conclusió de que és un material molt útil, més si s’obté aquí a Espanya, i es pot
utilitzar per a fer moltes coses. Ara ja no tant però durant molt temps ens va permetre saber la
temperatura dels llocs. Tot i aquestes avantatges, en tota la informació recopilada sempre hi apareix el
perill i la toxicitat del mercuri. Aquest és un element mol perillós i per tractar-lo se n’ha de tenir cura i
coneixements. Ja hem vist accidents, i les seves conseqüències, en l’apartat d’accidents escolars. Així
hem d’aprendre que el mercuri té molts beneficis sempre que s’utilitzi amb cap.
8. BIBLIOGRAFIA
10
