Search

Organització Familiar I Edificis

Loading...

Flash Player 9 (or above) is needed to view presentations.
We have detected that you do not have it on your computer. To install it, go here.

0 comments

Post a comment

    Post a comment
    Embed Video
    Edit your comment Cancel

    Notes on slide 1

    Favorites, Groups & Events

    Organització Familiar I Edificis - Presentation Transcript

    1. Organització familiar a l’antiga Roma
    2. La família romana (definició)
      • allò que aixopluga la casa familiar ( domus )
        • els pares ( parentes )
        • un home lliure casat ( vir, maritus ) amb una esposa legítima ( uxor )
        • els fills ( liberi )
        • els esclaus i tots els béns mobles i immobles de la casa que forma part del patrimoni familiar.
    3. La família romana ( gentes )
      • Tots els membres de la gens ( gentiles ) compartien:
        • un culte religiós propi i comú ( sacra gentilicia )
        • una sepultura comuna ( tumulum gentilicium )
        • un nom comú ( nomen gentilicium )
    4. La família romana (pater familias)
      • Rei d’aquest petit grup domèstic: tenia un poder absolut sobre el grup:
        • patria potestas : sobre els fills
        • dominica potestas : sobre els esclaus
        • potestas maritalis : sobre l’esposa
        • mancipium : sobre les altres persones lliures
        • ius patronatus : autoritat sobre clients i lliberts
        • dominium : sobre els béns de la casa
    5. El paper de la dona
        • La dona lliure romana romania sempre sota el control i l’autoritat d’un home (quan era una nena, del pare; en arribar a dona, del pare o del marit; i si no tenia pare ni marit, d’un tutor)
        • no podia posseir patrimoni
        • no podia dedicar-se a oficis considerats exclusivament masculins
        • no podia participar en la carrera política i només podia ser sacerdotessa de la deessa Vesta.
    6. El matrimoni
        • Els romans es casaven per tenir fills, no per tenir dona
        • Perquè els fills fossin legítims ( liberi ) el matrimoni havia de ser legítim ( iustae nuptiae ): per això calia complir uns requisits determinats:
          • 14 anys per als nois i als 12 per a les noies
          • Consentiment de les parts: o dels contraents o dels pares de família respectius
          • Capacitat jurídica: havien de ser persones lliures amb dret de ciutadania
    7. El matrimoni
        • El casament ( nuptiae ) anava precedit de les esposalles ( sponsalia ).
        • Unions no lícites:
          • Matrimoni sine conubio : quan un contraent no tenia drets matrimonials. Els seus fills eren bastards ( spurii )
          • Concubinat ( concubinatus ): entre dues persones lliures que no volien o no podien casar-se
          • Contuberni ( contubernium ) entre esclaus o entre persones lliures i esclaus. Calia el consentiment de l’amo. Els fills eren esclaus de naixement ( vernae )
    8. Dissolució del matrimoni
        • En qualsevol moment de la vida matrimonial la parella es podia divorciar.
        • El divorci podia decidir-se de comú acord ( communi consensu ) o bé per iniciativa de qualsevol de les dues parts ( repudium ) en què n’hi havia prou amb una notificació per escrit o verbal davant de testimonis.
        • La dona se n’anava de casa, però els fills continuaven pertanyent a la família del pare i es quedaven amb ell
    9. El nom dels ciutadans
      • Tria nomina
        • praenomen
        • nomen
        • cognomen
      Caius Iulius Caesar Marcus Tullius Cicero
    10. Praenomen
        • Era el nom personal, el que l’identificava com a individu. N’hi havia molt pocs i sempre s’escrivien abreujats
          • Aulus (A.) Marcus (M.)
          • Appius (Ap) Numerius (N.)
          • Caius (C.) Publius (P.)
          • Cnaeus (Cn) Quintus (Q.)
          • Decimus (D.) Servius (Ser.)
          • Kaeso (K.) Sextus (Sex.)
          • Lucius (L.) Spurius (S. / Sp.)
          • Mamercus (Mam.) Titus (T.)
          • Manius (M.) Tiberius (Ti.)
    11. Nomen
      • Era el nom gentilici, comú a tots els membres d’una mateixa gens.
      • Com que de fet es tractava morfològicament d’adjectius, solien acabar amb el sufix -ius: Aemilius, Claudius, Cornelius, Fabius, Iulius, Sergius, Sempronius, Terentius, Tullius
    12. Cognomen
      • Era el cognom.
        • Originàriament individual, corresponia a un sobrenom, sovint referit al lloc d’origen (Collatinus, Coriolanus...) o a un tret físic (Barbatus, Crassus...) o de caràcter (Laelius, Lepidus...).
        • Ben aviat, però, va esdevenir hereditari i va servir per diferenciar les diverses branques (famílies) d’una gens: Cornelius Cethegus, Cornelius Scipio, Cornelius Lentulus...
    13. Vida quotidiana: el temps
        • La jornada es dividia en 12 hores de dia i de 12 hores de nit.
        • Les hores es començaven a comptar des de la sortida del sol: hora prima, hora secunda, hora tertia... avaluaven el temps d’una forma aproximada, dient simplement ante meridiem (abans del migdia), post meridiem (després del migdia).
    14. Vida quotidiana el temps
        • 2 classes de rellotges, els de sol i els d’aigua.
          • Els de sol consistien en una vareta clavada a una taula dividida en sectors
          • La clepsydra o rellotge d’aigua tenia la forma d’un vas en què el nivell d’aigua assenyalava l’hora
        • Generalment els romans es llevaven a l’hora prima (a les 5 a l’estiu i a les 7 a l’hivern). Tant els rics com els pobres miraven d’aprofitar al màxim la llum del dia.
    15. Vida quotidiana: el matí
        • L’esmorzar (ientaculum), consistia en pa i formatge o simplement aigua
        • La seva jornada de treball solia acabar a l’hora septima (cap al migdia)
        • Els rics començaven el dia amb la recepció de clients
        • Al matí gran part de ciutadans romans acudien al fòrum: a les basíliques es reunien els grans comerciants, els botiguers oferien llurs mercaderies a crits. En general, les tardes eren lliures i es dedicaven a lleure i diversions.
    16. Vida quotidiana: el migdia
        • Al migdia tenia lloc el prandium, dinar fet a base de queviures freds, fruita i una mica de vi. Després del prandium es feia migdiada (meridiatio) fins a l’hora octava.
        • Després de la migdiada començava el lleure.
          • Una gran multitud passava la tarda al fòrum. Cada nou dies els romans feien un bany complet: els rics a casa seva, els pobres als banys o termes públiques.
    17. Vida quotidiana: el vespre
      • Després del bany venia el sopar, que era el menjar més fort del dia. Constava de tres parts:
        • el gustus o entremès,
        • la cena o sopar i
        • la secunda mensa o postres.
    18. Vida quotidiana: EL MENJAR
      • GVSTATICIVM (Entremesos)
      • Posem en un plat ous, alcaparres, olives, dàtils, festucs, fruites seques i alguna petita llesca untada de GARVM o de MORETVM (pastís de formatge i all) o d’EPITYRVM (paté d’olives triturades)
    19.  
    20. Vida quotidiana: EL MENJAR
      • FABAM VITELLIANAM (puré de faves)
      • Coure les faves en aigua salada amb porro, julivert i flors de malva. Hi afegirem pebrot, fonoll i GARVM. Quan estigui fet ho triturem fins fer-ne un puré i ho servirem amb un rajolí d’oli.
      • El nom li ve per ser un dels plats preferits de l’emperador Vitel·li
    21.  
    22. Vida quotidiana: EL MENJAR
      • PERNA EX MUSTEIS (pernil amb pastissets)
      • Courem el pernil al forn cobert de mel. El servirem al damunt d’uns pastissets mullats amb la salsa de la cocció. Servirem amb figues
    23.  
    24. Vida quotidiana: EL MENJAR
      • POLYPVS (pop)
      • Bullir el pop amb laserpicium (una espècia) i ceba.
      • Després tallar molt fi i servir amb pebre i garum
    25.  
    26. Vida quotidiana: EL MENJAR
      • HAEDVM PARTICVM (cabrit a l’estil part)
      • Posar al forn el cabrit untat amb oli d’oliva
      • Fer una picada amb pere, ceba, garum, prunes de Damasc, laserpicium i oli.
      • Bullir la barreja amb vi i afegir-ho al cabrit
      • Servir-ho amb vinagre
    27.  
    28. Vida quotidiana: POSTRES
      • ENCYTVM (espirals dolços de formatge)
      • Barrejar formatge i farina a parts iguals
      • Amb un embut es reparteix la massa sobre llard bullint en forma d’espiral
      • Cobrir-ho amb mel i deixar refredar
      • Servir-ho amb mel o MVLSVM (vi blanc amb mel)
    29.  
    30. Vida quotidiana: POSTRES
      • TYROPATINAM (natilles)
      • Se servien amb pebre
    31.  
    32. La domus
        • Planta rectangular i d’un sol pis.
        • Una sola cambra anomenada atrium
        • Al sostre hi havia una obertura o compluvium
        • Una cisterna anomenada impluvium, on es recollia l’aigua de la pluja.
        • A l’atrium es trobava també el fogó o focus, que feia de llar, i, al seu costat, un altar (lararium) amb la imatge dels déus Lares, protectors de la família.
    33. La domus
        • Al voltant de l’atri, s’hi van disposar una mena de camarots per dormir anomenats cubiculum
        • En la part posterior de la casa es localitzava un petit jardí o hortus
        • A banda i banda hi podia haver les tabernae, cambres destinades a botigues
        • Per últim, el perystilum , jardí interior envoltat per un pòrtic recolzat sobre columnes.
    34. La domus
        • Amb els avenços de la civilització els romans van començar a reservar cambres per a menjadors (triclinium, la cuina (culina), el bany (balneum) i la biblioteca.
        • Les insulae (blocs de pisos)podien arribar a tenir fins a tres o quatre pisos i eren estretes, incòmodes i perilloses
        • Quan els romans tingueren les necessitats d’allunyar-se de la vida urbana i anar a viure al camp, van començar a habitar en grans masies anomenades villae.
    35. La domus romana
    36.  
    37.  
    38.  
    39.  
    40. Fòrum i edificis per a espectacles
      • El fòrum
      • El teatre
      • L’amfiteatre
      • El circ
      • Les termes
    41. El fòrum
      • El fòrum constituïa el centre urbanístic d’una ciutat, al bell mig del cardo (carrer vertical) i el decumanus (carrer horitzontal) (pla hipodàmic).
      • Al fòrum s’hi portava a terme la
        • Vida política
        • Vida comercial
        • Vida religiosa
    42. El fòrum: vida política
      • La vida política de Roma es centra en la curia, seu del Senat.
      • El comitium, lloc de reunió del poble, s’estén davant la cúria. Estava envoltat per la tribuna, des d’on els oradors arengaven el poble reunit en assemblea
    43.  
    44. El fòrum: vida comercial
      • Era també un lloc de comerç i les botigues (tabernae) l’envoltaven de nord a sud.
      • Cató, l’any 184 aC, va construir la primera basílica, lloc destinat al comerç i a reunions. L’edifici era un gran recinte cobert i sostingut per un rengle central de columnes i per columnates laterals
    45. El fòrum: vida religiosa
      • El fòrum era dominat pel temple de la religiositat primordial de cada ciutat. A Roma, hi trobem, com a temple principal, el de Juli Cèsar
      • Durant la república es van aixecar els temples de Saturn i de Càstor i Pòlux, així com la casa de les Vestals
    46.  
    47.  
    48. El teatre
        • Si bé a Roma s’hi van fer representacions teatrals des del segle III aC, aquestes es feien en estrades de fusta que es desmuntaven quan acabava la representació.
        • El primer teatre de pedra el va construir Pompeu l’any 55 aC. Feia uns seixanta metres de diàmetre i tenia una capacitat per a quaranta mil espectadors amb vint-i-set mil seients.
    49. El teatre: parts
      • Hi havia tres parts fonamentals:
        • la cavea o graderia semicircular (la construïen a la vessant d’una muntanya per evitar les despeses de fonaments)
        • l’orchestra, espai semicircular, i
        • la scaena: l’escena
      • Imitava els teatres grecs
    50. El teatre: els actors
      • Els actors (histrio, actor, tragoedus) es caracteritzaven amb màscares (persona) i augmentaven la seva alçada amb unes sabates de sola gruixuda (cothurnus).
      • A Hispània es conserven un total de 21 teatres, gairebé tots de l’època imperial. El més ben conservat és el de Mèrida . Destaquem també el de Tarragona.
    51. cavea vomitoria orchestra scaena frons scaena podium
    52. L’amfiteatre
      • L’amfiteatre va ser una creació típicament romana on se celebraven les lluites de gladiadors o amb feres. La idea de la construcció va sorgir de la unió de dos teatres per la part de la scaena.
      • El més important de tots va ser el que va construir Vespasià a Roma: el Colosseu o Amfiteatre Flavi
    53. arena
    54. L’amfiteatre: lluites de gladiadors
      • L’espectacle començava amb una desfilada dels gladiadors fins al palc imperial, davant del qual saludaven amb la frase ritual «Ave, Caesar, morituri te salutant»
      • La lluita consistia en un combat entre parelles o entre diversos grups.
    55. L’amfiteatre : lluites de gladiadors
      • Els gladiadors eren, generalment, esclaus o presoners de guerra que lluitaven entre ells fins que un matava o feria l’adversari.
      • El poble tenia la potestat de perdonar la vida al ferit aixecant el polze. Si els espectadors cridaven «Mort!», l’emperador tombava el polze (policem vertere) i el vençut havia de morir.
    56. L’amfiteatre: les venationes
      • Lluites entre homes i bèsties o simplement entre bèsties
      • Les feres es portaven de l’Àfrica i es tancaven als soterranis del circ. Allí passaven alguns dies sense menjar per tal que, quan sortissin a l’arena, ataquessin amb més ferocitat.
    57. L’amfiteatre: les naumàquies
      • L’arena del Colosseu podia convertir-se en un llac on se celebraven naumàquies o simulacres de combats navals
    58. El circ
        • El circ més important fou el Circus Maximus. Tenia 645 metres de llarg per 124 d’ample i va ser construït per Tarquini el Superb. Hi cabien 150.000 espectadors en temps de Cèsar i 385.000 en temps de Trajà. Totes les localitats eren de seient.
        • La spina o muret vertebral, separava l’arena en sentit longitudinal, un grup de fites (meta) limitava la spina a cada extrem. Al bell mig de la spina, August hi va col·locar l’obelisc egipci de Ramsès II.
    59. El circ: espectacles
      • Al circ, s’hi celebraven només curses de quàdrigues
      • cada cursa constava normalment de set voltes. Els aurigues o conductors guiaven els carros, tirats per quatre cavalls. La dificultat més gran consistia en fer el tomb a la meta
    60.  
    61. Les termes
      • Les termes romanes eren propietat de l’Estat. Les cases riques tenien un balneum (bany)
      • El seu ús es generalitza a partir del segle I aC (es descobreix l’hypocaustum)
    62. Les termes: parts
      • 3 sales principals:
        • Caldarium: bany d’aigua calenta
        • Tepidarium: bany d’aigua tèbia
        • Frigidarium: bany d’aigua freda
      • Apodyterium
        • vestuari
      • Tabernae
        • botigues on es venia begudes i menjar
    63.  
    64. Les termes: mecanismes
      • Hypocaustum
        • forn escalfat amb carbó per a l’aigua calenta
      • vaporium
        • tub que conduïa l’aigua calenta
      • tubuli
        • maons buits de les parets
    65.  
    66. La religió
      • Al principi els déus eren esperits impersonals que residien en els objectes naturals: en els arbres, en els ocells, en els llamps... Els numina
      • De seguida es varen configurar dos tipus de religions
        • la religió pública (de l’Estat)
        • la religió privada (de cada llar)
    67. La religió privada
      • El culte dels déus era dirigit pel paterfamilias
        • Vesta era el foc de la llar;
        • Lar, el protector dels béns de la família
        • els Penates, protectors de la casa
        • els Manes, esperits que representaven les ànimes dels morts.
    68. La religió pública
        • Es feia càrreg del culte religiós el Rex, ajudat pels Flamines (sacerdots encarregats del culte d’una divinitat) i pels Pontífex
        • A partir del segle VI aC per influència dels etruscs es van introduir a Roma els temples i les estàtues dels déus. També l’art de l’endevinació i de la profecia: un haruspex o augur feia presagis tot observant els vols dels ocells, les entranyes dels animals...
    69. La religió pública
      • Per influència dels grecs es varen romanitzar les divinitats existents en el món mitològic de la Grècia arcaica fins a constituir-se l’anomenat Olimp greco-romà.
    70. La religió: dies fasti i nefasti
      • El calendari religiós ordenava els dies fasti i nefasti. En el calendari republicà hi havia 45 dies de festes religioses. N’esmentarem només les Saturnals, que tenien lloc al desembre i que consistien en un carnestoltes, l’origen del qual, probablement radicava en les festes que cloïen les feines de la sembra de la tardor.
    71. La religió durant l’Imperi
      • Els cultes tradicionals es van anar oblidant sota la influència de les idees gregues, sobretot l’epicureisme i l’estoicisme.
      • El nucli del fenomen religiós en època imperial fou la persecució contra el cristianisme. Foren perseguits fins el 313 dC amb l’Edicte de Milà, promulgat per Constantí.
    72. L’educació
        • La família, basada en l’autoritat del paterfamilias i el respecte a la mater, és l’entitat que educa el nen.
        • El nen és educat per la mare a la primera infantesa (fins als set anys).
        • A continuació, al període anomenat pueritia (dels set als disset), el nen passa a dependre del seu pare, que li ensenya el conreu de la terra, el maneig de les armes, el respecte als déus (pietas), mentre la nena segueix sota la direcció de la mare, que la inicia a les feines domèstiques
    73. L’educació
        • Quan el puer es converteix en adulescens, als disset anys, és el moment de vestir la toga viril que marcarà el final de l’educació familiar. El noi entra a la vida militar.
        • A partir del s. II aC., deprés del beneficiós contacte cultural amb Grècia, l’ensenyament familiar comença a resultar insuficient i el nen és confiat a esclaus grecs. A aquest ensenyament privat segueix l’ensenyament a l’escola
    74. L’educació: etapes
      • 3 etapes:
        • 7-11: ludus litterarius o schola
        • 12-15: grammaticus
        • 16-20: rhetor
    75. L’educació : ludus litterarius
      • Els petits eren acompanyats a escola pel paedagogus, esclau que també s’encarregava de la formació moral dels nens.
      • Els locals eren molt senzills; solien ser a l’aire lliure sota porxos separats de carrer per un tendal.
      • Les matèries d’estudi se solien reduïr a llegir, escriure i calcular
    76. L’educació : ludus grammaticus
      • L’escola del grammaticus, freqüentades només pels fills de l’aristocràcia, ensenyaven a parlar correctament i a entendre textos
    77. L’educació: ludus rhetoricus
      • La tercera etapa és l’ensenyament de l’art de l’oratòria, de la qual s’encarregava un mestre especialitzat, el rhetor.

    + Ramon BoixaderRamon Boixader, 2 years ago

    custom

    442 views, 0 favs, 1 embeds more stats

    More info about this document

    © All Rights Reserved

    Go to text version

    • Total Views 442
      • 409 on SlideShare
      • 33 from embeds
    • Comments 0
    • Favorites 0
    • Downloads 16
    Most viewed embeds
    • 33 views on http://rboixader.blogspot.com

    more

    All embeds
    • 33 views on http://rboixader.blogspot.com

    less

    Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
    Flag as inappropriate

    Select your reason for flagging this presentation as inappropriate. If needed, use the feedback form to let us know more details.

    Cancel
    File a copyright complaint
    Having problems? Go to our helpdesk?

    Categories

    Tags

    -->
    Search
    RSS Feed
    What's new?

    © 2009 SlideShare Inc. All Rights Reserved