X A R X E S S O C I A L S[1]

XARXES SOCIALS ·Què són? Una xarxa social és una estructura social on es creen relacions entre els membres d’una comunitat. Aquesta estructura es representa mitjançant una gràfica formada per uns nodes, les persones o grup de persones, i uns nexes d’unió, que simbolitzen la relació establerta entre els diferents individus. Les xarxes socials són formes d’interacció col·lectiva, on les persones intercanvien informació sobre idees, gustos i preferències mitjançant textos, imatges i vídeos. ·Tipus 
Segons el seu públic objectiu i temàtica:
Xarxes socials Horitzontals: Són aquelles dirigides a tot tipus d'usuari i sense una temàtica definida. Es basen en una estructura de petites cel·les permetent l'entrada i participació lliure i genèrica sense una fi definida, distint del de generar massa. Els exemples més representatius del sector són Facebook, Orkut, Identi.ca, Twitter.
Xarxes socials Verticals: Estan concebudes sobre la base d'un eix temàtic agregador. El seu objectiu és el de congregar entorn d'una temàtica definida a un col·lectiu concret. En funció de la seva especialització, poden classificar-se al seu torn en:
-Xarxes socials Verticals Professionals: Estan dirigides a generar relacions professionals entre els usuaris. Els exemples més representatius són Viadeo, Xing i Linked In.
- Xarxes socials Verticals d'Oci: El seu objectiu és congregar a col·lectius que desenvolupen activitats d'oci, esport, usuaris de videojocs, fans, etc. Els exemples més representatius són Wipley, Minube Dogster, Last.FM i Moterus.
-Xarxes socials Verticals Mixtes: Ofereixen a usuaris i empreses un entorn específic per a desenvolupar activitats tant professionals com personals entorn dels seus perfils: Yuglo, Unience, PideCita, 11870
Segons el subjecte principal de la relació:
Xarxes socials Humanes: Són aquelles que centren la seva atenció a fomentar les relacions entre persones unint individus segons el seu perfil social i en funció dels seus gustos, aficions, llocs de treball, viatges i activitats. Exemples d'aquest tipus de xarxes els trobem en Koornk, Dopplr, Youare i Tuenti .
Xarxes socials de Continguts: Les relacions es desenvolupa unint perfils a través de contingut publicat, els objectes que posseeix l'usuari o els arxius que es troben en el seu ordinador. Els exemples més significatius són Scribd, Flickr, Bec, Friendster, Dipity, StumbleUpon i FileRide.
Xarxes socials d'Interés: Conformen un sector nou entre les xarxes socials. El seu objecte és unir marques, automòbils i llocs. Entre aquestes xarxes socials destaquen les de difunts, sent aquests els subjectes principals de la xarxa. L'exemple més cridaner és Respectance.
Segons la seva localització geogràfica:
Xarxes socials Sedentàries: Aquest tipus de xarxa social muta en funció de les relacions entre persones, els continguts compartits o els esdeveniments creats. Exemples d'aquest tipus de xarxes són: Rejaw, Blogger, Kwippy, Plaxo, Bitacoras.com, Plurk
Xarxes socials Nòmades: A les característiques pròpies de les xarxes socials sedentàries se li suma un nou factor de mutació o desenvolupament basat en la localització geogràfica del subjecte. Aquest tipus de xarxes es componen i recomponen a tenor dels subjectes que es trobin geogràficament prop del lloc en el qual es troba l'usuari, els llocs que hagi visitat o aquells als quals tingui previst acudir. Els exemples més destacats són: Latitud, Brigthkite i Fire Eagle
·Característiques Avantatges: - És una de les principals fonts comunicatives i cada dia es promocionen més. - Generen benefici psicosocial . - Promouen l' intercanvi d'idees . - S'han convertit en un gran mitjà de comunicació model publicitari d'internet no és tan intrusiu com el mailing. - Integració d'eines desenvolupades per grups tercers. - Comunitat (ajuden a trobar i integrar les comunitats) . - Cooperació (serveixen per a fer coses junts). Inconvenients: - Invasió de la privacitat. - Manca de seguretat. - Addicció. -Gran quantitat de casos de pornografia infantil i pedofilia. ·Riscos El contingut que pengem en el nostre espai quedarà registrat en el sistema, de tal manera que només els amics que convidem podran tenir accés a aquesta informació, però no obstant això, sí que podem ser rastrejats i localitzats pel cercador del portal. A més a més, encara hi ha més risc si se’n fa ús des d’un telèfon mòbil. Un greu exemple: Alejandro Martí, un jove mexicà, va ser segrestat l’ any passat. Una vegada solucionat el problema, en una entrevista als encarregats del segrest, van confesar que “Facebook ” havia estat una font directa d’informació del noi. Un altre cas va succeir quan un agent del Servei Secret va visitar en la Universitat de Oklahoma a l'estudiant de segon any Saúl Martínez per un comentari que va publicar en contra del president. Afortunadament tot va acavar en una sanció econòmica. En definitiva, la informació publicada en les xarxes socials pot servir per a altres persones que en poden fer mal ús. És recomenable publicar només les dades imprescindibles. Bibliografia: cnnexpansion.com eluniversal.com laflecha.net iprofesional.com abc.es hoytecnologia.com manuelgross.bligoo.com editum.org wikipedia.org taringa.net wikibooks.org web20p-hr-g02.wikispaces.com aplicacionesempresariales.com

X A R X E S S O C I A L S[1]

by Pol Arbós

Accessibility

Upload Details

Usage Rights

Statistics

X A R X E S S O C I A L S[1] Document Transcript