Your SlideShare is downloading. ×
'Tendències' 6-7: tendències i innovació turística
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

'Tendències' 6-7: tendències i innovació turística

607
views

Published on

Número 6-7 del butlletí del PCT de Turisme i Oci 'Tendències', analitzant el turisme nàutic, el turisme creatiu, la destinació competidora: Croàcia, comparativa Monitur 2009 versus Monitur 2010, la …

Número 6-7 del butlletí del PCT de Turisme i Oci 'Tendències', analitzant el turisme nàutic, el turisme creatiu, la destinació competidora: Croàcia, comparativa Monitur 2009 versus Monitur 2010, la gestió dels aeroports, les jornades gastronòmiques a la Costa Daurada, la dinamització de l'interior de les Terres de l'Ebre.


0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
607
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
10
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. PROGRAMA THINK TANK TERCER I QUART TRIMESTRE 2011 Nº 6/72íNDEX Rànquing dels principals4 El Turisme Nàutic països emissors, segons l’OMT La publicació, per part de l’Organització Mundial del Turisme (OMT) del rànquing6 dels cinquanta mercats emissors del 2010, segons la despesa generada en El Turisme Creatiu turisme internacional, permet constatar una vegada més que els mercats BRIC (Brasil, Rússia, Índia i Xina) estan adquirint una major rellevància. Xina va assolir el passat 2010 la tercera posició, desbancant al Regne Unit, mentre que la resta (Brasil, Rússia, Índia) se situen entre els 25 primers llocs de la taula. Brasil, tot i ocupar el 18è lloc és el país que ha experimentat el creixement8 interanual més fort (un 50,7% entre 2009 i 2010). Altres països, principalment La gestió dels asiàtics, també han seguit aquesta tendència creixent: Filipines (38,7%), aeroports: una qüestió Indonèsia (20,9%) i Corea del Sud (17,5%). Per contra, els tradicionals països estratègica emissors, tot i que continuen al capdamunt de la taula, han tingut creixements molt baixos. Una anàlisi dels darrers 5 anys (2005-2010) mostra com dels 10 països amb major creixement en despesa en turisme internacional, 7 són10 asiàtics i 3 pertanyen als països BRIC. En el costat oposat trobem els principals Competidor: Croàcia països europeus emissors, com el Regne Unit, l’únic que ha perdut força emissora, Alemanya, Espanya, Itàlia i França. A Costa Daurada i Terres de l’Ebre el pes dels xinesos, brasilers i indis és insignificant. No podem afirmar el mateix del turisme rus. Una mostra de la Comparativa Monitur importància que està adquirint és l’assistència i entrega del Premi Costa 2009 VS Monitur 2010 Daurada a l’ambaixador rus de l’Estat espanyol durant la Nit del Turisme organitzada pel Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. EL MÉS DESTACAT Quin és el perfil de la demanda de Els recursos turístics amb segell de turisme nàutic? (pàg. 2) Patrimoni de la Humanitat: un valor afegit de Croàcia (pàg. 8) La necessitat de viure noves experiències obliga a les destinacions a Canvis en les primeres posicions en el innovar (pàg. 4) rànquing de competitivitat turística de Monitur (pàg.10) La funció estratègica amagada darrera de les infraestructures aeroportuàries L’adaptació al sector, un dels eixos de la (pàg. 6) carrera cap a la innovació (pàg. 11)
  • 2. TERCER I QUART TRIMESTRE 2011-Nº6/7 TENDÈNCIES 2 MERCATS El Turisme Nàutic El perfil dels turistes potencials, el coneixement de les destinacions competidores o l’opinió dels tour operadorsTAULA 1: Ports esportius i amarratges especialitzats serviran al sector per prendre mesures i adaptar-seper CC.AA. respecte el total de l’Estat a les noves tendències d’aquesta modalitat turísticaespanyol (en %). Any 2011. % Ports % És una modalitat turística amb concentrades principalment a les CC.AA. esportius amarratges potencial de creixement. En el cas costes mediterrània i canària. Atenent 2011 2011 Catalunya 13,9 23,3 espanyol, mentre el nombre de als beneficis econòmics i socials que Balears 15,3 16,9 matriculacions d’embarcacions ha genera la infraestructura hi ha regions Comunitat 11,4 15,0 anat decreixent des del 2007, les d’interior que s’han interessat per Valenciana Andalusia 14,2 14,9 matriculacions d’embarcacions de impulsar estacions nàutiques Galícia 14,4 9,2 lloguer s’han incrementat un 29,6% d’interior aprofitant els llacs i Canàries 11,9 6,2 entre 2010 i 20111. Les províncies embassaments. Segons l’Associació sumatori 6 81,1 85,5 d’Alacant, Balears i Barcelona Espanyola d’Estacions Nàutiques CC.AA. concentren el 55,0% de les matricula- (AEEN) el model a seguir és el francèsFont: Elaboració Think Tank, a partir de El sectornáutico en España: la Náutica Deportiva y de Recreo cions de 2011, destacant un elevat on ja existeixen dues estacions20111. creixement interanual, que en el cas d’interior (Llac Leman i Llac Bourget). I balear arriba al 177,8%1. La és que França és una destinació de infraestructura bàsica correspon als referència amb 35 estacions, sumant ports esportius i al nombre les situades a la costa, així com les d’amarraments. Així, Catalunya, d’interior i les existents a Martinica i Balears, la Comunitat Valenciana i Guadalupe3. La iniciativa espanyola iTAULA 2: Nombre de practicantsd’activitats nàutiques, per nacionalitats. Andalusia concentren el 54,8% dels francesa de crear la Federació ports esportius de l’Estat espanyol Europea d’Associacions Nacionals Regne Unit entre 5,2 i 7,7 milions (TAULA 1). Les Estacions Nàutiques d’Estacions Nàutiques, mostra el grau França entre 3 i 4 milions s’han originat com a entitats gestores de desenvolupament d’aquests dos Alemanya entre 6,9 i18 milions d’aquest sector, amb una funció països, tot i que la finalitat recau en similar a les estacions d’esquí, oferint què esdevingui una associació Bèlgica 500.000 una oferta organitzada i variada a europea integradora de les diferents Països Baixos 155.000 l’entorn de les activitats nàutiques associacions estatals. Països escandinaus 450.000 (allotjament, restauració, oferta Espanya 120.000 comercial i activitats d’oci comple- Radiografia del turista mentàries com la hípica o elFont: Elaboració Think Tank, a partir de fontsdiverses1 i 4 . senderisme). Aquesta modalitat és un El mercat actual és l’europeu, sent la element de singularització de la demanda interna pràcticament destinació, generant un cert impacte inexistent (TAULA 2). Així, el Regne en la desestacionalització, alhora que Unit, Alemanya i França són els ajuda a mantenir la infraestructura principals països emissors. Altres com turística. Es calcula que el turisme l’holandès, el belga i l’escandinau nàutic ha generat a l’Estat espanyol tenen també la seva rellevància, tot i“Es calcula que el uns 2.000 milions d’euros anuals, amb que mouen volums inferiors. Cal una tendència creixent (entre 2010 i apuntar que les dades fan referènciaturisme nàutic ha 2011 s’ha incrementat en un 8,4%)2. al nombre d’aficionats federats engenerat a l’Estat cada país, no quedant comptabilitzatsespanyol uns 2.000 El cas espanyol i francès els turistes que realitzen alguna activitat nàutica de forma esporàdicamilions d’euros L’Estat espanyol té 28 destinacions pel que el volum de demanda que potanuals” amb estacions nàutiques, mobilitzar és encara més elevat. Els trets4 més significatius del turista nàutic a l’Estat espanyol són: Fonts consultades: 1 Fira de Barcelona i Asociación Nacional de Empresas Náuticas (ANEN) (2011). El Sector Náutico en España. La Náutica Deportiva y de Recreo 2011. Barcelona 2 Associació Espanyola d’Estacions Nàutiques (AEEN) 3 France Station Nautique (associació francesa d’estacions nàutiques) 4 Turespaña (2006). Estudios de Productos Turísticos. Turismo Náutico. Madrid. / Innova Management i Secretaría General de Turismo (2010). Observatorio de la Red Española de Estaciones Náuticas
  • 3. TERCER I QUART TRIMESTRE 2011-Nº6 /7 TENDÈNCIES 3MERCATS  Entre 35 i 45 anys. Tanmateix realitzat productes específics (La destaca l’elevat pes de jubilats Setmana Blava, pels estudiants, o el britànics que realitzen activitats programa d’incentius i empreses).TAULA 3: Comunitats autònomes amb el seu propi vaixell.preferides per a la pràctica del turisme  L’establiment escollit són hotels Opinió delsnàutic, per nacionalitats. de tres i quatre estrelles (29,7%). mercats britànic alemany francès Altres tipologies són el lloguer de comercialitzadors dorigen cases (19,1%) i l’estada en Balears Balears Catalunya Tot i la tasca impulsora de l’Asociació residències de familiars i amics Espanyola d’Estacions Nàutiques6 i el CC.AA. Andalusia Canàries Andalusia (18,0%). La propietat de segones reconeixement de l’existència de Canàries Catalunya Balears residències, sobretot en el cas factors positius que faciliten el seu britànic i alemany, ha condicionatFont: Elaboració Think Tank, a partir de dades de desenvolupament (clima, proximitatEstudios de Productos Turísticos: Turismo Náutico, la descoberta de la destinació. als mercats d’origen, existènciaelaborat per Turespaña (2006).  Estada mitjana d’11,5 dies en el d’infraestructures) les agències de cas estranger i de 7,5 dies pel viatges i els tour operadors turisme domèstic. Per especialitzats, constaten que l’Estat nacionalitats, l’alemany és el que espanyol encara no està posicionat en realitza una estada més llarga aquest producte, existint encara una (14,2 dies en temporada estival). imatge de destinació vinculada a  La família (37,1%) i la parella preus reduïts. Pel que fa a les (28,0%) són la companyia més instal·lacions, els tour operadors habitual en el cas de practicants especialitzats opinen que tot i que són esporàdics. correctes són insuficients. El mateix  Dos de cada tres turistes passa amb el tracte personal, el qual espanyols mostren una intenció es considera no adaptat a les prèvia per a la pràctica d’activitats necessitats del client, sovint d’elevat nàutiques en origen, mentre que poder adquisitiu. Per últim també es l’estranger ho decideix a la destaca la sobreregulació destinació. administrativa del sistema que fa  La reserva de l’activitat es realitza alentir i dificultar el creixement delTAULA 4: Dades quantitatives. directament, en el cas espanyol sector. per via telefònica, i l’estranger a Estat espanyol: 28 estacions través de l’hotel. nàutiques i 3 previstes És un producte que diversifica l’oferta  Grau de satisfacció elevat (8,3 i està vinculat a una demanda d’elevat 7 estacions a Catalunya. 2 a sobre 10). Costa Daurada i Terres de l’Ebre poder adquisitiu. Tot i així, la  Elevat índex de repetició per part presència de competidors pròxims Estació Nàutica Costa Daurada: dels francesos i els alemanys. Salou, Cambrils, Mont- com la possible instal·lació d’una  Les Balears, les Canàries, estació d’interior al pantà de Rial, o a roig/Miami Platja i Catalunya i Andalusia són les Vandellòs/l’Hospitalet de l’Infant Còrdova, entre d’altres, o la potencia- comunitats més usuals. Els litat de la costa cantàbrica i atlàntica Estació Nàutica de Sant Carles francesos, per proximitat, de la Ràpita-Delta de l’Ebre (TAULA 1), sumat a les destinacions prioritzen Catalunya (TAULA 3). del Magreb o del Mediterrani oriental,  Els països competidors són obliga a les destinacions madures deFont: Asociació Espanyola d’Estacions Nàutiques(AEEN). França, Itàlia i Grècia, per aquest sol i platja a adaptar la seva infraes- ordre. Destacar el pes que estan tructura a les noves tendències. adquirint destinacions emergents L’existència d’embarcacions amb com Egipte i Tunísia, sobretot pel mecanismes d’estalvi energètic i mercat francès. reductors de gasos contaminants o el coneixement de quines són les A part dels mercats geogràfics, el activitats de moda, com el kitesurf o el sector5 planteja altres segments de Paddle Surf, són alguns exemples del demanda estratègics pels qui s’han que espera trobar la demanda. Fonts consultades: 5 Asociación Española de Estaciones Náuticas (2008). Manual de Gestión 6 L’Associació Espanyola d’Estacions Nàutiques certifica que els seus associats han superat les auditories realitzades, pel que cumpleixen amb els requisits de qualitat i garantia preestablerts.
  • 4. 4 4 TERCER I QUART TRIMESTRE 2011-Nº6/7 TENDÈNCIES INNOVACIÓ MERCATS El Turisme Creatiu L’elevat grau de competència i una demanda cada vegada més exigent porten al sector a dissenyar productes turístics cada vegada més innovadors GRÀFIC 1: Esquema del turisme creatiu. L’any 2000, els investigadors Greg propis habitants els veritables Richards i Crispin Raymond van crear i protagonistes del producte. Aquesta Turisme Cultural definir el concepte de Turisme nova modalitat se suma a la llarga Creatiu, com el turisme que ofereix als llista de productes turístics que viatgers la possibilitat de engloben el que els experts anomenen Turisme Turisme Turisme desenvolupar el seu potencial creatiu el Long Tail, una gran varietat de Experiencial Creatiu Sostenible participant activament en cursos o productes amb poc volum de vendes experiències característiques de la que sumats concentren un volum destinació. Quatre anys més tard la significatiu. Turisme Responsable UNESCO va crear la Xarxa de Ciutats Creatives, amb l’objectiu de fomentar El perfil del turista la diversitat cultural. Així, aquesta entitat està integrada per ciutats Per sobre de tot té una motivació Font: Consultur. especialitzades en diferents àmbits vinculada a l’art, en tots els seus de la cultura (literatura, música, enfocaments, alhora que respon a un gastronomia o cinema). Sevilla, com a poder adquisitiu mig-alt. Tot i que ciutat de la música, és l’únic referent aquesta modalitat turística podria espanyol. Al 2006 la UNESCO va encabir exemples molt diversos, establir la seva pròpia definició de Creative Tourism Network concreta turisme creatiu, en la que es destaca alguns casos reals: orquestres el fet que els turistes se senten en les universitàries que realitzen concerts destinacions creatives com un ciutadà per tot el món, aficionats al ball que més. recorren diferents països per Tot i estructurar aquest concepte a participar en cursos, artistes que l’inici del segle XXI es considera que realitzen cursos de pintura en una aquesta modalitat ja existia al segle determinada destinació o estades queTAULA 1: Trets diferencials del XVII en l’època del Gran Tour, quan els serveixen com a fonts d’inspiració sónturisme creatiu. alguns exemples. En aquest producte, fills de les famílies nobles britàniques viatjaven per conèixer noves cultures la creativitat té un significat global, Relació directa amb els desconegudes fins al moment. abarcant les arts plàstiques, residents. musicals, així com d’altres activitats Turista pro actiu. El fet de tenir cert component vinculades a la cultura local, com Recerca d’experiències cursos de cuina, cupatges de vins o d’ambigüitat1 fa difícil ubicar-lo dintre autèntiques. l’aprenentage del món casteller. El una modalitat concreta. Sovint2 se Poder adquisitiu mig, mig-alt. turista creatiu vol aprendre, crear o situa a cavall entre el turisme Marcades motivacions sostenible, el responsable, el cultural mostrar el seu coneixement, pel que culturals. i l’experiencial (GRÀFIC 1), vinculat a una ciutat, per a ser creativa ha de Modalitat sostenible en la necessitat de viure noves disposar d’entitats que fomentin la referència als criteris experiències reals relacionades amb seva identitat a la vegada que cerquin econòmics, socials i la cultura local de la mà dels seus relacions amb moviments creatius ambientals. propis habitants, adquirint els externs. Barcelona o Sitges, com a Modalitat heterogènia, en quan turistes una actitud pro activa en el destinacions locals i Nova Zelanda, a gestió i serveis seu procés d’aprenentatge. El turisme Àustria o Nou Mèxic, en l’àmbit creatiu va més enllà del turisme internacional compten amb entitatsFont: Elaboració Think Tank. experiencial, sent la cultura local i els que fomenten aquesta dinamització cultural. Fonts consultades: 1 http://clan-destinos.org/tag/blog/ 2 Consultur. Consultora de turisme
  • 5. TERCER I QUART TRIMESTRE 2011-Nº6 /7 TENDÈNCIES 5INNOVACIÓ Els beneficis per a la destinació Osservatorio de Roma, el Creative Tourism Network, una xarxa Aquesta tipologia turística respecta internacional que pretén promocionar les lleis de la sostenibilitat, en cada el turisme creatiu entre aquests una de les seves vessants: territoris. Hito Turismo Creativo en los sostenibilitat social, econòmica i Pirineos és una altra entitat ambiental (materialitzada en els supraestatal que vol donar a conèixer“Els turistes se recursos culturals). Així, la població la cultura transfronterera entre local veu incrementada la seva Espanya i França, a través de lasenten en les autoestima quan comprova que la creació de residències artístiques adestinacions seva identitat constitueix el motiu de banda i banda dels Pirineus. Com a la visita turística. D’altra banda, el agents de la iniciativa destaca lacreatives com un caràcter desestacional de l’activitat col·laboració conjunta entre lesciutadà més” evita la seva massificació, pel que entitats públiques dels dos països i impedeix que sorgeixi un sentiment de els propis artistes locals. rebuig cap a aquesta activitat. L’heterogeneïtat dels projectes es Pel que fa als beneficis econòmics no correspon també amb una diversitat és necessària una inversió prèvia, ja en quan a la forma de gestionar que el producte turístic és el resultat aquestes iniciatives. I és que, segons de les tendències culturals de la Creative Tourism Network no existeix destinació. No obstant, és possible un model únic de gestió, sent la incentivar aquest corrent cultural per fórmula adequada aquella que aconseguir que la destinació s’adapti a la realitat de cada s’especialitzi en aquesta modalitat. destinació. Aquesta diversitat també Sigui com sigui, el turisme creatiu pot es dóna en les iniciatives empresarials arribar a generar notables beneficis: que estan apareixent. La residència diversificació econòmica, artística de l’illa de Paros (Grècia), el maximització de l’ús dels projecte l’Altra Creta, on el turista pot equipaments culturals, revalorització compartir activitats creatives amb els del patrimoni material i immaterial, seus residents o el projecte Setba, generació d’ingressos (gràcies a una Zona d’Art a Barcelona, un centre demanda amb notable capacitat cultural on es realitzen tallers adquisitiva), posicionament de la creatius, són alguns exemples. ciutat a través d’una oferta singular, són alguns dels resultats possibles. A Costa Daurada i Terres de l’Ebre, l’agroturisme, on el turista participa Models d’èxit activament en les activitats del mónMés informació: rural acompanyat del propietari de Darrerament han sorgit diverses l’establiment, la visita i el tast de vinsTourism Creative Network iniciatives públiques. Barcelona als cellers de la província,Conclusions International Turisme Creatiu, Qualia Sitges, Santa l’experiència turística del producte El Conference on Creative Tourism Fe Creative Tourism (EUA), Creative Paisatge dels Genis4, o l’elaboració de (celebrada al desembre 2010) Tourism Austria o New Zeland plats tradicionals de la mà d’unaBarcelona Turisme Creatiu Creative Tourism són algunes entitats emprendedora local constitueixen ja que estan impulsant aquest tipus de una possible oferta de turismeTurisme Creatiu de Nova Zelanda turisme cultural en els seus àmbits creatiu. Tot i aquestes opcions, laTurisme Creatiu de Canterbury d’actuació. En l’àmbit supranacional, motivació cultural vinculada a la l’entitat catalana Fundació Societat i descoberta de noves cultures, Cultura (FUSIC) ha creat, juntament constitueix a dia d’avui un motiu amb l’ADC,EP3 de París i el encara incipient per als turistes que Fonts consultades: arriben a les nostres comarques. 3 Association pour le Développement de la Création, Études et Projets 4 Projecte desenvolupat per l’Oficina Tècnica El Paisatge dels Genis, gestionada pel Consorci per a la Millora de la Competitivitat del Turisme i l’Oci a les comarques de Tarragona amb el cofinançament del FEDER Eix 1
  • 6. TERCER I QUART TRIMESTRE 2011-Nº6 /7 TENDÈNCIES 6POLÍTICA IGOVERNANÇA La gestió dels aeroports: una qüestió estratègica La privatització en la gestió aeroportuària, la tendència cap a la descentralització dels aeroports i el reequilibri territorial són alguns dels temes a tractar ATS Són nombrosos els elements a tenir francés. Hi ha dues modalitats deTAULA 1: Dades bàsiques. en consideració a l’hora d’entendre el privatització: la realitzada per un grup funcionament i les estratègies que empresarial gran que té la propietat i Aeroports a l’Estat espanyol: 49 justifiquen l’existència d’un aeroport gestió de diferents aeroports, i alhora Aeroports gestionats per AENA: 47 en un territori determinat. Sovint hi ha porta la gestió d’altres com en el cas Aeroport de Ciudad Real: únic múltiples interessos econòmics, de British Airport Authority. L’altra aeroport de gestió privada polítics i socials, sent una opció és aquella en la que els Aeroport de Lleida-Alguaire: únic infraestructura que requereix d’una aeroports són gestionats de manera aeroport gestionat per un òrgan forta inversió, i d’una correcta gestió estrictament individual, i el sector autonòmic perquè es generin els beneficis privat és l’accionista majoritari o esperats. De fet, un aeroport està únic1. En funció de l’entitat gestora,Fonts oficials. considerat una eina de desenvolupa- els objectius i la filosofia de ment econòmic, similar a l’efecte que funcionament serà diferent. En el cas va tenir el ferrocarril ja al segle XIX. de gestió pública sovint es Fins i tot hi ha autors que el prioritzaran els beneficis socials i qualifiquen com a eina geopolítica, fet l’equilibri territorial. Un exemple el que evidencia el seu poder trobem en el preu subvencionat dels d’incidència en el territori. bitllets dels vols per als habitants de Balears i Canàries o l’argument que Tipologia d’ens gestors justifica l’aeroport d’Osca-Pirineus o el de Còrdova, amb xifres d’usuaris La gestió aeroportuària es pot que no arriben als 8.000 passatgers realitzar des de l’administració anuals2. En el cas de l’empresa pública, a diferents escales (central, privada, es prioritzaran els resultats regional, provincial o departamental), econòmics. des del sector privat (empreses, cambres de comerç) o a partir d’una Model centralitzat/descentralitzat modalitat mixta, formada en diferents proporcions per representants públics Una tendència a l’alça és la i privats. Com a exemples de gestió descentralització o individualització pública, trobem AENA, entitat pública en l’organització de la xarxa “Un aeroport està adscrita al Ministeri de Foment, que d’aeroports d’un país, el que es considerat una eina de realitza una gestió unitària de tots els tradueix en què cada aeroport es aeroports espanyols. Pel que fa a gestioni prioritzant els seus interes- desenvolupament gestions privades, Austràlia, Malta o sos. Nombrosos estudis1 i 5 relacionen Canadà disposen d’empreses que les característiques del país amb econòmic...una eina gestionen els seus aeroports, tot i que l’organització de la xarxa d’aeroports, geopolítica” el més comú és la gestió mixta. Els havent-se establert una relació entre principals països europeus (Regne l’extensió i el volum de població del Unit, França, Itàlia, Alemanya) són un país i el tipus d’organització. Així, els exemple on diferents entitats països de grans dimensions i amb un administratives participen en la elevat volum de població segueixen un gestió, a la vegada que s’està model descentralitzat. Això es incrementant la presència del sector compleix en els principals països privat, en forma d’empreses o europeus (Regne Unit, Alemanya, cambres de comerç, com és el cas França, Itàlia), que a la vegada realitzen una gestió mixta. Fonts consultades: 1 BEL, G.i FAGEDA, X. Implicacions de la gestió centralitzada dels aeroports a Espanya. Universitat de Barcelona i ppre-IREA) 2 AENA, arribades de passatgers, any 2010
  • 7. TERCER I QUART TRIMESTRE 2011-Nº6/7 TENDÈNCIES 7POLÍTICA IGOVERNANÇA En canvi països més petits o amb directa o indirectament en la gestió de volums de poblacions inferiors, 27 aeroports de tot el món, a través de responen a una organització la seva filial Aena Desarrollo centralista, on un aeroport principal Internacional. Mèxic, Cuba, Regne concentra els vols internacionals, a Unit, Suècia o els EUA són alguns partir del qual s’articula una xarxa exemples3. d’aeroports secundaris. Els països nòrdics en són un exemple. L’Estat Beneficis i inconvenients“Madrid agrupa el espanyol, tot i que compleix els Una instal·lació aeroportuària és molt requisits d’una estructura més que un aeroport, ja que porta25,9% del total de individualitzada, té una gestió associada un conjunt de serveis i unitària. Altres països similars enpassatgers dels quan extensió, també amb gestions equipaments, donant lloc al que els nord-americans ja van qualificar alsaeroports espanyols, centralitzades, com Portugal, Polònia o Romania s’estan plantejant la seva anys setanta com a una ciutat aeroportuària, similar a l’efecte de lessegons dades reconversió cap al model ciutats portuàries o universitàries o a descentralitzat1. Pel que fa aoficials” l’estructuració aeroportuària la dinamització que genera un centre espanyola, Barajas esdevé el centre. de negocis. L’impacte és tal que existeixen teories sobre el creixement Això es demostra en la distribució de territorial associat a la implantació les inversions i el volum de d’un aeroport5. Els beneficis que passatgers. Així, Madrid agrupa el 25,9% del total de passatgers dels genera aquesta instal·lació són múltiples: beneficis econòmics aeroports espanyols3. L’activitat es directes (llocs de treball, ingressos concentra en sis aeroports, situats en procedents del cobrament de taxes), regions tradicionalment turístiques; els aeroports de Madrid, Barcelona, indirectes i induïts; i els beneficis socials, derivats de millores en la Palma de Mallorca, Màlaga, Gran mobilitat entre regions són els Canàries i Alacant, per aquest ordre, principals. Als EUA, Canadà o sumen el 68,0% dels passatgers Austràlia és el sistema de transport totals3. òptim, atesa l’extensió del país i la La privatització dispersió dels assentaments urbans. Els inconvenients estan vinculats al Ja es pronosticava que en un futur els medi ambient: la saturació del propi“Una instal·lació aeroports es dirigirien cap a una major aeroport, la congestió de l’espai aeri i presència de l’empresa privada en els la contaminació ambiental són elsaeroportuària és molt seus òrgans de gestió4, seguint el que principals efectes. Un elementmés que un ha passat en d’altres sectors. El competidor és el Tren d’Alta Velocitat, procés de privatització de Barajas i i com aquest resulta més òptim per aaeroport… donant del Prat en són dos exemples. De viatges inferiors als 600km. Aquest forma complementària s’està debat el trobem a casa nostra en lalloc al que els nord- produint un procés de dualitat Pont Aeri/AVE.americans van multinacionalització dels gestors dels aeroports, en el qual, mitjançant Així doncs, els beneficis iqualificar com a una concursos, s’opta a la concessió inconvenients dependran del tipus de temporal de la gestió d’altres gestió que es faci de l’aeroport, queciutat aeroportuària” aeroports, en especial d’Amèrica haurà de tenir present la realitat Llatina. AENA, a part de gestionar 47 social i econòmica territorial, atès l’alt dels 49 aeroports del país participa grau d’influència i la repercussió que te en el territori. Fonts consultades: 3 AENA, Memoria 2010 4 BLASCO, A. (2001). Turismo y transporte (pg. 203). Madrid: Síntesis 5 GÁMIR, A. i RAMOS, D.(2002). Transporte aéreo y territorio (pg. 223). Barcelona: Ariel
  • 8. TERCER I QUART TRIMESTRE 2011-Nº6 /7 TENDÈNCIES 8COMPETIDORS Croàcia El nombre de places turístiques i de volum de turistes que va tenir en el passat, junt amb la diversitat i qualitat dels seus recursosMAPA 1: Croquis de Croàcia. naturals i culturals demostren la potencialitat d’aquesta destinació competidora de la Costa Daurada Croàcia és una destinació la Costa Dàlmata, constatant la mediterrània basada principalment en rellevància del model de sol i platja. el model de sol i platja, tot i la seva De les 21 regions croates, Primorje- variada oferta natural i cultural. És Gorski Kotar, Split-Dalmacia, Istria, dues vegades més gran que Catalunya Dubrovnik-Neretva, regions totes elles i disposa del doble de kilòmetres de litorals, monopolitzen la gran part de litoral, tot i que només té uns 4,3 les places d’allotjament, juntament milions d’habitants. amb la regió de Zagreb, per la seva capitalitat. Fa relativament poc temps que té laFont: Elaboració Think Tank. consideració de competidora, tot i que El país disposa d’altres recursos en èpoques passades la Costa turístics com vuit parcs nacionals, Dàlmata s’havia caracteritzat per una onze parcs naturals o les ciutats de oferta turística important i un volum Split, Dubrovnik o Trojir declarades de demanda significatiu. La Guerra Patrimoni de la Humanitat per la dels Balcans, però, va fer reduir d’una UNESCO, així com el patrimoni forma dràstica l’arribada de turistes al cultural de Sibenik, el que permetGRÀFIC 1: Evolució del nombre de turistes país, passant dels 10,5 milions l’any oferir altres modalitatsestrangers 1980-2010 (en milers). 1987, el seu màxim històric, als 2,1 complementàries al turisme litoral, 12.000 milions l’any 1991. El seu volum de com el turisme de natura, el turisme 10.000 places també es va veure afectat. termal o el turisme urbà. 8.000 6.000 Actualment el país ha recuperat les 4.000 xifres de turistes i de places El comportament del turista nacional i 2.000 d’allotjament anteriors al conflicte internacional és lleugeramnet 0 bèl·lic, tot i que la crisi econòmica diferent. Tot i que el sol i platja 1980 1983 1986 1989 1992 1995 1998 2001 2004 2007 2010 mundial ha provocat una nova esdevé el producte estrella, el turisme reducció de l’arribada de turistes domèstic reparteix d’una forma mésFont: Elaboració Think Tank, a partir de les dades de (GRÀFIC 1). homogènia les seves visites al’Oficina d’Estadística de Croàcia. enclavaments culturals (10,8%) i Model i infraestructura turística termals (5,7%), mentre que en el cas estranger, el 88,5% de les arribades El país compta amb 910.000 places es concentren en resorts de platja, d’allotjament. Els allotjaments havent-hi una presència mínima enGRÀFIC 2: Distribució de les catergories privats, entre els que trobem el lloguer zones urbanes (4,9%), naturals (2,6%)hoteleres, en funció del nombre de places d’habitacions, els pisos i les cases i termals (0,2%)1, segons dades(2010). d’estiueig, concentren el 48,3% del d’arribades del 2010. 5 1 total. La segona tipologia en volum de estrelles estrella 2 places correspon als càmpings Principals mercats 7,6% 0,0% estrelles 14,4% (24,1%), sent la majoria d’ells de 3a 4 categoria. Pel que fa als hotels, El passat 2010 el país va rebre 10,6 estrelles 32,2% aquests representen el 13,3%, sent la milions de turistes1. El 85,98% foren 3 estrelles major part de tres estrelles. Destaca estrangers, generant uns 51 milions 45,8% el poc pes dels hotels de cinc de pernoctacions. Aquests provenien, estrelles, mostra del dèficit en la meitat dels casos, de cinc països d’infraestructura per a un determinat europeus propers: Alemanya, Itàlia, segment de mercat (GRÀFIC 2). Eslovènia, Àustria i la RepúblicaFont: Elaboració Think Tank, a partir de dades del’Oficina d’Estadística de Croàcia. L’oferta es concentra a les regions de Txeca. Des de 2006 aquests països s’han mantingut com els Fonts consultades: ¹ Oficina d’Estadística de Croàcia (2010). Statistical Reports
  • 9. TERCER I QUART TRIMESTRE 2011-Nº6/7 TENDÈNCIES 9COMPETIDORS INNOVACIÓ principals mercats tot i que a partir que la creació de noves places s’ha TAULA 1: Comparativa del 2009 han experimentat un mantingut constant al llarg del temps Costa Daurada/Split-Dalmacia. decreixement, sobretot en el cas (exceptuant el 2008, com a Costa Split- italià, amb una disminució del 15,2% conseqüència a la crisi global). Dades bàsiques Daurada Dalmacia entre 2009 i 2010. En canvi, altres (GRÀFIC 3). població 2010 616.852 482.501 nombre de llits països emissors han experimentat 2010 113.524 151.784 creixements exponencials durant el El Turisme de Creuers nombre de turistes 1.652.000 1.637.656 període 2009-2010, tot i que encara estrangers 2010 no són significatius pel volum de Lligat amb l’estratègia de Índex Global de Presència en Tarragona: Split: 12a demanda que generen. Es tracta diversificació, les característiques Mercats 6a posició sobre 24 posició sobre 24 d’increments en països pròxims com geogràfiques i històriques de la (IGPREM)* Turquia (81,0%) o Grècia (73,7%) o en destinació (tradició comercialFont: Elaboració Think Tank, amb dades de l’Oficinad’Estadística de Croàcia, de l’Observatroi de Turisme mercats potencials com Corea del Sur portuària, localització al bell mig delde Catalunya i fonts pròpies del programa Think Tank.*Nota: IGPREM fa referència a les destinacions o la Xina. Mediterrani, amb més de 60 illes i 650urbanes. illots) aporten els elements bàsics per La política turística desenvolupar el turisme de creuers, així com altres modalitats associades, El govern ha definit els eixos com el turisme nàutic. Des de 2005, elGRÀFIC 3: Comparativa evolució entre la d’actuació per impulsar l’activitat nombre de passatgers de creuers alinversió estrangera en turisme i el turística del país, i fer incrementar el país s’ha incrementat un 113,9%nombre de places d’allotjament (1990- seu pes en el PIB (segons les últimes segons dades oficials1 en detriment2010). dades disponibles corresponents al del nombre de creuers, responent a la 2007 el sector turístic representava el tendència del sector d’utilitzar 3,6% del PIB2, xifra inferior al pes del creuers de major capacitat. Les sector agrícola). L’estratègia turística últimes dades oficials xifren en 1,1 es basa en la privatització, la milions els turistes procedents dels modernització i requalificació dels creuers l’any 2010, situant-se en una199319951997199920012003200520072009 hotels existents (recordar el poc pes posició capdavantera pel que fa als inversió estrangera (en milions deuros) dels hotels de 5 estrelles), el ports mediterranis, amb valors nº places allotjament (en milers) desenvolupament d’infraestructura similars a Palma de Mallorca oFont: Elaboració Think Tank, a partir de dades de litoral, d’oci i esport, així com treballar Nàpols, segons l’estudi de lal’Oficina d’Estadística de Croàcia. per un posicionament turístic vinculat European Cruise Council3. amb la natura com mostra l’eslògan Un petit país verd2. Aquestes dues L’activitat turística vinculada als darreres estratègies demostren creuers es manté molt activa des del l’interès del govern per dirigir el mes de maig a octubre, concentrantGRÀFIC 4: Punts forts i febles delsistema turístic croat respecte desenvolupament turístic cap a la aquests sis mesos el 87,0% de lesla Costa Daurada. diversificació del sector. arribades totals del 2010, allargant la temporada turística de la destinació i falta de plans de diversitat de Pel que fa a la millora de l’oferta és trencant la seva estacionalitat, un desenvolupament recursos turístics significativa l’entrada de capital dels punts febles de Croàcia (GRÀFIC estranger en el sector de l’hoteleria i 4). escàs control mediambiental parcs nacionals la restauració. Així, durant el període major pes 1993-2010 s’han invertit 573 milions Croàcia és una destinació que tot i que 1.800 km de inversions estrangeres litoral d’euros1 en aquest àmbit, sent l’onzè té en el sol i platja el producte estrella poca qualitat destinació sector econòmic amb major entrada està treballant per posicionar-se en infraesrtructures emergent de capital estranger. Aquesta injecció d’altres segments, com el turisme estacionalitat Patrimoni de la Humanitat de diners ha estat irregular i fluctuant nàutic, el cultural, l’actiu o el al llarg dels anys, tot i que no ha gastronòmic, incrementant així el seu significat un contratemps en la grau de competitivitat a la regió construcció de nous establiments, ja mediterrània. Font: Elaboració Think Tank. Fonts consultades: 2 Oficina Econòmica i Comercial d’Espanya a Zagreb (juliol de 2011). Informe Económico y Comercial 3 European Cruise Council (2010). The Cruise Industry
  • 10. TERCER I QUART TRIMESTRE 2011-Nº6/7 TENDÈNCIES 10ESTADÍSTIQUES Comparativa Monitur 2009 versus Monitur 2010 L’increment competitiu de la Comunitat de Madrid, el creixement d’Astúries i la pèrdua del primer lloc del País Basc són alguns dels resultats analitzats en detall en aquest apartat Un any després de l’estudi Monitur 2009, aquest juliol 2010, pot ser una de les causes d’aquesta saturació2. En s’ha presentat la segona edició de l’informe1 canvi, la comunitat ha millorat en aspectes com la corresponent a l’anualitat 2010, elaborat per Deloitte implicació política en el sector turístic (en concret en amb el suport d’Exceltur. L’estudi pretén quantificar la l’adequació de la normativa), en la millora del producte competitivitat turística de les 17 comunitats espanyo- de turisme de reunions i en l’accessibilitat de la les, a través de l’anàlisi de 30 àmbits transversals destinació, gràcies a l’increment del nombre de vols. referents a l’activitat turística mitjançant l’aplicació de Entre 2009 i 2010 ha crescut el nombre de passatgers 79 indicadors. Entre 2009 i 2010 s’han produït canvis que han arribat a dos dels tres aeroports de la significatius en les primeres posicions del rànquing. Així, comunitat, segons dades d’AENA. la Comunitat de Madrid ha substituït al País Basc en la primera posició, quedant-se aquest en el segon lloc. CATALUNYA Catalunya s’ha mantingut en tercera posició. Resulta És una de les 9 comunitats que no han variat el grau de lògica la relació entre el grau de competitivitat de la competitivitat respecte l’informe del 2009, mantenint- comunitat i la seva rellevància turística. Així, les se en una tercera posició. Cal destacar, tanmateix, la principals CC.AA. amb major nombre de turistes ocupen pèrdua de competitivitat en l’àmbit de la formació i les primeres posicions a la taula. Destaca, com a l’eficiència dels recursos humans. Així, s’ha produït una excepció, el País Basc qui tot i gaudir d’un alt grau reducció de la productivitat en els treballadors del competitiu això no es tradueix en resultats econòmics. sector turístic i s’ha incrementat la inestabilitat laboral. El PIB turístic basc és d’un 5,5%2 . De fet, segons dades oficials3 la taxa d’ocupació ha passat del 52,5% l’any 2009 al 51,7% al 2010. COMUNITAT DE MADRID La millora en el rànquing procedeix de tres àmbits ASTÚRIES específics: del màrqueting on line, dels resultats És la comunitat que ha experimentat un major econòmics i socials i de les millores d’alguns productes creixement competitiu, passant del 16è al 13è lloc. El turístics. Pel que fa al màrqueting s’ha incrementat el seu àmbit estratègic recau en la prioritat política que pes comercial del portal turístic institucional de la s’atorga al sector fins al punt de ser la tercera destinació, així com el seu posicionament en buscadors. comunitat, per darrere de la Rioja i Galícia amb un major Respecte els resultats socio-econòmics3 entre 2009 i grau de competitivitat en aquest àmbit. La 2010 es va incrementar el nombre d’afiliats a la sostenibilitat, la desestacionalitat i la necessitat de Seguretat Social pertanyent al sector turístic. Pel que fa retenir els talents són alguns dels eixos de la seva als productes turístics, el gastronòmic s’ha posicionat política turística. com un segment estratègic clau. Prova d’això són les En l’àmbit general, destacar que dels set pilars diverses propostes que ofereix el web turístic oficial (el analitzats, l’únic que ha experimentat creixement entre restaurant de la setmana, els Gastrobares, el producte 2009 i 2010 en les tres comunitats que ocupen els Desayuna con Madrid, etc.). El producte cultural i termal primers llocs del rànquing és el referent als resultats ha incrementat també la seva competitivitat. econòmics i socials de l’activitat turística (TAULA 1). PAÍS BASC TAULA1: Valors del índex 7, corresponent a Monitur 2010. La pèrdua de la primera posició entre 2009 i 2010 s’ha produït principalment per les reduccions en els CC.AA. Àmbit 7: resultats econòmics i socials indicadors referents a la saturació d’espais turístics i Variació per la pèrdua de posicionament a la xarxa. L’increment Puntuació sobre 100 interanual d’un 12,4% del nombre de pernoctacions entre 2009 i Comunitat de Madrid 127,3 +4,3 País Basc 100,7 +2,2 Catalunya 114,0 +0,6 Font: Elaboració Think Tank, a partir de dades de l’informe Monitur. Fonts consultades: 1 Exceltur i Deloitte (2011). MONITUR 2010. Monitor de competitividad turística relativa a las comunidades autónomas españolas 2 Instituto Vasco de Estadística (EUSTAT) (2010) 3 Instituto Nacional de Estadística (INE). Encuesta de Población Activa
  • 11. SEGON TRIMESTRE 2010-Nº1 TENDÈNCIESTERCER I QUART TRIMESTRE 2011-Nº6/7 TENDÈNCIES 11 9 NOVETATS I DE QUÈ S’ESTÀ PUBLICACIONS PARLANT? Darrerament el món universitari i institucional ha Canvis en el comportament dels turistes de organitzat diferents conferències sobre l’àmbit turístic. negocis Una de les més interessants fou la promoguda pel Gebta, empresa que agrupa a les agències de viatges Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona i la espanyoles especialitzades en viatges corporatius, i Unitat de Formació del Servei d’Assistència Municipal Vueling, han publicat un informe sobre quina és (SAM) de la mateixa entitat, que va comptar amb la l’evolució del perfil del turista de negocis, entre 2009 i participació de representants de centres de recerca, 2010, així com quines són les estratègies que estan com Turistec, Invattur o el propi Parc Científic de adquirint les empreses en els seus viatges corporatius. Turisme i Oci, així com d’empreses privades (Microsoft i l’Instituto Tecnológico Hotelero) i membres del sector Més detalls de l’informe a: Perfil turista de negocis públic (Patronat de Turisme de Formentera i Segittur, com a empresa pública). Les conclusions resultants de l’acte foren: El perfil del turista alemany  La informació és la clau per a prendre decisions. En El Real Automòbil Club Alemany (ADAC) acaba de el sector turístic, però, hi ha buits d’informació. presentar un estudi sobre l’evolució de determinades  Els agents innovadors són els propis centres de variables del turista alemany, com les destinacions recerca qui es troben en una fase inicial, els preferides, el temps de decisió de les vacances o la proveïdors dels sector turístic i els empresaris rellevància del paquet turístic, entre 1995 i 2010. Per individuals els quals de forma intuïtiva i sense una conèixer com ha canviat el comportament d’aquest planificació prèvia troben solucions innovadores als turista en els darrers 15 anys, problemes del dia a dia.  La importància de la innovació recau en la difusió consultar l’estudi a: ADAC 1995-2010 que se’n faci, ja que aquesta ha d’arribar a tots els agents implicats per a què sigui d’utilitat.  La innovació no s’ha de centrar específicament en el món tecnològic. Cal innovar també en noves formes de comunicació, en màrqueting, en productes i en processos.  Les idees innovadores han de tenir una aplicació Sinergies entre modalitats turístiques clara i específica cap a les empreses. oposades  A la Costa Daurada i a les TTEE la innovació en Hibridatur és un informe extens que planteja nous turisme està promoguda des de la base, a partir productes turístics innovadors a partir de l’enfronta- d’una triple hèlix, integrada per l’administració, les ment de modalitats turístiques oposades. El turisme empreses i la universitat. familiar versus el turisme free child (sense nens), o el  Alguns dels projectes comentats durant la sessió producte Travacances (un mix entre les vacances i el foren el Travel Open Apps, una aplicació que actuarà treball), són alguns exemples. Aquest estudi, elaborat com a central de reserves de tota l’oferta turística de per l’ Instituto Andaluz de la Tecnología, amb el suport la Comunitat Valenciana, l’aplicació HotelMapSpain, utilitzada per la Comunitat de Madrid que permet fer de la Junta de Andalusia es pot consultar a: Hibridatur una cerca innovadora dels hotels de la ciutat, les eines 2.0 del web turístic de Formentera, així com el projecte ThinkTur o les eines de treball de Segittur.
  • 12. TERCER I QUART TRIMESTRE 2011-Nº6/7 TENDÈNCIES 12COSTA Repensar els Esdeveniments desestacionalitzador esperat, laDAURADA Gastronòmics necessitat d’involucrar a tots els agents en el seu finançament, la Són múltiples les jornades i fires importància de donar valor a l’acte a gastronòmiques que organitza cada partir de la fixació d’un preu o la municipi, amb l’objectiu de potenciar i necessitat d’avaluar els resultats de la donar a conèixer l’oferta gastronòmica jornada de forma global anant més local a turistes, visitants i als propis enllà del nombre de racions servides o habitants. del volum de visitants. Atesa la conjuntura econòmica, s’ha La primera edició del Tarragona replantejat el benefici que s’extreu Restaurant Wine, iniciativa de la d’aquests actes. La recerca del Cambra de Comerç de Tarragona, ha finançament, la multiplicitat d’actes obtingut molt bones crítiques tant del similars pròxims o la singularitat dels propi sector, qui ha vist incrementar productes són alguns temes a de forma notable l’ocupació el mes de debatre. Tant és així que l’Associació novembre, així com dels usuaris, d’Empresaris d’Hostaleria de la ciutadans del Camp de Tarragona que província de Tarragona va organitzar han demanat allargar la durada de la al novembre una Jornada Tècnica a promoció. Altres exemples significa- l’Escola Universitària de Turisme i Oci tius són el Ganxet Pintxo, organitzat de la URV titulada Una reflexió sobre per la Cambra de Comerç de Reus, o l’eficiència de les promocions les Tapes de Gaudí, iniciativa de gastronòmiques, mostra de la l’associació de bars i restaurants de preocupació del sector sobre la Riudoms, amb el suport de l’Ajunta- rendibilitat real d’aquest tipus ment. D’altra banda, el Tarragona d’actes. Així, es varen tractar temes dTapes ha rebut el Diploma de clau com el calendari de l’acte, amb Turisme de Catalunya d’enguany, com l’objectiu d’assolir l’efecte a resposta a l’èxit de les tres edicions realitzades fins al moment. Dinamització Turística de Més accessible zones d’interiorTERRES La sostenibilitat és un dels valors diferencials de les Terres de l’Ebre,DE L’EBRE La cultura i el món del vi són dos recursos amb un fort potencial de entesa sota els tres criteris: natural, creixement al territori que estan sent econòmic i social. En referència a potenciats a través dels agents de la aquest darrer criteri, la destinació destinació. Així, El Paisatge dels Genis està treballant per ser accessible per es planteja com una ruta cultural que a qualsevol persona amb problemes integra Horta de Sant Joan amb tres de mobilitat. Així ho ha reconegut municipis més de la Costa Daurada, l’Agència Catalana de Turisme, qui ha amb l’objectiu d’oferir experiències atorgat el premi d’innovació al Consell turístiques a través de les Comarcal de la Terra Alta pel seu experiències viscudes per quatre projecte de millora d’accessibilitat en genis universals: Picasso, Gaudí, Miró un dels trams de la Via Verda, i Casals. Els centres d’interpretació concretament entre l’estació de Bot i dels quatre genis van ser els Prat del Compte. També s’han equipat impulsors d’aquest projecte on les empreses de lloguer de bicicletes actualment estan col·laborant els de la comarca amb bicicletes ajuntaments d’Horta de St. Joan, adaptades per cadires de rodes. Un Reus, Mont-roig del Camp, el Vendrell, dels recursos estrella, el PN del Delta el Patronat de Turisme de la Diputació de l’Ebre, també està adaptant de Tarragona i la URV. En referència a mesures més accessibles. La projectes enoturístics, el territori farmacèutica Bayer, seguint amb la també està involucrat en el projecte seva filosofia de Responsabilitat CENOTUR, del PCT de Turisme i Oci. Social Corporativa, finançarà la Darrerament s’han celebrat jornades construcció d’una rampa en el mirador de treball a Gandesa, Valls i Falset on de la Casa de Fusta, per a què els van participar membres del sector. visitants amb problemes de mobilitat puguin accedir al primer pis. Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci-Universitat Rovira i Virgili-Campus Vila-seca 977 394 871 info@pct-turisme.cat

×