1486 eltemps p.41_45

  • 60 views
Uploaded on

El Temps nº1486 P.41-45

El Temps nº1486 P.41-45

More in: News & Politics
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
60
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Sistema financer Economiaprats i camps L’eix mediterrani financer “A vui estic més tranquil que La compra per un euro del Banc de València ahir”. Ho deia, dimecres pas- sat a València, un empresari per Caixa Bank, un any després que el Sabadell mitjà que tradicionalment ha operat amb el Banc de València. La ves- s’adjudicara la CAM, consolida la presència de pra, la Comissió Nacional del Mercat de Valors havia oficialitzat una notícia les entitats catalanes al País Valencià. L’un i que de feia una setmana circulava pels l’altre han acabat arreplegant les despulles d’un rogles financers valencians: CaixaBank havia comprat al FROB per un euro el sistema financer en descomposició i condemnat, Banc de València. La que durant anys havia estat considerada la joia de la co- per imperícia i incapacitat, a la subordinació. rona de les finances valencianes posava punt i a banda a un any –la nacionalit- Tanmateix, el nou ‘statu quo’ obri noves zació va tenir lloc el 21 de novembre de perspectives en les relacions econòmiques entre 2011– marcat per la inestabilitat, en què fins i tot s’ha arribat a especular amb catalans i valencians. una possible liquidació. No és estrany, doncs, que dimarts al vespre alguns res- piraren un poc més alleugerits. el procés de reestructuració financera vi. L’operació es concretarà en diverses L’absorció de l’entitat amb seu al car- encetat fa quasi tres anys. Abans, havia fases i segueix un patró similar al que rer de les Barques és la primera compra adquirit Caixa Girona i Banca Cívica, es va dissenyar en el cas de la compra d’un banc que realitza CaixaBank en totes dues originàriament caixes d’estal- de la CAM pel Banc Sabadell. En una 4 DE DESEMBRE DEL 2012 EL TEMPS 41
  • 2. Economia Sistema financerEl nou panorama financer Universitat de València Jordi Palafox es felicita que siga CaixaBank i no RÀNQUING PER TOTAL D’ACTIUS A L’ESTAT ESPANYOL una altra entitat qui se n’haja fet càrrecMilers de milions d’euros finalment. La venda és “una garantia de continuïtat del servei que es presta. Contra l’opció de Bankinter, La Caixa és més sòlida i és més caixa: a més de mirar pels beneficis té una cultura 365 1 financera diferent de la dels bancs mit- 331 322 289 jans espanyols”. 164 158 Un mal menor. La crisi econòmica Banc de València + Santander (Estat espanyol), BBVA (E. espanyol) + Bankia Banc Sabadell + Banco Popular + i financera ha tingut com a resultat la CaixaBank inclou Banesto Unnim CAM Banco Pastor pèrdua de l’autonomia financera. Amb Font: CaixaBank l’excepció de Caixa Ontinyent, la resta de les peces que formaven el mosaic NOMBRE D’OFICINES AL PAÍS VALENCIÀ financer valencià s’han despenjat en el 695 camí de la reestructuració. La CAM, que arribà a ser la quarta caixa de 250 l’estat, fou adjudicada el desembre de 473 2011 al Banc Sabadell, que ara ostenta 112 3 el 28% de la quota del mercat valencià 607 2 de clients; el Banc de València és a les 445 mans d’Isidre Fainé; Ruralcaixa ha aca- 361 3 335 252 bat doblegant-se a l’andalusa Cajamar; i Bancaixa, el principal emblema finan- Banc de València + SabadellCAM cer valencià ha acabat dilapidada en el CaixaBank gran fiasco que ha resultat ser Bankia.(1) Actius previs a la transferència a SAREB. (2) Dades referides a 2011, Font: Institut Valencià de Finances, SabadellCAM El certificat de defunció de l’entitat vasegons l’Institut Valencià de Finances. (3) Oficines abans de l’absorció. arribar a València també el passat di- marts, quan va expirar, sense resultats,primera fase, el Fons de Reestructuració de 445 oficines i té una quota de mercat el termini per a concretar la conversióOrdenada Bancària (FROB) injectarà del 6,1%. De moment, estan per con- de l’entitat en fundació.4.500 milions d’euros, amb l’objec- cretar alguns aspectes que preocupen Siga com siga, la compra del Banctiu de sanejar definitivament l’entitat. al sud de la Sénia com ara el tancament de València per CaixaBank representaEls diners s’uneixen als 1.000 milions d’oficines allà on hi haja solapament la consolidació del control català sobred’euros que el FROB va aportar el –se n’ha parlat del tancament de fins una part de les finances valencianes, unmaig passat, de forma que la factura al 90% de les oficines–, els acomiada- escenari difícil d’imaginar quan fa tresper a l’erari públic ascendirà, com a mí- ments –Brussel·les hi tindrà molt a dir– anys el govern espanyol va donar pernim, a 5.500 milions d’euros. Després i, molt especialment, si es mantindrà la iniciat el ball de fusions i absorcions.d’aquesta segona injecció, CaixaBank marca comercial o, per contra, s’optarà Aleshores, les reticències de la clas-comprarà l’entitat per un euro. El Banc per operar amb la marca de CaixaBank se política valenciana (que en aquellade València traspassarà aleshores al o una marca híbrida. És, aquesta última, primera fase, quan encara no s’haviabanc dolent, el Sareb, els seus actius una qüestió molt sensible pel valor precipitat tot i s’havia imposat el campetòxics. Finalment, l’acord entre Cai- simbòlic que per a la classe política i qui puga, encara hi comptava) van curt-xaBank i el Frob contempla un esquema econòmica valenciana tindria una hi- circuitar qualsevol entesa entre les en-de protecció d’actius pel qual aquest potètica desaparició d’una ensenya que titats d’un i altre costat de la Sénia. Laúltim assumirà, durant el termini de 10 arrossega molt de valor sentimental. vista estava posada a Madrid. Primer esanys, el 72,2% de les pèrdues que es El catedràtic d’anàlisi econòmica de la va especular amb la possibilitat d’unapuguen registrar en la cartera de crèdits fusió entre Caja Madrid i la CAM, peròa petites i mitjanes empreses i riscos finalment, i de forma precipitada, foucontingents. Si tot va segons el que s’ha Palafox: “És irònic: Bancaixa qui uní el seu destí a la capitalprevist, la pròxima primavera Banc de espanyola. L’obstinació mesetària haValència estarà sota el control total del al final l’‘or català’ tingut els resultats que ja es coneixen.banc català i iniciarà una etapa comple-tament nova. arreplega les restes Mentrestant, la banca catalana ha aprofitat per créixer a costa de la fallida L’operació concretada la setmanapassada reforçarà la presència de Cai- provocades per la valenciana. El saldo de la reestructu- ració financera és molt diferents perxaBank en territori valencià, on disposa gestió del PP” a uns i altres: mentre els valencians42 EL TEMPS 4 DE DESEMBRE DEL 2012
  • 3. s’han quedat sense entitats pròpies, els Als anticatalanistes no els queda més prohoms molts lligats a Catalunya. catalans n’han aconseguit situar dues que empassar-se aquest glop. És patètic La sensació de dol –per les entitats de les seues entre les cinc primeres de que ara reclamen a La Caixa el manteni- perdudes– continua present a València l’estat. Els principatins han aprofitat la ment de la identitat valenciana”. i entre les persones consultades per a imperícia valenciana per a arreplegar aquest article, però tanmateix, i a la vista les despulles d’un sistema financer que, Units per La Caixa. Al capdavall, del que ha passat en el cas de Bancaixa, en altre temps, semblà vigorós. si les entitats valencianes han acabat a la majoria accepten que segurament la A hores d’ara, el desembarcament de mans dels catalans no és perquè aquests via catalana és la menys dolenta de les CaixaBank, com abans el del Sabadell, hagin desplegat cap campanya agressi- solucions, tant per a la CAM com per ha estat molt ben rebut entre la classe va d’adquisicions, sinó perquè la matei- al Banc de València. Es tracta, al cap- econòmica valenciana, que veu l’opor- xa classe política i financera indígena davall, d’entitats rigoroses, que no han tunitat de comptar amb un aliat financer ha estat incapaç de traçar un futur propi. caigut en el parany del ciment i que, al potent i fiable. Les institucions –contro- L’eslògan de “Barcelona és bona si la contrari que les valencianes, donen una lades pel PP– s’ho miren amb una bar- bossa sona” ha acabat imposant-se per garantia de solvència. “El País Valencià reja de perplexitat i resignació. Davant la via dels fets. “Això de l’anticatalanis- i Catalunya comparteixen mentalitat, la magnitud de la desfeta (qui sap si el me s’ha exagerat moltíssim, sobretot en estructura empresarial, vocació expor- Banc de València no hauria estat liquidat l’àmbit econòmic. Les relacions sempre tadora i competitiva... –apunta Muñoz–, si no fóra per l’interès de CaixaBank), han estat fluides, com mana la realitat així que hem d’esperar dels nous ges- els de la gavina han hagut de guardar a econòmica, i si no ha estat més visible tors que tinguen comprensió cap a les l’armari la bandera de l’anticatalanisme ha estat per culpa de la contaminació necessitats del nostre territori”. Des que havien agitat segons els convenia que ha emanat des d’un determinat del Principat, Joan B. Casas, degà del políticament. “És ben irònic això que ha àmbit polític”, apunta l’economista i Col·legi d’Economistes de Catalunya passat –apunta Jordi Palafox, catedràtic assagista Gustau Muñoz. En aquest considera una mala notícia que els veïns d’anàlisi financera de la Universitat de sentit, Muñoz recorda les personalitats del sud s’hagen quedat sense financeres València–. Al final és l’or català el qui d’Ignasi Villalonga (responsable, l’any autòctones. Tanmateix, arribats a aquest ha de vindre a arreplegar les restes de la 1927, de la revalencianització del Banc punt, creu que “la solució catalana és la desfeta provocada per aquests senyors. de València) i de Joaquim Reig, dos menys roïna” perquè “reforça el poder Butlleta de subscripció Butlleta de subscripcióCaràcter Personal, l’informem que les dades que ens facilite voluntàriament seran incorporades a unCaràcter Personal, dades personals dades que Edicions del País Valencià, carrer Sant Ferran, uncancel·lació de lesl’informem que lesdirigint-se a ens facilite voluntàriament seran incorporades a12,cancel·lació de les dades personals dirigint-se a Edicions del País Valencià, carrer Sant Ferran, 12,D’acord amb l’article 5 de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre de Protecció de Dades deD’acord amb l’article 5 de la exercir en tot moment de seus desembre de rectificació, Dades defitxer automatitzat. Vostè potLlei Orgànica 15/1999, els 13 dedrets d’accés,Protecció de oposició i3er. 46001 ValènciaVostè pot exercir en tot moment els seus drets d’accés, rectificació, oposició i Primer cognom Primer cognom Segon cognom Segon cognom Nom Nom Adreça Adreça Població Població Codi Codi postal postal Telèfon particular Telèfon particular Telèfon feinafeina Telèfon Faré el pagament de la subscripció de la manera següent: Faré el pagament de la subscripció de la manera següent: Telèfon mòbilmòbil Telèfon Doc. Doc. d’identitat d’identitat Xec bancari adjunt a nom nom d’Edicions del Valencià Xec bancari adjunt a d’Edicions del País País Valencià Correu electrònic Correu electrònic Domiciliació bancària (ompliu dades de sota)sota) Domiciliació bancària (ompliu dades de Data Data de naixement de naixement Professió Professió Transferència bancària Transferència bancària Se subscriu al setmanari EL TEMPS en format paper per un període d’un d’un any, Se subscriu al setmanari EL TEMPS en format paper per un període any, Se subscriu al setmanari EL TEMPS en format digital per un un Se subscriu al setmanari EL TEMPS en format digital per prorrogable si no si no hi ha ordre en contra,import de 145 € / (estat espanyol, prorrogable hi ha ordre en contra, i un i un import de 145 € / (estat espanyol, període d’un d’unprorrogable si no si no hi ha ordre en contra, i un període any, any, prorrogable hi ha ordre en contra, i un Andorra i Catalunya Nord)Nord) Andorra i Catalunya import de 80 € 80 € import de Europa: 259 € Europa: 259 €fitxer automatitzat. o a subscripcions@ltemps.net3er. 46001 València o a subscripcions@ltemps.net Resta del món:món: € Resta del 536 536 € Dades de facturació Dades de facturació Nom Nom NIF /NIF / CIF CIF Adreça Adreça Població Població Codi Codi postal postal Domiciliació bancària Domiciliació bancària Distingits senyors: Caixa/banc Distingits senyors: Caixa/banc Agència Agència Adreça Adreça Població Població Codi Codi postal postal Nom Nom i adreça del titular del compte i adreça del titular del compte Els pregue que, fins afins a nova ordre, els rebutspresentarà Edicions del País Valencià, SA, per l’import de la de la SUBSCRIPCIÓ ANUAL, Els pregue que, nova ordre, els rebuts que que presentarà Edicions del País Valencià, SA, per l’import SUBSCRIPCIÓ ANUAL, siguen pagats a càrrec: siguen pagats a càrrec: Núm.Núm. compte compte de de de de EL TEMPS Carrer SantSant Ferran,3er. • 46001 VALÈNCIA EL TEMPS Carrer Ferran, 12, 12, 3er. • 46001 VALÈNCIA Tel. 902 902 131 025 • subscripcions@eltemps.net •A-46186821 Tel. 131 025 • subscripcions@eltemps.net • CIF CIF A-46186821 Signatura Signatura www.eltemps.cat www.eltemps.cat
  • 4. Economia Sistema financermediterrani”. Casas opina que el des-plegament català “accentuarà les bonesrelacions i les complicitats” que, de “CaixaBank ha de recuperar l’esperit de lafa uns anys, s’han anat travant amb elpretext del corredor mediterrani. RafaelBeneyto, analista financer i membrede la junta directiva de l’Institut IgnasiVillalonga d’Economia i Empresa, creuque l’expansió dels bancs catalans és, ala vista de les circumstàncies, una bonanotícia. “A diferència de la banca autòc- Corona d’Aragó”tona, han suportat la crisi, la qual cosa jaels dona un plus. Es tractarà, doncs d’un Qinstrument important, ja no al servei de uina lectura fa de la compra Vicent Soler (Rocafort,l’administració pública sinó al servei del Banc de València per Lad’una zona econòmica que, a pesar de Caixa? 1949) fou consellertotes les dificultats, té potencial”, apun- —L’operació em deixa un sa-ta Beneyto. bor de boca agredolç. D’una banda, durant el govern de Contrastant amb el model de la ban- representa la constatació del final de lesca catalana, Gustau Muñoz evoca el entitats autòctones. Després de recórrer Joan Lerma. Desmodel madrileny, que ha acabat en un llarg camí han desaparegut en una del passat març ésl’evaporació de Bancaixa, el que fins ventada a causa de la mala gestió delsfa tres anys era el principal buc finan- seus responsables i per una politització degà de la Facultatcer valencià. “Hi ha hagut una aposta mal entesa. Ara bé, al comprador delabsolutament fallida de les elits econò- Banc de València se li reconeix una d’Economia de lamiques valencianes pel model Zaplana- manera de fer les coses que ens potCamps i ara se n’estan pagant les con- beneficiar. La gent de l’antiga CAM, Universitat de València.seqüències –apunta aquest economista i ara en mans del Sabadell, reconeix enassagista–. La manera com ha acabat la els nous gestors més rigor que no enfusió entre Caja Madrid i Bancaixa és els seus predecessors. Fóra bo que això Madrid ha estat una esponja de tot i elsel millor símbol del fracàs de l’eix de la mateixa passara en el cas del Banc de valencians no han passat de ser gent deprosperitat”. València. províncies, subalterns. Tanmateix, totes les persones consul- La nota més negra en aquest nou es- M’agradaria pensar que les duestades per a aquest reportatge reclamen cenari la posa Bancaixa, que ha acabat entitats catalanes actuaran d’una altraa l’entitat que dirigeix Isidre Fainé que en terra de ningú i sense que els valen- manera. No tindria sentit no aprofitarno entre a foc en el Banc de València cians ja no hi tinguem res a veure. el coneixement que tenen els profes-i aprofite el know-how acumulat per la —Creu que seria convenient que sionals valencians que porten tota laproximitat al territori d’aquesta. “Per es mantinguera la marca Banc de vida treballant sobre el terreny. Allòhistòria i trajectòria, el Banc de Va- València? interessant seria que La Caixa travelència ha acumulat uns coneixements —Sense dubte això seria el més con- complicitats.sobre les necessitats de les empreses venient. És més, confie que vagen una —El desembarcament d’entitatsvalencianes superior al que haja pogut mica més enllà d’on ha anat el Banc catalanes és la solució menys dolentaacumular La Caixa des que va obrir Sabadell amb la CAM. No es tracta per al sistema financer valencià?mercat en territori valencià –apunta només de mantenir una marca comer- —Això dependrà de la filosofia delsRafa Beneyto–. La Caixa hauria de cial pròpia, sinó també de mantenir una nous gestors. Crec que per tradició isaber aprofitar això”. “La Caixa és gestió autònoma, pròxima als agents per complicitat mental, el Sabadell i Launa institució gran, però té origen en econòmics i socials valencians. Si se’m Caixa poden arribar a ser entitats moltel territori –apunta Joan B. Casas–. permet l’analogia històrica, allò de- respectades. Tots els fantasmes que enPer tant, cal suposar-li una sensibilitat sitjable seria recuperar l’esperit de la el passat s’han conreat sobre el fet ca-major respecte de la importància que té Corona d’Aragó. Seria molt bo que els talà, potser podrien esvair-se amb unamantenir la marca comercial i el vincle nous responsables del Banc de València gestió propera i respectuosa. I això po-amb el territori”. En l’edifici casticista aplicaren el principi del policentrisme dria ser així enfront del model Bankia,neobarroc que acull la seu del Banc de territorial propi de la Corona d’Aragó que ha consistit en una sucursalitzacióValència, mentrestant, molts treballa- i no el centralisme i l’uniformisme que inclement.dors aguanten la respiració a l’espera aplicava la Corona de Castella i que Ara hi ha una possibilitat de desar-de saber com bufaran els vents proce- s’ha aplicat en el model Bankia. Alguns mar l’anticatalanisme per la via delsdents de Catalunya. polítics en aquest país es van deixar en- fets. Alhora es posa en evidència que lluernar per l’eix de la prosperitat, però l’eix de la prosperitat era una ente- Violeta Tena això s’ha demostrat un autèntic fiasco. lèquia, un eix que més enllà del tren44 EL TEMPS 4 DE DESEMBRE DEL 2012
  • 5. rafa gil/arxiu botijo i l’AVE no ha existit. És un temps han pogut mantenir els seus fan- dir pel que respecta a les infraestructu- suposat eix, el de la prosperitat, que tasmes a base d’il·lusions, de fer-nos res, el finançament, la dotació de ser- parla dues llengües distintes, en el sen- creure que érem els millors... Però amb veis públics... El resultat de tot plegat tit lingüístic, però també conceptuals i la crisi, la corrupció, la mala gestió, és que en els darrers 20 anys hem patit de cosmovisió. etcètera, això ja no s’aguanta de cap un procés d’empobriment respecte a la —Aquesta connexió financera pot manera. El sentit de proclames com les mitjana espanyola. Al remat el resultat contribuir a enfortir la integració de Bellver cauen en el patetisme més és que no ens hem dotat d’una via va- econòmica de l’eix mediterrani? absolut. lenciana que ens permetera conquerir —Si es fa bé, pot representar un punt —Se n’ha parlat molt, de la in- el futur. No hem pensat en el futur de d’inflexió. En tot cas, aquest no és visibilitat de la classe econòmica i la nostra economia i de la nostra socie- un problema d’integració empresarial, política valenciana... tat. En els últims 15 anys tot han estat sinó d’entestament polític. Hem hagut —Les classes dirigents han pagat la flors i violes i no s’ha escoltat la veu d’arribar a aquesta crisi per a entendre seua desídia envers els afers públics dels qui advertien de la necessitat de que els veïns del nord són els nostres valencians. El que ara està succeint és canviar de model productiu. Tal adver- aliats naturals. Si els catalans s’inde- el resultat d’una actitud històrica. Els tència ha quedat a nivell acadèmic però penditzen no serà una bona notícia ha mancat una visió valenciana del no s’han posat mans a l’obra. Això ha per a nosaltres perquè són els nostres món que alguns havíem reivindicat. estat així perquè la societat estava di- aliats naturals en una Espanya que, si Això, que alguns qualificaven de ro- vidida, hi havia un abisme social al si continua sent com és, serà d’una incle- màntic, s’ha traduït en una manca de de la societat valenciana. Aquells que mència total contra la pluralitat. força i en incapacitat. Quan s’ha hagut el van crear al principi de la transició —Mentre es consuma aquesta ope- de negociar sobre allò que importa, pensant que d’aquesta manera els seus ració bancària, a les Corts Jorge ningú no ha defensat els interessos interessos de classe podien ser sal- Bellver, portaveu del PP, anima a valencians. Quan es demanava cohesió vaguardats millor, anatematitzant els rebel·lar-se contra el “domini” ca- social i nacional no es feia només per dissidents, arraconant els valencianis- talà i el conseller Serafín Castellano raons ideològiques, sinó sobretot es tes... han vist, 30 anys més tard, que impulsa la Comissió de les Senyes feia perquè la no existència d’aquesta ells també han estat perjudicats per la d’Identitat amb ex-membres d’Unió cohesió ens ha acabat debilitant en tots seua manera de debilitar el conjunt de Valenciana. els àmbits. la societat valenciana dividint-la. —El Partit Popular està cada volta Ara veiem les conseqüències en més allunyat de la realitat. Durant un l’àmbit financer, però el mateix es pot Violeta Tena 4 DE DESEMBRE DEL 2012 EL TEMPS 45