.............................................................................................................................
L’impacte de la crisi en la infància                     Imprès sobre Cocoon offset 100% reciclati l’entorn escolar       ...
Agraïments:A totes les persones usuàries dels projectes de Lluita contra la Pobresa de laCreu Roja a Catalunya que han par...
La MissióSer cada cop més a prop de les personesvulnerables en l’àmbit estatal i internacionala través d’accions de caràct...
SUMARI1. Presentació 	                                                          92. Introducció 	                         ...
1. PresentacióBenvolgudes i benvolguts,Teniu a les mans el 4t estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat, unprojecte que va...
2introducció
IV ESTUDI DE L’OBSERVATORI2. INTRODUCCIÓPer a la realització d’aquest estudi s’hapartit de les dades relatives a les      ...
L’impacte de la crisi en la infància I EN L’ENTORN ESCOLARAfectació de la crisi a la infància                             ...
IV ESTUDI DE L’OBSERVATORIEn un context de necessitats            Ara, les assemblees locals,                             ...
L’impacte de la crisi en la infància I EN L’ENTORN ESCOLAREl Projecte d’ajuts infantils                                   ...
Testimoni                                                                      Maria Rosa Martínez                        ...
Testimoni                                                                          Mari Carmen Lamela                     ...
3resultats de l’enquesta
IV ESTUDI DE L’OBSERVATORI3. RESULTATS DE L’ENQUESTA3.1 Perfil de les famíliesque han rebut l’ajutLes dades recollides a l...
L’impacte de la crisi en la infància I EN L’ENTORN ESCOLARNomés 1 de cada 4 famílies té un                                ...
Testimoni                                                                        Raquel Manchón                           ...
Testimoni                                                                    Mar Romaní                                   ...
IV ESTUDI DE L’OBSERVATORI3.2 Cost de l’escolarització dels infantsSi en l’apartat anterior es mostraque la mitjana d’ingr...
L’impacte de la crisi en la infància I EN L’ENTORN ESCOLARMenjador escolar                         Vestuari               ...
IV ESTUDI DE L’OBSERVATORI3.3 Programa d’ajuts a la infància per al curs escolar 2012-2013Un 66,5%                        ...
Testimoni                                                                     Nacho Ibáñez                                ...
IV ESTUDI DE L’OBSERVATORI3.4 Altres ajuts, mancances i afectacions                                            La meitat d...
L’impacte de la crisi en la infància I EN L’ENTORN ESCOLAR3.4.2 Necessitats sense cobrirEl 77,7%dels enquestats no han pog...
IV ESTUDI DE L’OBSERVATORI3.4.3 Grau de necessitat de                        Les ajudes queles famílies                   ...
Testimoni                                                                         Anabel Estudillo                        ...
Testimoni                                                                    Maria Àngels Eslava                          ...
4Conclusions
IV ESTUDI DE L’OBSERVATORI4. ConclusionsA continuació, es detallen les conclusions de l’estudi classificades per blocs tem...
L’impacte de la crisi en la infància I EN L’ENTORN ESCOLARAjutsEls ajuts actuals no cobreixen les necessitats més bàsiques...
Testimoni                                                                        Ruth Pelegrí                             ...
4t estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja
4t estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja
4t estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja
4t estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja
4t estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja
4t estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja
4t estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja
4t estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja
4t estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja
4t estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja
4t estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja
4t estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja
4t estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja
4t estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja
4t estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja
4t estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja
4t estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja
4t estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja
4t estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja
4t estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja
4t estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

4t estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja

5,807 views
5,715 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
5,807
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,512
Actions
Shares
0
Downloads
65
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

4t estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja

  1. 1. .......................................................................................................................................................................Observatoride Vulnerabilitatde la Creu Rojaa Catalunya4t estudiL’impacte de lacrisi en la infànciai l’entorn escolar Gener de 2013.......................................................................................................................................................................
  2. 2. L’impacte de la crisi en la infància Imprès sobre Cocoon offset 100% reciclati l’entorn escolar L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:Edita:Observatori de Vulnerabilitat 258 482 475Creu Roja a Catalunya kg d’escombraries km en un cotxe kwh d’energiac. Joan d’Àustria, 120-124 europeu estàndard08018 Barcelona C02 48 5.050 419 kg de CO2 litres d’aigua kg de fustaData de publicació:Gener de 2013.Edició:Òscar Velasco, Anna Sabaté,Fèlix Martínez i Pilar Millán.Equip de redacció:Irene Peiró i Patty Ortín.Assessorament científic:Anna Espinal i Oliver Valero.Fotografies:Cedides pel voluntariat, els àmbits i lesdiferents assemblees de la Creu RojaGuió, producció i edició del vídeo:Vidal Sabater, Patty Ortín,Rubén Ainaud, Raquel Fernández,Laura Buil i Carlota Marzo.Disseny i maquetació:Raúl Camañas i Gràfiques APR.© Creu Roja, 2013No és permesa la reproducció total o parciald’aquesta publicació, ni el seu tractamentinformàtic, ni la seva transmissió de cap formao per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic,mecànic, per fotocòpia, per registre o altresmètodes, ni el seu préstec, lloguer o qualsevolaltra forma de cessió d’ús de l’exemplar, sense elpermís previ i per escrit dels titulars del Copyright.
  3. 3. Agraïments:A totes les persones usuàries dels projectes de Lluita contra la Pobresa de laCreu Roja a Catalunya que han participat en l’estudi.Als testimonis que han participat en les entrevistes.A tot l’equip tècnic i de voluntariat del Call Center del Centre de Coordinacióde la Creu Roja a Catalunya que ha realitzat les enquestes:Imma Faba, Marta Rodríguez, Pablo Andrés, Juan Antonio González,Pilar Valiente, Juan Bautista Zampaglioni, Verónica Ramilo i Begoña Aricha.A l’equip de Sistemes d’Informació: Ricard Kroebel i David Olmo.A l’assessorament extern de Salvador Cardús.A la col·laboració dels membres de la Comissió de Projectes de Crisi de laCreu Roja a Catalunya.
  4. 4. La MissióSer cada cop més a prop de les personesvulnerables en l’àmbit estatal i internacionala través d’accions de caràcter preventiu,assistencial, rehabilitador i de desenvolupament,realitzades essencialment per voluntariat.La visióLa Creu Roja, com a organització humanitàriai d’acció voluntària arrelada a la societat,donarà respostes integrals des d’unaperspectiva de desenvolupament a lesvíctimes de desastres i d’emergències, aproblemes socials, de salut i mediambientals.
  5. 5. SUMARI1. Presentació 92. Introducció 11 2.1 Perfils de les persones participants en el 1r estudi i principals dades sobre la infància 12 2.2 Projecte d’ajuts a la infància 14 2.3 Explicació de l’anàlisi de l’estudi 153. Resultats de l’enquesta 19 3.1 Perfil de les famílies que han rebut l’ajut 20 3.2 Cost de l’escolarització del infants 24 3.3 Programa d’Ajuts a la infància per al curs escolar 2012-2013 26 3.4 Altres ajuts, mancances i afectacions 28 3.4.1 Altres ajuts 28 3.4.2 Necessitats sense cobrir 29 3.4.3 Grau de necessitat de les famílies 304. Conclusions 355. Accions de la Creu Roja 416. Annexos 45 Annex 1. Metodologia de l’estudi 46 Annex 2. Qüestionari telefònic 48 Annex 3. Dades del Qüestionari social 53 Annex 4. Bibliografia 53
  6. 6. 1. PresentacióBenvolgudes i benvolguts,Teniu a les mans el 4t estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat, unprojecte que va iniciar-se el 2011 per tal de millorar la identificació deles necessitats de les persones ateses per la Creu Roja a Catalunyaen projectes de lluita contra la pobresa i, en conseqüència, ajustar-ne lesaccions humanitàries. L’altre gran repte consistia en contribuir a generar unacorrent d’opinió i de treball, alineada amb d’altres agents socials, com a part deldesplegament de l’estratègia de Diplomàcia Humanitària de l’entitat. Any i migdesprés, es pot dir que s’han assolit aquestes dues fites de l’Observatori.El present estudi s’ha elaborat mesurant i analitzant els resultats de l’enquestarealitzada a les persones participants en una acció concreta -el projecte d’ajutsinfantils per a la tornada a l’escola- que la Creu Roja va desenvolupar entre agosti octubre de 2012 per donar resposta a les necessitats detectades en el 1r estudi,titulat “L’impacte de la crisi en la infància i les famílies”.Tant en el projecte esmentat com en l’estudi s’ha comptat amb la implicaciód’un agent social clau: la comunitat educativa. L’escola és l’entorn on primer esdetecten les mancances que puguin patir els infants. Però, en l’actual contextde crisi, l’escola ha esdevingut, a més, un espai des d´on s’intenten pal·liarsituacions d’extrema necessitat de les famílies gràcies al treball i a la coordinaciódels professionals de l’educació amb els serveis socials de les administracionscompetents i amb les entitats socials.En un moment en què la pobresa infantil al nostre país arriba ja al 26,4% (Idescat,desembre de 2012), els nens i nenes més vulnerables tornen a ser, malauradament,els principals protagonistes de l’estudi. Nenes i nens que tenen garantit el dretuniversal a l’educació, però als quals cal oferir també unes mateixes condicions departida per a crear una societat més justa, equitativa i digna. Infants que han de poderanar a l’escola amb la màxima dignitat i sense cap altra preocupació que aprendre icompartir experiències amb els seus companys. Persones que demà seran adultesi, que si no s’hi posa remei, patiran també en el futur les conseqüències de lescarències del present.La lluita contra l’exclusió social, fent especial incidència en la població infantil, ha deser una prioritat i una responsabilitat compartida que han d’exercir tots els agentssocials implicats: els poders públics, les entitats socials, la comunitat educativa,les famílies i la societat en general. Només així, conjuntament, es pot construir unasocietat mes igualitària on es garanteixi la igualtat d’oportunitats per a tothom enun moment de dificultat social. Per tant, des de la Creu Roja a Catalunya esperemque el present estudi, a més de mostrar les mancances actuals, contribueixi aincrementar els esforços adreçats a millorar la qualitat de vida dels infants.Josep Marquès i BaróPresident de la Creu Roja a Catalunya
  7. 7. 2introducció
  8. 8. IV ESTUDI DE L’OBSERVATORI2. INTRODUCCIÓPer a la realització d’aquest estudi s’hapartit de les dades relatives a les Habitatge i ingressospersones que la Creu Roja ha atès en elsdiferents programes i projectes de Lluitacontra la pobresa, però també dels Persones a l’aturestudis realitzats anteriorment per 68%l’Observatori de Vulnerabilitat. Mediana d’ingressosD’aquesta manera, és possible analitzar 550 eurosi avaluar la situació d’aquestes persones Ingressos provinentsi col·lectius i veure´n levolució. de prestacions 68,2% Mediana de despesa mensual en habitatge 500 euros2.1 Perfils de les personesparticipants del 1r estudi Sense poder mantenir una temperatura adequadai dades principals sobre 42%la infància DesnonamentsEn el 1r estudi de l’Observatori de 1 de cada 10Vulnerabilitat de la Creu Roja aCatalunya (L´impacte de la crisi en lainfància i les famílies), de juliol de 2011,es van realitzar 409 enquestestelefòniques a persones ateses en elsprojectes de Lluita contra la Pobresa per Indicadors de pobresa i privació materialtal d’analitzar-ne els perfils i les dels enquestatscarències que patien.L’estudi posava de manifest l’increment de Pobresa relativa 93,7% Menys de 700€la precarietat com a conseqüència delcontext de crisi. Cal recordar que 4 de Pobresa alta 91,7%cada 10 persones afirmaven no haver Menys de 646€necessitat mai cap ajut amb anterioritat a Pobresa molt alta 85,2%lany 2010, constituint el col·lectiu de Menys de 566€persones ”nouvingudes” a l’exclusió social.Aquest increment del risc d’exclusió no estraduïa només en un augment de poblacióafectada, sinó també en la intensitat En situació Més del 55%d’aquesta afectació: el 93,7% de les de privaciófamílies vivien sota el llindar de la pobresa, materiali el 85,20 % presentaven un indicador de (No es poden permetre vacances,pobresa molt alta. un àpat de carn, mantenir la llar a una temperatura adequada i fer front a un imprevist de 600€) 10
  9. 9. L’impacte de la crisi en la infància I EN L’ENTORN ESCOLARAfectació de la crisi a la infància Projectes de la Creu Roja adreçats a la infànciaUn 80% de les famílies enquestades tenien infants, els Els resultats d’aquest primer estudi van donarquals patien una especial afectació de la precarietat. encara més solidesa al gir que des de l’inici deCompartien dormitori amb algun adult per qüestió d’espai la crisi havia donat la Creu Roja a la seva acció,1 de cada 2 infants convertint l´ajuda humanitària a casa nostra en el principal eix estratègic. Amb el repte d’arribar a més persones i cobrir més necessitats, des de la Creu Roja es van reforçar i incrementar els projectes d’ajuts bàsics, amb especial incidència en tots aquellsNo tenia dos parells de sabates adequades adreçats al col·lectiu de la infància.1 de cada 3 infants Dades en nombre de infants atesos Ajudes per al retorn escolar 3.138No tenia llibres adequats1 de cada 3 infants Kits de suport social 22.606 Productes de necessitats bàsiques en alimentacióNo disposaven de material d’oci a l’aire lliure, i higiene infantil (2012).com ara bicicletes, patins...5 de cada 10 infants De totes les persones ateses en aquests dos projectes el 30% són infantsNo realitzaven cap activitat de lleure6 de cada 10 infants Programa d’aliments 36.807 Gestió dels aliments repartits per la Unió Europea (2012).Rebien algun ajut per quedar-seal menjador escolar3 de cada 10 infants 336/506 Projecte d’alimentació infantil 336 ajudes, a gener del 2013, de les 506 que té com a objectiu inicial el projecte.Famílies que necessitaven el servei de menjador escolar Campanya de joguines 17.604però no el podien pagar1 de cada 4 La Creu Roja a Catalunya va atendre en aquests projectes 80.523 nens i nenes. 11
  10. 10. IV ESTUDI DE L’OBSERVATORIEn un context de necessitats Ara, les assemblees locals, Aquests nous espais són el quecreixents, la Creu Roja a Catalunya repartides al llarg de tot el territori, s’anomenen Punts de Suport a lesha adoptat un model propi s’han convertit avui en molt més que Famílies, que es troben end’atenció. A diferència d’altres el lloc on anar a recollir l’ajut. Han l’actualitat en una fase deprojectes, el paper de la Creu Roja esdevingut veritables punts desplegament en diferents puntsen la distribució de productes de d’atenció des dels quals s’escolta, del territori com a prova pilot.primera necessitat es limitava sovint s’orienta, es diagnostica i es treballa Suposen un nou repte per a laa l’entrega del bé a les persones amb les persones i amb les famílies implantació d’un nou modelderivades pels serveis socials. sol·licitants d’ajuts bàsics per d’atenció integral de les persones aconseguir una millora integral de que es troben en risc d’exclusió i que la seva situació. arriben a la institució humanitària.3.138 2.2 Projecte d’ajuts a la infància El juliol de 2012, abans de l’inici del present curs escolar, la Creu Roja a Catalunya va endegar el projecte d’ajuts infantils per a la tornada a l’escola, del qual shan beneficiat més de 3.000 nens i nenes de 3 a 12 anys de tot Catalunya, a través dels següents ajuts lliurats: Ajudes per al retorn escolar Compra de llibres o reutilització de llibres i material escolar 971 ajuts Compra de vestuari i calçat esportiu 2.760 Beques per a casals d’estiu 71* 3.138 2.073 infants beneficiaris famílies ateses (*) Per la temporalitat del projecte, les ajudes per aquest concepte són inferiors a la resta. 12
  11. 11. L’impacte de la crisi en la infància I EN L’ENTORN ESCOLAREl Projecte d’ajuts infantils 2.3 Explicació de l’anàlisiper a la tornada a l’escola de de l’estudila Creu Roja preten minimitzarl’impacte de la despesa queli suposa a les famílies L’univers de la mostra del present estudil’escolarització dels infants, el constitueixen totes les personesaixí com també dignificar beneficiàries del projecte d´ajuts infantilsla recepció de l’ajut per a la tornada a l’escola de la Creu Roja registrades a la base de dades, que a l’octubre eren 1.762. El total de persones enquestades per telèfon ha estat de 737, cosa que representa un marge derror inferior al 3%. La mostra sha seleccionat estratificant per gènere i per nombre dhabitants del municipi de residència. Mitjançant un qüestionari telefònic s’ha demanat informació sobre la valoració de l’ajuda lliurada per la Creu Roja, com es fa front al cost econòmic de l’alimentació, la compra de material i llibres escolars, i quines necessitats no s’han pogut cobrir2. L’enquesta s’ha realitzat a les persones sol·licitants de l’ajut, però en elAmb aquest projecte s’ha volgut de manera que, mitjançant qüestionari s’han inclòs, a més,minimitzar l’impacte econòmic diversos instruments de preguntes que fan referència a la unitatde la despesa que suposava valoració, ha estat possible familiar i als nens i nenes, que són elsl’inici de curs escolar en les establir els criteris del nivell beneficiaris finals d’aquests ajuts.famílies més desfavorides, de vulnerabilitat.garantir que els nens i nenes En els casos derivats pels En aquesta ocasió, a més delscomptin amb el material serveis socials o per les testimonis de persones usuàriesi equipament adequats per mateixes escoles, la Creu Roja i voluntàries, també s’ha incorporatseguir correctament la seva ha tingut també contacte la visió d’informants clau externs a laescolarització i dignificar el directe amb aquestes famílies Creu Roja, com són els representantsmètode de la recollida de l’ajut i n’ha realitzat igualment un de la comunitat educativa, la qualper part de les famílies a través informe de la seva situació. cosa ha permès complementarde circuits normalitzats, com de forma molt qualitativa -per la sevasón els establiments comercials. Aquest treball en xarxa amb proximitat a la realitat de la infància- laA nivell intern, l’execució del els serveis socials de les informació obtinguda a partir de lesprojecte ha ajudat a consolidar poblacions catalanes i amb enquestes realitzades.el nou model propi d’atenció a tota la comunitat educativales persones esmentat (direccions de les escoles,anteriorment. La detecció de AMPAs, equips deles necessitats l’han realitzat coordinacionsmajoritàriament els membres pedagògiques) ha possibilitatde la Creu Roja amb les la ràpida canalització delsfamílies amb les quals ja es ajuts i la priorització, en els (1) Per a més informació relativa a la metodologia de l’estudi, vegeu l’Annex 1.treballa en altres projectes, casos més necessaris. (2) Per accedir al qüestionari telefònic, vegeu l’Annex 2. 13
  12. 12. Testimoni Maria Rosa Martínez 49 anys Directora de l’escola El Serrallo de Tarragona “ Les coses que són relatives també han de tenir una exigència relativa. Per exemple, si un nen no pot comprar l’equipament esportiu, es prioritzen els llibres i el material escolar, i aquest nen pot portar un altre xandall que no sigui el de l’escola. La qüestió ” és que el porti i no es vegi diferent als altres.“Detectem que passa alguna cosa amb Darrerament, l’escola El Serrallo també D’altra banda, l’escola també intentales famílies quan les criatures tenen ha pogut comprovar que, no només que el cost de l’escolarització sigui elalgun canvi d’actitud en el que fan a són les famílies humils les que tenen mínim. “Les coses que són relativesdiari o quan veiem que no participen de problemes econòmics, sinó també les també han de tenir una exigènciales activitats o posen alguna pega en la de classe mitjana, que s’estan quedant relativa. Per exemple, si un nen no potcompra de material”- explica Maria Rosa sense ingressos per la destrucció de comprar l’equipament esportiu, esMartinez, directora de l’escola El Serrallo llocs de treball. En aquests casos, prioritzen els llibres i el material escolar,de Tarragona. Dels prop de 280 alumnes la directora explica que l’escola té i aquest nen pot portar un altre xandallque té l’escola, gairebé el 15% reben en compte els aspectes següents: que no sigui el de l’escola. La qüestióajuts per diferents aspectes relacionats “L’equitat, és a dir, que el nen sigui igual és que el porti i no es vegi diferent alsamb l’àmbit escolar o per cobrir altres que els altres; l’autoestima, un nen amb altres” – conclou la directora.necessitats socials. autoestima aprendrà; i la qualitat de l’ensenyament”. També es pretén que noMartínez explica que les necessitats més hi hagi diferències a l’aula: “Intentem queevidents són de tipus emocional, més les sortides siguin molt econòmiques,que d’aprenentatge: “La canalla està més que les pugui realitzar el 90% de lainquieta i et sorprèn amb actituds poc canalla i, si no, s’anul·len”.habituals en ella: tristesa, melangiao una inquietud sobtada”. Amb tot, la faltade recursos econòmics de les famíliesamb els 2 progenitors sense feina implicaproblemes estructurals de falta d’habitatgeo dificultats per garantir un vestuariadequat als fills o per proporcionar-los unaalimentació adequada.
  13. 13. Testimoni Mari Carmen Lamela 40 anys Ha rebut ajuda de la Creu Roja per cobrir la quota del menjador escolar Assemblea de la Creu Roja a l’Alt Penedès “ El més important és que el nen, com que no és a casa –sinó al menjador escolar-, sé que podrà menjar el que necessita, i per mi això és un ” alleujament molt gran.La Mari Carmen Lamela viu sola a A més de rebre el suport de la Creu Tot i això, afirma que, de vegades,Vilafranca del Penedès amb el seu fill de Roja, la Mari Carmen també compta se sent discriminada o estigmatitzada4 anys i lamenta les actuals dificultats per amb l’ajuda dels seus pares. Sense cap pel fet de rebre ajuda: “La que viu cadatrobar feina: “Jo el que necessito és una ajuda, explica que li resultaria molt més dia aquesta situació dura sóc jo, i jo sífeina per poder ser autosuficient a casa complicat poder fer una vida normal i que em sento discriminada... i algunmeva i no haver de demanar. Però, és assegura que això tindria conseqüències cop sí que m’han fet sentir com unaclar, en la situació en què estem, no n’hi negatives per al nen: persona inferior per la situació que esticha de feina”- afirma la Mari Carmen. “Jo estaria més nerviosa, tindria més vivint” – conclou.“Faig l’impossible per aconseguir tot tensió i lògicament això repercutiria enel que necessitem a casa” – assegura el nen i en la convivència”.aquesta mare, que, tot i les sevesdificultats, ajuda el seu fill a fer els deures. En tenir cobertes les necessitats bàsiques del seu fill, la Mari CarmenAquest any, la Mari Carmen està rebent se sent millor emocionalment, estàuna beca pública per al menjador “més tranquil·la” i “relaxada” i potescolar del seu fill i una ajuda de la entomar la recerca de feina amb unaCreu Roja amb la mateixa finalitat. actitud més positiva. “Ara l’INEM, m’haEntre les dues ajudes, se li cobreix la trucat per fer un curs, que l’he de fertotalitat del cost del menjador escolar obligatòriament, i, és clar, és fins la una,del seu fill, cosa que la mare valora molt i el nen surt a dos quarts d’una. Si elpositivament: “El més important és que nen no es pogués quedar al menjador,el nen, com que no és a casa, sé que tindria problemes per veure qui es potpodrà menjar el que necessita, i per mi quedar amb ell”.això és un alleujament molt gran”.
  14. 14. 3resultats de l’enquesta
  15. 15. IV ESTUDI DE L’OBSERVATORI3. RESULTATS DE L’ENQUESTA3.1 Perfil de les famíliesque han rebut l’ajutLes dades recollides a l’estudi fanreferència tant a les persones i a Procedència majoritària del ingressos familarsles famílies sol·licitants dels ajuts com Pregunta multirespostaals infants d’entre 3 i 12 anys que ensón els receptors i beneficiaris finals. SalariPer a una correcta interpretació de Atur 24,2%les dades de l’estudi, cal insistir en el Pensió* 23,1% Rendafet que, si no s’indica el contrari, 21,8% mínimafan referència al col·lectiu de 21,0%persones que atén la Creu Rojaa Catalunya en un determinatprojecte, concretament el projecte Ingressosd’ajuts infantils per a la tornada No té informalsa l’escola. 13,0% capPer tant, els resultats i les xifres ingrés Ajudaque es donen no són de 11,0%extrapolables en cap cas al familiarsconjunt de la població ni tampoc i/o amicsa la resta de la infància de 7,3%Catalunya.Això no obstant, els resultatsmostrats sí que poden ser una mostraforça aproximada de la situació queestà patint la infància de Catalunyaactualment en major risc d’exclusiói de vulnerabilitat social. * Per pensió sentén majoritàriament una pensió alimentària per als fills/es.Perfil per persona Perfil de la família Sexe Mitjana edat Dona 71,5% De 36 a 45 anys 43% Edat mitjana Fills en edat escolar 37 anys 43% 2 o més fills 63,1% ... del quals un 41,8% Nacionalitat són família Espanyola 49,1% 41,8% nombrosa 48,7% 11% Famílies amb ingressos inferiors a 550€ al mes Famílies sense cap típus d’ingrés1(1) Un dels requisits per accedir als ajuts era disposar duns ingressos mensuals per unitat familiar iguals o inferiors a lIndicador Públic de Renda dEfectes Múltiples (IPREM):532,51 euros al mes, més 125 euros per cada fill/a. Si el perfil tipus de família té 2 o més fills - i per tant accediria als ajuts amb uns ingressos de prop de 750 euros - i el 48,7%de les famílies que han rebut lajut tenen ingressos inferiors a 550 euros al mes, es pot concloure que la major part de beneficiaris estan molt per sota daquest llindar. 18
  16. 16. L’impacte de la crisi en la infància I EN L’ENTORN ESCOLARNomés 1 de cada 4 famílies té un L’Institut d’Estadística de Catalunya hasalari i un 13% dels seus ingressos publicat les xifres de 2011 sobre la pobresaprovenen de l’economia informal. a Catalunya, fent una especial incidència enEls indicadors mostren una baixa el col·lectiu d’infància.intensitat del treball –i amb uns No és possible fer una comparativa entreingressos que no permeten fer front aquestes dades externes, corresponents ala les necessitats bàsiques- i una gran marc referencial, i les que ofereix aquest estudi,dependència dels ajuts, tant públics ja que, mentre unes analitzen la incidència de la(atur, renda mínima, pensió...) com pobresa sobre el total de la població infantil, lesde la seva xarxa més pròxima d’aquest estudi se centren en la infància que es(ajuts familiars, amics, pensió troba sota el llindar de la pobresa.compensatòria...). L’economia A partir de les dades de l’enquesta, s’had’aquestes famílies, a banda de ser destacat un seguit d’indicadors per mesurarprecària, és extremadament fràgil la intensitat de la pobresa entre els infantsatesa la temporalitat dels ajuts. atesos per la Creu Roja.Més del 75% de les famílies Població infantil sota el llindar de latenen tots els membres adults pobresa de l’estudi de la Creu Rojaa l’atur o en situaciód’inactivitat i 1 de cada 10 nodisposa de cap tipus d’ingrés, 63,0% Infants que viuen en llarsni de familiars ni d’amics. amb pobresa molt alta4Malgrat que l’enquesta telefònica s’harealitzat a les persones sol·licitants delsajuts, a través del qüestionari s’ha 13,0% Infants que viuen en llars sense cap tipus d’ingrésobtingut informació referent als 1.482 (ni de familiars ni d’amics)infants en edat escolar de les 737famílies enquestades.L’ estudi d’UNICEF “La infancia enEspaña 2012-2013 “fixa que el 29,8% 75,0% Famílies amb infants que tenen tots els seusdels infants es troben en risc d’exclusió membres adults sensea l’Estat espanyol i ofereix altres feinaindicadors que mesuren la pobresa i laprivació material d’aquest col·lectiu. 55,6% Infants amb privació material severa5Els infants atesos per la CreuRoja viuen sota el llindar de lapobresa i un 63% ho fan encondicions de pobresa moltalta. Un 13% viuen en llars 18,5% Infants que viuen en llars que no reuneixensense cap tipus d’ingrés. condicions mínimes d’habitabilitat6(2) Per a més informació sobre altres indicadors de vulnerabilitat, (4) De manera genèrica, ingressos de la unitat familiar per sota de 566 € mensuals.vegeu l’Annex 3 (Qüestionari social). (5) Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja a Catalunya: 1r estudi. L’impacte de la crisi en(3) Segons la taxa AROPE (At Risk Of Poverty or social la infància i les famílies. S’han mesurat només els 4 aspectes següents dels nou indicadors deExclusion), que agrupa tres indicadors diferents: risc de pobresa, privació material: vacances, àpat de carn, temperatura adequada i imprevist de 600 € .llars amb baixa intensitat en l’ocupació i privació material. (6) Amuntegament, sense subministraments o “sense llar”. 19
  17. 17. Testimoni Raquel Manchón 19 anys Voluntària de Reforç escolar Creu Roja al Barcelonès Nord “ Els nens tenen mancances, no tenen una dieta equilibrada, ja que les famílies, per qüestions econòmiques, potser no es poden permetre donar una bona ” alimentació als seus fills.L’augment de les desigualtats econòmiques dies a la setmana, el nombre total de actuacions. Per exemple, aquests’està deixant notar a les aules. Així ho ha menors que van realitzar aquesta activitat curs escolar la institució humanitàriapercebut Raquel Manchón, voluntària de l’any passat arriba a prop d’una trentena. ha començat a repartir berenars,reforç escolar de la Creu Roja al Barcelonès en adonar-se de les mancancesNord: “Generalment, els nens que tenen En el seu dia amb els infants, la voluntària alimentàries dels infants. “Els nens tenenmés o millor material ridiculitzen els que no ha percebut que les llars que passen per mancances, no tenen una dieta equilibrada,en tenen, com per exemple, si tens una dificultats socials i econòmiques han anat ja que les famílies, per qüestionsmotxilla nova d’un any a l’altre i l’altre no a l’alça i que, entre elles, cada vegada hi econòmiques, potser no es poden permetrela té, el que no la té pot sentir vergonya, ha un major nombre de famílies d’origen donar una bona alimentació als seus fills”ridícul... o es pot sentir malament”. autòcton. Segons la voluntària, els infants – assegura Manchón. que viuen aquesta situació a casa estanLa Raquel és una de les voluntàries que “més agressius, més tristos...” i tenen La Raquel també ha notat “carències endinamitza les sessions de reforç escolar, més dificultats de concentració. la higiene” d’alguns infants que fan reforçque la Creu Roja realitza a Santa Coloma escolar, o bé que porten roba que els vade Gramenet, en el marc del Programa A més, malgrat que les necessitats “petita”, perquè a casa seva “no es podende Suport Educatiu que l’entitat de la infància cada vegada són majors, permetre” comprar-ne de nova.desenvolupa a través d’un conveni amb les escoles tenen “menys recursos”l’Ajuntament d’aquesta localitat. per atendre’ls a causa de les retallades Davant d’aquesta situació, la voluntàriaEs tracta de sessions grupals, a les quals dels pressupostos públics. recorda que els infants “són el nostreassisteixen entre 12 i 15 infants al dia, futur” i que hem “d’educar-los i ajudar-on, a més d’ajudar els nens i nenes a fer En el projecte de reforç escolar, això los”. Ella està decidida a seguir aportantels deures, també es realitzen activitats ha obligat la Creu Roja a reforçar l’atenció el seu “granet de sorra”.lúdiques. Com que hi ha dos grups a la infància, per detectar millor lesd’infants que fan reforç escolar diferents seves necessitats, i a emprendre noves
  18. 18. Testimoni Mar Romaní 25 anys Tècnica dels projectes locals de reforç escolar i del Centre de Mediació Social Creu Roja a Santa Coloma de Farners “ Els infants que tenen una situació més complexa i un entorn més poc normalitzat tenen més falta d’atenció. ”“Els infants que tenen una situació més Una gran part de les famílies que porten Darrerament, l’assemblea tambécomplexa i un entorn més poc normalitzat els seus fills al CMS tampoc no poden ha potenciat noves campanyes detenen més falta d’atenció” -explica Mar pagar la quota del material escolar. captació de fons per a projectesRomaní, tècnica del projecte de reforç “En no haver pagat aquesta quota, no d’infància. Per exemple, amb lesescolar i del Centre de Mediació Social poden fer les activitats escolars amb joguines que no ha pogut repartir(CMS) de la Creu Roja a Santa Coloma els seus companys” – lamenta Romaní, entre els infants en situació vulnerablede Farners, un espai on l’entitat organitza que afegeix que alguns pares i mares aquestes festes de Nadal, perquèactivitats per a menors en situació de tenen sentiments de “culpabilitat” només se’n distribueixen de noves,dificultat fora de l’horari de classes. perquè senten que, a causa dels seus s’ha organitzat un mercat de segona mà. problemes econòmics, “a qui es castiga Això ha permès vendre aquestes joguinesRomaní explica que aquest curs escolar és als seus fills, no a ells”. a un preu simbòlic i els fons recollitss’han reformulat els dos projectes que s’han destinat kits d’alimentació infantil.gestiona, de manera que els aspectes Per tal que els adults puguin “exposaracadèmics es treballen exclusivament els seus conflictes, les seves pors, D’ara en endavant, la Creu Roja esen el reforç escolar. En canvi, el CMS, la seva situació en el moment actual i proposa aprofundir el “treball en xarxa”on abans els infants també dedicaven també treballar temes com ajudar a fer amb les escoles i els serveis socials deuna estona a fer deures, ara està els deures, una alimentació saludable...”, Santa Coloma de Farners per donarexclusivament centrat en l’educació la tècnica explica que l’assemblea suport plegats a les famílies i infantsemocional. Actualment una trentena està endegant el projecte d’una Escola que passen per més dificultats.d’infants participen en aquests dos de Pares i Mares.projectes, 16 dels quals fan reforçescolar i 14 van al CMS.
  19. 19. IV ESTUDI DE L’OBSERVATORI3.2 Cost de l’escolarització dels infantsSi en l’apartat anterior es mostraque la mitjana d’ingressos Despeses a les quals han de fer front les famílies enquestadesmensuals de les famílies està Llibres i material escolarper sota dels 550 euros, enaquest punt s’analitza com les La majoria de famílies A Catalunya, la majoria dels centresfamílies fan front a les despeses enquestades tenen 2 o més fills relacionen el material escolar obligatoriderivades de l’escolarització en edat escolar i una mitjana per als alumnes i sovint s’adquireix a ladels seus fills i filles. d’ingressos mensual per sota mateixa escola a través de les AMPAs.Cal tenir en compte que el dels 550€. Només per adquirir El preu mitjà d’aquest material variaqüestionari fa referència al cost els llibres i el material escolar*, en funció de les escoles i dels nivells.que, per a les famílies, suposen han de fer front en un sol mes Pel que fa als llibres, cada cop mésun seguit de béns i serveis. a una despesa molt superior escoles estan impulsant projectesPer tant, no destinar diners als seus ingressos, sense de reutilització de llibres de text quea una determinada partida comptar l’equipament no suposen, entre molts altres–llibres, menjador, activitats obligatori (roba, calçat avantatges, una reducció importantextraescolars...- no vol dir adequat...), però imprescindible dels costos.necessàriament que no es tingui per a la tornada a l’escola. Això no obstant, aquests projectes,o no s’utilitzi – el cost pot estar en cas d’estar implantats, es limitencobert de manera externa a un tipus de llibres -els que no sóna través de beques, ajuts d’un sol ús-, a determinats nivells ifamiliars, de les entitats…- requereixen del pagament d’una quota.però tampoc, atesa la precària Les despeses en llibres i material Els llibres i el material escolareconomia familiar, que hagin escolar de les famílies que tenen representen la principal despesa perpogut escollir prescindir-ne. dos o més fills superen de molt els seus ingressos. a la tornada a l’escola d’aquestes famílies. El 39% hi inverteix entreSegons l’Organització de 100 i 300€ i 1 de cada 4 famílies DespesesConsumidors i Usuaris (OCU), del retorn escolar més de 300€. Un 10% diu nola tornada a l’escola suposa destinar-hi cap import. Dos fills Sobrecostper a les llars del país un cost 678€ -178€mitjà de 640 € per fill (510€ Ingressos Els llibres i el material escolarsi l’escola és pública i 917€ mensuals representen la principal despesa per lasi és privada). +33% tornada a l’escola d’aquestes famílies. 550€L’estudi de l’OCU, d’agost El 10,3% El 1,5%de 2012, advertia que, durant diu no gastar Ns/ncel curs 2012-2013, fer front cap import El 26,2%a aquesta despesa seria Un fill hi destinaespecialment difícil tenint 339€ més de 300€en compte la situacióeconòmica de moltes llars Llibres 215€i que es veuria agreujada perla reducció d’ajuts públicsde les administracions.L’esmentat informe detalla també Materialel cost mitjà de les diferents escolarpartides, entre les quals destaca 124€la despesa en llibres (215€ El 38,7% 23,3%per alumne), en material escolar Destina de entre 100 (*) En aquest estudi es prenen com a dades de referència(124€ ) i en altres serveis si se’n el cost de l’escola pública i d’alumnes de primària 1 a 100€ i 300€fa un ús mensual. 22
  20. 20. L’impacte de la crisi en la infància I EN L’ENTORN ESCOLARMenjador escolar Vestuari Altres despesesL’ús del menjador escolar En vestuari i calçat no obligatori Pel que fa a la resta desuposa una despesa mensual i/o esportiu,1 de cada 4 famílies despeses, un 50% no pagaa Catalunya que se situa al hi inverteix entre 100€ i 300€, de quota de l´AMPA i un 52% novoltant dels 150€. A través manera que és la segona paga activitats extres en horaride l’administració local, el despesa més important, tot i que lectiu (excursions, teatre...).Departament d’Ensenyament un 33% afirma no destinar-hi res. En relació als serveis, el 79% noatorga ajuts en forma de destina cap despesa en activitatsbeques menjador per als Despesa en vestuari i calçat extraescolars, un 86% no té capinfants de famílies en risc no obligatori i/o esportiu de despesa de transport i un 94%d’exclusió social. les famílies enquestades tampoc en reforç escolar.Entre les famílies enquestades,el 35% tenen una despesa Un 33,8% El 1,1% diuen no Ns/nc No paga quota de l´AMPAen menjador escolar de prop destinar-hi 50%de 100€ mensuals, mentre que res El 6%per al 65% aquesta qüestió no hi destina No paga activitats extres en horarisuposa cap despesa. Més de 300€ lectiu (excursions, teatre, etc.) al mes 52%Despesa en menjador escolarde les famílies enquestades No té cap despesa en activitats extraescolarsEl 38% El 27% 79%no ho pot diu no tenirpagar cap despesa* No te cap despesa de transport 86% 33,6% 25,5% No paga cap reforç escolar Destina de Destina de 1 a 100€ 100 a 300€ 94% El 35% hi destina 100€ al mes* Això no significa que no es compti La despesa principal de lesamb aquest servei, sinó que aquesta famílies és el material escolar,despesa pot estar coberta ambalguna ajuda (beques, ajuts familiars, seguida del vestuari. El menjadorde les entitats...). escolar representa pel 34,8% un cost mitjà de 100 € mensuals, que representa més del 18 % dels ingressos familiars 23
  21. 21. IV ESTUDI DE L’OBSERVATORI3.3 Programa d’ajuts a la infància per al curs escolar 2012-2013Un 66,5% La resta de famílies beneficiàriesde les famílies enquestades han rebut d’aquest projecte concret ja erenper primer cop l’ajut de la Creu Roja usuàries d’altres projectes de la Creumitjançant aquest projecte i se les ha Roja, principalment eren receptoresinformades de la possibilitat d’accedir-hi de productes de primera necessitat,a través de la difusió realitzada entre els com ara els kits de suport perserveis socials i les escoles alimentació i productes higiènicsDistribució dels ajuts Valoració dels ajutsPercentatje de famílies que han rebut l’ajut Considera l’ajuda La considera bona o molt bona insuficient 88,2% Vestuari esportiu 94,3% 53,7% i calçat 35,3% Llibres i material 93,9% 40% escolar 2,3% Ajudes 88,2% 35,3% esplai/estiu** Per la temporalitat del projecte, les ajudes per aquest concepte són inferiors a la resta. Qui ha informat sobre l’ajut El serveis socials L’escola La Creu Roja 56,9% 3,7% 37,3% Altres 0,9% 1,2% Altres 24
  22. 22. Testimoni Nacho Ibáñez 29 anys Tècnic de projectes d’infància Creu Roja al Barcelonès Nord “ Moltes famílies prioritzen el menjar i el poder viure abans que el material escolar i, indubtablement, això fa que hi hagi una necessitat real ” d’aquest material.“Moltes famílies prioritzen el menjar i el distribuir ajudes per adquirir material o S’ha cercat la col·laboració depoder viure abans que el material escolar vestuari escolar el darrer mes de setembre, diverses empreses de la comarca, quei, indubtablement, això fa que hi hagi com d’altres oficines de la Creu Roja. proporcionen a l’entitat fruita, entrepansuna necessitat real d’aquest material” o altres aliments saludables. A més,– assegura Nacho Ibáñez, tècnic de En les sessions de reforç escolar, Ibáñez l’assemblea comarcal ha vinculat elprojectes d’infància de la Creu Roja explica que la Creu Roja al Barcelonès Nord projecte de les beques de menjadoral Barcelonès Nord i psicòleg. també ha començat a distribuir berenars a cursos sobre alimentació saludable, recentment pel següent motiu: “detectàvem de manera que es demana als paresPer aquesta raó, afegeix que els infants que els nanos, juntament amb el dinar que i mares dels menors que reben aquestde les famílies amb més dificultats feien a l’escola, era l’únic menjar saludable suport que facin la formació.econòmiques, entre les quals prop que feien en tot el dia”.d’un 70% són d’origen autòcton, poden De cara al futur, Ibáñez considera quesentir-se discriminats: “estem arribant Pel que fa a les mancances alimentàries caldria ampliar el nombre de beneficiarisa un punt en què portar un llapis d’una dels infants, el psicòleg les atribueix dels projectes d’infància i reforçar lesmarca o d’una altra diferencia a un nano a dues raons: d’una banda, a les activitats de lleure. “Penso que el temadins d’una mateixa classe”. dificultats econòmiques de les famílies del lleure i el temps lliure és un tema i, de l’altra, als mals hàbits alimentaris, al qual haurem d’arribar d’aquí molt poc,Evidentment, disposar de menys material que porten als menors a menjar en perquè, fins ara, hi havia escoles queescolar i viure una situació difícil a casa excés rebosteria industrial. s’encarregaven de fer aquestes activitatss’acaba notant en els “resultats que els i ara no poden, i nosaltres hem de sernanos tenen finalment” a l’escola, segons Per pal·liar aquestes mancances, allà” – conclou.Ibáñez. Això explica que la Creu Roja la Creu Roja al Barcelonès Nord estàal Barcelonès Nord hagi notat un desenvolupant, igual que d’altres“augment de demanda en quant a assembles locals i comarcals, un projecteprogrames de reforç escolar, de lectura...” per ajudar a cobrir les quotes de menjadorrespecte a anys anteriors - comenta el escolar dels infants en risc, però tambétècnic. A més, l’assemblea comarcal va d’altres iniciatives complementàries.
  23. 23. IV ESTUDI DE L’OBSERVATORI3.4 Altres ajuts, mancances i afectacions La meitat de les famílies enquestades compten3.4.1 Altres ajuts escolars únicament amb el suport de la Creu Roja per fer front a lesA banda de l’ajut lliurat per la Creu Roja... despeses d’escolarització dels seus fills i filles... 2 de cada 4 de les famílies enquestadesreben algun altre tipus de suport per a lesdespeses d’escolarització dels seu fills i fillesTipologia d’ajut Qui lliura l’ajutPregunta multiresposta Pregunta multirespostaMenjador escolar Vestuari Llibres Ajuts públics 34,4% 23,74% 21,7% 15,33% Familiars o amics 24,5% Altres entitats o ONG, excepte la Creu Roja 9,7% L’escola 8,8% Un 34,4% de lesRelació entre ajuts públics famílies reben Evolució dels ajutsi disminució dels ajuts ajuts públics per Des del darrer curs escolar, malgrat que totesLa meitat de les persones que a l´escolarització les famílies han rebut el suport de Creu Roja...rebien ajuts públics els han deixat dels seus fills,de rebre o han rebut menys quel’any anterior però en menor proporció que Rep el curs anterior menys ajuts 38,2% ... un 44,8% ... un 29% diu rep menys ajuts que en rep més o menys diners o de més import Rep els mateixos ajuts però menys Un 9,4% del total de persones enquestades mai diners havia necessitat ajut per a l´escolarització dels seus fills Ha deixat 10,2% de rebre ajuts Quant als ajuts públics, més de la meitat de les famílies que els rebien han patit una disminució 2,4% respecte al curs 2011-2012. 26
  24. 24. L’impacte de la crisi en la infància I EN L’ENTORN ESCOLAR3.4.2 Necessitats sense cobrirEl 77,7%dels enquestats no han pogut Les necessitats i despeses no cobertescobrir totes les necessitatsd’escolarització per als seus fills/es Menjador escolar 37,9% Quota de l´AMPA 32,6% Cost Carmanyola 8,0% Activitats extres 50,4% Activitats extraescolars 43,3% Transport escolar 8,4% Reforç escolar 16,1% Material escolar 59,9% Vestuari 26,7% Ns/NC 1,2%El 22,3%sí han pogutcobrir-les El segon bloc de necessitats aquesta xifra més enllà del sense cobrir el constitueixen les percentatge. El menjador activitats lúdiques, esportives escolar és per a molts infants en o culturals, dins o fora de l’horari situació de pobresa l´únic recurs lectiu. Prop de la meitat de les que els garanteix diàriament un famílies no les poden costejar. àpat complert i variat. Un 70,3%A més dels percentatges, cal tenir El fet de no poder accedir de les persones enquestadesen compte la incidència de cadascuna a aquestes activitats per motius manifesta tenir dificultats perd´aquestes mancances en els infants. econòmics constitueix un important garantir una alimentacióUn 60% no compten amb tot el material factor d´exclusió d´aquests infants saludable per als seus fills alescolar i llibres de text necessaris i hem respecte a la resta del grup, i pot domicili . D’entre les famíliespreguntat a les famílies quina és repercutir en el desenvolupament que no poden costejar el serveil´afectació que se´n deriva. del seu potencial. de menjador escolar aquesta afectació arriba fins el 79%. El menjador escolar és la terceraLa falta de material influeix en despesa –a nivell percentual- que En el primer estudi deel rendiment escolar dels seus no s´ha pogut assumir durant l´Observatori de la Vulnerabilitatfills/es? el present curs escolar. El 38% de Creu Roja, un 33% de lesNo afecta de cap manera de persones enquestades tenen famílies enquestades feien ús necessitat de menjador escolar del menjador escolar -la majoria 10,9% per als seus infants, però no poden a través de beques menjadorSí, afecta als resultats escolars pagar el servei. Tenint en compte totals o parcials- i el percentatge que no totes les famílies necessiten de les que necessitaven aquest 76,6% aquest servei , i que ens estem servei i no el podien pagar eraSí, afecta la dignitat/sentiments referint a una qüestió tant bàsica del 25%. 2 cursos escolars com és l´alimentació dels infants, després aquest percentatge 77,1% cal dimensionar adequadament ha augmentat fins al 38%. 27
  25. 25. IV ESTUDI DE L’OBSERVATORI3.4.3 Grau de necessitat de Les ajudes queles famílies garanteixen, a través de l´escola, A banda de l’alimentacióEn un dels apartats del qüestionari es una millora en i fora de l’entorn escolar,demanava que es puntués de l1 al 5 l´alimentació dels hem detectat a través dela necessitat de comptar amb ajuts per infants constitueixen l’enquesta altres mancancescobrir diferents béns i serveis relacionats una de les màximes que poden tenir importantsamb l´escolarització dels infants, prenent prioritats de les repercussions en la salutcom a referència la seva pròpia família. famílies dels infantsQue valorin al màxim un ajut no vol dirnecessàriament que no comptin amb ell, Té dificultats econòmiquessinó que, si el tenen, no podrien Un 38% de les famílies per cobrir alguna de lesprescindir-ne perquè no se´n poden fer – quan el curs escolar següents despeses delscàrrec des de l´economia familiar. Una 2010-2011 era d’un seus fills/es?puntuació més alta indica un major grau 25% - no podende necessitat i/o de dependència costejar el servei de Pregunta multirespostad´aquests ajuts. A continuació es menjador escolar, malgrat que en tenen Sí, alimentació saludable ”relacionen els percentatges de personesque han donat la màxima puntuació (5) necessitat. D’entre 70,3%a cadascuna de les ajudes: aquestes, un 79% no Sí, per determinats medicaments pot garantir una (medicació per a malalts crònics, alimentació adequada productes dermatològics, tractaments 78% dal·lèrgies o asma, etc). dels seus fills i filles 64% al domicili 32,8% 61,1% 56% Sí, per tractaments bucodentals i óptica 45,6% 70,3% 40,8% La majoria de famílies 20,8% manifesten tenir dificultats econòmiques per assumir aquelles despeses que no estan cobertes - o ho estan parcialment - pel sistema públic de salut : òptica, tractaments específics i/oLlibres i Ajuda Menjador Activitats Reforç Ajuda Transport crònics, determinatsmaterial vestuari extres escolar esmorzar escolar productes de farmàciaescolar escola o berenar i medicacions, ortodòncies i altres aspectes relacionatsEn termes absoluts i relatius - mediana de 5 -, obtindrien el màxim grau amb la salut buco-dental.de necessitat les ajudes per a llibres i material escolar, vestuari, menjadori activitats extraordinàries, seguides per l´ajuda de reforç i per esmorzar També un 70% diu no podero berenar. Els ajuts per transport escolar són molt necessaris per un costejar activitats esportives20,8% de les famílies. per als seus fills i filles.De nou, cal mesurar de manera individual cadascuna de les respostes Ens estem referint a activitatsmés enllà dels percentatges. No rebre o deixar de rebre determinats tipus dirigides, regulars i en equip,d´ajuts té unes conseqüències negatives sobre els infants, però diferents que a més dels seus efectesnivells d´afectació. També cal tenir en compte aspectes com la freqüència beneficiosos sobre la saluti el cost econòmic. Així, el servei de menjador representa una despesa dels infants milloren elsfixa mensual molt alta que s´ha d´assumir al llarg de tot el curs escolar. aspectes relacionals. 28
  26. 26. Testimoni Anabel Estudillo 42 anys Rep ajuda dels projectes d’infància de la Creu Roja per als seus fills Assemblea de la Creu Roja a Lleida “ No poder fer activitats extraescolars, no anar a classe de reforç, no tenir els llibres a temps o veure’m, de vegades, nerviosa i trista, tot i que intento que ” no se n’adonin, els acaba afectant.L’Anabel Estudillo està a l’atur des de fa darrer estiu, els seus fills van assistir L’Anabel descriu així com està afectantsis anys i, amb el subsidi de 426 euros al casal de l’entitat i, a més, a l’inici els seus fills la situació que viuen a casa:que rep, ha de mantenir tota sola tres de curs, l’Anabel va rebre ajuda de la “No poder fer activitats extraescolars,fills i filles de 12, 7 i 5 anys, dos dels Creu Roja per comprar calçat esportiu no anar a classe de reforç, no tenir elsquals tenen TDAH (Trastorn per Dèficit als seus fills i filles. llibres a temps o veure’m, de vegades,d’Atenció amb o sense Hiperactivitat). nerviosa i trista, tot i que intento que L’Anabel també rep beques de no se n’adonin, els acaba afectant” -Fa sis anys, treballava com a gerent en menjador, però lamenta que li cobreixin lamenta la mare.un Fast food, però, quan es va morir menys de la meitat del cost del menjadorel seu pare, va passar una molt mala escolar: “Es queden només dos dies L’Anabel, que també compta ambèpoca, a la feina no ho van entendre i va a dinar a l’escola perquè és el que em el suport d’una parella d’amics que vanacabar abandonant el seu lloc de treball. puc permetre”. A més, va rebre joguines a comprar-li menjar i tenen cura delsMés tard, es va quedar embarassada del per als seus fills de la mà de Creu Roja seus fills, assegura que la seva malaltiaseu fill petit i la seva salut li va dificultar Joventut per al passat dia de Reis. i el fet de tenir tres fills li posa les cosesposteriorment la recerca de feina, ja que li molt difícils per trobar feina: “Unavan diagnosticar fibromiàlgia. Per aquesta L’Anabel també expressa la seva jornada completa no podria aguantar-laraó, cobrava una pensió d’invalidesa, que preocupació per l’alimentació dels seus i, amb tres nens a càrrec, al meu sector,li van retirar ja fa dos anys. fills i filles: “Intento que mengin bé, però l’hostaleria, em diuen que estic molt acabo comprant el més econòmic: capacitada, però que hauria de demanar“He deixat de prendre la medicació pasta, arròs, porc… i el dia que compro masses festes per tenir-ne cura”.perquè tot i que no era molt cara, peix se’m destarota el pressuposttinc altres despeses” - comenta familiar” - explica. Tampoc no pot pagarl’Anabel, que, a causa de les dificultats ja les activitats esportives que feien elseconòmiques, es va adreçar a la Creu seus fills i filles ni les classes de reforçRoja a la recerca d’ajuda. Durant el d’anglès, que feia el nen de 12 anys.
  27. 27. Testimoni Maria Àngels Eslava 49 anys Professora de primària Creu Roja al Solsonès“ De vegades, es pot generar un petit conflicte violent, que no saps d’on ha sortit i resulta que ha sortit d’un retolador fluorescent que un té i l’altre no. ”A partir de la seva experiència com Les relacions socials d’aquests infants La professora explica que una de lesa mestra a l’escola Arrels de Solsona, també es poden veure afectades per funcions dels mestre és justamentMaria Àngels Eslava reconeix que, les mancances econòmiques de les que no s’evidenciïn les desigualtatsdins de l’aula, es pot observar com la seves famílies, segons Eslava. econòmiques que existeixen entre elscrisi afecta la infància, sobretot a nivell La professora explica que els nens que diferents alumnes de l’aula: “Intentesemocional. “Moltes vegades hi ha nens acaben primària i són pre-adolescents fer pocs comentaris respecte el queque estan vivint una situació familiar que comencen a formar grups on es són coses materials, el que són novesfa que es desestabilitzin emocionalment: desenvolupa la seva activitat social. adquisicions. De vegades, si tu hases posen a plorar, no estan atents El problema és que no tot ells poden demanat un llibre de lectura, ja no fasa l’aula... I, quan et poses a indagar i a pagar el que costa anar al cinema o el comentari de si hi ha algú que l’haparlar amb la família, veus que darrera hi a prendre alguna cosa, i més encara de portar encara, perquè saps que hi haha un problema, un problema en aquest enmig del context de crisi. nens que no el portaran”.cas econòmic” – relata. Eslava també ha observat que, durant Per la mateixa raó, quan els infants hanLes dificultats econòmiques que es aquest curs escolar, estan notant una tornat a l’escola després d’aquestesviuen a les llars d’alguns infants poden gran reutilització de motxilles i estoigs, festes de Nadal, la professora ha preferitacabar generant conflictes a classe, per que abans solien renovar-se anualment. no preguntar en públic què els han dutla importància que els més petits donen A més, explica que el mestre ha de els Reis.a les coses materials. “De vegades, pot portar un “petit centre de recursos agenerar un petit conflicte violent, que no la seva motxilla”, perquè sap que hi hasaps d’on ha sortit i resulta que ha sortit materials que els nens no porten i qued’un retolador fluorescent que un té els seus pares no els poden comprar.i l’altre no” - explica la mestra.
  28. 28. 4Conclusions
  29. 29. IV ESTUDI DE L’OBSERVATORI4. ConclusionsA continuació, es detallen les conclusions de l’estudi classificades per blocs temàtics.Pobresa infantil AfectacióLa infància ja és el col·lectiu amb la taxa de pobresa L’escola ha de ser, sens dubte, un element normalitzadormés alta a Catalunya. Un 26,4% dels infants catalans i promotor de la igualtat social, però, malauradament,viuen sota el llindar de la pobresa, enfront del 19,1% les condicions econòmiques estan dificultant cadade la mitjana de la població, segons dades de l’Idescat vegada més aquesta funció de l’àmbit educatiu.de desembre de 2012. Un nombre creixent de famílies no poden fer front a lesEntre les persones que reben aliments o productes despeses derivades de l’escolarització dels infants, ode primera necessitat de la Creu Roja, que l’any passat tenen cada vegada més dificultats per fer-ho, i les ajudesvan sumar un total de 214.869 beneficiaris arreu de que reben (públiques, de la xarxa familiar, de les entitats...)Catalunya, fins a 61.525 (28,63%) són infants. Si a resulten insuficients. Entre els infants d’aquestes famílies,Catalunya 1 de cada 4 infants és pobre, a la Creu Roja la situació de dificultat que viuen a casa o la manca dels1 de cada 3 persones que rep ajut bàsic és un infant. recursos adients per seguir adequadament el curs escolar té una doble incidència en l’àmbit educatiu. D’una banda,Els resultats del 4rt estudi de l’Observatori de es pot veure afectat el seu rendiment acadèmic i, de l’altra,Vulnerabilitat mostren que el 55% dels infants de les la seva dignitat, per la situació de desigualtat que pateixenfamílies enquestades viuen en condicions de privació vers els seus companys que sí disposen dels recursosmaterial severa i el 75% viuen en llars amb tots els i condicions òptimes per seguir el curs escolar.membres adults a l´atur o en situació d’inactivitat,la majoria dels quals ja han exhaurit la prestació. En aquest sentit, l’estudi indica que el 77% dels infantsPel que fa a indicadors econòmics, 1 de cada 6 que atén la Creu Roja van iniciar el curs sense comptarinfants presenta una situació de pobresa molt alta i, amb tot el material necessari (llibres de text, robad’aquests, un 20% viu en llars sense cap tipus d´ingrés i calçat adequat...). També constata altres mancanceso que compten amb els familiars o amics com a únic referents a l’alimentació dels infants i remarca que l’escolarecurs. Aquesta és una situació extremadament fràgil esdevé per als menors de moltes famílies en situaciópel fet de dependre, en el millor dels casos, d’uns de vulnerabilitat l’única garantia per comptar amb uningressos que, no només són insuficients, sinó que àpat diari saludable i variat -que a casa seva no es podentenen data de caducitat. permetre-, a través del servei de menjador.En relació a les condicions d’habitatge, també un bon A més de l’alimentació, el rendiment escolar o la dignitatindicador per mesurar els nivells de pobresa, cal destacar dels infants, el present estudi constata que la salut físicaque el 18 % dels infants atesos per la Creu Roja viuen en i psíquica dels infants també es pot veure perjudicada perllars que no reuneixen els requisits mínims d’habitabilitat, les dificultats socials i econòmiques de les seves famíliesper exemple per manca de subministraments. A través i per la seva repercussió en l’entorn escolar. Tambéde la seva acció directa, la Creu Roja també té constància adverteix que es pot veure minvada la xarxa de relacionsde casos de famílies amb fills i filles que viuen amb personals d’aquests infants, per la impossibilitat del’amenaça de ser desnonades per impagament de lloguer desenvolupar activitats que sí poden realitzar altres delso hipoteca, o bé en cases ocupades de forma il·legal, tot seus companys de classe o sentir-se en inferioritat dei que no té xifres estadístiques sobre el nombre de llars condicions respecte d’altres nens i nenes. En definitiva,en aquesta situació. l’estudi adverteix que l’impacte de la crisi econòmica en l’entorn escolar pot tenir conseqüències a mig i llarg termini en el desenvolupament formatiu i personal dels infants de les famílies en situació de vulnerabilitat. 32
  30. 30. L’impacte de la crisi en la infància I EN L’ENTORN ESCOLARAjutsEls ajuts actuals no cobreixen les necessitats més bàsiquesde la infància o ho fan de manera molt parcial. Hi ha unainsuficiència d’ajuts públics, per la qual cosa la xarxa familiar,d’amics i de l’entorn social de les persones en situacióde vulnerabilitat ha adquirit un important pes a l’hora degarantir-los la cobertura de les necessitats bàsiques.També les entitats socials o la pròpia escola treballen perpal·liar l’impacte de la crisi econòmica entre les famíliesque passen per dificultats, tot i que la seva pròpia activitattambé està condicionada per les dificultats econòmiquesdel context actual i els ajustos pressupostaris.Bona mostra de la insuficiència de les ajudes públiques ésel cas de les beques de menjador, la disponibilitat de lesquals es veu superada per la creixent demanda existent.Cal recordar que les beques de menjador públiquescobreixen, en la major part dels casos, el 50% de l’importdel menjador escolar, unes condicions que han conduïtcada vegada més famílies a no sol·licitar aquest ajut,en no poder-se fer càrrec del co-pagament. Moltes altresl’han rebut, però no en fan ús, pel mateix motiu.Pel que fa a les famílies enquestades per a aquestestudi, cal remarcar que un 38% necessitarien queels seus fills i filles fessin ús del servei de menjadorescolar, però no se’l poden costejar. 33
  31. 31. Testimoni Ruth Pelegrí 35 anys Ha rebut ajuda de la Creu Roja per cobrir la quota del menjador escolar Assemblea de la Creu Roja a Castelldefels-Gavà-Begues “ Si ara, amb el tema dels ajustos i les retallades, em retiressin la beca, aniria molt molt justa. ”Després de separar-se i superar una etapa Tot i això, el seu baix salari no li permet Si no comptés amb aquesta ajuda,de problemes personals i econòmics, arribar a final de mes i segueix rebent ajuda assegura que tindria moltes dificultatsla Ruth explica que està començant a refer dels serveis socials i de la Creu Roja. per donar als seus infants una alimentacióla seva vida i la dels seus 2 fills, de 3 i 5 La Ruth va rebre uns xecs de adequada: “Si ara, amb el tema delsanys “Vaig estar vivint en un habitació de l’administració pública per comprar ajustos i les retallades, em retiressin lalloguer, després en una altra i després en bolquers i aliments durant 6 mesos per beca, aniria molt molt justa”. Conclou que,una altra fins que vaig aconseguir un pis, als seus fills. A més, la Creu Roja l’ha en aquest cas, només li quedarien dosque era el meu objectiu principal, per a mi ajudada amb aliments al llarg de mig any i, opcions: “o treballar més hores o deixari per als meus fills, que va ser una meta que actualment, li proporciona ajuda per cobrir de treballar en aquest horari del dinarem va costar un any aconseguir”. el cost del menjador escolar dels seus fills. i emportar-me’ls a casa i després tornar-los “El que no em gasto ara en tema a portar al col·legi”.Abans d’estabilitzar la seva vida, la Ruth de menjador escolar, doncs m’ho gastoadmet que estava transmetent als seus fills en aliments per a casa meva” – assegura“agressivitat” i “nerviosisme” i que, la Ruth.a més, canviar contínuament de casatambé afecta el seu equilibri emocional. A més, explica que poder deixar a dinar“A dia d’avui, econòmicament no vaig els seus fills a l’escola l’ajuda a conciliarsobrada, però anem tirant. Vaig pagant la seva vida familiar i laboral: “Aquesta becales meves cosetes, i els meus fills estan bé, de menjador m’està ajudant perquè jo tincsón feliços” – afirma la Ruth, que treballa un horari molt seguit: entro a les 5.30 delen un restaurant des fa un any. matí i surto a les 16.30 h”.

×