QUE ÉS?
El blues, és l’estil que més ha influït en la música
moderna de tot el segle XX i el precedent directe del
rock.
Com diu el guitarrista Eric Clapton: “El rock és com
una pila elèctrica; cada cert temps cal tornar al blues i
tornar-la a carregar”
És un estat d’ànim, una música popular de protesta, una
forma de viure. Originari de les comunitats
afroamericanes dels Estats Units.
3.
Estils principals deblues:
Blues de Blues del RHYTHM &
ROCK’N’ROLL
Chicago Delta BLUES
• Blues de Chicago: és un tipus de música que es va
desenvolupar a Chicago, a
l'afegir guitarres amplificades, bateria, piano, baix i, en
algunes ocasions, saxofon al Delta blues bàsic de guitarres
i harmònica. Aquest estil és el resultat, principalment, de la
gran migració afro-americana de treballadors pobres del sud
dels Estats Units a les ciutats industrials del nord del país.
Una altra característica important del Chicago blues és la
presència d'una gran quantitat d'acords "novens"
dominants, així com la presència de notes "novenes" a les
escales.
4.
Blues del Delta: la regió del Delta del Mississipí fou el
bressol del blues. A causa del fort racisme i la segregació, els
negres, molt nombrosos, vivien en un estat molt pronunciat
que afavorí la creació d'un a cultura particular molt afermada.
El blues que s'hi desenvolupà era molt rítmic, amb forces
frases repetitives.
ROCK’N’ROLL: Els instruments principals del blues rock són
la guitarra elèctrica, baix i bateria, la veu sol ser un element
central, encara que la gran quantitat de cançons instrumentals
en aquest gènere indiquen que la veu no sempre és un
element d'importància en les mateixes. També solen utilitzar
ocasionalment instruments com el teclat electrònic, piano i
l'òrgan. El so de la guitarra sol estar caracteritzat per la
distorsió, sent habitual la utilització de dues
guitarres, exercint una d'elles el rol de guitarra principal i
l'altra el rol d'acompanyament.
5.
El blues més ràpid i modern s’anomena RHTYTHM &
BLUES: es va desenvolupar a Chicago i Memphis durant els
anys 40 i, sense exagerar, són el procedent immediat del
rock’n’roll i la base de tota la música moderna.
(Ray Charles -What’d Say)
6.
Músics més importants
Robert Johnson Muddy Waters
Robert Johnson és
una de les figura
més misterioses de
la història del
blues ja que
explica una
coneguda llegenda que va John Lee Hooker
vendre la seva ànima al diable
en l'encreuament de la carrtera
61 amb la 49 en Clarksdale
(misisipi), a canvi d'interpretar el
blues millor que ningú.
7.
Les característiques delblues
L’estructura del blues clàssic es representa en una estrofa de 12
compassos, formada per tres versos de 4 compassos (aab).
S’utilitza tres acords bàsics de la tonalitat: la tònica(I grau), la
subdominant (IV grau) i la dominant (V grau).
Es desenvolupa l’escala de blues, que és una barreja entre
l’escala occidental i l’escala pentatònica africana.
Els instruments són rurals: guitarra acústica i harmònica, i
urbà: en aquest cas els instruments s’electrifiquen i, molts
cops, també hi haurà una banda de vent acompanyant-los.
8.
R. Johnson- Crossroadblues
I went to the crossroad I haven't got no lovin' sweet woman that
fell down on my knees love and feel my care CATALÁ:
I went to the crossroad You can run, you can run Vaig anar a la cruïlla,
fell down on my knees tell my friend-boy Willie Brown vaig caure de genolls (2)
Asked the Lord above "Have mercy, now You can run, you can run Vaig demanar a Déu que tingués pietat de
save poor Bob, if you please tell my friend-boy Willie Brown mi.
Mmmmm, standin' at the crossroad Lord, that I'm standin' at the
crossroad, babe Dret a la cruïlla
I tried to flag a ride
I believe I'm sinkin' down vaig fer autoestop(2)
Standin' at the crossroad
Com si ningú em conegués,
I tried to flag a ride
tothom passava de llarg.
Didn't nobody seem to know me
everybody pass me by Pots córrer...pots córrer...
Mmm, the sun goin' down, boy Digueu-li al meu amic Willie Brown (2)
dark gon' catch me here Sóc a la cruïlla i
oooo ooee eeee em sembla que m’enfonso.
boy, dark gon' catch me here
Estructura: a a b