HISTÒRIA Amb la caiguda de l’Imperi Romà, les terres de l’actual Montbui van passar a mans dels visigots fins que, a l’any 711, els musulmans van ocupar la Península. Els francs, però, van reconquerir part dels territoris que havien ocupat els musulmans deixant l’actual Montbui en ple territori de frontera: la Marca Hispànica. Malgrat tots els canvis de dominacions, tant al massís com al cim de La Tossa es va mantenir un nucli de població. Durant el primer mil·lenni es pot documentar un pujar i baixar relativament freqüent dels pobladors que va estretament lligat als períodes de bonança i seguretat, i també als de conflicte i més perill. Així doncs, en èpoques de pau, els pobladors buscaren la productivitat de les terres, i en època de conflicte, es desplaçaven a la seguretat del cim de la Tossa. L'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE LA TOSSA L’església de Santa Maria de la Tossa, del segle X, és un dels conjunts alt medievals més interessants de Catalunya, la seva història es remunta a l’any 987, quan el bisbe Froià, al mateix temps que erigia la torre del castell, va construir al costat una sòlida església. Després d’uns anys d‘abandonament a causa d’una forta sequera a la zona, el bisbe Oliba va cedir les terres, amb l’obligació de repoblament, a Guillem de Mediona, el qual reprèn les obres de l’església i el castell. Va ser consagrada el 1032 pel Bisbe Oliba, impulsor del procés de repoblació de la comarca. CASTELL DE LA TOSSA Propera a l’església s’hi troba una torre rectangular d’angles arrodonits, del segle X, que formava part d’un sistema defensiu més extens, un castell termenat que comprenia tot el cim de la muntanya. Aquesta fortificació es correspon a la medieval línia fronterera que seguia el carener de la serra de Queralt. Segons un document conservat a l’Arxiu Capitular de Vic, la fortificació ja existia l’any 936. L’any 970 el comte Borrell II de Barcelona va adjudicar aquesta zona al bisbe de Vic per tal d’assegurar-ne el repoblament de la comarca. El bisbe Froià de Vic, per tal de protegir als repobladors de la zona va fer reedificar el castell i la capella. No va ser fins l’any 1023 que el bisbe de Vic, Oliba, encomana a Guillem de Mediona la reconstrucció del castell que fou acabat l’any 1035 aproximadament.  

1. LaTossadeMontbui

2. HISTÒRIA
Amb la caiguda de l’Imperi Romà, les terres de l’actual Montbui van passar a mans dels visigots fins que, a l’any
711, els musulmans van ocupar la Península. Els francs, però, van reconquerir part dels territoris que havien
ocupat els musulmans deixant l’actual Montbui en ple territori de frontera: la Marca Hispànica. Malgrat tots
els canvis de dominacions, tant al massís com al cim de La Tossa es va mantenir un nucli de població.
Durant el primer mil·lenni es pot documentar un pujar i baixar relativament freqüent dels pobladors que va
estretament lligat als períodes de bonança i seguretat, i també als de conflicte i més perill. Així doncs, en
èpoques de pau, els pobladors buscaren la productivitat de les terres, i en època de conflicte, es desplaçaven a
la seguretat del cim de la Tossa.
L'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE LA TOSSA
L’església de Santa Maria de la Tossa, del segle X, és un dels conjunts alt medievals més interessants de
Catalunya, la seva història es remunta a l’any 987, quan el bisbe Froià, al mateix temps que erigia la torre del
castell, va construir al costat una sòlida església.
Després d’uns anys d‘abandonament a causa d’una forta sequera a la zona, el bisbe Oliba va cedir les terres,
amb l’obligació de repoblament, a Guillem de Mediona, el qual reprèn les obres de l’església i el castell. Va ser
consagrada el 1032 pel Bisbe Oliba, impulsor del procés de repoblació de la comarca.
CASTELL DE LA TOSSA
Propera a l’església s’hi troba una torre rectangular d’angles arrodonits, del segle X, que formava part d’un
sistema defensiu més extens, un castell termenat que comprenia tot el cim de la muntanya. Aquesta
fortificació es correspon a la medieval línia fronterera que seguia el carener de la serra de Queralt.
Segons un document conservat a l’Arxiu Capitular de Vic, la fortificació ja existia l’any 936. L’any 970 el comte
Borrell II de Barcelona va adjudicar aquesta zona al bisbe de Vic per tal d’assegurar-ne el repoblament de la
comarca. El bisbe Froià de Vic, per tal de protegir als repobladors de la zona va fer reedificar el castell i la
capella. No va ser fins l’any 1023 que el bisbe de Vic, Oliba, encomana a Guillem de Mediona la reconstrucció del
castell que fou acabat l’any 1035 aproximadament.