2. Tradicionalment s’ha considerat que, junt amb els sufixos i els prefixos, hi ha un tercer tipus d’afixos derivatius , els infixos , que s’insereixen entre el radical i el sufix, i que no aporten cap significació específica al derivat o bé li aporten una significació de tipus valoratiu. Aquests aparents infixos , tanmateix, no són més que sufixos que, a causa del caràcter recursiu de la derivació en general i de la sufixació en particular, es troben seguits d’un altre sufix.
3. Aquest és el cas, per exemple , del sufix -ol , que apareix en posició final a estany ol o puj ol i en posició medial a raj ol í o rat ol í , o del sufix -al , que apareix en posició final a braç al o veïn al i en posició medial a apeg al ós . Malgrat aquesta consideració, cal fer notar que els mots que contenen aquests sufixos en posició medial no en poden prescindir , com tampoc no hi pot mancar un sufix que els segueixi : és a dir, de rata es forma ratolí , però no es pot formar ratí ni ratol .
