SlideShare a Scribd company logo
1 of 6
Materials no fèrrics: Carbur de Tungstè Xavier Romero Candelera Tecnologia 1 Batx A  2008-09
Historia ·  El Carbur de Tungstè va ser descobert pel químic i Premi Nobel francès Henri Moissan. ·  En 1897, buscant aconseguir un diamant artificial, va barrejar partícules metàl·liques de tungstè i de sucre (pel seu contingut de carboni C 12 H 22 O 11) a altes temperatures (gran duresa/extrema fragilitat). ·L'any 1923 quan uns enginyers de la fàbrica berlinesa de bombetes OSRAM van aconseguir sintetitzar un producte a base de carbur de wolframio utilitzant com a aglomerant un 10% de cobalt que va donar tenacitat a l'aliatge resultant el que permitia el seu ús industrial.
Com s'obté?  Pertany al grup dels carburs, amb composició química de W3C fins a W6C. A causa de la seva elevada duresa i escassa ductilitat, s'elaboren peces d'aquest material en forma de pols, afegint entre un 6 i un 10% de cobalt. Els grans del carbur de tungstè emprats en el procés solen tenir diàmetres  aproximadament  0,5 a 1 micròmetres. ·La pols es premsa, i les peces obtingudes es troben sota pressió de 10.000 a 20.000 bars( 1 Bar= 100000 Pa) fins  aproximadament 1.600 ºC, per sota del punt de fusió del carbur(3500ºC). En aquestes condicions, la massa es compacta per sinterització, actuant el cobalt per unir els grans del carbur.
Propietats ,[object Object]
* resistència a la pressió: 5300 -7000 MPa
*  mòdul d'elasticitat : 600 GPa

More Related Content

What's hot (14)

Titani
TitaniTitani
Titani
 
titani
titanititani
titani
 
Treball Del Magnesi (Sergi Ill)
Treball Del Magnesi (Sergi Ill)Treball Del Magnesi (Sergi Ill)
Treball Del Magnesi (Sergi Ill)
 
Tecnologia; El Coure
Tecnologia; El CoureTecnologia; El Coure
Tecnologia; El Coure
 
El titani
El titaniEl titani
El titani
 
Acers I Foses
Acers I FosesAcers I Foses
Acers I Foses
 
Wolframi
WolframiWolframi
Wolframi
 
El plom
El plomEl plom
El plom
 
Coure 2
Coure 2Coure 2
Coure 2
 
Llautó
LlautóLlautó
Llautó
 
Alumini (Lluis Vilardell)
Alumini (Lluis Vilardell)Alumini (Lluis Vilardell)
Alumini (Lluis Vilardell)
 
El Llautó
El LlautóEl Llautó
El Llautó
 
Treball Sobre L’Alumini
Treball Sobre L’AluminiTreball Sobre L’Alumini
Treball Sobre L’Alumini
 
El magnesi
El magnesiEl magnesi
El magnesi
 

Similar to Carbur De Tungstè

Power Point Carbur
Power Point CarburPower Point Carbur
Power Point Carburguestef85690
 
Presentació materials i nous materials
Presentació materials i nous materialsPresentació materials i nous materials
Presentació materials i nous materialsSalesians Rocafort
 
Unitat 7 metalurgia_i_siderurgia
Unitat 7 metalurgia_i_siderurgiaUnitat 7 metalurgia_i_siderurgia
Unitat 7 metalurgia_i_siderurgiaguestb58fc7
 
Electromecanica de Vehiculos "MP08 - MECANIZADO BASICO - TEMA 2"
Electromecanica de Vehiculos  "MP08 - MECANIZADO BASICO - TEMA 2"Electromecanica de Vehiculos  "MP08 - MECANIZADO BASICO - TEMA 2"
Electromecanica de Vehiculos "MP08 - MECANIZADO BASICO - TEMA 2"Maria Lunes
 
Dossier alumne t6 metalls
Dossier alumne t6 metallsDossier alumne t6 metalls
Dossier alumne t6 metallsJordi Pipó
 
Presentació Metal·lúrgia
Presentació Metal·lúrgiaPresentació Metal·lúrgia
Presentació Metal·lúrgiaales-21
 
CTMA recursos i impactes de la geosfera
CTMA recursos i impactes de la geosferaCTMA recursos i impactes de la geosfera
CTMA recursos i impactes de la geosferaMireia Llobet
 
Tema 5. metalls, plàstics i altres materials d'ús tècnic
Tema 5. metalls, plàstics i altres materials d'ús tècnicTema 5. metalls, plàstics i altres materials d'ús tècnic
Tema 5. metalls, plàstics i altres materials d'ús tècnicRicard
 
Tipus de ciment (p )
Tipus de ciment (p )Tipus de ciment (p )
Tipus de ciment (p )aag814
 

Similar to Carbur De Tungstè (17)

Power Point Carbur
Power Point CarburPower Point Carbur
Power Point Carbur
 
Metalls
MetallsMetalls
Metalls
 
Presentació materials i nous materials
Presentació materials i nous materialsPresentació materials i nous materials
Presentació materials i nous materials
 
Tecnoindustrialmetal11
Tecnoindustrialmetal11Tecnoindustrialmetal11
Tecnoindustrialmetal11
 
Unitat 7 metalurgia_i_siderurgia
Unitat 7 metalurgia_i_siderurgiaUnitat 7 metalurgia_i_siderurgia
Unitat 7 metalurgia_i_siderurgia
 
Materials grup 4
Materials grup 4Materials grup 4
Materials grup 4
 
Tecnotrabajo (2)
Tecnotrabajo (2)Tecnotrabajo (2)
Tecnotrabajo (2)
 
Tecnotrabajo
Tecnotrabajo Tecnotrabajo
Tecnotrabajo
 
Tecnotrabajo
TecnotrabajoTecnotrabajo
Tecnotrabajo
 
Electromecanica de Vehiculos "MP08 - MECANIZADO BASICO - TEMA 2"
Electromecanica de Vehiculos  "MP08 - MECANIZADO BASICO - TEMA 2"Electromecanica de Vehiculos  "MP08 - MECANIZADO BASICO - TEMA 2"
Electromecanica de Vehiculos "MP08 - MECANIZADO BASICO - TEMA 2"
 
Dossier alumne t6 metalls
Dossier alumne t6 metallsDossier alumne t6 metalls
Dossier alumne t6 metalls
 
Presentació Metal·lúrgia
Presentació Metal·lúrgiaPresentació Metal·lúrgia
Presentació Metal·lúrgia
 
CTMA recursos i impactes de la geosfera
CTMA recursos i impactes de la geosferaCTMA recursos i impactes de la geosfera
CTMA recursos i impactes de la geosfera
 
Tema 5. metalls, plàstics i altres materials d'ús tècnic
Tema 5. metalls, plàstics i altres materials d'ús tècnicTema 5. metalls, plàstics i altres materials d'ús tècnic
Tema 5. metalls, plàstics i altres materials d'ús tècnic
 
Tipus de ciment (p )
Tipus de ciment (p )Tipus de ciment (p )
Tipus de ciment (p )
 
Estany
EstanyEstany
Estany
 
Els materials metàl·lics
Els materials metàl·licsEls materials metàl·lics
Els materials metàl·lics
 

Carbur De Tungstè

  • 1. Materials no fèrrics: Carbur de Tungstè Xavier Romero Candelera Tecnologia 1 Batx A 2008-09
  • 2. Historia ·  El Carbur de Tungstè va ser descobert pel químic i Premi Nobel francès Henri Moissan. ·  En 1897, buscant aconseguir un diamant artificial, va barrejar partícules metàl·liques de tungstè i de sucre (pel seu contingut de carboni C 12 H 22 O 11) a altes temperatures (gran duresa/extrema fragilitat). ·L'any 1923 quan uns enginyers de la fàbrica berlinesa de bombetes OSRAM van aconseguir sintetitzar un producte a base de carbur de wolframio utilitzant com a aglomerant un 10% de cobalt que va donar tenacitat a l'aliatge resultant el que permitia el seu ús industrial.
  • 3. Com s'obté?  Pertany al grup dels carburs, amb composició química de W3C fins a W6C. A causa de la seva elevada duresa i escassa ductilitat, s'elaboren peces d'aquest material en forma de pols, afegint entre un 6 i un 10% de cobalt. Els grans del carbur de tungstè emprats en el procés solen tenir diàmetres aproximadament 0,5 a 1 micròmetres. ·La pols es premsa, i les peces obtingudes es troben sota pressió de 10.000 a 20.000 bars( 1 Bar= 100000 Pa) fins aproximadament 1.600 ºC, per sota del punt de fusió del carbur(3500ºC). En aquestes condicions, la massa es compacta per sinterització, actuant el cobalt per unir els grans del carbur.
  • 4.
  • 5. * resistència a la pressió: 5300 -7000 MPa
  • 6. * mòdul d'elasticitat : 600 GPa
  • 7. * coeficient d'expansió tèrmica: 4,5 -5,6 x10-6 K-1
  • 8. * conductivitat tèrmica: 60 -80 W m-1 K-1
  • 9. * capacitat calòric a : 200 -480 jul. K-1 kg-1
  • 10. * duresa segons Vickers: 1550 kgf mm-2
  • 11.
  • 12. El carbur de tungstè es fa servir, sobretot, en l'elaboració d'estris de tall per treballar metalls o l'acer. També es construeixen algunes peces que requereixen elevada resistència tèrmica o mecànica, com a rodament d'eixos, etc.
  • 13.
  • 14. En els últims anys, també s'han elaborat materials semblants a base de nitrur de titani o carbur de titani que, fins i tot, poden tenir una resistència tèrmica més elevada.
  • 15. Capes finisimes d'aquests materials s'utilitzen per recobrir talls de tall augmentant la seva resistència al desgast(15-30%)
  • 16. També s'usa molt freqüentment en matriceria
  • 17. El seu ús en la fabricació moderna de tot tipus de maquines i automòbils permet obtenir-los a un cost relativament baix.
  • 18. És un material estratègic, el Govern USA l'inclou dins dels materials de categoria vital al costat d'altres materials i productes com el petroli. Això significa que es fan reserves de 6 mesos per preveure possibles faltes de subministrament a causa de fenòmens naturals o guerres.