1. Materials no fèrrics: Carbur de Tungstè Xavier Romero Candelera Tecnologia 1 Batx A 2008-09
2. Historia · El Carbur de Tungstè va ser descobert pel químic i Premi Nobel francès Henri Moissan. · En 1897, buscant aconseguir un diamant artificial, va barrejar partícules metàl·liques de tungstè i de sucre (pel seu contingut de carboni C 12 H 22 O 11) a altes temperatures (gran duresa/extrema fragilitat). ·L'any 1923 quan uns enginyers de la fàbrica berlinesa de bombetes OSRAM van aconseguir sintetitzar un producte a base de carbur de wolframio utilitzant com a aglomerant un 10% de cobalt que va donar tenacitat a l'aliatge resultant el que permitia el seu ús industrial.
3. Com s'obté? Pertany al grup dels carburs, amb composició química de W3C fins a W6C. A causa de la seva elevada duresa i escassa ductilitat, s'elaboren peces d'aquest material en forma de pols, afegint entre un 6 i un 10% de cobalt. Els grans del carbur de tungstè emprats en el procés solen tenir diàmetres aproximadament 0,5 a 1 micròmetres. ·La pols es premsa, i les peces obtingudes es troben sota pressió de 10.000 a 20.000 bars( 1 Bar= 100000 Pa) fins aproximadament 1.600 ºC, per sota del punt de fusió del carbur(3500ºC). En aquestes condicions, la massa es compacta per sinterització, actuant el cobalt per unir els grans del carbur.
12. El carbur de tungstè es fa servir, sobretot, en l'elaboració d'estris de tall per treballar metalls o l'acer. També es construeixen algunes peces que requereixen elevada resistència tèrmica o mecànica, com a rodament d'eixos, etc.
13.
14. En els últims anys, també s'han elaborat materials semblants a base de nitrur de titani o carbur de titani que, fins i tot, poden tenir una resistència tèrmica més elevada.
15. Capes finisimes d'aquests materials s'utilitzen per recobrir talls de tall augmentant la seva resistència al desgast(15-30%)
17. El seu ús en la fabricació moderna de tot tipus de maquines i automòbils permet obtenir-los a un cost relativament baix.
18. És un material estratègic, el Govern USA l'inclou dins dels materials de categoria vital al costat d'altres materials i productes com el petroli. Això significa que es fan reserves de 6 mesos per preveure possibles faltes de subministrament a causa de fenòmens naturals o guerres.
