Portafoli Xavier Espinàs

XAVIER ESPINÀS OLIVERASPORTAFOLIO

XAVIER ESPINÀS OLIVERAS
INFORMACIÓ GENERAL
LLOC I DATA DE NEIXAMENT BARCELONA, 26/02/1987
DIRECCIÓ C/ JOAN PRIM 80, PREMIÀ DE MAR
TELEFON DE CONTACTE 679 61 95 62
E-MAIL xeo26@hotmail.com
TRANSPORT CARNET B1 + VEHICLE PROPI
FORMACIÓ ACADÈMICA
ESTUDIS UNIVERSITARIS ETSAV (ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ARQUITECTURA DEL VALLÉS)
ERASMUS KTH d’ESTOCOLM (ROYAL INSTITUTE TECHNOLOGY)
IDIOMES
CATALÀ NIVELL SUPERIOR (MATERN)
CASTELLÀ NIVELL SUPERIOR
ANGLÉS NIVELL MITJÀ
PROGRAMARI DE DISSENY
AUTOCAD
ADOBE ILLUSTRATOR ADOBE PHOTOSHOP
SKETCHUP V-RAY (MOTOR DE RENDERITZACIÓ)
PORTFOLIO
PROJECTES 3 PAVELLÓ D’EXPOSICIONS MULTIÚS
COL·LABORACIONS ACADÈMIQUES
PROJECTES 11 (PFC) CAMPUS DE LES ARTS. LA SAGRERA
PROJECTES 8 CLUSTER DE CINEMA AL BARRI DE BONPASTOR (BARCELONA)
PROJECTES 9 BIBLIOTECA MUNICIPAL DE CUBELLES
PROJECTES 10 ESCOLA D’ARTS I OFICIS A SANT ANDREU (BARCELONA)
PROJECTES 11 REPROGRAMACIÓ DE L’ANTIGA FÀBRICA DE CAN SANPERE (PREMIÀ DE MAR)
PROJECTES 11 (PFC) REHABITAR: HABITATGE VINCULAT AL TREBALL. VIA AUGUSTA 177 (BARCELONA)
COL·LABORACIONS
XBLL DESPATX D’ARQUITECTURA
CONSISTÒRI DE BARCELONA INFOGRAFIA DE NOVES ESCOLES
PORTAFOLI

_PAVELLÓ D’EXPOSICIONS MULTIÚS
L’enunciat acadèmic del projecte ens demanava el disseny d’un pavelló multiús realitzat amb fusta. A banda de la limitació del material en sí mateixa, també se’ns plantejava que els llistons utilitzats fossin d’una longitud
maxima de 3 metres. també es demanava la maximà optimització possible d’aquests llistons, penalitzant els retalls sobrants.
D’acord amb la teoria dels volums purs de Le Corbusier definida a la seva obra “Hacia una arquitectura”,i aplicant els coneixements assolits en els cursos d’estructures em vaig decantar per una estructura de malla espaial
tridimensional per dur a terme l’exercici proposat.
L’edifici està composat per dos moduls principals units per un tercer modul, des del que podem tenir accés a un espai cobert a l’aire lliure o a un espai interior més protegit.

_PLANTA _ALÇAT SUD-OEST
_DETALL CONSTRUCTIU
_ALÇAT SUD-EST _SECCIÓ A-A’
B’B
PAVELLÓ D’EXPOSICIONS MULTIÚS
EMPLAÇAMENT FICTICI
1.- Corretja de fusta 100x10x10 cm
2.- Fusta contraxapada 120x120x1,5 cm
3.- Aïllament de llana de roca e=3 cm
4.- Anclatge d’acer
5.- Tornilleria d’unió pell-estructura
6.- Tornilleria d’unió estructural
7.- Esfera d’unió d’acer multidireccional
8.- Escupidor d’acer galvanitzat
9.- Xapa d’acer d’anclatge
10.- Fonamentació continua de formigó
11.- Barra d’acer roscada
12.- Graves
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
escala
1/400

L’estudi de la situació actual ens
ha portat a detectar un gran
nombre de naus que actualment
no estàn en ús, o que podrien
deixar d’estar-ho.
Plantejem varies fases, que
s’executaràn en el moment en
que les naus afectades, estiguin
disponibles. Donat que no
podem establir una temporalitat
exacta de les fases, cada una
d’elles podrà considerar-se,
funcionalment , com a fase final.
En la primera fase, disposem d’un
espai desocupat i desvinculat de
l’àmbit del Clúster. Per altra banda,
una de les nau en ús (fusteria), amb
una producció també d’interés pel
Clúster, desfragmenta l’àmbit.
Plantejem una adecuació
d’aquesta nau en lloguer, de
dimensions similars a les de la
fusteria existent, per al trasllat
d’aquesta empresa, asegurant la
simbiòsi entre lo existent i lo nou.
Per altra banda, valorem l’ús
productiu actual de l’àmbit, per lo
que respectarem l’activitat de les
empreses que estan en
funcionament.
Tot i així, som consciens de la
possibilitat de que, en un futur,
alguna d’aquestes naus es quedi en
desús, pel que no descartem la
possibilitat d’ampliar els límits del
nostre àmbit.
Es plantegen trasllats d’empreses, per diferents motius, sempre
vetllant pels interessos tant de les empreses existents com del Clúster.
La nostra proposta planteja la ocupació progressiva de les naus en
funció de la seva disponibilitat, ja sigui per que estàn en lloguer, en
perill, o afectats pel planejament urbanístic.
En la segona fase, ens trobem en
una situació similar.
En aquest cas, optarem per
construir un nou edifici, que a la
vegada de poder allotjar a
l’empresa que volem traslladar,
ens acabarà de definir el límit de
l’àmbit. A l’hora, aquest canvi ens
proporciona un espai interessant,
tant a nivell espaial com de
programa.
El grau d’ocupació de les naus, anirà lligada a les necessitats de
programa, distingint entre espais ocupats, espais insterticis i no
ocupats.
La reprogramació que plantegem va lligada a una reinterpretació dels
diferents espais lliures que se’ns generen. Distingirem doncs entre
espai privat, espai gestionat i espai públic depenent de les seves
característiques funcionals i temporals. Podem interpretar així,
l’àmbit, com una suma d’espais de caràcter formatiu, productiu o
públic que podrien funcionar independentments els uns dels altres
però alhora podràn treballar conjuntament.
Espai pivat: és el de caràcter més privat.
Aquí es durà a terme l’activitat més
relacionada directament amb la gravació
i producció de cine amb un espai de
platons que comparteixen amb l’espai
educatiu.
Espai públic: l’espai públic plantejat en la
tercera fase s’extèn a l’interior de l’ambit
on trobem el programa de caràcter
públic. Es podrà considerar un espai
sectorizable quan el cinema no estigui en
funcionament.
Espai gestionat: espai educatiu i de taller.
Aquest espai podrà passar de públic a
privat, mitjançant portes, en funció de
l’horari de funcionament. Aixó no
impedirà que la gent que en formi part,
pugui accedir-hi.
Es planteja, a l’estiu, una ventilació forçada mitjançant la col.locació
estratègica de murs trombe, que alhora, ens serviràn per climatitzar
els espais instersticis a l’hivern.
Els murs trombes, seràn un dels elements nous creats en els nuclis de
comunicació, de manera que també formaràn part del nucli
d’instal.lacions, i serà més fàcil la distribució dels conductes a través
d’aquest.
La resta d’espais, aniràn calefactats a l’hivern mitjançant sistemes
actius i recolzament de captadors solars col.locats sobre els mateixos
nuclis verticals.
La ventil.lació serà forçada per diferencia
de temperatures entre el punt d’extracció
i el d’impulsió.
Mitjançant vegetació, crearem uns espais
denominats punts freds desde els que es
farà la impulsió d’aire a través d’obertures
en façana, mentre que l’extracció es farà a
travès de conductes conectats al mur
trombe (punt calent).
A l’hivern, també mitjançant conductes,
recircularem l’aire calent del mur trombe
amb el dels espais instersticis, donant-los
d’un nivell de confort mitjantçant un
sistema passiu.
Cada tipus d’espai te unes
necessitats de confort concretes.
En funció, tant del tipus
d’ocupació com de l’activitat que
s’hi volgui desenvolupar, es faràn
uns tractaments específics. Així
doncs, podrem considerar un
grau d’actuació directament
relacionat amb el grau
d`ocupació.
D’aquesta manera tindriem, els
espais ocupats amb un nivell de
confort alt; els espais insterticis,
amb caràcter de pas, i un nivell
de confort mig; i els espais no
ocupats, que reconfiguren
l’espai públic.
Pel que fa a la reprogramació, es
planteja l’agrupació de diferents
espais, que compartirán un
mateix nucli de comunicació,
col.locat estratègicament ens els
espais instersticis. Funcionaràn
com accés principal i nucli vertical
d’aquestes agrupacions.
Per altra banda, aprofitem per
centralitzar, dintre de cada
agrupació, les instal.lacions tant
de sistemes actius (per climatitzar
els espais ocupats) com passius
(per espais insterticis). A més,
aquests nuclis ens serveixen com
espai tampó i intercanviador
d’energia entre les naus.
Cinema
AgenciesEf.especials
Animació
Producció
Platons
Cinema
Animació
Producció
Platons
Platons petits
S.Polivalent
Residencia
Aulari
Bar
Hall
Cinema
Animació
Producció
Platons
Platons petits
S.Polivalent
Residencia
Aulari
Bar
S.Exp.
Hall
Cinema
Animació
Producció
Platons
Platons petitsS.Polivalent
Residencia
Aulari
Bar
S.Exp.
Hall
Cinema
Animació
Producció
Platons
Platons petitsS.Polivalent
Residencia
Aulari
Bar
Hall
Cinema
Animació
Producció
Platons
_FASE 1
_CLUSTER DE CINEMA AL BARRI DE BON PASTOR
IMPLANTACIÓ OCUPACIÓ I AGRUPACIÓ DE NAUS ACCESSIBILITAT I SECTORITZACIÓ ESPAI LLIURE I REENERGITZACIÓ
_FASE 2
_FASE 3
NAUS EN DESÚS I INTERÈS PRODUTIU
COMUNITAT EN CRISIS
NAU AFECTADA PEL PLANEJAMENT DEL PARC DE LA SAGRERA.
El taller de projectes E treballa la preservació del passat industrial aprofitant les estructures existents, introduint’hi un programa diferent.
El barri de Bon Pastor té un important teixit industrial en decadencia. En aquest taller s’estudia les caracteristiques de l’espai per tal de crear estrategies de re-programació, re-connectaxió i re-energització del sector, cap
a la industria cinematografica emergent. Partint d’un sistema de fases, es reubiquen les industries que encara tenen una activitat productiva, generant nous nuclis productius, docents i socials pel barri.

plató 4
agencies
cinema
bar
hall principal
producció
sala
polivalent
escola
sala
d’exposicions
nucli 4
nucli 1
nucli 2
nucli 3
plató 1
gestió
plató 2
plató 3
plató 5
residencia
plató 6
camerinos
_PLANTA GENERAL
_V1
_V2
_SECCIÓ A-A’
A’
A
V1
V2
B
TAP E: POSTINDUSTRIAL LANDSCAPE
RECONNECTAR / REPROGRAMAR / REENERGITZAR
CLÚSTER DE CINEMA AL BARRI DE BONPASTOR
DIANA CABANILLAS
ROGER ROCA RUBIO
16/05/2011
escala
1/1500
1/1200

_ESCOLA D’ARTS I OFICIS A SANT ANDREU COMPTAL
El taller planteja una forma de projectar a partir del disseny de la unitat basica i la creació de sistema d’agregació d’aquestes unitats entre si; seguint la teoria del mat-building de Smithson. El programa encarregat des del
taller és una escola d’arts i oficis a barcelona, així doncs la unitat bàsica és un conjunt de tres aules teòriques i un taller amb els corresponents espais servidors.
L’emplaçar el projecte a Barcelona vaig decidir treballar amb un sistema d’agregació intensiu, utilitzant la tercera dimensió per annexar les unitats. Aquestes es composaven de dues parts: una formada per les aules d’ensen-
yament teòric, que es preten associar al concepte de lleugeresa constructiva(fusta) i l’altre de treball pràctic, en la que el formigó es pot associar a la resistencia necessaria per fer el front al treball de camp en una escola
d’arts i oficis.
La composició formal d’aquest conjunt genera un edifici permeable que ofereix diferents espais lliures en alçada que poden esdevenir des de aules exteriors a espais de reunio i reflexió dels estudiants.

_PLANTA BAIXA _PLANTA PRIMERA _PLANTA SEGONA _PLANTA TECERA
_TIPOLOGIA CONSTRUCTIVA
LLEUGERA
_TIPOLOGIA CONSTRUCTIVA
PESADA
_SECCIÓ A-A’
_SECCIÓ B-B’
B
A
A’
B’
TAP G: COMUNITATS HABITABLES
SISTEMES D’AGREGACIÓ D’UNITATS ESPACIALS HABITABLES
ESCOLA D’ARTS I OFICIS A BARCELONA (SANT ANDREU)
16/05/2011
escala
1/750
1/75

_BIBLIOTECA MUNICIPAL DE CUBELLES
El taller de projectes A ens demana un treball d’estricta radicalitat funcional d’acord amb les bases del concurs públic plantejades per l’Ajuntament de Cubelles.
Urbanisticament Cubelles està composat per un nucli antic i diferents urbanitzacions disperses i desconnectades entre sí. D’acord amb el Pla d’Equipaments per barris es preten integrar les urbanitzacions a la trama urbana
a través d’una serie d’equipaments culturals, esportius, etc. La Diputació de Barcelona planteja un projecte de bibllioteca pública de 1500m2 en el centre d’una de les urbanitzacions residencial de baixa densitat. Degut a
la manca d’inputs externs plantejo un edifici introspectiu, consistent en un pati central principal i dos més de secundaris en contacte amb els limits de l’edifici. Al voltant d’aquests espais oberts es desenvolupa el programa
de biblioteca consistent en una zona d’acollida i promoció, sala d’actes, fons general, zona infantil i zona de treball intern.

_PLANTA COBERTA _SECCIÓ A-A’
_PLANTA
_SECCIÓ B-B’
B B
A’
A
_AXONOMETRIA CONSTRUCTIVA
TAP A: NORMALITAT RADICAL
ORGANITZACIÓ FUNCIONAL
BIBLIOTECA MUNICIPAL DE CUBELLES
escala
1/400

_CASC ANTIC _AXONOMETRIA CONSTRUCTIVA
Eq. Administratius i proveïment
Eq. Cultural i Civic
Eq. Social i d’atenció a les persones
Eq. Docent
Eq. Religios
Espais Lliures
2.2
3.1
3.2
4.2
4.1
2.1
1.1
1.2
_ESTRATÈGIA DE TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA CAN SANPERE
L’antiga fabrica de Can Sanpere va cessar la seva activitat fabril al 1998, deixant un espai sense ús al centre de Premià de Mar de aproximandament 10.000 m2. El futur d’aquest espai ha estat i és motiu de debat en l’ordre
públic del municipi. Així doncs, vaig decidir realitzar el PFC a l’estudi de les possibilitats que ens ofereix aquests espai, realitzant una primera part d’integració urbanistica dins el municipi i una segona a projectar el centre
social autogestionat que actualment dinamitza l’espai.
La transformació urbana parteix d’idees bàsiques com la preservació de la memoria històrica de la fàbrica i i el màxim reaprofitament de les naus existents, partint del context de crisis economica a la qual ens veiem
sommergits. Proposant l’enderroc selectiu de diferents parts de la fàbrica es preten crear un cluster d’equipaments socials i espais verds postindustrials, inspirat en el complex barceloní de Palo Alto.

PROJECTE FINAL DE CARRERA
REPROGRAMACIÓ DE L’ANTIGA FABRICA DE CAN SANPERE
escala
1/750
1/75
Sala Polivalent Gran
Serveis
Distribuidor
Magatzem
Cuina
Espais Servidors
Cafeta & Bar
Magatzem
E.T
Espai Infantil Lúdic
Serveis
Terrassa
Distribuidor
Sala de Reunions 1
Espais Servidors
Espais Servidors
Sala Polivalent Petita
Aula Taller 1
Aula Taller 2
Espai de Difusió
Espai Infantil Formatiu
Jardi Botànic
ref. Palo Alto
Viver d’Empreses
Façana Verda
Casal de Gent Gran
Plaça de Sauló
ref. Pl. Onze de Sembre
Taller Aulari
ref. Can Batlló
Can Fugaroles
CENTRE SOCIAL AUTOGESTIONAT
ref. Can Capablanca
Ateneu popular“la sequia”
Plaça Coberta
ref. CESC Pompeia
+14.25 +14.25 +14.20
+11.35
+16.88 +19.63 +19.60 +19.60+14.20 p=10 % +18.10 +19.10+14.20+19.12+15.90
+12.62 +15.90+14.20+14.20+12.33 +14.08
_ESTRATÈGIA DE TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA CAN SANPERE
_INPUTS URBANS _ENDERROCS / RELACIÓ AMB L’ENTORN _CONSTRUCCIONS / CONNECTIVITAT
_PREEXISTÈNCIES DE VALOR
PATRIMONIAL
_RECORREGUTS PROPOSATS _ENDERROCS _FUNCIONAMENT PROGRAMA PB _FUNCIONAMENT PROGRAMA P1
_ESTRATÈGIA DE TRANSFORMACIÓ ARQUITECTÒNICA DE CENTRE SOCIAL DE CAN SANPERE

_REPROGRAMACIÓ DE L’ANTIGA FABRICA DE CAN SANPERE COM A CENTRE SOCIAL AUTOGESTIONAT
L’actual Centre Social Autogestionat de Can Sanpere està ubicat a l’antic edifici d’oficines del complex fabril. Aquesta part de la fàbrica és d’estil modernista amb gran valor arquitectonic i pendent de la catalogació com a
bé cultural d’interès local, així doncs la proposta de transformació manté la volumetria actual dels edificis, i actua simplement a l’interior d’aquests. Al tractar-se d’un projecte d’autogestió es preten fer una actuació austera
però a la vegada efectiva, solucionant la connectivitat entre els diferents espais i reordenant els murs interiors més proxims al peu de la xemeneia.

PROJECTE FINAL DE CARRERA
REPROGRAMACIÓ DE L’ANTIGA FABRICA DE CAN SANPERE
escala
1/600
_PLANTA _SECCIÓ B-B’
_SECCIÓ A-A’
Ø 1.20
Ø 1.20
Ø 1.20
13
12 11 8 10
9
7
1 2
34
5
6
B’
B
A A’

_COL·LABORACIONS
PLA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
ESCOLA BRESSOL VILADOMAT
Modelatge, renderització i postproducció d’imatges del projecte“Escola Bressol Viladomat”
CONSISTORI DE BARCELONA
col·labora

_COL·LABORACIONS
PLA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
CEIP LA LLACUNA / INSTITUD MARIA ESPINALT
Modelatge, renderització i postproducció d’imatges del projecte“CEIP La Llacuna i Institud Maria Espinalt”
CONSISTORI DE BARCELONA
col·labora

_COL·LABORACIONS
Modelatge, renderització i postproducció d’imatges interiors

REFORMA D’HABITATGE
C/ BORI FONTESTÀ - BARCELONA
XBLL
col·labora

Portafoli Xavier Espinàs

Recommended

Recommended

More Related Content

Featured

Featured (20)

Portafoli Xavier Espinàs