Sentencia Jubilacion

Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (Sala de lo Social, Sección
1ª).Sentencia núm. 1921/2007 de 9 marzoAS20072353

Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (Sala de lo Social,
Sección 1ª).
Sentencia núm. 1921/2007 de 9 marzo
AS20072353

PENSION DE JUBILACION: anticipada: coeficiente reductor: no se suprime ni altera por la realización
de trabajos con posterioridad a su reconocimiento y durante la suspensión de la prestación; porcentaje
aplicable: modificación: procedencia.
DERECHOS FUNDAMENTALES: igualdad ante la ley: vulneración: inexistencia: desigualdad con
justificación objetiva y razonable.

Jurisdicción: Social
Recurso de Suplicación núm. 1558/2006
Ponente: Ilmo. Sr. D. miquel angel falguera i baró

El TSJdesestimael recurso interpuesto por el actor contra la Sentencia del Juzgado de lo
Social núm. 14 de Barcelona, de fecha12-12-2005, dictada en autos promovidos en
reclamación de prestaciones de jubilación, en base a lo reseñado en la fundamentación
jurídica.

Barcelona, 9 de març de 2007.

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats.

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1921/2007

En el recurs de suplicació interposat per Ignacio a la sentència del Jutjat Social 14 Barcelona de data
12 de desembre de 2005 dictada en el procediment núm. 741/2005 en el qual s'ha recorregut contra la
part -INSS- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL
FALGUERA BARÓ.

ANTECEDENTS DE FET

PRIMER

En data 20.10.05 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general,
en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant
que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el
judici, es va dictar la sentència en data 12 de desembre de 2005, que contenia la decisió següent:

quot;Que, desestimando la demanda interpuesta por Don Ignacio contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA
SEGURIDAD, debo absolver a la Entidad Gestora demandada de las pretensiones en su contra
formuladasquot;.

SEGON

En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El actor, nacido el día 9 de abril de 1940 (folios 64/87), solicitó en fecha 9 de junio de 2000
(folios 70 a 72) pensión de jubilación contributiva, que le fue reconocida por resolución de la Dirección
Provincial del INSS de 16 de junio de 2000 sobre una base reguladora de 120.284 ptas. (722,92 Euros)
con efectos desde el día 10 de abril de 2000 y porcentaje de 60 por 100, partiendo de un total de 37 años
cotizados (13.194 días = 36 años y 54 días), resultando una cuantía mensual inicial de 72.171 ptas.
(433,76 Euros) (resolución folio 73 en relación resolución folios 37 y 38 que se dan por reproducidas).

16 de diciembre de 2008 © Thomson Aranzadi 1


Las bases de cotización tenidas en cuenta por la Entidad Gestora son las que figuran en el estadillo
obrante a folios 74 y 75 que se dan por probadas y por reproducidas correspondientes al período
abril-1988 a marzo-2000 ambos inclusive.

SEGUNDO.- El actor causó de nuevo alta en la Seguridad Social en fecha 16-julio-2001, dejando de
percibir la prestación de jubilación, y efectuando cotizaciones durante la prestación de servicios por
cuenta ajena en los períodos 16-julio-2001 a 15-julio-2002 (365 días) y 24-julio-2002 a
19-noviembre-2004 (850 días) y durante el percibo de prestaciones contributivas por desempleo de
20-noviembre-2004 a 9-abril-2005 (141 días), lo que supone un total 1.356 días cotizados (documentos
folio 91).

TERCERO.- En fecha 4 de abril de 2005, estando percibiendo prestaciones contributivas por
desempleo y cuando iba a cumplir los años de edad el día 9 de abril de 2005 que se le extinguirían por
pasar a ser pensionista de jubilación, solicitó de nuevo las prestaciones de jubilación (folios 60 a 64),
siéndole denegadas por resolución de fecha 6 de abril de 2005 quot;por no ser computables para tener
derecho a una nueva prestación las cotizaciones efectuadas con posterioridad a la solicitud de
suspensión de la pensión de jubilación que ya tenia reconocida sin perjuicio de su derecho a que esta
Dirección Provincial revise su importe en función de las citadas cotizaciones según lo dispuesto en el art.
16 de la Orden Ministerial de 18/1/1967 ( RCL 1967, 133) quot; (resolución folio 65, documento folios 105a
108).

CUARTO.- En fecha 2 de junio de 2005 la Dirección Provincial del INSS dictó nueva resolución
reanudándole la pensión de jubilación del Régimen General por cesar en la actividad laboral
reconociéndole una pensión inicial, desde el 10 de abril de 2005, de 549,42 euros mensuales,
equivalente al 76% de una base reguladora de 722,92 euros (resolución folios 94 y 95 que se dan por
reproducidos).

Interpuesta reclamación previa en fecha 5 de agosto de 2005 solicitando se le reconociera la pensión
de jubilación del Régimen General en un porcentaje del 100% sobre la base reguladora de 722,92 euros
(folios 105 a 108), fue estimada en parte mediante resolución fechada el día 11 de agosto de 2005,
reconociéndole una pensión Inicial, desde el 10 de abril de 2005, de 607,25 euros mensuales,
equivalente al 84% de una base reguladora de 722,92 Euros, adicionando a los 60 años que tenia
cuando solicitó la inicial jubilación un período de 3 años y 261 días cotizados con posterioridad
(resolución folios 96 a 98 que se dan por reproducidos).

QUINTO.- En fecha 17 de octubre de 2005 el actor formuló una denominada ampliación de la
reclamación previa solicitando, con carácter principal, una pensión de jubilación del 100% sobre una base
reguladora de 961,96 euros y, con carácter subsidiario, una pensión de jubilación del 100% sobre una
base reguladora de 722,92 euros (documento folios 22 a 27 que se dan por reproducidos); siendo
desestimada por resolución fechada el día 8 de noviembre de 2005 (resolución folios 37 a 40 que se dan
por reproducidos).

SEXTO.- De estimarse la demanda y entenderse que a efectos de determinación de la base reguladora
deben computarse las cotizaciones del período abril-1990 a marzo-2005 ambos inclusive, la base
reguladora ascendería a 947,96 euros mensuales (estadillo folios 48 y 49 que se dan por reproducidos,
conformidad partes acto juicio folio 33 reverso).

TERCER

Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins
del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a
aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER

Es deriva pacíficament de les presents actuacions que el demandant accedí inicialment a la prestació
de jubilació contributiva, en règim d'anticipada, en complir els 60 anys, ostentant 37 anys cotitzats. En
base a la dita situació, l'entitat gestora li reconegué una prestació a raó d'una base reguladora de 722
euros amb 92 cèntims i un percentatge del 60 per cent. Poc més d'un any després formalitzà un contracte
de treball, que determinà la suspensió de la prestació. La dita relació laboral es mantingué al llarg de més
de dos anys, passant posteriorment a la situació de beneficiari del subsidi contributiu de desocupació. En
complir els 65 anys el demandant sol licità de nou la prestació de jubilació. Després d'una sèrie de
reclamacions -que cap transcendència tenen a efectes del present recurs- l'entitat gestora li reconegué la
jubilació a raó d'un percentatge del 76 sobre la mateixa base reguladora anterior.


La dita resolució fou recorreguda en via judicial, postulant-se el reconeixement d'un percentatge del
100 % de la base reguladora (en tenir 65 anys i més de 35 anys cotitzats) sobre una base reguladora de
961 euros amb 96 cèntims (integrant els nous períodes cotitzats a l'interí) o subsidiàriament el mateix
percentatge sobre l'anterior base reguladora.

Davant la sentència d'instància -desestimàtoria- s'alça ara el beneficiari en suplicació pels motius que
tot seguit analitzarem.

SEGON

Per la via de l'apartat c) de l'art. 191 TRLPL ( RCL 1995, 1144, 1563) es formulen tres motius, que
s'emparen en les següents tesis: a) denunciant la infracció dels arts. 160 a 163 i 166 TRLGSS ( RCL
1994, 1825) , la Llei 35/2002 ( RCL 2002, 1755) , el RD 1132/2002 ( RCL 2002, 2747) i l'art. 14 CE ( RCL
1978, 2836) , s'afirma que el principi de no modificació de la base reguladora «ex» art. 16 OM 18.01.1967
( RCL 1967, 133) fou modificat per la llei i el reglament darrerament esmentats, a través de la figura de la
denominada jubilació flexible, pel que «ex» art. 8 del Decret esmentat les cotitzacions efectuades al llarg
de la suspensió de la pensió de jubilació han de tenir efectes respecte el càlcul de la base reguladora; b)
en relació a l'art. 14 CE ( RCL 1978, 2836) es considera que l'art. 16 de l'OM de 1967 és contradictori
amb el RD 1132/2002, pel que aquella primera norma vulnera el dret a la igualtat, el que ha de
determinar un pronunciament en aquest sentit per la Sala; i c), finalment, amb cita d'infracció dels arts.
160 a 163 i 166 TRLGSS i 14 CE, s'afirma que, amb caràcter subsidiari, si no es modifiqués la base
reguladora, hauria de reconèixer-se al demandant una base reguladora del 100%, en tenir més de 35
anys cotitzats, atès que -cas contrari- s'infringiria allò previst a l'art. 14 CE

Tot i tractar-se de tres motius diferenciats, és evident que ens trobem davant una lògica conductora
comuna, en relació a la interpretació d'allò prevista Llei 35/2002 i al RD 1132/2002, pel que els
analitzarem en forma conjunta.

TERCER

Certament ha estat regla general en la nostra ordenació de Seguretat Social la incompatibilitat entre la
condició de beneficiari de la prestació de jubilació i el treball. Tanmateix, però, sí s'ha acceptat des
d'antuvi la possibilitat de suspensió del pagament de la pensió, amb possibles efectes posteriors sobre
aquesta del treball realitzat, a la seva finalització. Així ho ha observat tradicionalment -i ho continua fent-
l'art. 16 de l'OM 18.01.1967 ( RCL 1967, 133) , per bé que la dita norma només permet l'increment, en el
seu cas, del percentatge aplicable.

Aquesta lògica històrica, però, fou sensiblement modificada per la Llei 35/2002 ( RCL 2002, 1755) (amb
l'antecedent del R. Decret-Llei 16/2001 [ RCL 2001, 3250] i la Llei 24/2001 [ RCL 2001, 3248 y RCL 2002,
1348, 1680] i el desenvolupament del R. Decret 1132/2002 [ RCL 2002, 2747] ), atès que -en aplicació de
les més darreres tendències d'ocupació i Seguretat Social en el marc europeu- s'intentà establir
mecanismes de flexibilitat entre treball i pensió, com ara la denominada jubilació flexible -amb
compatibilitat amb determinades feines a temps parcial-, en foment de la jubilació parcial, l'articulació de
mecanismes de foment de l'allargament de la vida laboral i la promoció de l'activitat laboral des de la
situació de pensionista de jubilació, mitjançant -entre d'altres mesures- efectes sobre la base reguladora i
el percentatge aplicables (podent-se superar, fins i tot, el 100 %)

Com ja s'ha dit pretén el recorrent la directa aplicació de l'art. 8.1 i 8.2.1. del R Decret 1132/2002 i, en
conseqüència, un nou càlcul de la base reguladora de la prestació, en línia amb allò que allà es
contempla. És clar, però, l'error conceptual del demandant en la seva pretensió. En efecte, no ens trobem
aquí davant una situació de jubilació flexible, que és allò que la dita norma contempla. En efecte, el dit
concepte consisteix -«ex» art. 5 del Reglament citat- en la compatibilitat coetània entre la percepció de la
pensió de jubilació i un contracte a temps parcial, de tal manera que el beneficiar pot cobrar el salari
meritat en una ocupació i, alhora, percebre la pensió quot;ad hocquot;, per bé que en proporció inversa al temps
treballat. No es aquest, clarament, el supòsit que aquí estem analitzant, atès que no consta en cap
moment que el contracte formalitzat per l'actor i recorrent fos a temps parcial, màxim quan la pensió de
jubilació fou suspesa. La situació del demandant, doncs, cap relació té amb la jubilació flexible que
contempla el precepte reglamentari invocat, respecte l'art. 165 TRLGSS ( RCL 1994, 1825) després de la
Llei 35/2002 ( RCL 2002, 1755) , pel que la norma invocada no pot ser aplicada nit tant sols per simple
analogia.

Per contra, la situació del demanant és clara i plenament incardinable -com bé indica la magistrada
d'instància- en el supòsit contemplat a l'art. 3.5 del R Decret 1132/2002 ( RCL 2002, 2747) (després del
RD 1425/2002 [ RCL 2002, 3086] ), que no és res més que una simple posada al dia -de coincident lògica
finalista- amb l'art. 16 de l'OM de 18.01.1967 ( RCL 1967, 133) D'aquesta manera, el treballador que



s'hagi jubilat als 65 anys i celebri posteriorment un nou contracte, tindrà dret a un percentatge addicional
sobre la pensió ja reconeguda en funció dels anys que hagi treballat, com si es tractés d'un allargament
de l'edat d'accés a la jubilació. Tanmateix, però -i conforme al segon paràgraf- si la dita suspensió es
produeix des d'una situació de jubilació anticipada -com és el cas-, els nous períodes de cotització que
s'acreditin s'aplicaran a incrementar el percentatge rector i la reducció correctora inicialment indicada i
només quan s'assoleixi el 100 de la base reguladora, el temps cotitzat podrà tenir efectes sobre un
possible increment addicional de la base reguladora.

Resta evident que l'entitat gestora ha aplicat la dita norma a la situació aquí analitzada i, atès que el
demandant no ha assolit el 100 del percentatge cap efecte pot tenir el temps fins ara treballat a efecte de
base reguladora, per bé que sí -com s'ha fet- respecte el percentatge reductor anterior.

És obvi, per tant, que difícilment es pot considerar -si més en l'argumentació del recurs- que existeixi
una contradicció entre la Llei 35/2002 i els seus reglaments de desenvolupament, i l'OM de 18 de gener
de 1967. Volem destacar, així, que la hipotètica contradicció entre ambdues normes no tindria perquè
significar el judici de constitucionalitat, en relació a la infracció de l'art. 14 CE ( RCL 1978, 2836) , que
invoca el recurs. Es tractaria, en definitiva, d'una simple qüestió de jerarquia normativa que hauria de ser
solucionada, «ex» art. 9.3 CE, en relació a la teoria general del dret i, en conseqüència, en benefici de la
Llei. Ocorre, però, que ni la llei esmentada ni els reglaments que la desenvolupen no observen la
pretensió del recurs, sinó que, pel contrari, remeten clarament a la validació de l'actuació administrativa
impugnada.

QUART

I a idèntica conclusió desestimatòria hem d'arribar en relació al motiu subsidiari atenyent a la possible
infracció de les regles generals de determinació del percentatge aplicable. Per bé que és cert que l'actor
tenia en el moment de complir els 60 anys trenta-cinc anys jubilats, no tenia l'edat mínima legal de
jubilació, d'aquí que se li apliqués la reducció general del mutualistes del 8 per cent per any. El fet de que
posteriorment s'ocupés no determina una mena de teoria de quot;bon vent i barca novaquot;, una novació de la
prèvia situació de jubilació de la que partia. Com hem tingut ja ocasió de comentar no és aquesta la
lògica de la normativa analitzada. Així, doncs, el demandant era ja jubilat en el moment de trobar feina i el
fet de que s'ocupés i accedís al subsidi de desocupació no determina que el dret a la jubilació sorgeixi de
nou en complir els 65 anys, sinó, simplement, la suspensió en el pagament de la pensió ja consolidada i,
posteriorment, el seu recàlcul en funció del temps de treball. I, per obvis motius, no pot considerar-se que
la situació descrita sigui contrària a l'art. 14 CE ( RCL 1978, 2836) , atès que difícilment pot aquí
apreciar-se una superació del previ i necessari judici d'igualtat, doncs no pot equiparar-se la situació d'un
jubilat anticipadament -i, per tant, de qui s'ha beneficiat de la situació de jubilació en temps anterior a
l'edat legal, per bé que amb una certa disminució- d'aquell altre hipotètic treballador que es jubila,
precisament, en complir els 65 anys. No són les descrites situacions comparables, ni des d'una vessant
subjectiva, ni objectiva, el que ha determinar l'anunciada desestimació del motiu i, amb ell, del recurs en
la seva integritat.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de
general i pertinent aplicació

DECIDIM

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Ignacio contra la sentència
dictada pel Jutjat Social número 14 de Barcelona en data 12 de desembre de 2005, recaiguda en les
actuacions 741/2005, en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra l'INSTITUTO
NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL en reclamació per jubilació i, en conseqüència, hem de
confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que
haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els
requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral ( RCL 1995, 1144,
1563)

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i
lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de
sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.


Sentencia Jubilacion

Recommended

Recommended

More Related Content

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

More from txukis

More from txukis (20)

Sentencia Jubilacion