1. L'ESRUÇ
El coll prim, llarg i suau com una corda vella de lligar pianos, unit al cos ovoïdal,
enorme, amb totes les característiques d'una gerra-tinell o d'un bot de vinater,
sembla una màquina de regar o una bomba contra incendis. El mateix cap de
l'estruç té forma de boquilla de manguera i, si el conjunt anés muntat sobre unes
rodes, no dubtaríem pas de la seva servitud.
L'expressió de l'estruç és ingènua. Els seus ulls, sempre esbatanats, recorden els
d'una criatura de bolquers extasiada davant d'un llum. Amb el coll dret, vertical, un
poc corbat del cim a guisa de crossa, va girant lentament la testa. Maniobra com
un periscopi, però susceptible d'entendrir-se. Diríeu que atalaia, al lluny, l'arribada
d'un amic.
Prudenci Bertrana, Bestiari, Ed. 62.