1. El NOI QUE NO TOCAVA DE PEUS A TERRA.
Gao Hao
Ángela Calvo
César Jiménez
María Ángeles Rodríguez
3 ESO C
2. Índex:
1. I LA NOSTRA IMAGINACIÓ?
2. O AIXÒ QUE ENTENEM PER NORMAL.
3. FRASES.
4. CONCLUSIÓ.
3. 1.I LA NOSTRA IMAGINACIÓ?
Barnaby Brocket, com podem veure en el llibre, és inocent, aventurer i sobretot imaginatiu. Li agrada llibres
d’aventura, on perd en la seva imaginació. És una característica molt comú en tots infants. Ells són criatures que no
duen molt de temps en aquesta planeta per tant representen la característica més significatiu dels éssers humans “la
curiositat”. Sempre tenen un monté de preguntes i unes ganes sense límits. Encanvi, nosaltres, som adolescents, ja
duem bastant de temps en aquesta planeta, i cada vegada som menys imaginatiu. I això per què? Per què hi ha una cosa
que es diu “la realitat”, i estem dominats per ella. És com una gran pedra que cada vegada fa que nostra imaginació
s’enfongui més. En el llibre, els pares d’en Barnaby, són “normals” i ell en canvi no. Aqui està fent una comparació.
Personalment jo crec que un dels objectius del llibre és: no deixar que la realitat et domini, no hem de perdre nosaltres
mateixos i persegueix la teva somni ( la teva imaginació), com la flotació d’en Barnaby, és un símbol de “perseguir”.
4. 2. O AIXÒ QUE ENTENEM PER NORMAL.
Hi ha una idea que es repeteix durant tota la historia i es tracta de la “normalitat”. I dò, què és una
persona normal? Ha de ser com els pares d’en Barnaby? I si no, ja no és normal? Ja el consideram
dolent? La solució podem trobar en el llibre. En Barnaby ha viatjat per tota la Terra i a més a més,
fora de Terra. Les diferents persones que va coneixent són normals? No crec gaire, perquè tots són
diferent. És dolent de ser diferent? Tampoc ho crec. Aqui està la clau del llibre. Aquest llibre, a
més a més d’aventures i fantasies, aporta un ensenyament, que és la necessitat d’aceptar un mateix
tal i com és , és a dir, respectar. El llibre també reflecteix diversos problemes socials, com en el
caso caso d’en Barnaby: discriminacions i violències familiars, pressions familiar...
5. 3.FRASES.
En Liam havia nascut amb una desgraciada anomalía física: el braços li
acabaven als canells i en comptes de mans tenia dos ganxos d’ acer molt
pràctics. Això horroritzava la majoria dels altres nens de la clase, però a en
Barnaby no li va fer la es mínima impressió.
En Barnaby s’ho va mirar sense entendre res, després va dirigir l’esguard cap
a la seva mare, que bandava el cap, incapaç de retornar-li la mirada.
Per primera vegada a la seva vida va tenir la sensació que surava enlaire, cap
el sostre, quan en realitat tenia els peus enganxats a terra.
6. 4.CONCLUSIÓ.
Gao: Normal normal, què és normal, si tothom som diferents per què existeix
la normal.
César: Un món sense imaginació, es com un nin sense infancia.
Angi: Pens que es un nin que li agrada ser independent i com la seva familia
no es vol decideix marxar-se i això ho fa ser més independent.
Ángela: M’ha interessat però m’ha paresgut un poc infantil encara així el
llibre és molt subjectiu.
