presentacio dels yanomamis

1. YANOMAMIS

2. QUI SÓN? Els yanomamis són una ètnia indígena americana caracteritzada per la seva solidaritat i respecte per la natura. Els yanomamis estan dividits en quatre grans grups. Parlen llengües diferents però s'entenen entre ells. Habiten en una regió de l’ Amazones.

3. QUI SÓN? Els yanomamis presenten una especial importància etnogràfica pel fet de ser un poble indígena que ha aconseguit viure en harmonia amb el seu ambient, que respecten la natura, que no produeixen escombraries, que no contaminen i que són autosuficients.

4. PRIMERS CONTACTES Es va tenir contacte per primera vegada amb els yanomamis l’any 1758.

5. Situció Geògrafica

6. SITUACIÓ GEOGRÀFICA Amèrica del Sud

7. POBLACIÓ La població yanomami és d’aproximadament de 20.000 individus. Al voltant del 70 per cent d'aquesta població ocupa el sud de Veneçuela, mentre la resta es distribueix per zones de Brasil, de l'Amazones.

8. CARACTERÍSTIQUES RACIALS Són de pell morena Tenen el cabell negre Tenen el cabell llis i amb se’l tallen de forma arrodonida Tenen els ulls foscos Molt tenen els ulls una mica axinats. Es fan forats al nas, a les orelles i a la mandíbula on després s’hi claven pals o plomes. Acostumen a adornar-se el cos amb pintures de color negre i vermell.

10. ANÀLISI DE LA CULTURA YANOMAMI

11. FORMES DE VIDA Els yanomamis es desplacen contínuament, és a dir, són nòmades.

12. FORMES DE VIDA RECOLECCIÓ: Cultiven plàtan, nyam, batata i malanga. Un cultiu dura dos o tres anys. També recullen productes silvestres i mengen granotes.

13. FORMES DE VIDA CAÇA Aquesta consisteix a caminar moltes hores rastrejant els animals. Les dones també cacen. Cacen ocells, animals petit.

14. FORMES DE VIDA PESCA En la pesca són els adolescents els que realitzen aquesta feina. Ho fan amb llances de palma i també amb arcs i fletxes.

15. FORMES DE VIDA ORGANITZACIÓ: La figura principal del grup és el xapori, el líder espiritual, però el contacte amb els blancs està creant una figura nova, el tuxawa El consell d'ancians és molt respectat i encara que tots proposin idees són els grans els que realment decideixen el que cal fer i el que no. Tot i que no sempre puguin estar d'acord, els joves obeeixen la decisió de la gent gran.

16. FORMES DE VIDA HABITATGE Els Shabonos (habitateges) es construeixen en cercle i són completament obertes. Els seus habitatges tenen forma cònica i viuen en grups de famílies. Les famílies comparteixen amb les altres famílies de la comunitat els productes obtinguts de la caça, la pesca o la collita

18. FORMES DE VIDA FORMA DE VESTIR A causa de les condicions climàtiques, la seva vestimenta és molt senzilla. Es vesteixen amb fins ornamentals La vestimenta de les dones és igualment breu. Generalment, es pinten el cos amb molts colors, principalment vermell i negre a més es posen collarets, plomes al cap i lligades als braços i pendents.

20. FORMES DE VIDA LLENGUA: Els yanomamis tenen la seva pròpia llengua. Internament les llengües yanomami semblen dividides en tres grups un d'ells presentant variació interna ES DIVIDEIXEN EN: Yaman Sanumá Yanomam Yanomámi Yanomamö

21. ESTRUCTURA SOCIAL ROLS: Homes i dones tenen diferents funcions, l'home defensa el grup, caça i pesca i la dona recull i té cura dels fills. L'home té una funció social més activa sent normalment qui parla en públic però dins de la família la influència de la mare és molt gran.

22. ESTRUCURA SOCIAL Els yanomamis practiquen la endogàmia, és a dir, contrauen matrimoni amb una altra persona del mateix llinatge o família que ells.

23. ESTRUCTURA SOCIAL CÀSTIGS Els yanomami no tenen penalitzacions dures com a presó, ni coses així. El pitjor que li pot passar a una persona és ser exclosa del grup. Quan algú està molestant als altres, se li mana a la selva on es queda un temps sol. Ells diuen que va a "refredar el cap". Després ja torna més tranquil.

24. CREENCES DE TEMA RELIGIÓS Els yanomamis creuen en el cristianisme i en el chamantisme. El terme xamanisme es refereix a un grup de creences i pràctiques tradicionals preocupades per la comunicació amb el món dels esperits.

25. CREENCES MATRIMONI El matrimoni no comporta cap cerimònia: es concreta amb despenjar el chinchorro per penjar on es degut, això ho farà l'home o la dona segons el lloc que s'hagi escollit com a residència.

26. CREENCES RITUS DE LA MORT El ritu funerari o reahu consisteix a incinerar el difunt i consumir les seves cendres en una sopa de plàtan. Les pertinences del difunt es cremen. Ha de desaparèixer qualsevol rastre visible del mort. Les dones familiars es pinten les galtes de negre durant un any.

27. CREENCES DE CONVIVÈNCIA Practiquen la poligàmia, una dona pot tenir més d’un marit i un marit també pot tenir més d’una dona.

28. MITJANS DE COMUNICACIÓ SIMBÒLICA Acostumen a pintar-se el cos amb decoracions de color vermell i negre. Per algunes festes s’unten la pell d’argila blanca. En expedicions guerreres, es pinten de color negre per simbolitzar, la nit i la mort. És freqüent el consum d’alucinògens per curar malalties, transmetre la memòria col·lectiva i comunicar-se amb els esperits. Es realitzen danses en festes i quan reben a convidats. En les festes també fan cants intentant imitar animals.

29. PROBLEMES ACTUALS Actualment es troben seriosament amenassats per: La evolució de l’home La invasió dels boscos L’aculturació Les malalties (si no solucionen aquests problemes, en menys d’una dècada poden desapareixer)

30. Les malalties més freqüents que sofreixen els Yanomamis són: Paludisme Tuberculosi Parasitosis Hepatitis Malalties de la pell MALALTIES

31. FI DE LA PRESENTACIÓ