Presentació de Maria Bargalló, consiliària d'ACO i vicepresidenta de Justícia i Pau, a la castanyada de la zona Baix Llobregat el 9 de novembre del 2019

1. Justícia
mediambiental
Justícia social
Avui les mateixes Nacions Unides remarquen que la justícia social en
el món actual està estretament lligada a la justícia medioambiental.
Parlar de justícia avui ens porta a denunciar un sistema econòmic
profundament injust pensat només a benefici d’uns quants que estan
malbaratant els recursos del planeta.
Alemanya : $500.07 / setmana
USA (Carolina del Nord ) : 346$ / setmana
Bhutan : $5.03 / setmana
Txad : $1,62 / setmana
És profundament injust
un estil de vida, el dels
països industrialitzats,
el nostre actual, de què
no podrà gaudir mai
tota la humanitat
sencera, senzillament
perquè el planeta no té
prou capacitat per a
suportar-lo.
Una constatació: consumim més que el
que la Terra pot regenerar
• La petjada ecològica permet mesurar la pressió de l’home sobre la natura.
Equival a la superfície biològicament productiva que necessària per a
produir els recursos consumits per una comunitat humana.
• Si tothom consumís com la mitjana d’Europa:
• Si tothom consumís com la mitjana d’Estats Units:
Caldrien 3,4 planetes
Caldrien 6,8
planetes

2.
Els països pobres en la producció
per manca d’infraestructures.
Els rics en el consum
Deforestació de l’Amazones per
cultivar oli de Palma. Monocultiu.
Imposició de llavors. Pèrdua de
biodiversitat. Empobriment del
sòl. Pèrdua llocs treball. Imposició
de sous i condicions de treball
precaris
Ramaderia intensiva. Greu
contaminació del sòl i les aigües pels
purins . Greu contaminació
atmosfèrica pel metà. Pèrdua de les
formes tradicionals de ramaderia
Pesca intensiva.
Un sistema injust en que els
països rics s’aprofiten del treball i
els recursos dels més pobres
Basat en l'abús de poder
que imposa intercanvis injustos i
engañosos: són els pobres els
que alimenten als rics.

3.
Aquest comportament no és només amb l’alimentació, l’energia,
l’aigua, els minerals…
Tot això en nom del progrés, el creixement el desenvolupament…
El nostre progrés, el creixement, el desenvolupament es converteix en
devastació.
No ens comportem com a
cuidadors sinó com depredadors.
Estem devastant el nostre planeta
i avui sonen ja totes les alarmes:
el planeta ja no té capacitat de
regeneració.

4.
La nostra actitud irresponsable ens està passant factura:
‐ el canvi climàtic,
‐ la pèrdua de la biodiversitat,
‐ l'escassedat de l'aigua,
‐ la contaminació,
‐ l'expoli dels recursos naturals sense cap mena de rubor;
El canvi climàtic provoca ja un increment de fenomens extrems com
huracans, tempestes violentes, tifons, etc.
Però la població més afectada sempre és la més pobre i marginal: la
que té els habitatges més febles, situats als pitjors llocs, la que té més
dificultats per desplaçar‐se a un altre lloc o per protegir‐se. La que té
també més dificultats per recuperar‐se’n.
La crisis ambiental genera una crisis humanitària
Fiji està particularment exposat als efectes del canvi climàtic. Com
que és un grup d'illes baixes, són vulnerables a l'augment del nivell
del mar, la qual cosa es deu a l'escalfament global.
L'augment en el nivell de la mar porta aigua salada a les terres de
cultiu, el que afecta l'agricultura, a més les marees de tempesta
provoquen inundacions per la qual cosa les famílies es veuen
obligades a abandonar les seves llars.
El canvi en els règims de pluges, les sequeres prolongades estan
provoquen la desaparició de grans llacs i amb ells desapareix el mitjà
de vida dels poblats que els envoltaven. Provocant fam, extincions
de cultures, deplaçaments cada vegada més amplis de pobles
sencers, refugiats climàtics.
El llac Txad, frontera natural entre Níger, Nigèria, Camerun i Txad, en
mig segle ha perdut prop del 85% de la seva superfície, un drama per
a les més de vint i dos milions de persones que viuen en la seva
conca.
Un cas semblant seria el de l’explotació dels recursos forestals de la
selva amazónica o la substitució dels cultius habituals per
monocultius per produir agrocombustible, per exemple.
Priven als més febles del seu mitjà de subsistència, els obliguen a
sortir del seu entorn i a desplaçar‐se , els desarrelen…

5.
El canvi climàtic amenaça amb incrementar la freqüència i la gravetat
de sequeres
A la zona rural del Camerun, els efectes del canvi climàtic, causat pels
éssers humans, tenen una conseqüència inesperada que és menor
accés a l'educació superior.
Els camerunesos que viuen en llogarets rurals tenen un ingrés mitjana
de $ 40‐ $ 50 mensuals, la venda de productes d'horta, com els
plàtans i la iuca, els brinda a aquestes famílies els mitjans econòmics
per educar els seus fills i que tinguin millors oportunitats laborals. No
obstant això, les altes temperatures i l'escassetat de pluja han reduït
dràsticament el rendiment dels horts familiars, això es tradueix en
menors ingressos, el que obstaculitza l'accés a l'educació per a la
futures generació.
La contaminació de l'aigua en
llacs, rius, aiguamolls, fonts,
aquífers afecta els mitjans de vida
i la salut de les persones
provocant importants crisis
sanitàries que sempre afecten als
més pobres perquè són els que
viuen allà.
Un cas paradigmàtic és el conegut com a minerals en conflicte. Un
exemple és el del coltan imprescindible per tota la tecnologia digital.
És el mateix que passa en regions riques en petroli, com l’Irak per
exemple.

6. És la riquesa que genera
degradació ambiental, violència,
conflictes armats i misèria.
Una situació fomentada i aprofitada
pels poderosos
El resultat de tot plegat
El resultat de tot plegat: l’ éxode de pobles sencers que ja no poden
viure en el seu territori que, a més, per diverses raons esdevenen
víctimes de violències brutals que queden, potser, emmascarades en
etiquetes ètniques, religioses, i polítiques...quan sobretot hi ha
motius materials i econòmics.
250 milions de migrants, la majoria víctimes d’una forma o altra de
depredació de la natura, que busquen refugi sense trobar‐lo. Els
refugiats climàtics.
Indiferència Inoperància Cara dura

7.
Estem davant d’un mite dels nostres temps: el creixement econòmic i
els avenços científics i tecnològics solucionaran tots els problemes
En el nostre món pragmàtic és comú pensar que les solucions s’han
de cercar únicament a nivell científic i tècnic:
‐ Si s’acaba el petroli, desenvoluparem cotxes que vagin amb altres
tipus d’energia com els biocombustibles o els cotxes elèctrics…
‐ Si necessitem més energia buscarem noves formes d’obtenir‐ne:
energia nuclear, aerogeneradors o plaques solars…
‐ Si manca aigua potable posarem desalinitzadores
‐‐ etc…
Però darrera la ciencia i la técnica hi juguen els interessos econòmics
Sempre m’ha semblat absurd i immoral que es gastin milions
de dolars per descobrir vida en altres planetes, mentre es
gasten milions per erradicar la vida d’aquest
Posem en risc la nostra existència
i posem en risc la vida en el
nostre planeta.
Aquest planeta que és de tots, hi
hem de cabre tots i cal llegar‐lo a
les futures generacions.
Entre en joc també la justicia
intergeneracional.
Quin món volem deixar a
les futures generacions?
Què podem fer?
Què hem de fer?
És la inquietud de molts homes i dones de bona voluntad que es
senten desbordats per la complexitat de la situació.
De fet a la societat ja hi ha moltes iniciatives que intenten abordar‐
ho.

8.
Els ODS de 2015 a 2030, creats per les Nacions Unides i promoguts
com a Objectius Mundials per al Desenvolupament Sostenible.
Els ODS són el resultat d'un procés de negociació que va involucrar
193 estats i la participació sense precedents de la societat civil amb
una representació àmplia dels punts de vista de les diverses parts
interessades, ONG, empreses, etc.
Aquests objectius requereixen canvis d’hàbits importants en les
poblacions benestants.
Convertiu-vos!
La necessitat de
la conversió ecològica
segons la Laudato si
La crida a la conversió ecològica integral del Papa Francesc.
Una encíclica que ens parla de la Terra, aquesta meravella que Déu
ens ha donat per casa. La “casa comú”
El canvi necessari és d’una gran envergadura.
Tant a nivell individual, comunitari, global
La millor manera de posar en el seu lloc
l’ésser humà, i de posar fi a la seva pretensió
de ser un dominador absolut de la terra, és
tornar a proposar la figura d’un Pare creador i
únic amo del món. (LS 75)
1 Submergir‐nos en la nostra
pròpia tradició espiritual
1 Cultivar la nostra espiritualitat
Transcendència vs materialisme
L’home del món benestant s’ha oblidat del Déu creador i del Déu
Pare. S’ha fet l’amo i senyor de la “vinya”. No hi ha haurà nova
relació amb la natura ni amb els germans sense un nou ésser humà,
que no es cregui el centre, l’amo i senyor de tot.
Un Déu que ens anima a cuidar de la vida de tots els éssers
del planeta i a tenir cura dels nostres germans per a viure-hi la festa
de la vida com un do, com a comunitat fraternal.
Hem de buscar la força aprofundint en la nostra espiritualitat cristiana
per saber llegir la vida, tot el que passa al nostre món, a la “llum de
l’evangeli”, profundament arrelats en Crist.

9. Déu ha escrit un llibre preciós, «les lletres
del qual són la multitud de criatures
presents en l’univers». (LS 85)
2 Apreciar la diversitat del nostre món
La natura és plena de paraules d’amor,
però ¿com podrem escoltar-les enmig del
soroll constant, de la distracció permanent i
ansiosa, o del culte a l’aparença? (LS 225)
2 Comportar‐nos com a cuidador
Cura vs depredació
Necessitem recuperar una certa sacralitat de la natura.
Contemplar l’obra de Déu, el regal de Déu: Des d'allò més gran, com
pot ser la sortida o la posta de sol, els núvols que evolucionen al cel,
canviant de forma i color al llarg del dia... fins el més petit, com una
flor en els seus més mínims detalls o el vol dels insectes. Tots ells
amaguen detalls que, només coneixent-los, aprendrem a estimar i
respectar.
Beneir a Déu i Lloar-lo a través de totes les seves criatures com Sant
Francesc en el seu càntic de les criatures.
Prendre consciència del valor de la interdependència, del fet que
l’espècie humana depèn de les altres espècies, en tant que la
comunió entre els éssers vius és fonamental.
La ciència i la tecnologia són un meravellós producte de
la creativitat humana donada per Déu (LS 102)
L’immens creixement tecnològic no ha estat
acompanyat d’un desenvolupament de l’ésser humà en
responsabilitat, valors i consciència. (LS 105)
Mai la humanitat no havia tingut tant poder sobre ella
mateixa i res no garanteix que el farà servir bé, sobretot
si es considera la manera com l’està emprant. (LS 104)
3 Superar el paradigma tecnocràtic
3 Posar la ciència i la tècnica al seu lloc
Progrés ètic vs Progrés tecno-econòmic
Valoració positiva de la tecnociència ben orientada. Fet humà volgut
per Déu. Però no en podem fer un Déu.
La societat tendeix a pensar que la solució als reptes ecològics són
exclusivament de caràcter tècnic.
La ciència i la tècnica ens han portat a sentir-nos “dominadors de la
natura” però de mica en mica ens “dominen”.
El desenvolupament tècnic requereix consciència moral. Orientació al
bé comú.
El problema és l’absolutització de la ciència, la confusió entre fins i
mitjans i sobretot en mans i al servei de qui està.
Tenim la responsabilitat de preguntar-nos sobre les causes i l’origen
dels problemes. Saber qui hi ha al darrera i a quins interessos
responen. Per formar-se una opinió propia, prendre partit i
involucrar-s’hi..

10. 4 Redefinir el concepte de progrés
Desaccelerar un determinat ritme de producció i de
consum pot donar lloc a un altre tipus de progrés i
desenvolupament. (LS 191)
Un desenvolupament tecnològic i econòmic que no
deixa un món millor i una qualitat de vida integralment
superior no pot considerar-se progrés. (LS 194)
4 Combatre
el mite del
creixement il∙limitat
economia del bé comú vs economia del creixement
El nostre sistema econòmic basat en el paradigma del creixement
il·limitat en un planeta on els recursos són finits no té sortida
El planeta ha arribat al límit, ja no pot autoregenerar-se. Ja no és
sostenible.
Apostar per un creixement que no sigui voraç i irresponsable, i per
tant, redefinir el concepte de progrés.
Considerar que allò que fem i que té un impacte sobre la natura
pugui ser universalitzable
Què significa el manament «no mataràs»
quan «un vint per cent de la població
mundial consumeix recursos en tal mesura
que roba a les nacions pobres, i a les
futures generacions, el que necessiten per
a sobreviure» (LS 95)
5 No supeditar‐se als
interessos econòmics
5 Lluitar per la justícia social
Equitat vs desigualtats
Superar la cultura de la indiferència i de la autoreferencialitat i
recuperar la sensibilitat pel sofriment de la gent i la solidaritat.
Passar de l'assistencialisme a la justícia social que tracta d'eliminar
les causes de la pobresa.
No hi ha dues crisis separades, una
d’ambiental i una altra de social, sinó una
sola i complexa crisi sòcio-ambiental. Les
trajectòries per a la solució requereixen una
aproximació integral per a combatre la
pobresa, per a retornar la dignitat als
exclosos i simultàniament per a protegir la
natura. (LS139)
6 Recolzar la causa del pobres
Consum conscient vs consumisme
Prendre consciència de la relació entre els problemes ambientals i la
pobresa.

11. 6Cuidar el planeta
per combatre la pobresa
Prendre consciència del preu del nostre consum. El nostre estil de
vida, el nostre consum de recursos, etc. necessiten per funcionar un
món amb grans desigualtats. Necessitem esclaus i països del Sud
empobrits, amb governs corruptes, d’on els més inquiets miren de
fugir. I necessitem mà d’obra aquí, ben precària, que pugui ser
explotada
Molts saben que el progrés actual i la mera
acumulació d’objectes o plaers no basten per
a donar sentit i goig al cor humà, però no se
senten capaços de renunciar al que el mercat
els ofereix. (LS 209)
7 Redescobrir la senzillesa
La sobrietat, que es viu amb llibertat i
consciència, és alliberadora. (LS 223)
7 Descobrir que menys és més
cultura “ser” vs la cultura del “tenir”
La clau de la felicitat : El compartir - El menys és més
Hem de reflexionar sobre les nostres prioritats i considerar si vivim
per sobre de les nostres necessitats, consumint més béns dels
oportuns.
Retornar a la simplicitat i a la capacitat de gaudir amb poc, que ens
permet aturar-nos a valorar allò petit.
La reducció del consum no significa privar-nos de béns i serveis que
realment importen. Ans al contrari, les activitats amb més sentit i més
agradables a la vida són sovint exemples màxims de virtut
mediambiental.
La gran majoria de coses que la gent considera com les més
satisfactòries i interessants per dedicar-hi temps, les coses que les
persones a qui se’ls ha dit que tenen una malaltia i els queda un
període curt de vida, són infinitament sostenibles.
«Comprar és sempre un acte moral, i no sols
econòmic». Per això, avui «el tema de la
deterioració ambiental qüestiona els comporta-
ments de cada un de nosaltres». (LS 206)
8 Valorar els petits gestos quotidians
És molt noble assumir el deure de tenir cura
de la creació amb petites accions quotidianes,
com evitar l’ús de material plàstic, reduir el
consum d’aigua, separar els residus, fer servir
el transport públic, apagar els llums
innecessaris... (LS 211)
sobrietat vs el malbaratament
Pot semblar que tenir cura del món natural i social en el que vivim i
comprometre’ns contra la pobresa i a favor del bé de totes les
persones sigui una utopia irrealitzable. Són tants els problemes i tan
enorme la complexitat que la petita aportació que cadascú pugui
arribar a fer és percebuda com a irrellevant.
De fet, la història ens mostra obstinadament que els petits gestos, els
comportaments quotidians solen tenir una importància radical. Tot es
transforma quan comença a canviar el nostre dia a dia.
Les estructures estan integrades i mantingudes per persones. I són
les actituds, escales de valors, conviccions i comportaments
d’aquestes persones les que fan que aquestes estructures siguin
justes o injustes, bones o perverses. Quan som capaços d’atendre
als nostres comportaments quotidians i de provar d’ajustar-los al que

12. 8 Recuperar
comportaments
responsables
creiem bo, just i solidari podem anar veient com les coses canvien al
nostre voltant. Potser no seran grans canvis, visibles i notoris. Però
segurament són canvis duradors, autèntics i molt importants en la
construcció d’un món bo, en la conversió d’aquestes estructures que
provoquen i mantenen la injustícia en el nostre món.
Estem tots convidats a recuperar uns comportaments responsables,
però encara més els creients, els cristians, que rebem de Jesucrist la
Bona Nova de ser cridats a participar de l’arribada del Regne de Déu.
Està a les nostres mans que els governs
siguin responsables i treballin pensant en el
bé comú a llarg termini. (LS 181)
9 Impulsar el canvi encara que costi
Hi ha massa interessos particulars i molt
fàcilment l’interès econòmic arriba a prevaler
sobre el bé comú. (LS 54)
9Compromís
social i polític
Implicació vs inhibició
Els reptes són de tal magnitud que només amb una acció decidida
per part dels governs de tot el món serà possible fer “néixer” aquest
món nou que tots esperem. Estem cridats a ser una ciutadania
responsable que empenyi als qui tenen poder.
Estem cridats a ser una ciutadania responsable amb els nostres
actes i compromesa amb les causes de la pobresa i el deteriorament
ambiental. Això fa que haguem de mantenir-nos ferms davant dels
que ens governen quan així sigui necessari; i triar representants en
funció que compleixin amb els compromisos de la cura a aquelles
persones més vulnerables i al nostre planeta, la casa en què vivim.
Sense una política compromesa que treballi de forma real per un
món en el qual es respectin els drets humans, es redueixin les
desigualtats i es tingui cura la naturalesa els nostres esforços
particulars, es veuran minvats.
La conversió ecològica que es requereix per a
crear un dinamisme de canvi durador és
també una conversió comunitària. (LS 219)
10Animar la conversió
personal, eclesial i comunitària
Que el nostre sigui un temps que es recordi
pel desvetllament d’una nova reverència
davant la vida; per la ferma resolució
d’aconseguir la sostenibilitat; per l’acceleració
en la lluita per la justícia i la pau. (LS 207)
10 Articular comunitats per sostenir
nous estils de vida sostenibles i solidaris
Comunió vs individualisme
Podem fer una conversió cap a un nou model de societat més
humana i sostenible. Més fraternal amb tota la humanitat.
Aquesta conversió, per ser més eficaç i autèntica, ha de transcendir
la nostra pròpia persona, arribar a la comunitat i a tota l'Església.
Articular xarxes de suport i comunitats de solidaritat capaços de
sostenir opcions de vida individuals que no resulten gens senzilles:
« Els nous estils de vida han d'anar més enllà de l'esfera personal de
la vida. Han allargar-se a la dimensió comunitària, eclesial i social, i
arribar al canvi dels sistemes i de les estructures socioeconòmiques,
polítiques i culturals. No n'hi ha prou amb el canvi personal (encara
que és imprescindible perquè sense canvi personal no hi ha canvi
global) sinó que cal actuar en aquests tres nivells en forma
progressiva i circular.

13. Xarxa de parròquies i
comunitats cristianes
EcoSolidàries
La proposta de JP per impulsar el canvi: Xarxa de Parròquies i
comunitats cristianes Ecosolidàries.
S’ha escollit com a símbol del projecte una flor de “dent de lleó”, un
element natural senzill, format per un conjunt de petites llavors que
es deixen portar pel vent per dispersar-se, arrelar i esdevenir
fecundes. És la imatge d’una Parròquia/comunitat EcoSolidària: una
comunitat de persones que, portades pel “vent de l’Esperit” volen
arrelar en la “mare Terra” per esdevenir llavors d’un món nou.
El projecte està articulat en quatre eixos:
Canviar la “mirada”
És un canvi de “cosmovisió”.
Canviar el “cor”
“Us canviaré aquest cor de pedra per
un cor de carn”
Viure senzillament perquè
altres senzillament puguin viure
Canviar l’estil de vida
Fer pinya
per
empènyer
Podeu consultar el projecte a la
web:
http://www.justiciaipau.org/ecoparroquies/
http://www.justiciaipau.org/ecoparroquies/