하지만 오피사이트 『 Bamcafe2.net』종로오피,역곡오피,매니져실사,신논현오피,안산오피Å 코코엔터 소속 연기자가 아닌, 임원으로서 월급을 받아왔고 주주도 아닌 김 오피사이트 『 Bamcafe2.net』종로오피,역곡오피,매니져실사,신논현오피,안산오피Å 준호는 아직 회사가 폐업이 완료된 것도 아니고, 계약부존재 소송이 완료된 것도 오피사이트 『 Bamcafe2.net』종로오피,역곡오피,매니져실사,신논현오피,안산오피Å 아닌 시점에서 최측근을 내세워 다른 회사를 설립했고 연기자들을 그곳으로 ' 오피사이트 『 Bamcafe2.net』종로오피,역곡오피,매니져실사,신논현오피,안산오피Å 헤쳐모여' 시키는 양상이다.왜냐면 자본이 이탈된 코코엔터는 더 이상 그에게 오피사이트 『 Bamcafe2.net』종로오피,역곡오피,매니져실사,신논현오피,안산오피Å 메리트(가치나 장점)가 있는 회사가 아니기 때문이다. 만약 그가 각고의 노력 오피사이트 『 Bamcafe2.net』종로오피,역곡오피,매니져실사,신논현오피,안산오피Å 과 희생으로 코코엔터를 기사회생시켰다고 가정했을 때 그가 실질적으로 손 오피사이트 『 Bamcafe2.net』종로오피,역곡오피,매니져실사,신논현오피,안산오피Å 에 쥘 게 별로 없다. 그는 회사의 주주도 대표이사도 아니기 때문이다. 그의 공로 오피사이트 『 Bamcafe2.net』종로오피,역곡오피,매니져실사,신논현오피,안산오피Å 를 높이 사 주주들이 그를 대표이사로 앉힌들 그가 얻을 게 별로 없다. 그는 전문 오피사이트 『 Bamcafe2.net』종로오피,역곡오피,매니져실사,신논현오피,안산오피Å 경영인이 아닌 개그맨이라 회사의 월급에 만족할 사람이 아니고, 경영보다는 예능 오피사이트 『 Bamcafe2.net』종로오피,역곡오피,매니져실사,신논현오피,안산오피Å 출연을 더 좋아하기 때문이다.하지만 추측과 예상대로 제이디브로스가 정식 출범 오피사이트 『 Bamcafe2.net』종로오피,역곡오피,매니져실사,신논현오피,안산오피Å 한다면 얘기는 달라진다. 이미 코코엔터가 보여줬듯 소속 연기자 40여명이 지오피사이트 『 Bamcafe2.net』종로오피,역곡오피,매니져실사,신논현오피,안산오피Å 금처럼만 활약해준다면 제이디브로스가 큰돈을 벌고 재정상태가 탄탄해지는 것은 오피사이트 『 Bamcafe2.net』종로오피,역곡오피,매니져실사,신논현오피,안산오피Å 시간문제다. 김준호가 그 회사의 지분을 다량 보유하지 않을 리 없고, 회사가 날로 성장해 코스닥시장에 상장한다면 돈방석에 앉을 것은 자명하다.
International Journal of Engineering Research and Applications (IJERA) is an open access online peer reviewed international journal that publishes research and review articles in the fields of Computer Science, Neural Networks, Electrical Engineering, Software Engineering, Information Technology, Mechanical Engineering, Chemical Engineering, Plastic Engineering, Food Technology, Textile Engineering, Nano Technology & science, Power Electronics, Electronics & Communication Engineering, Computational mathematics, Image processing, Civil Engineering, Structural Engineering, Environmental Engineering, VLSI Testing & Low Power VLSI Design etc.
No podemos decir que Xango es una estafa, o que Xango es un fraude, «Xango» es una compañía de multinivel que se encuentra afiliada a la Asociación de Ventas Directas de Estados Unidos (DSA.org).
1. XARXES INFORMÀTIQUES
Els ordinadors, utilitzen el sistema binari. El sistema binari és un codi
numèric que utilitza dos símbols: el 0 i l’1.
El nostre sistema de numeració és el sistema decimal que utilitza deu
símbols:
0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9.
Per convertir números del sistema decimal al binari, utilitzem una taula
com la següent:
521 256 128 64 32 16 8 4 2 1
En aquesta taula estan representades les potències de 2, a la dreta de
tot hi tenim 2º, després 21
, 22
, etc. És a dir, a la dreta de tot hi posem el
número 1 i a la següent casella l’anem multiplicant per :
1, 2, 4, 8, 16, 32, ...
A partir del número decimal que vull convertir, busco quins números de
la taula he de sumar per aconseguir-lo i hi poso 1 a sota, i poso 0 a
aquells números de la taula que no utilitzo (els 0 a l’esquerra no
serveixen per res).
Exemple: Converteix el número 150 a codi binar.
521 256 128 64 32 16 8 4 2 1
1 0 0 1 0 1 1 0
Per tant el número 150 decimal és el 10010110 binari, ja que si sumem 128 mes
16 mes 4 i mes 2 dona 150.
Per passar de binari a decimal utilitzem també la taula.
Copiem el número ibnari a la taula i sumem on hi hagi 1. El resultat d’aquesta
suma és el número decimal.
Exemple: Quin número decimal és el 10101111 binari?
521 256 128 64 32 16 8 4 2 1
1 0 1 0 1 1 1 1
El número 10101111 binari és el 175 decimal. Ja que si sumem 128 més 32 més 8
més 4 nés 2 més 1, dóna 175.
2. Cadascun dels 0 i 1 que circulen per l’ordinador s’anomenen bits. Un bit és la
unitat mínima d’informació. Els bits es poden agrupar en:
1 Byte 8 bits
1 Kbyte 1024 bytes
1 Mbyte 1024 Kbytes
1 Gbyte 1024 Mbytes
1 Tbyte 1024 Gbytes
1. Xarxes informatiques
Una xarxa d’àrea local, també coneguda com a LAN, és un conjunt
d’ordinadors i dispusitius de maquinari units entre ells amb l’objectiu de
compartir recursos en una zona geogràfica determinada.
2. Part
s d’una xarxa informàtica
Router : Aparell que permet connectar una xarxa a Internet. Permet l’entrada i
sortida de dades a través de la linea telefònica.
Conmutador o switch: Disousitiu que permet connectar diferents ordinadors a
la xarxa. Llegeix la informació que li arriba i la dirigeix a l’equip que la sol·licita.
3. Targeta de xarxa: Placa que hi ha dins l’ordinador i que ens permet connectar
el cable de xarxa de l’ordinador al switch.
Tranmissió de dades: Mitjà utilitzat per a transmetre la informació. Pot ser de
quatre tipus:
• Cable de coure de parells trenats. És es cable més utilitzat en xatrxes
domèstiques i en empreses.
• Cable coaxial. Té un nucli de coure envoltat per una capaaillant i una
malla ,etàl·lica per evitar interferències.
• Cable de fibra òptica. La informació es transmet mitjançant petits
impulsos de llum. És el mitjà més ràpid però també més car.
4. • Mitjà sense fil (Wi-Fi). La informació es transmet per ones de ràdio.
3. Configuració de la xarxa
• Adreça MAC. Número que identifica de manera unívoca la
targeta de xarxa. Aquest número va definit de fàbrica i és
diferent per cada ordinador.
( )
• Adreça IP. Número que identifica l’equip o ordinador dins de la xarxa. És
de l’estil 192.168.0.190
5. 4. Arquitectura de xarxes
L’arquitectura fe¡a referencia física de la xarxa, un con interconnectats tots
els dispositius. En xarxes d’àrea local s’han utilitzat diversos tipus
d’arquitectura:
• Bus: Els ordinadors
surten d’un punt
central
• Anell: Els ordinadors que componen la xarxa formen un anell.
• Estrella: Els ordinadors es connecten a través d’un dispositiu que
forma el nucli
de la xarxa.
Són lae més
utilitzades.
6. • Cel·lular: La xarxa es compon d’àrees circulars. Per exemple, les
xarxes sense fil.
5. Sistemes operatius
Què és un sistema operatiu?
Programa o conjunt de programes que efectuen la gestió dels processos
bàsics d’un sistema informàtic, i permet l’execució de la resta d’operacions.
7. • Cel·lular: La xarxa es compon d’àrees circulars. Per exemple, les
xarxes sense fil.
5. Sistemes operatius
Què és un sistema operatiu?
Programa o conjunt de programes que efectuen la gestió dels processos
bàsics d’un sistema informàtic, i permet l’execució de la resta d’operacions.