1. Naming
Què signi ca?
“Where is nowhere?”
Amb aquesta premisa comença la
nostre exosició.
On és el “no res”? Existeix tal
cosa?
La resposta és: Si , i te una localit-
zació concreta.
“Where is nowhere?” fa referencia
a aquells llocs oblidats per l’home,
que al caure en dessús han perdut
la seva essència i la seva vitalitat,
convertint-se en vulgars carcasses
plenes d’una atmosfera melancòli-
ca, per tant no deixant de ser la
negació o la contraposició d’un lloc,
o d’una localització concreta, és a
dir que són “cap lloc” (nowhere).
Tipus de públic
Aquesta exposició va adreçada a
públic de totes les edats, i de tots
els interessos. És per això que s’ha
cuidat al màxim el to de l’exposició
per tal que sigui apte per atots els
públics i gustos.
Idiomes possibles
Els cartells estaran disponibles en
castellà, català, i angles, així com
tots els cartells d’informació, pa-
m ets, i butlletins informatius.

2. Continguts de l’exposició
Apartats de l’exposició Hotel Ryugyong
Des-de un principi la decisió va ser separar També conegut com a Hotel Ryu-Gyong, Hotel
l’exposició en diversos apartats marcats per una Yu-Kyung o Edi ci 105, és un gratacel sense
temàtica diferent. acabar, situat al districte de Potong-gang de
La idea era escollir una serie de llocs que Pyongyang, Corea del Nord. En realitat l’edi ci
s’ajustessin al model preestablert, és a dir és una armadura de formigó buit que al principi
un lloc desolat , sense vida. estava pensat per ser un hotel.
Mesura 330 metres, té 105 plantes que ofereixen
Ciutat de San Zhi una superfície de 360.000 m², fent d’aquest
edi ci la construcció més excel·lent de tota la
La ciutat fantasma de San Zhi, a les afores de ciutat i també del país, però si s’acabés es
Taipei, Taiwan, va començar a aixecar-se a nals convertiria en el 2º hotel més alt del món. El
dels 80. La idea era construir una luxosa i projecte va ser abandonat per falta de presupost.
futurista urbanització a les afores de Taipei però,
a mesura que avançava la construcció, els Costa dels esquelets
arquitectes van anar quedant-se sense fons, així
que es va tinde que aturar el projecte.Entre els La característica bàsica d’aquesta costa resideix
vilatans sembla que ha pres força la teoria dels en el fet que el Desert de Namíbia arriba ns a
fantasmes i com els Taiwanesos són de naturale- l’Oceà Atlàntic Sud . Els vents bufen des de
sa supersticiosa, el lloc no s’enderroca per temor l’interior del continent cap al mar, amb el que
als esperits malignes. cau molt poca pluja, i el clima és completament
inhòspit. D’altra banda, hi ha un constant i fort
Torres Maunsell onatge a les platges. En els dies dels pots a rem
era possible desembarcar travessant la marea,
Les Fortaleses Marines Maunsell eren petites però impossible tornar a salpar. L’única forma
torres forti cades construïdes durant la Segona de sortir del lloc era caminar centenars de
Guerra Mundial per ajudar a la defensa del quilòmetres, al llarg de l’àrid desert, d’aquí els
Regne Unit, que estaven emplaçades en els “esquelets” en la costa.
estuaris dels riu Tàmesi (regió de Londres) i El relleu és generalment baix, ocasionalment
Mersey (regió de Liverpool). Van ser batejades interromput per roques emergents. La zona sud
així pel seu dissenyador, Guy Maunsell. Després està formada per *planicies de grava, mentre
de la seva retirada de servei a la de la dècada que al nord de *Terrace *Bay el paisatge està
de 1950, van ser usades per a altres activitats dominat per altes dunes. El panorama és desola-
com l’establiment de radios pirates, i ns i tot dor, plagat de vaixells
una d’elles es va convertir en l’autode nida abandonats i rovellats.
“micronación” de Sealand.
Colonia Kolmanskop
*Kolmanskop és un poble fantasma localitzat al en el desert. Però poc temps després després
sud de Namíbia, a uns quants quilòmetres del d’una dràstica caiguda en les vendes dels
port de *Lüderitz, En 1908, *Lüderitz estava diamants, a causa de la primera guerra mundial,
submergit en una febre de diamants i les perso- el principi del nal va començar. Durant la
nes es van endinsar en el desert de *Namib dècada dels anys 50’s el poble va quedar desert i
esperant fer una fortuna fàcil. En tan sol 2 anys, les dunes de sorra, van començar a reclamar el
el poble, incloent un casino, escola, hospital i que sempre els va pertànyer, el seu espai.
uns edi cis residencials exclusius es van establir

3. Identitat coorporativa Where is W
he e is
?
?
N he
Where is,
re
ow r
ow r
Nowhere? he e is
N he
Procès Nowhere
W
re
?
Whe
Where is
? Now re is,
Nowhere ?
Nowhere here
Where is
? Where is,
ITC Avantgarde ExtraLight
ITC Avantgarde Medium
Where is ?
Nowhere
Nowhere? Where is
Nowhere ?
?
Univers LT STD 45 Light
Where is Where is,
Univers LT STD 65 Bold
Where is
Helvetica Neue LT Std 25 Ultra Light
Nowhere? Nowhere Where is
Nowhere ? Nowhere?
Helvetica Neue LT Std 65 Medium
Where is Where is,
Where is,
?
Nowhere? Nowhere?
Futura Std Light
Futura Std Medium
Where is Nowhere
Nowhere?
Gill Sans MT Pro Light
Gill Sans MT Pro Bold
Where is Whe
Whe
Now re is,
?
here Where is
Now r e i s
Nowhere? ?
here
Whe
Now re is,
here
? Nowhere?
Whe
Highway Gothic Wide
Where is
Now r e i s
here
? Where is
Nowhere?
Nowhere?
Where is
where?
Where is Where is
Nowhere? ?
W
Nohere i
whe s
Where is Wh
Nowere i
re?
Nowhere? her s
e?

4. Identitat coorporativa
Aplicacions definitives
Wh
No ere Wh
wh is No ere
wh is
W
No here
ere ere
wh is
ere
?
? ?
Positiu
Wh
No ere Wh
wh is No ere
ere wh is W
No here
ere wh is
ere
? ? ?
Negatiu

5. Identitat coorporativa
Tipografies aplicades
Bauer Bodoni Roman
Lorem ipsum...
Bauer Bodoni Bold
(Per text general i casos concrets)
Lorem ipsum...
Highway Gothic Wide
(Per titulars i logo)
Where is
Nowhere?
W
No here
wh is
ere
?

6. Fig.9: Esbós per a
idea primigènia
Disseny estructural de l’exposició
Procès: intencions,‚ mancances i millores.
Fig.2
Distribució dels apartats
En un principi, la idea era fer un
modúl independent per a cada
apartat ( g.9/10/11), amb els seus
propis suports grà cs, depenent de
l’apartat, més endevant veurem
com va evolucionant aquesta idea,
acabant d’una manera totalment Fig.10: Recull
diferent. d’esbossos
Hotel de Ryungyang
En aquest apartat, voliem fer una
maqueta de l’alçada d’un home, i
que el terra de la sala fos una foto
en vinil d’una vista area de Pyong
Yang. L’objectiu era que
l’espectador experimentes de pri-
mera mà la gran desproporició, i
grandaria d’aquest monstruos
gegant durment (veure g.1/gig.2).
Fig.5
Fig.11: Esbós
Torres Maunsell
En aquest apartat es pretenia
recrear en un espai a escala real
l’interior d’una de les torres. A
l’interior s’instal·laria una radio
antiga, fent al·lusió a les tasques
que en les torres s’en duien a
terme. La recreació de l’interior
també requereix l’instal·lació d’una
nestra ctícia, en aquest cas seria
un ull de peix (veure g.3/5).
W
No here
wh is
ere
?

7. Colonia Kolmanskop Fig.4
En aquest cas teníem pensat pre-
sentar una maqueta a escala reduï-
da de la colònia, i dipositar-la dins
d’un gran rellotge de sorra; que no
era res més que una metàfora sobre
el pas del temps i el nal inevitable
de tota civilització (veure g.4).
Fig.7
Ciutat de San Zhi
Per recrear San Zhi varem decidir
centrar-nos en l’interior d’una de
les cases (com a Maunsell), que és
el més característic dels edi cis. La
idea era postejar nestres falses
amb vinils fets amb fotos dels ma-
teixos exteriors que envolten a les
construccions reals; en el resultat Fig.3
nal aquesta idea és la que va
romandre menys alterada.
Costa dels esquelets
Fig.8
Aquest apartat és sens dubte el que
més alternatives va plantejar. La
primera proposta consistia en im-
primir en el mateix terra una foto
Fig.6
aerea del territori, i mitjançant
etxes penjar a les parets fotos
ampliades mostrant els detalls de
cada vaxeill (veure g.6).
La segona proposta consistia en
fer una recració del territori amb
maquetes, dipositant sorra als cos-
tats de la habitació de forma que el
mar que delimitava les dues costes
(monticles de sorra) era el camí
que faria l’espectador (veure g.7).
La tercera i última proposta,
recrear la bodega d’un dels vaixells
enbarrancats a la costa (veure
W
No here g.8).
wh is
ere
?

8. Disseny estructural definitiu Fig.12
Últimes modi cacions
Desprès de moltes variants de la
mateixa idea i de moltes
cavil·lacions sobre la distribució de
l’espai arribem a la versió nal,
l’epíleg.
Aquesta versió nal consta d’una
versatilitat dels elements que ens
permet situar la mateixa exposició
en diferents tipus d’espais, així com
en diferents espais amb variants
geomètriques, ja sigui un rectangle,
com una planta circular.
Nosaltres hem preferit escollir un
rectangle de cantons ovalats per fer
Fig.13
la que seria la presentació de la
versió nal (veure g.12/13/14).
L’espai es divideix en tres parts:
La primera part consta de una
entrada, la qual esta composada
per un trencadís arti cial de meta-
locrílat, i una paret falsa amb una
composició “artística”, que és la
representació d’una nestra de
Kolmanskop, en la qual també hem
introduït un mastil, unint dos apar-
tats en la mateixa composició, ja
que els dos estan situats en el
desert de Namibia (veure g.13).
La segona part esta formada per
un pati de columnes. Hi han 16 en
total, formant grups de 4. Cada
W
No here
wh is
ere
?

9. grup de quatre columnes conte un
Fig.15
apartat temàtic cadascuna Fig.18
(Maunsell, San Zhi, Pyong Yang,
etc...),( veure g.13/14/17).
Cadascun dels vèrtex en els cantons
oposats del grup de 4 columnes, te
instal·lat dos plafons, que serà on
s’exposaran les fotogra es
(veure g.15).
Les columnes estan composades
per quatre barres de ferro (tipus
andami) envol-callades per una
tela amb textura de formigó (veure
g. 16).
I la tercera part esta exclusivament
centrada en l’apartat de San Zhi;
formada per plafons desplegables
disposats en forma d’el·lipse cònca-
va;
disposada així expressament per
crear un micro clima, inspirat en
un dels interiors circulars tan
característics (veure g . 14). Fig.16
L’estructura exterior/interior te la
mateixa forma de ser que les
columnes, són una serie de andamis
recoberts per una tela, menys la
part de la entrada, que com hem
esmentat avans són uns móduls
corvats de metalòcrilat , que es
poden desmuntar en varias peças
individuals(veure g. 13/17/18).
W
No here
wh is
ere
?

10. 2215,526 11800 3610
3000
ALÇAT
ESCALA 1:50
17625,526
7220
41,055
4224
3000
I
DETALL I
ESCALA 1 : 10
ALÇAT
PLANTA ESCALA 1:50
ESCALA 1:100
4162
1439,769
H
10,079
W G G 882,432 DETALL H
No here SECCIÓ G-G
ESCALA 1 : 10
wh is
ere ESCALA 1 : 50
?
Plànols constructius

11. 40
1 ,0
78
1,0
20 96
50
702,156
600
700
597,807
DETALL L DETALL K
ESCALA 1 : 5 20 ESCALA 1 : 10 50
R3 5 4 8
550
K
1900
2500
R35
38
2176
L
1900
550
W
No here
wh is
ere
?
Plànols constructius

12. R SECCIÓ O-O
P ESCALA 1 : 50
40
O O
PLANTA
ESCALA 1 : 200
20
20
50,008
598,895
DETALL R DETALL P
ESCALA 1 : 5 ESCALA 1 : 25
W
No here
wh is
ere
?
Plànols constructius

13. 1000
1200
500 250
1000
250
1200
400
250
500
22
22
22
22
22
ESCALA 1 : 20
W
No here
wh is
ere
?
Mobiliari (Plafons)

14. SECCIÓ B-B
ESCALA 1 : 20
51,004
DETALL D C
A
ESCALA 1:1
DETALL C
ESCALA 1 : 5
3000
B B
1,078
D
SECCIÓ A-A
ESCALA 1 : 20
A
597,807
600
700
702,156
W
No here
wh is
ere
?
Mobiliari (Columnes)

15. Difusió de l’exposició:
Publicitat i folletó promocional
Idea publicitaria: 1ª Idea
L'exposició tracta sobre llocs obli-
dats i deshabitats, els cuals l'home
ha abandonat, destins els cuals
avans guraven als mapes.
L'idea de la campanya publicitària
es intentar integrar el logotip de
l'exposició en situacions on es
recreïn aquestes sensacions ja enu-
merades, mitjançant la fotogra a,
ja que la difusió pretent ser total-
ment emotiva.
La descontextualització de la
senyal d’indicació de direcció en un
context solitari i oblidat preten
remetre al espectador a una sensa-
ció de tristesa irònica, ja que la foto
transmet cert aire satíric o burlesc.
Es va realitzar una petita secuència
de varis cartells per omplir la de-
manda en suports publicitaris
L'objectiu del cartell es donar al
espectador un impacte visual a
travès d'una fotogra a, la cual
provoqui a l'espectador el
qüestionar-se el signi cat de
l'exposició, per tantes va crear un
per l d’imatge impactant:
- mastodóntica.
- misteriosa.
- ...
W
No here
wh is
ere
?

16. Pat
roci
nad
ors:
W
No here
wh is
ere
? Cartell principal definitiu

17. Pa
tro
cin
ad
or
s:
W
No here
wh is
ere
? Cartell secundari definitiu

18. Pa
tro
cin
ado
rs:
W
No here
wh is
ere
? Opció publicitat banderoles

19. Folletó:
n- n-
ibe . el ibe . el ?
, b nc
eu d nu uere , b nc
eu nu ere ere
ut tum se s. P cus ut um sed Pu s wh is
um imen ntum lacu ing ula
d d m ment tum acus. ng cu la
du di
No here
e e sc d en el sci d u W
con elem tor. U adipi llus i rpis con elem tor. U adipi llus i rpis
ac, a tor eros hase ue tu sm- ac, a tor eros hase ue tu sm-
u u
ac tum ng. P ntesq vari or- ac tum ng. P ntesq vari or-
dic pisc pe i lle us mc a dic pisci pelle acus llamc rna
En termes de divulgació, ens inte-
i lac lla t rn i l t
ad diet in us u lla u rpis ad diet in us u lla u rpis
r
pe enim ivam . Nu ollis elit. r
pe enim ivam . Nu ollis elit. e?
r
pe tor. V avida iat m cing met
, r
pe tor. V avida iat m cing met
,
her s
s
tor ae gr feug dipi or sit s
tor ae gr feug dipi or sit owere i
sag ar ele roin re ac s ac d ula e tur cus
lin nc. P . Pue ng cu llus i esqu in la
ressava continuar perseguint les
vit isque tur a dol vit isque tur a dol N h
nu lacus pisci hase llent enim .
itti ife nec , el a to dic pis
Ue s adi ng. P iet p rper ortor vitae
e e
Qu sect psum Qu sect psum
s v nd.
W
ero pisci perd mco rna t rpis
ats i
ad iusm s ulla la ut ollis
con rem con rem
i
el c D ligu me rtor um
var amu . Nul iat m
i
lid Lo
Viv vida feug
s Lo
on uis la in ntum .
gra isque
ob lloc
intencions que hem estat donant a
Qu
dim vel
Els
ent it nu unc ed
”
um lla pu
ido
e
tot alló que fomentava l’exposició.
o d pre
eu. ,
olv
e
n
m
el
ón sie
s
sin po
rs:
im
Per tant, fugint del convencionalis-
fué l tiem
t
do
na ci
tro
“E
“
Fra FOT
Pa
me dictat per el brie ng del client
nc O 0
is
Na 02”
ue
r
respecte a que el folletó haguès de
Ag
ser en format tríptic, hem pensat 10
do : 00h
l
ad or si Lor
i
end
e
a
13 pisci t ame m ip
que seria més adient ingeniar un
Po :30 ng t s
sed suere nib h el , con um
lig nun ac, gra h ve Phas it. sec
tet
ele ula in c. Pr elem 16 vida l nisi ellus ur 10
sag ifend nun oin n ntum
e tel :00h . pre ege
do : 00h
folletó que permeti al espectador
l tiu sta
eu ittis . Du c pu ec ult us ve Sed m s l
ad or si Lor
v
,
Ae bibe vel c is ve lvina 20 ricies l ero estib 13
ipi t a em
sci me
ne
Nu an nd ond lit n r
um im ul nu :00h . sp u
ort lum nib :30h ng el t, co sum
ip
rho lla a Cura
TS
nc e l tito h v Ph it. nse
sit t fac ut a entu a,
no haver de seguir un ordre de
gra
DA
r as
am ilis nte m 21 ncus leo p bitur e
16 vida l nisi ellus
cte
tur
LI
et i . :30 . ulv pu
eli s dol era
t, v h Cu ina lv :00 . pre ege
OB
t m or. r ina tel h tiu sta
l
etu ita rab r ult us ve Sed m s
0 S
ec i v
20 ricies l ero estib
a 201 OC
s. on tur s
lectura lògic ni jerarquitzat, i per
va nu :00h .
llis ed or sp
nic 09. LL
u
ort lum
olv pre
vel m ut iacul tetus orsit
an ci rho lla a Cura tito
Mó 12. LS
sag met con is au cing
”
te.
ido
r
21 ncus leo p bitur
vit ittis s in ue. A ctor
m
nta - DE
dia . Ut nsec dol
sce ae or grav nequ urs
era :30h .
o d sie
ulv
do leris ci en da. M e ij
ina pulv
Sa 10 Ó
eli et, c psum
gu ec s ue a im, e obi
tant que disposés d’una petita
re?
t, v Cu
ts .20 CI
ina
t s ittis gue. leif
r
im po
ita rab
el
r
Ar .08OSI
ien sem Ti
ec itu
u
g
ón em
i
.A
on
va r sed
o
am rem
21XP
he
sin El ti
i
llis o
E
an rci
cib lit. ,
Lo
u
fau ng e met
u
ow
mostra del que es fa realitat en
te.
t
“
.
a
eu
q
is e ag
N
ris ipi r sit
ap
us
W
fué
is
rat r ad dolo
us, sci
No here
n
l’exposició, la possibilitat de
wh is
r
ere
Na ”
Du sect psum
ue
cis 002
ere
Fr OTO
?
is e etu
i
Wh
an
con rem
“F
perdre’s davant la inmensitat. Des-
Lo
près de varies proves, de retalls i
demés, vam ingenir un folletó que
poguès obrir-se per on l’espectador
desitges, tant verticalment com
horitzontalment.
Aquest format per 7 plecs en verti-
cal i un de horitzontal, resulta una
oportunitat única perque
l’espectador descobreixi de mica en
mica i parts la imatge que apareix
a la part anterior del folletó.
La retícula estarà formada per 10
columnes disposades en 30º sobre
l’eix X, es a dir una retícula en
diagonal, ja que aquesta disposició
aconseguix que els textos indiquin
visualment al espectador la direcció
de lectura. Un cas únic de folletó i
sobretot memorable per el receptor.
W
No here
wh is
ere
? Folletó