RTW
És unbitllet que es pot utilitzar en un mínim de 10 dies i un màxim de
365 dies.
Les 3 grans aliances el proporcionen, només s’ha d’escollir aquella que
tingui vols al major nombre de destins escollits.
Es pot adquirir segons 2 criteris: les milles que es recorrin o els
continents que es visitin
Pot sortir a compte econòmicament, però té moltes restriccions,
normativa i lletra petita
Manca de coneixement de la gestió i normativa per part de les agències
i tour operadors al nostre país. Dificultat de gestió directament amb la
companyia aèria
Per modificar els destins s’ha de pagar un import extra, però en canvi
les dates es poden modificar tantes vegades com es consideri oportú
sense que el cost varii. És a dir, a cost 0.
Amèrica central compta (pel que fa a la normativa del bitllet) com Nord
Amèrica, i Amèrica del Nord i Amèrica del Sud, a la vegada, com 2
continents diferents
8.
RTW
Al RegneUnit tenen un coneixement molt més ampli del bitllet, s’utilitza
molt més sovint i tenen uns preus més competitius. El fet de tenir major
coneixement del bitllet fa que t’estalviis diners: per exemple, nosaltres
vam pagar el bitllet de Fiji a part, quan entra dins del bitllet. Ningú ens va
saber informar.
El bitllet inclou 16 trams: vols o trams per terrestres. Si es fa un tram per
terra i el següent vol surt d’una localitat diferent a la d’on va aterrar el
darrer vol, compta com un tram. No té cost, però es gasta un dels 16
vols possibles.
Europa compta com a continent perquè el vol inicial surt d’aquí. És a dir,
nosaltres vam pagar per anar a Àsia, Oceania i Amèrica Llatina: 4
continents. Ens va costar 3.280euros (incloent 80 euros de comisió per
l’agència que ens el va gestionar).
Diuen que actualment ja es pot comprar per Internet, no ho podem
assegurar, però el bitllet sí que es pot planificar per internet
Pots decidir visitar únicament els paísos on tinguin vol l’aliança escollida,
o pots decidir que no et vols adaptar al bitllet, amb la qual cosa et tocarà
pagar alguns vols extra.
9.
CONTRACTACIÓ DE VOLSPER SEPARAT
Hi ha un tipus de públic molt afí a aquesta opció, totalment contraris al
RTW.
Si no tens data de tornada i tens possibilitat d’allargar és una bona decisió
Contractar els vols per separat et pot donar + llibertat, però també te’n pot
treure, és a dir: si es troben bitllet s molt econòmics per dates concretes,
segurament sortirà molt econòmic. Si per trobar aquest bitllet molt econòmic
s’ha de reservar amb molta antelació (fàcilment, seran bitllets no
modificables sense cost) amb la qual cosa, al final es va amb la data més
tancada que si es viatgés amb el RTW (donat que podem canviar dates
sense cost)
Buscant vols per separat es poden trobar, amb una mica de paciència i
sense pressa, autèntiques gangues.
El bitllet per travessar el Pacífic acostuma a ser el més car de tot el
recorregut.
Una opció alternativa per no creuar el Pacífic és fer zona Àsia+Oceania,
tornar a casa i fer el continent Americà, tornant novament a casa.
Air Asia, és una companyia de baix cost asiàtica, que sobretot amb
conexions a Malàsia, és molt econòmica.
Travelocity també és una bona pàgina web
A llatinoamèrica no hi ha companyies “Low cost” o costen molt de trobar
COSTOS
Els costospoden ser molt diferents segons el tipus de viatge que es
planifiqui.
Hi ha gent que decideix treballar durantel viatge. Nosaltres desconeixem
tema de visats de treball.
Hi ha gent que es planteja un viatge sota el criteri de visitar paísos
econòmics.
Nosaltres vam optar per un viatge on féssim gran part de les activitats
que ens venien de gust: trekkings, parapent, helicopter, banyar-nos amb
dofins, muntar caball, ràfting, canopy, creuer en veler durant 7 dies pel
Carib, creuer de 3 dies pels fiords de Chile, dormir en un hotel molt car a
Fiji durant 4 nits, etc.
Coneixem parelles que s’han gastat 8.000 euros per persona i parelles
que han gastat 18.000. El nostre pressupost ha estat de 14.600euros
per persona amb tot inclòs.
Tot i no haver escatimat en activitats, hem dormit a llocs molt senzills i
hem menjat menjar de carrer la majoria de les vegades. Hem compartit
habitació en força ocasions. Hem fet molts quiòmetres en transports
públics, passant-hi moltes hores seguides.
TRANSPORTS
Durant aquestany hem agafat tota mena de transports. Alguns per
necessitat, altres per plaer o poder dur a terme alguna activitat.
Quan viatges t’has d’adaptar al medi i en nombroses ocasions saber que
s’ha d’estar disposat a passar més de 24h. Dins d’un tren o un autobús.
Hem viatjat en autobusos molt còmodes, podríem dir que quasi de luxe;
però també en autobusos realment incòmodes o molt molt vells. Hem
viatjat en autobusos prudents i d’altres de perillosos: Perú o Guatemala
per exemple són paísos amb un percentatge molt alt d’accidents
d’autobusos.
Creiem que s’ha de saber quan es pot viatjar en el transport més
econòmic, o quan sha de pagar una mica més i no “arriscar”. Nosaltres,
per exemple, a Guatemala, vam viatjar en microbusos per turistes: no
només un percentatge més elevat que a la resta de paísos
d’atracaments en el transport públic, sinó també pels nombrosos
accidents de trànsit.
L’autobùs més còmode de tot el viatge el vam agafar a Laos, on vam
dormir tota la nit en un llit de matrimoni. El trajecte era de Vientianne a
Pakse (el sud del país)
MOTXILLA
Hi haopinions favorables a portar una maleta amb rodes. Existeix un mix
de motxilla de la que surten unes rodes.
En el nostre cas no portàvem motxilla amb rodes. Portàvem una motxilla de
50+10 litres.
El pes de la motxilla és molt important, doncs s’ha de carregar en
nombroses ocasions. El nostre pes ha oscil·lat des dels 12 quilos als
17quilos… en funció del que compràvem, del que llençàvem o del que
enviàvem. És important tenir en compte també el sobre pes a la
facturació.
Coneixem gent que ha viatjat amb una motxilla de 8 quilos, i altres que
viatgen amb motxilla de més de 20.
Nosaltres no portàvem massa roba, però és important tenir en compte els
canvis de temperatures a l’hora de muntar una motxilla. Hi ha viatges on
només es preveu roba d’estiu (si es fa Àsia + Pacífic) , però si es preveu
una àmplia varietat de climes, s’ha de portar tant roba d’hivern com roba
d’estiu.
Durant el viatge, hem comprat i venut un anorak cadascún. Hem comprat
guants i barrets, jerseys
Molt important si es va a climes de fred: samarreta i pantalons tèrmics
(pràctics, calents i ocupen poc espai)
20.
FARMACIOLA
Vacunes: estàvemvacunats de quasi tot. A medicines tropicals et posen
totes les vacunes necessàries.
Com que la malària no té vacuna, i anàvem a bastants llocs amb
possibilitat de risc, no podíem estar-nos prenent les pastilles de
prevenció durant tant de temps (no són bones). Portàvem aquestes
pastilles per si notàvem símptomes, poder-nos-les prendre i poder
allargar el procés d’evolució fins arribar a un centre hospitalari.
Nosaltres portàvem molta farmaciola, però és molt important tenir
identificats en tot moment els medicaments. En algunes ocasions,
necessitàvem medicaments que no sabíem identificar.
VISATS I DOCUMENTS
Visats: Es necessita visat per a la gran majoria de paísos asiàtics. Tailàndia
o Japó en són excepcions. S’ha de comptar amb un pressupost concret per
visats, doncs tenen un cost d’entre 20 i 60 euros cadascún. Hi ha visats que
no es poden treure en el mateix país (sobretot si s’hi arriba per terra) i aquest
s’ha de treure a ciutats importants del pais anterior. En canvi, hi ha visats que
es poden treure al moment de creuar la frontera.
És important que el passaport tingui una vigència de com a mínim 6 mesos
més de la durada final del viatge, doncs hi ha molts paísos que no et
permeten entrar si no té aquesta vigència.
Unes quantes fotografies de carnet són importants tant per situacions
imprevistes com per fer els visats en molts paísos.
Nosaltres també ens vam treure el carnet internacional, el vam utilitzar per
conduir per Nova Zelanda, que és necessari.
Portàvem el carnet de vacunes amb justificant de la febre groga, que també
el poden demanar en alguna frontera.
Portàvem una còpia impressa dels documents, el més important del
passaport.
També teníem en el nostre correu electrònic una còpia escanejada de tots els
documents, incloent les tarjetes de crèdit. D’aquesta manera sempre podem
accedir-hi.
RUTA
Decidir unaruta no és senzill. Nosaltres vam visitar un total de 21
paísos, però un cop et trobes a un pais determinat, és molt difícil no
voler visitar els paísos del voltant… amb això fem incís en que per molt
temps que es tingui, sempre s’ha d’acabar escollint perquè no es pot
veure tot.
No ens arrepentim de cap país que hem visitat, però segurament si ara
haguéssim de tornar a programar la ruta, aquesta tindria algunes
variacions.
Els nostres criteris a l’hora de decidir on anar eren básicament els que
ens venien de gust. Tot i així, hem de reconèixer que vam descartar
l’opció de Palau perquè tenia difícil accés i era molt car, també vam
descartar la Polinèsia Francesa pels diners. Vam decidir visitar Cook i
Fiji perquè són 2 dels paísos del Pacífic més econòmics i accessibles.
Hi ha viatgers que tenen uns criteris de preu: exemple. viatjar a paísos
econòmics.
Un viatge d’aquestes característiques requereix flexibilitat. Nosaltres,
tot i portar la guia de Tibet, vam haver d’anular aquest destí a mig viatge
perquè hi havia una gran tempesta de fred quan hi havíem de ser-hi.
També hem estat més temps del determinat en alguns paísos i menys
del previst en altres, sempre en funció de com ens hi trobàvem.
CLIMES
Nosaltres vammarcar la ruta en funció dels climes dels diferents paísos.
Amb el canvi climàtic, cada vegada és més difícil preveure quin temps farà a
determinat país, però sempre hi ha unes possibilitats que es poden
preveure, evitar o aprofitar.
Ej: Vam començar per Nepal perquè el nostre viatge començava a l’octubre.
Era la segona vegada que visitaríem el país i volíem anar-hi al millor
moment per fer un trekking. L’hivern és un bon moment per visitar el sud est
asiàtic perquè no hi ha monzó. A Xina (prop de Tibet) ja fèia potser massa
fred, Tibet el vam haver de descartar i a Japó ens va nevar. (Tot i que hi
vam anar a finals de febrer i tampoc hi estava previst) Vam seguir per
Oceania i vam visitar les Illes Cook quan acabava la temporada de pluges i
després Fiji quan també s’estava acabant. Al arribar a llatinoamèrica durant
el mes de maig, (vam arribar a Xile) vam pujar cap a Centre Amèrica tot i
fer més volta per no enganxar l’hivern per Xile o Argentina; i no ser a centre
amèrica a l’època més propensa a terratrèmols o tifons (septembre-
octubre). D’aquesta manera vam fer primer centre Amèrica i vam acabar a
Amèrica del Sud per primavera (de l’hemisferi sud)
És probable passar d’un clima tropical de més de 30º a un clima hivernal de
0º en només un vol d’avió. Això requereix també força adaptació al medi.
EFECTIU/TARGETA
És moltdifícil portar efectiu per tot el viatge, a banda d’un risc totalment
innecessari. Segons la nostra opinió és més recomanable portar més
efectiu si es comença per Àsia que si es comença per Llatinoamèrcia
(per qüestions de seguretat).
Nosaltres portàvem una targeta de crèdit cadascú, guardada en llocs
separats. Tot i que es perden molts diners en comissions, creiem que és
la única o millor alternativa.
Pagar amb targeta de crèdit: hi ha moltes vegades que els comerços o
serveis no volen perdre els diners de la comisió que els hi cobra el banc
per deixar pagar els serveis amb targeta, amb la qual cosa, cobren la
comisió que els hi cobra el banc al client: aquest cobrament extra
sempre l’anuncien i el comuniquen al consumidor. La comisió de pagar
amb targeta una compra és menor a la de treure diners del caixer, si no
es cobra aquesta comisió extra; però moltes vegades és inviable. El
percentatge aproximat de comisió en aquests casos és del 1,5%
Treure diners del caixer automàtic comporta una comisió molt més
elevada, entre un 4,5 i 5% A més, hi ha un mínim de diners que s’ha de
treure perquè si no s’arriba al mínim cobren una quota fixa força superior
al 5%
33.
EFECTIU/TARGETA
A partirdels 80euros aprox, (confirmar aquesta xifra) ja es cobra comisió
segons percentatge, però hi ha caixers a segons quins paísos que no
deixen treure massa més diners que aquesta quantitat… en moltes
ocasions tampoc interessa treure més diners, per no portar efectiu a
sobre… però s’han de preveure 2 coses: 1. el dies que queden per
abandonar el país i la quantitat de diners que es gastarà durant aquests
dies 2. la possibilitat de no trobar caixers automàtics segons a quina
zona ens dirigim
Hi ha 2 informacions que no tenim contrastades, però que ens han
arribat posteriors al viatge: La Kutxa només cobra 1 euro de comisió
cada vegada que es treuen diners del caixer (creiem que és per menors
de 30 anys). Caixanova NO cobra comisió per treure diners en caixers
estrangers. Si aquestes informacions fossin reals, esdevindrien un gran
estalvi de diners.
SEGURETAT/ASSEGURANÇA
Tot ique no la vam utilitzar, considerem una molt bona inversió
l’assegurança, si et passa qualsevol cosa s’agraeix moltíssim. Nosaltres
vam contractar el RAC, gens econòmica però ens han dit que és molt
efectiva (no ho podem confirmar perquè no l’hem utilitzat).
També creiem que és important que l’assegurança tingui una part per
malalties i una altra per cobrir robatoris o qualsevol tema de seguretat.
No ha de per què passar res, però en un viatge tant llarg mai s’està
excemp de cap risc.
Nosaltres creiem que Àsia Oriental , el Sud Est Asiàtic i Oceania són
molt més segurs que Llatinoamèrica, això no vol dir que no s’hi pugui
viatjar tranquilament, però creiem que s’ha de tenir els ulls ben oberts i
utilitzar el sentit comú. Ej: Hem arribat a veure a una noia sola, rossa i
blanca com la llet, vestida extremada amb un portàtil a la mà, enmig
d’una plaça a Guatemala. Potser no val la pena ser tant notes o caldria
ser una mica més prudent, i és que després passen coses. A vegades
són inevitables, però a vegades es poden preveure.
EXPECTATIVES
El nivelld’expectatives pot ser decisiu per a que un pais ens agradi més,
menys o no ens agradi gens. La decepció és un factor que pot
influenciar moltíssim en la percepció i imatge que et fas del lloc que
visites.
Creiem que és important estar motivat i content per visitar un pais, però
mai tenir les expectatives d’aquell lloc massa altes. A nosaltres per
exemple, ens va decepcionar Laos i no és perquè Laos no sigui un país
fantàstic, sinó és perquè hi anàvem amb unes expectatives altíssimes.
Perú, per exemple, ens va soprendre molt favorablement perquè no hi
esperàvem estar-hi tant a gust, les expectatives eren bastant baixes.
LAPTOP I TRASTOS
Per nosaltres, i només és la nostra opinió, un ordinador portàtil petit, de
tant sols 1kg. És imprescindible. L’ordinador no només ens va fer
companyia i ens va permetre veure un munt de pel·lícules i sèries (hi ha
vegades que a les 19h. Ja estàs a l’allotjament), sinó que també ens va
permetre escriure el blog tranquilament sense gastar en internet, tenir el
Skype sempre incorporat o emmagatzemar i manipular les fotografies
sense perill de virus al posar-ho en ordinadors externs.
A part del laptop, també portàvem (i no ens en penedim): un disc dur
extraíble, una càmara de fotos reflex, 1 objectiu extra de 200mm, 1
màquina de tallar el cabell (el Marc la utilitza un cop a la setmana), 1
màquina de depilar, 1 mòbil per si de cas, 1 grabador de cd’s i dvd’s,
cd’s… i tots els respectius carregadors.
Pel que fa al sac de dormir: nosaltres portàvem un sac de dormir de 0º
extrem, de Decatlhon, molt petit, però molt útil. A llocs on fa més fred,
sempre és possible llogar sacs de dormir o que hi hagi mantes al hostal.
Per quan fa calor, però el lloc no està net, hi ha el sac llençol, un sac de
cotó que no fa calor però protegeix tant d’insectes com de la higiene.
Nosaltres a part de portar el sac llençol, també portàvem un pareo per
protegir específicament la zona de la cara i el cap.
HOSTALS
No hemreservat quasi mai l’allotjament. Només, quan havíem d’arribar
a algún lloc molt tard, o era arribàvem al vespre però no era un lloc
massa segur.
En la majoria dels casos, no anàvem als allotjaments de les guies,
doncs són plenament conscients que surten a la guia i està comprovat
que pugen els preus sense augmentar la qualitat. La guia ens servia per
orientar-nos sobre les zones d’hotels i les zones amb hostals més
econòmics.
Molt sovint, arribàvem a un lloc determinat, un de nosaltres es quedava
amb les motxilles i l’altre cercava un allotjament adequat a la nostra
butxaca però que també tingués un mínim de netedat.
ENVIAMENTS
Durant elviatge hem fet 2 enviaments: 1 a Hanoi (Vietnam) i l’altre a La
Paz (Bolivia). En aquests enviaments hem aprofitat per posar-hi petits
souvenirs comprats, equipatge que ja no necessitàvem però que volíem
conservar, i guies de viatge que ja no necessitàvem. Un detall important
és grabar cd’s amb les fotografies fetes fins el moment per tenir-ne una
altra còpia de seguretat i enviar-la cap a casa.
Aquests enviaments els hem fet a través de correus. Es poden fer
sempre (encara que el pais no tingui mar) en avió o en vaixell (aquesta
segona opció molt més econòmica). El primer va trigar 3 mesos a arribar
a casa, i el segon el teníem a casa 15 dies després. Hem aprofitat per
portar entre 12 i 15 quilos per enviament, i ens han sortit per un 35 i 50
euros respectivament, més o menys.
A part dels 2 enviaments, hem aprofitat que els pares ens han visitat a
Nova Zelanda i Costa Rica, per donar-los més material i fer algun canvi
de vestuari.
GUIES
Nosaltres enshem guiat en bona part amb les guies “LonelyPlanet”. Tot
i que no ens acaben d’agradar, no creiem que hi hagi una alternativa
competitiva en el mercat. Són guies fiables només parcialment. Tot i així,
Internet també és una guia molt fiable, on els blogs de diferents viatgers
que han fet el mateix, poden ser realment interessants.
Al sud est asiàtic vam comprar les guies en els mateixos paisos, per no
haver-les de carregar des d’aquí. També vam fer el mateix a Oceania i
a llatinoamèrica. Els preus de les guies a Llatinoamèrica són iguals o
molt semblants als d’Espanya.
Hi ha diversos paísos que els hem fet sense guia, només amb la
informació dels internautes, tant subjectiva com la de les guies al final.