3. TEXT INFORMATIU
Vicente Andrés Estellés va nàixer el 4 de setembre de 1924 al poble de Burjassot i va
morir 68 anys després, exactament el 27 de març de 1993 a la ciutat València.
Apart d’escriptor i poeta, també es va dedicar al periodisme.
Encara que n’és més coneguda la seua poesía, també va escriure novelés, obres de
teatre , guions de cinema i unes memòries.
A partir dels anys setanta, Estellés va anar publicant amb més freqüència i amb aixó
va rebre nombros premis.
Dues obres molt importants com van ser: La clau que obri tots els panys i el Llibre de
merevalles, aquesta última recorreguda con la seua obra més coneguda. Van ser
publicades en 1971.
Per altra part, de la seua prosa destaca la novel·la El coixinet (1998); respecte al teatre,
Lóratori del nostre temps (1978) i de les seues memòries: el Tractat de les
maduixes(1985), Quadern de Bonaire (1985) i La parra boja (1988).
Vicent Andrés Estellés es va caracteritzar per la seua especial atenció a la literatura de
postguerra, la guerra va influir especialment en les seues obres, seguent la mort un
tema al que recorre per a l’ elaboració de les seues obres.
Altres temes frequents d’aquest autor varen ser el sexe i la patria, sempre des d’un
prisma popular, quotidià, senzill, directei, fins i tot, vulgar.
Estellés va tindre una gran importància, entre altres aspectes, per el fet d’haver segut
capaç de crear una obra poética molt notable. Ell es un poeta vital i apassionat per el
seu treball que retrata admirablement l’existència quotidiana.
4. POEMA SELECCIONAT
El poema que el nostre grup a elegit és : ‘’Açí em pariren i açí estic..’’, aquest poemari
fa part el Llibre de meravelles.
El tema d’aquest es la patria, l’amor i conectivitat amb la seua ciutat d’origen.
Dels tots els recursos que Estellés a utilitzat per a l’estructura del poema, hi destaca el
paralelisme, el títol del mateix , ‘Açí em pariren i açí estic’, es la frase que mes es
repeteix.
5. CONCLUSIÓ
En aquest poema, l’autor parla de la seua terra, concluint que passe el que passe a la
vida sempre hi va a permaneixer en ella.
Es veu clarament com l’autor admira a la seua terra per damunt de tot, i com bé diu ell
‘Açí em pariren i açí estic’.
I
