El mes de juliol passat vam tenir una conversa amb Pep Guardiola. Una conversa en què vam parlar de la seva filosofia, de la seva manera de fer les coses, no només a la feina, sinó també en la seva vida. I és que són molts els valors que Pep Guardiola i Banc Sabadell tenim en comú. Valors que a ell l’han portat al cim, que a nosaltres ens han permès treballar i créixer amb les millors empreses durant els últims 130 anys, i que ara volem compartir amb gent com tu.

3. El mes de juliol passat vam tenir una conversa amb Pep I és que són molts els valors que Pep Guardiola i Banc
Guardiola. Una conversa en què vam parlar de la seva Sabadell tenim en comú. Valors que a ell l’han portat al
filosofia, de la seva manera de fer les coses, no només a la cim, que a nosaltres ens han permès treballar i créixer amb
feina, sinó també en la seva vida. les millors empreses durant els últims 130 anys, i que ara
volem compartir amb gent com tu.

4. Una conversa amb Pep Guardiola

5. 03
Tenir Temps
Per a mi era més fàcil innovar amb el filial perquè no posada i entrenar sempre de la mateixa manera, no.
tenia els focus dels mitjans de comunicació i, a més a Avui decideixo entrenar d’aquesta manera i demà
més, jugaves un partit de diumenge en diumenge. potser em llevaré pensant de fer el contrari. És la gràcia
Llavors tenia molt temps per analitzar cada partit, de ser entrenador, la intuïció.
tornar-lo a veure i entrenar allò que havia anat mala-
ment. Podia innovar en els entrenaments i provar coses això és un joc
diferents del que havíem fet abans. Per posar un exemple En la meva etapa com a jugador, quan jugava bé i quan
diferent, si penses en tots els científics que estan feia jugar bé un altre company, ja intuïa quines eren les
investigant sobre noves patologies o nous medica- raons d’això. A partir dels 25 o 26 anys, un entrenador
ments, necessiten temps. Temps. deia: “Avui jugarem així”, i jo pensava: “No, així no.”
D’aquí vénen les meves ganes d’entrenar. Tenia idees i
La derroTa, La vicTòria, La por pensava: “Ho haig de provar, no sé si funcionarà però
El que et fa créixer és la derrota, l’error. És el que s’ha de provar.” I tot ve del que havia après al camp
et manté alerta. En la victòria penses: “Genial, hem amb els meus entrenadors. Al camp deia: “Això em
guanyat” I segur que hem fet coses malament, però et fa fàcil la feina, ho fa fàcil a aquell i a aquell altre”; la
relaxes. Per a l’única cosa que serveix la victòria és per meva idea era intentar plasmar-ho des de fora i veure
dormir bé. Però quan no tens aquella tensió necessària, si funcionava.
la por de quedar malament, la por que et destrossin
en la premsa, llavors no t’esforces com cal. En aquest Al final, això és un joc. El meu moment de plaer arriba
context, la tensió és gairebé constant, cada decisió té quan m’assec davant l’ordinador, analitzo el contrari
molt pes. Per això, quan fas alguna cosa, no has de creure i començo a jugar: “Si ells ho fan així, nosaltres ata-
que ho has de fer, has de sentir que ho has de fer. I això carem per aquí, llavors ens atacaran i haurem de co-
passa amb la innovació. Innoves si realment ho sents. Jo brir...” Aquest és el moment en què té sentit la meva
necessito sentir les coses, no creure-hi. Quan les sento, feina.
hi vaig de dret, no tinc por i m’hi llanço.
Aprendre de cada derrota, pensar en solucions noves per
sobre La inTuïció a cada problema nou. Millorar constantment. Aquest afany
Jo crec que si hagués d’explicar com ho hem fet durant per innovar és el que ens ha mogut, per exemple, a oferir
aquest temps –portem tres anys i, comptant la del filial, als nostres clients noves possibilitats de gestió dels seus
ja hem guanyat tres lligues seguides–, ho explicaria diners. Com el BS Mòbil, que només durant els tres primers
a través de les anècdotes i experiències de cada mo- mesos de funcionament va permetre a més de 13.500
ment. En un moment prens una decisió que t’obliga a clients realitzar les seves principals operacions a través del
prendre’n una altra i, sumades, obtens aquest resultat. telèfon mòbil.
No es tracta de fer a, b i c, arribar amb la corbata ben

6. Una conversa amb Pep Guardiola

7. 05
sobre Les pLaces deLs pobLes GesTionar Les capaciTaTs
Tant l’afany de superació com l’ambició són necessa- Als meus jugadors, els demano allò que poden fer per-
ris. L’esport és una competició. Poso sempre el mateix què, primer de tot, se sentin segurs abans de sortir al
exemple de quan érem petits i a la plaça del poble ens camp. A mi em passava quan era jugador. Abans de
posàvem una samarreta i jugàvem “tu contra mi” i jo començar jo ja veia el partit aquí [es toca la templa],
llavors ja et volia guanyar. O quan feies tocs amb la pi- veia el partit amb els ulls tancats i el veia clar. Llavors
lota; arribava un moment que en feies cinc-cents, des- aquell partit el tenia al cove, m’ho passava bé. El dia
prés en feies sis-cents i l’endemà, vuit-cents. Jo crec que que no ho veia i deia: “Això no ho veig clar, perquè
la superació està en l’ésser humà. Treballis on treballis l’entrenador està demanant a aquest jugador que faci
et vas posant reptes: “Ara ve aquest repte, després en alguna cosa que no fa”, aquell dia no fèiem precisa-
vindrà un altre, aquest ja l’he assolit i no em motiva…” ment un bon partit. Per això, jo els demano a tots coses
Però quan el repte et crida, tu tires. que sé que poden fer. Però no un dia, ni dos, parlo de
setanta partits. Cal aconseguir que el que els demano
La iniciaTiva com a esTiL ho puguin fer durant setanta partits i a sobre que se
La nostra manera d’entendre el joc és proposar. Jo no sentin còmodes fent-ho. La meva feina és gestionar-ho.
espero que l’altre equip faci alguna cosa, no, jo vaig
a buscar-te. Si guanyem serà mèrit nostre i si perdem No conformar-nos. No esperar a veure què fan els altres,
serà culpa nostra. Nosaltres proposem i els altres dis- sinó proposar nosaltres. Ser cada dia una mica millors que
posen. Això es tradueix així: “Jugaré i seré protagonis- el dia anterior. Aquest esperit de superació ha fet que no
ta, faré alguna cosa durant el partit, no esperaré que aturem mai la nostra expansió nacional i internacional amb
les coses passin.” I d’aquests equips, no n’hi ha gaires. aliances per tot el món, oficines, filials i entitats participades
Sabem que fer i crear és més difícil que simplement ser en països com els Estats Units, França, el Regne Unit,
allà. Per això som admirats arreu del món, per com ho el Marroc, Algèria, l’Índia, el Brasil, Xile, Singapur, la Xina…
hem fet.
eLs LímiTs
Un pot pensar: “No he guanyat, no he pogut, no n’he
sabut.” En aquesta feina també hi ha una part de res-
ponsabilitat en el sentit que aquí no hi ha límits i, no
obstant això, hem de saber què podem demanar i què
no. Per posar un exemple, no demanaré al Pep Guar-
diola jugador que vagi a rematar els córners de cap.
Té a veure amb el sentit comú d’un entrenador que
coneix els seus jugadors i els seus límits, fins on podem
arribar. Com a entrenador d’un equip, coneixent les
competicions en què jugues, penses: “Som capaços de
guanyar qualsevol i de ser campions en totes les com-
peticions.” I no ho penso perquè ho hàgim fet, no, ja ho
pensava abans de començar. Ells saben que tot el que
els demano ho poden fer. Mai he demanat a un jugador
cap cosa que no pugui fer, mai.

8. Una conversa amb Pep Guardiola

9. 07
La pressió i com viure-hi senTir-se esTimaT
Davant la victòria no és que t’acomodis, en tot cas El jugador se’n va i se’n va a casa. Jo acabo, guanyo,
et confon. Però acomodar-te en un entorn tan exigent menjo una mica de pernil al vestidor o bec una copa de
com el nostre és molt difícil. Jo he viscut la derrota vi. Ok, perfecte, avui hem guanyat. Però després ve un
i com pot arribar a ser de dura. Jo dic sempre que tenim jugador que et diu: “No vegis com d’enfadat està qui
un xip en alguna part del cervell, abans del partit, en no ha jugat, qui no has tret, qui has fet que s’escalfés…”
un camp on ja has guanyat, i dius: “Que bé, que bé…” I tu t’emportes a casa l’enuig d’aquell jugador. I dius:
Però es va acostant el dia del partit i el mateix xip es “A veure què faig per tornar a guanyar-me’l demà.”
va activant i et diu: “Vés amb compte, treballa, fes- I no li puc dir: “Tranquil, ja jugaràs demà.” No, perquè
ho bé, guanya, guanya, guanya, que si no…” I això et som adults, i si li dic: “No has jugat per aquest motiu”,
posa en alerta. ell el que entén és: “Tu vols aquell i no em vols a mi.”
Perquè al final tot es redueix a sentir-se estimat. Es
Imagina’t que noranta mil espectadors et xiulin i tracta de fer una feina que t’agradi i sentir-te estimat.
l’endemà hi hagi deu columnes a la premsa en què et En bàsquet, l’entrenador els fa jugar a tots en un partit.
critiquin. I després, al cap de dos dies, torna a posar-te Jo, en una plantilla de dinou o vint jugadors, en deixo
davant d’aquestes noranta mil persones... La majoria deu sense jugar. I ells entenen que jo no els vull, contí-
de la gent, la jutja el seu cap. A nosaltres, no. Imagina’t nuament. És un drama. Per això s’acostuma a entrenar
que llegeixes el diari i que t’hi veus… [xiula]. en períodes de cinc anys, perquè ni ells m’aguantaran
ni jo els aguantaré a ells.
GesTionar L’esGoTamenT
Hi ha dies que els jugadors vénen i els veus cansats. Si no haguéssim aplicat cada dia, cada hora, la màxima
Hem jugat una sèrie de set partits seguits i al cap de deu exigència envers nosaltres mateixos, avui no seríem aquí.
minuts els dic: “Ei, vinga, a la dutxa, ves-te’n a casa a Per això, podem dir que som el quart grup bancari espanyol i
menjar i demà ja ens veurem.” Això és pura intuïció. Si ens hem convertit en una de les poques entitats financeres
estan frescos, allargo deu minuts més l’entrenament, o espanyoles que, durant el 2009, va captar recursos inver-
agafo la defensa i ho aprofito per fer una altra cosa. En tibles sense la utilització d’avals públics, fins i tot en els
funció del que veus, vas afegint coses. moments més difícils del mercat.
crear cansa
El més talentós és el més fatigat. Crear costa molt i
cansa molt. El que fan, de manera natural, jugadors
considerats els millors del món, cansa molt. Han de
crear i sempre hi haurà expectatives que en cada partit
facin tres gols. Això cansa una barbaritat. Crear cansa.
Sempre n’hi ha un de qui s’espera més i la seva reper-
cussió mediàtica és molt més gran. I tot això també
cansa.
un experimenT per deTecTar eL TaLenT
Si tanqués els ulls i donés a cada jugador una llibreteta
i els demanés que fessin l’alineació o triessin els onze
millors, o els altres deu amb qui els agradaria jugar,
cadascun segurament l’encertaria, més o menys. S’hi
posarien tots, evidentment, però amb els altres deu no
crec que hi hagués gaires errors. Per això dic que quan
haig de fitxar algú, si m’arriben comentaris dels com-
panys que s’han entrenat amb ell i em diuen “aquest
és bo o aquest no és tan bo, o aquest és bona persona”,
acostumo a tenir-ho en compte. Aquests són els parà-
metres en què un s’ha de fixar.

10. Una conversa amb Pep Guardiola
conTra La professionaLiTaT fes eL que T’aGrada
Crec més en el món amateur que en la professionalitat, L’any que vaig deixar de jugar em van convidar a fer
que és una paraula que odio. Crec en l’amateur, en qui unes xerrades i vaig anar a algunes escoles. Jo els deia:
fa el que fa perquè li agrada, perquè té passió, en qui “Mireu, quan aneu a dormir, apagueu el llum i penseu
acaba el partit i diu: “No, jo demà m’entrenaré, vull què us agradaria fer. Què us agrada? T’agrada anar tot
jugar”, o en qui des de primera hora ja toca la pilota. el dia a la muntanya a buscar cargols? Doncs dedica’t
Porten un ritme important de partits i continuen vo- a això!” Jo el consell que donaré als meus fills és que
lent jugar, això és purament amateur. Com quan eres procurin fer alguna cosa que els agradi. Que després
nen i anaves a la plaça a jugar a futbol vint-i-quatre s’adonen que s’han equivocat? Doncs s’han equivocat.
hores si podies. La gran sort que tenim nosaltres és Veurem si en el procés tenen la sort d’adonar-se’n
que fem del nostre amateurisme la nostra professió. i rectificar. El drama és que costa saber el que t’agrada.
El drama és que molta gent voldria dedicar-se a allò
que tant li agrada, però no té l’habilitat necessària o
n’hi ha d’altres que són millors. Jo reivindico sempre
l’amateurisme de les coses, que facis la teva feina per
amor, perquè ho sents, perquè t’agrada.

11. 09
La vocació és un do sobre La humiLiTaT
Crec que ens hem d’adreçar als vocacionals. Jo, quan Sempre dic a la meva gent: “No feu ostentació de moltes
veig doctors que estan dotze i catorze hores operant, de les coses que tenim perquè hi ha gent que ho està
parlant amb el pacient… em cauen les llàgrimes d’emo- passant malament, sigueu discrets, sigueu humils.”
ció. T’ho prometo. Tu veus qui poses a jugar, fisiotera- Jo em sento més còmode amb la gent de perfil baix
peutes que estan en tot... i, en canvi, n’hi ha d’altres que que amb la de perfil alt, la gent ostentosa. Prefe-
vénen, fan el massatge i cap a casa. reixo que els meus jugadors tinguin un cotxe o
dos que en tinguin set, per posar un cas. Al final,
creure en La GenT nosaltres també estem donant un missatge a la socie-
Quan algú no dóna tot el que pot, llavors penso que tat, i crec que tenim una responsabilitat. Em diuen: “És
potser li passa alguna cosa en la seva vida privada o que la celebració de l’última lliga dels 99 punts va ser
que té algun problema. Llavors li haig de donar un cop molt senzilla.” Simplement, en vam gaudir més en la
de mà. Quan algú no rendeix a l’equip no és perquè intimitat, ho vam recordar els que vam tenir la sort de
sigui dolent o un galtes. Si fos així, o me’n vaig jo, o a viure-ho i vam dir “que bé que ho vam fer”.
l’endemà aquesta persona és fora. Potser sí que és així,
al final, i me n’adono tard, però jo primer li dono la mà. La passió és el motor de qualsevol feina. De qualsevol
A mi em passa molt que veig un conflicte i de seguida activitat. De qualsevol relació. De tot, en realitat. Sentir
dic: “A aquest el faré fora, no l’aguanto.” Però la teva passió pel que fem és igual d’important en el sector
obligació és una altra. A mi em paguen per gestionar financer que en el món de l’esport, el comerç, la cultura,
aquest jugador, per recuperar-lo. I aleshores intento un la comunicació… Només posant passió en tot el que fem
altre cop ajudar-lo. Per què? Jo no crec que no ho vul- hem aconseguit oferir un servei premiat amb el Segell d’Or
guin fer bé, si no, no podria estar amb ells, me n’aniria. a l’Excel·lència Europea i convertir-nos en l’entitat financera
espanyola amb menys reclamacions presentades davant
el Banc d’Espanya durant el 2009.

12. Una conversa amb Pep Guardiola

13. 11
de La imporTància
de saber Triar amb qui voLs TrebaLLar
Al final, una de les raons de l’èxit és saber triar. Si ara Potser ens convé gent més pujadeta... Hi ha entrena-
fitxo bé, m’estalvio el 80% de la feina. I si cada diumen- dors a qui ja va bé que hi hagi cert conflicte, perquè
ge trio correctament, el 80% dels 90 minuts ho farem d’això n’obtenen més rendiment. A mi, en canvi, no.
bé. En l’staff, en el grup de treball, és el mateix. Quan Hi ha plantilles molt àmplies. Una persona més és un
haig de fitxar he de saber com és la persona, el nivell problema més. Hi ha gent que vol tenir els millors vint
en què es troba, com es porten els metges, els fisios, els jugadors, els millors en cada posició. No, t’ho regalo.
doctors, el fisiòleg, el dietista, tots. En cada cas es tracta Perquè n’hi ha deu que no juguen, i això és una bomba
de triar bé. Per això també és important preguntar-se: diària. >
“Són bons? D’acord, sí, però com són com a veïns?”

14. Una conversa amb Pep Guardiola 12
sense eLs aLTres no eTs res deL TaLenT individuaL i de Grup
Cadascú ha de lluitar per ser el millor i per fer-ho bé, La idea és que al jugador de més talent, li doni els
però que sàpiguen que sols, sense la resta de l’equip, consells perquè el seu talent no surti deu vegades
és impossible. L’ambició i les ganes de jugar d’alguns en un partit sinó quaranta. Aquesta és la meva fei-
jugadors no vull que s’acabin mai. Lluito perquè ells na. Al final, en un equip hi ha sis o set talentosos.
sàpiguen que es necessiten. Una de les meves tasques Doncs aquests són els que més han d’agafar la pilota,
és que arribi el moment, després d’uns anys, que se els que més han de participar, els creatius. Has de
n’adonin ells mateixos, no perquè jo ho digui. donar l’estructura perquè els creatius puguin crear
més sovint. Així, quan aquests jugadors toquen molt
què és La por? la pilota anem millor, per això haig de muntar-ho
Sota aquesta samarreta que guanya tants milions de manera que ells la toquin.
hi ha una persona i pors. Ells tenen, com jo vaig
tenir, pors i inseguretats. I han de percebre que som sobre L’eGo
aquí per donar-los un cop de mà. Jo apreciava molt Una columna de premsa o una portada té a vegades
l’entrenador que em deia: “Avui passarà això, i si et més inf luència en l’estat d’ànim dels jugadors que la
mous per aquí seràs el millor”, i passava. El meu meva opinió. Jo haig de saber quines tres portades
objectiu és que els jugadors sentin que fent el que d’un jugador han sortit. Si tinc dues estrelles i hi ha
els dic guanyarem. Això és el que a mi em donava tres portades d’un, m’acostaré al que no n’ha tingut
seguretat, però potser a ells no els en dóna. A mi me’n cap. Perquè al final, l’ego importa. Una vegada més,
donava, i jo intueixo que a ells els en donarà. Què es tracta de sentir-se estimat. A mi també em passa
és la por? És saber que passarà alguna cosa que des- i m’afecta. Creieu que no sóc susceptible? Jo també
coneixes. Què intento treure’n? Que creguin en mi. he tingut moments dolents i tampoc tinc forces. No
en tinc.
que sàpiGuen que hi eTs
El meu somni és que els jugadors solucionin ells Entendre que entre tots som molt més i assegurar-
sols cada situació, perquè durant el partit tinc poca nos que cada persona que forma part de l’equip sigui
capacitat d’intervenció. Si disposes dels quatre la idònia. Pensar així i posar-ho en pràctica és un dels
o cinc jugadors importants, pot arribar a passar. punts clau de la nostra manera de treballar. Així, amb
Alguns, només fent un gest, ja ho entenen. Perquè més de 1.150 oficines i 9.800 empleats, hem aconseguit
jo no tinc temps d’intervenir. Jo, en el fons, durant implantar un model de negoci enfocat a la permanència
el partit només intervinc al descans, no tinc possi- del client a llarg termini. Això és treball en equip
bilitat de ser-hi, no em senten, no m’escolten. Si em
veus caminar i cridar d’un costat a l’altre és perquè
no puc estar assegut, i per passejar una mica la roba
que porto [riu]. Però és que els jugadors també ne-
cessiten que jo formi part d’ells. A vegades crido:
“Ei!”, i gesticulo perquè sentin que sóc allà, que els
estic observant, que em mirin. Ara, quan anem tres
o quatre a zero, ja dius: “Bé, doncs, ja està...”

15. Així és Pep Guardiola i així és Banc Sabadell. Dos mons tan si tu també et sents identificat amb tots aquests valors
diferents com el de l’esport i el de la banca però una única i vols saber com et podem ajudar, reuneix-te amb un
manera de fer les coses, uns valors en comú i una filosofia dels nostres gestors, truca’ns al 902 32 32 22 o entra a
que també volem compartir amb tu. bancsabadell.com