2. Observació
Fiquem una bossa de crispetes al microones.
Li posem el temps (3min.) i la temperatura (),
això depèn de la recomanació feta per el
fabricant.
Passat x part del temps escoltem com una
mena d'explosió que prové de la bossa.
3. Informació coneguda
Per a elaborar les crispetes s'utilitzen grans de blat de moro, els quals són dipositats en una olla o recipient i són
torrats,normalment en oli vegetal, fins a la seva explosió. El que succeeix que és l'expansió sobtada del contingut
del gra resultant en la ruptura sobtada de la closca i la formació d'una massa esponjosa de color blanc. Aquest
fenomen és degut principalment al sobre escalfament de la humitat interna.
Com tots els grans de cereals, cada gra de blat de moro conté una certa quantitat d'humitat al seu endosperma
(nucli emmidonat que conté fins un 90% de midó). A diferència de la majoria d'altres grans, la clofolla externa té
molt grossor i és impermeable a la humitat.
A mesura que el gra és escalfat més enllà del seu punt d'ebullició (100 ºC), fins als 175 ºC, l'aigua de l'interior del
gra comença a convertir-se en vapor, generant pressions internes de fins a unes 9 atmosferes. En la majoria dels
grans aquest vapor escapa tant ràpid com es forma, però en els grans del blat de moro, el vapor no escapa
degut al gruix i a la impermeabilitat de la clofolla que el manté tancat, però la pressió interna arriba a tal punt que
la clofolla no pot contenir-la i dóna lloc a una petita explosió.
La força de l'explosió volteja el gra de dins cap a fora, és a dir, el contingut del nucli és exposat. Però encara més
important, degut que la humitat es trobava uniformement distribuïda dins del nucli emmidonat, l'expansió sobtada
de l'explosió converteix l'endosperma en una espècie d'espuma, que dóna a les crispetes la seva textura única.
4. Plantejar el problema
Ara sabem el perquè de la explosió de les
crispetes, però, per què això només succeeix
en un tipus blat de moro?
5. Formulació de la hipòtesi
Si intentem fer crispetes amb un altre tipus de
blat de moro que no siga el “palomitero” no
podrà produir crispetes perquè la clofolla de
les altres varietats no reuneix les mateixes
característiques, el grossor y la
impermeabilitat.
6. Disseny de l’experiment
Utilitzarem dos tipus de mostres diferent: blat
de moro(palomitero), l’anomenarem prova A i
altre blat emprat normalment per el consum
animal, que es dirà prova B.
Per separat, els ficarem en una olla tapada
amb oli i veurem com reaccionen.
7. Recollir el que ha passat
Hem aconseguit fer crispetes amb la prova A.
L’únic que em aconseguit amb la prova B a
sigut cremar-la.
8. Conclusió
Es compleix la nostra hipòtesi perquè em vist
com el blat de moro “palomitero” es convertia
en crispetes i no ho feia així l’altre tipus de
blat de moro.
La hipòtesi encara no està del tot demostrada
perquè tendríem que experimentar amb la
resta de tipus de blat de moro.
