FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL DEMOCRÀTIC DE DRET

1. FONAMENTS DE
L’ESTAT SOCIAL I
DEMOCRÀTIC DE
DRET

2. 1. UN NOU CONCEPTE DE LLIBERTAT:
1.1 LLIBERTAT DELS ANTICS I LLIBERTAT DELS MODERNS
• Segons Benjamin C., consistia a
participar en els diversos assumptes
públics.
LA LLIBERTAT DELS • Aquest concepte de llibertat és restringia
ANTICS als ciutadans perquè no és considerava
per a tals ni a dones, esclaus, etc.
• Teories del dret natural, tots els éssers
humans tenim la capacitat de ser lliure i
la capacitat d'exercir-la.
LA LLIBERTAT DELS • Podem gaudir d’una vida privada quan
MODERNS se'ls respecti els seus drets.

3. 1.2 LLIBERTAT POSSITIVA I LLIBERTAT NEGATIVA
LLIBERTAT • L’individu té ell mateix el control sobre la
POSITIVA seva pròpia vida
• Consisteix a no tenir interferències ni
LLIBERTAT impediments per part d’altres persones
NEGATIVA que impedeixin duu a terme els teus
desitjos

4. 1.3 L’INDIVIDUALISME POSSESSIU
Va ser el filòsof canadenc, Crawford Macpherson, qui amb
el neixament de l’edat moderna va obrir pas a
l’individualisme possessiu
•Una concepció de l'ésser humà en que cadascú és l'únic
propietari de la seva persona, capacitats físiques i
intel·lectuals sense que tingui cap deute a la societat.

5. 2. DE L’ESTAT LIBERAL DE
DRET A L’ESTAT DEMOCRÀTIC
DE DRET.
2.1 L’ESTAT LIBERAL
L’ESTAT LLIBERAL COM A ESTAT DE TRADICIÓ LLIBERAL
DRET:
A l’obra de Kant “la pau perpètua” Liberalisme: creença en que tot
formula tres principis següents: individu constitueix al nucli de
-Principi de la llibertat de cada membre l’actuació política. Funcions bàsiques:
de la societat. -protegir i assegurar la vida dels seus
-Principi de la dependència de tots membres.
respecte a una única legislació comuna. -reduir la por i la incertesa fonamentant
-principi de d'igualtat de tots els la pau civil
ciutadans -assegurar el dret de propietat i facilitar
el comerç

6. 2.2 L’HERÈNCIA REPUBLICANA: L’ESTAT LIBERAL COM A ESTAT
DEMOCRÀTIC
El liberalisme diu que l’estat ha de ser constitucional, on hi hagi una sèrie de
regles com a la tradició republicana per evitar abusos va posar en pràctica
diversos elements:
El constitucionalisme
La separació de poders
Participació ciutadana

7. 2.2 LA SOCIETAT CIVIL
COM A SOCIETAT COM A SISTEMA LIBERALISME
COMERCIAL DE POLÍTIC I
NECESSITATS ECONÒMIC
- Liberalisme polític, els éssers
Hegel enten la societat civil com humans han de ser lliures per
Adam Smith, afirma que un espai en que cadascú és un fi seguir les seves pròpies
l’economia s’ha convertit en el i utilitza els mitjans, que son els referencies.
nucli motor de la vida social i que altres individus, per assolir un
l’estat és una institució que benefici particular on així la -liberalisme econòmic: enten el
s’orgeix del conflicte d’interesos. societat civil és considera con un mercat com a mecanisme bàsic
sistema de necessitats. de coordinació social i l’estat a
de facilitar aquest mercat
L’aparició de l’estat com a un organisme autònom dins de la societat moderna a provocat la
necessitat de distingir el que és públic estatal i el que és públic no estatal

8. 3. L’ESTAT SOCIAL I
DEMOCRÀTIC DE DRET
3.1 LA TRADICIÓ SOCIALISTA
Es proposa l' igualtat material:
TRADICIÓ LIBERAL TADICIÓ SOCIALISTA
Explicació de l’acció social des de Explicació de la acció desde la
l'interès particular: competència solidaritat: cooperació
Garantia de la llibertat individual i Garantia de la igualtat social i
expansió de la llibertat econòmica econòmica com a condició de
l’efectiu exercici de la llibertat
Defensa de la propietat privada Suport de diferents formes de
propietat col·lectiva
Separació de l’estat i de la societat Planificació estatal de la societat
civil civil
Impotència del mercat com a Importància de la planificació
mecanisme de coordinació pública de l’economia. Control
estatal de mercat.

9. 3.2 DOS SOCIALISMES
Socialisme reformista o social
Socialisme científico comunisme
demòcrata
Amb el suport de les idees de Karl Marx i Amb idees de Ferdiand Lassalle i Eduard
Lenin, veu l’estat com a instrument al Bernstein, proposa d'intervenció de
servei de la classe dominant, els seus l’estat, però sense trencar-ne les bases
objectius : democràtiques i liberals. Els seus objectius
-supressió del mercat son:
-Abolició de la propietat privada i la -subordinar el mercat a les necessitats
diferencia de classe social. socials.
-La destrucció revolucionaria de l’estat -controlar l’economia i intervenir-hi.
- Distribuir socialment el poder polític.

10. 3.3 L’ESTAT SOCIAL DE DRET
L’estat social de dret inclou els drets que és preocupen per la igualtat
social.
• com a resposta a les exigències a la justícia
• com a resposta als problemes propis del sistema econòmic.
•També l’estat social de dret històricament és diu estat de benestar ja
que satisfà certes necessitats bàsiques ( drets humans de segona
generació).
Ha de ser eficaç econòmicament

11. 3.4. L’ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET
La constitució espanyola de 1978, pretén establir un sitema polític que sigui capaç de conjuntar els
tres objectius seguents:
Estat social
Estat democràtic
Estat de dret
Un estat de dret, en el
Un estat social que Un estat democràtic en qual totes les persones i
reconeix l'igualtat i el qual la sobirania totes les institucions se
s’ocupa de garantir els popular és manifesta sotmetin a la Constitució.
drets econòmics socials i sobre tot através de la Tres aspectes
culturals. participació en les importants:
eleccions lliures legimilitat, democràcia, i
protecció social. Precisa
del compormís cívic de
tots els ciutadas.

12. 4. LA RECUPERACIÓ DE LA SOCIETAT
CIVIL
4.1 ELS LÍMITS DE L’ESTAT
Vegem alguns d’aquests problemes que ens presenta:
-l’estat del benestar - Separació cada -la sobirania estatal
ha anat degenerant vegada més gran és insuficient per el
progressivament en entre governants i front al fet
un estat benefactor governats, amb la indiscutible de la
queha reduït el qual cosa el poder globalització. Ni la
protagonisme de la polític deixa de ser informació, ni la
iniciativa privada. comprensible des de protecció del medi
Els ciutadans la idea original de ambient, ni la política
adopten una actitud contracte social. econòmica són
de dependència assumptes de cada
passiva que els fa estat exclusiu.
més semblants a
súbdits que a
ciutadans lliures
D’aquí que existeixin tant una opinió pública mundial, que escapa a les fronteres dels
estats, com l’organització supraestatals, que intenten respondre a nous reptes.

13. 4.2 UNA NOVA SOCIETAT CIVIL
La societat civil s’exten com aquella dimensió de la societat
que està formada per una trama de relacions d’una conjunt
d’associacions que abasten des de la família fins a
organitzacions cíviques internacionals. Dues línies
d’interpretació del que és la societat civil:
-keane, diu que la societat civil és la dimensió no estatal de la
societat en conjunt.
-Habermas, diu que és un espai de cooperació sense coersió
estatal ni interessos econòmics.
Per determinar les relacions de la societat civil amb l’estat:
-és la societat civil la que legitima el poder polític i li
correspon controlar-lo.
-cal crear un espai públic de lliure coersió estatal
-la societat civil ha de ser autònoma respecte a l’estat
-Cal potenciar una opinió pública independent.
--la societat civil ha d’assumir les seves responsabilitats
--l'ètica de la societat civil ha d’estar basada en la solidaritat i
la responsabilitat.

14. FET PER:
RAÚL
MARTTÍNEZ G.