Journées ABES 2014 - 21 mai 2014 - Les Actualités de l'ABES. Coordonnées par Camille Dumont et Isabelle Mauger Perez, conçues par une équipe du Département des Services aux Réseaux (DSR) et présentées par Isabelle Martin, François Mistral, Ilhem Addoun (et la voix off mystère ;-). Ces Actus "spécial 20 ans" sont agrémentées d'un coup d’œil dans le rétro grâce à la frise chronologique conçue spécifiquement à l'occasion des Journées.
Pour plus d'informations, consulter en complément les commentaires : http://fr.slideshare.net/abesweb/jabes14-commentaires-actualitsabes
1. Patricia Cazorla 1R BATX B Tema 11. La construcciófilosòfica de la ciutadania Tema 11: La construcciófilosòfica de la ciutadania
2. Origen del concepte de CIUTADANIA Ciutadania moderna Dimensions de la ciutadania contemporània
3. Orígen del concepte de ciutadania Ser ciutadà: “Habitant de ciutats antigues o d’estats moderns com a subjecte de drets polítics i intervé el govern del país” a) Pertany a una comunitat política establerta b) S’han de reconèixer els seus drets i poder participar en les tasques del govern. LA CIUTADANIA EN L’ANTIGUITAT GRECOLLATINA Tant a Grècia com a Roma: el ciutadà era algú a qui es reconeixia un conjunt de drets i deures amb la independència del nivell econòmic, destacant: EL DEURE DE DEFENSAR LA CIUTAT.
4. CIUTADANIA EN LA DEMOCRÀCIA GREGA: la tradició política CIUTADANIA EN L’ANTIGA ROMA: LA TRADICIÓ JURÍDICA A Grècia cada ciutadà ( a partir dels 20 anys) era responsable de la seva polis i havia de defensar-la en tot moment. Les qüestions públiques eren debatudes mitjançant la deliberació El ciutadà era aquell qui rebia protecció jurídica atorgada per les lleis i institucions. La ciutadania romana és entesa com un títol jurídic que permet reclamar tots certs drets. PRINCIPIS: Isonomia o igualtat davant la llei Isegoria o igualtat de paraula Koinomíao cooperació per aconseguir el bé públic. La democràcia romana es caracteritza per dues fases: República: es podia elegir lliurement els membres del senat. Imperi:tot el poder estava en mans de l’emperador Democràcia romana I grega
5. LIMITACIONS DE LA CIUTADANIA ANTIGA 1. Era una ciutadania excloent, només permetia HOMES. 2. Només es considerava <<lliures i iguals>> als membres de la comunitat que fossin ciutadans. 3. Els drets de ciutadà estaven reconeguts però els drets individuals, no tant.
6. CIUTADANIA MODERNA A l’Estat són els ciutadans qui ostenen la nacionalitat d’aquest país, entenent per nacionalitat l’estatut legal al qual pertany una persona. a) Dret de sòl: s’ha de reconèixer com a ciutadà qui neix en territori nacional b) Dret de sang: Concedeix prioritat a la nacionalitat dels pares Es planteja tres relacionsambl’Estat CIUTADANIA I INCLUSIÓ EN L’ESTAT CONCEPCIÓ LIBERAL CONCEPCIÓ REPUBLICANA CONCEPCIÓ COMUNITÀRIA Manté una separació entre les llibertats civils i els drets polítics INCONVENIENT: Es pot fixar la separació de diversos col·lectius socials No s’ha d’excloure a cap col·lectiu social. La ciutadania va lligada a procediments democràtics. Reclama més atenció als vincles ètnics i culturals
8. CIUTADANIA SOCIAL La ciutadania és: Un conjunt de drets i deures que vinculen l’individu a la plena pertinença a una societat. MARSHALL L’ESTAT SOCIAL DE DRET s'entén com a la protecció dels drets com ara el de l’educació, el de treball i habitatge.
9. Dimensions de la ciutadaniacontemporània LA RACIONALITAT DE LA JUSTÍCIA I EL SENTIMENT DE PERTINENÇA A UNA COMUNITAT HAN D’ANAR ALHORA, si desitgem assegurar ciutadans plens i una democràcia sostenible.
10.
11. NOVES FACETES DE LA CIUTADANIA ECONÒMICA COSMOPOLITA INTERCULTURAL CIVIL
18. 3. Mantenir la opinió pública crítica i afavorir l’ús públic de la raóDISMINUIR LA POBRESA
19. CIUTADANIA INTERCULTURAL CIUTADANIA COSMOPOLITA Hem d’evitar situacions de discriminació racial, cultural o religiosa. ÉTICA INTERCULTURAL: Invitar a un verdader diàleg entre els que pertanyen als diferents grups de manera que es respecten les seves diferències i es vagin fixant entre tos uns principis de convivència justa i feliç Com a ciutadans: Cal universalitzar els drets humans de la primera, de la segona i tercera generació, apostant per una globalització ètica, per una mundialització justa i solidària